Jordi Bertran, molt bon dia
benvingut, avui de bon començament
ja vols que comences una banda sonora
sí, sí, sí, perquè estem tant en elencs
doncs vinga, vinga, que soni, després en parlem
quina festa
ha marxat
en aquesta
diada
celebra
fervorós
solenment
a la
Verge Maria
n'és dedicada
per tal que en tota hora
en don i guariment
veniu a rezar
a rezar
el Rosari a Maria
de tota
tota dolència
lliure
lliure
lliure
lliure
lliure
lliure
lliure
lliure
lliure
i favor de la verge
alcançareu
i favor de la verge
Dia 27 de desembre
hora, les 7 del matí
lloc, la localitat de Marsà
i aquest senyor se'n fan dir aurorós
Bueno, això és la despertada
de Marsà, el priorat
amb un fred que peles
Com és la pluja gebradona?
Aquesta que segur que en tenien el priorat avui
Mare de Déu de les malalties
és la patrona de Marsà
i amb aquests sons de campanes
que no són de Pare Noel
sinó que són dels cantadors
del matí
doncs precisament com avui no parlarem
de la Mare de Déu de les malalties
sinó que parlarem de la festivitat de demà
que són els anys innocents
doncs ens ha semblat
un detallet començar
amb aquesta salutació a les terres
del priorat
Això fan cada any d'anar cantant així
avui és la festa Major Marsà
i ahir es fa
doncs el que són
les completes de vigília
i avui hi ha diferents cants
i aquest és el primer cant
cant d'aurora
de despertar
i és un cor d'homes
un cor d'homes
és una cosa ja cada vegada
més
històrica diria jo
com abrim a l'Europa occidental
a les terres de l'Orient
encara n'hi ha molts
però aquí no tants
avui
diguem-ne l'apartat musical
d'aquest espai amb Jordi Bertran
és una sorpresa
jo no sé
i ho dic de debò
no sé amb què més ens sorprendrà
al llarg de l'espai
ha començat amb aquests auroros
no sé què hi haurà després
vostès i jo
ens arrisquem exactament igual
el que sí
és cert
és que sabem
que la idea és parlar
avui vigília
dels Sants Innocents
justament
d'aquesta
jo anava a dir
festivitat
però no és festa
tradició
commemoració
no sé exactament com dir-li
o senzillament
una edat en el calendari
que té la seva gràcia
sí, és una festa interessant
a més amb el gremi
dels periodistes
doncs
es manté la tradició
els avuiens saben
que és potser
una de les festes
a les quals som més fidels
els periodistes
jo he de reconèixer
que a mi m'agrada particularment
demà preparin-se
ara demà què?
doncs no ho sé
no ho sé
no sé què
jo avui vaig estar
temptat
vaig estar temptat
de dedicar el programa
a San Jiménez de los Santos
però al final vaig dir
home
no perquè no cularà
no cularà
llavors
home
porta el camí de la santedat
però primer ha de ser beat
sí
sí
primer l'hem de beatificar
i ja l'hi arribarà després
però bueno
ja es veu aquests dies
el tema dels miracles
també l'ha de treballar
una mica més encara
em penso
sí, sí
però ja es veu
que tenim un clima
així
a les taules
aquests dies
hem vist
un absolut
no el que passa Jordi
que hi ha una cosa
que tu segur que estàs d'acord
les inocentades
no val fer-les
ni abans ni després
s'han de fer al dia
al dia
clar
com que demano
i seré no
no
si demano i ets
doncs ho sento
però la inocentada
el dia que toqui
l'any que toqui
ja tocarà
però no toca
si no
quedaria molt malament
fatal
però vaja
bé en tot cas avui
dediquem a aquest relat
bíblic
que és això
del passatge dels innocents
que és el moment
en què
doncs Herodes
desesperat
broma broma
però ve d'un fet dramàtic
sí
bé
Herodes és un personatge
majoritàriament dramàtic
i entre les
bé té molt d'aspecte
legendístic
però entre les coses
realment de veritat
que té aquest personatge
és una cosa
inquestionable
és la seva crueltat
no
i és una de les
característiques
que tindria
juntament amb una altra
cosa molt
molt interessant
que era un
un individu
que no parava
d'ordenar
que construïssin coses
tenia un afany
de
d'aquella època
sí
construccions arquitectòniques
no n'afereixo
és un individu
que
va passar la fama
per aquestes dues coses
