Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I benvingut a aquest punt de lectura que dona continuïtat a l'anterior,
tot i que estrenem any, per tant, estrenem programa.
És un nou any, un nou programa,
i el que ens proposes, la veritat, és que pot ser un bon auguri,
podríem dir-ho així, perquè ens atem al punt de lectura del 2005,
tot parlant de Miquel Martí i Pol.
Sí, d'un poet. Aquí els tenim una mica apartats.
En general ens dediquem més a narradors,
però, de tant en tant, també volem parlar de poesia.
I, en concret, avui volia parlar del Martí i Pol.
Que és, a diferència de l'últim que vam parlar,
que va ser el grau de l'Iost,
és un home molt més conegut.
Molt més conegut, potser perquè és contemporani,
però també per diferents circumstàncies,
algunes directament relacionades amb la seva poesia,
d'altres relacionades amb altres fets, no?
Sí, amb la seva biografia, com quasi sempre.
Jo no ho sé, em fa la impressió,
això és una opinió molt personal,
però em fa la impressió que en Miquel Martí i Pol
ha estat l'últim i potser l'únic poeta
del segle XX i començaments del XXI
que ha estat realment popular.
A la manera popular,
a la manera com havien estat poetes anteriors,
com Maragall o com Verdaguer.
A Catalunya hi ha hagut alguns poetes populars,
que vull dir que la gent ha conegut
les seves cares,
ha conegut els seus noms,
ha conegut algunes de les seves composicions,
i quan a les escoles s'ensenyaven versos,
doncs també ha conegut els seus versos, no?
I per tant, hi ha una sèrie de generacions a Catalunya
que el nom de Maragall o Verdaguer
són de tauleta de nit, no?
Són domèstics i tothom coneix, doncs,
la poesia a la sardana...
La vaca sega.
De la senyera, clar, coses d'aquestes, no?
Doncs bé, aquests poetes populars
ho són tant pels temes que han tractat
i per la poesia que han fet
com després per la seva participació
en la vida ciutadana, no?
Verdaguer era una persona molt coneguda,
envoltada d'escàndols en algun moment
de la seva vida,
però, vaja, però realment conegudes, no?
Després hi ha hagut, durant molts anys,
una gran quantitat de bons poetes,
de molt bons poetes,
que han estat,
quasi que per vocació personal,
molt allunyats de la gent, no?
Han conreat un tipus de poesia
i sobretot un tipus de relació
amb la societat molt esquerpa
i pràcticament no hi ha hagut realment poetes populars
fins a l'arribada d'en Miquel Martí Pol, no?
En Miquel Martí Pol jo crec que tornem a tenir un poeta
d'aquests que la gent coneix la seva estampa.
Quan surt a la tele d'una fotografia
hi ha molta gent que diu
mira, és el Miquel Martí Pol.
El poeta del poble.
Exactament, quan se'l troba en un restaurant
el senyaven amb el dit, no?
Que això no és fàcil que passin poetes o escriptors
i en canvi amb ell sí que passava.
Per la seva dimensió personal,
per la seva presència als mitjans de comunicació
a través de la relació també estreta amb Lluís Llach
per la seva malaltia
també per diferents causes
però també per la seva poesia
que ha estat una poesia, com deies
un poeta del poble, uns textos
una poesia molt propera a les persones
molt de quotidianitat
molt d'emocions i de sentiments, no?
Sí, a la base hi ha naturalment la poesia
sense que aquesta poesia
hagi estat capaç de despertar sentiments a la gent
a algunes gens, almenys
no hi hauria hagut la resta
és a dir, Miquel Martí Pol efectivament és un poeta
que ha estat celebrat de seguida
en vida
i això que ha tingut una vida relativament curta
però ha estat celebrat en vida
perquè, mira, buscant material
he mirat a veure la discografia
d'autors i cantants
que han musicat poemes del Martí Pol
i, esclar, et quedes
quan ho reculls
et quedes amb la algú oberta
perquè, a part que són molts
i no els parlaré tots
però només perquè ens en fem una idea
l'ha musicat la Maria del Marc Bonet
l'ha musicat el Saldoni Fonoll
l'ha musicat el Lluís Llach
l'ha musicat el Ramon Montaner
l'ha musicat la Teresa Rebull
o el Rafael Sobirax
és a dir, clar, són els noms
que en un moment determinat
van constituir la represa de la cançó catalana
molts dels quals s'han mantingut després, no?
