El maestro de la cocina italiana te invita a su restaurante pizzería Al Capone de Torredembarra.
En Al Capone se rinde tributo a la auténtica gastronomía italiana,
cocinada con productos de allí y como marca la tradición, en horno de leña.
Este fin de semana en el puerto de Torredembarra tienes un pedazo de Italia.
Restaurante pizzería Al Capone, la mejor cocina italiana.
Haz tu reserva. Llama al 977-643-337-643-337.
Sastreria Pizarro li ofereix la moda de la nova temporada primavera-estiu.
A Sastreria Pizarro trobarà la moda més actual, assessorament personalitzat i la millor qualitat al millor preu.
Pari atenció, tenim vestits a partir de 170 euros.
Som especialistes en mires grans, vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80,
pantalons des de la 36 fins a la 80 i camises fins a la mida 54.
Portem més de 30 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit li regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó.
Ens trobarà al carrer Mallorca 1, cantonada en plaça Ponent, telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro. Som professionals.
Arriba al Sant Jordi. Prepara't.
Viu la festa del llibre amb Llibreria La Capona.
Et prometem aventura, riure, nostàlgia, suspens, intriga, amor...
No esperis l'última hora per comprar-li el llibre.
A Llibreria La Capona trobaràs el regal perfecte per la Diada de Sant Jordi.
Llibreria La Capona, al carrer Gasòmetre número 41-43, telèfon 977-24-12-33.
El 23 d'abril t'esperem a la Rambla. No hi faltis.
Atenció. Comprar. La nostra gent.
A prop. Sensació. Garantia. Diversió.
Botigues. Passejar. Gaudir. Aparcar. Servei. Entorn. Oferta. Estalvi.
El teu establiment. Què més vols?
Unió de botiguers de Sant Vera i Sant Pau. Treballem per tu.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
i mig minut. Obrim el temps de la tertúlia dels divendres.
Avui amb Rosa Gairal. Bon dia, Rosa.
Carme Pedrol, bon dia. Benvinguda.
Teresa León, bon dia.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, felicitem la Carme Pedrol.
Avui és el seu aniversari.
Amiquita.
Gràcies, amiquita.
Voltat aquí uns bombonets i una cosa.
La Carme és d'aquelles visites, com les senyores que visitaven abans,
que sempre porta alguna coseta.
És que sóc una miqueta carca.
És que està molt ben educada.
Serà per això que ets una mica antiga?
Sí, sí, sí.
Però escolta, aquesta antiguitat és bonica, això és cortesia.
No cal que les nostres tertulianes portin res, eh?
Però ja és un, diguem-ne, que és un costum de la Carme.
Jo ja li dic que corri molt, que corri molt, que no m'agafarà.
I jo també dic que ja m'agradaria agafar-la de seguida ja.
És coqueta, no, Carme?
Tu no dius l'edat.
No, sí, 57.
57.
Sí, venies l'any 48.
Molt bé, molt ben portat, sí, senyora.
No, és que ho dic perquè no me'n facin més, eh?
No et pensis.
Jo sempre he dit...
Sí, xiqueta, arriba una edat que s'han de dir.
Arriba una edat que s'han de dir.
Perquè si no, si no, abans, vegades hi ha algú que diu
ai, doncs tu conserves bé.
Penso, mira, mas igual.
El pitjor que et poden jo, per l'edat que tens, estàs bé.
Però això t'ho diuen.
T'ho diuen com una falac i és tot el contrast.
I quan te comences a dir que et conserves, malament rai.
Et conserves, exacte.
La paraula et conserves s'hauria d'aplicar a les llaunes només, no?
Ja dic-me, poso la nevera cada dia un rato.
Es nota aquesta alegria, eh?
Del Sant Jordi, o altres alegries amb unes lleis que s'aproven
i que molta gent, doncs, tenia ganes que s'aproveixin.
D'altres, potser, no tant.
Val a dir que la Laura, precisament, que professionalment
es dedica al tema de l'advocacia
i, sobretot, tema matrimonis i coses d'aquestes.
Clar, avui, totes les planes dels diaris
venen plenes de dues qüestions legislatives.
D'una banda, aquesta aprovació, encara ha d'anar pel Senat,
ha de seguir tot el tram i ja veurem què passa,
però, en principi, de la llei que permet que les parelles homosexuals
puguin contraure matrimoni,
que adquireixin tots els drets de qualsevol altre matrimoni heterosexual,
com ara l'adopció.
I, després, tot el tema i tot el que implica
la reforma de la llei del divorci.
I, en aquest sentit, també hi ha un apunt curiós,
si més no, o singular,
que és aquesta novetat
que inclou el Codi Civil,
concretament l'article 68,
que tradicionalment deia
que els conjuguers estan obligats
a viure junts,
a guardar-se fidelitat
i socórrer-se mútuament.
Doncs ara diuen que, a més a més,
això inclou que,
o inclourà en un futur,
que, a més a més,
diu que hauran de compartir
les responsabilitats domèstiques
i tenir cura de les persones grans i petites
de l'àmbit familiar.
