.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
Benvingut. Aviam, no és cap sorpresa,
perquè ja ho vam anunciar la passada setmana,
que parlaríem de Corpus.
Aquest proper dijous, aquest dijous d'aquesta setmana de maig,
és dijous de Corpus.
La setmana passada ja vam començar a parlar
per allò de Pasqua, Granada, Corpus, un dijous entre mig.
És un refrenyet d'aquells, és l'únic que he trobat.
Jo em volia preparar-te.
Jo pensava que tindria una llarga llista de refrenys per a tu,
perquè la festa del Corpus és molt popular
i continua sent molt popular,
perquè a més aquí a Catalunya hi ha una gran festa,
que és la Patum de Berga.
No parlarem de la Patum, que ja n'hem parlat altres anys.
Però sí que escoltarem una mica de so de la Patum.
a la Patum de Berga.
Aquells que han tingut la fortuna de gaudir
de la festa de la Patum sabran que aquest és un dels moments.
Anava a dir àlgids per ser fina i elegant, no, Jordi?
És un moment potent, que ja la gent està que no...
Sí, sí, ambientada.
Més o menys com el control d'aquí de Tarragona Ràdio
que quan posem algun tema...
Sí, perquè no és costum, però val a dir
que el programa d'avui va dedicat al nostre company, el Quim.
que li dediquem i aquesta tonada en particular s'ho ha guanyat a pols.
Sí, sí, tot i que parlarem d'una cosa més seriosa.
Seriosa, seriosa, no ho sé, perquè he vist algunes fotografies.
No, parlarem d'una faceta de...
La diferència, podríem dir, entre el corpus de Patum, de Berga,
o en general altres festes d'aquest estil que s'ha mantingut
a la zona, diguéssim, del Principat de Catalunya,
per exemple, Solsona, que té també una festa potent en aquests mateixos moments,
en aquests mateixos moments, a diferència, doncs, d'altres moments més històrics, no?
Si ens remuntem a mals segles, doncs, hi ha una visió absolutament diametralment oposada, no?
És a dir, la Patum d'avui en dia, o la festa Solsona, o en general, el corpus català,
és una festa més propera a la festa major que no a la festa
que originàriament es va concebre com una festa religiosa, no?
Malgrat això, hi ha algunes celebracions en l'àmbit països catalans,
sobretot en les poblacions de Corella o la població de la ciutat de València,
que permeten rastrejar com era la festa del corpus fa molts segles
i veure personatges que, absolutament, podríem dir que han passat pràcticament a la història, no?
En les altres poblacions com Berga o Solsona, no?
No sé, a mi, per exemple, de Berga, només em ve el cap d'aquest tipus de personatges
que us comentarem, doncs, un sant que és Sant Miquel, no?
Que ha quedat pràcticament com a única resta, no?
Del que seria l'aspecte més religiós de la Patum, no?
En canvi, hi ha altres poblacions que aquests personatges,
molts d'ells basats pròpiament en la Bíblia, doncs, s'han mantingut fins avui en dia.
És el que donaven en la seva època justament aquesta dimensió més religiosa de la festa
i el Jordi ha portat unes fotografies realment...
Sí, més que res per parlar sobre les fotos, per explicar-les, per fer una mica de memòria.
La setmana passada el Jordi ens parlava de nans, que tenien aquesta part important a la festa,
als Països Catalans, centrada aquí, i avui ens parla justament d'aquests personatges.
Molts d'ells basats en personatges de la Bíblia, de l'Antic Testament,
personatges que més desfilaven amb tota una parafernali, que tenien un gran protagonisme a la festa,
com a testimonió en aquestes fotografies.
M'ensenyaves, doncs, a València, una gran desfilada de corpus...
Sí, encara és vigent, eh?
Encara és vigent, el que passa que, òbviament, i en alguns aspectes afortunadament l'estètica ha canviat,
perquè hi ha una estreta vigilància policial, des de les fotografies que portava el Jordi.
Sí, sí, sí, en lliure dels anys 70.
Però s'han conservat, no?, aquests personatges que anaven avillats i vestits, doncs, molt com de teatre, molt teatral.
Les barbes que es veien molt postisses, no s'intentava, doncs, reproduir la realitat,
sinó que jo crec que provocaven aquesta cosa postissa de la disfressa.
Exacte, el corpus és el gran teatre popular de carrer de tota Europa, podríem dir,
i a partir d'aquí s'origina una evolució que deriva en cada lloc, en una festa pròpia.
I eren professionals, no?
