logo

Arxiu/ARXIU 2005/MATI T.R 2005/


Transcribed podcasts: 511
Time transcribed: 8d 19h 24m 25s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saludem el director gerent de la xarxa, doctor Joan Mariatzarà, molt bon dia!
Hola, molt bon dia!
Li dic que no és allò per quedar bé, sinó que està bé que continuïm amb aquesta col·laboració que ens dona l'oportunitat de passejar per les diferents especialitats que tenen cura de la salut de la comunitat.
Mentre no ens facin fora, nosaltres som els que estem agraïts a vostès...
Mentre vostès no vulguin marxar, doncs miri...
Sobretot els oients que tenen la paciència o l'amabilitat d'estar amb nosaltres i això és el que ens...
Vaja, jo estic molt content, a mi m'agrada molt i els inputs que rebem de la gent són molt simpàtics quan pel carrer diu...
No, t'he sentit i amb això jo no ho he entès.
Dic, bueno, doncs el proper dia ho intentaré explicar millor.
I doncs ens sembla que part de la feina nostra, de qualsevol que es dedica a la salut, fonamentalment està amb l'activitat preventiva, no?
Tot allò que es pot previndre sempre és molt més fàcil que no pas anar al tractament.
I per tant hi ha tot un munt de polítiques sanitàries que són en la prevenció i que és molta feina de cada dia
i això necessita de la col·laboració, necessita de la informació, gran part de la informació, sense la informació no fem res
i necessita del suport del ciutadà que sàpiga quin circuit, quina manera, quin procediment.
I doncs la finestreta de la ràdio que arriba a cada cantonadeta és jo crec que el mitjà probablement ideal per poder fer aquestes coses.
És molt millor que la televisió i molt millor que els diaris, la immediatesca té la ràdio i el to i la possibilitat del cotxe, la cuina, tot arreu, això dona una penetració que no ho té ningú més.
Saludem avui també el doctor Josep Vitria, és el director de primària de la xarxa.
Doctor Vitria, bon dia.
Bon dia.
Alguna vegada ja ens ha acompanyat també.
Sí, he vingut altres vegades, sí.
I jo no sé si també ens ha acompanyat per un tema que tractem avui que és clàssic i obligat alhora, la grip.
Comença la campanya de vacunacions?
Comença la campanya de vacunacions un altre cop.
Hem estat l'any passat aquí també parlant del mateix i, bueno, els metges i infermeres de capçalera estem en la primera línia de la prevenció
i això és una qüestió de prevenció de primer ordre, no?
Volem, sobretot, que aquest espai tingui aquest esperit de resoldre dubtes, de ser entenedor.
La passada setmana, com sentíem a la ministra que deia
Enguany tothom s'ha de vacunar perquè hi ha una pandèmia de la grip aviar.
Aviam, tot això expliquem-ho bé perquè ningú s'espanti.
De fet, el virus de la grip ja sabem que és mutant, que cada any és diferent, que es preparen les vacunes pertinents
i que realment es presenta una campanya, podríem dir, de grip i de vacunacions similars a la d'altres anys.
Estem parlant de prevenció cap a determinats sectors i en determinades circumstàncies.
Igual que sempre, quanta més gent es vacuni, menys es difondrà el virus de la grip.
És a dir, és important la vacunació, sobretot amb persones de risc, gent gran, patologies cròniques i infants, nens petits.
Sí, evidentment, s'hauria d'afegir persones que estan en relació amb el públic,
l'ensenyament, vosaltres, els periodistes, evidentment els sanitaris, en fi, policia,
molta gent que està en contacte amb altres persones.
Tot això, fora important, la vacunació d'aquest tipus de persones disminuiria com a agents transmissors del virus.
Una altra cosa que referia la ministra és que en torn a la possibilitat d'una extensió,
o davant de la possibilitat d'una extensió de la grip aviar, que no ha passat encara a Europa...
