Com cada dimícres, aquí al Matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
I una setmana més saludem el seu director gerent, el doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui també ens acompanya el doctor Marc Adé.
Actualment és el director de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
doctor Marc Adé, bon dia.
Bon dia.
Avui tematitzem el programa, parlem d'una qüestió molt relacionada
amb aquestes dates.
No és una qüestió mèdica, estrictament.
És una cosa més sociosanitària, que diríem vostès?
Bueno, estaríem a dos dies de Nadal, no?
Llavors es tractava d'intentar transportar una mica les vivències
que es tenen tant a nivell de l'hospital com un hospital d'aguts,
que és molt diferent el que es passa en aquests dies,
que bàsicament és que s'intenta resoldre només l'urgència
i tot allò que pot ser mínimament programable o diferible
doncs es deriva cap a casa,
perquè la constant aquella de que per Nadal cada ovella el seu corral
doncs seria una mica el que, curiosament,
segueix sent, jo crec que en bo i positiu, no?
segueix sent vàlid, sobretot en aquests dos dies.
En canvi, per cap d'any i per res i tot això ja es dilueix molt més.
Però els dos dies de Nadal són com una mena de...
de quasi quasi d'obligació
per a tots els professionals
d'intentar preveure que per aquests dies
doncs allò no hi hagi ningú que pugui quedar lligat
per un postoperatori, si és una cosa diferible
i al revés, doncs si per mínimament que es pugui donar una alta
ni que sigui doncs el dia abans
doncs que pugui passar el Nadal a casa.
Això és l'ambient que es viu doncs en el...
diem-ne el que seria el tema d'aguts.
I després hi ha l'altre món de la gent que està ingressada, no?
Que té... i ara després d'una setmana de la marató de TV3
on se'n va fer tanta... tanta campanya
sobre les malalties mentals i l'Alzheimer
i vinculat en aquest cas molt a la gent gran
doncs el que són les residències, el que és els centres sociosanitaris
on aquesta opció, doncs clar, ja no, estem parlant del revés, no?
Estem parlant del procés crònic
de persones que van perdent progressivament el seu contacte amb la realitat
i que en molts casos no saps mai fins a quin punt estan o no en contacte.
Aquell punt d'alegria que els pots donar amb la festa
en fer-los participar, en fer-los intentar...
Curiosament, hi ha sempre aquesta reacció, no?
Hi ha gent que diu
no, val la pena que no se n'entenen.
Diguem-ne, nosaltres...
Però quan...
Probablement no els hi quedi la memòria
perquè no els hi queda la memòria, no?
Però quan veus que fent aquestes activitats
que són les que fem
d'intentar, doncs, il·lusionar igual
i adornar la residència
i fer, doncs, alguna...
alguna activitat que sigui, doncs,
de Nadales i de música i d'això
i veus aquestes persones
que en aquell punt, d'aquell moment
no se n'entenen ni d'abans ni de després
però fan uns ulls d'alegria
doncs jo crec que aquest punt
de miracle que representa, doncs,
l'alegria d'aquell... d'allò
justifica
amb molt, doncs, que s'han de seguir fent aquestes coses, no?
Hi ha una tendència, segur, equivocada
amb això que acaba d'explicar, doctor,
és que no se n'enteren
si parlem de persones grans
amb malalties neurodegeneratives
si parlem d'anadons, a vegades
si parlem de persones discapacitades
i a vegades oblidem que tenim cinc sentits, no?
I amb aquests cinc sentits
podem fer que se n'enterin d'alguna cosa,
poc o molt.
Sí, clar, és un estímul positiu que tenen,
és un estímul
encara que
desxifrar aquest estímul
per ells és difícil i és complicat
i no arriben a les mateixes conclusions
que arribaria una persona
que està en plena salut
però sí que tenen un estímul positiu
que els és molt favorable
per mantenir les seves capacitats.
A d'una banda està la malaltia crònica,
aquestes persones, doncs,
tenen els seus tractaments al dia a dia,
continuen a l'hospital,
amb el que són les teràpies,
amb el que és la manera de funcionar,
s'intenta afegir aquest element
que faci diferenciar,
que són dates especials.
Després, dins d'aquest col·lectiu de persones grans,
jo m'imagino que hi ha altres persones
que tenen una problemàtica personal
i familiar, social fins i tot,
afegida, no?
Exacte.
