...
Ara són dos quarts d'una del migdia i tres minuts,
ja el tenim entre nosaltres puntual, com sempre.
Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
I ve caminant normal, eh, com no ve amb parapentes ni amb coses d'aquestes a la ràdio.
Encara no.
Algú es pot pensar que diu, calla, que ve d'una manera així una mica aventurera,
però no, no, eh, a la ràdio.
Ja m'agradaria, però el primer és el temps de treballar.
Patins, en skate també.
També.
Això de l'eskate, mira, ara ho pensava jo.
L'eskate és una cosa que no heu pensat mai introduint al Transaventure, ni res d'això.
Poquet a poquet, cada any posem una miqueta més.
En guanyeu posat cavalls?
Cavalls, molt bé.
Com anà, per cert, que no en van parlar?
No, perquè...
El tema dels cavalls, dius.
Sí, va anar molt bé, la gent li va agradar, tot i que, bueno, clar, érem una miqueta,
diguem, cavalls una miqueta light, no?
Perquè són d'aquests que...
Mansos, mansos.
Sí, alguns.
Sempre hi ha també entre els cavalls hi ha allò de voler anar un primer abans que l'altre.
Ja ho tenen els cavalls, això també.
Sí, i si no els domines una mica, o vas amb por, perquè ells ho saben.
La persona que puja amb por en un cavall passarà malament.
Es nota moltíssim.
Sí, perquè són animals, però bé, bé, s'ho van passar bé, tot i que va ser un recorregut una miqueta curtet,
simplement era per veure com acceptava la gent als cavalls i bé, bé, perfecte.
Jo és que li deia això a la Pep del parapent una mica com a pista d'un dels temes que tractarem avui en aquest espai,
aquesta nova modalitat de parapent, que res té a veure amb el parapent, aquell que hem parlat altres vegades,
tradicional, vocal i bonic, aquest és com a més radical, més urbà, que nosaltres no el practicarem mai pas, ja ho diem.
Jo crec que el Pep tampoc, tot i que ell ha fet paracaigudisme i parapent, aquest penso que no el faràs.
Però hi ha coses que arribo...
Perquè ets una persona assenyada, Pep.
Hi ha coses que, bé, que ho deixarem per la gent que ja fa molts anys que ho practiquen.
Molt bé, en parlarem després, en tot cas comencem fent l'agenda, si et sembla,
perquè si no ho deixem pel final i jo xerro tant que al final no dóna temps.
Bé, farem una miqueta de tot amb l'agenda, també donem un parell de setmanes per davant
perquè la gent se prepari o sàpiga com va estar.
Amb BTT podem començar, que no sé si vam parlar així per damunt la setmana passada,
hi ha Bici Maratón de los Monegros, ja quan parlem de Bici Maratón,
doncs, bé, ja hem de parlar d'uns quants quilòmetres.
Seran 126 quilòmetres, que bé, si voleu més informació,
doncs ja els hi puc donar jo, si me truquen a mi directament,
pensar que són 25 euros el que va a la inscripció,
més 10 euros del xip, que, bé, quan el xip se torna a...
És com una fiança.
Molt bé, sí, perquè és una cosa que molta gent després ja plega,
se'n va cap a casa i diu, ostres, m'ha quedat el xip.
Doncs et queda 100 als 10 euros, això és com el carret del supermercat.
Molt bé.
És dura aquesta prova, no?
Sí, sí, perquè...
Ja ho intuïm, però val la pena ser a la llaró.
Més i per la dada, tot i que encara no fa la calor que fa,
pels Monegros sempre en fa.
Només caminar pels Monegros, segons l'època de l'any,
ja es du en si mateix, en fi.
Molt bé.
Més coses.
Després, per aquesta gent que ara els van marginant una miqueta,
perquè, clar, volem sempre els camins de muntanya,
els volem per caminar o per anar en bici,
doncs veiem que molts van en quats,
llavors, doncs clar, de seguida...
Això del quad no acaba d'encaixar.
No ha d'encaixar perquè la veritat és que es destrossen camins.
