Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, al matí de Tarragona Ràdio.
És el temps d'un quart de català, Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
On és el cotxe aquest que hem de sortejar avui, amb aquesta impresa a les portes, aquest cotxe de superlupció?
L'Audi 8, model aquest, no ha arribat encara.
No, encara l'estan fent a Corea.
Para d'arribar, no?
Sí, a Europa s'ha de dir molt car, de fet, i el fan a Corea.
És per la propera edició del Qui té boca.
Sí, l'edició 2.112.
Audi 8, model Queta, en lloc de faros porta unes dentetes que...
Que mosseguen el cotxe del davant.
Aviam, bromes a banda, avui és el dia que farem el sorteig de dos obsequis ben macos.
Un detall, clar que sí, que això es tracta de jugar, de comunicar-nos i de que, bé, aquesta participació,
a banda de tenir la recompensa de la Queta, doncs tenir un detallet per part del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
entre totes aquelles persones que han participat al llarg del mes de maig,
i que Déu-n'hi-do, eh?, han estat unes quantes.
Totes elles hem fet...
Digues.
Tenim dades estadístiques de participació...
Home, jo puc contar-ho, jo puc...
Minutatge, no dir, però mentre tu parles el primer tema, jo puc...
Tinc aquí la llista perquè hem fet, ara ho explicarem, eh?
Hem fet...
Hem agafat la llista de persones que han participat, han posat el seu nom, eh?
Doncs en uns paperets que tenim aquí ja preparadets, fan sorollets, i doncs quan acabi l'espai traurem dos.
Un regal és un diccionari, però no un diccionari qualsevol.
No, és el diccionari manual de la llengua catalana.
Això què vol dir?
És un diccionari que és una, diguem, és una adaptació per a tots els públics del diccionari oficial,
del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, que a vegades és una mica espès en la lectura d'algunes coses.
Doncs aquest és un diccionari manual, que de fet és el que des que existeix, és el que recomanem als alumnes,
perquè el diccionari, diguem, normatiu, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans,
és el que dic sovint, pels que som lingüistes ja ens va bé, però per una persona, per un alumne d'institut, per exemple,
o per una persona, en fi, un universitari, o una persona que vol un diccionari a casa per consultar què vol dir una paraula,
sovint allà hi ha un excés d'informació tècnica, gramatical, que fa que a l'usuari li caigui el diccionari de les mans.
I a mi el diccionari manual és un diccionari manual pensat, per exemple, en això,
perquè sigui útil a qualsevol persona i no li caigui de les mans amb tecnicismes, etc.
Llavors està ordenat d'una altra manera.
És exactament igual de normatiu que l'altre, però doncs és més funcional i més fàcil de pair a l'hora que l'utilitzes per buscar paraules.
I com fan en totes les promocions i concursos i tot això, hem de dir que és un diccionari valorat en 30 euros.
Jo sóc el que anava a dir, els més materialistes han de saber això, que està valorat en 30 euros.
L'altre regal és una monada, si em permeten l'expressió, perquè és el rellotge de la queta.
És el rellotge per donar corda al català i a l'hora, també.
Sí, donar corda al rellotge, precisament.
I això és una primícia, perquè és el primer que regalarem.
Primícia mundial, que jo sàpiga, si no és que en circula algun part de les altres esferes,
diguem, el primer rellotge que es veu a la província de Tarragona,
perquè encara anem a la província, és aquest que tens tu aquí damunt de la taula,
que és un rellotge de polsera, que és transparent i que és tradicional,
és d'agulles, no és digital, és d'agulletes,
llavors al fons de l'esfera hi ha la queta, però vaja, s'ha de veure per veure la gràcia que té,
perquè el rellotge amb busques i rodonet i tal és també l'altre que portaves.
I molta gent, de rellotges amb busques n'hi ha molts, però la gràcia comi és aquest, no?
És aquest, i el que diu l'Enric, la persona que li toqui serà la primera persona que ho portarà a la província de Tarragona.
No se n'ha repartit cap encara.
I la primera i la segona, perquè, de fet, en tenim dos.
En tenim dos?
Tenim dos. Podem donar dos lots d'aquests, dos lots de diccionari més rellotges.
Què m'estàs dient? Que és un rellotge i un diccionari per persona?
Sí, però no per a tots els que han participat.
No, no, no, entre tots els que han participat.
Dos noms sortiran.
Dos noms. Havíem dit d'un, doncs al final hem estirat una mica més la corda.
