Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí,
el procés!
Foam!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
mare!
Fins demà!
Fins demà!
da!
Fins demà!
Fins demà!
ens desplacem a les escoles de l'àrea bàsica de salut
per fer aquest tipus de revisions.
Parlar de salut sempre és parlar de prevenció,
però si hi ha un àmbit de la salut en què es pot fer una prevenció
molt ben feta i que realment dona resultats a curt termini,
és en aquest àmbit de la salut amb bucodental, no?
Sí, sí, sí.
Evidentment, i des de fa molts anys,
la Generalitat ja va endegar tota una sèrie de premisses
i una sèrie de plans,
a fi i efecte que a nivell de l'any 2000
hi hagués un índex de càries,
que és la malaltia més prevalent a nivell mundial,
que fos igual o inferior a dos.
Dos és un número molt arbitrari, però bueno,
la Generalitat va engegar això precisament per la posada en marxa
de programes preventius per evitar que la població infantil
tingués excés de càries.
Què vol dir tot això?
A nivell mundial existeixen uns índexs,
que són els índexs CAU,
que signifiquen,
CAU vol dir càries,
l'A vol dir peces absents per culpa de les càries,
i l'O vol dir peces que estan obturades.
Aleshores,
la Generalitat va començar,
ja fa anys,
a demanar a totes les xarxes que hi havia,
a nivell de salut,
com per exemple la xarxa de Santa Tecla,
que es fessin unes revisions escolars anuals dirigides a fer un cribatge
d'aquesta població que podria ser una població de risc a nivell de càries.
Com se fa això?
Això es fa desplaçant l'odontòleg de l'àrea que en concret
se pugui estar estudiant a les escoles.
Llavors,
què aconseguim?
Bé,
primer hem d'aconseguir veure tots els nens de primer,
tercer,
cinquè de primària,
i els de primer i tercer d'ESO.
Això significa que entre els sis,
més o menys,
sis anys,
i els tercer d'ESO,
poden ser dotze, trets,
quatorze anys,
tenim tot un ventall de població,
diguem que estudiat i controlat
per veure com van evolucionant aquests índexs CAO.
Índexs CAO que també es poden posar en dents temporals,
que serien els CAO D.
Això també es mira.
Aleshores,
què aconseguim amb això?
Les revisions escolars són unes revisions,
a veure,
molt generals.
I superficials.
Molt superficials.
Perquè el que es tracta és de detectar
la població de risc.
Què vol dir població de risc?
Població de risc vol dir aquells nens
que a l'escola se li detectin
tres o més càries,
o en conjunt tres o més càries
o dents obturades.
Per tant,
aquesta és una població que després nosaltres
hauríem de tindre els mecanismes
perquè vinguessin als ambulatoris,
que normalment això tampoc passa,
s'ha de dir tot,
per determinar a veure quina actuació
se podria fer amb aquests crits.
És que d'entrada,
per desconeixement,
no tenim tendència allò.
Podem anar al metge
de capçalera de tota la vida
perquè tenim un gran constipat,
un grip,
perquè aquell nen,
aquella nena té una mica de febre,
però no se'ns passa pel cap
que dins del que és
la xarxa pública sanitària
els nostres fills
puguin anar a fer una revisió periòdica
de les seves condicions
bucodentals, no?
Sí.
A veure,
el que es tractaria és
que passeix tota la població.
Els adults també.
Sí, sí, clar.
És que clar,
parlem dels nens,
però avui i els adults.
Els adults també,
però en aquest cas
estaria bé que tota la població
passés almenys una vegada a l'any
a fer una revisió,
però hi ha a l'ambulatori
on se poden determinar
tota una sèrie de coses
que en una revisió
bucodental a l'escola
amb unes condicions,
a veure,
la Generalitat
diu com s'ha de fer
aquestes revisions.
