.
Un minut seran dos quarts de deu del matí.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
en aquest punt del programa Obrint el Temps de la Tertúlia
que compartim aquest divendres i, com sempre, amb molt de gust
amb Anna Pardo. Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Saludem avui també Sònia Navarro. Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda i s'incorpora també a la tertúlia aquest divendres
a Lourdes Guibernau. Lourdes, molt bon dia. Benvinguda.
Hola, bon dia a tots.
Quina setmana, no?
Teniu algun interès especial? Jo ja us ho apunto així.
Ah, jo crec que n'hi ha un...
L'Anna dels pisos, segons.
Sí.
Ho sabia, ho sabia.
No pot ser d'imprevisible.
Intentaré preparar-me alguna cosa que us deixi descol·locades.
Dic, parlarem de moltes coses, perquè tenim les carreteres, allò, eh?
Que Déu-n'hi-do, però dic, els pisos sortiran.
Sí, els pisos han de sortir.
Perquè ha estat el tema del món mundial tota la setmana, eh?
Sí, però jo crec que...
A veure, que s'ha explicat malament.
I jo diria que, en segons quins casos,
doncs és una bona solució.
Mentre tant sigui una solució provisional
i bàsicament siguin uns habitatges de lloguer
que pugui posar l'Estat a disposició de la gent més jove,
de la gent que es pot emancipar,
fins i tot d'aquella gent, doncs, que per motius de treball
doncs està tres, sis mesos, vuit mesos.
Perquè clar, nosaltres, jo crec que fins ara estaven acostumats a la vivenda,
doncs a una vivenda tipus,
i les famílies ara no són famílies tipus,
és a dir, totes les cases ho han de tenir.
Tres habitacions, sal a menjador, dos bans i la cuina,
perquè és que és insuficient.
Ara jo tinc els meus nebots, per exemple, vivint a Barcelona,
que ben situats, però no els dona per pagar una vivenda per els sols.
Viuen tres tios junts.
Bé, doncs, jo estic segura que,
com una mesura provisional d'uns anys,
a qualsevol d'aquestes tres persones amb 28 anys,
tu li dius 30-35 metres per tu de lloguer
com un pas intermig fent la teva vivenda,
i te diuen que sí.
Què passa, Anna, que dius que no s'ha interpretat bé,
però probablement hi ha algú que no ha interpretat bé
el problema de l'habitatge que té aquesta societat.
No només tenen problema d'habitatge els joves,
sinó que ho tenen famílies amb nens i amb nenes,
i, de fet, aquesta provisionalitat d'habitatge
en temps d'estudis o de trobar la primera feina ja existeix.
A les grans ciutats, déu-n'hi-do si hi ha joves
que estan viscant en aquests espais.
Jo crec que el compartir quan és gran és molt dur.
Perquè a totes les tertúlies, a tots els mitjans,
a tots els programes, tothom ha parlat d'això.
I aviam, jo el més assenyat que he sentit a tot arreu,
independentment que un pugui trobar que estigui bé o malament,
dir, escolti, el que vulguin, però aturin els preus.
És que això no es pot aguantar.
Aquesta és una altra història, és a dir, és completament diferent.
Jo ahir sí que ho separaria.
I també diria que aquests pisos poden tenir el problema
que en el cas que fossin de venda,
30 metres, 30 milions.
Llavors, si això està al Salvatxada,
i a veure, la dignitat d'un pis no està en els metros,
però també està en els metros.
Perquè 4 persones no poden viure dignament en un pis de 4 metres.
Aquests dies hem vist reportatges
on hi ha famílies de 4 o 5 persones
que viuen en 30 i 40 metres.
De fet, ara hi ha molts pisos,
no sé si de 30, però de 40 i 45 metres,
n'hi ha moltíssims a totes les ciutats.
Però els preus d'aquests pisos
no estan gens econòmics.
Tampoc queden hipoteques que realment
per una persona sola és difícil de pagar.
Vull dir que això que dius que és una mesura intermitja.
Si realment es quedés en una mesura només de pas
i que realment fossin de lloguer,
perquè a la que sigui compra,
per molt econòmic, si és protecció oficial,
després tu tampoc ho pots vendre.
El que passa és que el gran problema penso que és el preu.
El preu en funció dels sous.
Vull dir, els preus dels pisos
no estan relacionats amb els sous actuals.
Aquests dies que ha sortit tota aquesta informació
és el 42% dels sous
que una família, dels ingressos d'una família,
no dels sous d'una persona,
dels ingressos potser d'una parella,
que es van adreçats a la hipoteca.
Això és una salvatxada.
L'expeculació que s'ha fet en els terrenys
és una salvatxada.