Això ho diu la llei,
però bé, també la llei diu
que han de ser fidels
i no necessàriament
al matrimoni sempre hi ha fidelitat.
Una cosa és la llei
i una altra cosa la realitat.
Hi haurà algú que preguntarà
què és això de domèstiques.
Si és veritat, eh?
És veritat.
Domèstiques a què em sona aquesta paraula?
Què em sona aquesta paraula?
Em sona amb alguna cosa.
Però a l'hora de la pràctica
no li veig l'apuntar.
Perquè, mira,
des del punt de vista intern,
cada família es manega com es manega.
I no perquè ho posi la llei,
canviarà.
Com vol i com pot.
I des del punt de vista judicial,
inclús ara,
encara que no hi hagués la llei del divorci
que diu que ja no cal
a les causes,
és que inclús ara...
No calia, tampoc.
Tampoc calia,
perquè hi havia allò
que posa l'obligació de respectar-se.
Amb aquest cul de sac
tu podies dir que,
clar, si ja no hi havia afecció marital
i ja no t'estimaves,
doncs això ja no era un respecte
cap a l'altra persona,
per tant, te separaves.
No calia que li expliquessis la vida al jutge.
No calia en absolut.
De fet, els jutges estan parlant
a la bord de discutir
sobre les mesures
dels divorcis de la separació.
No discutir sobre si
m'he anat amb la veïna o...
El que sí que canvia
és el tema dels terminis.
que bé, també allò que deia
aquell acudit
en el que deia
no existe la ley del divorcio
però existe-la i te quedes, no?
Sí.
És la cosa aquella...
No, no sé si la Rosa,
aquell acudit antic
que es feia abans
de la ley Ordóñez famosa.
I després el tema
que l'Estat diu
que garantirà les pensions,
sobretot les pensions alimentàries dels fills,
que aquest és un greu problema
que tu saps, Laura,
que tenen, sobretot, no?
El tema de les pensions
aquestes compensatòries, no?
Sí, que el problema venia no per...
Que ara també es garantia
perquè executant la sentència de separació
ja ho puc garantir
és que el problema era
si el marit o la muller,
és a dir, l'obligat al pagament,
no tenia un sou fixa
o no tenia cap bé
i alguns es posaven
en aquesta situació expressament
no hi havia manera de perseguir-los.
I moltes dones
el que volen és cobrar
no és posar a la presó
el seu ex-marit,
per tant,
és que se'ns escapaven de les mans.
Doncs ja hem mostrat
tota la mercaderia, senyores,
quan vulguin,
vostès mateixes.
Jo, com que em vaig separar
a l'època que no hi havia el divorci,
i ho vam assumir molt bé tots dos,
tant ell com jo.
És teatrera,
com ella sola, eh?
Estic tranquil·la.
I em passa pels nens
tot el que necessito.
I em fa la carrera universitària
i molt bé.
Els sis nens bé, no?
Sí, tots bé.
Vius com una reina.
Com una reina.
Com una reina.
Les terres, el patrimoni
que tu vas quedar tu, no?
Tot, tot.
I el jo també.
Com una reina.
Ja em diràs
que em farà del jo, a tella.
Naveguerim al riu.
Tinc aparcat al riu.
Tinc aparcat al riu.
Aparcat no es diu,
se diu atracat.
Ai, sí, atracat, perdó.
Es nota que ets d'alçat.
Bueno, doncs jo sóc una miqueta carca,
què voleu que s'hi digui?
Jo respecto totes les opinions,
però a mi això de la llei que t'anava
no m'agrada gens.
La de les parelles homosexuals.
La de les parelles homosexuals.
No m'agrada.
Jo sóc carca, ja ho sé.
Laura, podem dir que tu estàs dins
del que és el col·lectiu gay i lesbià
com a assessora jurídica, no?
No, que visquin com vulguin,
però no cal que legalitzin.
Vull dir, a veure, que visquin...
No passa res?
És que si no passa res?
És el que dèiem abans, no?
Però ara tampoc passarà res.
Però no cal que legalitzin.
Vull dir, és que no ho sé,
és que trobo...
Mirem, dieu-me el que vulgueu.
Ah, doncs ho trobo molt bonic.
I avui no m'agrada.
Jo veure que jo hi vaig fer ahir.
Però què canvia, Carme?
Què canvia?
No, no, que com tu deies,
s'ha de respectar tot
i evidentment hi ha moltes persones
que pensen com tu.
Home, evident.
Bueno, suposo que sí,
perquè si no...
Moltes persones que pensen com tu.
Però doncs, no sé,
home, potser no et sabria dir bé
i a més tampoc no ho voldria dir
perquè no sonés com a malament, no?
Pots ser-te incòmode
davant d'aquesta situació, no?
No, no, no, no em sento incòmode.
No, no, no, no.
A més, vull dir, jo,
és una cosa que la respecto
perquè cadascú,
dintre de la seva vida privada,
pot fer el que vulgui.
A mi em sembla
que hi ha coses que legalitzar-les.
Mira, només la paraula legalitzar
no em sembla prou bé.
