La Tertúlia
Per convidats comentarem algunes de les notícies del dia.
Avui podríem començar, per no fer-ho amb el tema del carrer del Comte,
tot i que suposo que alguna cosa haurem de dir avui,
també podríem començar parlant del Consorci del Camp de Tarragona,
perquè ahir es van reunir els òrgans de direcció,
van acordar algunes qüestions relacionades,
alguna, per cert, també amb la que implica la Universitat Romira i Virgili,
perquè es tracta d'impulsar un estudi sobre l'estat del medi ambient
en el Camp de Tarragona, però més enllà dels acords,
també relacionats alguns amb possibles negociacions
per tenir noves línies de vols regulars
entre l'aeroport de Reus i altres càpitals europees,
potser també l'important és que es va celebrar la reunió,
que es van reunir els òrgans de direcció
i que d'alguna manera es va deixar enrere certes polèmiques
que hi havia hagut en les últimes setmanes
sobre el funcionament, els objectius
i l'estratègia que ha de seguir aquest organisme del Consorci del Camp.
Tot això recordem en un moment en què hi ha hagut un debat,
o n'hi ha un debat certament considerable sobre model territorial,
vagaries, el futur de les vagaries de Catalunya
i fins i tot el tema de les últimes setmanes o dels últims mesos
al voltant de la capitalitat del Camp de Tarragona.
Amb les reunions ahir podem donar part tancat o aparcat el tema,
en fi, el tema que hi havia de polèmica sobre fins i tot el Consorci.
Recordem que alguns membres del Consorci
havien demanat la dimissió del president,
l'alcalde de Tarragona, Joamí Canadà.
Josep Maria, comencem per tu.
No ho sé.
Jo expressaré un desig, i és que sí,
que m'agradaria que fossin capaços tots plegats
de recuperar l'esperit amb el que es va crear el Consorci
i donar-li utilitat, que per mi només n'hi ha una,
que és servir als interessos dels ciutadans d'aquesta zona.
Però com que hi ha interessos polítics diversos,
jo no sé si senzillament es tracta d'una certa baixada de la febre,
però que la grip continua.
I per tant, tant de bo que sigui que sí,
però vull veure-ho amb temps i amb una mica més de perspectiva.
Perquè ja hem viscut altres episodis similars,
que s'estimen molt, després no s'estimen tant,
a vegades més a l'albur de conjuntures polítiques
de partits locals o d'àmbit superior,
i perdem una miqueta de perspectiva això,
els interessos dels ciutadans del territori,
que jo crec que són els que haurien de prevaldre.
Què més?
És evident, la creença o no en aquesta estructura territorial
s'ha de demostrar en fets.
El d'ahir podria ser un fet,
però potser només és un fet puntual i no serveix de res.
Ha de ser alguna cosa més.
Han de ser mesures continuades.
Un creure i treballar perquè funcioni com a camp de Tarragona,
defensant els interessos de tota la zona
que s'estan movent per aquests entorns.
L'aeroport, les infraestructures viàries,
altres serveis que poden ser mancomunats
i que han de ser mancomunats perquè tinguin més efectivitat.
Amb això s'ha de treballar i no s'ha de parar.
No hem d'entrar en polèmiques,
indudablement, partidistes o d'interessos polítics,
però sí que s'ha de defensar el territori
com a territori i actuació territorial.
La d'ahir podria ser, és un indici, indudablement,
és una cosa bo, però que s'ha de mantenir.
No val donar la pastilla i acabar amb el mal.
El virus s'ha de treballar.
Veig que avui, metafòricament,
estan molt vinculats amb el tema de la grip.
Pere.
A veure, és que jo estic d'acord amb el que heu aquí,
però tractant-se de les persones que es tracten
és complicat pensar que serà sempre una base d'oli, això.
També sí que siguem conscients del que estem parlant
i del que estem dient.
I jo em penso que el Consorci del Camp,
més enllà de la feina que està fent,
o que ha de fer,
que jo crec que fins ara el que s'ha fet està ben fet,
no deix de ser un organisme substitutori d'un altre
que encara no hi és.
Per dir-ho d'alguna manera.
És a dir, es va crear una mena d'agrupació de municipis
i d'entitats importants del Camp de Tarragona
per tirar endavant tota una sèrie de projectes
i és de suposar que el dia que el Camp de Tarragona
existeixi com a estructura administrativa,
per entendre's com la Diputació,
o amb institució de la Diputació,
aquest tipus de coses també hauran d'anar a parar.