És a dir, el sistema en què s'han crescut
en voltant de la ciutat també és una...
Per això s'ha mirat molt com es resol,
perquè hi ha països de la Unió Europea
que han pogut resoldre en certa mesura,
no solucionar però resoldre
determinats aspectes de l'habitatge
i en molts casos s'ha vist
que o hi ha una intervenció jurídica, legal,
per part de l'Estat,
o realment es dispara
i pot arribar allà on vulgui que arribi.
Vull dir, sense que ningú ho pugui impedir, no?
De fet, hem assistit a un augment
però escandalós, extraordinari, no?
Jo veig un parell amb això d'aquests pisos, no?
I és que al final el que comença
a ser una època transitòria,
que pot durar, doncs, bueno,
si tu estàs un any o ets jove
i estàs un any o dos anys,
realment es converteixi en l'única via que tinguis.
Que sigui el teu habitatge definitiu.
Exacte.
Però, bueno, si en principi estàs sol,
doncs igual et va genial, ja en tens prou.
Però, i després, aquesta persona que està sola,
suposo que més endavant també tindrà parella
i també voldrà tenir fills.
I segons com estiguin les coses,
igual no pot ni canviar, no?
Perquè els preus no estan baixant.
Fa tres o quatre anys que es diu
que han de baixar i que han de baixar
i que alguna cosa petarà
i que alguna cosa passarà.
Però la veritat és que continuen pujant,
any rere any.
17% l'any passat.
Però això és una borrada.
Però, a veure, jo crec que...
Ara hi donarem la paraula, l'Eubresa.
Que m'estranya perquè també té moltes coses a dir dels pisos.
Molt curtet.
L'important és que, a més a més,
s'ha encetat el debat molt públic,
que és un comentari, jo diria,
que s'estreia a les campanyes electorals,
que tothom ho parlàvem
quan havíem de comprar la casa i la hipoteca
i que quan s'acabava l'època electoral
el tema s'acabava.
Ara, potser, amb aquesta desafortunada,
d'expressió, jo diria,
que s'ha d'expressar molt malament,
doncs s'ha encetat el tema
i jo crec que aquesta pot ser una solució per uns casos
i hi ha d'haver-hi unes altres, per descomptat.
Jo, bueno, parlaré des de dos punts de vista.
Un personal, perquè m'he trobat fa relativament poc,
en què he hagut d'anar a buscar pis.
I és horrible.
I un altre, de caràcter social.
El problema que tenim és que una persona sola,
amb els ingressos que pugui guanyar,
no pot assumir els costos
de comprar un pis ell sol
i anar-se'n a viure en el pis,
doncs amb 25 anys.
Posem 25 o 23 una vegada acabada la carrera.
Has acabat la carrera i hi ha precarietat laboral.
Els contractes...
En el cas que hagis fet uns estudis i tinguis una formació...
i que tinguis feina.
Exacte.
A veure, jo estic parlant ara...
Aquestes parlen en el millor dels casos.
De gent jove que són la gent que, en teoria,
li interessa anar-se'n a viure pel seu compte.
Una persona que acaba a la universitat,
que si ha tingut sort i ha pogut estudiar fora de casa seva,
ja s'ha acostumat a viure independent
i quan torna a la residència familiar per buscar feina,
perquè realment li surt més econòmic,
ja que no treballa viure amb els pares que viure sol,
es troba amb el problema que no troba pis.
Busques pis i acaben la gent reunint-se
tres, quatre, cinc amics o amigues
i se'n van a viure allí tots en pla comuna
i amb habitacions de mínim 15 metres quadrats.
Vull dir que, a veure,
el dels 30 metres quadrats a gent jove,
jo crec que n'hi hauria molts que estarien contentíssims
perquè viuen amb menys espai
perquè han de compartir pis.
Realment, en el fons, aquí jo crec que el tema
l'haurien de limitar en el temps.
Aquestes vivendes haurien de ser unes primeres vivendes,
és a dir, la primera vivenda que qualsevol persona
que acaba d'incorporar és al mercat laboral,
que ja té uns mínims ingressos,
pugui fer front amb uns lloguers relativament baixos
i que aquestes vivendes no fossin particulars,
perquè si són particulars especularem amb els lloguers
i tornarem a estar amb el mateix problema que estem ara.
30 metres, 30 milions.
I si aquestes vivendes tenen opció de compra,
serà, a la llarga, aquest problema que està dient l'Anna.
30 metres, 30 milions.
A Madrid, en el centre de Madrid,
barrio de Salamanca,
30 metres, 30 milions és el que val.
I a Barcelona també passa el mateix.
I a veure, i la gent hi viu,
hi viu parelles amb crius,
amb cases de 40 metres.