Trobo que sí, eh? Trobo que sí.
I ja que hem donat la corda, doncs estirem la corda.
I és que no plorarem, però ja saben vostès que les coses de la cultura, de la llengua,
sempre són les germanetes pobres dels pressupostos.
Per tant, això té molt de mèrit, eh? Molt.
Hem aconseguit estirar una mica més.
Imagina't, imagina't.
Molt bé, doncs, atents, creem una mica d'emoció
i, en tot cas, al final de l'espai farem el sorteig
entre totes les persones que han participat.
Ara parlem, repassem l'actualitat de la llengua,
informacions, doncs, molt d'aquests dies.
La primera diu que el català es podrà usar
al Senat Espanyol abans de l'estiu.
Sí, i ara que m'adono, de fet, avui m'ha sortit
un guió de coses positives, quasi tot és positiu.
Oi, podràs pair, això?
Sí, però potser induït pel fet
que havíem de sortrejar això i que avui...
És bonic, això, de fer regals, no?
I que el concurs l'hem acabat i que llavors avui ja no fem preguntes,
ja ningú ha de patir avui, simplement
regalem les coses i mirem a sortit així.
I la majoria de temes que tenim per avui
són coses d'aquestes de signe positiu,
excepte una, perquè no es digui,
per no faltar el meu esperit,
n'hi ha d'haver alguna dolenta, però
majoritariamente positives, i aquesta n'és una.
Tens una reputació a defensar, per tant, alguna negativa
havies de dir. Comencem per aquesta
que és positiva.
El català es podrà usar al Senat espanyol abans de l'estiu.
Això què vol dir? Això justament, no?
Això. No té més.
Vol dir això. Això què vol dir?
Que vol dir que... A veure, un moment.
Quan han dit això, justament,
és que és una notícia fresca, fresca d'ahir mateix.
Vull dir, això ho rebíem
a través d'una llista que es diu Zèfil,
que la gent que la conegui ja sap de què va,
és una llista que es diu InfoZèfil, en aquest cas,
el bolletí informatiu sobre la llengua catalana,
i és una notícia d'ahir mateix, eh?
I explica això, que el Senat
té previst donar llum verda abans de l'estiu
a un ús limitat de les llengües cooficials
diferent del castellà.
Hem dit el que dava, que és el que ens toca,
però, vull dir, evidentment,
quan parlem de coses d'aquestes de llengües cooficials,
des de Madrid s'ho miren per a totes.
A vegades s'ho miren per a més llengües de les que existeixen,
perquè veuen llengües on només hi ha dialectes.
Però, vaja, quan parlem d'això,
parlem de català, castellà i basc, eh?
Ai, perdó, català, que està allà, basc i gallec,
com a mínim parlem d'aquestes quatre.
De l'Aragonès o de l'Astorià
és un altre tema, que també en parlarem avui,
però aquí no.
Sí, però és d'una altra cosa, no?
Sí.
Doncs bé, llavors, això és una mesura
que tenen prevista entre el 21 i el 23 de juny.
El ple del Senat ho ha de ratificar.
I tot això, què és?
Com és que el Senat fan això?
Doncs home, perquè com que ja fa mesos
que al Congrés dels Diputats
hi ha una certa tensió lingüística...
Doncs sí.
I que diuen que sí, ja i després diuen que no,
i torno a dir que sí, clar.
I l'estiria ronça que hi ha
entre el Joan Tardà i el Manuel Marín i tal i qual,
doncs els socialistes esperen que amb això,
si al Senat hi ha una distensió,
doncs potser que això influeixi una mica
en que el Congrés afluixi una mica
l'atenció aquesta lingüística,
com vam dir que està a l'espera
que fins que no facin un nou reglament
de funcionament del Congrés,
ja va dir el Marín,
que fins que no es faci aquest reglament,
s'ha acabat el ball de llengües amunt i avall,
que si ara sí, que si ara no,
ho deixen estar aparcat,
fins que hi hagi aquella normalitat.
Bé, el Senat, mentrestant,
han decidit
portar aquesta mesura
que preveuen aplicar
a finals de juny, entre el 21 i el 23,
i això vol dir que hi haurà una sèrie d'àmbits
on es podrà usar el català
i el gallec i la búsquera, evidentment,
en quatre àmbits congrets.
Què són?