per tant, estem parlant de discurs
que són dels anys 70
a partir dels anys 70, no?
bé, no és freqüent
no crec que hi hagi cap altre poeta
que hagi tingut aquest ressò
i és evident que això és per la seva obra
va començar molt jove, Jordi?
va començar relativament jove, sí
el primer text em sembla que és el de 1954
per tant, ell va néixer el 29
per tant, efectivament, 20 i pocs anys
va començar a escriure
i al llarg d'això no ha parat
perquè té una obra extensíssima
és a dir, dítol seria absolutament inútil
perquè n'hi ha un gadaval, no?
a més a més ha estat distingit
amb la majoria dels premis d'aquest país
amb els més importants
que tampoc no els citaré tots
perquè n'hi ha una veintena, no?
però entre 1953
entre 1953 i el 2002
clar, 1953 vol dir que és el primer llibre
doncs aquí hi ha de tot
hi ha des de premis que avui ja tenen un
en fi, són història
però en el seu moment van tenir un prestigi importantíssim
a la poesia
com el de l'Ossa Menor
del 1953
fins a d'altres molt més coneguts
Premi de la Lletra d'Or
Premi de la Crítica
la Ciutat de Barcelona
la Creu de Sant Jordi
el Premi Nacional de Literatura
el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
el Premi de la Crítica de Poesia
la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts
la Medalla d'Or de la Generalitat
i és tot, no?
i és tot
clar, és evident que això no es fa en un dia
és una obra
és el resultat de tota una vida de treball
però és el resultat també d'una poesia
que ha arribat a la gent
i em sembla que
el més important a dir del Martí Pol
és que és capaç de dir allò que és essencial
per a les persones d'una manera tan senzilla
que sembla que ho hauries pogut dir tu
clar, senzilla però ben dita
clar, no, no, fixa't
que sembla que ho podries dir tu
i saps que no ho diries mai així
efectivament
però és això
és arribar-te a la fibula
és arribar-te a suggerir temes
a suggerir reaccions
a suggerir sentiments
d'una manera molt, molt, molt
aparentment senzilla
clar, això només està a l'abast dels nens poetes
que a més a més
tampoc no necessiten l'artifici
és a dir, Martí Pol
és un tipus de poesia
que de vegades
fa servir la rima
i fa servir l'astrofisme
de manera clàssica
però no el necessita
no és pas una crossa
és a dir, hi ha poemes
que s'hi ajuden
i hi ha poemes que
doncs
simplement no ho necessiten
ja ho hem dit aquí alguna vegada
que allò que és imprescindible
de la poema
és el ritme
però no pas la rima
ni l'astrofa
doncs bé, ell és capaç
de produir un tipus de poesia
que sembla que neixi
de l'espontaneïtat
no és veritat
ja sabem els escriptors
que l'espontaneïtat
no existeix en literatura
ni la inspiració
clar, és el resultat
del treball
però
aquesta simplicitat
acaba sent
la clau
que permet
que la majoria
dels lectors
entrin amb gust
en un llibre de poesia
i em sembla
que ell és un dels poetes
que pot agradar a tothom
o gairebé a tothom
així com hi ha poetes
que dius
ui, això
aquest no
aquest és un poema
és un tipus de poesia
que pot agradar a tothom
en primer lloc
perquè els temes que tracta
són temes de la vida habitual
és a dir
és molt autobiogràfic
i el que li passa a ell
li passa a molta gent
a la majoria de gent
no, esclar
hi ha una part
que no li passa
amb la incidència
que li ha passat amb ell
recordem que
que en Miquel Martí Pol
va morir malalt
i feia molts anys
que estava malalt
d'una malaltia greu
i molt limitadora
que és una
esterioscleròsia
i per tant
home
clar, això ha tingut ressò
en una part de la seva obra
i aquesta és evident
que no a tots ens passa
però vaja
la resta de les
de les
vivències
que hi ha a la poesia
doncs són comunes
a la majoria de la gent
jo tinc la sensació
que a més
a Miquel Martí Pol
li acompanya una obra
a la seva extensa obra
li acompanya també
doncs una dimensió
humana
que era
una persona
que tothom apreciava
tots sabem
que en aquest món
on les persones
tenen una certa dimensió social
i una certa popularitat
doncs no pots caure bé
a tothom
evidentment
no pots agradar a tothom
i sempre ets
pots ser
objecte
de la crítica
més o menys
noble
sigui com sigui
Miquel Martí Pol
en quant a la dimensió
doncs humana i social
que tenia
sembla que hi havia
doncs una certa unanimitat
i sempre es destacava
la seva bonomia
el seu bon sentit
de l'humor
la seva visió
de la vida
i en això
hi havia unanimitat
en els cercles literaris
però també
en quant al públic
en general
no?