Fins als anys 70, totalment professionals.
No com ara, allò, entitats, allò, amb ganes de...
No, avui en dia, sortosament, això també ha evolucionat i estem parlant d'entitats.
En la majoria dels casos, en el cas de la ciutat de València,
és una gran associació, l'associació d'amics del corpus,
que bàsicament la seva funció és fer sortir al carrer aquest gran teatre bíblic, podríem dir, no?,
que es desfila, doncs, pels carrers de València el diumenge, en aquest cas,
perquè València està dirigida el diumenge, matí i tarda,
i, per exemple, a Morella també el diumenge a la tarda,
per posar dues poblacions importants, no?
La transcendència d'aquests personatges ha estat tan gran en la història
que jo, només per fer alguna petita repassada d'alguns d'ells,
perquè els oients ens facin la idea de quin tipus de personatges parlem,
m'he centrat en els personatges que tenen renoms.
És a dir...
Sí, perquè no conservaven, en la majoria dels casos, els noms originals bíblics, no?
Sinó que han anat derivant cap a noms més populars.
Exacte, només parlarem d'aquests, perquè veieu, o d'alguns d'aquests,
veieu que la població els interioritzava fins al punt
que se'ls coneix pel renom més que pel nom, no?
El primer, que... no parlaré per una ordre de desfilada,
però una mica per ordre de selecció, no?
El primer és el personatge ben conegut, que és Noé, no?
El del vaixell, el del arca.
El del vaixell, exacte.
El vaixell va ser un...
Bueno, crec que és un dels episodis més destacats, no?
que realment cal recordar, no?
Que és aquest personatge...
I en època de sequera més que recordar-lo.
Sí, sí, sí.
És el personatge que va, doncs, amb la seva nau,
va embarcar, doncs, una parella dels noms.
És de les llegendes més boniques, no?
Sí, vols que ens hi...
Ah, doncs, allò encantada i tal.
Bueno, és allò, aquell moment, no?, del Gènesi, no?,
en què, arran de la corrupció, no?,
que vivia el poble, no?,
s'embarca, o sigui, Déu fa embarcar un personatge que és Noé
amb una nau per salvar, diguéssim, la humanitat, per refondar-la, no?,
pràcticament fa morir tot el que havia creat i embarca amb aquesta...
Va fer un reset, com si diguéssim.
Exacte, va fer un reset, molt bé.
Embarca, doncs, a Noé, la seva dona, els seus tres fills,
les seves dones i una parella d'animals de cada espècie, no?,
i els fa navegar, no?
Quan passen 40 dies i 40 nits,
Noé llança un corp a volar,
els corps són normalment la bèstia que menja la cap morta, eh?, fixeu-vos,
i l'envia a veure per com a prospecció, podríem dir,
i realment torna un colom, no?, a la nau amb una branca d'olivera, no?,
que és el senyal que la terra ja està ixuta, que no queda...
Torna a ser fèrte.
Que rolla, exacte, i que els arbres tornen a verdejar, no?
Això és el llibre del Gènesi.
És una història molt bonica, aquesta.
Sí, és una història molt bonica.
I això té una representació només amb un personatge dins d'aquesta gran desfilada,
que és Noé.
I Noé surt desfilant amb un renom que és l'abuelo del Colomet,
en Valencia, en aquest cas,
i perquè porta...
A l'abuelo del Colomet per la...
Per el colom, que representa el símbol de la tornada, no?,
de la que la terra ha tornat a...
I veig la fotografia que porta un colom.
Exacte, és l'emblema característic...
Va vestit així, però més, com a molt...
Sí, més...
Molt aparent, no?
Sí, és un personatge...
De patriarca, clar.
Exacte.
És un patriarca.
S'ha de tenir en compte que...
És un patriarca, a més, amb la imatge d'home vell,
normalment, aquí no ho veus massa, però desfila com a encorbat, no?
Com l'hi deien?
L'abuelo del Colomet.
L'abuelo del Colomet.
Perquè és un ancià, no?
Una persona, doncs, molt veterana, no?
I amb aquest color malama.
S'ha de dir que la història de gent que ha aprofundit en aquest gairebé mit,
i amb mita m'atreviria a dir,
doncs ha remuntat molt més enllà dels textos bíblics,
i fins i tot hi ha gent que diu que això és una transposició a la cultura occidental,
o bíblico occidental, de mites anteriors, no?
Com, per exemple, els sumeris i els acadis.
Això ja se sap que es diu molt bé.
Sí, bueno, és una història d'aquestes boniques, no?
