.
Aquí seguim amb tots vostès, Matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres després de les 12 del migdia
tenim una cita amb el David Serra.
Avui no és presencial, sinó a través de la línia telefònica.
David, bon dia.
Bon dia, com esteu?
T'has quedat allò a la galàxia, no?
Sí, sí.
Has dit que aquí vingut, me quedo.
Ja, dius, és que, clar, avui hem de parlar del que hem de parlar.
Sí, exacte.
Mira, el David i a mosmés ja se'ls hi posa la cara de gallina
quan senten aquesta música, sí o no?
Sí, no, no, no.
La veritat és que és emocionant poder assistir a un espectacle
tan ben dissenyat i produït com ha sigut la vingança de los Sith.
La tercera part de la Guerra de la Galàxia és el capítol 3,
que a més connecta perfectament amb aquella pel·lícula fundacional
que era la Guerra de les Galàxies, el capítol 4.
I, no, no, és extremidor perquè, a banda de veure tota la gent
disfrutant, patint, perquè es patís molt amb aquesta pel·lícula,
i sentint la, bueno, la meravella del so, dels efectes especials,
tot i que jo m'agradaria sentir la impressió original,
perquè això ja saps que és una mania meva,
que no és sensible a la resta dels mortals,
doncs la veritat és que... Déu-n'hi-do, eh?
A veure, David, tu que ets un seguidor d'aquestes pel·lícules,
no ets un nou vingut en el món aquest de la Guerra de les Galàxies,
jo no tinc ni idea, però jo he sentit dir que,
de tota la sèrie que hi ha hagut, les últimes,
doncs eren bastant justetes.
Molt justetes, sí.
Per tant, aquesta, segurament, ha estat rebuda amb més eufòria, encara.
Doncs sí, la veritat és que ja es deia al començament de setmana
que hi hauria molts problemes per aconseguir una entrada.
La veritat és que encara ahir hi havia entrades,
però, bueno, es van esgotar de seguida.
Jo penso que fèiem un ple absolut dins dels cinemes,
i ha d'estar també la passió que tenen els seguidors
d'anar disfressats al cinema, no?
Aquí a Tarragona també hi va anar algun, no?
Sí, i tant, i tant.
Tu en vas veure uns quants.
Jo no em vaig disfressar, però de veritat que jo...
Era la figura absolutament estranya dins de...
Què dius, ara sí?
Tanta gent disfressada hi havia aquí a Tarragona?
Hi havia bastant, bastant.
A veure, no tots, perquè jo penso que alguna gent...
Hi havia seguidors de la Guerra de Galaxies
que jo els vaig conèixer amb la primera tancada,
i que ens vam saludar,
i resulta que al final nosaltres ens vam trobar
que haguéssim pogut anar disfressats,
si la cosa hagués sigut més divertida encara, eh?
Però, escolta, han passat alguns anys
i d'aquests aficionats primerencs,
vull dir, una mica de panxa es fa amb el temps.
Jo crec que el traje se'ls havia quedat petit, no?
Jo penso que sí.
La masca d'Arbeider ja no hi ha manera de posar-se-la.
No, no, està molt bé.
Ho dèiem aquest matí també en el temps de la tertúlia,
que això no deixa de ser una festa que no té més,
que una festa, una celebració i un divertiment.
una pel·lícula com aquelles de tota la vida,
recuperem aquest gust i aquest plaer
per les pel·lícules galàctiques.
Després dels Senyors dels Anells,
que és un tema diferent.
És molt diferent, perquè vull comentar...
Si ets seguidor de les Galàxies,
no necessàriament t'ha d'agradar al món dels elfos
i els hobbits i tot això, no?
Exacte.
I, d'altres maneres, és curiós,
perquè hi ha hagut un trasbassament,
penso, de molts seguidors de les Galàxies
que quan ens vam trobar amb la possibilitat
d'enamorar-nos del Senyor dels Anells,
doncs vam caure una miqueta també
a aquest costat Tolkien,
que també és molt agradable,
però també té el seu fetixisme.
Però la Guerra de les Galàxies és especial.
O sigui, té un glamour que no té el regne del Tolkien
ni del Senyor dels Anells.
Jo penso que aquesta saga, precisament,
l'important és la capacitat que ha tingut
de transcendir molts anys
i aquesta recuperació per part de Josh Lucas
d'aquest univers,
doncs, bueno, és el que comentaves tu abans,
aquestes dues primeres pel·lícules
potser no han estat a l'alçada
del que els seguidors, en principi, desitjàvem,
però no pels efectes especials,
sinó perquè teníem la sensació
que perdíem una miqueta el gust
aquest gust galàctic, una miqueta retro,
que era la Guerra de les Galàxies,
però tranquils perquè la veritat és que es nota
que el Josh Lucas tenia molt clar
que aquesta tercera part tenia que enamorar
per igual els nous seguidors, els nous vinguts,
com a la gent que hem crescut
amb l'espírit de la força
i que aquesta pel·lícula, la força,
t'acompany durant tota l'estona.