i bé
el relat
és molt clar
ell
s'assabenta
doncs
que
nascut
doncs
el Salvador
i llavors
decideix
pulir-se tothom
les dades
diuen
davant del dubte
m'escarrego a tots
diu que 14.000
em va pelar
14.000
això és el que diu
una de les llegendes
llavors
avui
no parlarem
dels altres personatges
com són els mags
i tot això
sinó parlarem precisament
de què ha donat
això dels innocents
i farem una
una visita
jo diria
a tres grans àrees
dues molt fredes
i una
doncs
més mediterrània
podríem dir
no
la primera
és una
població
del Pallars
anem a la zona
pirinenca
doncs
concretament
amb una
amb una vila
d'origen medieval
com a tal
tot i que
hi ha documentacions
doncs arqueològiques
de l'edat del bronze
que es diu
Pere Mea
Pere Mea
és una petita
població
molt petita
on
avui
en aquest moment
abans
estàvem parlant
de què es feia
doncs
la
dia de la
Maria de la Zona d'Alties
doncs avui
és la vigília
dels innocents
perquè realment
demà
és la festa major
d'aquesta
petita població
i en l'ofici
de demà
d'aquesta
petita població
es dona la casualitat
que tenim
la veneració
de tres
relíquies
de tres
perquè hi ha
tres cranis
ja comencem
dels sants martis
i és
una relíquia
que està dins
d'un cofre
que la història
explica
la llegenda explica
és veritat
la Yolanda
ja ve
aquest sol
i que s'entra
és el moviment
de cadira
que la Yolanda
dubtava
de la credibilitat
però és que de lluny
hem promès
que era veritat
i dins
hi ha tres cranis
com això
és molt desagradable
les coses
com siguin
ja no us n'és guaitant
aquí la fotografia
ja ja
és aquest món
de la relíquia
ja saps tu
que a mi em fa una mica
té una cel morbo
però vaja
l'altre dia
em van enredar
aquí amb un programa
de Tarragona Ràdio
l'Anna
a parlar
del bany de Sant Silvestre
i no sé com
m'ho preguntava
el martiri
del Sant Silvestre
clar
no me'n recordo
mira
doncs ara
però no me'n recordo
resultat que
el van martiritzar
quan arribo a casa
em viro
duia palma
li vas veure la palma
i dius
va patir martiri
signe inequívoc
tu penses
estan parlant
dels banyistes
de Sant Silvestre
i llavors em dius
aquest seria com
el van martiritzar
i dic
em sembla
que n'hi ha mai
no no
és que no el van martiritzar
no el van martiritzar
jo no me'n recordava
del martiri
i dic
no el van martiritzar
bé doncs ja mira
dir més coses
de Sant Silvestre
però vaja
aquests cranis
li són materialment
sí sí
i aquí
la història
que envolta
aquests crani
realment
explica
que els contes
del Pallars
a l'època medieval
tornant
d'una cruada
a terra santa
van portar
aquestes tres
relíquies
que s'aguanten molt
eh
després de tants segles
home estan ben cuidades
això sí
estan ben cuidades
han tingut els seus avatars
que és l'altra part
divertida
d'aquesta història
de Paramea
perquè es fa
una idea
aquests senyors
la van portar
doncs
des de Terra Santa
van fer un llarg viatge
però
després
en un dels
conflictes bèl·lis
que va anar bé
en aquesta població
la cosa del souvenir
en aquella època
era
d'allò més estrambòtica
perquè anaven de viatge
i portaven aquestes coses
normalment el pagaven
el pagaven
vull dir que
bé en definitiva
aquestes relíquies
en una altra guerra
posterior
van haver
de marxar
del temple
i es veu
que algú
les va amagar
a la serra
a la serra
d'un municipi
relativament veí
que és Paracals
fins un bon dia
van romandre
amagades
i un bou
les va trobar
normalment els bous
troben
majoritàriament
Mare de Déu
són les Mare de Déu
trobades
en aquest cas
no van trobar
els innocents
i
com aquest bou
pertanyia a un ramader
de Paracals
d'aquest poble
doncs
se les va endur
al poble
per tant
els de Paramea
es van quedar
allò
sense relíquies
no va ser
fins un bon dia
que van fer una trobada
entre els dos municipis
Paracals i Paramea
amb un estany
que hi ha en aquella zona
que és l'estany
de Montcortès
que és un altre poble
que
es va produir
el retorn
a Paramea
i com es va
produir aquest retorn
doncs d'una manera
molt tonteta
no?