Llavors, a Terol,
que hi ha unes pistes realment bones i bé,
que no es poden fer malbé tant,
doncs a l'Alto Tur y a Ride 2005,
doncs són cinc dies amb rutes de 200 a 300 quilòmetres
i precisament perquè té gent que es dedica al quad.
O sigui, hi ha diversos nivells,
o sigui que no cal que sigui una bona figura de motorista,
per fer anar amb els quats.
És una miqueta d'agafar trialeres que hi ha preparades per ells.
Clar, i anar per camins que estan preparats,
per això no entrar per a qualsevol altre lloc.
És que és normal que hi hagi persones que diguin,
escolta, és que aquest no és un lloc per anar amb el quad.
Molt bé, és una bona idea.
El que sí que també és cert és que se'ls ha d'anar una alternativa
perquè puguin anar-hi, no?
Sí, perquè tot és prohibir,
després dius així, bueno,
però m'aprohibeixen anar per aquí,
però no m'adonen una altra.
Una alternativa, clar.
Doncs, bueno, aquest si hi volen,
la pàgina web és arosrural.com.
Això està molt de moda, això del quad aquest, no?
Sí.
Hem de parlar un dia també.
És que, i més, aquí t'arra una cada vegada més.
La teva seva gràcia, que tu ho has provat, no?
Sí, sí, sí.
A veure, és anar diferent,
anar amb una, com si fessis motocross,
però més de la moto dues rodes,
allò amb quatre rodes,
bueno, de fet...
Més senzill de portar també, imagino,
que una moto tradicional.
tot va amb diferència de velocitat, no?
Clar, si vas a tota velocitat per la muntanya,
doncs no és el mateix que anar per carretera, no?
O sigui, has d'anar també,
tindre molt de cura de tot, no?
I anar preparat, està clar.
Amb el bon temps arriben també les duant-los, eh?
Molt bé, sí.
Comencem per la duant-lo,
n'hi ha, m'assembla que és aquest cap de setmana,
podeu trucar per si acas,
però és el dia 10 a Reus,
doncs bé,
i la pròxima és a Vic,
o sigui, ara cada setmana ja en direm,
perquè ja generalment comença la temporada
i a tot arreu ja se'n fan,
de guant-l'ons.
Llavors també tenim,
per la gent que li vulgui córrer,
simplement,
ja no hi duro,
tenim el dia 10 també,
aquest cap de setmana, a Girona,
són 10 quilòmetres,
és a nivell popular,
tenim la mitja el dia 17,
i el dia 17 tant a Lleida com a de Garrotja,
a Olot,
tenim la mitja marató,
el que els agrada a la muntanya,
que no els agradi tant anar sobre asfalt,
doncs també el dia 17 tenim la cursa de muntanya de Rubí,
d'aquí a prop de Barcelona,
són 10 quilòmetres,
per la gent que no n'ha fet massa,
no està malament,
no és assequible dins d'una certa forma física,
esclar.
Perfecte.
Llavors també,
la que m'haurà sobtar,
és una que li diuen la marxa romànica,
que és a Navàs,
i Navàs,
m'assembla,
si no estic malament informat,
que està entre Manresa i Berga,
llavors és el 7 i 8 de maig,
però aquí estàs dura,
sí,
aquest és pel dia,
el que hem dit 7 i 8 de maig,
se segueix el GR 176,
i bueno,
doncs hi ha 80 quilòmetres,
i et donen 20 hores per acabar el recorregut.
Sí,
és paral·leles,
aquestes de Montserrat Reus,
la gent ja...
Són d'aquestes marxes que ja s'ha de...
Sí, ja són de fondo a fondo.
Per esperits més tranquils,
tenen la caminada popular de diumenge,
sempre quan s'hagin inscrit, eh?
Està clar,
això sempre ho diem.
Perquè si no s'han inscrit,
ja la cosa...
Tot i amb això,
sempre hi ha gent que...
Clar,
perquè s'admetia un màxim de mil persones,
no es pot fer una caminada popular
amb més de mil persones,
per això es tancava la inscripció,
no per una altra cosa.
Clar,
i més de dues o tres horetes,
si fossin de 10 o 15 hores,
llavors no importa la quantitat de gent,
perquè ja s'ha bastidat pel camí,
no?