Jo tinc amics que viuen amb cases de 40 metres
que el dia que els vas a veure et dius
i la cuna del nen com la poseu?
En vertical o en horitzontal?
perquè realment veus que és que no hi ha espai per viure.
I si la dignitat, la dignitat d'una persona a l'hora de viure
o de tenir accés a un habitatge es medeix per metres,
a mi la consellera, que em perdoni,
però 30 metres quadrats poca cosa pots fer.
Vull dir, han de començar a fer
electrodomèstics, mobles i tot per 30 metres,
perquè te'n vas a comprar una rentadora
i totes tenen una milla estanda.
Serien serveis comunitaris.
El que passa és que això,
resoldre el problema de l'habitatge, no el resol.
El que passa és que ajuda a que surti el tema i a que es parli
i és una més de les múltiples solucions que s'han de donar.
I jo crec que a sectors determinats...
No hi ha una solució única al problema,
si no moltes en funcionen.
No, a veure, sí que n'hi hauria una
que els ajuntaments, diguin el que diguin,
posin sol públic a disposició de la gent
i que se facin vivendes de protecció oficial en condicions
i que s'ajudi, perquè, a veure,
fins i tot et diria una cosa,
fins i tot que els bancs es posessin els xips,
perquè ara això que diré queda molt malament,
però quan més baixos són els interessos,
més facilitat té la gent per comprar
i quan més facilitat té la gent per comprar,
més pugen els preus.
A veure, potser seria...
Està en funció del preu del diner.
Sí, sí, però quan els interessos comencen a pujar,
que ja estem en una època
que han començat a pujar des de fa cinc anys ara,
els interessos no són els mateixos...
Però a mica a mica no ens adonem, eh?
Sí, no, no, però van pujant, eh?
I la gent va dient,
he trobat una hipoteca que és una ganga.
Molt bé.
La revisió, a quan és?
Cada sis mesos.
En vez de ser cada any, com normalment,
pots trobar-te.
Llavors, aquests preus van pujant.
El poder adquisitiu de la gent,
desgraciadament, és el mateix.
Jo, amb molt IPC...
El poder adquisitiu de la gent...
I moltes històries que hi posin...
Cada any és més baix.
Cada any és més baix.
Perquè, a més a més, aquí a Catalunya,
per desgràcia,
cada vegada que diuen
índice de preus al consum...
Sempre puja més que en tots llocs.
Sempre puja més que en tots llocs.
Cada vegada...
La inflació a Catalunya,
la xifra més alta de tot l'estat.
Sí, un 4, no ho van dir ahir?
A veure, el problema és que aquesta gent
al mateix poder adquisitiu,
els interessos van pujant,
cada vegada destinen més diners
en el pagament d'hipoteca i de vivenda,
i a veure, llavors tenim un altre problema.
La població ha de créixer.
Vull dir, hem de procrear-nos,
hem de tenir fills...
Ens hem de multiplicar.
Ens hem de multiplicar.
A veure, com deia el Jordi Pujol,
que hem de fer més catalans.
Ens estem trobant que,
amb aquestes condicions,
i amb 30 metres quadrats,
jo crec que dues criatures no els hi poses.
No, però a veure, jo crec que tu mateixa
abans has dit,
ha de ser,
i crec que això el fem tots,
limitat en el temps,
i sobretot que siguin de lloguer,
i que siguin de lloguer,
i que n'hi hagi una rotació.
Estic tornant a el que deia ella.
Ella estava dient,
limitat en el temps,
i si el meu poder adquisitiu continua igual,
i és que no puc comprar-me un pis,
perquè els pisos continuen pujant.
A veure, però limitat en el temps
no vol dir sis mesos.
No, no, no, t'he dic dos o tres anys.
Escolta, tu tens una capacitat de lloguer de cinc anys,
ara no us ho sabria dir,
que jo no sóc una experta ni res que se disemple, no?
Però una persona amb 25 anys,
amb 3 o 4 anys,
canvia la vida totalment.
Pot trobar parella,
o pot voler casar-se amb una parella,
pot tenir un fill,
i estem amb el problema.
Però llavors no li augmenta el sou, no?
I el sou no li augmenta.
No, però, a veure,
que s'ha de buscar una solució a posteriori,
que això és un pas transitori,
però que com a pas transitori
i amb unes determinades característiques,
jo no ho trobo cap bajenada.
Jo considero que n'hi ha moltíssima gent,
i fins i tot gent,
per desgràcia,
ara cada vegada tenim més gent separada.
i gent separada,
que a vegades te trobes
que has de continuar pagant,
o m'adona,
la part de la hipoteca
que te'n correspon a la casa comuna,
a la casa familiar.
