Un dimecres més ens curem en salut gràcies a la col·laboració de la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Saludem com cada dimecres, com cada setmana, el doctor Joa Maria Zerà, gerent de la xarxa.
Doctor Zerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui, doctor Zerà ens proposa parlar d'un tema delicat, d'una malaltia malauradament molt més comuna del que nosaltres ens creiem,
que és la sida, en motiu, amb l'excusa, entre cometes, per dir-ho d'alguna manera, del Dia Mundial de la Sida que es va celebrar la setmana passada.
Sí, el dia 1, com cada any, hi ha el Dia Mundial que l'Organització Mundial de la Salut fa perquè tots ens en recordem que existeix aquesta malaltia
i esperonar els governs i els estats a intentar posar mesures per intentar frenar aquesta epidèmia
i fer una mica d'un tall en el temps i poder informar d'on ens trobem.
Si anem millor o pitjor que els anys anteriors i quina ha estat l'avaluació, el resultat de les possibles mesures que s'han impulsat en els diferents anys.
I això és una mica el motiu del Dia Mundial de la Sida.
Com que a nosaltres ja fa diversos anys que, lògicament...
Sí, que a terme, a aquest espai ja n'hem parlat en altres ocasions.
Sí, com que és obligat parlar-ne, no?
D'alguna manera, la nostra reflexió en guany,
els veus anys, ara estava fent memòria mentre venia cap a la ràdio,
una mica de què havíem enfocat els temes als altres anys, no?
I recordo que, amb bastanta satisfacció i alegria,
que sempre jo, en els últims anys, anava explicant
que quan jo començava amb aquesta malaltia
i que havia començat a tractar alguns malalts,
doncs pràcticament era una sentència de mort.
I deies, escolta, això és un desastre,
no hi havia cap tractament, se'ns moren,
i fins i tot s'havien arbitrat dins dels centres sociosanitaris,
uns llits que li deien llits de sida,
malalts terminals de sida, es deien així,
perquè era lògica que aquestes persones,
com que només teníem tractaments,
diem-ne, pal·liatius, que en diem,
o sigui, que resoldre els problemes associats,
però no la malaltia,
i s'acabaven morint,
doncs a l'estadiu final,
doncs anaven amb els centres,
igual que un càncer terminal,
doncs un terminal de sida.
I aquests llits havien desaparegut, ja no n'hi havia.
Per tant, ens trobàvem amb alegria
que l'Arsenal Terapèutic nou havia aconseguit
frenar l'evolució de la malaltia en aquestes persones
i que això estava aconseguint
que ja no teníem llits terminals de sida
i que la gent no es moria.
Aquesta era la reflexió,
que segueixen així, segueixen veritat meva,
en les últimes, les darrers anys,
explicant el per què i com,
i el nou arsenal,
i que si ara tenim la triple 3 fàrmacs junts,
i abans no,
i totes aquestes qüestions més tècniques.
Ara avui he de dir que no estic content.
O sigui, aquesta reflexió d'aquests anys
no és l'alegria d'aquests anys,
no és amb el sentiment que m'assento al micro avui.
I per què?
Doncs perquè, curiosament,
aquests events tecnològics que s'ha aconseguit
durant tots aquests anys,
que hem aconseguit fer això que estem dient
i que és veritat,
està repuntant la sida.
està repuntant en aquells països
on ja repuntava.
Vull dir, això no és nou
i probablement és que en parlem, si vol...
Sí, de fet,
les dades que s'han anat coneixent
aquests últims dies, així ho han demostrat.
Exacte, els 40 milions d'infectats
que hi ha en tot el món,
doncs és una barbaritat
i és una cosa que...
és una pandèmia horrorosa
que en lloc d'anar a veure què li passa al San Josei,
no li hauríem d'anar a buscar això
perquè es moriran molts més tots
que no pas fent problemes puntuals
que hi hagi en un país o en un altre.
Però, a banda d'aquest tema,
a casa nostra també,
i als països occidentals,
aquesta situació de ja no mort,
a pesar que la malaltia segueix,
està allà i aquesta persona està condemnada
amb un tractament tremendo, no?
