Bona nit
Bona nit
Ha sortit el sol i tot i que vam fer les previsions pertinents, la veritat és que tot i les temperatures baixes no hem tingut ni gel, parlem de les carreteres més properes a la ciutat de Tarragona, ni cap problema amb la meteorologia.
Tot i que hem d'encapçalar l'espai com cada setmana fent referència a l'accidentalitat a les carreteres, no només a les nortes sinó en general.
El Jordi, ha estat un cap de setmana en què s'han experimentat accidents de trànsit com és habitual.
Sí, sí, sí, sí, hem tingut menys morts que la setmana passada, la setmana passada en parlàvem de 21, aquesta setmana parlem de 19 persones que han perdut la vida.
A les nostres contrades parlem en àmbit de l'autonomia catalana, de Catalunya.
Ha sigut greu, han perdut la vida 5 persones.
En tot l'estat espanyol dèiem 19 persones, amb 15 persones ferides, 11 d'elles de caràcter greu.
I a Catalunya us destacarem dos accidents greus, també per les circumstàncies en què s'han produït.
Parlem d'un accident que va tindre lloc a la cellera de Ter, a Girona,
en un poblet molt petitet, on un turisme anissà ensani a dos quarts o dues del dematí del dissabte va perdre el control en un camí rural
que passava pel costat d'un canal del mateix riu Ter i va caure dintre.
Anaven sis nois d'entre 16 i 20 anys.
D'aquests nois, tres van perdre la vida i tres els van poder treure dintre el canal amb vida.
Bé, dos d'aquests nois de la cellera de Ter, un de 16 i un altre de 19 anys,
de la cellera van perdre i una noia també perdia la vida en aquest accident.
També un sinistre, també a les terres de Girona, que semblava que aquesta setmana s'han portat una mica la palma
amb això dels sinistres.
A un poblet que es diu Fugars de Tordera, un conductor també perd el control del vehicle
i va provocar la mort d'un senyor de 49 anys.
Bé, aquest noi després va donar positiu a la taxa de l'alcoholèmia
i tampoc tenia el permís per a dintre de conduir.
Això és un agreujant de conducció temerària, de conducció sota els efectes de l'alcoholèmia,
això hem de reincidir una altra vegada més de si conduïm no vaguem
i ara ho diguem, si no tenim el permís de conduir, home, no fem la temeritat de conduir un vehicle.
I a casa nostra, doncs, aquesta noia de 18 anys que segurament per falta d'experiència
va perdre el control del vehicle el divendres a la tarda va tindre l'accident aquí a la carretera
que va de Tarragona cap avall a l'entrada de l'autopista AP7,
que va perdre el control i es va estavellar contra una ferola i també va perdre la vida.
En fi, és un trist capítol que esmentem cada setmana d'iniciar aquest espai,
un espai dedicat a les carreteres, a l'actualitat del motor,
no pot obviar aquest trist balanç de cada cap de setmana.
Algun que altre dilluns hem tingut la sort de no haver hagut de lamentar cap víctima mortal,
però no és el cas d'aquest cap de setmana.
I és que, aviam, no són aquests casos en general,
però no eren dies de fàcil conducció, no a les nostres comarques,
sinó sobretot a les comarques més properes al Pirineu,
a les comarques del nord de Catalunya,
per les condicions meteorològiques i, en conseqüència,
per l'estat de les carreteres amb el gel i la neu.
Era un moment...
El que passa és que a vegades no es produeixen sinistres mortals en aquestes condicions
perquè tothom va com a més a poquet a poquet,
vas més tensionat, amb més prudència,
i probablement en aquestes circumstàncies adverses no es produeixen accidents tan greus.