Per això dic,
digue'm car,
que potser no em sé explicar
o no em vull explicar prou bé
perquè no vull fer-hi
susceptibilitats, no?
Però que, bueno,
que trobo que hi ha altres coses
abans de fer això.
És que penso, Carme,
que si coneguessis,
amb la bona persona que ets,
que ets un tros de pa,
si coneguessis en concret,
no aquest gran titular,
sinó que coneguessis en concret
famílies de noies,
per exemple,
que tenen tres fills,
que l'altre no els pot,
només és mare una
perquè l'altre no pot ser legalment,
per exemple,
en el tema d'adopció,
i que es volen casar
perquè des de fa 15 anys
estan pagant una hipoteca,
viuen juntes,
fan de mares,
fan de treballadores, etcètera,
i que s'estimen
com molts altres matrimonis,
i tant de bo tots
s'estimessin com elles s'estimen,
en concret em refereixo
a unes que jo conec,
estaries encantada,
perquè és un problema
de conèixer-les
i de veure-ho com a proper.
Clar,
també trobo que és un problema humà,
i m'alegra molt,
m'ha encantat veure la foto
ahir del Congrés,
i tots abraçant-se,
i el Jordi Petit,
que l'has vist
durant 20 anys reivindicat,
dic el Jordi Petit,
podria dir qualsevol altre,
que tinc un munt d'amics homosexuals,
que tota la vida
han reivindicat això,
i llavors veure aquest estampa,
i el Congrés abraçant-se,
i tota la meitat del Congrés
aplaudint,
dic que és una cosa insòlita,
però no estem acostumats.
Ja ho sabia que em quedaria sola,
perquè ara falta l'arròs
i l'arròs m'he posat cullerada,
jo ja sabia que em quedaria sola,
però bueno, és igual,
jo he dit el que m'assembla
i ja està.
I també aquestes parelles
es podran divorciar,
lògicament,
les heterosexuals,
i un matrimoni homosexual
tampoc té les garanties de felicitat
com no el té un heterosexual,
per tant el que estem parlant
definitives de normalitat.
Exacte.
En el sentit positiu i negatiu,
en tots els sentits.
Jo no sé si ho he dit
si ahir que deien,
doncs això,
en quina diferència
hi ha un matrimoni heterosexual
d'un homosexual?
Diu, és que la felicitat
ningú te la garanteix,
els problemes els resolen igual.
Ni el matrimoni tampoc
ni el matrimoni,
vull dir,
no és cap garantia
casar-se per ser feliç.
L'única cosa
és que mantens els mateixos drets,
i jo trobo que és una cosa humana.
És un tema de drets civils,
és un tema de drets civils,
i d'injustícia social, trobo.
És que si la felicitat
la veigessin en una botiga
i en una cua.
Tres onces de felicitat.
Un quart d'aquí,
jo.
M'ha faria dos bons.
Ja s'imagina venent-la,
la Carme.
Sí, sí, sí.
Sí, no,
això que deia dos matrimonis,
que és veritat,
a vegades,
a mi com a soltera,
doncs allò que et diuen,
jo no soc com la Rosa,
que la faig,
que no sé com ha sigut.
Unes altres derroteres.
Clar.
Allò que et diuen,
home, és per la companyia,
jo dic a veure on t'ho firma la companyia.
Sí, exacte.
T'hi diuen, no?
Quan tens una edat,
t'hi diuen, no,
més que res és per la companyia.
Allò com si compresis un gos.
Sí, igual.
Perdoneu-los que esteu cansades, eh?
Sí.
No, perdoneu-los.
Però estàs molt encertada, Carme.
No, no, i diuen...
I diuen...
No, no, però és que...
No, quan es diu, no, no,
em caso per tenir companyia.
Sí, aviam,
és una mica...
Té rau la Carme.
I llavors diuen això,
i jo penso...
No, no penso,
els dic, home,
a veure, la companyia
no te l'assegura ningú,
a part que avui en dia,
puf, se'n van això
que posen aquesta llei ara,
bueno, que ja hi era, no?
Que no cal...
O sigui, que guardarà fidelitat i tot.
Es veu que hi haurà un guàrdia al costat
a veure si van o no van, no?
Si ets fidel o no ets fidel.
O si neteges el...
I com aquells altres.
O no el netegen, no?
Si ara posaran un inspector
que anirà pel les cases.
A les cases.
Com els altres que diuen
tinc fills perquè així em cuidaran.
També, també.
I estan tots...
Bon altres.
Jo en vaig tindre sis
i mira que sols que estic.
Ai, senyor,
és teatrera, eh?
Bé, bé, no, deixa-m'ho així.
La Rosa és una dona separada
madura amb sis fills,
si ho vols.
Madura sobretot.
Com se n'ha tocat demà Sant Jordi.
Ai, sí.
Toma, ja.
I que bonica que és la festa de Sant Jordi, eh?
Jo crec que impregna amb bien
fins i tot en aquesta tertúlia, eh?
Estem totes així com a molt contentetes.
Dèiem abans que és com si s'acostés Nadal, no?