perquè
a veure
per entendre
els de Paracals
es veu que no van acabar
de fer fortuna
amb aquestes relíquies
mentre que a Paramea
hi tenien doncs
molta tirada
encara avui en dia
doncs a Paracals
no
però els de Paracals
clar quedava molt malament
de dir
jo no vull a les relíquies
dels sants innocents
no me'n vull desfer
això va quedar fatal
total que
estàvem fent un plat
d'amanida
això explica
la veu popular
i
es van adonar
els de Paracals
que estaven preparant
aquest apat popular
que els faltava
el vinagre
i van dir
ai les
donaria el que fos
si algú
em portés
una mica
de vinagre
no?
i bum
qui va passar
que els de Paramea
els van portar
el vinagre
i els de Paramea
que tenien
evidentment
el que volien
eren les relíquies
de retorn al seu poble
i per tant
doncs mira
a canvi de
diuen d'un porronet
de vinagre
ja veus
per amenir
una amanida
es van tornar
aquestes relíquies
a Paramea
i des d'aquell dia
doncs fa molts anys
van avui
la vigília
i demà
doncs la festa
dels sants màrtirs
o dels màrtirs sants
28 de desembre
que és una festa
fonamentalment religiosa
no?
sí, sí
bàsicament
és això
això és un ofici religiós
on es protege
aquesta veneració
a l'església
de Sant Cristòfol
que és una església
doncs
de cert antigó
on
hi ha
doncs
per exemple
alguns detalls gòtics
i tal
en un municipi
doncs molt petit
però vaja
ja ho saben
si van mai
el que se'n diu
el cor del Pla de les Corts
o Pla de Corts
en la zona
del Pallars
i concretament
és una suma
de municipis
que reben el nom
de Baix Pallars
perquè són d'aquestos
llogarrets
que no tenen
ajuntament propi
i tant
doncs
això és una de les festes
que tenim més destacades
seguim
seguim per les terres
de fred
en aquest cas
se n'anem
a Trem
Pallars Jussà
en aquest cas
on
veu que això
dels sants innocents
el Pallars
s'ha tirat sempre
doncs en aquesta
en aquesta població
el que es fa
és
igual que els periodistes
feu les bromes
més grans del món
si pots comptar
més grans del món
diu
a Trem
fan la llufa
més gran del món
la llufa de paper
la llufa
de recordines
no?
sí, sí
la llufa
de paper
no és mentida
tampoc
que ningú pensi
que ens estem inventant res
i on la penja?