És una de les coses més interessants,
que ha estat capaç de transcendir
diferents generacions,
aquells que van contemplar aquesta pel·lícula
quan eren pràcticament nens,
la porten els seus fills a veure l'última entrega,
i això també és bonic, no?
És maco, és maco.
Tota aquesta pel·lícula no és tan per nens,
que això no vol dir que...
Doncs és interessant que ho expliquis.
No per res, no perquè els hagi de passar res,
sinó perquè se'n reixin.
No, no, no.
Perquè no entenguin res, o què?
Mira, a veure,
l'avorriment pràcticament està descartat
perquè des del primer minut de la pel·lícula
fins al final...
Però que hi hagi coses que no les entenguin,
que es facin una mica d'embolixi, no?
No, home, sí, és una pel·lícula complexa.
O sigui, de fet,
el rotllo Julio César,
per dir-lo d'alguna manera,
i és a la pel·lícula,
perquè això de la República, l'imperi,
és una mica recargolat, eh?
Això que vagi per davant.
Però aquesta pel·lícula, en realitat,
s'està parlant de com una persona
és passada d'un amic,
és passada al costat fos.
I aquí hi ha molt de dolor.
O sigui, hi ha escenes força contundents,
i és una pel·lícula que, evidentment,
no es catima amb cegar la vida dels herois,
de la primera i de la segona part,
per dir-ho d'una manera.
Què dius ara?
Les escenes són bastant dures, eh?
Sí.
Passant dures dins del rànquing de pel·lícules,
diguem-ne, per tots els públics.
Dins del que és la fantasia, eh?
Que ja es veu que és fantasia, evidentment.
Però això teia que, a veure,
jo amb això soc molt particular.
Jo, per exemple, portar els nens,
per portar els nens,
doncs, bueno, jo em faria un pensament,
perquè aquesta no és una pel·lícula optimista,
és una pel·lícula que inclús surts una mica,
doncs, bueno, clar,
és que la primera part,
el que era el capítol 4,
començava, doncs, malament.
Això vol dir que ja s'ha acabat,
les pel·lis de la Guerra de les Galàxies?
I tant, segur.
Ui, per què em diuen que no?
No, no, no, segur.
Sí?
No, a veure,
George Lucas,
no és perquè s'hagi fet gran, eh?
Però té molt clar que una...
la setena, vuitena i novena part
no contempla fer una pel·lícula d'aquest tipus
per motius obvis.
S'han fet molts còmics,
se va fer molta literatura
parlant del que seria després
que el Lucas Skywalker
i el seu pare, el Darth Vader,
passés a la història.
Llavors, el que no vol
és precisament trair l'esperit
que s'ha fet la gent,
perquè la gent va mirar més cap al futur
que no cap al passat.
I aquest passat
és el que ha recuperat el George Lucas.
I a veure,
Jolanda,
l'ho ha fet molt bé,
una primera i segona part
que seran molt discutibles,
perquè ja estan fetes,
però és una obra
que en realitat
jo penso que culmina
d'una forma rotunda
el cercle sagrat
de la Guerra de les Galàxies.
De totes maneres és molt temptador
poder fer-ne una altra,
sobretot si tens els mitjans,
si tens la expectació,
milers de milions de seguidors.
No, però ell ja ha vist complert.
El seu somni,
el somni del George Lucas,
que és el creador,
és el padre putatiu
d'aquesta sèrie,
o sigui,
de la Guerra de les Galàxies,
ja està complert.
o sigui,
és com fer el Senyor dels Anells,
no faran una altra...
O sigui,
com a molt farien el Hobbit,
perquè m'entenguis.
Però no es pot imaginar
un món
després del Senyor dels Anells.
Abans sí,
el Hobbit,
per exemple,
que seria la pel·lícula,
diguem-ne,
que ara tothom desigaria
veure-ho a la cine,
seria una pel·lícula
molt senzilla de fer,
en comparació amb el que representa
el Senyor dels Anells,
perquè m'entenguis.
Però,
per exemple,
el Jos Lucas
comentava que ara
a ell li interessa molt més
fer la quarta pel·lícula
de l'Indiana Jones,
convence el seu amic...
Doncs mira,
si ha de fer alguna cosa
que faci la quarta
de l'Indiana Jones
en lloc de la setena,
sí, home,
em va parar.
Ah, que sí.
Molt bé, molt bé.