També hauran d'anar a parar, no sé si totes,
però una part, amb aquest nou organisme
que estarà creat el dia que toqui.
Tampoc no sé quan serà.
Ara, que és bo que hi hagi pau i que hi hagi concòdia,
evidentment, perquè la finalitat quina és?
És que, en aquest cas, funcioni l'aeroport,
les infraestructures, el port, tot plegat.
Això jo em penso que és bo.
Però, tractant-se de les persones que hi ha allà,
de la seva manera de fer d'alguns,
doncs és complicat pensar
que sempre serà una bassa d'oli,
perquè hem vist que no.
És a dir, des del dia que es va signar
allò del Ray-Amer,
que allò ja va ser, perdoneu, una mica esperpèntic,
o per dir-ho d'alguna manera,
aquell acte en si,
que l'altre dia es fa una roda de premsa
i resulta que a un altre no l'avisen.
I no queda clar si l'avisen o no l'avisen,
però queda així.
I després es tornen a trobar,
esclar, perquè no els hi queda cap més remei,
perquè tothom té els seus interessos,
a veure, més enllà dels particulars
o dels de la seva ciutat,
sinó que són interessos generals
que van bé a tots.
I com que van bé a tots,
per obligació s'han d'entendre.
Albert, a mi em sembla que,
evidentment s'ho escric al que dieu tots vosaltres,
perquè crec que la idea del Consorci
és una idea excel·lent.
Es tractava, crec,
que el leitmotiv d'aquesta qüestió
era originar un contrapoder
respecte de Barcelona,
que l'àrea metropolitana de Barcelona
arriba al Vendrell, no?
I, clar, aquest és una qüestió,
i si tots els projectes
de ferrocarril ràpid,
Tarragona-Barcelona,
es consoliden,
com és d'esperar,
aquesta àrea metropolitana de Barcelona
arribarà a la pròpia Tarragona
i a la que facin l'autovia
de Tarragona-Montblanc
arribarà a Montblanc, no?
I això, evidentment,
ens ha de fer recapacitar
i ens ha de fer
que ens posem d'acord
tots els municipis del camp.
Jo no sé, Pere,
si el Consorci del Camp
coincidirà
amb la Bergeria de Tarragona
o amb el cas que això es faci,
o la Bergeria del Camp de Tarragona.
No ho sé,
perquè m'ha falrat de que geogràficament
no està tot inclòs.
Que ens hem d'entendre,
evident,
perquè si no ens entenem
cada vegada
perdem un llançol.
Per l'altra banda,
jo crec que
hi hauria d'haver
millor disposició.
És a dir,
la presidència
és de qui és
i perdoneu-me
perquè algú ha dit
deixem el tema polític a banda.
Això és impossible.
El tema polític existeix.
I, evidentment,
si hi ha una majoria determinada,
aquesta majoria
es té que admetre.
I si algun dia
les coses canvien,
canviaran i manaran altres,
però de moment
el que es té que fer
és no posar brossos al veure
perquè qui presideix
o el partit polític
que té majoria
dins del Consorci
sigui o no sigui.
Això s'ha de admetre.
I el que s'ha de fer
és esperar l'alternància,
que per això està,
i que les urnes,
en definitiva,
posen les coses
al seu lloc cada quatre anys.
Llavors,
jo el que recomano és
creiem-hi tots
una mica més
en el Consorci del Camp
perquè és una extraordinària
eina en benefici
del ciutadà
i, per l'altra banda,
doncs, home,
sapiguem
admetre
qui és que en aquest moment
tira el carro
i, de bon rotllo,
endavant.
Josep Maria,
què volies dir?
Sí, jo volia dir una cosa
i és que
a mi més que
l'organisme
en si,
el Consorci
i el futur que li espera
quan arribi,
si és que arriba
una nova ordenació
del territori
amb la vegueria,
a mi el que m'interessa
com a ciutadà
és
mantenir
quelcom que ha sortit
des d'aquí del territori.
Ens hem passat anys i panys
dient
que les decisions
es prenien
a no ser on.
I quan es planteja
un Consorci
que el que vol
és posar
de comú a cor
institucions
que tenen
plena vigència jurídica,
a mi em sembla
que això és una iniciativa
insòlida
que cal ballar
perquè continuï.
El que és bo
se'n surtin o no
se'n surtin
amb les dificultats
pròpies
de la política
que és evident
que existeix
altres coses
el partidisme
diguem-ne
excloent.