Primer, tot això,
en l'espera que es faci una reforma global del Senat
en què tot això ja quedi reflectit
més estrictament i més normalitat.
però bé, els quatre àmbits en què es podrà parlar en català
són, primer,
la Comissió General de les Comunitats Autònomes,
lògic, això és una cosa que fa anys que ja es diu
i que, de fet,
actualment és l'únic lloc on es pot.
Quan es reuneix la Comissió General de les Comunitats Autònomes
és l'única vegada al Congrés
durant l'any,
quan fan aquesta comissió,
que es permet usar les llengües cooficials.
I això fins ara ja hi era.
Però, a més a més d'això,
en aquestes comissions
sempre hi solen haver membres dels governs autonomis
que no són ni senadors ni diputats,
sinó que van allà, justament aquella vegada,
en representació d'autonomia i tal i qual,
però tot això s'utilitzaran, atenció,
traductors que proporcionaran les pròpies comunitats.
I això podia ser una mica conflictiu
en el cas del nostre idioma,
que es parlen tres comunitats diferents,
etcètera, etcètera.
Però resulta que per aquí m'explica
la informació aquesta que ja fa temps
que ja amb una discreció d'aquestes
de sota mà i de sota taula,
els tres governs català, baleari i valencià
s'han posat d'acord,
s'estan posant d'acord
perquè en aquest aspecte
de proporcionar traductors
entre les tres s'ho faran rotatiu
i sense punxar-se els uns als altres.
En lloc de punxar-nos els uns als altres
com fem sempre,
aquesta vegada fem-ho bé.
No ens tirem pedres a la taulada,
no tripliquem esforços ni gastos,
sinó que ho fem rotatiu
i una vegada hi va
els que proporciona el govern valencià,
un altre els que hi va
el que proporciona la Generalitat de Catalunya
i un altre els del govern balear
i així ho aniran fent.
Per tant, en aquest aspecte
la cosa pot ser positiva
i sense conflicte.
Un altre aspecte és
que amb el vistiplau del president
del Senat,
que és el senyor Javier Rojo,
es traduirà al català,
l'eusquera i el gallec
la pàgina web del Senat.
Oh, miracle!
Ja era hora.
No dic res més.
Es publicaran també
en la llengua cooficial
en què s'hagin redactat,
a banda del castellà,
les iniciatives
del butlletí de les Corts.
És a dir,
si els gallecs presenten una iniciativa
i clar,
com que per la normativa
van presentar també en castellà,
doncs allí s'ho diran
en gallec i en castellà.
Que són els bascos,
s'ho diran basc i en castellà.
Que són els catalans,
s'ho diran en català
i en castellà.
Que són els balears,
s'ho diran en català i en...
etcètera.
Molt bé.
Que són els aragonesos,
no crec que s'ho diran en aragones.
No, no, no,
perquè ja no ho contempla això.
Són bones notícies.
I encara n'hi ha una
que diu que,
hem dit tres,
i la quart àmbit és que,
al ple,
els senadors podran usar
la llengua pròpia
per formular l'anunciat
de les preguntes orals
al govern.
És a dir,
els senadors catalans
podran utilitzar,
podran fer les preguntes
al govern en català.
I els gallecs en gallec,
i tal.
Aquesta és la cosa.
Tot i que això sembla positiu,
des del punt de vista dels catalans
encara,
per exemple,
l'entesa catalana de progrés
que forma en PSC
és que la iniciativa,
parlo dins del Senat,
aquest grup del Senat,
troba que la reforma
és tímida,
i que,
tot i que això,
clar,
això està pendent
que entre el 21 i el 23
diguin que sí,
tots els perdits.
Si algun dels grans perdits
es preveu,
ja es pot pensar
quin pot ser,
si gira d'esquena,
pot no dir d'una altra cosa,
si gira d'esquena,
doncs els de l'entesa
ja preveuen
que la cosa anirà
en el mateix sentit
que estan en el Congrés,
es tensarà la corda
i tot això.
I des de CiU
diuen que
no recolzaran
aquesta mesura
perquè és purament cosmètica
i el que volen
és ús ple del català.
Bé,
doncs ja veurem què passa.
Això es planteja
de moment
com a mesura transitòria.
Tindran tot l'estiu
per pair una cosa o una altra.
Tot l'estiu per pair-la.
Continuem parlant
del català
a nivell institucional.
L'Eurocambra
aprova incloure
la versió catalana
de les webs
oficials
de la UE.
Un altre tema
que hem anat remenant
al llarg d'aquesta temporada
també.