És aquesta que ha experimentat sobretot els països asiàtics, no?
Els països asiàtics, aquí hi ha hagut algun cas amb Sena de Rússia, el Cataristán o algun lloc així, no?
En previsió, si això arribés a entrar a Europa, si agafés amb una transmissió del virus molt petita,
és a dir, estigués molt controlada per la gran quantitat de gent que es vacunés de la grip comú, de la grip humana,
la podria fer menys greu.
Ella referia a la necessitat que, si quanta més gent es vacuni, més preparada estaria la població davant d'una possibilitat que això passés,
que no és per avui i avui per avui no.
No és cap risc real, és una possibilitat com a moltes, i grips no n'hi ha d'una classe només,
sinó que aquesta grip que ens parlaven és ben diferent a aquesta grip més coneguda per nosaltres,
des de la seva simptomatologia, la grip comú.
És la grip comú, de tota la vida, que com sabem també va oscil·lant, va fent ones d'extensió,
que a vegades sempre es parla de la possibilitat que faci una pandèmia,
és a dir, una epidèmia per tot el món important, i que els tècnics en aquestes qüestions
sempre preveuen que es pot donar en qualsevol moment.
Portem anys esperant que hi hagi epidèmies importants de grip.
Oscil·lant no han sigut igual uns anys que altres, encara no hi ha hagut una pandèmia d'aquest tipus,
de grip comú, de grip humana, però evidentment pot succeir.
Però això ho diuen, eh?, les autoritats sanitàries.
Aquest any serà molt dolent, jo crec que és per dir, ens curem en salut, com el títol d'aquest espai,
i aviam, la previsió és que sigui important, i després, si no és important, millor encara per tothom, no?
Una mica per conscienciar que ara la vacunació...
Jo crec que, o sigui, amb hores d'ara, el que es comença a vacunar el mes d'octubre,
per tant, el que ja han acabat de fer, el que cada any els tres...
Hi ha dos o tres laboratoris en el món que van prenent mostres contínuament,
intenten preveure quina serà la mutació que arriba el virus en guany.
Perquè el virus està latent, allò, a l'atmosfera, podríem dir.
No, no, el virus...
Sembla una vajana del que pregunto, però és per curiositat, no?
No, no, el virus, o sigui, d'aquí ve el que comentàvem de la transmissibilitat,
vull dir, el reservori és la persona, el virus comú, el reservori són les persones,
i, per tant, el que fa és que nosaltres la passem en un segon,
i aquest segon la passa en un tercer, i aquest en un altre, i així es va perpetuant.
En aquest pas, jo ja m'he curat perquè el meu sistema de defenses
aconsegueix els nostres anticossos, primer genera anticossos,
els anticossos bloquegen el virus, i el virus queda bloquejat la seva transmissibilitat interna,
la seva capacitat de duplicar-se, de créixer, perquè ens entenguem,
i llavors aquest jo m'he curat.
Però en l'espai entre que algú me l'ha passat,
el virus ha agafat força dins del meu cos,
jo no l'he matat, en aquest espai de temps,
jo soc transmissor,
i soc una persona que transmet en un tercer,
o sigui, el passo en un altre, i fonamentalment és un virus respiratori,
per la seva transmissibilitat.
Jo recordo aquells axiomes de la patologia general que diu,
no hi ha grip sense tos,
i que aquella persona que diu, tinc no sé quantes coses, i la febre i tal,
però resulta que tinc cagarrines i tal,
i no té ni una goteta de tos, ni una mica de congestió respiratoria,
allò no és grip.
És una altra cosa.
És un altre tipus de virus que n'hi ha molts,
i virus respiratoris n'hi ha molts.
Per tant, allò de la grip de panxa,
és una cosa popular més aviat, no?
No, però pot ser que tingui un dolor intestinal,
i pot ser que tingui afectació també digestiva,
però el virus de la grip comú és un virus respiratori,
que pot afectar moltes més altres coses,
però és un virus respiratori.