A mi em sembla
que una de les coses
que val la pena
guardar
i conservar
i potenciar
és que ha estat
una iniciativa
sortida
des del territori
que s'haurà
d'adequar
a la futura
legislació
i ordenació
del territori
és evident
però és allò
que d'entrada
jo vull decidir
a casa
i si a més a més
soc capaç
de posar-me
de comú acord
amb els meus veïns
molt millor.
I això
és el que a vegades
no tant per la política
que existeix
i que ha d'existir
sinó a vegades
per posicionaments
perdistes
s'ignoren
llavors es passen
la pilota
o llavors
anem a fer
arqueologia
del consorci
de qui mana
qui ha manat
quin paper hi ha hagut
és a dir
aquí ara
si volguéssim
fer un anàlisi
detallat
de l'actitud
que han tingut
els capdavanters
en aquests moments
del consorci
tindríem sorpreses
és a dir
aquí en aquests moments
jo penso que
erigir-se com a delit
del consorci
en aquests moments
s'ha de fer
amb tota la prudència
del món
i amb tota
la generositat
del món
és a dir
té sentit
que els alcaldes
de municipis
veïns
es posin d'acord
és evident
és evident
per una qüestió
d'ecologia
econòmica
d'ecologia
de recursos
i d'interessos
compartits
a través del consorci
sí
perquè és el que tenim
més a prop
i perquè
més a més
és on tenim
en teoria
més capacitat
de decisió
directa
dels ciutadans
si la vegueria
ho resol
doncs potser
arribarà un moment
en què el consorci
es pot convertir
amb una mena d'orga
consultor
o de trobar-se
quatre amics
però ara per ara
hi ha un buit
i el debat territorial
és un debat
que ja veurem
ja veurem
quan arrenca fort
i ja veurem
com acaba
alguna cosa més
sobre aquesta qüestió
jo només
apuntant el que deia
l'Albert
que amb això
estic d'acord
quan es parla
que hi ha temes polítics
o no sé com s'ha vingut
a dir
tot aquest tema
és evident
és lògic
és normal
i hi han de ser
i a més a més
reflecteixen la realitat
i a més a més
sí que és veritat
que s'han de posar
un amb el veí de l'altre
o tots els veïns
però això no és tan fàcil
com dir
com que ens interessa
escolti
el que interessa
a cadascú l'interessa
el que li interessa
i cadascú representa
a qui representa
és a dir
els alcaldes
de qualsevol població
representen els seus veïns
i la seva ideologia
que els ha votat
és a dir
tot plegat
llavors a vegades
jo suposo
que no s'ha volgut dir
però per si algú
no s'ha dit
però per si algú
ha entès o no ho ha entès bé
és lògic
que hi hagi
estires i arronces
o que hi hagi
a vegades
aquest tipus d'actituds
potser són
una mica
exigerades
hi ha vegades
visions diferents
amb persones
que formen part del consorci
i que poden ser
del mateix color
del mateix partit polític
això no ens ha d'escandalitzar
en absolut
en canvi
sí que ens ha d'amoïnar
aquest procés
de creixement
d'altres territoris
amb altres interessos
i que poden arribar
a anul·lar
diguem-ne
desitjos
o formes de vida
a mi em preocupa una cosa
em preocupa
l'arrencada
i la frenada
a veure
el d'ahir pot ser
una altra arrencada
igual que havia estat
el que es van reunir
fa quatre dies
a Reus
per dissoldre
aleshores
clar
es fan arrencades
i després
no es fa la continuïtat
al final
la funcionalitat
d'aquest l'òrgan
de gestió
que es crea
no té més
que la repercussió
momentània
política
però no més
sensació
és el que em preocupa
no hi ha un benefici
pel ciutadà
perquè no hi ha
un creure
en allò que s'està creant
perquè la part social
del consorci
diguem-ne
busca un altre ritme
i doncs
potser considerat
aquestes queixes
que hi ha hagut
i aquestes reunions
en el fons
ha estat un contrast
entre els tempos
de la part
estrictament
polític o partidista
de la part
diguem-ne
civil
que demana solucions
a problemes d'infraestructures
demana més ritme
més activitat
més gestió
que és creure
i un criteri
i que és difícil
sí
és evident
però jo em penso
que justament
les coses transcendentals
són les més difícils
les coses fàcils
gairebé es fan soles
jo voldria recordar
que quan hi va haver
una mica de soroll
en aquest aspecte
va sortir la Generalitat
volent crear
una altra espècie
de dents
que d'alguna manera
anul·lava
el consorci del camp
i això és una cosa
que jo me reservava
o que no volia dir
però crec que no va ser
una proposta encertada
perquè si ja existeix
