...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut i bones festes, perquè continuem parlant de festes
que són moltes al mes de juliol i d'agost, no?
Avui felicitem els Jaumes.
Sí, em van parlar al darrer capítol, ja amb temps previsors.
No sé si els havíem felicitat encara al programa,
si no és així, aprofitem aquesta felicitació que ha fet el Jordi
i els fem extensió a Jaumes, Santis, en Jacobs, no?
Fonyen uns quants, sí.
Uns quants, sí, derivats del mateix nom.
Però avui també hem de felicitar, amb la mirada posada,
en altres moments de la setmana, altres sants i santes.
Sí, sí, perquè ja avui, diguéssim que entren al punt àlgid
tota una sèrie de celebracions al voltant d'altres festivitats,
altres patronatges, com per exemple, doncs,
a la propera vila del Vendrell, no?,
que avui fa la seva vigília de festa, la Festa Santana,
i on demà, doncs, podran sentir tocs històrics
com aquest que tenim gravat aquí.
La Festa Santana
La Festa Santana
La Festa Santana
És una peça com a curiosa, no?,
una estona de percussió llarga, després hi ha, no sé...
És una peça d'aquestes de vells grellers del Vendrell.
El Vendrell, suposo que per la relació amb el Pau Casals,
ha tingut una llarga fama, doncs, històrica, no?,
d'enregistraments, doncs, fins i tot musicals, doncs,
acabats amb aquells discos antics i tal,
doncs, que eren com molt especials, no?
Aquest no és un disco de pedra ni molt menys,
és un registrament que deu tenir uns 15 anys o així,
però totes aquestes persones, els intèrprets,
la majoria d'ells, doncs, són ja persones que ja han deixat d'estar amb nosaltres,
però en aquest cas és... jo crec que té un toc especial, aquest toc de processó,
perquè es barreja molt la connotació castellera,
que sempre ha estat molt present al Vendrell, no?
I aquí hi ha com... cada 20 compassos, aproximadament,
hi ha com un trencament, no?, de la tonada habitual del toc de processó
amb una mena de toc de tensió que s'interrelaciona, no?,
melòdicament amb el que seria l'inici dels tocs de castells, no?
Per això són a vegades que sembla que estiguin fent, doncs,
aquesta interrelació amb els castells.
Aquest és el toc de processó.
Sí, això és el toc de processó, que és un toc que, bueno,
en principi, tot i que la festa de Sant Anna del Vendrell
comença amb el seu tramàlgit avui,
i avui és la nit, doncs, de l'Empalmada,
hi ha una certa vila també de vigília,
hi ha un castell de focs important,
hi ha una sèrie de coses importants,
demà és el dia de la jornada important central de la festa del Vendrell, no?
Hi ha els tocs de matinades que segueixen aquesta estructura
també molt clàssica de les festes del Camp de Tarragona del Penedès,
i al matí hi ha un...
jo diria una cosa que està mig camí entre la processó i la cercavila, no?,
que és la sortida de Sant Anna, no?
Que va sol a Sant Anna,
vull dir que el calendari sempre tenim associat Sant Joaquim i Sant Anna junts,
però aquí, al principi...
Sí, bueno, en el Vendrell la festa major en honor de Sant Anna,
i l'ofici es fa...
Sant Anna sola.
I es canten els gollos de Sant Anna i tal, no?
És una festa, jo diria, curiosa,
perquè malgrat que no té un volum d'elements molt important,
hi ha els grellers, hi ha el ball de bastons,
el ball de diables, les gitanes, els valencians, els gegants,
i els castellers, pràcticament, és a dir, no és un volum molt gran,
s'assemblaria més amb un Sant Magí de Tarragona,
per entendre'ns, que amb un Santa Tegla.
Jo crec que destila, no sé, potser pels carrers que passa,
per la llarga tradició d'alguns dels elements que surten,
l'encant de la plaça vella del Vendrell,
destila, doncs, un cert gust, no?, antic, doncs, curiós, no?