De ja no mort, probablement,
ha fet canviar, afluixar
amb els hàbits i costums de prevenció
que són els únics que poden frenar això,
perquè no estem curant la malaltia.
Vull dir que potser hi ha un efecte de confusió
que la gent se pensa que l'estem curant
i no s'està curant,
simplement l'estem contenint.
I s'ha, d'alguna manera,
relaxat les mesures de prevenció.
I estem constatant un repunt,
torna a créixer,
els casos infectats.
Torna a créixer amb una transmissió heterossexual,
torna a créixer amb els aeronòmens,
torna a créixer amb els homosexuals.
Clar, és al·lucinant.
Quan havíem començat a guanyar
una guerra
en què la gent no es mora,
ara resulta que això
provoca un efecte contrari,
que és l'efecte de baixar
les mesures...
Un cert relaxament.
Un cert relaxament.
Llavors, avui voldríem una mica
enfocar amb el doctor Antonio de l'Ajido
al dir, escolti,
focalitzar-ho una mica aquí.
quin és l'impacte a la vida d'una persona?
Que dius, l'alvió no es morirà, no.
Però quin és l'impacte real a la vida d'una persona
quan ha relaxat les seves mesures de prevenció?
Perquè, si a algú no li ha arribat,
els hem de dir a tothom que l'ús del preservatiu
és absolutament transcendent amb això.
quin és l'impacte a la vida d'una persona,
en la seva vida quotidiana i personal
de tenir la malaltia?
Que no és una malaltia
que entri i surti.
És una malaltia que entra i ja no surt mai més.
Doncs, si li sembla, doctor,
entrem a matèria.
Saludem el doctor Antonio de l'Ajido,
el responsable de la unitat de sida
de l'Hospital de Santa Tecla.
Doctor de l'Ajido,
gràcies per acompanyar-nos avui també.
Una mica ara ho estava assenyalant el doctor Zara,
però per entrar en matèria,
com és el dia a dia d'un malalt de sida?
Avui en dia.
Hombre,
quan es fa un primer diagnòstic,
el paciente vive una situació de xoc.
Realizar un diagnòstic de este tipo
és una informació dura
i el paciente está ávido de información.
el requere d'informació
a veure què va a passar amb el,
si existe tractament,
si no existe tractament,
com se tiene que comportar en el dia a dia,
què tipus de relacions
tiene que tenir
amb el resta de la seva família,
si podrà tenir relacions sexuals.
El está ávido d'informació.
Disculpe, doctor Del Hido,
ja en el mateix pacient,
en tal manera que se li comunica
que pateix aquesta malaltia,
aquest pacient,
noten vostès que tenen també
molta desinformació
sobre com és aquesta malaltia?
Sí,
que tenen alguna cosa d'informació,
han oído hablar de una enfermedad
que provoca el VIH,
el SIDA,
però
tengo la sensació
de que sempre ells
lo viven
com una cosa
un poco lejana,
com si nunca
les hubiera podido
afectar a ells.
de ahí esa situación
de shock
y realmente
los primeros controles
hemos de mentalizarlo,
hemos de volcarnos
en dar muchísima información
para tranquilizarlos
y luego,
poco a poco,
ir entrando en el juego
del tratamiento
y los seguimientos
que se tienen que ir realizando.
amb vosaltres,
suposo que
tan bon punt
han de comunicar
en aquests pacients,
en aquests malalts
que tenen aquesta malaltia,
els expliquen
el que apuntava
abans el doctor,
SIDA ja no és igual
a una condemna a mort
avui en dia,
però
com ho reben els pacients?
Bé,
afortunadamente
desde el año 96,
96-97
disponemos
de un número creciente
de fármacos
que se han demostrado
ser realmente eficaces
en evitar la progresión.
Esto supone
que
mientras que antes
teníamos enfermos
que tenían
un deterioro físico
muy importante
y que iban
acumulando
una tras otra
enfermedades graves,
esto ahora
pues hemos conseguido
detenerlo,
detenerlo a costa
de tener que tomar
una medicación
día a día
y además
siempre les explicamos
que han de ser
muy fieles
a esta medicación
porque si no
es un tratamiento
que fracasa.