Jo diferenciaria els que tenen la malaltia
i aquests,
la majoria de vegades,
jo crec que són gent
que estan més apujats per la família
i, en canvi,
hi ha els altres que són els que tenen
bàsicament una problemàtica social,
que es veu més a les residències,
a les residències es veu més
que no pas al sociosanitari.
I aquestes persones
sí que surten molt beneficiades
d'aquestes activitats extres
que intentem organitzar
des de la residència,
des del sociosanitari,
perquè, d'alguna manera,
es reprodueixi
aquest esperit nadalenc
que tothom desitja viure
i que, indubtablement,
és positiu
per sentir-se bé.
Hi haurà famílies
que, segurament,
i a vegades no deu ser possible,
que deuen insistir molt
en que puguin anar a casa
aquests dies, no?
Es fa el màxim possible
perquè les persones grans
puguin anar a casa seva
i puguin viure el Nadal
a casa seva.
Llavors,
en tots aquells casos
en què és possible
pel mitjà de transport,
perquè si hi ha escales
o hi ha ascensors
i és possible
que el vell
o la persona gran
pugui anar a casa seva,
es va a casa seva.
Tot això deu obligar
a reorganitzar
l'activitat dels centres,
de dia,
de l'hospital,
de les residències.
Ara esmentava
mitjans de transport,
organització d'horaris,
els familiars
que tinguin claríssim
quin és el tipus de medicació.
Això implica
tota una feina prèvia
important, no?
Sí.
A veure,
amb el tema
de l'hospital
de Santa Tecla,
aquí,
tal com ha dit
el doctor Zerà,
ens trobem
que es buida
progressivament
durant aquests dies,
es va buidant
de l'activitat habitual.
Avui és el primer dia,
per exemple,
que no tenim malalts
d'urgències
per ingressar,
perquè doncs
els van poder...
Que fusta!
Els van poder ingressar tots.
No, no,
el motiu
que sempre hi ha malalts
pel dematí
que estan pendents
d'ingressar
és que la programació
quirúrgica
impideix a vegades,
perquè hi ha molts malalts
que es van a operar,
impideix
que aquells malalts
que arriben a urgències
puguin ingressar
d'una manera
immediata.
Avui és el primer dia
que no tenim aquesta dificultat
perquè la programació
quirúrgica
ja va baixant
i això arribarà
al seu màxim
el divendres,
dissabte,
que la majoria
d'ingressos
que hi ha a l'hospital
són gent
que ha tingut
un problema
urgent,
agut
i que no es pot
retreçar
amb el temps.
En canvi,
a les residències
i als sociosanitaris
el que es fa
és que
tota una programació
hi ha més activitat
que no pas
a l'hospital.
Hi ha més activitat
perquè
la treballadora social
ha d'organitzar
totes aquestes activitats,
les gerocultores
han de fer
tota una preparació
d'aquells malalts
que se'n van
cap a casa seva
i tot això
requereix
un sobresforç.
En el cas
dels que s'han de quedar
per força,
com són aquests dies
a l'hospital,
doctor Mercader?
El dia 24,
el dia 25,
el 26?
Però jo m'imagino
que a partir del 27
la normalitat ja torna,
l'hospital de Santa Tecla
doncs bé,
jo crec que
la gent que es queda
a l'hospital
es queda resignada,
resignada
i d'alguna manera
doncs
apujada
pel personal
de l'hospital.
Hi ha gent que treballa
també,
que no l'hem d'oblidar,
que aquells dies
hi ha gent que està treballant.
I llavors jo crec
que aquest esperit nadalenc
es transmet
del personal
es transmet
i d'alguna manera
hi ha una comunió
mútua
d'aquest esperit nadalenc
d'aquestos dies.
Jo recordo
que
en aquestes coses
que diem
si tenen significat
o no fer detalls
i fer cosetes d'aquestes
una de les coses
després ho he viscut
molts anys
però les primeres vegades
em va impressionar
em va impressionar
positivament.