Això pel que fa als elements, aquests que podríem dir, doncs, més rituals, no?
Demà, dimarts, també, a dos quarts de tot del vespre,
des de la plaça de les Roquetes i en direcció al centre de la vila,
hi ha també una certa vila de foc,
on surten molts elements del Vendrell.
Jo crec que el Vendrell ha tingut una certa gràcia
en diversificar molt els elements de foc del Vendrell.
Hi ha el drac més gran dels països catalans,
jo diria d'Europa, que és pràcticament...
Bueno, d'Europa, no, perquè hi ha el de Múrcia, que també és més gran,
però, vaja, el drac del Caramot, un drac d'uns 30 metres,
hi ha, doncs, altres elements específics,
com són la molassa feixuga, el cabrot,
elements que s'han anat singularitzant
dins de la història recent de la festa del Vendrell
i que tenen un cert encant, no?
I per finalitzar, una d'aquelles poques poblacions
en què els diables encara mantenen la carretillada
de 20 minuts de donada on s'intenta no trencar el ritme, no?
Una de les coses que era característiques a tot arreu
del Camp de Tarragona i Penedès
i que en aquest moment només la practiquen amb regularitat
l'Arbós, el Vendrell i Torrada en Barra.
I això per què explica'ns-ho?
Ja aprofitem la bienentesa per aprendre
i ens reduir-nos una miqueta en aquest món.
No, jo suposo que se m'han tingut precisament
perquè la gent que va recuperar...
Primer els històrics i després la gent que va recuperar
la festa del foc, en aquest cas,
va ensenyir-se molt amb un model tradicional.
Que eren aquests 20 minuts.
Sí, al final normalment les exhibicions de foc
tenien una cloenda àlgida
que eren aquests 20 minuts on la població
ajuda a encendre una mica a vegades i tot.
S'afegeixen més elements al que seria
el grup reduït dels diables
i intenten mantenir aquesta constància del foc.
Jo diria que és un precedent o una resta,
depèn de com s'emiri,
dels antics castells de focs
que no eren tan espectaculars en quant a temes aèris
i es mantenia aquesta carretillada.
Normalment, avui en dia,
tant l'Arbós com el Vendrell o Terraden Barra
han diversificat les seves actuacions
en diferents seccions de foc,
una mica l'estil dels castells de foc,
és a dir, no es tira només un únic tipus de pirotècnia,
sinó que es tira en diferents tipus repartits.
I el Vendrell això es clou, a més a més,
en una cosa que no fan els diables,
sinó que fan, en aquest cas, la pirotècnia,
igual que és l'encesa del campanar,
que és una cosa molt bonica,
que es fa demà a les 12 de la nit,
que no té res d'extraordinari
en quant a potència d'espectacle,
però que té un encant molt bonic.
Encendre un campanar és una mica allò de...
la curiositat d'aquella de...
em sembla que l'infern cremi l'església,
però també té un...
Té molt de simbolisme.
Sí, a més, en el cas del campanar del Vendrell,
que és un campanar d'aquestos del Penedès
presidit per un àngel, no?
I, bueno, que va ser tot un embol.
Oi, hi havia un senyor al Vendrell
que s'hi enfilava cada any, no s'hi recordes?
Sí, bueno, hi ha moltes mogudes d'aquestes.
Aquestes d'enfilar-se al campanar
i, bueno, i tenia els recordguines i coses d'aquestes.
Doncs aquí hi ha aquest regust encara antic
que jo diria que es manté, no?
Les altres colles de diables
que no fan aquests 20 minuts,
a quin temps redueixen aquesta regust?
No, no, no es fa, senzillament es fa.
Jo diria que això és un element
que ha quedat situat en un...
No, és bo saber-ho, allò,
perquè, clar, així ho sabem una miqueta més.
És un dels elements singulars
que té aquesta població,
els de l'arbós,
que sempre han estat històricament
barallats amb els del Vendrell.
diuen que els del Vendrell
ho fan molt malament
i els del Vendrell diuen que ho fan molt malament
hasta l'arbós.