Sembla que ara
estem al juny,
avui és el de juny,
que ens queden pocs,
però vagi,
s'estan esbendint
alguns temes
i sembla positiu.
Potser que el primer dia
ja ho haguessin enllestit
i no haguessin marejat
tant per dir-ho,
però en fi.
Exacte,
però no,
després d'un període
molt restrictiu
amb l'ús del català,
ja ho sabem,
fins i tot
quan el senyor Borrell
presideix la cambra
i insta els eurodiputats
catalanoparlants
a que utilitzin l'espanyol
i tot això.
Doncs bé,
el Parlament Europeu
van decidir ahir
i per ahir
vol dir el 12 de maig,
això ja és el 12 de maig,
però clar,
com que és una cosa europea
fins que no hem arribat.
Fins que no hem arribat aquí.
Fins que no hem arribat.
Com que no em sortia
ni el racó català
ni l'infosèfil
que són més de prop
i els trobem més sovint,
però és això.
Doncs han aprovat
fer un gir
i pel primer cop
posicionar-se
en la qüestió aquesta
d'incloure
a les webs oficials
de la Unió Europea
idiomes que no són
només oficials,
o sigui,
que no són,
o sigui,
idiomes que no són oficials
al Parlament Europeu,
encara,
però el criteri és
però que sí
que en els estats membres
siguin cooficials.
I que no s'utilitzen
a les sessions
al Parlament Europeu,
perquè no són llengües d'estat
oficialment,
però sí que
dintre dels seus estats
poden ser cooficials
i això,
en el cas de l'estat espanyol,
ho tenim molt clar
amb el català,
el basc i el gallec
i de fet
aquesta mesura
que acaba d'adoptar,
que ha adoptat
a mitjans de maig
la Càmera Europea,
justament
diguem que és
conseqüència
de la pressió
i de les peticions
que han anat fent
els eurodiputats catalans
i recentment
hi havia una proposta
expressa
en aquest sentit
presentada
per l'eurodiputada
Maria Badia
del PSC,
etcètera.
I tot això,
doncs,
bé,
els francesos
i els anglesos
això no els agradava gens,
però l'argument,
atenció,
quin ha sigut l'argument
per acabar de convèncer
els eurodiputats
que això era factible?
Doncs que les despeses
de les versions
lingüístiques
les assumeixi cada estat.
Ah, molt bé.
Ja està bé, sí.
Us ho posem a la web
però us ho pagueu vosaltres,
no?
Exacte.
La traducció lliure de...
Si es vol que les webs
de la Unió Europea
estiguin en català,
en gallega i en bas,
doncs que l'estat espanyol
pagui el gasto,
pagui la despesa
de fer aquesta versió
i ja està,
i llavors hi seran.
I ho pagaran?
En principi?
Suposem que sí,
vull dir,
això està aprovat
per anonimitat
de l'Eurocambra,
fins i tot anglesos
i francesos
han dit que sí,
perquè han dit
com que a nosaltres
no ens costarà ni un dur
i ja sé que la vida greu,
doncs vinga.
Per tant, això és positiu.
Ara, no sé,
no sé quan
començarem a veure-les.
És qüestió de mirar
durant l'estiu,
això que deia,
anirem mirant les webs
de la Unió Europea
a veure si apareixen
ja en català,
en gallega i en bas.
Com a col·le
que fan els quadernets d'estiu,
nosaltres també tindrem
el nostre quadernet d'estiu
d'un quart de català.
D'anar revisant les webs
i com està la cosa.
I ara ve la dolenta.
La dolenta és que
la institució cultural
lingüística.
Bé, això sona molt gros
però tampoc no ho és tant.
No n'hi ha per tant, no?
Com que avui anem de positius,
doncs diguem que no n'hi ha per tant.
Explicarem.
Aquesta institució cultural
de la Franja,
de Ponent,
es va estrenar
a principis de maig.
I s'ha arribat a Imoldre.
S'ha estrenat al maig
i ja ha fet la primera denúncia.
En el moment en què
es va presentar un divendres i dissabte,
em sembla,
hi va haver unes jornades i tal.
El centre físic d'aquesta entitat
està a Calaceit.
Tenen una web,
d'això ja n'hem anat parlant
aquestes últimes setmanes
i ara una de les primeres accions
que han fet
és que després de donar voltes al tema
han denunciat
el govern d'Aragó
per discriminació lingüística
el defensor del poble espanyol.