al campanar
resulta que demà
de bon matí
doncs
comença
una construcció
d'una
llufa
de grans
dimensions
i fan així
com de paper
de diari
també
sobre una estructura
de fusta
que permet
quan s'ha acabat
muntar-la
sobre aquesta estructura
i tirar-la
al campanar
amunt
s'aixeca
doncs
enmig d'una gran
cridòria
i aplaudiment
per part de tots
els nens i nenes
i no tant nens
i no tant nenes
suposo que hi ha d'haver
algun periodista
també
al campanar
de Trem
al moment
d'aixecar-la
doncs
si canten
una cançoneta
que no la tenim
enregistrada
ni la farem
cantar la Iolanda
tampoc
no perquè no em sent la música
però diu
alguna cosa així
com
el ninot està pensit
tatí
titetí
titotí
tatú
i el volem ben aixerit
tatí
tititití
titotú
titatú
no sé què
és una cosa així
més o menys
i coneixem les dimensions
d'aquest ninot
10 metres
10 metres de llufa
no està malament
puja puja cap a dalt
diu la cançoneta
el ninot està pensit
i el volem ben aixerit
baixa baixa cap a baix
quan la baixen
baixa baixa cap a baix
amb aquest tatí
tatí
i tot això
doncs
aquesta llufa
s'acaba cremant
en una foguera
de dimensions
doncs
apropiades
ja veu
sempre ha de sortir el foc
quan parlem de festes
sí
sí
és una mena de falla
doncs
la van cremant
una falla
d'innocents
que també
és real
per cert
enmig de les falles
d'enquant i quan
les fogueres apareixen coses
com això
que sonarà
a veure
a veure
any
z
hi ha
Fins demà!
Aquesta és un clàssic, però renovat, perquè a mi em sembla una mica diferent.
M'ha portat un tema així, rumbero-rumbero, per part d'un individu molt rumbero que tenim a l'Hospitalet de Llobregat, en aquest cas, no a l'Hospitalet de l'Infant,
que s'ha dedicat a gravar tota una sèrie de temes, l'Hospitalet, amb un disc que es diu Aplantar la xuguita,
i mig de s'ha sortit aquest dimoni pelut, aquest dimoni que de quan en quan ens amaneix les fogueres i les festes.
Aplantar la xuguita, es diu el disc, està bé.
Home, de quan en quan, en els pessebres, i sobretot en els pessebres vivents...
Una mica d'hortet.
Hi ha d'hortet, però també hi ha dimonis, a mi, surten els dimonis, i això és el que ens explica aquest senyor, amb aquest mig d'aquesta rombeta.
És a dir, i pel que ve que els dimonis en els pastorets també tenen les seves coses.
No sabem avui si a la tarda o ahir a la tarda algun dimoni li va posar la banya en algun lloc que no li tocava al Sant Josep de la golfe, perquè...
Sí, en guany hi havia un repartiment una mica diferent.
Especial.
Bé, en tot cas aquí tenim el dimoni infalut, fent coses.
Bé, estem fent aquests ritmes mig bromistes de les llufes de Trems, i se n'anem cap a una zona menys freda, que no són els pallars pirinecs, que són les zones del País Valencià.
Tot i que déu-n'hi-do, perquè hi ha alguna que és de la zona interior, i déu-n'hi-do el fred que fa, per exemple, a Jalance.
Jalance és una població que demà, des de les 6 del matí, treu al carrer els seus quintos, treu al carrer els seus quintos, que ja no són la mili, baixa'ls.
És el que t'anava dir, ara d'on treuen els quintos?
Els de la quinta dels 18, per entendre's.
Els polls, els músics, tots amb cares pintades, amb robes velles, i amb una gran porra de gingebre,
que ve a ser, que la porta el que seria l'alcalde o el batlla que comanda aquesta trupa especial,
que són els folls, els locos, perquè en aquestes zones es parla ja el castellà,
i que es dediquen a recórrer des de les 6 del matí fins a les 6 del matí següent el poble i la rebella que es fa en aquest poble.
Bàsicament és un ajuntament de farsa, on es dediquen a menjar, a veure.
Són 24 a seguida de farra.
Exacte, a compte dels altres, els vilatants, i, doncs, bàsicament a fer bromes,
perquè és el propi del Dia dels Innocents.