Mira, un altre programa
que podríem fer un dia
és buscar localitats i motius
pels quals estan barallats.
El Carnaval, Vilanova i Sitges.
Sí, i l'arbós i el Vendrell.
L'arbós i el Vendrell pels diables.
Podríem fer un llistat, un rànquid,
d'a veure què és el que enfronta amistosament
diferents localitats
en matèria de cultura popular.
Segur que la llista seria llarga,
perquè això estimula molt també
els pobles i les entitats.
Sí, sí, sí.
De totes les formes,
sempre s'hi barregen raons històriques
més o menys serioses,
però sempre s'hi barregen.
Això està clar.
I després, la festa de Santana del Vendrell
clauria el dia 27
amb Santaneta,
que és el dia després del dia central,
on per a aquella gent
que no hagi pogut veure l'actuació
de demà al matí,
que és un dia feiner,
a partir de les 8 de la tarda
hi ha una nova sortida
dels grups de cultura popular
de la vila del Vendrell.
Diu que Santaneta
és el temps d'aposta
per a les oques
i hi ha un refrany que diu
aquí vas molt preparada, tu.
Per Santaneta
pon ses ous
luqueta.
Luqueta.
Ja veus tu
quin refrany tan transcendent.
No, però té certa gràcia.
Quin més, eh?
Sí?
Els vols?
Sí, sí, potser esperar.
Avui m'ho guanyes totalment,
perquè ja no porto ni un, eh?
Feia temps, feia temps
que no traia els refrany
aquí a la taula.
No, no, res, són inofensius.
Diu per Sant Jaume i Sant Anna,
ja que parlar avui
Sant Jaume de Bar Sant Anna,
diu per Sant Jaume i Sant Anna,
raïm a la plana,
per Sant Jaume i Sant Anna
pinta el raïm i la magrana,
per Sant Jaume i Sant Anna
raïm a la taula,
per Sant Jaume pinta l'uva,
per festes d'agost
ja serà madura.
Què passa?
Aquest raïm de la taula
el veig difícil, eh?
Realment, però vaja,
deu de ser d'alguna altra zona.
És el que jo t'anava a dir,
que tal com va el panorama
del tema de la meteorologia
i l'agricultura i tot plegat,
dius el refrany
no sé bé bé si es corresponen.
Aquest ha de ser bastant antic
i el temps haurà canviat moltíssim
perquè les festes
normalment s'organitzaven
a partir dels cicles agrícoles
i l'agost sí que sabem
que hi ha collites de raïm
en el Penedès, no?
Però, no sé,
potser estic molt equivocat,
però jo que sàpiga ara
collir...
No, però espera,
en quant a productes,
hi ha un altre per aquí
que l'he trobat ara aquí
i suelto, veus?
Diu, per Sant Jaume,
l'Avellana a taula.
Això és una altra cosa, no?
Però és del matí refrenyer,
fixa't tu que deuen anar
una mica així per zona geogràfica.
Però en aquest cas del raïm,
vaja, no sé,
no, no, no.
Raïm hi ha tot l'any, no?
Però per collir a taula
ja es veuen a les parades,
però avui dia,
com que hi importen
la fruita de tot el món,
vés a saber.
No, i si ens situem
en el calendari
de les festes majors,
és a dir,
el que està clar
és que en les comarques
del Camp de Terranet del Penedès,
a Vilafranca,
doncs,
es collia el raïm,
doncs,
més o menys a l'agost,
després venia la festa, no?
Santa Tecla
es collia just
abans de Santa Tecla,
o sigui,
a mesura que vas canviant
de comarca,
doncs,
es va variant
el temps de collida.
Si tires cap a dins
a la Conca Barberà
també va més enrere,
encara, no?
És a dir,
depèn una mica
també del lloc concretament,
no?
Però en aquest cas,
no ho sé,
no ho sé,
ha de ser un raïm
del pla de Bages.