Més la casa teva.
I l'home també,
que normalment és l'home.
Normalment el que paga la part de la hipoteca.
Normalment el que paga la part de la hipoteca,
que no viu,
és l'home.
I damunt s'ha de comprar
o llogar una vivecda.
Llavors, en aquest cas,
a una persona no li pots dir
que se vallen 40 anys
a viure en un pis
amb 3 més per poder pagar el lloguer.
Has de poder tenir un lloc,
encara que siguin 30 metres,
4,
mentre aquesta situació
s'estabilitza una mica,
potser s'acaba de pagar la hipoteca.
Jo no crec que sigui una solució.
Jo t'entenc, Ana,
que això està molt bé plantejar-ho
com un aspecte més per resoldre
el tema de l'habitatge
a determinats col·lectius puntualment.
I a la gent gran, per exemple.
Però a les famílies,
amb criatures tot el lloguer.
A veure,
però és només una part de tot el problema.
Mentre els pisos continuïn pujant,
de la forma que estan pujant,
realment...
No, no,
i a part és que en poc temps
ens trobarem moltes famílies
que realment no poden pagar,
moltes famílies
que tindran uns deutes impressionants
i a veure què faran.
És a dir,
com es resoldrà això?
Perquè això ens ho trobarem
i no trigarem gaire.
No trigarem gaire
amb famílies senceres
que estaran realment al carrer.
I a veure,
d'alguna forma,
perquè per molt que continuïn treballant,
doncs continuaran estant uns sous
per sota de la UCA.
És que les hipoteques són a 30 anys,
ara, és a dir,
que les hipoteques per tota la vida.
S'estan donant a 40 anys.
Ara mateix s'estan donant a 40 anys.
Llavors,
és que vol dir tota la vida.
És que,
bueno,
com ens despistem...
Comprar-se el 25
i acabes quant a jubiles.
Sempre podem comprar-nos
una iglú d'aquestes
i anar-nos a viure
a una rotonda
i mirar com fan les carreteres
i el tercer carril
de l'autopista a P7,
no?
T'ho sembla?
És que ara li deia...
Parlaven així,
sota micro,
i jo li deia...
Com que diu...
No podeu fer tertúlies a la tele vosaltres,
eh?
Perquè el llenguatge no verbal
el practiqueu molt.
No,
és que jo li preguntava,
com ha dit,
estic buscant pis?
Jo deia,
sense especificar,
no,
però quin és el peu mitjà
d'un pis a Tarragona?
A Tarragona vaig desistir
de buscar-lo
i visc a Reus.
A Reus?
A Reus?
Estan més baratets.
Estan més baratets.
Però a veure,
jo, per exemple,
un pis,
els pisos que vaig mirar
fa dos anys,
un pis,
zona Pere Martell,
jo vaig dir en zones,
més o menys,
perquè també depèn de la zona,
el preu és un o és un altre.
Pere Martell,
que és una zona nova
que ha sortit fa poc,
doncs me demanaven un pis
sense pàrquing
per dos habitacions,
una cuina enganxada
al menjador monar,
vull dir que era una cuina menjador,
cuina americana,
i un lavabo petit,
pitonet,
una cosa petita
en plat de dutxa,
24 milions de pessetes
fa dos anys.
Fa dos anys això,
ara és un luxe.
Jo vaig mirar fa un any.
Ahir vaig estar parlant
amb una amiga,
aquí baix i jo amb 23,
que hi ha els pisos
aquests que han fet nous,
35 milions,
em sembla que em va dir,
60 metres quadrats.
Vull dir,
35 milions,
allò que alegrament se diu,
i 35,
i 60 metres quadrats,
a veure,
és el doble de les cases aquestes,
dels tulors aquests
que valen vendre,
perquè realment...
És que són com a tulors.
La Sònia té les hores
més actualitzades, no?
Bueno,
jo estava comentant
que jo fa un any
que vaig mirar, no?,
i aquesta zona
que tu parles
de Pere Martell
estaven ja
pels 35.
Imagina't.
O sigui que,
vull dir,
33,
34,
35...
I sense parking?
És el pitjor?
Escolteu,
jo abans,
mentre estàveu,
doncs,
allò,
comentant els preus,
amb la Sònia també
i amb els ulls,
introduïm un altre tema,
ja per acabar-vos
d'alegrar el dia,
que és l'autopista P7,
aquest tercer carril.
Podem,
aviam,
fer els pisos aquests
de 30 metres més barats
per pagar l'autopista.
Hem de fer números,
no surten els contes
de cap manera.