Conseguimos
que los enfermos
a través de esta medicación
no tengan
estas infecciones,
conseguimos
que los enfermos
no se deterioren
físicamente,
pero la infección
está ahí,
la infección está ahí
y ellos han de ser
también responsables
de su cuidado
y también han de ser responsables
de no irla
contagiando
a otras personas.
De ahí que nosotros
una de las tareas
muy importantes
que hacemos
es el informarlo
sobre los hábitos
que tienen que tener
en los distintos aspectos
de la vida diaria.
Ara parlarem
d'aquesta responsabilitat
però m'agradaria
incidir en aquest tractament
un tractament
que vostè ha comentat
ara que és dur
que és exigent
i que a més a més
en el dia a dia
els ciutadans
tenim aquesta percepció
que en els últims anys
és un tractament molt dur
com és exactament
aquest tractament?
És un tractament
bàsicament a base
de comprimidos
en els anys anteriors
tenien que arribar
a tomar números
molt importants
de comprimidos
i afortunadament
amb els últims
fàrmacos
que han aparecid
i les últimes combinacions
estem logant
reducir el número
de comprimidos.
És una medicació
que sí que
ens va a frenar
la dispersió
del virus
dentro del cuerpo
però que també
pode conllevar
una serie
de efectos secundaris.
En ocasions
són medicaments
que poden afectar
al hígado
medicaments
que poden alterar
la distribución
de las grasas
doncs acumularse
en zones
com per exemple
la barriga
desaparecer
la grasa
de la cara
doncs això
pode estigmatitzar
també a els pacients
i bueno
són medicaments
que
dia a dia
estem intentant
fer-los més comodos
i més llevaters
però clar
no deixa de ser
una sujecció diaria
el tenir que
levantar-te
i tomar-te
dos o tres pastilles
a lo millor
antes de acostar-te
i arribar-te a tomar
dos o tres pastilles.
Doctor Tala,
doctor de Elegido,
aquest tractament
aquests fàrmacs
aquesta combinació
de pastilles
com comentaven ara
atura per complet
el desenvolupament
de la malaltia
o és només
un tractament
que actua
llest bàlid
a mig termini?
No, bueno
l'atura
dos persones
no són igual
ni quan comença
o sigui
ni són igual
perquè no són
no es comporten
exactament igual
mai
ni
ni en el cas
que quan tens
el coneixement
de la persona
quan tens el diagnòstic
en molts casos
és un diagnòstic
d'una troballa casual
per altres qüestions
fins i tot
a vegades
doncs
és gent que
vol donar sang
i va donar sang
i es troba perfectament
i amb un anàlisi
rutinari
que es fa
perquè lògicament
prèvia a una transfusió
de la sang
que t'han tret
doncs llavors
descobreixen
que tens alguna infecció
pot ser un virus
de l'hepatitis
pot ser altres coses
i sempre
va
la determinació
del virus
de la sida
per tant
aquesta persona
que està sana
i que fruit
d'una troballa casual
o d'una infecció menor
s'ha detectat
que és portadora
del virus
que no té la malaltia
sinó que és
simplement portadora
aquesta persona
agafada en temps
i fent el seguiment
si començés
a desenvolupar
la malaltia
perquè
es detecta
llavors
és molt més fàcil
de contenir
que una persona
que arriba a l'hospital
perquè té
una infecció
molt arreglada
perquè porta
molt de temps
de deteriorament
i porta
un procés
d'arregi crònic
que ha perdut
30 quilos de pes
i té un quadro
menengic
per un paràssit
o una tuberculosi
o una altra
d'aquests germans
que és difícil
que si no ho fessin
si no fos associat
a la sida
aquesta persona
té un pronòstic
molt
aquest
que està ja
tan deteriorat
per molt
que apliquis
els mateixos
recursos terapèutics
les combinacions
té un pronòstic
pitjor
lògicament
que aquest
que hem agafat
en una situació sana
i conforme
el vas veient
i pogués
començar
a entrar
en desenvolupar
la malaltia
en aquell moment
comences a actuar
aquesta és la gran diferència