Però es refereix més,
no es refereix tant
que es colli, eh?
Venia a referir-se
que diguem-ne
que es prepara
perquè és a l'agost
quan madura realment.
Home,
sembla d'entendre
algú de la taula, també.
Sí, aquí diuen
que per Santana
arraïma la taula,
però això depèn
de...
Els altres,
pinta l'uva per festes,
l'agost ja serà madura.
Això és una altra cosa,
això és una altra cosa.
Pinta perquè realment
agafa el coloret, no?
Exacte,
que comença
i a l'agost és quan madura
i al setembre
doncs fem la varema.
Això sí.
Bé, bé,
després d'aquest...
Tongada de refranys.
D'aquest bonic capítol
dedicat al refrany
i parlem de les santes.
a Mataró
és curiós
que no li diuen
pel seu nom
sinó a les santes.
Sí, és que...
És a dir, que si tu vens de fora
i no li preguntes a ningú
quines santes...
I ara
afegirem una mica més
d'acollit aquí
amb aquest tema
de les santes,
però el que és cert
és que les santes
tenen uns noms
lleixets,
però bé,
no sé,
tampoc podem parlar massa...
Això és molt subjectiu.
Sí, bueno...
No és per discutir.
Sí, no,
aviam, Jordi, sí.
Bé, no sé,
tecla pot ser
més o menys bonic,
però tampoc...
Jo no veig
que hi hagi molta gent
que tria aquest nom,
però vaja,
a Mataró
no sé quantes julianes
i semprunianes n'hi ha.
Semprunianes,
no sé, julianes
jo diria que sí, no?
Sí, vols dir?
És més comú.
Julia sí, però...
Juliana?
Juliana?
Vols dir que algú...
Jo sí que he vist allò
tallar-ho a la Juliana, no?
A Juliana,
tallar Juliana.
Que no sé si va ser
la fi que va fer
una de les santes.
No sé si va ser
una de la fi
que va fer
una de les santes, no?
No, no, no,
mira,
bé, no ho sé,
no sé exactament,
sé que les van martiritzar
aquestes santes
que es veu que no són santes
perquè, segons diu...
No, però no són santes
després del nou papa.
Jo he acabat de llegir
un programa
de la festa major
de les santes de Mataró
i m'he quedat al·lucinat
perquè és la primera frase
de l'escrit
que fa l'organització
de la festa,
doncs diu
que en guany
que l'Església
ha proclamat
que Juliana i Sempruniana
no són santes
vol dir que, no sé,
o li han descobert
algun pecat
així amagat...
Però jo no sé
et poden treure
el títol de sant
així com així, eh?
Aquest, jo crec
que el ràssinger aquest
ho treu el que hagi de treure,
perquè em sembla
que les coses van així, eh?
Perquè, vaja,
aquí ja se les han encarregat.
Juliana i Sempruniana,
què són ara, beates?
No ho sé, no ho sé.
Que són a partir d'ara
o hem de ser d'anar?
No ho sé.
Jo podrem fer un programa
específic de les retirades
del títol de santes.
A veure,
el que està clar
és que aquestes santes
han estat tradicionalment
vinculades,
tothom ha dit
que eren de Mataró,
de la població d'Illuro,
Illuro,
la població romana d'Illuro,
i que van ser famoses
per ser martiritzades
arran d'amagar el cos
martiritzat i matat,
amagar per enterrar-lo,
de Sant Cugat,
que Sant Cugat
és precisament avui,
25 de juliol.
Avui és Sant Cugat també,
presentats als Cugats.
I això és cert,
està vinculat
amb aquesta història.
Llavors,
em sembla que
el
1700
i poc,
1722,
hi ha un culte important
a la ciutat de Mataró
sobre aquestes
patrones,
no?
Ex-santes ja,
segons informació.
No, aleshores sembla que
eren santes,
avui són ex-santes,
però aleshores ho eren
a tots els efectes.