Això és veritat
i havent definitiva
dit d'una manera planera
sí
perquè era una persona
efectivament
tan senzilla
com la seva poesia
i tan accessible
com la seva poesia
és a dir
de la mateixa manera
que un lector
no preparat
pot agafar un llibre
de Martí Pol
i llegir-lo amb gust
i amb ganes
de la mateixa manera
podia adreçar-se-li
és a dir
jo ho he vist
ho he vist
personalment
i ho he pogut
comprovar
de com la gent
se li pot acostar
a un restaurant
a mig dinar
que no té mai
una mala cara
que sempre
respon amb amabilitat
i sempre atent
a la persona
que hi ha al davant
doncs bé
efectivament
aquesta bonomia
que deies tu
que és un
doncs un tret de caràcter
que no es tria
suposo
que es té simplement
doncs l'acompanyava
efectivament
suposo que n'has portat
alguns poemes
n'ho he portat
alguns poemes
sí
del Martí Pol
és molt difícil
triar-ne
perquè
la veritat
és que n'hi ha molts
i molts
de bonics
i d'interessants
no?
i jo de totes maneres
recomanaria
si hagués de recomanar
alguna cosa
hi ha dues vies
d'entrada
el Miquel Martí Pol
l'una és
la que dèiem abans
de la discogràfica
jo recomanaria
que la gent
s'escoltés
si no ho ha fet
i si no
que tornés a escoltar
i aquesta vegada
llegint els textos
no només deixant sonar la música
amb el somnis
sobre la revolta
de Lluís Llach
que són uns textos
esplèndids
i que de vegades
passen una mica
desapercebuts
amagats
amagats
sota la música
i sota la veu
del Llach
però s'han de sentir
i és una manera
magnífica
d'introduir-se
a una part
del món
poètic
d'en Miquel Martí Pol
i fàcil
i després
posats a triar un llibre
que és molt difícil
triar-ne un
perquè ja dic
que n'hi ha molts
jo triaria
i això ja és
clar
una aposta
personal
triaria el de 27 poemes
en 3 temps
27 poemes
en 3 temps
és un llibre petit
però carregat
de significacions
i d'una bellesa
clara
evident
evident
llibre molt fàcil
de llegir
són poemes molt curts
d'aquests que es pot portar
a la butxa
que és molt petit
i dius
calla
que tinc ganes
sí, sí, sí
ara tinc 5 minuts
doncs me'n llegeixo un
i aquests exercicis
de lectura poètica ràpida
alguns són molt breus
doncs
ja veureu
com resulten
gratificants
en llegeixo un?