La sensació aquella de...
Pel que els agrada el Nadal.
Sí, perquè...
Sí, perquè n'hi ha...
Però ja que no ho anomenis Nadal.
D'acord, d'acord, d'acord.
Perquè a llavors me venen...
També deien que per Nadal o altres festes
sempre hi ha detractors, no?
I gent que li agrada molt.
I per Sant Jordi també ho deien
que no coneixien a ningú,
que segur que n'hi ha,
que no li agradi la festa.
Que no li agradi sortir a la Rambla,
mirar llibres, regalar roses,
veure castills.
És que és un dia festiu.
Però és que jo trobo que una vegada que no surtis
t'ha d'agradar.
S'impregna, sí.
Perquè a vegades no surts, no ho sé,
però és que trobo que és una festa que t'ha d'agradar.
Jo suposo que és perquè és una festa del carrer.
Llavors per això agrada a tothom.
Les altres festes, pip,
vull dir, per lo de Nadal, per la Rosa.
Doncs aquestes, com que són més de casa,
clar, llavors hi ha moments que dius
ai, filla, et fan comprar coses sense ganes.
I ara què compro? I ara què faig?
I els dinars llargs, que no s'agraven mai.
I que al final tot es coteixes.
I la política ja és fatal.
Sí, i al final ja està.
I la canyalla per llumí.
I la cunyada, i el sogre.
I la canyalla per llumí.
I la quantitat de gent que es divorcia.
i se pare, i els drames que hi ha per Nadal.
Famílies que es trenquen per Nadal.
No sempre, les estadístiques canten.
Retiro-la.
Retiro-la.
No, no, no.
Que ja està bé.
Vull dir, que per això potser...
Ara, a Sant Jordi, tothom va més suelto.
Clar, tothom va suelto.
Tothom va suelto, al seu aire.
Tothom ha regalat...
Bueno, a mi no m'ha regalat.
O tothom ha regalat.
Sí, sí, sí.
Carme serà tu, eh?
No, no, no, després quan ho he dit,
dic ai, que has dit una tonteria.
Però bueno, ho he dit.
Jo, ho he dit per si cas,
demà cau algú.
No, no només a la rama,
com a centre neuràlgic,
sinó a tots els barris,
encara que sigui una llibreria petita,
un quiost,
tots troben la paradeta.
És que abans només es regalava la rosa a la noia
i el llibre al noi,
i ara això s'intercanvia molt.
Sí, això està molt bé que ho digui.
Perquè el meu fill petit de 4 anys
diu, mama, jo te regalaré la rosa
i tu el llibre.
I dic, no, hem de regalar la rosa i el llibre,
tots dos.
No, no, però és que els papas i els homes
regalen i els nens regalen roses.
i dic, no, però qui t'ha explicat això?
Trobo que ho hauríem de reivindicar
perquè sembla que les dones no hi hagi aixin
i és totalment el contrari.
No, no, vull dir que és una cosa que...
Ara diréu que m'he apuntat al club de la Carme.
A mi que em regalin llibre
i em regalin rosa.
Per a mi m'agrada que els senyors
regalin una rosa a les senyores.
Sí, vull dir, aquests detallets, allò.
La cosa de la diferència en aquests detalls bonics,
jo trobo que tampoc no cal posar-se d'aquesta mena.
Sí, però ara...
Sí, sí, bé, es veus.
Comencem a ser colla, eh, Carme?
A poquet, a poquet...
Jo reivindico que sí, un llibre i una rosa
i sense distensió de sexe.
Jo també.
Trobo que és bonic, les dues coses.
A més, amb els nens, petits...
Amb les nenes també els fa gràcia
que els regalis un conte, al papa, per exemple.
No, no, el llibre a tothom.
Però la rosa, jo què voleu que us digui?
Trobo que és bonic allò del senyor a la senyora.
Tot i que regalar flors als homes és maquíssim,
hi ha molts homes que agraeixen molt
un ram de flors en un moment determinat.
però en aquest punt, mira, diguem Carca,
com diu la Carme, insisteixo.
Carrossa.
No Carca, Carrossa.
Oh, Carrossa.
O se te'n va l'olla.
Oi, això que no m'ha de dir, Carrossa.
Ah, però és el que diuen ara.
Sí, sí, no, no.
Carme, que se te'n va l'olla.
Sí, sí, però és igual, a mi no m'importa.
Veig que es van dir els temes avui ràpid, ràpid.
La Carme no vol parlar ni de la llibre.
Temes importants, avui, escolta, en un plis-plats.
I el tema del papa?
Ah, perquè venies, Carme, perquè venies.
Déu meu, perquè venies.
Ja sabies com anava l'actualitat aquesta setmana.
He tingut perquè no he dit mai que no.
Però sí, però me feia por.
Jo dic una cosa al tu a favor, eh?
Que tinc un llibre, el Salvador dels Cius, que es diu, hem perdut l'Oremos, perquè jo soc d'educació laica, molt laica i una mica nostca o atea, per dir-ho.
Vas anar a un col·legit, vas anar a un col·legit que no tocava.