una cosa
i és una cosa
com a altres dèieu
neix des de la base
perquè en definitiva
són els alcaldes
dels municipis
més els sindicats
més altres entitats
que hi participen
crec que vindre a fer
de par a paró
i de vint
de tutelar
aquests
pobrets alcaldes de poble
que es volen
que es volen
autoconstituir
amb una espècie
de grup de pressió
pel tema
de les seves infraestructures
però això em va semblar
inadequat
afortunadament
la Generalitat
després del tema
no ha tornat a parlar
mai més
però
el que passa
és a dir
el fet
és un fet important
i jo crec que
el Consorci del Camp
entre altres moltes coses
on apreta
o on ha d'apretar
és en el tema
de les infraestructures
és a dir
jo estic
no diria que estic obsessionat
però
l'autovia
que té que anar
a Tarragona
a Montblanc
que és una cosa
que sembla ser
que ja està
a punt de caramelo
però aquest punt de caramelo
fa 5 anys que dura
o per exemple
la determinació
definitiva
per on passarà
el desviament
dels 3 anys 40
escoltem
aquestes coses
el que no pot ser
o bé
o el que em pica a mi
o el T de Tarragona
o el tema
de la Jartres
són temes
que es perllonguen
amb el temps
per falta
d'entesa
entre les diferents administracions
i això
no tindria que ser
en definitiva
com diu
qui paga
és el poble ciutadà
que en definitiva
està esperant
que es facin les coses
i ja dic
i creieu-me
que s'esmercen esforços
però xiquets
és que
jo estic d'acord
amb el que dius Albert
però a veure
és que no es pot dir
només dir això
i quedar-nos aquí
és evident
que hi ha coses
que estan encallades
ja fa molt de temps
però quan una cosa
es desencalla
tots ens posem
a aplaudir
i dir
mira
ara al final
s'ha arreglat això
i no en parlem més
però també és veritat
que si hi ha coses encallades
és perquè estan encallades
i perquè hi ha
alguns motius
que de vegades
poden ser
de diferent color polític
i de vegades
del mateix color polític
diguem-ho tot també
pel que sigui
i llavors ens trobem aquí
que ara estem fent
un debat
que a la majoria de gent
jo penso que
no els hi arribarà
nosaltres perquè més o menys
ens n'hem enterat d'això
o estem dins
aquest tema
però a veure
la gent
el Consorci del Camp
la gent
el que passa pel carrer
si li preguntes el que és
el màxim que poden dir
si són els que fan arribar avions
a l'aeroport
avui per avui
jo crec que deuen dir això
fins que no veiem
més coses
encara estem en aquesta situació
i no és una crítica
és que és així
perquè a veure
el Consorci del Camp
per què serveix?
de moment perquè
es reuneixen els alcaldes
i més gent
de tant en tant
surti el diari
que doncs no s'entenen
o que mira
avui
aporten aquí una proposta
perquè hi hagi
tres avions més
perquè vagin a Amsterdam
o no sé on
que serà perfecte
però això
fins aquí arriba
molt poca gent
és a dir
el moment
que aquest organisme
tingui
una
o sigui
la gent se'l pugui creure
quin serà
el moment que vegi
que la carretera està acabada
i que vegi
que aquest organisme
ha influït
perquè aquesta carretera
s'acabi
perquè de vegades
les carreteres
es fan per un altre cantó
és a dir
si hi ha carreteres
que no estan fetes
no és perquè no hi havia
el consorci del camp
és senzillament
perquè hi ha hagut ajuntaments
que no volien que la carretera
passés
perquè ell trobes del seu poble
jo tinc una cosa
jo vaig assistir
a l'acte de constitució
del consorci
al Palau Bufaroll
de la Ciutat de Reus
un acte institucional
per mi
molt especial
penso que és una fita històrica
i jo crec
que
els objectius
van quedar clars
i es van explicar
i el que va quedar clar
és que allò era una oportunitat
per ser una caixa de ressonància
un amplificador
dels que en formen part
dels ajuntaments
dels sindicats
de la universitat
de moltes altres institucions
i per tant
sí que és cert
que el ciutadà pot tenir
una visió
diguem-ne més o menys
nebulosa
del que pot ser el consorci
però no pas dels seus objectius
i en qualsevol cas
la imatge que hi ha del consorci
en bona mesura
és resultat
del que l'han defensat
o l'han deixat de defensar
els seus membres
és a dir
hi ha coses
que no cal extens
en definicions
és a dir
el consorci
és una suma de voluntats
i això ho entén qualsevol
i la voluntat de resoldre què?