poder tenir
l'accés
al diagnòstic
el més
aviat
possible
fins i tot
coneix els portadors
sants
la gent que
sants
malament dit sants
però volguem dir
aquella persona
que és portadora
que ho sabem
que és aquí un positiu
que no està
en procés
de d'allò
però sí que ha d'entrar
en un protocol
de seguiment periòdic
per fer-los
un anàlisi
que ens diran
que són les càrregues virals
ens diran
cap on estaran
ens diran
li diran
amb ell
li diran
a nosaltres
cap on estaran
en desenvolupament
de la malaltia
per dir si encara
és o no
tributari
de tractament
perquè probablement
amb aquests estadius
no ho sigui
no calgui
i calgui
en un altre moment
doncs tot això
és molt
cal també
que gent especialitzada
com és el doctor
de elegido
que fa molts anys
que ho faci
perquè
no es pot
no es pot protocolitzar
no es pot traslladar
tota aquesta informació
i la variabilitat
tan immensa
que hi ha
en funció
de com
quan ho enganxes
i l'edat
i totes aquestes coses
si han tingut infeccions
prèvies o no
en quin moment
de la infecció
ens trobem
etcètera
etcètera
a un protocol
que no siguin
unitats monogràfiques
especialitzades
és un procés
molt complex
perquè hi ha
tots aquests factors
que intervenen
i acabes fent
una radiografia
individual
de cada persona
i un tractament
individualitzat
de cada persona
doctor de elegido
tenint en compte
que hi ha
efectivament
casos diferenciats
i que òbviament
cada persona
és un món
una persona
malalta
pot desenvolupar
diàriament
les seves activitats
quotidianes
sense cap tipus
de problema
si no està
con una de esas
enfermedades
graves
pulmonares
neurológicas
o sea
si no està
en una fase
muy avanzada
la enfermedad
puede llevar
a una vida
normal
y en estos
que acuden
al hospital
que los ingresamos
con una de esas
enfermedades
una vez que superamos
el cuadro
y pasado un tiempo
pueden llegar
a recuperar
una actividad
prácticamente normal
se trata
de que se cuiden
de que sean fieles
a la medicación
y que se cuiden
realmente un poquito
simplemente con esto
los enfermos
poco a poco
se van recomponiendo
recomponiendo
y logran mejorar
la verdad
es que es espectacular
aquel enfermo
que se empieza a cuidar
que empieza a hacer
las cosas bien
como mejora
como mejora
y como es capaz
de llevar
una vida
relativamente
correcta
La sida
es una malaltia
socialmente
encara avui
mal vista
o como a mínim
supongo que
usted coincide
con esta percepción
obviamente
todas las malaltias
a larga durada
tienen un proceso
de interiorización
psicológica
muy importante
pero en este caso
también se ha de tener
en cuenta
el entorno
primero el entorno
más inmediato
y después
la resta de la sociedad
¿Cómo se produce
esta relación?
Los enfermos
inicialmente
suelen tener miedo
de comunicárselo
incluso a su familia
no son capaces
inicialmente
de asumir
el darles esta noticia
de informarlos
a todos
y bueno
dado que es
muy importante
el apoyo familiar
el que
el enfermo
esté bien
y eso
conlleva
desde el punto de vista
del ambiente social
que lo rodea
nosotros
les animamos
a que se lo comuniquen
a sus familiares
más allá
de sus familiares
yo no creo
que sea necesario
que se lo comuniquen
porque esto
puede
bueno
es una enfermedad
que a pesar de que
cada día
hay más información
pero sigue generando
rechazo
sigue generando rechazo
por miedo
por miedo
entonces nosotros
vamos
fuera del ambiente
familiar
no aconsejamos
que se lo
comuniquen
bueno
a su médico
evidentemente
sí
a sus médicos
y a aquellas personas
que lo estén tratando
sí
pero a otro
a otro nivel
no
y además
tampoco se muestran
los pacientes
muy predispuestos
a ellos
y al comunicarlo
a la familia
ya es un
es un obstáculo
pero que creo
que es muy importante