I els veïns d'un carrer,
que és el carrer d'en Pujol,
d'on s'ofreguen l'ofici anual
que se celebra,
doncs a la basílica principal,
i col·loquen unes imatges
de les martiritzades a la façana
del carrer aquest,
del carrer d'en Pujol,
número 23.
50 anys més tard,
resulta que les santes
feien tants miracles
que es produeix
un trasllat
de la reliquia
que estaven
a Sant Cugat del Vallès
fins a Mataró.
I a partir d'aquest moment
és quan les santes
agafen realment
una dimensió de patronatge
important.
Per això,
a partir de l'any següent mateix,
el 1773,
ja la primera processó,
podríem dir,
de festa major
dedicada a les santes
i les primeres vespres
de santes
i tota una sèrie de coses.
això vol dir
que les santes
van desplaçar
un patronatge anterior
en aquest cas
que era el patronatge
de la mare de Déu d'agost,
del 15 d'agost.
És una mica la història,
o sigui,
té molt a veure
amb aquests dies,
enterren el cos
de Sant Cugat,
avui els Cugats
estan també en un omàstica
i demà,
doncs,
bueno, perdó,
les santes no són demà,
demà Sant Anna,
les santes és a continuació,
si m'equivoco,
és el dia 27
perquè les santes
tenen un programa
complicat.
I són festes, festes,
no?
Sí, sí,
complica una mica així,
és el dia 27,
és el dia central
de les santes,
no?
És el dia que se celebra
l'ofici
en honor a aquestes santes.
És a dir,
aquesta setmana
anem de Sant Jaume
a Sant Anna
i de Sant Anna
a Sant Aneta
o precisament
a Juliana i Xempruniana.
Llavors,
entre les coses
que se senten
aquests dies
o es podran sentir
a Mataró,
hi ha una cosa
que ens ve així
de bé.
a Sant Anna
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, això...
A veure, ens anem a situar-nos, ens anem 120 quilòmetres...
El podem posar de fons, Joan Maria, allò, perquè mentre el Jordi ens fa l'explicació a una altra cosa...
No ho farem aquí els coros.
Jo no, eh?
Aproximadament a tres quarts de vuit de la tarda surten dels diferents llocs de la ciutat els principals elements de la festa.
A Mataró no hi ha molts elements, però els que hi ha són com molt estimats.
Hi ha els bous, que s'anomenen homerotes, hi ha el drac, les diableses, que no diables,
hi ha la família Robafabes, que són els gegants preciosos, els nans que els acompanyen, i l'àliga.
Tot això surt de diferents llocs.
Llavors, aquí ja comença a sonar una mica aquest himne, no?
Diríem de festa major.
Ara aquí comença un, dos, tres...
Tothom a l'hora, no?
Sí, sí, llavors...
Hi havia aquí els cronistes castellers de la ràdio, el Jordi Solignac, que ja estava parli allà darrere.
Això també és l'himne dels capgrossos de Mataró, que són la colla castellera de Mataró.
Bé, això comença, ens porta a l'Ajuntament, aquí hi ha una mena de pregó que rep el nom de crida, també.
Després comença la nit boja, i la nit boja comença aproximadament a quarts de dotze,
quan, insistentment, només sona aquest pas doble, no?
Això és una mica, igual que hi ha altres festes, que sonen al Paquito, o sonen a l'Amparito, aquí de Raona, en diversos jocs.
Bé, surten tots els gegants, els quatre gegants de família Robafaves,
i fan un recorregut, doncs, d'uns 300 metres, que dura, doncs, tres quarts d'hora, per fer-se.
I la gent va cantant aquesta peça i fent flexions.
És a dir, jo dic que els que no són molt esportistes a les santes, doncs,
cada vegada que comptes de l'1 al 15, has d'anar a 80, no?
Per tant, t'has d'anar a preparar prèviament, si vols anar a les festes de Matarito.
Acabes, però ben suat, i més amb aquesta xafú que fa aquests dies.