A veure,
jo,
és que,
clar,
jo també soc part afectada,
jo ho vull reconeixer,
jo visc a la zona de Tarragona,
que està més al costat
de Barcelona,
a Boscos,
i dius,
bueno,
a veure,
deixem que em situï.
Jo he trigat avui
per venir aquí,
doncs,
com a 35 minuts.
N'hi ha uns altres moments
que no tric.
35 minuts.
35 minuts.
La carretera
amb la que jo
accedeixo
a la carretera general
que està completament col·lapsada,
que ara ja no és una carretera
que en general
és un camí de cabres,
en el que deixen
que la gent vagi
a trencar-se les banyes
perquè anem tan enganxats
que un dia
anirà a una col·lisió múltiple.
I la solució
que t'adonen
és
una variant
que et passa
per demig
de les cases
i que al final,
si jo no ho tinc mal entès,
i jo no soc geògrafa
ni arquitecte
ni res de totes aquestes coses,
ni urbanista,
és per donar sortida
a una cosa
que es deia
terres cavades
que si no,
no comunicaven
amb la...
Bueno,
a veure,
una mica més de seriositat.
Això és el primer.
Després,
jo no estic disposada
a pagar cap autopista més,
estic fins als nassos.
Doncs no l'agafaràs,
Anna,
perquè em penso
que l'havíem de pagar.
No,
és que acabo d'anar,
ara fa un pocs dies,
a Granada,
només paguem
fins a Alacant
i després n'hi ha
autovies.
Autovies.
O si juro
a tots els sovients,
magnífica.
De quatre
i de cinc carrils.
Ves a Madrid
i fins a Saragossa pares.
Però a veure,
com a mínim
per allà passa gent.
Però et juro
que d'allà
a Granada
no hi havia ni un cotxe.
No, no,
perdona, Anna.
Ara,
a l'estiu,
a l'estiu,
és una de les vies
més transitades del país.
Sí, sí,
i els fins a setmana,
els caps de setmana,
els de Madrid
i València
i tots que baixen al sur.
Aquí també tenim
molt de trànsit.
A veure,
què vols que no es paguen?
Estan molt bé.
Estan molt bé.
Estan molt bé.
Estan molt bé.
A uns clubs
amb els que tinc jo
tot l'any
per anar a casa meva.
Hauries de comprar-te
una casa a Reus.
Pardo 15 minuts
o 20 minuts.
Sí, però jo...
I el pes és més barat.
Jo soc de Tarragona,
Tarragona,
Tarragona.
La part alta
és la meva part
i això de poder veure el mar,
xata...
Ah, ah, ah, ah.
Jo des de casa meva
el rec, eh?
A lo lejos,
però al veig.
des d'arreus no pots veure el mar.
Sí, com és que el mar, sí.
Amb prismàtics.
Sònia,
què fem amb l'autopista?
Dóna'ns alguns consells
per psicològicament
superar aquesta situació.
Home, no ho sé,
jo el que he anat llegint,
que no he llegit molt,
de totes formes,
respecte a l'autopista...
Tercer carril
i dues alternatives.
O allargar la concessió
a l'empresa
o bé assumir el cost
als usuaris
amb el peatge.
Sí, però si s'allarga
la concessió...
Per què li pagaves a pagar?
Vull dir que realment
el problema de pagar,
de fet,
ja fa uns anys
que es va acabar
i es va allargar la concessió
i continuarem pagant.
Estan amortitzades
i aquestes autopistes.
Com les hipoteques.
De fet,
jo no crec que aquí
deixem de pagar,
però sí que és veritat
el que diu l'Anna,
que fora,
després de Saragossa
i València
i poder,
el País Basc
també paga...
El País Basc
és caríssim.
Són molt caríssims.
la resta de l'Espanya
no té el cos
dir les carreteres
i les carreteres
estan molt millor
en molts llocs,
no?
Realment,
a veure,
és com quan es va fer
la variant
de Torredembarra,
Torredembarra Altafulla.
De fet,
jo no sé fins a quin punt
això
realment
ha canviat
perquè només és un trosset
i l'única cosa
que poder no enganxar
són aquelles persones
de Torredembarra
Altafulla.
No serveix de res.
Però és que
no ho sé
si realment
allò ha variat tant.
Serveix per no passar
pel mig d'Altafulla.
I per no passar
per res més.
Però llavors
un tercer carril
realment
si hem de continuar
pagant
potser hi haurà gent
que no l'agafarà.
Amb la qual cosa
la Nacional
jo no sé fins a quin punt
és...
La tàctica és
agafar l'autopista
quan vens des de
Vendrell
o de Calafell
sortir,
fer la pirula
a Torredembarra,
tornar a entrar
i continuar fins a Tarragona.