Exactament, molt públic.
Molt públic i no tocava.
I llavors, a mi m'ho van regalar aquest llibre, i la veritat és que és un llibre que lleixo molt.
I aquesta setmana l'he tornat a agafar, perquè amb les frases famoses, tipus, avemus, papa, fumata blanca...
Això de la ritualitat atreu a tothom, eh? També al col·lectiu més laic de la societat.
Això mateix, me l'ha hagut de mirar, perquè és que en sortia per les orelles, vull dir, tota res, hi havia una terminologia que dius, vinga, va, vaja a mirar el llibre, no?
I per això has pensat en bé.
La Carme està avui?
Estàs molt susceptible, dona. Era una broma, era una broma.
No, no, més igual, més igual, sí, ja em va bé.
A veure, què vols ara, Laura?
No, no, tu, tu, Carme, et toca tu.
Vull dir, digues, digues, què et sembla, papa? Només volem saber això.
A veure...
No me l'ataqueu.
No, no, no, no.
Que és el seu aniversari.
No, però no m'atacaran, no m'atacaran, ja sé que no m'atacaran. Són bones.
En el fons són bones.
No, i en el fons també penso una mica...
Una mica rojilles, però bones.
A veure, primera, jo això que opinen molta gent sense tindre ni coneixement de res de res, això d'entrada.
perquè jo no opinaré, de veritat, d'altres religions que no conec o no m'interessen.
O potser que conec, però que no m'interessen.
Si no m'interessen, jo soc com aquell passo, un tupi de velo, que es diu en castellà, i m'és igual.
Llavors diuen, home, és que es donen...
S'empara abans de morir, després de morir, ara amb el còmclave,
per tot arreu, home, perquè els mitjans de comunicació els interessa,
perquè tenen audiència, pel que sigui,
però l'Iglésia des de fa 100 anys, 100, que fa el mateix ritual, el mateix.
Ara, clar, des que es va llegir Joan Pau II fins ara, han passat 27 anys,
clar, ha evolucionat tot moltíssim...
Però quan va ser Joan Pau II jo recordo que, home, els mitjans no tenien la força que tenen ara,
només hi havia els mitjans públics, però Déu-n'hi-do, el tema de la fumata el van viure exactament igual.
Però que em refereixo que, sí, però clar, fa 27 anys i ara se'ls ha desbordat moltíssim.
I per això que vull dir que si ho fan és perquè interessa amb algú.
A mi m'agrada el futbol, i quan és època de futbol, tela el futbol que et donen,
perquè et donen un partit darrere o de l'altra, a vegades,
i el que no li agrada, doncs també, pobre, s'ha d'aguantar.
I al cap això ha sigut 15 dies, que si no vols, pots canviar la cadena,
que totes ho donaven.
El tema dels mitjans, han estat els mitjans, eh?
No, han estat els mitjans, perquè la gent, vull dir que, vull dir, el Vaticà, els és igual, no ho sé.
La seva tele i el...
El gra.
A que vagi... Ah, bueno, això era una part, eh?
I l'altra part.
I l'altra part.
Jo ja he dit aquí amb altres tertúlies que jo soc catòlica, apostòlica, romana i practicant.
I, per tant, a mi m'era igual el Sant Pare que sortigués.
M'era igual.
Torneu-me a dir, Carca.
No.
Perquè jo crec que...
Jo diria que ets coherent.
No, no, no, que jo crec que l'esperit Sant.
I com que crec que l'esperit Sant, jo crec que ha sortit el papa, el papa que havia de sortir.
Ja està.
Que no és el mateix ser papa que ser cardenal que no sé què.
Diu que les persones són de tres maneres.
Me'n deixaré una perquè no me'n recordo.
Tal com són, tal com s'hi veuen i tal com voldríem ser, potser una cosa així.
Per tant, jo considero que a vegades quan estàs en un lloc fas les coses d'una manera, la mateixa persona,
i quan estàs en un altre lloc li toca fer-les d'un altre.
Per tant, jo trobo que no podem jutjar amb una persona.
I que hi ha gent que el jutgen i el coneixen.
Però és que hi ha moltíssima gent que el jutgen sense conèixer el de res.
Home, ja no et diré que heu donat-li 100 dies com els polítics, però...
El que passa, Carme, que hi ha política de gestos.
Jo no sé si esteu d'acord amb el que diu la Carme,
que qui realment ha d'opinar i ha de decidir i ho ha d'assumir
són les persones que es consideren que estan dins de l'Església Catòlica.
Els altres evidentment tenen llibertat d'opinió, poden opinar del que vulguin,
però en definitiva és la comunitat catòlica.
El que passa és que avui, per exemple, llegim el diari,
que posa com un alt càrrec a un cardenal o bisbe,
perdó, no conec la jerarquia eclesiàstica,
que va ser, que és íntima mica de Pinochet en l'època de la dictadura.
Clar, aquests gestos a la societat laica,
imagino que són els que provoquen aquesta cosa.