hay gente
que continúa
creyendo
que la sida
se puede transmitir
durante la mano
porque eso
yo no
yo creo que no
por lo menos
la gente
con la que yo
me encuentro
la consulta
no
es gente
consciente
que
haber mantenido
unas relaciones
sexuales
sin protección
o haber
algún consumo
de drogas
compartiendo
utensilios
no no no
la gente viene
concienciada
o sea
sí que hay
información
sí que hay
información
lo que pasa
es que
da la sensación
de que no los
no quieras tener
a esa persona
muy cerca tuyo
pero yo creo
que sí que hay
información
lo sorprendente
es que aún
habiendo información
año tras año
veamos como
los nuevos casos
van aumentando
parece que la comunidad
un poco de toxicómanos
se ha estabilizado
y en los últimos años
sorprendentemente
todas aquellas
nuevas infecciones
por relaciones sexuales
pues están aumentando
en colectivos
que previamente
ya mantenían
unos hábitos
sexuales
seguros
y un colectivo
era el colectivo
homosexual
para decir que últimamente
hay una relajación
y eso
pues se ha visto
que hay un repunte
y el otro punto
es en los casos
heterosexuales
donde vemos que
año tras año
hay incrementos
importantes
eso le iba a comentar
porque disculpí
doctor Dergido
durante un primer moment
cuando se va a conèixer
esta malaltia
a finales de los 80
comenzamos de los 90
con la malaltia
relacionada directamente
con dos grups
d'una banda
les personas
con problemas de drogadicción
y de la otra
de las personas
homosexuales
y malauradamente
no es así
y a todos
y a todos
que no se puede
quedar infectados
sí
sí
perdón
les dades
si voleu
la dada actualizada
2005
a juny 2005
a Catalunya
en aquests moments
per drogues
el contagi
són el 18
i pico
19%
sobre el 30%
homo
bisexual
heterosexual
el 46%
clar
és que
no deixa de ser
la pràctica
la majoria
sí
o sigui
el contagi
és més difícil
molt més difícil
la pràctica
heterosexual
home dona
és més difícil
que es contagii
que
la homosexual
per un problema
molt senzill
o sigui
la contaminació
és més fàcil
quan hi ha
petites feridetes
llavors
l'anatomia
doncs
la penetracional
sobretot
que és la que
dona més prevalença
en el risc
de transmissió
i d'infecció
doncs
sempre és més traumàtica
diem-ne
que la vaginal
amb la qual
és aquesta maniobra
més traumàtica
la que fa
que la prevalença
sigui molt més important
i arriba fins al 90%
de prevalença
i és aquest el motiu
entre l'homo
o l'heterosexual
el que passa
és que clar
l'heterosexual
és majoritària
en la població
i per tant
ni que
aquell acte aïllat
sigui
de menys fàcil
transmissibilitat
com que n'hi ha tants
doncs llavors
en un número
van creixent
un darrere l'altre
i avui estan creixent
i sobretot
sobretot
sobretot
el qual encara és
de bastant
més
més tremendo
de no poder-ho
fer arribar
a la ciutadania
és quan aquesta
quan aquesta
no és
evidentment
són les esporàdiques
i sobretot
en la prostitució
per tant
quan algú
fa un acte
d'aquests
de risc
en prostitució
sembla mentida
que no es pugui
transmetre
que allò
és una actitat
de risc
perquè no és
esporàdica
d'un cafè
d'una tarda
d'estiu
sinó que és
anar
en un lloc
concret
que sap
un que
a canvi
d'uns diners
té unes relacions
sexuals
però que llavors
ho fa
en predimentació
i a l'evocia
i és on
hi hauria d'haver
per en dues parts
la seguretat
en la pràctica
de no risc
que és
amb el preservatiu
doncs no es dona
per la raó que sigui
no es dona
i doncs
els nous casos
que estan entrant
l'Antonio
sobretot
m'ho confirmaria
a banda de les estadístiques
fredes
està
la pitjor
de les estadístiques
que és la humana
de trobar-se
davant d'un senyor
capitol
senyora
però sobretot
masculí
que per aquesta pràctica
de risc
doncs
a 50-60 anys
doncs
ha contribut
a la malaltia
no?