És a dir,
no és que hagi anat a la comissaria.
Ja hi ha, home.
S'han reunit
una comissió,
uns representants
d'aquesta entitat,
s'han anat a reunir
amb Enrique Mujica,
defensor del poble espanyol a Madrid,
has posat-li que,
escolti,
és que el nostre govern
autonòmic
ens discrimina lingüísticament
i això no pot ser.
Es discrimina en diferents aspectes.
1. Incompleix l'article 14
de la Constitució
que garanteix el principi d'igualtat
de tots els habitants
davant la llei.
I el govern d'això
no ho fa perquè
atenció,
aquí és on apareixen
els aragonesos
que parlen aragonès
i els aragonesos
que parlen català
a la franja de Ponent.
Aquí sí que van juntets
amb això
i la reivindicació és conjunta
per al català i per a l'aragonès.
Una altra cosa
és que l'article d'autonomia
d'Aragó,
l'article 7,
diu que es garantirà
l'ensenyament de les llengües
diferents del castellà
que tampoc s'està complint
i l'altra cosa
que demanen
el defensor Bola
que faci complir
és que
la llei 399
de Patrimoni Cultural d'Aragó
per tant de l'any 99
de fa 6 anys
aquesta llei
ja establia
que el català i aragonès
seran especialment
protegides per l'administració
i es farà una llei de llengües.
Doncs cap d'aquestes 4 coses
s'estan fent
i és el que demanen
els de l'entitat
que demanen
el defensor Bola
i escolti,
l'article 14 de la Constitució
s'incompleix
perquè els catalans
els catalanaparlants
i els aragonèsoparlants
de la comunitat d'Aragó
estem discriminats
perquè ens obliguen
a adreçar-nos
a l'administració en castellà
i no podem adreçar-nos
a l'administració
ni en català
ni en aragonès
perquè
no es garanteix
l'ensenyament
d'aquestes llengües
als nostres fills
perquè
la llei de llengües
fa 6 anys
que està compromesa
i no s'aprova
la llei de llengües
que hauria de garantir això
no s'està aprovant
i està allà pendent
d'estar amb un calaix
abaturada
etc.
Però tot això
és pel que ha anat a demanar
el defensor del poble
que en dedvingui
el defensor del poble
ha dit que
molt bé
tenen raó
i que es posarà en contacte
amb l'equivalent aragonès
que es diu
Justícia d'Aragón
el síndic de Greuges
ara va ser
el Justícia d'Aragón
i doncs
ja s'estan en contacte
per tal d'encarreglar
una mica això
i portar la cosa
pel bon camí
sense que hi hagi
d'haver més escarafalls
ni més queixes
Molt bé
deixem les notícies
fem una petita pausa
i parlem de novetats
editorials i informàtiques
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar aquell programa
informàtic en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis
Envia un missatge
a egarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon
no t'ho perdis
un quart de català
et respon
S'aproxima el moment important
del sorteig
d'aquest magnífic lot
en diccionari
de la llengua catalana
rellotge
de la queta
entre totes les persones
que han participat
al concurs
Qui té boca s'equivoca
però primer parlem
de novetats
novetats editorials
informàtiques
comentàvem la passada setmana
que s'estava presentant
al servei lingüístic
de la URB
un llibre
concretament
el vocabulari
d'infermeria
de la URB
i l'Institut
Joan Lluís
Vives
el tenim aquí
damunt
a veure
tot són paraules tècniques
com que no són
ni infermers
ni infermeres
Enric
però són pacients
també tens raó
no són infermers
però són pacients
convé saber
que ens diuen
que tenim
convé saber
que ens diuen
que tenim
si ens diguessin
que tenim
nòduls de bon
no sabríem què són
però tenint el vocabulari
ens diu el què?