Realment.
Aquest abuelo del Colomet és un dels personatges que...
L'abuelo del Colomet, que és el Noé, el Noé universal,
però d'una forma molt local, localitada al País.
No surt el vaixell, no surt el vaixell, ni tots els animals.
Només surt el personatge emblemàtic, no?
Hi ha una altra història d'aquestes també característiques,
que, bueno, s'ha de tenir ben present, no?
Un altre nom característic que és l'Àngel Bobo, no?
L'Àngel Bobo és un personatge que surt desfilant
amb una figura daurada d'un àngel a les mans, no?
Que és realment l'emblema que porta el personatge
que representa a Sant Mateu, com un dels quatre evangelistes.
Els evangelistes estan tots representats per animals,
menys Sant Mateu, que està representat per aquesta figura daurada d'àngels, no?
Que podríem dir que el seu origen ve perquè aquests personatges bíblics
antigament eren com una mena de caparrots, de nanos,
dels que parlàvem l'altre dia, i cadascú portava un cap de bèstia,
excepte aquest personatge que representava Sant Mateu, no?
Que portava una figura humana que era tan deforma, podríem dir,
tot i que intentava representar un àngel que li deia l'Àngel Bobo, no?
Bobo.
I aquí, de partir d'aquí, de foll, de tonto, no?
És una mica aquesta idea del personatge, no?
Però són els personatges, realment, els quatre evangelistes.
Continuo quedant amb l'Abuelo del Colomet, aquí.
Bueno, sí.
De moment, ja ho haurem.
I he començat per una de les més boniques, no?
Un altre dels personatges que encara podem parlar
és el capellà de les Roques.
El capellà de les Roques és un personatge que realment,
antigament, era un capellà,
i aquí s'acaba d'explicar dos conceptes, no?
D'entrada, el concepte capellà i d'entrada, el concepte Roques, no?
Però el capellà era el capellà, diguéssim,
que estava a sou de l'Ajuntament de València, en aquest cas,
però que existia en molts altres llocs,
i era un personatge que, diguéssim, cuidava,
tenia cura dels entremesos, dels elements de la festa,
del corpus que estaven dipositats,
amb el que encara existia en dia a València,
que són la Casa de les Roques,
és a dir, la Casa, podríem dir, de la festa,
per remuntar-nos cap a una idea més propera a nosaltres
i més identificativa,
i que, segons s'ha pogut historiar,
doncs, normalment, era un càrrec que corresponia,
per tradició,
amb un personatge eclesiàstic que mirava de tenir cura
que no es perdés la filosofia inicial d'aquests elements, no?
Aquest personatge, quan començava la festa,
sortia al davant amb una borreta,
i anava obrint i saludant a la població.
Això avui en dia no fa cap capellà,
ni de l'Ajuntament, ni de l'Ajuntament,
però un personatge teatral
que va saludant el personatge que és conegut com a tal
el capellà de les Roques,
i que és un personatge dels més populars, no?
L'altra qüestió és...
I que va vestit de capellà...
Sí, va amb hàbits, si no m'equivoco, dominicans, eh?
Seria més aviat un monxo dominicà el que porta.
I, bueno, porta un barret a la mà,
en què va saludant el públic, no?,
convidant-lo a la celebració.
Veia ser una mena de pregoner popular, no?,
que surta...
Normalment, antigament, sortia a la vigília de la festa,
donava un tomb per la ciutat
i convidava...
D'entrada, anava a les cases dels regidors de l'Ajuntament
i a les autoritats i els convidava el professor el dia següent.
Això encara, els que parlàvem de Patum,
això encara passa demà a la tarda a Berga.
No va al capellà, sinó que va al conjunt d'elements
del seguici de Berga, de la festa de Berga,
i van fer una cercavila,
però no una cercavila sense sentit,
sinó una cercavila que recorre els domicilis
de totes les autoritats bergadanes, no?
Doncs això és on està inspirat aquest personatge.
I l'altra paraula és la paraula roca,
que és una paraula interessant,
perquè la casa de les roques no vol dir
la casa de les pedres.
Les roques són...
Alguna vegada hem fet amb algun apunt
aquí en aquest programa,
però les roques són una mena de grans decorats
que surten pel carrer a motiu d'aquesta festa,
que van sobre rodes.
És un decorat universalment conegut,
el tenim d'Orient a Occident,
i és un decorat mòbil, no?