Hi ha molts més altres virus respiratoris
que no són el virus de la grip.
Per tant, estem parlant que quan hi ha un refredat comú
i hi ha moltes altres malalties associades,
moltes de vies altes, que no és el pulmó,
i que són en conseqüència d'una infecció d'un virus,
dels virus respiratoris,
doncs la vacuna de la grip no el cobreix,
i tots ens refredem.
Hi ha gent que diu, escolti, és que m'he vacunat igual,
i llavors resulta que tot i estan vacunant m'he refredat.
No té res a veure, de cotxes n'hi ha molts,
i nosaltres el tiro el fem contra un model de cotxe,
no contra tots els possibles cotxes.
Però, perdoni, la transformació que fa el virus,
perquè ja sempre ho hem dit que cada any canvia,
la va fent mentre realitza aquest periple?
Sí, sí, sí.
El virus el que passa és que en aquest periple,
en algun moment o dins del propi cos,
quan se duplica en sec,
n'hi ha un que és més violent que els altres,
com la selecció de les espècies,
i aquest, doncs, si és més virulent,
o a vegades ho és menys,
però té més capacitat de ser de transmissibilitat
i d'infecciositat.
En tant, aquell és el que guanya sobre els altres
i quan el passes d'un a l'altre,
la resta de nou mutants desapareixen
i aquell és el que progressa.
Llavors, al llarg de la història,
més o menys,
això són com a famílies,
com un gran arbre de famílies.
Llavors, el que es van guardant
en aquests laboratoris de recerca,
es van guardant aquestes grans soques
d'aquests grans virus,
com els troncals de les diferents arbres
que s'han anat reproduint,
que són el que, home, no serà igual,
però el tronc comú segurament és molt semblant.
Llavors, d'aquests troncals,
són el que, a través del registre
del que ha anat passant en altres països,
perquè això va circulant per tot el món,
intueixen quina és la probabilitat
que sigui el que arribi aquí
a la nostra demarcació,
a Espanya, a Europa, etcètera.
I es fabriquen les vacunes ad hoc per això.
Si ara, al mes d'octubre,
arriben les vacunes,
tot aquest procés s'ha tancat,
en aquests últims mesos
han estat fabricant la vacuna
per les soques previsibles,
que són les que vinguin aquí,
i comencem la campanya de vacunació
al mes d'octubre,
perquè el més probable
és que l'arribada
de la transmissió del virus
de la grip comú
arribi, com cada any,
al desembre o al gener.
És molt difícil que arribi abans.
Crida l'atenció
que moltes malalties contagioses
hagin passat ja a la història,
que ni existeixin,
només els manuals de medicina,
i amb la grip
no hi ha manera d'acabar?
No, precisament per la variabilitat
que té el virus,
aquesta espècie de canvis
que va succeint
s'adapta perfectament
a cada època, no?
Sí, sí.
És molt adaptable.
I a més, en tot aquest procés
que explicava el doctor
Etzerra,
de vegades hi ha una mutació
més important
en el tipus del virus
que agafa
la major part de la població
indefensa,
sense aquests anticossos.
Si és especialment virulent,
es produeixen
aquestes pandèmies greus,
on hi ha hagut,
com se recorda
al llarg de la història,
on hi ha hagut
patologies importants
i de vegades greus.
Sobretot,
tenim l'avantatge ara
de l'existència de la vacuna
que evitaria
amb bona mida
que la gent més desprotegida
o més feble
pogués posar en perill
la seva vida.
Això és una de les vantatges
que tenim avui,
que no existien
en les èpoques
que recordem
de les grips famoses.
Unes índexs de mortalitat.
Importants, sí.
En els anys més recents,
en el nostre entorn
més immediat,
ha estat importants
la incidència de la gripe
en la població
o ens han mogut
sempre en els mateixos nivells,
més o menys?