Aquestes caminades populars
que organitza el patronat municipal,
després tenen un èxit,
però extraordinari, eh?
De seguida tothom s'hi apunta.
Sí, perquè, a veure,
de fet,
a Tarragona som una gent
que ens agrada que ens organitzin tot.
Que ens organitzin les coses.
Si ens organitzen,
ja anem.
Nosaltres hi anem.
Si ho hem de muntar nosaltres,
ens ho pensem.
Si ens ho donen fet...
Però si, mira,
hi ha això,
allà hi anem.
Sí que és veritat,
això,
tens raó.
Igualment amb la bicicletada típica,
també la calçotada
que va ser la setmana passada,
terrible.
Un èxit.
O sigui que ens agrada
que ens organitzin les coses,
però ja va bé,
però hi ha molta gent
que tot i que els organitzin,
doncs no es mouen,
però amb això a Tarragona,
veus,
en tenim.
I entre poc i massa
hi ha gent que es mou massa
i és el cas d'aquests parapentes
que dèiem ara.
Molt bé.
Jo li deia al Pep
que fa uns quants anys
vaig veure allò
com una notícia insòlita,
extraordinària,
uns xics que en aquests,
allò amb pinta d'executius,
de gent aquesta molt moderna,
molt estupendíssima,
que es llançaven en paracaigudes
dels gratacels.
I deia,
oi,
aquí hi ha gent
però que estan com un llum
que em prendran mal
o faran mal a algú.
D'aquí ve aquest parapent
saltador base.
Sí,
molt bé.
O sigui,
és una modalitat
de paracaidisme,
o sigui,
a veure,
paracaidisme...
El de tota la vida,
puges a l'avió,
saltes.
Molt bé.
I a més tens aquell de reserva
per si falla l'anella.
És un esport
que realment,
a veure,
és per gent més...
que tingui més calés
que no pas un que va a la muntanya
a fer escalada i tal.
Home,
clar,
és que...
Sí,
és que val...
Pujar un avió,
de moment ja val calés.
Dius una vegada a la vida,
com a mínim,
si vols provar-ho,
que és el que tu fas fent el seu dia,
no has dit,
mira,
ni que sigui una vegada a la vida
ho tastarem,
això,
no?
Molt bé.
Et va agradar,
eh?
Sí,
molt.
Molt perquè és una sensació...
I tu has fet puenting,
també.
Sí,
no,
això sí.
És diferent?
I tant.
El puenting és més barat,
perquè un pont el trobes a tot arreu.
Sí, el trobes allò.
Però un avió disponible
ja és més complicat.
Sí.
A veure,
són sensacions diferents,
o sigui...
Sí.
El que és el puenting,
doncs tu saps que,
bueno,
saltes,
és una corda,
després és un columpi,
no?
Per dir-ho d'una manera,
així que...
Planera.
Ja,
saltar amb paracaïdes,
doncs,
bueno,
ja representa tot...
Tot una parafernàlia,
de primer te preparen a terra,
fas una miqueta de...
Que per caure bé,
si no pots fer-te mal d'ells,
o sigui,
obrir els braços per frenar,
tancar-los i baixes a sac,
no?
Sí,
per frenar obres els braços
com si fossis allò en pla nocellot.
Molt bé,
com els crios de petits que estan...
Sí,
sí,
que fan veure que volen.
Molt bé,
doncs igual.
Llavors,
com més força facis a l'aire,
clar,
frenes més.
Però sempre estem parlant
que anem caient,
o sigui,
no és que allò
m'afreno i m'aparo,
no?
Clar,
jo no ho he fet mai,
això,
saps quan has d'estirar l'anella
i com saps no sé què
i en quin moment,
perquè clar,
ja no portes un metre
per mesurar...
Està clar que,
o sigui,
el primer salt que fas,
si saltes amb tàndem,
que es diu que amb algú i tal,
i t'ho està explicant
i t'ho diu...
I es pot parlar,
aquella alçada?