Aleshores,
és tenir una finestra
com aquesta que podem tindre aquí
en aquest moment,
posar una cadira al costat
amb llum natural
i amb uns pals
de mirar la gola
simplement
fer una revisió visual
a fi i efecte
de veure els forats
que puguin tindre les dents.
Com a tal.
O sigui,
forat és càries.
Clar,
després hi ha una altra manera
de fer-ho
que és
amb una sonda,
amb una sèrie de coses,
amb una bona llum,
assentat
amb un silló dental
a la consulta,
ja sigui privada,
ja sigui de l'ambulatori,
llavors pots detectar
moltíssimes més coses.
Però hi anem o no hi anem?
Van o no van els nens?
No van un cop l'any?
No.
A més,
és que és molt curiós
perquè quan fem
aquestes revisions,
després ja parlarem
una miqueta més
de això,
però quan fem les revisions
en els nens
que detectem
que són població de risc,
també detectem,
també intentem mirar
a veure si els nens
tanquen bé la boca o no,
que seria una de les coses
que la Generalitat
també ens demanaria
que miréssim,
les maloclusions
bucodentals.
Estava dient
que quan detectem
un nen
que pot estar
dintre del programa
de nens de risc
de càries,
normalment
es dona un paper
a l'escola
amb el nom del nen
perquè aquest paper
es faci arribar
a la família,
dient
que sisplau
que aquest paper
serveix perquè sàpiguen
primer que hi hem anat,
segon que hem vist el nen
i tercer que li hem detectat
que té algun problema
i que això
estaria bé
que es veiés
d'una forma més
determinada
en el silló dental
de l'ambulatori.
Probablement no tenim
aquesta consciència
perquè és un d'aquells
problemes
que estan latents
però visualment
no són espectaculars,
no fan uns efectes
immediats
sinó que
és el que dèiem
és un problema
que es va fent
una miqueta
clandestinament
i que quan ja
pràcticament no te remeies
és quan es manifesta.
Probablement
per això
no es té
en compte
de la necessitat
de dir
no hi ha cap sign
extern,
no passa res
però ho hem de portar
i ho hem de controlar
com a mínim
un cop l'any.
Aquest seria
el missatge fonamental.
Sí, sí, sí
perquè és que a més
en quant dona problemes
clar,
els problemes ja poden ser
d'inflamació,
d'infecció,
de les galtes inflades
clar, vull dir
o adults o crios
també anen amb les galtes
infladíssimes
a nivell de cel·lulitis,
a nivell de flamor dentari,
a nivell de problemes
que has de tractar
clar,
amb antibiòtics,
amb antiinflamatoris
i després
a veure què passa
amb la peça
que ha ocasionat això
perquè...
Jo no sé
què fan els odontòlegs
però només hi anem
quan estem desesperats,
de veritat.
Segur que només
visioneu
persones amb cares
desesperades
perquè esperem
sempre a l'últim moment.
Sí, sí, sí.
El dolor
és
la regla principal
de l'odontòleg
almenys
a nivell d'atenció primària.
És molt dura
aquesta feina.
Sí, sí.
Però evidentment
el que estàvem parlant
és que abans
que existeixi
qualsevol problema
dels que estava anomenant jo,
clar,
el primer
i el millor
és la prevenció.
Clar.
En aquest sentit,
has esmentat
la paraula
població de risc
que entendríem
des d'aquest punt de vista
dels infants,
de l'odontologia,
població de risc.
Quins són...
Diguem-ne,
podem traçar un perfil
d'aquell nen o nena
que podríem considerar
que té...
que està dins
d'aquesta població?
Sí.
Sí, considerem
que és població de risc
aquell pacient
que detectem
tres o més càries dentals
en una mateixa persona
i no en una mateixa peça,
sinó que han de ser
peces diferents.
Entre tres
i cinc càries?
No, no.
Tres o més.
Tres o més.
A partir de tres seria.
Hi ha en algunes edats
determinades
o això és igual
l'edat?
No, no, no, no.