I amb tota la família
de l'Indiana Jones,
ja sé que...
Escolta una cosa,
podria passar...
No ho sé, David,
l'Start Trek
són 94.000 pel·lícules, no?
Sí.
Ho diria perquè podria passar
una mica el mateix
que va passar amb Star Trek.
Home, sí,
però saps què passa?
Que l'Start Trek ja era una sèrie.
Perquè en van fer moltes
i vinga, i tira...
Clar, però l'Start Trek
ja era una sèrie.
Llavors la família de Star Trek
doncs creixia
a mirar que la sèrie
s'anava fent gran.
I ara nova generació.
I tal,
però inclús l'Start Trek
ja ha arribat a un moment
en què ja cansava
veure tantes pel·lícules
de l'Start Trek.
Molt.
I aquest esgotament
no és bo.
Mira,
amb el Freddy Krueger
no passa el mateix,
amb les pel·lícules
Viernes 13...
Passa el mateix.
O sigui,
un seguidor segueix
fins que arriba un moment
que et dones compte
que t'estan donat
gat per llebre.
O sigui,
que no t'estan
fent...
No t'estan seguint
l'esperit.
Bé,
George Lucas,
que es concentri ara,
com bé deies,
a fer una quarta part
d'Indiana Jones.
Si no,
l'Indiana Jones
no tindrà la flexibilitat
que requereix un heroi,
com deixi passar
molt de temps.
Si el prota
continua sent
Harrison Ford.
David,
a banda d'aquesta pel·lícula
que sense dubte
és la que captarà
l'atenció
pràcticament
de tots els espectadors
i de les altres pel·lícules
que ja es van estrenant
dies anteriors.
Tenim dues més
a la cartellera
de tall
completament diferent.
Una que es titula
OMAC,
que penso que és
una mena de documental,
no?
Bé,
és d'armetatge,
però és gairebé
semidocumental.
Aquesta pel·lícula
que no l'he vista,
però que és
un plat fort
en comparació
també amb
el que tenim
a la resta de cartellera,
home,
és una pel·lícula
molt recomanable
perquè
el seu realitzador
està treballant,
bueno,
ha treballat,
millor dit,
una pel·lícula
que a més
parla de les víctimes
del terrorisme real.
És curiós
perquè la documentació
d'aquesta pel·lícula
que parla
d'un guionista
que és el Peter,
Peter Ringgast,
que va fer aquella pel·lícula,
ja la van comentar
fa temps aquí,
Domingo Sangriento,
una de les pel·lícules
més interessants
de l'any passat,
doncs s'han unit
per parlar
precisament
de les víctimes
del terrorisme
i parlar
de l'utilització
per part de l'estat
del terrorisme
a la seva favor.
Amb un fet verídic.
És una pel·lícula
que posa,
per dir-ho d'una manera,
damunt de la taula,
un tema...
Que està molt recent
en la memòria encara,
no?
Allò que va passar...
També sembla
que va ser el 98.
98, sí.
I que més,
van perdre la vida
dos nens espanyols,
si no m'han recordat humanament.
Van morir
prop de 30 persones,
va ser una matança...
Prop de 30 persones.
Terrible.
Terrible,
però és que a més
aquest atemptat
té un costat fort,
és que precisament
la policia
estava avisada
d'aquest atemptat,
vull dir que
hi havia coneixement real
per part de
el que era
els serveis,
diguem-ne,
policials,
que coneixien
que, bueno,
que en principi
l'Ira
tenia previst
atemptar
i no van fer res,
i ara
precisament
d'utilitzar
políticament
aquest fet.
Això,
clar,
va despertar
moltíssims
resquemors.
llomar
precisament
és el nom
d'una
de les víctimes
que es va
convertir
en la persona
que va
canalitzar
tota la lluita
per part
de les víctimes
per donar
a conèixer,
precisament
per intentar
portar
els culpables
a la justícia
d'aquest fet.
i és una pel·lícula
semidocumental
com tu ben deies
al començament
i que, clar,
jo penso
que és molt necessària
i, bueno,
la realitat nostra
també imposa
en certa manera
veure aquesta pel·lícula
perquè penso
que pot aportar
moltíssima informació.
És una pel·lícula
que a Anglaterra
va ser rebuda
doncs
en una certa distància
però que de seguida
que vam veure
que el tractament
en cap moment
era efectista
sinó
molt real
i molt
o sigui
molt
propi a les víctimes
doncs
es va convertir
en una pel·lícula
de capselera.
Va guanyar també
el festival
va ser una pel·lícula
que va quedar
m'he semblat
que es va portar
com un premi
a Sant Sebastià
que t'aïns.