Costa,
però sí,
sí,
perquè és,
a veure,
no és com quan vas amb l'ultraliger
que vas amb el casc
i el ciroll del motor,
allí no hi ha ciroll,
una vegada saltat
ja vas,
només sentes que vas baixant
i punt.
Per què és caret, Pep?
Però és d'aquelles coses
per repetir-les,
no?
Sí,
sí,
està clar.
I més,
a veure,
el mateix que fas una miqueta
de guardiola
per fer,
o què sé,
un viatge
o per anar
d'acampada i tal,
doncs...
Clar,
doncs com a mínim
una vegada a la vida
a provar-ho
val la pena.
Sí,
a tothom li aconsellaria.
I molt diferent
saltar amb paracaigudes
a fer el parapent.
Molt bé.
És molt diferent,
res a veure.
Molt diferent.
O sigui,
amb paracaigudes,
doncs,
és una cosa
que és el que dèiem,
no?
T'ajuden i tal.
Amb parapent,
doncs pots,
amb una setmaneta
o un cap de setmana
pots lograr saltar tu sol.
De totes menes,
hi ha escoles de vol
que te n'ensenyen.
Aquí a Tarragona,
també,
els que es vulgui tirar
d'aquí a la dalt
a la Mossara
o del Col d'Ailla
també poden fer.
Aquest lleig que queda,
això,
qui es vulgui tirar a fer.
Home, clar.
Amb parapent.
Amb parapent, no?
És a dir,
que aquí a prop
ho podem fer, això.
Sí, sí.
Ah, mira.
Valia la pena
fer aquesta diferenciació.
Sí, molt bé.
Llavors,
podem dir que
el saltador va ser,
és el que fa servir
un parapent,
un parcaigudes,
diferent
del que tradicional,
un parapent,
per tenir una idea,
un parapent,
doncs,
normalment són uns
10 metres quadrats
d'ala,
per dir-ho,
5 per 2 d'ample.
Sí.
Aquest és més ampl,
són uns 26 metres quadrats,
o sigui,
és un parapent més gran,
clar,
també perquè s'ompli
el més ràpid possible
i el més ample possible,
no?
El període de temps
des que saltes
fins que arribes a terra
és molt curt.
Molt bé.
Aquesta gent,
són gent ja experimentada
de totes maneres,
que, bueno,
que no és que,
mira,
vaja saltar d'edificis.
Com el tobogán,
pujo i em tiro,
pujo i em tiro,
no,
la cosa és més.
Aquesta gent ja té
els cols pelats
de muntar,
desmuntar,
a més,
han de
muntar molt bé
el paracaí
i desplegar-lo,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè, clar,
quan tu te tires
i hi ha molt poc temps.
Llavors,
quina és la diferència
amb un paracaí
de paracaidista normal?
Que al normal
tu tens aquest paracaides
de seguretat
que si l'altre
no s'omfla,
doncs, bueno,
s'omfla malament,
tires del partit
i ja està.
Però, clar,
estem parlant
que aquesta gent
se dedica a saltar edificis
que són...
És que salten d'edificis,
no salten d'un avió.
És que és això.
Per molt el que sigui
l'edifici,
mai superarà
l'alçada
que agafa una nau,
i llavors, clar,
pensa que has d'obrir
el paracaides
faltant 100 metres,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
O sigui,
que Déu-n'hi-do.
O sigui,
no ha de fallar.
Calla que s'obrirà el terrat
i amb...
No, no, no.
De pujar al terrat,
re,
això s'ha de fer bé.
I llavors,
normalment,
de totes maneres,
aquesta gent
que es dedica
a saltar l'obasse,
que li diuen,
doncs,
és això.
Primer,
ja porten molts anys
de paracaidista,
porten molts anys
de parapentista,
de muntanya,
i llavors,
doncs,
com a tots,
ens agrada una mica...
Precisament per això
busquen anar més enllà.
Sí,
anar més enllà,
i llavors,
bueno,
això és adrenalina pura,
això sí que és...
Terriblement
ha d'anar bé,
si no.
És com els...
Els que també van haver
una època
que anaven d'un edifici
amb un altre
fent amb la barra
de conembolistes.
Ah, sí, també, també, també.