Això és igual.
És el ventall
que fem les revisions
entre els sis
i els 13-14 anys.
Aleshores, clar,
aquí seria
on nosaltres
podríem actuar
fent
algun tipus
de prevenció
a nivell d'ambulatori.
Que una altra cosa
és el que fan
les escoles,
també obligades
per la Generalitat,
que són les floracions
setmanals.
Que no es fan a tot arreu,
no?
Perquè va una mica
a criteri del mateix
centre educatiu, no?
Ah, exacte.
Es dona aquesta opció
o aquesta indicació
però després
és cada escola.
I després
penso que hi ha vegades
que depenent de l'edat
també les escoles
ja s'ho deixen
estar una miqueta.
Perquè,
perdona,
perquè hi ha vegades
que els més petits
són els que fan
més incidència,
que ja està bé això.
Llavors, clar,
la floració
a nivell
setmanal
setmanal
en els nens
com a forma preventiva
perquè aquestes càries
no es produeixen
està molt bé.
Aquesta indicació
es pot donar a les famílies?
Sí.
Com vols dir?
No tenen gaire.
Si no ho fan a l'escola
de la família
que es plantegi
que aquell nen o nena
faci una aglopada
de flor
un cop a la setmana?
Això,
en les escoles
que es fa bé,
en les èpoques vacacionals
els recomanen
que es comprin
un flor
a la farmàcia
que existeix
d'ús setmanal
i que aquest criu
durant, jo què sé,
juliol, agost i setembre
que no hi ha classes
que ho facin
a casa perfectament
una vegada per setmana.
Sí, sí, això està fet.
Ja posem un consell
damunt de la taula
a banda de conèixer
el funcionament
d'aquest programa
de prevenció.
Abans el doctor
Viernes ha dit
un parell de paraules
d'aquelles
que utilitzen
els metges
despistatge,
cribatge,
què vol dir exactament
en aquest àmbit?
A veure,
això estaria
tot enfocat
a, bàsicament,
trobar
i enfocar
o portar
cap als llocs
de prevenció
tot el grup
de risc,
tota la població
de risc.
O sigui,
hem de saber
quins entren
a formar.
Clar,
si nosaltres detectem
en l'escola
un nen
de set anys
que té
dos càries
en dents
de llet,
no entraria
dintre del grup
de risc.
Evidentment,
s'hauria de controlar
i s'hauria d'arreglar
aquestes càries
perquè
el problema
de les càries
en dents de llet
o en queixals de llet
és que no es perdin
abans de temps.
O sigui,
s'ha de deixar
la naturalesa
que faci el seu camí.
Que no es perdin
abans de temps
vol dir que
aquelles càries
s'han de tractar
com a càries
perquè si no
passa
el que estava dient abans.
Hi ha inflamacions,
hi ha infeccions,
hi ha flamons,
hi ha tota una sèrie de coses.
Si tractes la dent,
el que aconseguiràs
és que el nen
no tingui tot això,
que pugui continuar menjant
i que aquesta dent
caigui
en el moment
biològic
del nen
que ha de caure.
No abans.
És aquella falta
d'informació
que tenim moltes vegades.
Escolta com,
que són les dents de llet
ja com si fossin les bones
allò que diem.
Si fossin les bones,
com si les altres
no fossin bones,
no és la manera
que utilitzem de parlar.
Potser li arreglaríem,
però com que li han de caure,
calla que...
Però hi ha un problema
amb això.
Sobretot en els queixals
de llet,
que si es perden
abans de temps,
el que es pot provocar
és que el queixal
que hi hagi
a la part de darrere
es tombi,
tanqui l'espai
i per tant
el que ha d'eropcionar
no pugui eropcionar
en el seu lloc determinat.
I aleshores això
pot crear problemes
de maloclusions,
de dents
que no xoquen bé
unes amb les altres.