Quan vam començar
a fer
pel Papa Noel
ara per Nadal
i després per Reis
però
el que era més
arreglat
és el de Reis
però recordo
que era
que en un grup
d'estudiants
de residents
i tal
una primera vegada
un que es disfaci
de Papa Noel
i anem per
les habitacions
i a donar
un obsequi
i a felicitar
i no sé
no sé quantos
però
una mica
entre nosaltres
és una mica grotesque
vols dir
a veure si em faran riure
a veure si la gent
va sí
sí
i vam
engegar
i el que
em cridava l'atenció
amb algunes habitacions
i amb algunes persones
que anaves
a portar un regal
sobretot gent gran
i els crios
evidentment contents
i els joves
perquè clar
si pots des un regal
i fer gresca
i tant
trenca la rutina
i la monotonia
hospitalària
i gent gran
emocionada
trobaves gent gran
que deia
que uns
que arribaven a dir
em recordo una persona
que va dir
és que a mi mai
ningú m'ha regalat res
i dius
ostres
només per això
ja valgo la pena
fer-ho
i d'altres
que deien
això
de dir
escolta
no em podia pensar
que el dia d'avui
tindria un regal
que tindria un regal
i només d'aquestes coses
que són
no tractar els malalts
com si fossin
persones
que estan alienes
a la normalitat
sinó al revés
portar-los a la normalitat
sense
fer la diferència
ni d'aquells
que ho són
per un tema agut
però sí que són conscients
sinó d'aquells
que
no tenen aquest nivell
cognitiu
i de consciència
però que
a l'igual
que un criu petit
quan li fas un obsequi
o li fas una carantonya
i riu
i no preveus
ni vols
ni busques
que se'n recordi
tota la vida
de la carantonya
perquè ja ho saps
que un nen
un criu de 12 mesos
de 16, 18
doncs serà
només persegueixes
que sigui feliç
en aquell moment
i abans ni després
segurament se'n recordarà
formar part
de la seva vida
que sigui feliç
doncs segurament
el mateix ens passa
amb aquest tipus
de malalties
i aquestes persones grans
que en molts casos
difícilment
tindrà un abans
i un darrere
però només
que en aquell moment
igual que
el nadó
en aquell moment
somrigui
i sigui feliç
és el que
ja n'hi ha prou
i és prou important
llavors
jo el que
aprofito sempre
aquestes èpoques
perquè
i a tall
del que vostè dit
per explicar això
que per tots
és molt important
i la complicitat
de les famílies
també
per fer dues crides
una
les famílies
que pensin
que quan hi ha
algú ingressat
el màxim
que esperen
és tindre
la seva companyia
si poden
cap a casa
i si no poden
és molt important
la soledat
en aquests dies
és molt dura
i per tant
sé que costa
un esforç
perquè això
segur que costa
un esforç
però
i a la millor
pensar i dir
allò que dèiem
si tampoc
se n'entera
no cal
miri
aquell somriure
val totes aquestes
pessetes
i aquests esforços
del que nosaltres
pensem
qui som
aquesta és una crida
una crida humilde
i sense
cap més alta pretensió
que aquesta
i la segona crida
és a la societat
que pensi
que doncs
que aquest dia
que quan
ja si a algú
li és difícil
sortir de casa
doncs hi ha d'altres
que surten
i han de sortir
perquè han de tenir cura
i treballen
estan treballant
el dia de Nadal
i el dia de Cap d'Any
i la nit de Nochebuena
i pràcticament
doncs
en l'entorn social
i sociosanitari
sense poder baixar
la dotació
perquè
no
no es dona
la possibilitat
que hi hagi
menys per lentilla
per tant
han de ser
les mateixes persones
en nombre
que estan treballant
i estan treballant
per tots els altres
ja no dic
dels serveis d'urgències
evidentment
i altres coses
quan a vegades
tots fem
alguna
o sents
o llegeixes
pels mitjans
de comunicació
o cartes del director
o coses d'aquest estil
una mica
una certa
descalificació
desautorització
cap a
cap als serveis
que es donen
des del punt de vista
de la sanitat
i de les persones
i el tracte
i alguna cosa
que segur que tenen raó
en aquell fet puntual
doncs jo aprofito
aquests moments
per recordar
que
en puntes
poden passar coses