Allí no hi ha...
No pot fallar,
perquè quan falli...
No, sí que pot fallar.
Bueno, sí que pot fallar.
El problema és que sí que pot fallar.
Molt bé,
tens raó.
El problema és que si falla...
Si falla ja és igual tot,
no?
Ja no ve d'aquí.
És molt cert.
Això es fa aquí, també?
Perquè això és una moda
molt americana.
Sí,
molt americana,
hi ha molts...
A més,
a més,
aquí encara estem...
És una cosa de gran ciutat.
Sí.
Aquí encara estem,
que el que ho fa és,
perquè, per exemple,
Red Bull,
té els seus saltadors
i promocionen molt.
És una cosa molt vistosa.
Home, i d'entrada
necessites edificis molt alts.
Molt bé,
i sobretot permisos,
perquè...
Sí, també aquesta és una altra,
has de demanar permisos,
perquè no pots llançar-te...
Han de cordonar la zona...
i has de tindre tu un currículum molt bo,
perquè no pots anar a caure,
preparar-hi damunt de les cadires d'un bar
o damunt de la plaça,
si es tiren d'aquí de l'edifici atlàntic,
caure dintre la font del centenari, no?
Ja dèiem que això era
fer una mena de parapent extrem.
Abans que parlàvem del Transaventure,
què feia?
Parlàvem dels cavalls
i no han fet el balanç pertinent
del Transaventure, Pep?
Aquest any...
I una miqueta sí que l'hauríem de fer, no?
Sí, doncs sí, podem...
Perquè clar, entre el camí de Santiago
l'altre dia,
aquest altre,
de la Plata,
l'altre i...
Hem anat deixant una miqueta.
Doncs bé,
o sigui,
podem parlar que aquest any
el Transaventure
ha sigut dur,
potser podem dir
que és una de les edicions més dures
que hem tingut,
hem donat l'opció
de fer el tipus ride
i el tipus extrem.
Però parles quan dius de duresa
i el normal.
I el normal, sí, molt bé.
Per tant, l'extrem devia ser ja la repera.
Sí, perquè hi havia,
tot i que tothom feia les proves,
o sigui, tant si hi havia proves de caiac,
si hi havia cavalls, patins,
hi havia alguna cova pel mig,
tot, ho feien tots les parts tècniques,
per dir-ho d'alguna manera.
La part entre l'extrem i el ride
era que l'extrem feia un munt de quilòmetres
i el ride, doncs,
anaves ajustant una miqueta més
aquests quilòmetres, no?
O sigui, els hi traies, per exemple,
tres hores de caminada de muntanya,
millor els hi traies
tres hores també
en bici de muntanya.
Però el que eren les proves específiques
d'esperiologia,
tot aquest tipus de coses,
tothom ho feia igual.
Els patins, que, bueno, que de fet...
Afegiu cansament al que era la cosa extrem,
però no la prova en si,
que era per tothom la mateixa.
A veure, perquè tinguin una idea,
així, la gent que ara ens està escoltant,
doncs, la prova reina que sempre fem,
que és la del dissabte,
vam sortir a les set del dematí
des de l'ampolla,
amb caiacs de mar,
i, bueno,
vam estar tot el dia fent activitats
i eren les dotze i mitja de la nit
i encara hi havia qui estava remant
dins el pantà de guiamets.
Però s'ha tanqueixat els participants
que era molt dur,
sinó perquè veníeu, eh?
Volem molt dur, molt dur, molt dur,
doncs aquí ho teniu, eh?
No, no, és que de món els hi va la marxa, no?
Per tant, que a la propera edició
caldrà mantenir aquest nivell de duresa,
segurament, no?
El que passa és que afluixarem el ride,
perquè, bueno, hi ha gent...
Hi haurà més diferència entre el ride i l'extrem.
Molt bé, perfecte.
Aquest any, doncs,
entre que molts pensaven que el ride seria massa light
i se van passar a l'extrem
i després, a mitja cursa,
no, no, anem,
tornem a fer salt cap al ride, no?
Perquè ho vam veure molt cansat.