I aquest problema
justament d'oclusió
no és només
un tema,
diguem-ne,
estètic,
sinó que pot implicar
molts problemes
des de problemes respiratoris,
digestius, etcètera.
És les conseqüències
que no les mesurem
moltes vegades.
Exacte, exacte.
Primer és la funció,
sempre.
i després l'estètica.
Això s'ha d'entendre així.
Hi ha molta gent
que diu
no, no,
jo vull que quedi bonic.
Bueno, bueno, sí,
però si no funciona malament.
I a nivell,
evidentment,
de problemes digestius,
si tanques malament la boca,
problemes de l'articulació
temporomandibular,
que potser a vegades
que hi hagi gent
que tingui artrosis
en l'articulació
degut a un mal tancament,
a una mala posició
i a una mala oclusió
de les dents.
Anava a posar un exemple,
no sé si és gaire afortunat,
però això ve a ser
com els plans de pensions.
Vull dir, o comencem
a cuidar la boca
des de ben petits,
o quan siguem grans
estem abocats al fracàs,
no?,
des d'aquest punt de vista.
Sí, sí,
és que s'ha de cuidar
precisament per això,
perquè encara que siguin
dents de llet
el que estem intentant detectar
per després fer
algun tipus de prevenció,
perquè és que,
a veure,
dintre dels grups de risc,
en la població infantil
a partir dels sis anys,
a partir dels sis anys
erupcionen espontàniament
els molars.
molars
no es canvien
per cap peça.
Els molars
dels sis anys,
és que els hi diem
específicament,
els molars dels sis anys.
I en la població de risc,
que tenen tres o més caries,
és sobre aquests molars
que incidim directament
a l'ambulatori,
sobretot.
Aquests molars,
normalment quan erupcionen,
tenen uns solcs
molt fondos,
unes fissures
molt fondes,
que,
evidentment,
el raspall,
si és que els crios
el fan servir,
que aquesta és una altra...
Ja en parlarem,
també,
de la higiene bucal.
Aquesta és una altra.
Si és que els crios
el fan servir,
com que les fissures
són tan fondes,
moltes vegades el raspall
i la pasta
no hi arriba
al fons de la fissura.
Llavors,
una de les coses
que podem fer
a nivell ambulatori
és segellar
aquestes fissures.
Què vol dir això?
Com que les fissures
són molt fondes,
nosaltres posem una pasteta,
diguem-ho així,
genèric,
una pasteta,
que ens serveix
per tapar
la fundària
d'aquestes fissures
i que en el fons
d'aquesta fissura
no s'hi implanti
una càries
que després
s'haurà de tractar
com a càries.
Per tant,
aquesta és una de les
princeses,
diguem,
de la prevenció,
els segellats
de fissures.
No parlem
de xifres
ni d'estadístiques
perquè tampoc
ara no interessa.
Com a percepció
i com a experiència
professional,
la salut dental
dels nostres nens,
quina nota
li posaríem?
En general,
ja dir,
qui no té valor estadístic
ni res,
per l'experiència
de cada dia.
Hem d'incidir molt
en conscienciar
les famílies?
Sí,
s'ha d'incidir
cada dia.
S'ha d'incidir
cada dia
per el que dèiem abans.
Per tant,
un aprovadell justet,
no?
Sí,
justet,
justet.
A veure,
el més important
dintre de la prevenció
és el raspall de dents.
els americans
que estudien moltes coses
i fan moltes estadístiques
van veure
que entre una
i dues vegades
de raspallar-se
les dents al dia
hi havia molta diferència.
Entre dos i tres,
no,
però entre una i dues,
sí.
I aleshores,
clar,
moltes vegades
preguntes,
ja et raspalles
les dents
i els nens responen
bueno,
bueno,
què?
Sí,
però cada dia?
Bueno,
cada dia no,
i llavors vas treient
l'entrellat
i resulta que es raspallen
una vegada
cada no sé quan.
I quan se'n recorda.