No
No, tampoc
Ens diu
com es diu en castellà
i com es diu en anglès
i com es diu en francès
i ens dona sinònims
complementaris
com ara
perla d'Epstein
i quist d'Epstein
Home
adreçat a tots els públics
però fonamentalment
els professionals d'aquest sector
és molt útil
Atenció
és que hem de dir una cosa
estic parlant de vocabulari
que no s'ha de confondre
el que és un vocabulari
amb el que és un diccionari
Com el de botànica
que després explicarem
Els diccionaris
inclouen definicions
i explicacions
Els vocabularis no
Els vocabularis i els lèxics
són llistes de paraules
amb els seus equivalents
en altres idiomes
o en el mateix idioma
els diferents sinònims
perquè els usuaris
sàpiguen
això
precisament
l'equivalència
entre diferents idiomes
de la terminologia
específica
En aquest cas
el vocabulari d'infermeria
diguem
que s'ha fet
des de la Universitat
de la Universitat
en col·laboració
i integrat
dins de la xarxa
d'universitats
d'institut
Joan Lluís Vives
que aquest vocabulari
es presentava
avui fa una setmana
a l'escola d'infermeria
que està
a 200 metres
de la porta
d'aquesta emissora
més avall
ho dic
perquè si a algú
li passa com a mica
va tombar per mig
a anar buscant-la
doncs no
està aquí
a la via Roma
al costat
del concessionari
de Volkswagen
no de la sirena
com van dir
a un altre lloc
al costat
del Volkswagen
doncs allà
es presentava
ja
conté
1840 entrades
aquest vocabulari
i això vol dir
1840 paraules
en cadascuna
de les quals
hi ha
la paraula
en si
el numeret
al costat
a la dreta
ens diu
si és masculí
o és femení
i a sota
si hi ha sinònims
ens els posa
i després a sota
ens posa les equivalències
en espanyol
en francès
i en anglès
a més a més d'això
al final
això
doncs amb les 1834 entrades
però a més a més d'això
al final
hi ha
com sempre
en aquest tipus
de material lingüístic
els vocabularis
hi ha també
l'índex castellà
l'índex francès
i l'índex anglès
perquè si tu
et diuen una cosa
d'infermeria
en francès
doncs
ràpidament
l'índex
i et trobes ràpidament
quin és l'equivalent
en català
o en castellà
o en anglès
i a més a més
al final
hi ha un parell
de pàgines
de bibliografia
recomanada en català
de coses
d'aquestes
de diccionaris
lèxics
tant de la infermeria
com de la
medicina en general
per exemple
el diccionari
d'anatomia
del TENCAT
i coses d'aquestes
i això és el vocabulari
i l'altra cosa
és el diccionari
diccionari
de botànica
també d'una universitat
en aquest cas
la de València
i és això
aquest sí
és un diccionari
que en aquest cas
inclou unes 6.000 entrades
i unes 170 il·lustracions
amb finalitat
descriptiva i complementària
l'han fet dos professors
de la Universitat de València
dos professors de botànica
de la Universitat de València
la Felisa Puig
i Pazzo
i Antoni Aguilella
i Palasi
tots dos són professors
d'aquesta universitat
el diccionari
aplega
ordena
formatitza
i defineix
el cos del vocabulari
necessari per a la botànica
perquè la botànica
és una disciplina
molt específica
en què hi ha
una terminologia
tècnica complicada
entre altres coses
perquè apareix molt
el llatí
com en totes les terminologies
tècniques de mèdiques
i botàniques
i en zoologia
en zoologia
tot el que té a veure
amb la biologia
té terminologia tècnica
en llatí i en grec
i és un cacau
i d'aquí ve que calgui
un diccionari d'aquests
ells l'han fet
hem dit que té 6.000 entrades
està tot ordenadet
i a més a més
principalment està interessat
al públic universitari
encara que qualsevol persona
interessada en la botànica
que li interessi la botànica
doncs aquí tindrà
les definicions
d'aquests 6.000 termes
i a més
llavors com està
muntat això
doncs bé
hi ha el terme
al costat la definició habitual
a més a més
a l'entrada
hi ha les sigles
de les substàncies
normes
institucions
que afecten
aquell
termes
també hi ha prefixos
i sufixos
comuns
amb la terminologia
lèxica
botànica
també hi ha els sinònims
i una cosa important
sempre en aquests casos
que apareix
amb els vocabularis
i els dèxics
que és també
l'equivalent
en espanyol
francès i anglès
en aquest cas
i informacions
diverses
relacionades
amb tot això
tot això
aquest diccionari
de botànica
editat
per la Universitat
de València
que jo
ara mateix
no sé
si es troba
ja a les llibreries
de per aquí
però suposo
que com a mínim
es pot demanar
i si no
a través de la web