Això, en tot cas, ens entronca amb el que serien totes les tradicions més primitives del Dia dels Innocents
que ens porten a parlar com un dels moments importants en aquell inici del cicle del Carnaval.
Sant Nicolau era el primer, que en Guai no n'hem parlat,
però sí que hem de recordar que el Dia dels Innocents hi ha els ajuntaments de Folls,
les festes de Folls, les Corts de Folls, diferents, diguéssim, suplantacions de l'autoritat.
Jalance és una de les poblacions valencianes més importants,
però també hi ha d'altres, per exemple, Camp de Mirra, o la població d'Ibi,
on, a més a més, aquests Folls, aquests locos, reben el nom dels Enfarinats,
perquè porten la cara tota emblanquinada,
perquè és una de les característiques més hereves de les primitives festes de Folls
que es van instaurar precisament en aquests Dias dels Innocents.
Bàsicament, era una manera de no dramatitzar ja aquesta llegenda,
sinó d'intentar que aquell dia, perquè aquestes festes les van protagonitzar,
hem dit ara Quintus, Jalance, però moltes poblacions, els nens,
el que van fer és reviure i revelar-se una mica contra aquesta terrible llegenda d'Heroldes.
Hi ha pobles ben a la vora que s'ho prenen d'una manera més pausada que Jalance,
o que Ibi, o Camp de Mirra, com Castellvei del Camp,
que Castellvei del Camp, no sé si ven bé per això de la banya, del timoni pelut,
o ben per què, el que és cert és que Castellvei del Camp,
recordin que demà els recomanem que no passin,
si no volen pagar la seva banya o penyora.
És veritat que això ja fa temps que ho fan.
Des del 1854, quan van tenir la sort de ser proclamats independents del barri de...
O sigui, Castellvei del Camp antigament era un barri del nostre barri de Reus.
Un barri del barri del barri.
Clar, era un petit llogaret.
Ara avui en dia, des del 1854, ja som plenament independents.
I que es posen allà a la porta del poble, com aquell qui diu, i van cobrant peatge.
Sí, sí, sí. Demà els de Reus...
Però això ja fa molt de temps que es fa a les autopistes.
Bé, però demà et donen alguna cosa a canvi.
Sí, ah, bé.
De totes formes, els de Reus mai s'han pogut treure del cap això,
i demà, doncs, si vostè coneix algú de Reus, des de bon matí podran sentir per tots els carrers
una mena de can o aurora que diu, el poble de Castellvell tots són petits i dolents
perquè ens fan pagar la banya al Dia dels Innocents.
Això és una cosa que es van automortificant tots els reusencs demà per això.
Molt bé, doncs escolta.
T'has espantat, en Jolanta, t'has espantat.
Sí, jo és que...
Pensaves que t'anava a fer cantària.
Sí, jo ja estava preparant aquí la partitura, perquè dic, aquesta sí que em penso que me la sé,
però no, no, tampoc me la sabia.
Però demà, vostè, això és la tortura que em porten els ganxets.
Doncs, en fi, ja veurem demà què passa, Jordi.
Tu em fas de brometes o fas alguna cosa, fa gràcia, allò?
Demà, sí, demà anem a fer l'entronització aquesta de Sant Jiménez de los Santos
i hem fet un...
És de veritat que ho fareu.
Sí, sí, demà entronitzem, demà ja hem demanat...
Però quan parles en plural, és un plural majestàtic o qui sou?
Són uns quants, uns quants, uns aficionats a...
El dia, el lloc, ho sabem o...?
Bueno, és que bàsicament, clar, és l'innocentada permanent.
Llavors, Sant Jiménez de los Santos, patró dels innocents,
demà serà anem a fer l'entronitzat per a aquells que s'hi vulguin apuntar.
Una broma anunciada, n'assistirem.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies.
Que no te la pengin gaire grossa i ens trobem la propera setmana.
Vigilem els sants innocents.
Adeu-siau.