El que fa pensar que aquests accidents que hem relatat d'aquí a Catalunya,
que s'han produït aquestes cinc morts,
són gent jove, són gent amb un cotxe unissansani,
que és un cotxe relativament petit,
segurament que portava més places de les que podia,
era un cotxe que es veu que havia anat a accés de velocitat,
i, doncs, gresca,
i segurament alguna inexperiència per part dels conductors
que han tingut aquests accidents,
segurament si en l'accident que dèiem de la cellera de Terci
i incluïm l'alcoholèmia i que no tenia permís de conduir,
a vegades diem, home, ha sigut un accident
o ha sigut una falta de previsió de...
Tot ni diem accidents, no?
Però escolta, si una persona no té permís de conduir,
si una persona s'accedeix a la presa d'alcohol,
home, és quasi com buscar l'accident, no?
És una situació que la gent no haurien de tindre en compte.
Tanquem aquest capítol, en tot cas, fent referència a un accident
que volies comentar, per alguna raó particular,
que es produïa a França?
Sí.
Notícia avui en els mitjans de comunicació,
un accident que va ser motiu de canviar la normativa dintre dels túnels.
Parlem de l'accident que es va produir al túnel del Mont Blanc,
que connecta també Itàlia amb França,
a la vall dels Xamonics,
que es va produir fa cinc anys,
ara al mes de març, el dia 24, farà cinc anys,
un camió de la marca Volvo carregat amb 20 tones de farina i margarina
s'incendiava als pèrits,
les causes que els donen si és una borrilla encesa
o si la combustió del motor del camió en provocava aquest accident.
i va fer que, sumat aquest incendi amb la defectuosa ventilació del túnel,
que encara provocava que les flames incidissin més dintre del túnel,
no es pogués, fins després de 53 hores d'iniciar-se el sinistre,
poder extingir el foc.
Va ser una bola de foc que va durar quasi dos dies i mig.
Se n'ha parlat molt i ara començarà el judici d'aquest sinistre.
El resultat d'aquest sinistre van ser 39 morts.
miraculosament el xòfer del camió que està imputat no va morir en el sinistre.
Està imputat, dèiem, aquest camioner.
Està imputada la casa del camió com a possible responsabilitat en el sinistre.
Estan imputades les concessionàries del túnel
que comparteixen l'empresa francesa ATMB i la italiana SITMB,
empreses concessionàries del túnel.
I de Carambola també hi ha implicat un exprimer ministre francès,
que era el senyor Eduard Baladir,
que aquest senyor en aquella època era el president d'aquesta entitat
que controlava el túnel.
Conclusió d'aquest accident que podem extreure.
Les autoritats franceses i italianes han posat fil a l'agulla
i han portat una iniciativa a tot Europa
a canviar la forma de conduir pels túnels.
Hi ha unes velocitats màximes a respectar,
està prohibit a adelantar si el túnel no té més d'un carril pel mateix sentit,
s'han de guardar unes distàncies.
Diguem que aquest túnel, després del sinistre,
i Holanda s'han invertit més de 300 milions d'euros,
que ara en diríem més de 50.000 milions de les antiques pessetes,
que està saturat de radars,
que està ple d'ares de refugi i d'equips d'alarma,
i d'extinció, de controls de velocitat,
que la velocitat màxima en aquest túnel ara és 70 km per hora,
i que no es pot circular en aquest túnel darrere d'un vehicle
si no estàs a més de 150 metres.
Usant-nos condicions extremes de seguretat.
Sembla que sempre hi hagi un sinistre,
perquè ens belluguem tots a favor de les mides.
És com un clàssic.
Si no passa res, doncs no cal.
Però quan ha passat, aleshores, vinga,
mirem desmanar allò.
En fi, què hi farem?
Bé, doncs aquest serà un cas que a França se'n parla uns quants dies.
Per cert, encara donem un altre cop d'ull a temes relacionats amb el món,
de caràcter internacional,
perquè abans comentava el Jordi,
mira, si aquí pot haver-hi algun problema en conduir amb gel i amb neu,
imagina't a Moscou, no?