de resoldre una cosa clau
que un ciutadà de peu
ho entendrà fàcilment
de resoldre les infraestructures
de que les decisions
que es prenen
amb administracions superiors
trobin aquí
una veu prou potent
com per no poder-la ignorar
és a dir
els recursos són limitats
i quan es pren una decisió
de fer l'auto...
és a dir
probablement
l'autovia
de Tarragona-Montblanc
no s'està fent
perquè algú ha de decidir
treure diners
que es podien invertir
en un territori
per posar-los en un altre
això és una decisió política
i mentre aquí
no hi hagi una veu potent
no dic una única veu
però no hi hagi un foro
prou potent
i prou creïble
doncs és molt fàcil
adormir els temes
adormir-ho perquè la veu
no és prou potent
o adormir-la
perquè hi ha discrepàncies
i això ha passat
això està passant aquí a Tarragona
a l'autovia de Tarragona
no, a la façana marítima
vinga
no, no, per què?
no, no, no
és a dir
però per què no?
per què no avançar?
home, perdona
perdona
no serà perquè l'Ajuntament de Tarragona
no ha posat en un de la taula
tot el que necessita
no serà per això
és que este no lo pateix
potser no és només l'Ajuntament de Tarragona
potser és alguna cosa més
potser ha d'haver-hi una creença
en altres municipis
però Lluís
qui ordena urbanísticament la ciutat
és l'Ajuntament
l'Ajuntament
composat per tots
perquè jo crec que
aquest és un fet que no és
no és un projecte de conversació única
és un projecte de tothom
de tothom
amb repunts
perquè doncs
perquè hi hagi més o menys cases
de protecció oficial
s'ha fet debat
jo crec que poc
home, Lluís
saps què passa, Lluís?
clar, si comencem a debatre
jo crec que la idea
de la façana marítima
és una idea bona
seria, senyor no dubte
l'obra del segle
seria
el que hem de fer
tu dius
debat
home, jo crec que el debat
el que no té que fer
és aturar la idea
dic debat
el que passa
el que passa
el que passa
és que
a Barcelona
s'ha fet un fòrum de les cultures
i també
amb un debat irregular
i s'ha pres una decisió
que ha suposat
una vegada més
un canvi
estructural
molt potent
i una projecció
de la ciutat
i per què
a Barcelona
sí poden passar
aquestes dinàmiques
i per què
amb altres territoris
ja no només a Tarragona
per què la demarcació
això costa més
que no som ciutadans
iguals que els de Barcelona
sí, sí
a veure
no, a veure
tampoc dramatitzem
jo no sé si estic
com a jura
dius a Barcelona
ho poden fer tot
i ara no fem res
home, a pams
és a dir
el que és cert
és que
jo el que reclamo
és un pacte de ciutat
perquè tothom
es pitja
amb el mateix carro
els
diríem
les especificacions
de com ha de ser
la Fasana Marítima
home
ja estan exposades
evidentment
tot això
es pot retocar
sobre la marxa
però el que és evident
és que el que no podem fer
és parar-nos
dient
escolta'm
entre nosaltres mateixos
tenim discrepàncies
amb el sistema
jo el que crec
és que
sembla ser
que la Generalitat de Catalunya
a curt termini
prendrà cartes
amb l'assumpto
i d'alguna manera
també farà el projecte
com una mica seu
és a dir
hem parlat
amb totes les administracions
en principi
on diu que sí
però el que m'agradaria
seria
començar a veure
que es mou
les terres
i això és una cosa
que ja portem
una temporada llarga
i que el tema
no prospera
és cert
hi ha hagut un canvi
de govern
a la Generalitat de Catalunya
i això pot ser
un fre
però
jo reclamo
de la meva Generalitat
i reclamo
del meu estat
que d'alguna manera
escolti una mica
la Generalitat de Raona
jo estic de veritat
amb això que estàs dient
però voldria matisar
un parell de coses
vinga
si puc
mira
és veritat
que
la façana
o de la façana marítima
però la façana marítima
és façana marítima
i soterrament
de les vies del tren
les dues coses
jo penso que el problema
de debò
també està
en soterrar
les vies del tren
el passar pel riu
diguem-ho així
perquè és que si no
la gent tampoc s'ha d'acord
que parlem
enfonsar
la via del tren
per sota del riu
això és una cosa
molt cara
que val molts diners
i que la seva
i que implica
moltes més coses
i això també s'ha de dir
no sé si un tema resolt
però en altres ciutats
ho han fet no?