Una pel·lícula
absolutament real
allunyada
de la fantasia
que proposa
la guerra de les galàxies.
una altra pel·lícula
també molt diferent
que s'estrena
que no sé per què
una mica
la sinopsi
fa pensar
en aquella
de Robert Refford
que llogava
la dona
per un milió
de dòlars
o no sé
per quants dirés.
Es titula
Natalie X.
Ah, vale, vale.
Aquesta Natalie X
home, a mi
tinc ganes de menysla
perquè precisament
el triangle
el que tu deies
precisament del...
Ara no em surt
el títol
veus
d'aquella de...
Sí, la de...
Bueno, era la del
Robert Refford
sí, home, sí.
El contrato
como una proposición
indecente.
Proposición indecente,
efectivamente.
Eso no era
una miqueta
así especial, ¿eh?
Doncs, bueno,
en aquest cas
tenim el mito eròtic
que és precisament
l'Emmanuel Bert
i la Fanny Ardant
que és l'esposa
del Gerard Depardí
que precisament
té la infidelitat
amb la...
amb la dona
detectiva
Manuel Bert.
De fet, és la dona
qui contracta
la Natalie
perquè sedueix
el seu home, ¿no?
Exactament.
I aquí tot un joc
de seducció,
un joc eròtic
que pot es pot escapar
de les mans.
No ho sé
perquè no l'he vista
però treballa
sobre la mateixa base
de la pel·lícula
d'un contrato.
Suposo que
amb una visió
més com
dels nostres veïns francesa.
Això vol dir
moltes coses
o no vol dir res.
O sigui,
pot ser
una pel·lícula
interessant
que jo,
certament,
amb el que tenim
a la setmana,
doncs, bueno,
jo sé que molta gent
anirà directament
a veure
la Guerra de les Galàxies,
la Guerra
de la del Cid,
la de la venganza
de la del Cid,
però que aquesta pel·lícula
per la gent
que vol una cosa
més tranquil·la
més eròtica
perquè, evidentment,
l'erotisme
no forma part
d'un univers de la...
No, no,
això sí que no, no.
Per molt que algú
trobarà molt de fetichisme
amb la reina Mirala,
però no...
No, no,
que no es pensi
que aquest tema
no el tracta
el Lucas
a l'esquerisme.
No, no,
no li interessa gaire,
no li interessa gaire.
Molt bé.
Doncs, David,
com que la Guerra
de les Galàxies
ja te l'has vista,
segur que l'aniràs
a veure una altra vegada
i una altra i una altra.
Segur que trobes temps
també per veure l'Omak
i la Natali X
i ens ho expliques
la propera setmana?
Sí.
Vols que comenti
una miqueta
quines són les que funcionen
o no?
Molt bé,
molt ràpidament.
És que,
molt ràpidament,
la pel·lícula Tapas,
que està molt bé,
Felicitats,
precisament,
és la pel·lícula
que ara mateix
està competint
amb la del Reino
de los cielos.
Que continua funcionant bé,
és clar, no?
Que està funcionant
molt, molt bé.
I Coses que ha fet
antes de los 30 años,
que és una pel·lícula
que ha funcionat
Déu-n'hi-do,
millor del que pensàvem,
aquesta dirà adeu
aquesta setmana
a la nostra cartellera.
Ja, ja,
doncs em penso
que dirà adeu i adeu
perquè, insistim,
segur que tothom
va veure aquesta altra
de la Guerra de les Galàxies.
I el Corbacho i el Cruz,
la gent que no l'hagin
anat a veure,
que vagin
perquè realment
li està funcionant.
De fet,
està fent molta taquilla, eh?
I modestament,
l'última primavera
tímidament encara es manté,
però jo crec que
està a les acaballes, eh?
Sí, sí,
no, no,
és una llàstima.
M'han comentat
que té dies
que la sala
arriba a més de la meitat
i hi ha dies
que precisament
tenen
tres persones
o quatre,
clar,
és una pel·lícula
d'aquelles que
funciona pel boca-orella,
mai millor dit,
i que jo la recomano
perquè precisament,
fixa't,
coincideix
amb aquesta notícia
culebrot
de la premsa
del pianista desconocido.
Sí,
curiosament,
és veritat
que també els arriba
un senyor pianista
o violinista és,
en aquest cas.
no m'acomarà.
Després que això
és un recurs
de la productora
de la pel·lícula.
Vols dir de la distribuïdora
per fer propaganda?
Ves a saber,
tot és possible.
A mi em va sorprendre
molt la coincidència.
Mira,
és una línia d'investigació
que podríem obrir,
David.
Directament.
Moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.
Fins divendres.
I que la força
s'acompanyi.
Igualment,
David,
adéu-siau.
Adéu-siau,
adéu-siau.