Supercontents, no?,
malgrat tot l'esforç que implica
organitzar una prova així,
per tant, hi haurà continuïtat,
si no hi ha cap cosa fora de...
A més, o sigui,
cada vegada anem descobrint més puestos
i gent que, bueno,
que està disposada, doncs,
a passar.
I important que el TransAventures,
doncs, ja forma part de la memòria de rides
de tots els equips que hi ha,
no només aquí, sinó també a fora.
Venien equips, algun equip d'Holanda?
Sí, aquí vam tenir dos equips d'Holanda,
vam tenir un equip de Saragossa,
que no havia estat mai a la zona d'aquí
dels muntanyes de Tarragona
i, ostres, quan ho vam veure
se van quedar molt contents
i, a més, ja m'han dit
que l'any que ve ja tornen.
Que tornen, molt bé.
Els de Girona ja van...
Fa quatre anys ja van venir,
han tornat aquest any,
perquè, bueno,
ells fan la seva estratègia de rides
i també, bueno...
Contents.
Contents perquè, a més a més,
aquests, com fa quatre anys,
no havien baixat el riu,
és el segon any que baixem el riu Ebre,
s'ho van passar a pipa,
perquè, bueno, és una cosa...
Home, és molt atractiu, no?
Sí, molt.
A més, és que és bonic
perquè te dona temps,
tot i que està remant,
perquè està remant,
però, bueno,
te dona temps de mirar tot el paisatge
i la zona de Miravet,
el castell, a dalt...
És que és molt bonic.
Doncs el Transaventure 2005
ja ha acabat,
això és com les falles,
ja comencem a preparar...
Sí, exacte.
...el de l'any vinent.
L'altra zona...
Ja comencem des d'aquí
cridant espònsors,
que ens ajudin...
Ja a partir d'avui, eh?
Ja pots començar a demanar
aquest suport econòmic necessari
per tirar endavant a proves
com el Transaventure,
una prova molt veterana,
també, aquí a Tarragona.
Abans que arribin les calors més fortes,
el Pep avui ens proposa
una ruta preciosa,
que és la d'Horta de Sant Joan Arnes,
amb bicicleta, amb BTT.
Molt bé, sí.
La proposo ara
perquè després fa molta calor,
a veure, tot i que, bueno,
hi ha rius i vas baixant,
però s'ha passat malament,
jo ho dic,
perquè hi he portat gent
ara, aquesta època,
i bé,
i l'època de l'agost...
De l'agost i el Julio, no?
És morici,
però, bueno,
morici a tot arreu, no?
Aquí, allà, però, bueno.
Però si pots estar en repòs,
per què t'has de moure a l'agost?
Em refereixo que aquest mes
i el mes que ve
és ideal per tota la zona
dels ports de Vessell
i, doncs bé,
aquesta ruta
és una ruta fàcil,
són 33 quilòmetres,
que són assequibles.
Llavors,
sortiríem des d'Horta de Sant Joan
en direcció
a les Roques d'en Benet.
Les Roques d'en Benet
són
una zona
que es fa molt d'escalada,
que es veu de tot arreu.
O sigui, quan ja surt de Gandès
en direcció a Horta...
És conegut allà.
És molt conegut.
Llavors,
passant per de baix
de les Roques,
arribem
a la Franqueta.
La Franqueta
és un lloc
que ens permeten
fer càmping lliure.
Pagues una mica
pel manteniment
i pels guardes
d'allò que, bueno,
que s'aconservi, no?
Però, bueno,
val la pena.
De la Franqueta,
llavors,
allà ja comencem a...
O sigui,
portaríem uns 11 quilòmetres
des d'Horta.
Llavors,
dels 11 quilòmetres
als 15
s'apuja
al Coll de Miralles.
Què tal?
Està bé.
La pista està bé.
però hi ha un desnivell
important, no?
Sí, va pujant important,
però bé,
no baixis en cap moment
de la bici,
això vol dir que tothom
pot pujar.
Llavors,
del Coll de Miralles
fins al Coll de Montfort,
aquest,
ja hi ha una trialera,
aquesta,
ja és una miqueta
més delicada,
que, bueno,
que sempre podem baixar
de la bici
i bici a l'ombra.