Jo ho faig
sempre.
Ho fa molta gent.
Perquè és que són
un euro
i hi ha algú
que t'estalvies.
Algú m'apunta
que t'enganxen.
A mi encara
no m'han enganxat mai.
Això ho fa molt tant.
Jo, si he de sortir
a vegades
jo perquè vaig al Vendrell
habitualment en jutjat
llavors...
Altafulla
ja no em toca, no?
Perquè...
Però, a veure,
jo ho faig
senzillament per donar-li
ni un duro a l'autopista.
Ja, bueno, jo
en d'altres coses.
M'estimo més
pagar-ho jo
que donar-li l'autopista.
Estic totalment
en contra
de les solucions
que busquen, eh?
Si hi ha algun tema
en el qual
hi ha una
unanimitat absoluta
per part de tothom
és en què
ja n'hi ha prou
de pagar autopistes.
Perquè ens toquen les butxaques.
És que molt car, eh?
És que ens toquen les butxaques.
A veure, quan tu vols anar...
I els accessos a Tarragona
que no em diguin
que la solució passa
perquè hagin de ser
a Tarragona,
a ciutats,
entre ciutats,
per una autopista.
És a dir,
s'ha de buscar
una variant
però una variant
que no destrossi.
El que s'ha de fer
és una solució
perquè és que portem
tants anys
arrossegant aquest tema.
Tants anys.
El problema
que crec que és
és que pel mar
no s'hi pot accedir
i l'únic via
que hi ha
és per dalt
perquè per baix
no hi ha sol
no hi ha sol
per fer autovies
ni autopistes
ni variants
i llavors ha de ser per dalt
i perjudicarà molta gent
llavors les solucions
mai agradaran a tothom
perquè a algú li dirà
mira, xato,
t'hem d'expropiar la casa
perquè ha d'anar a l'autovia
al damunt de casa teva
i aquell dirà
ves, mira,
per uns quants
que a mi tant me feia
perquè jo sóc jubilat
i jo vinc aquí
a passar-me el dia
i vaig passejant
i caminant a tots llocs
ara m'expropien la casa
i me n'he de buscar una
Lourdes
però mira
tant anàlisi
i ens porta a la paràlisi
perquè n'hi ha països
n'hi ha països
en què
quan s'analitzen les coses
se fan amb visió de futur
jo coneixo
aquí no es fa mai això
en què
quan te fan una autopista
ja la projecten
de sis carrils
i només fan els dos primers
que es necessiten
però ho fan
a les bandes dels extrems
llavors
quan n'hi ha més
congestió de trànsit
tornen a fer dos carrils més
a la banda de dintre
i dos més
a la banda de dintre
nosaltres no
fem una autopista
o un desvío
que ja se'ns queda cura
el primer dia
i uns altres 15 anys
analitzant
per el que he dit abans
l'anàlisi
per arribar a la paràlisi
analitzant
que això
no ens ens sorpenta res
home
i què bonic
quan estàs per l'autopista
estant d'obres
com ha passat recentment
a la zona de Girona
i tens només un carril
i fins i tot
hi ha l'antitud
un dia normal
d'entre setmana
perquè hi ha obres
i mentre es faci
el tercer carril
que això durà
què passarà
pagarem igual
l'autopista
de Tarragona
a Barcelona
jo em sembla
que és que
quan arribem a Tarragona
ens anem estranyent
allò que n'hi havia tres
i ara en tenim dos
i dius
bueno
no en quadra
però
que victimistes
que esteu
que victimistes
perquè és que
el problema és que
si te'n vols anar a la platja
des de Tarragona
a Torre d'en Barra
a ple mes de juliol
o agost
no hi pots anar
perquè no hi arribes
te'n vas per la carretera nacional
i és
el que troba l'Anna avui
multiplicat per 10
i te'n vas per l'autopista
i tres quartes de la misma
i el damunt
és que avui
avui hi ha més a més
que no s'ho he volgut
a les piscines de Reus
l'Urde
a les piscines de Reus
jo em pregunto
per què
el transport passat
ja és una anècdota
perquè és d'avui
el transport passat
per què ha d'anar
per aquella miserable
carretera nacional
que això no és una carretera nacional
que és un camí de càrrecs
perquè han d'estalviar
els transportistes
el camió a darrere
i imagina't la cua
la cua devia arribar a Barcelona
Anna però espanyol
quan has pogut fotre el morro
i posar-te a la cua
i vas dient
ostres que no arribo
ostres que no arribo
escolta
crea estrès
crea neguit
segur que els nostres governants
no entenen
d'estrès i de neguit
porten cotxe oficial
i si no encara
els portaran en helicòpter
què vols que et digui
fins als nassos
jo d'aquest tema allà
em sento tan perjudicada
cada dia
i el tema de la carretera
el que creix
molta impotència
molta impotència
perquè fa molts anys
que ho arrosseguem
i no veiem la solució
i això provoca accidents
l'estrès
el nerviosisme
i la mala lleta
en perdó
provoquen accidents
perquè a la mínima
que pots accelerar
acceleres
i el del davant
està encantat
com una serp
i te l'hi poses a sobre
i qui paga el pato
tu
mira
jo és que m'agradaria
per exemple la Laura
que també viu allà
és que baixem en cua
quasi quasi que al sortir de casa
ja entres en cua
segons quines hores
comença la primavera
a les professons
llavors has de sortir
amb molta previsió de temps
no?