No tant en si la manera de fer i de dirigir l'Església,
perquè justament és qui ha de dirigir l'Església,
però aquests gestos que traspassen l'àmbit religiós
són els que reboten les persones que no són creients.
Dic jo, eh? Ho apunto com un element més per valorar.
I trobo que encara que vivim en una societat totalment
que és la tercera revolució de la informació i tot el que vulgueu,
ho trobo que és desmesurat.
Vull dir que s'ha desbordat tota la informació que s'ha donat.
Ho trobo que si estem reivindicats, que és un estat laic,
s'ha de tenir en compte també les altres religions,
s'ha de donar un marge, perquè és una justícia històrica,
jo trobo que com a historiadora m'interessava molt
i m'ho he mirat i així, però trobo que...
Fins a un punt?
Fins a un punt, exactament.
No, no, no.
Vull dir que s'ha fet la vida i miracles mai millor dit, no?
Sí, sí, sí.
I trobo que ens ha sortit el papa per les orelles.
I trobo després que hi ha moltíssima gent
que ha opinat sense tenir a opinar.
Vull dir, perquè treure els drets bruts,
però abans et pot interessar o no,
que si havia estat allistat a les files nazis, etcètera, etcètera.
Però ningú diu que va desertar.
Eh?
Però ningú diu que...
També diuen que van desertar.
Això sí que és penós,
perquè quan es parla a l'època de Franco,
tothom que vivia en aquest país a l'època de Franco
feia el que podia.
En aquella època,
si tota la canalla d'aquella edat els alistaven...
És a dir, s'ha de ser just.
Això mateix.
I precisament tu ho saps, Teresa,
s'ha de tenir una certa perspectiva històrica.
I tant.
Intentar, si no, ser objectius com a mínim honestos, no?
I tant. I contextualitzar.
Llavors hi havia coses que dius,
no cal, no?
O sigui, tot això.
I vinga, hores i hores d'informació,
i d'any directe,
i totes les cadenes,
per igual, no?
Allò que deies.
Fins i tot els nens deien què passa,
no?
Què és aquest, no?
Dix per la Rosa...
La Carme se'ns està creixent massa, eh?
Dix per la Rosa que no parla.
Parla perquè...
Mira, mira quina crida.
Rosa, tu primer.
No, que toca.
Ai, mira, tota la Rosa.
Jo trobo que han passat 26 anys,
des de l'altre,
a l'elecció de l'altre,
i que ara,
en els moments actuals en què estem vivint,
tot allò,
tota aquella,
anava a dir mal dit,
parafernàlia,
per mi era com una mica fora de lloc.
Aleshores, dius?
Aleshores.
Eh?
Vull dir,
tota aquella vermelló,
trobo que...
I no sé si aquest papa,
que tampoc el conec,
no?
Serà capaç de fer el revulsiu
que crec que a la Iglesia li toca fer.
O sigui,
ha quedat com encallada,
la Iglesia.
I em sembla una mica
que s'ha d'obrir a la societat.
Vull dir, no ho sé.
I han d'arribar les dones
a poder ser capellans,
i moltes més coses.
I els actors de l'Església
que sí que opinen això.
I també el que em sorprèn,
de dins de l'Església.
El que també,
el que em sorprèn,
també és aquella quantitat de jovent,
que els van pagar els autocars,
els van donar la bandereta espanyola
perquè fessin així,
potser per part certa,
d'on sortia.
Però, clar,
llavors a les iglèsies,
com a practicants de jovent,
n'hi ha ben poc.
Rosa,
podria ser que sí que els diguéssim,
això no ho sé jo,
però jo sí que sé
que quan hi va haver la trobada
de joves a Roma,
i estic conforme amb tu,
que això que dius estic conforme,
perquè la gent,
jo sempre dic que
quan es va morir Franco,
passaven per dir de la banca,
saludaven,
ploraven,
ells feien un infor,
i llavors aquests mateixos
després van votar els socialistes.
Vull dir que la gent,
ho som així,
perquè no hi ha cap problema,
ho som així,
però bueno,
és igual.
Amb això volia dir que,
ara no me'n recordo.
Vulls el tocar els...
Ai,
veus això de la demència?
No,
n'hi ha de la demència,
dona.
És l'edat,
és l'edat.
que quan hi va haver
el dels joves
que van anar a Roma,
hi va anar una quantitat de gent
en què ells
no els van pagar l'autocarta.
Ja, ja.
Ara,
potser van anar
per uns altres sentiments,
cuidado,
per anar a Roma,
per anar a veure
la Fontana de Trevi,
per no sé què,
això no ho discuteixo,
però que no els van pagar,
i en canvi també
hi van anar igual.
Però que això
tampoc a mi no em diu gaire cosa,
perquè avui pots anar i...
Jo penso que el tractament mediàtic
que s'ha fet
és bastant equivalent
al nombre de gent
que li interessava.
És a dir,
és com el Barça i l'Espanyol,
quan els salven
totes les distàncies.
Sí,
ara ja hem esfaltat.
No, no,
perdó.