doncs vinga
clar que sí
és una bona hora
així al migdia
aquí havia de pensar
que aquestes hores del migdia
havíem d'escoltar poesia
no és gaire llarg
tampoc
és d'aquest estil
bé
diu així
aquesta remor
que se sent
no és de pluja
ja fa molt de temps que no plou
s'han aixugat les fons
i la pols s'acumula
pels carrers i les cases
aquesta remor
que se sent
no és de vent
han prohibit el vent
perquè no salsi
la pols
que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui
diuen
irrespirable
aquesta remor
que se sent
no és de paraules
han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat
de l'aire
aquesta remor
que se sent
no és de pensaments
han estat prohibits
perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui
inevitablement
la catàstrofe
i tant mateix
la remor persisteix
una mostra d'allò
que deies
que dius
calla
que això ho podia haver escrit jo
doncs vinga
fes-ho
impossible
a més a més
ho comparteixes
això és el que jo penso
això és el que jo sento
i algú que sap
treure les paraules
per expressar
sentiments que són universals
d'aquí
que moltíssimes persones
se sentin vinculades
a la poesia
de Miquel Martí Pol
persones diverses i diferents
però que troben aquest nexe comú
és una de les grans virtuts probablement
sí
a més a més
recordem que el Martí Pol
en el seu últim moment
encara ho va veure en vida
ell
va ser proposat
per una gran quantitat
d'ajuntaments d'aquest país
a la candidatura
del Premi Nobel
amb total consciència
que no sortiria
que ja sabeu
que això del Nobel
va por altres camins
però
hi havia
doncs un consens social
almenys
en un sector important
del país
que
que era un poeta
a distingir
no fa gaire
que es va complir
un any
de la seva mort
fa poc temps
i el que
sí
doncs
la veritat
és
és agradable
veure que
no es van fer
doncs
els homenatges
després de la seva mort
i ja està
l'hem oblidat
sinó tot el contrari
hi ha un gran interès
per comemorar
el primer aniversari
però el que és més important
perquè es mantingui
doncs
vigent
l'obra de Miquel Martí Pol
a les escoles
fins i tot
amb els nens més petits
agafen alguns dels seus
poemes
com a més senzillets
i la canalla
també els recita
per la qual cosa
doncs
és important
ha estat a més a més
un cas excepcional
perquè
en vida
ja en els últims
dos o tres anys
de la seva vida
efectivament van començar
a caure-li homenatges
al damunt
quasi com una llosa
i ell
que estava ja molt malament
i sortia poc
i necessitava ajuda
per tot
doncs
va acceptar
amb allò que dèiem
del bon humor
i del somriure
que tenia
va acceptar
tots aquests homenatges
però és un cas excepcional
perquè en aquest país
no acostumen a homenatjar-se
la gent
fins que es mora
i és el que t'anava a dir
que els va viure
els homenatges
i el reconeixement
vull dir
que dins de tot
de la malaltia
i de la desgràcia
doncs va tenir
la sort
de veure
que la seva obra
era una obra
reconeguda
pel seu poble
que ens regalaràs
un altre poema
abans de marxar
bé
en puc triar
com que n'hi ha en 27
pots triar-ne
un altre perfectament
i després posarem
una de les cançons
dels poemes musicats
també us sonarà fàcil
això
dos homes vells
que ara pugen l'escala
diuen que abans
l'hivern era més llarg
més llargs
ho són els teus cabells
i espessos
com les lletres espesses
del diari
que diu
que els B52
ahir
van establir
un nou rècord
d'accions de combat
a Indochina
on el cel
potser és blau
com el llaç
del barret
d'algun doler
que tinc desat
a no sé quin armari
o com les bragues
que ara veig
penjades al balcó
de davant mateix
de casa
el balcó
vell
com els dos homes
que ara
pugen a poc a poc
l'escala
és com un retrat
com una fotografia
com un paisatge
que observa
i que el que dèiem abans
ens hi podem identificar
perfectament
això és una de les característiques
de vegades
es fa la impressió
que reclosa a casa
per raons
de salut
el món
es limitava
a una finestra
que ell havia de recrear
en paisatges
que no podia veure
però sempre
amb aquesta actitud
d'observador
forçat
i de veure el món sencer
a través de la finestra
les referències
a la seva època
al moment
la referència
als conflictes bèl·lics
més enllà
de la seva quotidianitat
i de la mirada
per la finestra
el que dèiem
que és una molt bona manera
de començar l'any
amb poesia
de Miquel Martí i Pol
que sigui
justament
un presagi
per propers programes
Jordi Tignena
gràcies
Fins al proper
Adéu-siau