que jo crec
que són anècdotes
però 365 dies
a l'any
24 hores
hi ha gent
que està al servei
de les persones
i que mereixen
un reconeixement
que no sé com
se pot fer
però
jo tots els navals
i tots els caps d'any
i tot això
procuro anar-hi
un moment o altre
simplement
perquè em vegin
que hi ha anat
perquè em sembla
molt important
que
la gent
ho reconegui
i els que hi vagin
de visita
i que hi vagin
i que els vegin
se'n donin compte
que hi ha una persona
que està allà
que treballa
que podria estar
a casa seva
però que està al servei
de les persones
aquell rato
que a ell
li ha costat
un esforç
anar-hi
però l'altre
hi porta
des de les 8 del matí
o des de la 7 del matí
cuidant els seus familiars
no hi ha dubte
que males experiències
tothom ha pogut tenir
un moment determinat
però justament
són aquestes
les que es destaquen
perquè donem
per normal
que ens funciona bé
i que ens atenen bé
per tant
això no es destaca
només es destaca
la mala experiència
aquests dies serveix
per recordar
la dificultat
que evidentment
cadascú té el seu ofici
perquè li agrada
i té el seu ofici
perquè s'hi sent realitzat
i això és
l'únic reconeixement
que busques
no se'n busca cap més
jo no crec
ningú m'ho demana
que jo faci aquesta crida
la faig a títol personal
perquè penso
que és bo
poder
trobar aquesta complicitat
entre
el que serveix
als altres
i el que
disfruta
d'aquestes atencions
doncs
que hi hagi
una mútua complicitat
amb aquest tema
treballant dies així
ja sabem
el que significa
i si a més
treballem
si em permeten
l'expressió
en material sensible
que són persones
i persones que estan malaltes
emocionalment
un també queda més tocat
parlant del personal sanitari
això és una de les coses
tots som tovets aquests dies
no ho podem evitar
jo crec que això és una de les coses
que diferencia
i amb el personal sanitari
que és que tenen aquest plus
d'humanitat
que fa que la nostra professió
doncs
tingui un valor afegit
important
i que
per això l'havíem escollit
no?
i suposo que aquest és el valor afegit
que té la professió
la gran humanitat
i la gran càrrega emocional
que això et comporta
però això s'ha d'alimentar
o sigui
les vocacions
com totes
i la sensibilitat
no n'hi ha prou
amb la fama
s'ha de treballar
aquesta fama
jo el que sempre
insisteixo
és que
hasta la persona
el millor dels mestres
més vocacional
i parlant d'un altre ofici
també
de gran entrega
i necessari
vocacional
etcètera
si de tant en tant
per part dels pares
no hi ha
i del d'alumnat
no hi ha un reconeixement
un cert reconeixement
que no cal
no no no
ningú l'exigeix
ningú el demana
però sense això
és difícil
alimentar
i mantindre
un esforç continuat
que representa
o almenys
alliberir-lo
jo crec que aquest
joc
de
que el que
fa un favor
l'altre no cal
que li doni les gràcies
però en tot cas
el que cal
és reconèixer
la feina
i intentar-ho
entre els dos
fer-ho fàcil
i ara per ara
fan alguna activitat
així concreta
o algun gest concret
des del menú
que m'imagino
que es difenen
per a aquelles persones
que la seva malaltia
no els impedeixi menjar
doncs de forma
una miqueta especial
el dia 24
25
el dia de Sant Esteve
si m'apura
no sé si ho allargant tant
fan alguna cosa particular
estem parlant d'un hospital
no estem parlant
d'un campament d'estiu
però un gest
no es pot abusar
no es poden fer
gaire les coses
per això
no ens confonem
que no és un lloc d'esbarjo
home
hi ha el que és
la decoració
pròpia
la decoració pròpia
de Nadal
va vindre
l'equip del CBT
a visitar
molts malalts
cosa que també
va ser una cosa emotiva
perquè
molts malalts
es van emocionar
en veure
que els venien a veure
i d'alguna manera
alguns van fer
el comentari
que abans ha dit
el doctor
ets ara
soc una persona important
em venen a veure
és un reconeixement
que va ser bonic
en determinats casos