Sí,
sí,
i els pares i les mares
probablement estan molt
desesperats
perquè els nens
no els hi fan cas.
Una altra cosa
és que els pares i les mares
es raspallin les dents.
Cuidado,
perquè els nens també fan
allò que veuen fer a casa
i si el pare i la mare
són molt conscients
i es raspallen
dues o tres vegades al dia,
perquè també la prevenció
és una qüestió d'hàbit,
d'hàbit de salut en general.
Hi ha coses que es poden fer
i hi ha coses que no.
Clar,
segur que hi ha pares i mares
que ens escolten ara
que es troben en el cas
de la majoria dels nens
de la nostra societat
que dinen a l'escola,
que esmorzen a l'escola.
Alguns,
i a una certa edat
més conscienciats,
poden portar un raspallet de dents
a la seva motxilla
però no és la majoria.
Per tant,
la neteja de les dents
es fa pràcticament
només a la nit,
en el millor dels casos.
Això també és un problema
i què passa?
No ho deixarem a l'escola
perquè a l'escola,
escolteu,
ja n'hi ha prou
de dir-nos que fem coses
però en tot cas
aquest sí que és un tema
una miqueta difícil de resoldre,
en qüestió d'hàbits.
Sí,
en qüestió d'hàbits
hauria de ser matí
a l'hora de llevar-se
i sobretot,
sobretot,
sobretot a la nit
abans d'anar-se.
A la nit és fonamental
perquè són moltes hores.
Aquesta és sagrada,
o sigui,
aquesta no l'hauria de perdonar ningú,
ningú,
ni pares,
ni mares,
ni nens,
ni ningú.
I aleshores,
a l'escola,
a vegades també a l'escola
també ens hem trobat
que preguntem a l'escola
i no es poden respallar
les dents
perquè
en alguna escola
jo m'he trobat
que no deixaven
respallar-se les dents
perquè els nens
es passen
el respall
d'un a l'altre.
Llavors,
en algunes escoles
deien que això
a nivell
de possibles
pandèmies,
diguem,
de traspàs
de malalties
d'una a l'altra,
té la seva lògica.
A partir d'una certa edat
ja no,
perquè ja som més grandets,
però quan som petits
sí que fa pensar
que pugui ser un risc.
Aviam,
una higiene deficient
és una de les causes
o un dels aspectes
que poden provocar
càries,
per exemple,
que és el problema
més generalitzat.
Hi ha altres causes?
O si una boca
es neteja
amb periodicitat
i en condicions
difícilment pot sortir
una càries?
Bé,
la càries
és un problema
multifactorial.
Aquest és un factor més
dels molts que n'hi ha.
A veure,
la càries apareix
en la revolució industrial
a Anglaterra
quan apareix
el sucre refinat.
Aleshores,
a partir del sucre refinat,
clar,
ens trobem
que hi ha molts nens
que mengen moltes xutxes
i, clar,
i després
no es respallen les dents.
Què passaria?
Igual mengen xutxes
i es respallen les dents
i no tindrien càries.
Però, clar,
com que la càries
és un problema
multifactorial,
representa que,
bé,
que també a través
de la saliva
en la que hi ha,
jo què sé,
l'isocima,
que són uns enzims
que poden protegir,
clar,
veus crios
que mengen xutxes
i caussats
i que no tenen càries
i llavors
es respallen,
sí,
d'aquella manera,
bueno,
llavors què?
Clar,
tenen un factor
de protecció ells.
Clar,
és una cosa multifactorial.
És evident
que la gent
que es respalla
té menys probabilitats
de tindre càries.
Això està clar.
Com s'ha de fer
aquesta higiene?
Perquè, clar,
aquí parlem
d'una deficiència
però també ens podem passar
per l'altra banda,
no?
Sí.