per arribar segons quina hora
per un trajecte
que quan a la nit
doncs són 6-7 minuts
al matí
has de calcular 25
que trist
que trist és viure vos
només en aquesta part
avui estic
en contractes
per fer una mica
de campanya
immobiliària
arreu
de totes formes
hem de tenir en compte
també que quan una persona
ha d'agafar per exemple
l'autopista cada dia
perquè el lloc de feina
el té a segons quina distància
i no té més remei
realment només amb això
es va una quantitat de diners
que és impressionant
i el sou no te l'equiparen
on vius
visquis on visquis
però que això
s'ha de tenir en compte
perquè una cosa
és agafar l'autopista
puntualment
un dia
que pot resultar car
i una altra cosa
són les quantitats de persones
que cada dia
venen
si voleu que ens posem pessimistes
llavors dient
com que no es pot pagar
l'autopista
la gent va en tren
i llavors
el tren és un altre problema
cada vegada
que agafo el tren
Tarragona-Barcelona
el que em pot passar
és a dir
que per intentar
ser a les 9.30
a una reunió
ja pots agafar
el de les 7.15
el tren
així s'ha de ser
segur que arribes
em suggerir
que fiquessin
un tram via baix
com aquells
que tenen a Barcelona
elèctrics
si tu vés donant idees
també
que anés
per la vorera
que anés per la vorera
i fes el trajecte
doncs
Tarragona-Costa
el pitjor és que
tenim com una actitud resignada
no?
i què hem de fer
doncs
no ho sé
jo tinc una actitud
cabrejada
cada matí
després se'm passa
imagina malament
no poden viure indignats
tot el dia
et prometo
que cada vegada
que arribes a la carretera
vens
ostres
una altra vegada
i cada vegada
jo per exemple
la meva filla
Ori espavila
Ori espavila
perquè vas comptant
quan ja calcules
que n'hi ha més embús
Ori que en 5 minuts
n'hi ha més embús
que espavilis
home
deixem les carreteres
avui
avui estem molt indignades
amb tots els temes
ja us desveiem
no us indigneu
perquè si vosaltres
que ha sortit
una estadística
de l'alloculació
doncs parlem de sexe
Anna
no la conec jo
aquesta estadística
si la tens a mà
la comentem
cap problema
és que no la tira
no diré per quina
perquè és la competència
tinc aquí diaris
però no
no hi veig
un estudi
un estudi
que ha sortit
de l'alloculació
precoç
un minut
un minut
vuit
i la normal
set
en algo
i jo deia
que uns
eren pares
sexes
parlem dels papers
de Salamanca
us sembla
que és que
hi fa més
per una tertúlia
radiofònica
aquestes hores
del matí
aquests temes
jo volia dir
que segur
que l'enquestra
estava equivocada
que qui l'al·legeixi
que no faci ni cas
les enquestes
bonic tema
per tractar
algun dia
això de les enquestes
en general
papers de Salamanca
avui en principi
l'executiu
donarà llum verda
perquè tornin
ja veurem
perquè no serà
d'avui per demà
no donen la llum verda
i demà
tenim els paquets a casa
això serà
complicat
però és molt bona notícia
diuen que són sis mesos
però jo crec que
aquí sí que és un cas
amb el que els ha costat
ordenar-los
que es fotin
si no estan ordenats
no?