Em referia a que,
si els de l'Espanyol es queixen
que hi ha poc públic,
que hi ha menys cobriment mediàtic,
és que és lògic,
n'hi ha més del Barça.
Ningú s'enfadi,
però és el que penso.
En quant a tota la parafernàlia
que s'ha muntat,
inclús hi havia bromes
a la ràdio de les Teres
dient que s'havia escollit
un papa una mica gran
i així tampoc t'enfadis, Carme,
perquè, clar,
per repetir una altra vegada
dintre de, no,
27 anys,
sinó una mica menys,
tot aquest remunbori mediàtic
perquè això havia fet
una mica rebifar
l'atenció de tothom
cap a l'Església, no?
No,
jo també hi ha un altre punt,
que és que estem en un moment
en què hi ha una quantitat
de pobresa horrorosa,
no?
Llavors, clar,
mires i dius
tanta pobresa
i allí tant de derrotxe,
no?
Perquè tot allò val un dineral,
eh?
Sí,
per això,
per això...
És una cosa
que no he acabat mai d'entendre,
no?
No, però jo trobo
que aquestes coses...
Penses deixar Escueto,
per exemple,
al Vaticà,
que em sembla bé.
Però potser amb la vida
ho són.
Amb la vida potser sí.
Perquè, mira,
segons diuen aquest...
Però s'ha de fer...
I una altra cosa,
vull dir,
tot aquest fanatisme,
entre cometes,
tampoc t'enfadis,
te les van colant, eh?
Vull dir,
molt de criticar altres...
Carme,
molt de criticar
altres confessions
per part dels catòlics
que mira els àrabs,
el fanatisme,
què fan i quan van a l'Àmeca
i les manifestacions
que hem vist
amb totes les cues
i totes les soles
per veure un cadàver...
Però Teresa critica
qui critica.
Jo no critico
les altres religions.
A mi em sembla exagerat.
Perquè, clar,
arriba un moment
que no saps
si la teva és la de veritat.
Tu t'ho creus, clar.
Llavors jo no m'incritico
les altres religions.
A mi em sembla bé
aquestes manifestacions.
Si un ho sent,
sí, endavant.
A més,
estic segura que...
Però aviam,
hi ha una cosa.
Tots els col·lectius
necessiten de la seva ritualitat,
del seu espai
de sentir-se
que formen part
d'alguna cosa
i és quan es manifesten
aquestes multituds
que una mica perden els papers
en una miqueta
d'histeria col·lectiva
a tots els col·lectius.
Deia ell el tema del futbol.
Quan s'ajunten
X mil persones
en un concert de rock,
avui sentíem
que s'han esgotat
en menys de 24 hores
les entrades
per anar a veure
el Bruce Springsteen.
Ja sabem
doncs som col·lectius
que pertanyen
a una manera
de pensament i d'amor
i ja sabem
com som les persones
quan formem part d'una massa.
Aquest altre dia vaig veure
i a més
no vull fer propaganda del llibre.
Vaig veure que...
No pots fer
propaganda de llibres
que demà a Sant Jordi...
No, però d'aquell llibre
no el vull fer.
Que s'havia de fer
una presentació d'un llibre.
No sé si...
Suposo que ho devíeu veure
perquè va sortir
i...
No, no.
Del Carrillo.
Com?
Del Carrillo vols dir?
No, no.
D'una canalla jove
que no ha escrit un llibre.
I s'havia de fer
una presentació
i jo no sé si és
que perquè se'ls va
desbordar el jovent
o el que sigui
que van haver de tancar
els dos flashbacks.
Ai, flashbacks.
I bueno,
van començar...
Sí, sí.
Van trencar els vidres,
tot aquell jove...
Bueno, es va armar
alli un cacau.
Doncs, a veure,
no es vol dir
que tothom que compri
aquell llibre...
Evident,
uns quants gamberros
que devien anar
una miqueta col·locats.
No una miqueta,
molt,
perquè allò no era normal.
Uns quants eren dos o tres?
Tota la resta
volien una cincatura.
Ells només tirava...
Hi havia dos o tres que eren...
I van fer una destrossa
aquella gent.
Doncs,
sempre amb els col·lectius grossos,
o sigui,
de molta quantitat
sempre hi ha algun
de xerrat d'aquests,
però...
Jo vull dir
que estic d'acord
amb la Rosa
quan deia que...
A mi no estic d'acord
quan la gent diu
que quan critiquem
aquesta...
tota això,
tota la colla vermella
i totes aquestes despeses,
que això és fer demagògia.
Jo penso que no és fer demagògia.
Que quan es reformen
no sé quin...
la residència de Santa Marta...
Han estat hostagiats, no?
Que em sembla bé
perquè aquesta gent
tampoc té que estar tirada a terra,
ja ho entenc.
Però entre estar tirada a terra...
Però és que hi ha molta gent
que es m'agrada de gana
i si l'església...
I jo et conec una mica, Carme,
i sé que tu ets una persona
bona...
T'hauré de pagar un dinar
o un sopà, no pots...
I llavors jo...
No sé,
crec més en la teva manera
de veure la religió
que en aquelles...
En aquelles maneres
de veure la religió.