i tant
i tant
i més coses han fet
Girona
i ho ha pagat l'estat
el que passa
un moment
sí sí
però a veure
anem a pams també
hi ha coses que s'han fet
perquè s'han negociat
des d'un començament
juntament amb altres coses
i això s'ha negociat
després d'una altra cosa
és a dir
aquí
a veure explica-ho això
sí home
m'explico
m'explico el que vull dir
potser no ho he dit
breu sisplau
a veure
aquí a Girona
l'AVE
passarà pel mig
i aprofitant
i a Vilafranca
i a més llocs
i aprofitant
que passa l'AVE
doncs es fa tota la infraestructura
per la ciutat
aquí l'AVE no passa
pel mig de Tarragó
però aquesta excusa
perdona un moment
que acabo
que acabo
el moment
que es negocia
que l'AVE
s'ha de negociar això
no es pot negociar després
perquè la línia de fèrrea
que quedarà
a l'estació actual
serà de Rodalies
és a dir
els trens grans
els de llarg
que hem pogut
dic jo
que hauran d'anar passant tots
més o menys
amb una durada llarga o curta
doncs per una altra banda
reussut
sí sí
per aquí
per l'aeroport
on toqui
és igual
això és un altre tema
mentre això
no es va negociar alhora
ara s'està negociant
una altra cosa
amb una via
que quedava diferent
un moment
un moment
mentre això s'ha fet
mentre això s'ha fet
el que no s'ha fet
és buscar el consens a casa
tampoc
busquem-ho ben fet
mira
tu has dit
és que
no hi ha diners
per la façana marítima
i perquè s'ha canviat
de govern
perdona
i perquè s'ha canviat de govern
és nògic
que no sé què
que no sé quan
és possible
però és que quan no s'havia canviat
de govern
tampoc n'hi havia
és a dir
l'any 2003
quan es va presentar això
m'anava aquí
m'anava a Madrid
i el pressupost següent
tampoc hi havia diners
per això
m'anava al PP
amb el suport vostre
ho dic perquè també s'ha de dir això
alto
ara em toca a mi
no i tant
el que és cert
és que l'Estat de Catalunya
de l'anterior govern
va donar moltes i moltes pesetes
per fer un projecte
que valia molts i molts diners
punt primer
que el Partit Popular
va ser insensible
i va utilitzar el teu argument
perdona
escolta
escolta
el Partit Popular
va utilitzar
el teu argument
el teu argument
com que això no és AVE
perdoni
això em fa l'efecte
això és de
i no ho dic per tu
ho dic per qui
va inventar la idea
això és d'un cinisme absolut
jo crec que l'Estat
té que invertir
sobre el territori
d'una manera proporcional
i passi o no passi l'AVE
el cert és que Tarragona
des de fa un segle
té un tap important
que fa que la ciutadania
de Tarragona
no pugui accedir al mar
i el tema
ara clar
anterriam discutir
moltíssimes coses
el segle
s'ha de subterrar el tren
el tren
el tren ha de passar
per l'interior
i tenim que alliberar
a Torre d'Embarra
a Altafulla
tots els països de Tarragona
del tren
el segle passat
el segle passat no
el 19
era una benedicció
ara ho continua sent
necessita el tren
però potser
amb una altra
amb una altra manera
de pensar
però jo
escoltem-me
ara clar
obrirem un altre debat
que serà
no és el tema
el tema venia
el tema venia
per què serveix
el Consorci del Camp
per ajuntar voluntats
per tindre força
per tindre una veu comuna
home
doncs vinga
utilitzem-ho
però clar
el que també hi ha que haver
és que
a qui vagi dirigida
aquesta veu
Generalitat d'Estat
siguin receptius
perquè si no
ja podem crear consorci
ja podem crear el que vulguis
com que
com que el que em ve
com que
em parla el nom del Consorci