No et parlaré ara
d'estadística
ni d'epidemiologia
ni de l'estat,
sinó personalment,
jo al meu inici
la meva feina
com a metge de capçalera
jo recordo
el que em representava
a mi de feina
als hiverns
de tindre grips
amb gent gran
i el que representava
amb mortalitat
i el que representava
la quantitat
de gent
que generalment
gent gran
que iniciava
el seu procés
amb una grip
i acabava
amb un fallo
multiorgànic,
és a dir,
això era una cosa
que jo veia
sovint
en aquells anys.
això ha anat
desapareixent,
de la manera que
en els darrers anys
sempre és un factor
que influeix
evidentment,
però ni molt menys.
Generalment
veiem molta més gent,
persones joves
que no s'han vacunat
amb grip
o grips larvades,
és a dir,
grips amb poca força.
Per tant,
aquest canvi
el podem atribuir
clarament a la vacunació,
a les campanyes de vacunació.
Per experiència directa
que al final
és el que ens interessa.
Sí,
i molts companys,
metges i infermeres
ho corroborarien.
Sí,
sens dubte,
sens dubte.
Ara,
en aquest moment
jo diria que estem
amb la 100
a la demarcació,
tota la demarcació,
que són
unes 560.000 persones,
580.000 persones,
més o menys
hi ha unes 100.000 vacunes,
100-120.000 vacunes.
i això
ha estat
sent progressiu
en aquests darrers anys
quasi al ritme
del 10%.
Per tant,
anem creixent
amb conscienciació,
amb implantació,
amb quasi un 10% anual
de més gent vacunada
d'un any per l'altre.
I moltíssima gent,
clar,
això,
aquests volums,
vol dir que tot el que és
el circuit
dels centres de salut
ja està automatitzat
i a tothom
ja és una cosa automàtica
i dins d'aquests circuits,
doncs,
moltíssima de la gent
que ja fa el seguiment
de la prevenció
de la malaltia,
de la que sigui
en general,
doncs,
ja també automàticament
sap que en aquesta temporada
es fa.
Jo crec que
caldria fer un esforç,
o sigui,
jo,
si hauríem de focalitzar
els esforços
en alguna cosa,
perquè aquest col·lectiu
em dona la sensació
que perquè
li insisteix
el seu metge de família
o l'enfermeria
o ve a casa seva
o ja fa molts anys
que es diu
i hi ha una penetració gran,
jo crec que caldria
intentar fer
un esforç
de conscienciació
en la majoria
de la gent laboral.
Sí,
perquè les persones grans,
perdoni,
et serà,
ho tenen molt per la mà,
són probablement
les més disciplinades
en això de la vacuna,
no?
Sí,
sí,
sí,
no,
no,
el percentatge
de persones grans
que es vacunen
i que ho demanen
a ells mateixes
és força gran,
sí.
Hi ha l'altre aspecte
del col·lectiu laboral
que diria vostè?
Per això jo dic,
si haguessin que focalitzar,
pots donar 15 missatges,
no?
però dels 15,
tots són bons,
això no vol dir
que excluïm res,
però si en tinguéssim
que dir en guanyquin,
per dir alguna cosa,
focalitzar l'atenció
en alguna cosa,
jo caldria
que forçar-lo
amb el tema laboral,
perquè això
que hem dit abans,
que una persona,
o sigui,
aquest virus
no arriba amb un altre
si no te'l passen,
és una cosa molt tonta,
però és la clau.
Si no hi ha un altre
al costat
que per la seva respiració,
per les gotetes d'aigua
que hi ha del vapor,
que hi ha amb la respiració,
que és per on aquest virus circula,
i jo li passo amb vostè
i vostè amb un tercer,
no hi hauria,
aquesta cadena
es trencaria.
Clar,
diem-ne,
cadascú a casa seva
pot fer el que vol,
no?