I després hi ha un descans d'una horeta, a partir de les dotze fins a quarts,
o una horeta llarga, quarts de dues, les dues, que hi ha una mica de música,
i després comença el retorn a l'Ajuntament, no?
Igual, passa que això es fa per un carrer que es diu La Riera,
que és per on pujava i baixava, bueno, per on baixava l'aigua,
i avui en dia pujant i baixen els gegants,
i, clar, doncs, hi ha un cert pendent, no?
I, doncs, acabes realment molt suat.
Quan s'acaba això, comença l'escapada de Negra a nit,
que podríem dir que és el correfoc de Mataró,
això ja són pràcticament les dues de la matinada,
i quan s'acaba hi ha una ruixada general,
que abans es feia darrere a l'Ajuntament,
però avui en dia es fa en el parc central de Mataró,
perquè hi havia una gran aglomeració.
Aquesta ruixada es feia només en música de disco, no?
Avui en dia es fa en orquestra una mica,
per allò les influències que hi ha en Mataró, Tarragona,
doncs, aquí nosaltres hem influenciat una mica
el de la remullada cap allà i hem afegit una orquestra, no?
I es fa en orquestra.
Es fa en orquestra, bueno, es fa en digí i amb una mica d'orquestra.
I, bueno, és una nit molt completa.
Que enguany ruixaran, com hem fet abans,
amb l'aigua de la piscina municipal.
Sí, enguany, això és...
Aquí tothom ens anem buscant la vida.
Ara, tothom ha buscat la cosa de l'aigua.
Sí, resulta que enguany a Mataró,
la piscina la tancarà el mes d'agost, no?
I la buiden abans per fer la festa.
Vaja, en fi, una cosa d'aquestes...
És a dir, com que tanquen la piscina prèviament,
la buiden per fer tasques de manteniment
i aprofiten aquesta aigua per fer la ruixada.
Esperem que estigui depurada.
No sigui que caigui alguna cosa més amb l'aigua.
Però vaja, això és una mica un dels actes centrals de les santes.
Demà hi ha molts més actes, hi ha moltes coses,
però vaja, m'ha semblat que podríem destacar una mica...
A més, d'aquesta festa no n'havíem parlat mai, veus?
No ho sé.
N'hem parlat de tantes coses, però dius...
Jo el pas doble sí que l'hem posat...
Segurament en algun espai dedicat a la música.
I segurament alguna vegada, quan vam començar aquesta sèrie,
aquesta festa la devíem d'explicar,
potser no des d'aquest vessant que hem fet avui,
Jo no la recordava, aquesta festa, veus?
No, no, no és de les més usades,
però la peça aquesta sí que m'agrada molt usar-la de quan en quan musicalment.
De totes formes, realment és una festa que ha pujat moltíssim.
Ahir es va veure una diada castellera magnífica,
com el company Soriniac després ens explicarà,
i realment és una festa en majúscules.
Jo els dic que...
És d'aquelles festes que si hi van,
doncs no se n'aprenediran.
I a més la fan el dia que toca, això sí.
És un símptoma, quan vegin que una festa la fan el dia que toca,
és un símptoma de serietat.
És com un certificat de garantia, no?
Sí, jo diria que sí, eh?
Jo diria que sí.
Doncs Jordi, gràcies.
Sí, ens acomiadem amb aquest bequetero, no?
Jo crec que sí, que el podríem deixar una miqueta de fons,
perquè després d'una pausa haurem de tornar a Mataró,
doncs ho farem també recordant aquesta música.
Jordi, Bertran, moltíssimes gràcies.
Moltes felicitats als Jaumes, Cugats,
Annes, Anetas i Juliana Cisjamprunian.
Déu-n'hi-do, moltíssim.
La setmana vinent tornarem.
Segurament s'han deixat algun, però...
Adéu-siau, bon dia.
Béu-siau, bon dia.
ens germà.
Béu-siau, bon dia.
Béu-siau, bon dia.
Béu-siau, bon dia.
Béu-siau, bon dia.