de l'Institut Joan Lluís Viva
segur que es troba
és una publicació
important
i interessant
per a totes aquelles persones
que els atreu
al món de la botànica
aquest sí que
no només és per professionals
segur
ja ha arribat el moment
ha arribat el moment
de surtejar
entre les
tu em demanaves
quantes persones
havien participat
en aquest
miniconcurs
perquè així
el vam concebre
en el seu dia
un petit concurs
després de la una
per donar corda
al català
doncs exactament
mira
el Lluís sempre està a punt
és que de veritat
és que és el tècnic
és el tècnic
però Déu-n'hi-do
no un tècnic
el tècnic
vinga
vinga
que es llueixi
que es llueixi
molt bé
doncs
32 persones
a l'hora del migdia
a l'hora del vermut
han dit
calla
que trucaré a la ràdio
i participaré
els hem regalat
una queta
i dius
escolta
no n'hi ha prou
la manera
doncs
de premiar
encara més
aquesta fidelitat
i aquesta participació
de donar-li més corda
més corda al català
i estic donant aquí
tots els numerets
jo és que això
ho porto fatal
això de donar premi
només a una o dues persones
tota la vida m'ha passat
Enric
em sap greu
jo l'hi donaria a tothom
però clar
no es pot
no es pot
ja hem estirat una mica
la corda
jo diria que sí
jo diria que sí
jo diria que sí
no els podíem donar
això molts quartets
això
a veure
preparats i a punt
perquè aquí hi va
ai ai
mira
és que et deies
i és que a més li posa l'emoció
a Lluís Està Avui
però de veritat
que
primer paperet
a cada paperet
hi ha un nom
de les 32 persones
que han participat
a veure per qui serà
aquest primer diccionari
i el rellotge de la Queta
és un noi
o un senyor
no ho sé exactament
un nen no
perquè no em sona
que hagués trucat
com a nen
es diu de nom
es diu de cognom
això ho fem com
es diu de cognom
García
i dius
home tants García
molts
es diu David García
ep
així és un noi
David García
David García
ens estàs escoltant
doncs
atent
perquè ara
no marxis
no marxis
perquè t'explicarem
què has de fer
per venir a buscar
no per aconseguir
no que ja són teus
el diccionari
i el rellotge
el David
aquí tenim el paperet
apartadet
David
i ara anem
al segon nom
vols treure tu el paperet
Enric?
d'innocent no és que tinguis molt
d'innocència poca
però bé demà sí
tots els rebregats
els papers
no puc fer també
a veure
aquí tenim
l'obrim
ai quins nervis
doncs aquí no tinc cognom
només tinc un nom
és Zora
Zora
Zora
Zora
és la persona
que li ha tocat
doncs
aquest diccionari
i aquest rellotge
de l'aqueta
perfectament
la Zora
i el David
moltíssimes felicitats
aquest és el premi
al diccionari
de la llengua catalana
valorat en 30 euros
el rellotge
de l'aqueta
sereu els primers
en portar-ho
aquí a la demarcació
de Tarragona
seran els primers
que es repartiran
són uns premis
evidentment
mestres restringits
un material
promocional
més restringit
el David
i les Zora
els han de venir
a buscar aquí
a la ràdio
i fora interessant
que vinguessin
el proper dilluns
a la una del migdia
i fora més interessant
encara
si poguessin
fer l'esforç
de trucar-nos
aquí a la ràdio
posar-se en contacte
amb nosaltres
parlaríem una miqueta
i quedaríem
doncs justament
per al proper dilluns
després de la una del migdia
no farem res formal
per una mica
d'acte de lliurament
que és bonic
també parlar
amb els premiats
una fotografia
perquè tinguin
un record
de l'evento
que diria aquell
Enric
tu vindràs
Jo també vindré
Fes un extra
i vine a dilluns
fem venir els jefes
i fem una mica
de cosa ben feta
I tant
I no els farem
cap més pregunta difícil
Només caldrà
que posin allò
la seva imatge
i que vinguin
a recollir
el seu premi
ha estat un plaer
i jo no sé
vostès
per una servidora
també ha estat
molt divertit
aquest concurs
hem après molt
tots
hem après
que no s'ha de dir
agulletes
sinó fiblades
per exemple
i que xampany
si és francès
és xampany
exacte
és xampany
i si és català
és cava
que si tenim un armari
allò que no
que és d'obra
doncs s'ha de dir
encastat i no empotrat
i aquest tipus de coses
tots hem après molt
i em penso que ens truca algú
és l'eshora
doncs
es pot posar l'eshora
doncs mira que bé
escolta
ens està sortint tot
rodat
Zora bon dia
enhorabona
gràcies
que estic nerviosa
no m'estranya
és xulo aquest diccionari
és un bon diccionari
i el rellotge
és una monada
què podràs venir
dilluns aquí a la ràdio
per l'horari laboral
i això
dijunt
estic a
bueno
a quina hora?