I és legítim,
però
som persones
que convivim amb persones,
el que ja no és tan legítim
és que per tu
no previndre
una cosa,
és un d'aigua moral,
li facis i ètic.
Quasi no.
I jo diria que
amb algunes professions
que se recomana la vacunació,
es recomana per les dues
les dues circumstàncies.
Una,
per previndre't a tu mateix,
i aquesta és la que en tu cas
seria legítima
que un decidís
dir que no,
perquè dius,
mira,
és perquè ja que estàs en contacte
amb malalts
o amb molta gent,
doncs,
tens més probabilitat
que el que treballa
en un despatx,
ell solet,
a casa seva
i no veu ningú quasi,
per tant,
no en tindrà menys.
Aquesta seria
la cosa més
a títol personal
i és on s'ha insistit molt
amb la gent malalta,
perquè la gent
que té patologia previa
dius,
home,
és que,
bueno,
si és que no,
no passarà res,
però és que
tu descompensaràs la diabetes,
tindràs una eficiència respiratòria,
pots començar una eficiència cardíaca.
Però jo parlo
de l'altra necessitat.
Aquelles persones
que sent un xòfer d'autobús,
que està permanentment
en contacte
amb centenars,
milers de persones,
aquella persona
que es tanca
en una escola
i que
amb una aula
tancada
d'equits metres quadrats
amb 20 o 30 alumnes
allí,
està permanentment
respirant un ambient
al mateix
durant moltes hores
al dia.
Aquelles persones
que estan en contacte
amb gent gran
perquè són cuidadors
de gent gran,
tot aquest col·lectiu,
que és un gran col·lectiu
de gent,
jo crec que hauríem
de dir
que és
una exigència ètica
però
de prevenció
de riscos laborals.
no sé si
segurament
els juristes
em dirien
que com que estem
parlant d'un medicament
això no es pot
obligar a ningú,
però
jo el donaria
com a obligatori.
Clar,
perquè a més
estem parlant
d'una vacuna,
d'un medicament
que no té cap
efecte secundari
extraordinari,
que és una punxadeta
de no res,
no estem parlant
d'una cosa...
molt segura
i molt eficaç,
amb un índex
d'eficàcia
molt alt.
És l'essència
de la vacuna,
no?
El trencar
la seva transmissió
i és un acte
de solidaritat social
a part,
evidentment,
d'un benefici
pròpic,
no individual.
És aquesta l'altra dimensió
que potser cal incidir molt,
no?
de dir,
si per tu no,
ni que sigui
pels altres,
vacunat.
Evidentment,
sí,
és important.
O posa't una mascareta
com el Michael Jackson,
tenies aquestes dues opcions,
jo crec que la primera
és la més raonable.
L'exemple del Michael Jackson
per moltes coses
no és molt afortunat.
Només la mascareta,
agafava només la mascareta.
Quin període de validesa
té una vacuna?
D'un any sencer?
Uns mesos?
Probablement,
no es pot dir exactament
que durar 12 mesos,
exactament,
pot durar més,
segurament podríem tenir
anticossos
de la vacunació
del grip de l'any anterior,
segurament tindríem encara,
disposaríem d'anticossos,
no?
El que passa
és que els recordatoris
han de ser anuals
perquè tampoc
poden ser exactament iguals
les vacunes
d'un any a l'altre.
Hi ha petites diferències
en tot el que explicàvem abans.
Com bé deien,
els grups anomenats de risc,
persones grans,
persones que tenen
una sèrie de patologies,
nens molt petits,
aquests grups,
diguem-ne,
que estan controlats,
entre cometes,
des del seu metge,
des del centre d'assistència primària,
que els recorden,
ja sap que s'ha de vacunar.
Incidiu sobretot
en aquests grups
que probablement
no figurin
en determinats grups
però que per les seves circumstàncies
ja se n'adonen
i ja són conscients
que seria convenient vacunar-se.