Què fa malament
doctor Dergido
des dels mitjans
de comunicació
des de les administracions
fins i tot
no sé
si també
des dels centres mèdics
perquè
crec que
tots plegats
no ens cansem
de repetir
quan és el dia de la sida
o quan segueixi
tots aquests consells
quins són els casos
de risc
etcètera
i les dades
parlen per si sols
els casos
continuen creixent
i ja no només
a l'Àfrica
on els especialistes
s'estan alertant
de les conseqüències
que pot tenir en futur
aquesta malaltia
sinó aquí mateix
a casa nostra
jo crec que hi ha que
seguir insistint
mes a mes
semana a semana
i hi ha que
seguir insistint
i jo crec que
a base de insistir
i insistir
esperem que
en el futur
logrem
invertir
aquesta evolució
que hem tingut
en els últims anys
no podem fer
altra cosa
que campanyes
intentant
concienciar
que el millor
tractament
actualment
és la prevenció
és la prevenció
hi ha que
intentar
evitar
el contagio
i això
conlleva
el empleo
del preservativo
en las relaciones
sexuales
i això
conlleva
en que
en los grupos
de toxicómanos
no compartan
clinguillas
desgraciadamente
es que
tenemos que
seguir insistiendo
en este
en este punto
de fet
en el cas
dels
aeronòmens
les
les
narcosales
tan criticades
i que hi ha aquest
daltabaix
a Barcelona
tots aquests
casos
una polèmica
importantíssima
amb protestes
veïnals
etcètera
no té la finalitat
que el aeronòmin
continuï drogant-se
en absolut
però davant de l'evidència
que això ha de ser així
i que
a la millor
ja aconseguiràs
convèncer-li
tractar-lo
perquè deixi
la droga
almenys que ho faci
en un lloc
vigilat
a més el tens
identificat
i que ho faci
en material net
que com a mínim
aquest material
no el passi
en un altre
que li passarà
la malaltia
per tant
lo de les mal
nomenades
narcosales
que són sales
de menopunció
se li diuen
sales de menopunció
per això
el que és
es tracta
que a un lloc
on aquesta persona
amb un producte
concret
conegut
que no estigui
tòxic
que agafi una xeringa
que és neta
i que allò
després
es rebutja
i que no pot fer mal
a ningú
aquella
per haver-la passat
amb un altre
etcètera
perquè
de manera molt curiosa
aquest sentiment
de solidaritat
entre cometes
entre
dels
drogadictes
i és
i s'ho intercanvien
perquè l'altre
està patint
aconseguit
una mica
entre tots dos
ja pots dir
el que vulguis
que al final
la realitat
acaba sent aquesta
llavors
el mateix passa
en les presons
que dius
escolti
com més possible
que una nova presó
escolti
si la realitat
és aquella
anem a veure
que com a mínim
no fem més grossa
el mal
i les presons
també
s'han habilitat
sales de menopunció
jo volia introduir
abans d'acabar
un element
que és la immigració
la immigració
ara l'empolla
mig plana
mig buida
no estem dient
o sigui
està fent
augmentant
el nombre
la immigració
també està
augmentant
els casos de sida
no és que sigui
tota per causa
de la immigració
però que sí
que és un percentatge
en valor absolut
significatiu
gent
discopiat
que possiblement
durant tots aquests
últims anys
no ha rebut
tant volum
d'informació
com nosaltres
és aquest possiblement
una de les causes
que explicaria
el 32%
dels nous casos
de sida
actualment
són dels nous
són de personal
són d'immigrants
això vol dir
que hi ha
molts menys
immigrants
que ciutadans
per tant
sobre aquesta població
és important
l'impacte
no és que siguin
avui majoritaris
perquè l'altre 70%
és de la gent d'aquí
però que quan comptes
avui a Catalunya
pot haver-hi
un milió i mig
d'immigrants
més o menys
estem valorant
què pot haver-hi
en aquest moment
a Catalunya
doncs que
d'aquest col·lectiu
clar que és un col·lectiu
que estaria dins
de la franja màxima
de l'espai
de risc
no?