van regalar bufandes
van regalar gorres
la gent estava contentíssima
solament amb això
amb una correta
però la gent estava contentíssima
i després
hi ha
el detall
del menú
que el dia de Nadal
s'intenta fer
amb els casos
en què és possible
fer una miqueta
no ser fàcil
la gent de la cuina
de l'hospital
que no té sucre
té allò altre
que no pot menjar sal
dius
calla
que per fer un menú
de Nadal
amb totes aquestes limitacions
Déu-n'hi-do
i per a l'Eix
fem cada any
tot l'entorn
tant al soci sanitari
com a l'hospital
passen els Reis
habitació per habitació
persona per persona
donar un regalet
tot el matí
tot el matí
del diumenge
de Reis
i és on te trobes
aquestes sorpreses
agradar
agradar a tothom
però fins i tot
hi ha gent
que
bueno
que s'emociona molt
perquè
doncs aquell dia
i els porta vivències
i els records
de quan érem més joves
i passa el dia
molt més fàcil
i totes aquestes coses
encara que semblin molt innocents
que pensem
que són importants
Per aquests dies
ja comentàvem
que l'hospital
s'intenta donar
el màxim d'altres
perquè la gent
pugui estar a casa
però quantes persones
per terme mig
pot haver-hi
en aquest període
i la majoria
són persones grans
ja sé que és difícil
fer
no parlo tant
com a estadística
sinó així
a grans trets
per l'experiència
que tenen d'altres anys
en general
hi ha hagut anys de tot
perquè els anys
que manen guany
que la pressió del fred
i el refredat
i el tema gripal
doncs la corba de la grip
ha sigut més avançada
que normalment
sol ser
cap al proper 15 de gener
o segona 15 de gener
el pic més fort
però hi ha hagut anys
que no
que ja des de Nadal
cap a finals d'any
ha fet una cuida important
jo recordo
jo recordo alguns anys
d'una gran pressió
assistencial
de persones grans
o malalts crònics
que en diem sempre
de regoditzacions
de quadros
de sobreinfecció respiratòria
i llavors
l'hospital
per molt que la programada
baixés
estava pràcticament
abarrotada
de malalts
de medicina interna
recordo
un any
que teníem
90 no sé quants
malalts
tots de medicina
repartits
en totes les plantes
i tot era el mateix
en quadros respiratoris
amb febre
i sobreinfecció respiratòria
quan no es dona
aquesta circumstància
que és la pressió
d'urgències
doncs s'ha de comptar
que hi ha un 40% menys
30-40% menys
de malalts ingressats
aquests 3-4 dies
perquè són
el que més impacta
la cirurgia programada
és el que s'atura
la resta
que no és cirurgia programada
doncs clar
aquest
el dia del part
arriba quan arriba
no té ni Nadal
ni Sant Esteve
i l'apendicitis
i l'infart
però d'aquelles persones
que tenen
doncs una estada
més llarga
a l'hospital
que són les que
les que no es pot donar
l'alta
sí, les que no es pot donar
l'alta
la pressió d'urgències
és la que sol manar
aquests dies
i evidentment
els accidentats
i totes aquestes coses
però
el gruix
el gruix
és la pressió d'urgències
i sobretot
doncs si estem
si cau o no cau
la grip
en un any
del quadro respiratori
no de les sobreprencions respiratòries
que en guany
què tal va la cosa
de la grip
han començat
ja a manifestar-se
els primers síntomes encara no
de moment no
refredadets
i coses així
però encara no
de moment els indicadors
els indicadors
generals
de la província
de la demarcació
de Tarragona
que d'alguna manera
els centralitza
el Servei Català de la Salut
amb el que nosaltres
també participem
aportant les nostres dades
no hi ha cap indicador
que hi hagi
un increment
dels casos de grip
i a nivell
particular nostre
de l'hospital
del Servei d'Urgències
tampoc no hem notat
una pressió
afegida
o sigui que de moment
diríem que
no ha entrat
una
l'habitual
l'habitual
a la nostra marcació
és la segona quinzena
de gener
amb aquests freds
que tenim
aquella segona quinzena
de gener
sol ser
el punt
habitual
i estadístic
més del punt màxim
això què vol dir?