sí, sí que estan ordenats
l'Urdes
jo conec una persona
que va ordenar-los
i tallo
i avui
avui jo no em pronunci absolutament
en res
perquè si no
quan arribi a casa
quan arribis
a aquell lloc tan lluny
que vius
que reus
que no sé on t'estan
exactament
aquí al costat
a 10 minuts
però a veure
jo crec que
és una molt bona notícia
crec que és una cosa
per celebrar
i que vinguin
els oficials
i que vinguin també
el de la gent particular
en principi
ha de venir tot
home ha de ser duríssim
jo crec que els papers
els oficials
mira
són importants
però per mi
qui té la transcendència bàsica
és dels particulars
no tenen per què tenir
cartes privades
particulars
del meu pare
que a més a més
el van fusellar
i que me tinguin els papers allà
moralment
és terrible
ha de ser esgarricot
a mi els oficials
mira
són bastant indiferents
però els particulars
crec que aquests
no hauríem tingut
que arribar
a aquest extrem
respecte a cartes particulars
privades entre gent
que ja m'explicaràs
què fan allà
i qui les deu voler llegir
i qui deu estar interessat
en saber
el que li deia
una persona amb una altra
que no tenia el millor
res a veure
ni amb la política
ni amb la guerra
ni amb res
que per exemple
els van prendre tot
que van haver de fugir
que van estar en caps
de concentració
que van morir a les presons
i que a més a més
aquesta gent
que era botín de guerra
ho tinguessin
i no ho tornessin
això és que era una vergonya
a la memòria
de moltes famílies
i tant la memòria històrica
ha ficat allà
en mans d'uns altres
que a més a més
t'han pres la vida
t'han pres la vida
i la memòria històrica
home el que és desitjable
és que domini
el seny de tothom
i que es pugui fer
d'una manera tranquil·la
relaxada
sense estirar vots
i que no hi hagi
les lluites polítiques habituals
quan es tracta
de temes com aquests
perquè en definitiva
el que toquen
són a les persones
més enllà de
precisament per això
que deies tu Anna
el tema dels papers de Salamanca
és un tema
una moneda
que quan no es té res
que dir
políticament no passen
gaires coses
surten els papers de Salamanca
ara el Carmel
ja no surt tant
perquè estan mig arreglant-lo
ara farem allò
per donar una mica de polèmica
una bona notícia
de fet els veïns del Carmel
ja han tancat
un pacte definitiu
amb la Generalitat
sí però jo estava sentint
ara quan venia a la ràdio
una senyora
que estava
dels nervis
ara què dius dels nervis
afectada també està
la Junta de Castell i Lleó
que ja han dit
que vagin aprovant lleis
que allà estan
a veure
a mi ahir
em va ser una bona notícia
crec que és un pas
a la endavant
i que a més a més
crec que això
ja no té
retrocés
és a dir
costarà més
costarà menys
seran sis mesos
seran un any
posaran més entre bancs
no posaran tant
però a veure
n'hi ha dues coses
que m'han agradat
primer que trobo
que és de justícia
de moral
que és de justícia
i després
que potser és un exemple
que si la gent
aconsegueix
saltar-se
les barreres
dels partits
i n'hi ha tots a una
a reclamar una cosa
es pot tenir més força
davant de l'Estat Central
i a veure
per mi ha estat
una molt bona notícia
i el dia de la República
i a més a més
tornava
a un moment de Salamanca
i capa
ja ho podem celebrar
alguna cosa més
sobre aquesta qüestió
abans que l'Anna
torni a treure estadístiques
en fi
les he trobades
molt divertides
són molt divertides
aquestes estadístiques
i ara
farem referència
a una
molt més inofensiva
podríem dir
entre cometes
el que passa
que només queda
un minut de tertúlia
segons un estudi
del RAC
es veu que la majoria
de nens
passen els semàfors
en vermell
i ull
quan van acompanyats
dels pares
allò de
no, no, jo
a casa meva
no, no, jo
no, jo
no
i després
Déu-n'ho
callo
perquè sóc d'aquests nens
tu ets d'aquelles mares
jo sóc de les mares
que m'acompanyada de nens
jo ara ja no
perquè no porto nens de la mà
però reconec
que moltes vegades
s'havies tirat de la mà
i dic
corre, corre, corre
més de la meitat
de nens
entre 6 i 12 anys
salten el semàfor vermell
la majoria de vegades
acompanyats dels pares
i a més ja és
i és total
quan aquell pare
o aquella mare
pot dir en un moment
això no ho facis
però ara com que vas amb mi
ho podem fer
no, perquè realment
s'ha d'exemplificar
amb accions
exacte
el que passa és que
no pots dir-li
amb el teu fill
que no faci això
quan amb tu ho està fent
perquè no ho farà
jo crec que tot el que eduques
amb un cotxe
en consciència
15 segons
perquè creus
que tens un element
i una arma ofensiva
i destructiva
en canvi
quan tu no la tens
no ho hauries de fer
però ets més permissiva
Anna, Sònia, Lourdes, gràcies
bon cap de setmana
fins la propera tertúlia
són les 10
vinga, adeu
etiward, gràcies!
gràcies a munt
!
divagt 4
5
3
5
5
6
0
3