És a dir, antigament,
per fer la representació teatral,
el teatre carrer existeix des del mateix naixement
de la humanitat,
però hi ha un moment determinat
que amb un concepte de creixement espectacular
de la festa al carrer
es munten uns decorats sobre uns carros,
i aquests carros,
doncs més o menys guarnits,
doncs van passejant pels carrers.
Hi ha coses meravelloses,
i jo els recomano
que si mai tenen l'oportunitat
d'assistir a una festa
que alguns li diguin
que hi ha roques, carros o coses similars,
n'hi ha per tot el món,
des d'Anglaterra,
Alemanya,
Sicília,
València,
Japó,
a tot arreu hi ha carros pel món.
És a dir,
no n'hi ha molts,
però n'hi ha coses meravelles.
Hi ha algunes meravelles,
és a dir,
poden trobar tapissos de Flandes
del segle XVI-XVI
amb carros d'aquestos
perfectament conservats,
i no a Flandes,
sinó com pot passar
a la catedral de Tarragona
que hi ha una col·lecció magnífica
de tapissos
més o menys conservada,
més aviat mal conservada
que ben conservada,
però hi ha algunes coses
d'aquestes meravelloses.
I aquests decorats
servien perquè
sobre ells
es representessin
petits misteris
medievals
i petites obres de teatre de carrer
que permetien
que, a diferència
del que pot passar
en un escenari
amb un cadafal fixe,
aquest cadafal
anava recorrent
tota la processó,
un recorregut hipotètic
de la processó
i en cada espai determinat
hi actuava.
Podríem dir,
escolti,
no seria més fàcil
que hi hagués un entenimat
i la gent...
I que la gent es mogués,
no?
El problema és que aquí
ja anava
la escenografia incorporada,
no?
Hi ha un conjunt
de roques molt importants.
Això, fixeu-vos
que sí que és important
que,
en el cas de València,
l'any 1435,
els regidors municipals,
els jurats municipals,
ja van crear
una casa de les roques
que es començava aquest any
i s'acabava el 1447.
No és l'únic cas,
sabem perfectament
a la ciutat de Tarragona
que les roques
no en tanta abundància
com a València,
però en sabem
que hi havia unes quantes,
es custodiaven
en un espai
que es deia
la Casa dels Entremesos
i que estava ubicat
a més o menys
a la plaça del Rei
on està l'actual
Església de la Trinitat
tocant,
podríem dir,
el que seria
l'antic barri jueu,
no?
I aquí,
de roques,
podríem comptar
moltes menys
que al País Valencià,
però unes tres o quatre roques,
depèn del moment,
sempre havien sortit,
no?
A València és un nombre
molt més gran de roques,
però d'aquí ve aquesta paraula,
no?
Roca,
que també en alguns llocs
s'anomena castell
en el sentit
que la escenografia
és, diguéssim,
molt alta,
no?
I es veu com un castell,
no?
Seria una mica
aquest element,
també,
que encara podeu veure
avui en dia,
doncs,
ja dic,
a molts llocs d'Europa,
però el més proper,
doncs,
d'Europa i del món,
però un dels llocs
més propers,
doncs,
és la ciutat de València,
no?
Que dona nom
a aquest capellà
que tenia cura,
no?
Un altre aspecte,
un altre personatge
és d'aquestos,
són els sirialots,
no?
Els sirialots
són uns personatges
avillats més o menys
amb les barbes
que tu deies.
Aquelles que es veuen
que són postisses
de risa.
Totalment,
amb unes corones
també postisses,
però que fan un cert efecte
i és un grup
que actualment
configura 26 personatges,
però en el seu origen
van ser 24
que ja expliquen
les cròniques
vestits amb túniques
blanques,
barbes,
perruques,
postisses
i corones
del llandes,
de lleutor,
podríem dir,
que porten
un gran siri
que està
guarnit
amb l'escut
de la ciutat
de València.
Què representen
aquests 24,
posteriorment 26
personatges,
no únicament
a València,
què representen
les grans processons
del corpus,
entre elles
la de Tarragona,
això es traslladava
també per Sant Adegla,
i a Sant Adegla
surten aquests siris
que moltes vegades
no identificàvem,
i clar,
si no veus
una cosa semblant,
van uns siris,
pot semblar
que el siris
porta tothom.
doncs no,
els siris,
els 24 siris
aquestos de rigor
són els
que representen
els ancians
de l'apocalipsi,
és a dir,
són uns personatges
inspirats
en el moment aquest,
diria,
màxim,
de l'apocalipsi,
que són espantats
en aquest text
tan antic,
i que
són uns personatges
que feien
companyia a Déu
en el seu tron,
que ja vestien
amb les descripcions
que tenien
precisament
de color blanc,
que portaven
aquestes corones
d'or,
en la descripció
de l'apocalipsi,
originàriament
eren d'or,
després ja hem passat
al llautor,
però vaja,
i que
bàsicament
es van repetint
durant diferents llibres bíblics,
com per exemple,
aquest de l'apocalipsi
seria el més important.