Has estat mirant allò de...
Perquè el tema de Moscou, de les neus i les temperatures,
i el conduir allà no sé ben bé com es plantegen això de la conducció.
Li he portat per curiositat aquí amb la Iolanda
una notícia que va sortir a la Vanguardia ahir diumenge,
on es veu una senyora russa ataviada amb un abric i una bufanda
i un gorro típic d'aquestos de la Rússia
donant menjar a uns ocellets.
I els ocellets atensant-se amb ella...
Van ser pingüins, perquè, escolta, amb el fred que falla.
És molt curiós aquesta fotografia, si vols veure la Vanguardia d'ahir.
I parlaré d'aquesta tempesta que hi ha hagut,
siberiana, de fred, que hem tingut aquesta setmana a les nostres contrades.
Jo us la compararé una miqueta amb aquesta que hi ha hagut aquí a Moscou.
I la notícia dient, això sí que és la Sibèria.
Temperatures de menys 17 graus sota zero i ventisca.
Els conductors, quan volen posar-se el batí en marxa per anar a la feina,
han d'estar entre 15 i 20 minuts per posar el cotxe en condicions
per poder sortir de casa.
Han de posar el vidre en condicions de divisibilitat,
han d'engegar el motor, tenen l'entrada engegat.
Pensem que els conductors muscovites, al mes de novembre,
ja es canvien pels pneumàtics del cotxe normals
que nosaltres tenim aquí al nostre país,
per uns pneumàtics que porten claus.
Ja els tenen preparats a cada any, no?
Ja els tenen preparats a cada any.
I fins al març-abril no els canvien.
Aquests pneumàtics que són especials
deixen sortir unes cabotes rodonetes.
Per tant, ni cadenes ni res ja ho tenen, això.
No, no, ells més de cadenes tenen els pneumàtics amb claus, no?
Llavors, aquest a Moscú, el divendres,
va caure una nevada d'entre 40 i 50 centímetres de neu.
Això diu que és una quantitat...
Primer troba el cotxe, perquè segurament el tens tapat, no?
Dius, on l'havia deixat jo el cotxe?
Dius, destapes la neu i veus que aquest no és el teu.
Vas destapant cotxes fins que el trobes.
I que és una quantitat aquesta de 40 i 50 centímetres
és que cau normalment durant un mes, no?
No cau tan improvisat en un dia.
Bé, aleshores...
Vam tindre retrasos en el transport.
I vam tindre retrasos, diu, molt importants.
Diu, els trelabusos i els autobusos
estaven més d'una hora per arribar als destins.
Ostres, aquí, segons qui,
a cada atrapat a la carretera,
si sapigués més, tindria un retras d'una hora
per una nevada a mig metro.
I això no és cap retras, no?
Sí, també dic que als aeroports internacionals de Moscú
es va desviar el trànsit aèri,
es va desviar cap a Sant Petersburg.
Però mireu quines coses més curioses.
Curioses i casos extrems, sí.
Sí.
Dic que a Moscú tenen més de 12.000 màquines
per treure neu.
4.000 màquines en pala.
1.000 màquines per fer la neteja
i altres 1.000 per retirar coses líquides
o sòlides de la carretera, el gel.
A Moscú és molt usual veure les persones
que treuen la neu i el gel del carrer,
com aquí, per exemple, veiem els senyors
que es cuiden de la neteja del carrer.
Allí tenen un nom que es diu Borniki.
Els Borniki són senyors que porten una pala
i netegen la cera, netegen el carrer.
Per dir-ho que es diria els Borniki,
a part de portar la pala corresponent,
aquesta neu que els hi ha caigut
i que se'ls ha compartit amb gel
per les baixes temperatures,
porten un pic d'un metro, un metro i mig,
per anar picant amb el pic
i anar traient la neu amb la pala.