a la una i deu
aproximadament
una i quart
perquè a dos quarts de onze
tinc que anar a Barcelona
doncs mira Zora
això com que tots es coneixem
així entre els oients i tot
farem una cosa una mica domèstica
ara no pengis sisplau
li deixes el telèfon al Lluís
et trucaríem
i per línia interna
miraríem de concertar
doncs una hora i un moment
que li anés bé
el David naturalment
a tu
i també doncs
amb la gent del centre
i d'aquí de la ràdio
et sembla Zora?
sí
gràcies
els regals no te'ls prendrà ningú
els tenim aquí ben guardadets
a la caixa forta de la ràdio
i volia també
donar-li les gràcies
perquè l'altre dia
quan vas anar a buscar
també a la blogria París
m'han donat un secador professional
què dius ara?
sí que vas guanyar el premi de la Vieter
ara que ho penso
oh doncs quin bon regal
escolta Zora
compra loteria
aquest mes
compra loteria
perquè escolta
estàs en vena
gràcies
gràcies
molt bé Zora
no pengis sisplau
que agafaríem el teu nombre de telèfon
i miraríem de posar-nos d'acord
gràcies carinyo
gràcies a tu per trucar-nos
bon dia
bon dia
que bé
tenim el David també
a l'altre costat del fil telefònic
David bon dia
bon dia
hola com estàs?
molt bé
estàs content?
sí
jo tinc el rellotge davant
és una monada
no és propaganda
de veritat
i a més et podràs fer el xulo
si m'ho permets que t'ho digui així
perquè no el té ningú
aquest rellotge encara
doncs mira
perdaré una miqueta
perdaràs
i un diccionari
d'aquells bons
que sempre és bo tenir-ho a les cases
doncs sí
tu saps que a les cases
és bo tenir allò
el minipim
era el no sé què
un diccionari de català
també va bé
escolta David
fem el mateix que amb les hores
en tot cas
ens deixes el teu número de telèfon
trucaríem
i miraríem de trobar un moment
que ens anés bé a tots
per una miqueta fer lliurement
i així ens veiem les cares
d'acord
jo el dilluns
ho tinc molt malament
doncs mira
igual que a les hora
ens truquem
ens truquem
i mirem de quedar en un moment
que ens vagi bé a tots
d'acord?
d'acord
enhorabona David
vinga moltes gràcies
gràcies per trucar-nos
adeu-siau bon dia
adeu
tenim uns ullants
que s'ho mereixen tots
sí o no Enric?
et veig com en éxtesi
estàs encantat de la vida
jo et deixo per clar
jo ara feia d'espectador
molt bé
doncs escolta
la cita de dilluns
l'haurem d'ajornar
potser dimarts
o dimecres
trucarem al David
i a les hora
i quedarem d'acord
us trucarem a vosaltres
sembla que ja s'hagin posat d'acord
en que el dilluns
els va malament
no poden
doncs ja buscarem
un altre dia
en fi que un quart de català
té aquestes coses
és com a bonic
jo estic emocionada
ves que et dic
i tu també que ets una persona
així com a més
més freda
en el bon set de la paraula
trobo que també estàs com a
mira la pell de gallina
que se t'ha posat
i tinc una cresta
així al braç
no, bromes a banda
la veritat és que
és un espai
doncs que també serveix
per donar corda al català
i que aquests moments
estan bé
perquè també ens permeten
conèixer els oients
aquelles persones
que ens escolten
i que moltes vegades
doncs no sabem qui són
per tant
són bones oportunitats
ja ho dèiem al principi
que només pel fet
que veníem a donar premis
avui m'ha sortit
ja d'entrada
un guió més optimista
un dia bonic
s'ho ha sortit
una cosa una mica negativa
però tampoc no tant
bé doncs
aviam si aguantant això
aguantem això
fins al proper programa
Enric
una setmana
és molt de temps
serà molt
resistiràs
amb això de l'idioma
és difícil ser optimista
durant una setmana seguida
bé ho intentarem
ho intentarem
ens retrobaran
la propera setmana
no només en un quart de català
sinó també
per fer aquest lliurament
dels premis
gràcies Enric
fins al proper dimecres
adeu-siau
dimecres més