Per uns i per uns altres,
quin és el circuit
que s'ha de seguir
per posar-se la vacuna?
Posar-se en contacte
amb el seu centre d'atenció primària,
amb la seva infermera
o el seu metge de capçalera.
Totes les persones
majors de 60 anys
i aquelles persones
que atiquen
malalties cròniques,
disposem
directament
en el cap
de vacunació
per posar-los directament.
És el seglement
doncs
entrar dintre
de la citació
per la vacuna.
Totes aquelles persones
que no estan dintre
d'aquests grups
poden sol·licitar-la
igual al seu metge
de capçalera
que pot fer
via farmàcia,
via recepta mèdica,
també la poden obtenir.
i amb això
és important
el grup pediàtric
i els nens,
per el que parlaves tu
ara fa poc,
els nens conviuen
amb aules tancades
durant l'hivern
durant moltes hores
i són agents
transmissors
importants.
I després
aquelles professions
que per les raons
que si ja no s'han fet,
no s'han vacunat
al seu centre laboral,
que en molts llocs
es fa així,
ho poden fer
per la via
del seu metge de capçalera.
En el cas dels nens,
en quines edats
ens mouríem?
Per sota i per sobre.
Doncs des dels dos anys
per amunt.
A partir dels dos anys
també és convenient.
A partir de la propera setmana
ja pràcticament
es posarà en marxa
els sanitaris
també s'han de vacunar,
òbviament.
És un dels col·lectius
que s'han de vacunar.
I curiósament,
encara que sigui,
en tornar a la meva culpa
perquè ho hem de dir també
en realitat,
dient les veritats,
doncs no és
un dels col·lectius
que sigui
fidel
en aquest...
El que passa és que també
són molts
i quan parles de percentatge
hi ha moltíssims
que es vacunen
però a nosaltres
ens agradaria
que això fos més universal
amb tot el col·lectiu sanitari.
Però ja saps allò
de l'editat castellana
en Casa de l'Herrero.
Deu anar per aquí la cosa,
jo intueixo.
Campanya de la grip,
sentirem a parlar,
avui hem parlat
des d'aquest espai
que fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària,
de ben segur que
des del Departament de Salut,
de la Generalitat,
òbviament,
també es farà
la presentació pertinent,
les diferents campanyes,
sentirem a parlar
i incidirem
en aquest missatge
de prevenció
per tota la comunitat.
Important,
la vacunació,
la prevenció de la grip.
Però avui volem comentar,
ni que sigui breument,
una altra qüestió
que té a veure
amb la mateixa institució
de la xarxa social i sanitària
i és que han tratat
en funcionament
les consultes
de l'Hospital del Vendrell.
Aquest centre
té una singularitat
que val la pena comentar,
no?
Bé, sí,
per nosaltres el dilluns
va ser un gran dia,
no?
Jo recordo
que era Santa Tecle
aquests dies de festa,
que va ser una mica més llarg,
vam aprofitar
per fer el trasllat
d'unes consultes
del Vendrell,
d'un ambulatori
que hi havia,
que és on havíem estat
des de l'any 90,
en les dependències
del nou hospital
que comença a caminar
amb les consultes externes.
Engeguem amb les consultes externes
perquè anem obrint
l'hospital progressivament
de menys risc
a més risc,
o sigui,
diguem-ne,
les consultes,
tot el que pot passar
és que et fallés,
si et falla l'ordinador,
et falla alguna cosa,
doncs que,
mal que mal,
doncs algú tinguessis
que dir rip,
torni vostè demà,
seria el màxim.
Mentre que les urgències,
doncs ha d'estar ja
tot el sistema funcionant,
de manera que ningú
es pugui veure
afectat
perquè falla
l'oxigen,
falla una medicació,
falla alguna cosa.
tant anirem obrint
progressivament
i ja hem començat
amb les consultes externes
aquesta setmana.