O sigui,
cap problema.
A més,
tot és...
que tothom m'encanta
perquè mai troba
cap problema.
Clar.
Són pocs quilòmetres,
sobretot,
és una zona
inclús de baixada
entre molts
de pins,
agafen molts
senderors
locals
de PRs
i llavors,
doncs,
clar,
està molt trillat
però que l'aigua
també ho fa servir
per baixar l'aigua
i llavors,
clar,
la forma
de baixar en bici
és de tindre
molta tècnica.
Clar.
Llavors,
d'allí,
del quilòmetre 17
al 20,
doncs,
és una baixada.
És molt bonic
tota aquella zona.
S'arriba
al Mas d'En Pau,
passes al riu
Matarranya,
que, bueno,
d'allí
és el preciós
que té
tota aquella zona.
Llavors,
també és una zona
que la gent
va fer,
si no acampada,
i va esmorzar
o a berenar
per aquella zona.
O sigui que
trobarem gent
que, bueno,
el que va passejant
o va caminant,
fa senderisme.
Llavors,
des d'allí
hi ha en direcció
a Arnes,
també hi ha una pista
molt bona,
perquè està en molt bon estat,
a més,
vas crevant
tots els
petits riuets
que arriben
cap al Matarranya
i és molt
agradable.
Llavors,
passes pel toll
del vidre,
també és un toll
que la gent
també hi va
a Banyars
i està en contacte
amb l'aigua.
Llavors,
des d'allí
hi ha
tot el camí,
tota la pista
segueix
per una creu
i de la creu
hi ha cap a Arnes.
La creu
he posat
perquè,
si un altre dia
parlem
d'aquesta mateixa
ruta,
però fent-la circular,
en vez de
deixar un cotxe
a Horta
i l'altre
a Arnes,
a partir de la creu
tornem
pels estrets
i arribaríem
a Mas de la Franqueta
cap a Horta
de Sant Joan.
Serien
potser
ja més quilòmetres,
però,
el de tornada
és més pla,
perquè,
clar,
de nada
puges dos ports,
baixes
cap a l'altre costat,
com si diguéssim,
cap a la vall
del riu
materranya
i de tornada
és una zona
molt planera
que hi ha molt...
No té dificultat.
No té dificultat.
És una zona
a la que caldrà
tornar-hi
sinó amb bicicleta
caminant,
alternant cotxe
i excursió de caminar,
excursions senzilles
perquè,
com deia el Pep,
és una zona magnífica
i la primavera
i la tardor
és l'època ideal.
No només pel tema
de la temperatura,
sinó pel color
i l'estat
en què està el bosc.
També hi ha
molt de conreu
i comença tot
a treure flor
i està bé,
és una zona
que és molt bonica.
Molt bé,
que vostès no la volen
fer amb bicicleta,
diuen,
home,
doncs jo m'agradaria
una altra cosa.
Saben que a New Travel
fan amb vestits a mida,
només cal que truquin
i els organitzen
el que convingui.
Un parapent té
d'aquests de disticis
i el que convingui.
Rebeu té en tot.
No,
però la gent
que potser
el parapent
no sap
o es pensa
que ha d'anar
fins a dalt
del Pirineu.
I no cal aquí
a prop també,
no?
És com el tema
de callacs
i coses d'aquestes
que també aquí
a Tarragona
té molta acceptació.
A més,
ja anirem parlant,
o sigui,
fem circuitets
de nit
amb lluna plena.
Que en guanyes
tornen a fer,
no?
Sí,
sí,
molt bé,
a més ho preparem bé,
inclús fem una miqueta
així per la gent
romàntica,
ronc cremat
a la platja,
i ja per tothom.
En fi,
que nosaltres
continuarem parlant
cada divendres
amb Pep Calvet
de New Travel
amb totes aquestes
propostes
pel temps
de lleure
a diferents nivells
dels que busquen
una activitat
més radical,
aquells que comencen
o senzillament
passejades,
excursions tranquils,
familiars,
que també en parlem
molts dies.
Pep Calvet,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Igualment.
Adeu-siau.
Adeu-adeu.