Hi veus autèntics arsenals
d'allò,
els quartos de bany
de fil dental,
respalls de mil maneres,
aquell que entra
a les genives
per no segon,
més grans,
més petits,
rodons,
allargats,
arriba un moment
que dius,
home,
potser per no atabalar-nos
hi ha unes normes bàsiques
i amb aquestes normes bàsiques
en tenim prou.
Potser plantejo
un tema molt superficial
però parlem de coses
quotidianes,
no?
No, no, no.
Realment és...
A veure,
realment els crios
haurien de començar
a respallar-se les dents
a partir,
diguem,
dels 3-4 anys.
Què passa?
Que molts crios,
el que dèiem abans,
si veuen els pares
que es respallen,
bueno,
la meva filla...
Ja ho demanen ells.
La meva filla té 3 anys
i cada dia em diu
que li respalli les dents.
Clar,
llavors,
és una forma
d'entrar en un hàbit
per salvaguardar
les seves dents.
Però clar,
per salvaguardar
a un temps
no immediat,
sinó, bueno,
diferit,
en el transcurs d'anys
perquè, bueno,
perquè, bueno,
doncs la meva filla
fins als 12-13 anys
tindrà dents de llet
i les anirà canviant
i el que està bé
és que no tingui càries.
Llavors,
bueno,
jo li dic que jugui
amb el respall.
Bueno,
és una qüestió
que jugui,
que vagi agafant l'hàbit
i de quan en quan
m'ha demanat
i ara posa en pasta?
Bueno,
pasta infantil,
pasta infantil de farmàcia
que existeixen.
Llavors,
bueno,
el més important
és l'hàbit.
Jo penso que això
és el que després,
sense tanta insistència
per part dels pares,
perquè, bueno,
jo ja m'ho crec
que els pares insisteixen.
És que als 3 anys
els fa molta gràcia
perquè se senten grans,
però quan tenen 9 o 10,
que ja ho han experimentat
tantes vegades,
són tan mandrosos,
que no, no, no,
això tots els pares
i totes les mares
passen per aquesta experiència.
És qüestió
de barallar-se una mica,
potser.
doncs t'hi baralles,
escolta,
no vindrà d'aquí ja,
realment és molt important.
I, aviam,
ara hem de fer tots
una mica d'examen
de consciència,
no només els nens
que no es respatllen
les dents.
Quan ens arriba,
doncs aquell informe
de l'escola
que ens diu
el seu fill,
la seva filla,
forra recomanable,
que vostè...
Ja està,
mira,
això és que volen
que et posem a paralls.
No va la cosa per aquí.
No,
no,
normalment...
no va la cosa,
perquè creiem
aquell informe,
fem cas,
anem a l'odontòleg
que ens ho miri bé
i que ens digui
aviam què podem fer.
Exacte,
que ens ho miri bé.
O sigui,
el problema
de les revisions escolars
és que fem una revisió
molt general,
molt general
en què es poden detectar
les coses importants,
o sigui,
els forats a les dents.
Clar,
amb una altra atmosfera,
o sigui,
un silló,
una llum,
una sonda,
no sé què,
es poden arribar
a determinar més coses,
però no simplement
és que tanquin malament,
és un dels problemes
que detectem.
però l'important seria
que d'alguna manera
quan t'arriba el paper
diguessis,
bueno,
hi hem d'anar,
hi hem d'anar
perquè a l'ambulatori
total l'únic que has de fer
és demanar-te hora
per una revisió
i ja està.
I a partir d'aquí
fer les revisions escolars
però fer les revisions
a l'ambulatori també
per anar detectant
a veure si hi ha
algun tipus de problema
i llavors anar
puguem derivar
les coses que puguem
fer a l'ambulatori
com són floracions
o els segellats de fissura
que estava dient abans,
fer-ho
i les coses que no es puguin fer allà
ja se n'encarregarà
de dir-te què has de fer.
Com ha de ser un raspall
de dents?
Dur?
Tou?
Petit?
Gran?
Normalment,
normalment...