És una situació coneguda
que jo imagino que, entre altres coses,
els provoca resignació
perquè saben que, tot i que puguin posar o no els mitjans,
es dificulta molt la vida.
Tenim notícia esportiva positiva
en quant al que és els nostres motoristes,
el trial, el trial indoor,
Adam Raga, Albert Cabestany...
Tot i que és una especialitat, diguem,
que no és molt famosa, molt coneguda,
que és el de l'habilitat amb la moto d'ogarrodes de muntanya,
de tindre molta habilitat
i fer uns salts, etcètera.
En el món de la moto, els que la segueixen,
quan parlem de trial hem de parlar de Tarragona
i quan parlem de Tarragona hem de parlar
d'Adam Raga i Albert Cabestany.
Adam Raga d'Ullagona i Albert d'aquí a Tarragona.
que, actualment, ahir van disputar la quarta prova del Mundial de Granada
i l'Adam es va alçar amb la victòria
i l'Albert va seguir el segon classificat.
Per davant de l'anglès Lampking i del japonès Fujinami.
Tots dos estan encapçalant també el campionat del món,
dèiem, amb la seva quarta prova,
i des d'aquí els agraïm que facin quedar al pavelló de Tarragona tan alt
i els encoratgem que segueixin en aquest alt nivell
perquè puguin donar aquest triomf a les arrels d'un son
i que tots en puguem disfrutar.
La veritat és que dóna gust parlar d'ells
perquè sempre són notícies de caràcter positiu.
Per cert, ja per finalitzar, Jordi,
a partir d'avui el carnet de conduir nou, però no tots.
No tots.
No tots, eh?
Vull dir que, ai, calla, que me'l renovaré abans de temps
i així me'l donen.
No, que no li donaran el nou.
Les autosescoles, ara, el permís de conduir,
ja no el podrem donar al client.
La prefectura de trànsit corresponent,
en els permisos nous o en els permisos que emeti
a través de via Correu,
a través d'unes sol·licituds,
enviaran els permisos de conduir
a la casa de moneda i timbre.
Ah, sí.
I ells encunyaran el permís de conduir
i ens l'enviaran a casa nostra.
És molt important que quan fem el tràmit
del permís de conduir o l'enviem en via Correu,
que les dades que donem del nostre domicili
siguin les correctes.
Si no, no ens arriba.
No ens arriba el permís de conduir.
Ja no serà l'autoescola o la prefectura de trànsit
que ens doni el permís,
ja que aquest permís,
amb unes mides d'ajudat increïbles,
es farà a tamany targeta de crèdit,
com ja sabeu.
És tan bonic, és el desplegable,
aquest que portem.
Sí, serà com el DNI
i, esclar, es fa des d'aquesta entitat.
La casa moneda i timbre de Madrid,
que d'ara hauran redoblat la plantilla
i hauran de treballar molt més
per poder donar el permís de conduir nou
en aquesta modalitat.
Aviam, jo no sé com serà aquest,
però aquest permís que tenim ara
ocupa espai, eh?
A vegades havies d'anar a comprar la cartera
una mica en funció
de que tiquem més el permís de conduir.
Alguns residents d'altres països,
sobretot de Sud-amèrica,
argentins, xilens,
que ja tenen el permís
d'aquest tamany tipus de targeta
i venien dels seus països,
quan els ensenyaven el nostre permís
es posaran a riure.
Sembla un col·leccionable
d'un suplement de diumenge,
el permís de conduir que fem servir.
Com diu la ditxa,
nunca es tardi cuando se llega, no?
I tant.
Molt bé, doncs,
aquells que tinguin aquest nou permís,
enhorabona, eh?
Seran els primers
a estrenar aquesta targeta.
I, Jordi, si no hi ha novetat,
ens retrobem el proper dilluns.
Molt bé.
Bon dematí a tots
i a tu, Iolanda,
i ben retrobats fins el proper dilluns.
Gràcies, fins la propera setmana.
Gràcies.