és un col·lectiu
que immigra
amb les edats
on hi ha la punta
de més prevalença
de la sida
per tant
estadísticament
això
té
la seva
s'ha de matitzar
però
certament
en aquest
milió i mig
d'habitants
el nombre
de casos
està sent
molt significatiu
si féssim
una campana
de distribució
doncs
probablement
seria més
que la població
resident
que és el que
estaria jo
apuntant
són gent
que ve
d'altres països
no sabem
tampoc
quina és
la informació
prèvia
que porten
en responent
al que vostè
preguntava abans
si veiem això
i ens atenem
amb això
reescrivim
el que acaba
de dir el doctor
de l'Ejido
que és
no baixem la guàrdia
amb la informació
sobretot
perquè malauradament
avui no és un bon dia
ja va acabar
doctor de l'Ejido
el tractament
d'aquesta malaltia
està avançant
en aquests moments
on es troben
en aquests moments
són optimistes
vostès?
Som optimistes
en el sentit
que estem
cada dia
disponem
de noves medicaments
que són
més comodos
de tomar
i cada vegada
amb menys
efectos secundaris
que això
sempre facilita
que el paciente
se lo tome
si le das
una medicació
amb un gran
número de pastilles
i que además
encima
le va a generar
unes molesties
és un medicament
que està condenat
a que lo deixe
en un moment determinat
disponem
de un maior
número de medicaments
més comodos
de tomar
més eficaces
i en els próximos
anys
van arribar
noves famílies
de medicaments
amb una
actividad
totalmente
diferente
a la que
disponemos
hoy en día
y que
van a seguir
conteniendo
de forma muy eficaz
el desarrollo
de la infección
la millor
el millor
mètode
per contenir-lo
però
continua
sent
com
la prevención
l'únic
no hi ha
res
jo crec
que el missatge
que probablement
hagi distorsionat
una mica
aquest rapunte
per trobar
una explicació
perquè si no
no sabem
quina trobar-li
és el que
doncs
aquest canvi
en el tractament
que és
simplement
en l'evolució
ha pogut confondre
l'opinió pública
i en algun sector
s'ha extès
una mica
la d'allò
que això ja no és problema
perquè ara ja hi ha
tractament
no n'hi ha
de tractament
no n'hi ha
l'únic tractament
possible
és la prevenció
és que no agafis
la malaltia
i la malaltia
s'agafa
per coses
molt concretes
s'agafa per transmissió
per líquids corporals
que vol dir
amb sang
per tant
un tall
i una ferida
i una manipulació
d'una ferida
o bé
per contagi sexual
no més
i l'accident
de la sang
avui
tots els cosos
i forces de seguretats
i tots els personals
sanitaris
i no sanitaris
sap
que s'ha de posar guants
per fer qualsevol
manipulació
amb qualsevol
persona
s'ha de posar guants
que no costa res
i estan a tot arreu
estan les gasolineres
en aquest moment
i per la qüestió
del contagi sexual
tota aquella relació
sigui persona
que no sigui
una relació sexual
estable
de
de llarga durada
amb parella coneguda
ha de ser
amb el preservatiu
perquè a més
ni que l'altra persona
no pugui
no tingui la informació
o tingui
ella
el coneixement
o cregui
que no està
infectat
aquesta persona
si no es fa la foto
cada dia
és impossible
que ho sàpiga
del dia abans
i ho fa un any
vaig fer uns anàlisis
i era normal
durant tot l'any
hem pogut passar
moltes coses
però a més a més
d'això
hi ha una cosa
que és l'efecte finestra
ventana
que diem nosaltres
que és que
des del moment
en què una persona
està infectada
fins que els anàlisis
detecten
els anticossos
a la sang
passa un temps
que és impossible
treure amb el diagnòstic
de la sang
això
aquest espai
de temps
fa
que ni aquell
que s'acaba de fer
una anàlisi
diu que està bé
pugui assegurar
ho estigui
per tant
tota
tota
transmissió esporàdica
contacte esporàdic
tot
tot
esporàdic
i no conegut
en persona estable
en preservatiu
són
no volem fer-nos pesats
són qüestions
que hem repetit
i que hem insistit
en diferents ocasions
al llarg
d'aquest espai de salut
també
en d'altres espais
de la programació
de Tarragona Ràdio
però de veritat
com a mínim
nosaltres
no ens en cansarem
doctor Zerà
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
doctor Delegido
també gràcies
per acompanyar-nos
avui
i els agraïm
especialment
aquest esforç
ja que ens trobem
enmig d'un pont
en què mig país
està força paralitzat
gràcies
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
gràcies