Jo respecto molt més
l'església catòlica
des del teu punt de vista
i des de...
Amb els teus ulls
que no amb aquells ulls
i aquells ulls...
Abans ja em predica
el que no creus.
Perquè les esglésies
estan buides.
Com és que
amb tots aquests rituals
surten un munt de joves
i estiu
i després a l'hora
de la veritat
les esglésies estan buides
i la gent
i els seminaris també?
Jo trobo que l'església
s'hauria d'apurar
i hauria de fer
una reflexió
i dir a veure
què passa d'aquí endavant.
Hem entrat al segle XXI
i una sèrie de coses
que no ens poden amagar
i no ens poden...
A veure, que amb això sí,
que...
Vull dir, això que dic
ara tampoc no ho he de dir
però jo ho dic.
Que...
Que clar, que és que
no és atractiu.
Vull dir, jo comprenc.
La gent que han d'anar a missa
i així no és atractiu.
Per ser atractiu
han de trobar
que el capdavant...
El capdavant del mossèn també.
Perquè hi ha missat
que t'hi queden
i hi ha altres que marxar.
Perdona un momentet,
és que no m'ho has deixat
acabar de dir.
És que ho anava a dir
però m'ha esxafat.
Ara m'ha esxafat
l'intervenció.
Ara m'ha esxafat
el que anava a dir.
Amplia, amplia.
No, no, és que és veritat.
Vull dir, clar,
llavors ja depèn molt
del mossèn que hi hagi al davant
o del vicari.
Llavors vull dir
que fa moure masses.
Per què?
Perquè és una persona
que té un carisma,
que té una manera
de portar el jovent i així.
A veure, que jo reconec
que la Iglesia
doncs ha de fer un canvi
en aquest sentit
de treure a la gent
i que sí
que hem de fer
un mea culpa
els que tinguem
la nostra part de culpa.
O sigui, que el diumenge
que veus
vull veure totes a missa.
Jo que em serà llista.
amb pandèretes, eh?
És que una pandèretes
amb una guitarra.
Haurem d'assajar
el convai.
Ensajarem, ensajarem.
Jo el que penso
és que una mica
la crítica que se li fa
al nou Sant Pare
és que des del punt de vista
de la gent
que no el coneixem
però des de fora
que es diu
que és poc
que no es veu
que hagi de fer
una reforma profunda
de l'Església
i temes com
la dona dintre l'Església
el celibat, etcètera
el tema famós
del preservatiu
que jo crec
que és de la jutjant de guàrdia
etcètera, etcètera
això s'hauria de revisar, Carme.
Però potser es revisarà.
Després, mira,
això que dius
amb un bot de confiança.
És veritat.
Un bot de confiança.
Mira, això que dius
de conservador
jo vaig sentir
bé, com que sempre sento
a la ràdio
que deien
que a vegades
una persona conservadora
quan arribes
amb un càrrec
fa coses
que potser
no les hagués fet abans.
En canvi,
una persona
que no és gens conservadora
moltes vegades
potser pel que dirà
no així, potser no s'obre tant
perquè pensa
home, això ha passat
una miqueta
amb el tripartito
perquè coses
que deien
mai a la vida
perquè mai a la vida
s'havien pensat
que estarien dalt
ara quan estan dalt
clar,
moltes de les coses
que es van prometre
que van prometre
l'electorat
han hagut de tirar enrere
per què?
O perquè no han sigut possibles
o perquè hi ha coses
que cauen
des del cajón
que venien enfadada
i o de política
No, no, no
és que això ja
mira Rosa
saps per què?
Perquè ara això ja durava
era el tros
que durava més
de la tertúria
i ara ja va començar
a pujar la mosca
M'entens?
Ja ha passat la mala estona
La Iglesia és una monarquia
absoluta
i és
emparença
amb el dogma
i emparença
amb les seves
Una pregunta
que la deixarem a l'aire
gairebé
però fes-la
Fes-la
Han que tallat els pins
d'allí baix a les ranes
de la carretera de Barcelona
Sabeu que hi ha
que allà
l'infiteatre
Ah sí
Han tallat tots els pins
Ah sí
Tots els pins
Ja ho preguntarem
Tenien pulgó
Tenien pulgó
No, no ho sé
Per la vista de l'anfiteatre
home, ja està bé
Ah, podria
Ja està bé
Al revés t'ho digui
Ah, al revés
Hi havia un pin a pressió
Ah, si tant
Ah, si l'han tret
Ha estat tallat
Ah, ja ho preguntarem
Per què hem de parlar
l'anfiteatre
I en canvi fan un pàrquing
a la part alta
que tapa tota la visió
Aquest tema del pàrquing
sortiran properes tertúlies
perquè és un tema
que acaba de començar
com aquell que diu
Fem coses així
que no s'entenen
Senyores, moltíssimes gràcies
per venir, Carme
Felicitats una altra vegada
per molts anys
Per molts anys
I són les 10 del matí
les notícies després
Ricard Laó
Si accepten
discos solicitados
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
I són les 10 del matí
Gràcies.