que abans
ha de començar
perquè aquells dies
sigui el mes
i després
ha de haver-hi un cert
seguirà havent-hi un descens
i seguirà havent-hi
malalts
d'aquest estil
això es mou
sí
recordin vostès tots
i d'aquí va néixer
el programa
de introducció
d'Urgències d'hivern
i aquells dies
de fa
cinc o sis anys
que per la televisió
només
com que no hi havia notícia
només sortien els hospitals
que hi havia gent d'Urgències
i els grans desastres
d'això
de gent que no s'ingressava
i d'Urgències
no sé què
justament perquè això
es va adelantar una mica
i va ser un any
d'un gran catastrofisme
mediàtic
sobre el que havia passat
i era entre Nadal
i cap d'any
i van ser aquells dies
diguem-ne
mediàticament fatídics
perquè tantes persones
per ingressar
i aquelles imatges
dels passadissos
plens de lliteres
això
doncs sí que és cert
que a conseqüència d'allò
una cosa que ja era
es va fer molt més
molt més regular
com el que en diu
en el pla d'Urgències
d'hivern
el PIUC
fins i tot
en habilitar
llits
o possibilitar llits
per l'atenció
de pacients crònics
si es donés
aquesta punta
de fet
també és veritat
que d'aquell any
en barra
no ha tornat a passar
per tant
fa sis anys
que això
aquell brot
fora de temps
no s'ha tornat a produir
que pot ser
sí
que els sistemes
de monitorització
que es va veient
i regularment
per poder detectar
aquell creixement
doncs
cada cop són millors
perquè doncs
hi ha molta més facilitat
per comunicar les dades
integrar-les i no sé què
i per tant la previsió
podria ser més fàcil
i és el que deia ara
el doctor Mercader
que en aquest moment
aquestes dades que tenim
doncs estan en la línia
de corba estable
per tant
tampoc
és cert que
d'un dia per l'altre
tots pam
sigui el bum
per tant
la tendència de creixement
ens dona
uns certs dies
de marge
per poder preveure
que això
ens vindrà
com una
ona important
avui no estem
en aquesta situació
per tant
tornarem a passar
un any més
doncs
després del 99
98
que penso que això
era per aquelles dates
on
el que toca
és el que toca
i seguirà
aventi el percentatge
de pacients
però també les campanyes
de vacunació
han fet més incidència
en la població
ha augmentat
el nivell de
la cobertura
de la vacuna
també cada vegada
és més extensa
es cobreix
més gent
i llavors això
fa també
que vaja
que hi hagi
més protecció
de la població
és aquí on notarem
probablement
que no hi hagi
aquestes imatges
totes aquestes coses
són com a
barreres
que en tot cas
vagi de gotejant
i no hi hagi
aquelles
amb massa
tanta gent
aquella cosa
que realment
portava
amb crisis
al sistema
saber-ho
i després
totes aquestes mesures
de protecció
realment
estan anant molt bé
molt bé
en fi
avui no hem parlat
de les malalties
aquelles que
es curen
medicaments
però a dos dies
de Nadal
hem parlat
d'altres malalties
d'aquelles
que ens pot provocar
la soledat
i determinats sentiments
negatius
que serveixi una miqueta
seguint amb aquest esperit
ja diem
quan arriben aquestes dates
poc o molt
una miqueta
tos ens posem
però de totes maneres
més enllà
de determinats
sentimentalismes
és cert que
d'una banda
tota la gent
que treballa
aquells dies
en tots els àmbits
però en aquest cas
en l'àmbit sanitari
i totes les persones
que disurtadament
s'han de quedar
a l'hospital
doncs
què menys
que reconèixer
que estan allà
i que sempre hi haurà
algú que pensaran ells
no?
Sí
jo diria que
afortunadament
i per molts anys
ens hi posem tous
per aquests dies
i tant
per tant
quasi quasi una mica
parlant amb això
i posant-ho en valor
perquè jo crec
que s'ha de posar
en valor
que toca
estar una mica
sensibileros
i una mica
generosos
i que sigui un cop l'any
no?
ens podem permetre
sí, sí
jo crec que sí
molt bé doctor
Batzerà
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
continuarem l'any vinent
sí
com sempre
i la setmana que ve
que parlarem del tabac
tinc entès
sí
d'aquesta llei
del dia 1
que déu-n'hi-do
està tothom
amoïnat
i preocupat
com que estem a les portes
de la llei
doncs haurem de fer
l'explicació
el que passa
que els fumadors
es pensa
que els que no fumem
o els que no fumen
estan així
fregant-se les mans
i això no és veritat
ho constatarem
la setmana vinent
que no és una revenja
per favor
sempre hem d'insistir
en aquest tipus
de coses
que tothom sàpiga
i estigui informat
perquè també
després tampoc
la gent no tingui
el fumador
que sàpiga
que algú el pot
amonestar
perquè a partir del dia 1
hi ha una llei
que no és una norma
és una llei
que obliga
a unes determinades coses
i si no
com a mínim
on ha de saber
que pot estar
en un estat
i això
més o menys que ho sàpiga
molt bé
doncs doctor Marcade
moltes gràcies
per venir avui
gràcies a vosaltres
esperem que vostè
i la resta de personal
treballin molt poquet
aquests dies
serà un bon síntoma
per a tothom
i que tinguin
unes bones festes
gràcies igualment
adiós i a bon dia
gràcies