Perquè quan estem davant
de tot el ventall
de possibilitats
ens meregem
no sabem què comprar, eh?
A mi sempre m'agrada
que els raspalls
siguin petits
per arribar a tot arreu
perquè hi ha vegades
que els queixals
del seny
en els adults
estan molt al darrere
estan una mica amagats
i si és un raspall
molt gran
no hi arribes
i la consistència
per mi hauria de ser
de la banda baixa.
Diguem que tou
du no
du
penso que no.
Capítol a banda
mereixen les genives
o
quan parlem de dents
parlem de dents
i ja està
perquè moltes vegades
hi ha persones
que es queixen
que tenen problemes
a les genives
que s'agnan
tot això
tot va lligat.
A veure...
La geniva el que fa
és detectar un problema dental
i per això es manifesta
doncs
d'una manera normal
o no?
No, no, no, no.
A veure,
normalment
hi ha problemes
periodontals
o de geniva
infantils
o juvenils
que poden arribar
a ser molt greus
poden arribar a ser molt greus
perquè depenent
de per què s'hagin produït
es poden perdre dents
eh
és d'orillo
però és així
eh
això existeix
i
diguem que
en la població
de la que estem parlant
a nivell ambulatori
les genives
no compten tant
no compten tant
les veus grutes
i llavors
aconselles
als pares
que venen
porti-lo al dentista
que li facin
una neteja
de boca
perquè el sarro
que es va acumulant
es transforma
en una pedra
es fa molt dur
i aleshores
amb un raspallat
encara que el facis
molt bé a casa
no marxin
per tant ja des de joves
també es poden plantejar
una neteja de boca
a vegades són coses
que només pensem
que és
per persones adultes
però en aquestes edats
també
quan cal
la seda dental
en nens i joves
també és recomanable
sí
igual que els adults
igual que els adults
no hi ha excessius
no
els raspalls aquests
més mecànics
automàtics
de piles
elèctrics
diguem-ne
com vulguis
una mica en funció
de l'habilitat
que tingui cada persona
i del tipus
de capçal que portin
n'hi ha de rotatoris
n'hi ha que vibren
bueno
és qüestió d'acostumar-te
si ho saps fer bé
fantàstic
però sobretot
anem molt de compte
perquè estem parlant
d'una part del nostre cos
també que és delicada
sí
no pensem
és molt delicada
hem d'anar molt de compte
sí sí sí
déu-n'hi-do
haurem de tornar a parlar
de tot això
i un dia parlarem
dels adults
ah bueno
que tant que parlem
de la canalla
i els adults
déu-n'hi-do
que són al cap i a la fi
els que hem d'anar
doncs una mica
marcant la pauta
des que són ben petits
aquests programes
es fan
doncs
amb un caràcter periòdic
m'imagino
els programes d'anar a les escoles
doctor Viernes
sí
cada any
cada any
a totes les àrees bàsiques
de salut
a les edats
que ha dit
el doctor abans
se va per a totes les escoles
de totes les àrees bàsiques
de salut
aproximadament
doncs
en centres de la xarxa
doncs pot arribar
aquestes revisions periòdiques
doncs cada any
poden arribar
a 4.000 nens
aproximadament
vull dir que
és bastant
el nombre
és bastant important
cada any
fem
de 3 a 4.000
revisions
revisions periòdiques
a les escoles
de les àrees bàsiques
de salut
doncs
a banda d'aquesta revisió
a les escoles
fonamental
importantíssim
demanin hora
a l'ambulatori
al centre d'assistència primària
vull fer una revisió
odontològica
d'aquí un mes
és igual
perquè no tinc el problema
és per fer una revisió
de control
i de prevenció
per als nens
i els que no són
tan nens
també és fonamental
doncs moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
doctor Viernes
doctor Canals
coordinador mèdic
d'atenció primària
metge odontòleg
respectivament
gràcies per acompanyar-nos
fins la perillà
adeu-siau
gràcies