és un alcalde d'una ciutat
d'una determinada
color polític
perdona
monto
un Consorci a banda
i per mi
no és interlocutor
anem malament
a veure
senyors
contartulis
deixem reservades
que ja queden pocs minuts
parlem una miqueta
del carrer Comte
perquè portem 12 dies
només una frase corta
re
això que acabes de dir
és cert
però és cert ara
i fa 10 anys
seguim
a veure
carrer Comte
en fi
els veïns continuen
desallotjats
els tècnics
continuen fent
la seva feina
què hem de fer
Lluís
a veure
què hem de fer
o què s'ha fet
i com s'ha fet
segons el vostre punt de vista
falta celeritat
falta
diàleg
igualment debat
en el sentit de diàleg
s'ha de dialogar
i s'ha de buscar
i s'ha de negociar
també en l'administració
propera
és a dir
hi ha una oferta
per part del conseller Milà
per dues bandes
una és l'allotjament
de les persones
que ja estan allotjades
una col·laboració
que és possiblement
una mancança
que hi ha
en la col·laboració
entre administracions
i una altra
que és la de l'estudi
evidentment
que és el que s'està fent
i l'altra
que faltaria
seria la de la rehabilitació
o el que calgui fer
amb aquells habitatges
també hi ha aquesta oferta
per part del conseller
és qüestió d'aprofitar
és qüestió de parlar
és qüestió de negociar
és qüestió de
que els veïns
no tinguin aquest patiment
que l'han de tenir
o l'han de tenir
tant de bo no el tinguessin
però és lògic
tenir-ho
perquè
a ningú li agrada
tenir que marxar de casa seva
i no saber quan tornar
però sobretot
no saber l'estat
en què està la casa
la responsabilitat
s'ha de
de resoldre
ja
perquè no es pot
dilatar molt
la decisió
de què és el que s'ha de fer
el que s'hagi de fer
és que evidentment
ja es veia
venir
que hi havia un problema
aquest
aquest veure venir
que hi havia el problema
s'estava
dilatant
la decisió
s'estava dilatant
l'abordar
el pla
de rehabilitació
de la part alta
perquè s'estava degradant
estem parlant
d'altres projectes
de la ciutat
i no estem parlant
d'abordar
el recuperar la ciutat
dins de la seva base
la seva base
de la part antiga
per exemple
és elemental
que els edificis
han d'estar en condicions
i no estan en condicions
per tant jo crec
que tota aquesta necessitat
de rehabilitar
la part alta
ja anem tard
hem de fer
alguna cosa
i ja
Josep Maria
com ho veus?
Amb el tema
de la gestió
dels cascs antics
o de les parts altes
això és un problema
endèmic
a la majoria
d'ajuntaments
s'han invertit
molts recursos
per pressió
de la pròpia ciutadania
en fer créixer la ciutat
per donar sortida
fàcil
a les necessitats
d'habitatge
i per tant
jo crec
que de moment
s'ha parat el cop
jo en aquests moments
jo no soc un expert
en la matèria
però aquí
el que s'hauria de fer
és aprofitar
la benentesa
per fer un estudi
en profunditat
de l'estat general
de la zona
ara estem parlant
d'aquest carrer
però d'aquí un any
o d'aquí dos anys
o d'aquí cinc anys
pot passar a un altre
i per tant
tot requereix
un manteniment
i per tant
en aquests moments
a mi no em preocupa tant
el depurar
si és que algú vol
depurar responsabilitats
com arribar
a descobrir
exactament
quin és l'estat
d'aquesta zona
i prendre
les mesures
pertinents
les que afecten
a l'administració
i als propietaris
perquè un dels grans
problemes
del manteniment
de les parts antigues
és la disposició
o no
de les propietats
a invertir
en la millora
de les instal·lacions
que han perdut valor
etc.