Darrere de les consultes
va la radiologia,
després va el laboratori,
van tots els serveis centrals,
per d'aquí uns 15 dies
a fer urgències
i uns 15 dies més,
ja ens aniríem
en la primera setmana
de novembre
ja a començar
l'internament.
La singularitat
és que la comarca
del Baix Penedès
no havia tingut cap hospital,
per tant era
de les poques comarques
a Catalunya,
que tenint
un nombre de població
molt important
i després una crescuda
demogràfica tremenda
en aquests darrers anys
i que encara va,
cada cop va pujant més,
en percentatge
és des dels últims 10 anys
en percentatge,
no en valor absolut,
però en percentatge
la més alta de Catalunya
sostingudament
i continuen
en el mateix percentatge
que no tenia hospital.
Allò que dèiem
els hospitals comarcals
de Catalunya,
doncs bé,
hi havia una comarca
al mig entre el Tarragonès
i l'Alp Penedès
sense un hospital comarcal.
L'única tradició històrica
del Baix Penedès
internament,
hi ha una gran tradició,
de quan hi havia
l'ordre hospitalari
de Sant Joan de Déu,
que tenia aquell sanatori
entre Calafell i Comerruga
a la platja,
que ara s'ha transformat
en un balneari molt bonic,
que tenien,
doncs,
una gran tradició
hospitalària
que havien aplegat
moltíssims nens,
sobretot de polio,
en l'època de la postguerra
i durant molts anys.
I,
doncs,
per nosaltres
és una gran satisfacció
que després de quatre anys
d'obres
i molts esforços,
doncs,
puguem dir que
hem començat a caminar
amb el nou hospital
del Vendrell,
que nosaltres
l'hem dissenyat
com un hospital
en xarxa,
vol dir que és un hospital
que no és aïllat,
és un hospital
integrat absolutament,
aquesta és la pretensió,
a la seva comunitat,
que és la comunitat
del Baix Penedès
i del Tarragonès,
tota la xarxa clínica
és la mateixa,
el metge de capçalera
està integrat
en l'hospital
i l'hospital
està integrat
al metge de capçalera,
la informació,
jo li deia
a les autoritats
que van vindre
el primer dia
per donar un recolzament
a veure,
a l'alcaldessa,
al delegat,
territorial,
al director,
i als periodistes
els deia un comentari,
no us heu fixat
que quan entra
la gent per la porta
ningú li ha preguntat
el nom?
Vol dir que
totes aquestes persones
quan arribaven allí
el primer dia,
la primera hora d'arribar
darrere
en la pantalla
d'ordinador
ja hi havia
tot el seu historial,
que són 18 anys
d'informació
de tots,
no només
dels especialistes,
sinó dels especialistes
en atenció primària,
de l'informeria,
de la llevadora,
que ja és dipositària
i això és el treball
en xarxa.
El treball en xarxa
és la guixeta única,
és que tot el sistema
treballi pel ciutadà
independentment
d'on estigui
i com estigui.
I neix un hospital
sense papers,
neix un hospital
digitalitzat,
neix un hospital
amb xarxa
que té que tindre
esglaonadament
en funció
d'on s'ha
necessita fer
cada cosa,
doncs el complex
de Llevant,
el complex
de Santa Tecla
de la Rambla Vella
i el complex
del Vendrell
i tot aquest reguitzell
de professionals
que estan
en els 29 dispensaris
i en tot
els sis centres
de salut.
Aquest és l'objectiu.
Doncs tot i que
es va dir pertinentment
i es va publicar
els mitjans de comunicació
no podia passar
desapercebut aquest fet
des d'aquest primer espai
de la temporada
en col·laboració
amb la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital
de Sant Pau
i Santa Tecla.
Doctor Joan Maria Etzerà,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins al proper programa.
Doctor Josep Vitria,
moltes gràcies.
Fins la propera ocasió.
Gràcies, Joana.
Adéu-siau.