Aquest fet
que estan al costat
del Santíssim Sacrament,
aquesta posició
al costat
de Déu
els hi dona
després una posició
al costat
de la custòdia
del Santíssim Sacrament,
o en les processions patronals
al costat
del Sant,
precisament
perquè tenen
una visió,
jo deia,
a vegades
més
ja amb un esoterisme
o fins i tot
s'han adonat
visions
d'allò
cabalístiques,
una mica
una cosa rara,
és a dir,
tenen realment
una missió
una mica,
són dels personatges
més,
jo diria,
més transcendents
i més enigmàtics
que surten
dins d'aquest tipus
de processons,
són els 24,
he dit que a vegades
sortien 26
perquè va haver
un decret reial,
fixeu-vos la importància
d'aquestes personatges,
que l'any 1456
el rei Joan II,
de la corona catalana
o aragonesa,
va decretar
que en homenatge
a la Immaculada Concepció
es canviaven
la normativa aquesta
o la tradició
dels 24 ancians
i se n'afegien dos més
com a homenatge
com a homenatge
a aquest personatge
religiós femení
que també és una cosa
que és prou curiosa
perquè al final
del segle XV
la Mare de Déu
comença a tenir
una importància
molt gran
i s'ha volgut interpretar
amb aquest fet
dels dos ancians
de l'apocalipsi
que s'ajunten
en els 24
que hi ha preexistents
com una idea
d'homenatge
d'homenatge
a la Mare de Déu
per, diguéssim,
nivellar
el seu rang divino
però vull que fins i tot
el teatre
o sigui,
els reis
Joan II
decreta,
ordena
que es produeixi
aquesta modificació
de l'aspecte teatral
en el sentit
i de fer valorar
la importància
que tenia
aquesta manifestació
teatral
que anava més cap allà,
més enllà.
Tots aquests personatges
es mantenen encara?
Sí, sí,
només estic parlant
dels personatges
i dels més coneguts
amb renoms.
Perquè n'hi ha més.
No els podríem acabar
ni fent tot el programa
l'any.
Però sobretot
a la zona del País Valencià.
A veure,
jo...
M'agafes una mica així,
però al País Valencià
hi ha unes manifestacions
destacades.
Però, per exemple,
fa uns anys
a Tarragona
a la mostra Folklore Viu
van vindre
l'apostolat,
que no n'hem parlat,
l'apostolat
del Corpus Donyati,
això és el País Basc.
L'apostolat
són els apòstols
que van també desfilant
amb caretes,
amb màscares...
I que ve a ser també
una mica això.
I és això,
el que passa que, clar,
jo, per exemple,
aquí no te'ls he explicat
perquè no tenim nom.
No, però et parlava
com unes figures
que perviuen
sobretot al nostre territori,
no?
Vull dir que són personatges
que, si parlem de Catalunya,
doncs és en aquesta zona
de les comarques del sud
on és més fàcil...
Els països catalans
els trobaríem aquí,
però a mi se m'acudeixen
sense haver pensat
ni molt,
molt menys,
ni portar el programa
preparat per això.
Se m'acudeix parlar
d'un àmbit molt més ampli
en el cas dels personatges
concretament religiosos,
no de les roques
que us he parlat
fins i tot
de la zona asiàtica,
en el cas
de la zona
d'influència
d'aquests personatges bíblics,
crec que s'hauria de situar...
Per exemple,
a l'estat espanyol
els trobem
des de León,
hi ha un poble,
no ho recordo,
que té uns personatges
característics
des de temps ancestrals,
Puente Genil,
a Còrdoba,
hi ha una manifestació
extraordinàriament rica,
potser tant o més
que la de la ciutat de València,
València, Morella,
onyat,
és a dir,
estan estesos
per tota la geografia,
el que passa
que només han quedat
reductes
en determinats llocs,
però són uns personatges
absolutament...
El gran teatre
d'aquesta festa,
del Corpus,
era un teatre,
jo diria,
gairebé en el món medieval,
de l'Europa medieval,
era un teatre universal.
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana.
Vinga, absolut.
A veure si no.