Pere
A veure
estic d'acord
amb això
que estàs dient
però això
es va començar
fa anys
a rehabilitar
la part alta
i es va parar
en un cert moment
si ens hi fixem tots
pujant
pel carrer Major
per més o menys
partir-la en dos
a la part dreta
doncs
si han fet
la part que va
cap a les muralles
del pèixer Sant Antoni
doncs
si han fet
en el seu moment
actuacions importants
des de tirar cases
de terra
a fer places
a fer carrers
arreglats
i de la part
del carrer Major
cap a l'Avinguda de Catalunya
per entendre'ns
doncs allí
pràcticament
no s'hi ha fet res
hi havia un pla
hi ha un pla especial
de la part alta
que al seu moment
es va començar a fer
que a més a més
es va anar
casa per casa
explicant
i preguntant
i prenent
bé
prenent
amb el seu
això
estem parlant
dels anys 80
i això es va deixar
pràcticament
a partir de l'any 88
l'any 80
pel carrer
del Comte
i pel carrer Mediona
que són aquests
que ara ens ocupen
i havien destinat
si no recordo malament
80 milions de pessetes
de llavors
que ara en serien uns 200
parlant en pessetes
i per tota la part alta
per aquest pla
de l'època
em sembla que eren
que eren a la vora
480
o 500 milions de pessetes
que ara en serien 2.000
estem parlant
d'aquesta quantitat
per veure les quantitats
que ara
s'hagués hagut d'adequar
això anava des de posar llum
al carrer
a arreglar tot el que fos
prova d'això
és que ja es va arreglar
en el seu moment
també al carrer Cavallers
no sé si se'n recorda
ja fa anys
que això va comportar
que les cases
inclús es bellugessin
perquè allà del passa això
i a la casa
que s'allarnau
per exemple
que ens hi feien exposicions
i concerts
s'hi va haver de deixar de fer
perquè no s'hi pot posar
tanta gent al damunt
sinó que
hi pot entrar gent caminant
però no
quieta
i molta gent
això són coses
que passen
a les parts antigues
de la ciutat
això es va començar a fer
i no s'ha seguit fent
i llavors què ha passat
que al final
passen aquestes coses
Albert
home
jo començaria pel final
Pere, perdona
a casa de Castellar
no es poden votar
més de 30 persones
perquè s'havia de fer
una rehabilitació
de l'edifici
però no és que
hagués de haver
amb el subsol
a veure
es va bellugar
pera, pera, pera
que vull dir
que en l'època
de l'alcalde de Requesens
va succeir això
i el que es va fer
va dir
aquí no farem
àgaps
ni costats
de més de 30 persones
perquè és que
la fàbrica de l'edifici
però no per qüestions
del carrer
perquè escolta
me'n recordo
perdona
estimat meu
tot el carrer major
començant per
conservador de música
acabant per la casa
del Marlott
allí no passa
res d'arrere
de cavallers
de cavallers
a veure
aquí hi ha una cosa claríssima
és a dir
la culpa és molt negra
i ningú la vol
com bé deies tu
primera i principal
segona
el clavegram
del carrer de Comte
és un clavegram
relativament nou
relativament nou
i ara quan
van haver de fer
les cades
i van haver de fer
a forar dalt
van haver de fer
verdader problemes
perquè és d'una consistència
importantíssima
això no vol dir
és a dir
en aquest moment
ningú sap
d'on ve
la fuita d'aigua
que ha originat
que el terreny
es reblandís
i que llavors
hi hagués moviment
de les cases
això encara
no ho sap ningú
una
perquè podria ser també
un conjunt de concauses
és a dir
perquè clar
aquest és el
jo sóc advocat
aquest és el ple de sempre
quan en un edifici
hi ha una escapa d'aigua
el primer que se determina
és si procedeix
d'un element privatiu
o procedeix
d'un element comú
perquè llavors
la resposta és
d'uns o dels altres
30 segons
no hi ha dret
no hi ha dret
no hi ha dret
no a veure
jo el que entenc
és que hi ha un problema humà
que es té que resoldre
punt primer
però el que tampoc podem fer
és crear alarma social
perquè
perquè això
jo crec que és un fet
puntualíssim
és un fet puntualíssim
que no té res a veure
amb la resta de la part alta
tu i tu Pere
has dit
que no s'ha fet res
a la part alta
al sector diríem
muntanya
no al sector muralla
home jo diria
que donem un tombet
un tombet pel carregar
i passar un miquel del pla
i veuràs que allí
hi van haver enderrocs
allí s'han fet places
i el que passa
el que senyors
s'acaba la tertúlia
acabi
última frase
no no no
a veure
això
la plaça de les dames i vells
és a dir
la plaça de les dames i vells
li den la plaça d'Irut
per què?
perquè un propietari particular
no arreglava la seva casa
però el que era la plaça
de l'Ajuntament
aquesta plaça es va fer
és a dir
ara sí que s'acaba
no no perdona
jo el que dic
és consulteu les hemoroteques
consulteu les hemoroteques
i quan la Generalitat de Catalunya
va negar
no hi ha temps per més
s'acaba la tertúlia
que camclar
Albert Ballbé
Josep Maria Àries
Pere Valls
Lluís Hernández
gràcies i fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia