...
Aquesta sintonia i aquest espai, jo intueixo,
ja que comença a ser familiar entre els oients del matí de Tarragona Ràdio,
és l'aventura de la vida, aquest espai que cada divendres
es reservem per parlar, sobretot, del món de l'educació.
L'educació en majúscules i, sobretot, de la formació dels més petits,
que de retruc també ens pot servir per refrescar o practicar a nosaltres
algunes disciplines que probablement tenim oblidadas.
Sense la pretensió de ser una escola de pares,
sí que vol obrir un espai per reflexionar al voltant de l'educació dels més petits.
Els convidats d'avui, en aquesta aventura de la vida,
que recordem que fem en col·laboració amb les àrees d'ensenyament
i serveis socials de l'Ajuntament de Tarragona,
i abans els deien que tenen una miqueta més d'edat
que els convidats de la setmana passada.
Se'n recorden, eren alumnes del Col·legi L'Estonac de Tarragona.
Avui ens acompanyen els tutors, els mestres,
que treballen cada dia als centres educatius de la ciutat
i que estan duent a terme aquest programa de l'aventura de la vida.
del Col·legi L'Estonac, ens acompanya el Jaume López.
Bon dia, Jaume.
Bon dia.
Tens experiència ja de venir a la ràdio?
Sí, un dia vam despassar, ja vam estar una estona aquí i avui...
Tu no vas tenir gaire protagonista, eh?
No, no, eren els nens.
Els nens es van menjar tota l'estona,
que era això el que es pretenia, a més a més?
Sí, sí, exacte.
Avui el seu programa era el de la setmana passada.
Avui nosaltres intentarem explicar una mica què és el que fem a la classe.
Molt bé.
I ho farem també amb Jesús Blanco,
que també és del Col·legi de L'Estonac.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts.
Saludem l'Assumpció Dalmau, que ve del Col·legi Sant Domènec.
Assumpció, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
I dues tutores, mestres més, que és la Mònica Tarifa.
Bon dia, Mònica.
Hola, bon dia.
I l'Esperança Ferrer, bon dia.
Esperança.
Bon dia.
Benvinguda.
Totes dues venen del Col·legi Joan XXIII, de Bona Vista.
Aviam, no ho sé, però comencem pel començament,
en tot cas buscant la cronologia,
jo us convido a participar quan ho considereu oportun,
no cal que ens adresem.
Fem com amb els nens, si ho sembla.
Anem plantejant els temes
i vosaltres aneu intervenint a mesura que considereu necessari.
Quina descortesia per part meva.
No he saludat la Marissa.
Bon dia, Marissa.
Hola, bon dia.
Allò que diuen de la confiança,
com que cada setmana ens acompanya,
doncs ja jo ni la presento,
però la Marissa i sovint també la Patricia,
del Servei de Prevenció de l'Ajuntament,
venen també aquesta aventura de la vida.
Comencem per la cronologia.
Una mica els centres educatius que representeu en aquest cas.
Ja fa temps que treballeu aquest programa?
És el primer any?
Ens expliqueu una miqueta, Jesús?
Per exemple, t'ha tocat a tu.
En realitat, és un programa que ja fa...
Aquest és el quart curs que estem portant a terme
i se n'han anat afegint més escoles.
I nosaltres considerem que...
Van començant el curs de quart,
per exemple, a la nostra escola,
després tercer i ara cinquè.
És un programa que nosaltres apostem per ell,
que pensen que és important,
ens dona un ventall de possibilitats
per tirar endavant un projecte educatiu
dintre del que és la prevenció.
i ja fa quatre anys.
I ara s'han incorporat nous companys.
En començament és un repte
i possiblement després és més familiar.
I sobretot, com veus,
que la canalla ho accepta d'una manera molt activa
i molt participativa,
estem desenvolupant-lo d'una manera correcta
i molt satisfets.
Algú podia pensar, home,
parlar de convivència,
parlar de respecte,
parlar de prevenció,
hàbits saludables,
de tot plegat,
es pot parlar en qualsevol moment a l'aula,
però, clar,
tot això s'ha de sistematitzar,
perquè, a més,
avui ho sabem tots a les escoles,
assumiu tantes responsabilitats
que, si a més a més,
s'ha de parlar d'una manera així aleatòria
de totes aquestes qüestions,
el fet que estigui organitzat
en un material,
en un programa,
i imagino que us facilita molt la tasca, no?
Sí.
A veure, quan vulgueu,
tu mateix, si vols.
Llavors,
és que el col·legi,
com que és un lloc
on s'organitzen moltíssimes persones,
vull dir, els nens,
hem de tenir un cert ordre,
vull dir,
hi ha una relació amb ells,
vull dir,
han de saber que comportar-se,
es troben en situacions
que han de saber que ells
almenys han intentat resoldre.
Després,
per les diferents matèries que donem,
doncs,
el que és la higiene,
alimentació,
la manera de comportar-se al carrer,
vull dir,
són coses de la vida diària
que normalment,
doncs,
hem trobat molt interessant parlar-los,
sempre relacionats amb les matèries que fem.
I si en algun moment
surt algun conflicte,
a vegades surt un conflicte
a l'hora del pati,
el tractes de la classe tranquil·lament
i no era hora de res,
però, bueno,
aprofites per aquestes habilitats
que nosaltres diem,
per saber ells relacionar-se,
decidir,
i, sobretot,
pensar,
que es parin a pensar
en les diferents situacions.
Per la vostra experiència docent
i el contacte diari
amb els nens i nenes,
creieu que falta algun àmbit més?
Perquè, clar,
aquest és un programa
que, afortunadament,
és un programa obert
i que l'experiència vostra,
precisament,
pot enriquir molt
aquelles persones
que l'impulsen des de l'Ajuntament,
des de la Fundació Catalana de l'Esplai,
que ha dit els materials,
la realitat és molt canviant.
Les situacions dels nens,
en funció del seu entorn
i la seva família,
també és molt canviant.
Creieu que cal afegir més coses?
Trobeu a faltar algun aspecte
que també es podria tocar?
Mira, jo penso que
déu-n'hi-do el que el compler que és,
perquè comencem una miqueta
pel que és el propi nen
i llavors el tema
que potser costa més de tractar,
que és l'autoestima,
que aquesta és la que ve
molt motivada o desmotivada
des de diferents àmbits,
llavors aquest és un punt
per mi importantíssim
i s'ha de treballar dins de l'aula
i el treballem.
Penso també
que sí que és molt complet
i veig que
els diferents àmbits
es treballaven,
com deia ell,
des de qualsevol punt
i que dins de l'aula
no pots treballar
qualsevol matèria ni cap
si no tens els nens
totalment actius
i atents
i amb un gran respecte.
Per tant,
jo no sé,
no n'afegiria gaire més.
I a nosaltres concretament
sí que ens ha donat
peu
el treballar
a l'aventura de la vida
de posar aquest rètol
i de buscar aquest temps,
perquè com dèiem
tots ho hem de fer,
tots fem aquests temes
perquè ens són necessitat.
A Sant Domènech
quant temps fa que esteu
dins d'aquest programa?
El tercer any.
Tercer any,
vull dir que també
teniu una certa experiència.
Sí,
i llavors ens ho vam introduir
l'any següent a tercer,
ara ho fem en tercer i quart
de simbolitzadors.
En el cas de l'Escola
Joan XXIII de Bonavista
és el primer any
i ja fa temps que es fa?
No,
fa tres anys.
Tres anys també.
Primer vam començar
amb un curs,
quart de primària
i es van anar
afegint altres cursos.
Dic que és un programa
molt flexible
que es pot treballar
en altres àrees
i els nens s'engresquen molt
i els agrada molt participar.
Es treballa tot el programa
complet
durant tot el curs
o s'agafen alguns aspectes
aquells que creieu vosaltres
que per,
diguem-ne,
la manera de ser
d'aquell col·lectiu
doncs interessa més?
Anem treballant
depenent dels cromos
perquè com ho pot s'integrar
en altres àrees,
per exemple naturals,
no?
Doncs quan treballem els aliments
doncs aprofitem aquest cromo
per treballar aquest concepte.
Jo també tinc els cromos
i els àlbums,
els tinc aquí damunt la taula,
és un material,
després recordarem aquella web
que jo sempre m'oblido
de donar a Marissa,
si et sembla,
perquè els pares
estan interessants
a consultar-ho.
Treballem una miqueta,
aviam,
ara no farem el simulacre,
no es faré fer teatre,
només faltaria.
Parleu d'alimentació,
agafeu un cromo,
hem triat avui un conte també,
i que siguin adults,
els nostres convidats d'avui,
escoltarem un dels contes
de l'aventura de la vida.
Agafeu el cromo,
si parleu dels aliments,
per exemple,
com es treballa?
Ja sí,
individualment i col·lectivament,
el que hi ha sota el cromo,
que hi ha és l'explicació,
i després hi ha un debat
sobre el tema,
cadascú diu la seva,
diuen el que pensen,
el que viuen a casa,
i entre tots fem explicacions
de situacions semblants,
i després intentem arribar
a un objectiu,
entre tots,
que sigui el màxim possible.
Jo imagino que un dels aspectes
que acullen millor
els nens i les nenes
és el moment del conte.
Abans no teníem contes,
i també ens ho fèiem,
però d'una altra manera.
I quan vau començar no hi havia contes,
eren un altre tipus de material.
Els contes els hem introduït
en guany nosaltres.
És un material afegit
i complementari
que per primer cop aquest curs
s'ha posat en marxa.
Llavors el tenia el cromo,
planificàvem unes activitats
lligades a coses
que els agradaven a ells,
i després,
com que s'ha de treure
unes conclusions,
perquè si no sembla
que el treball quedi
una mica a l'aire,
doncs si hi ha alguna fitxa.
En altres, per exemple,
també fèiem blocs a vegades,
perquè si no arribés
a tots els cromos alhora,
quan treballes l'alimentació,
doncs els tres blocs.
El primer any,
quan vam començar,
o sigui,
el treball era una exigència
pel cromo,
i vam veure que això
no és massa positiu,
i llavors en guany els reglem
primer els cromos
i després fem el treball.
Ja, ja.
Sí, digues, digues, Marisa.
No, és que,
escoltant amb l'assumpció,
ara me'n recordava
d'un dia que em va explicar
com van treballar un cromo,
perquè em va agradar molt
la situació que em va explicar,
que es deia
la crítica injusta, no?
Podries explicar
com ho veu treballar,
ho dic perquè la gent
es faci una idea
de vegades la inventiva
que el tutor pot posar
i afegir,
a més dels suggeriments...
Clar, aquest és un material
molt obert
que el tutor adapta
en funció de com és el seu grup,
no?
Cada grup és diferent.
Sí, sí.
Molt flexible.
Sí, doncs, mira,
aquest cromo en concret
va ser els nens,
esclar,
normalment ja es porten bé,
però nosaltres els havíem
d'ensenyar
a com poder protestar
a una persona gran,
no?
O com poder dir-li la seva.
I llavors,
doncs, lògicament,
volíem buscar una situació,
ens va costar molt
de trobar la situació
en què estessin
superengrescats,
perquè, a veure,
quan entra el tutor,
normalment la cosa està...
Fins i tot ens vam esperar
fora de la classe,
serà, però ni aquestes.
Es porten tan bé
que no hi havia manera.
Sí, de veritat.
I, esclar,
l'entrar a la classe
tots vam dir,
a veure, una cosa injusta,
què serà?
Doncs jo recordo
que els hi vam dir,
mira, doncs,
avui tots castigats
per no fer el que heu de fer,
és que no sabíem
a què dir més.
I aleshores, esclar,
ens diuen,
tots van quedar molt parats,
no?
I què hem fet?
Un.
Si jo estava fent comptes,
dic, bueno,
doncs, no sé,
què podem fer davant
d'aquesta situació,
que ho heu fet tan malament?
Però realment
no em preguntaven
tampoc què havien fet.
Llavors, doncs, bueno,
l'un,
com que tenim una capseta
que hi diu penyores
en cas de necessitat,
saps?
Ens deien,
què fem?
Traiem una penyora d'allà baix
a veure què fem?
Un altre,
doncs, mira,
podem copiar unes quantes vegades
una cosa.
Dicen, doncs, bueno,
jo vaig ser ja molt brutal, no?
Doncs, vinga,
copiem mil vegades
i ens portarem bé.
I, clar,
doncs, bueno,
i ja ho fem.
Sí, sí,
és a dir,
que assumien la disciplina
que se'ls imposava,
tot i que devien pensar
que era injust, eh?
No ho sé,
però mira,
de moment van treure el full,
vaig permetre
que treguessin el full,
posessin el nom
i llavors els diuen
i a què et posem?
I llavors els vaig dir
i ho fareu?
Què heu fet?
Quina mala estona passaries, no?
Sí, sí,
o sigui,
ens va costar
d'aguantar una mica
la serenitat
i de no riure
davant d'aquesta situació.
Però tant m'estimeu,
tant confieu en mi
que no m'heu preguntat per què.
Bueno, llavors ja es van clavar a riure,
esclar,
sí, però ves,
com que ho deies,
com que...
Clar,
van entendre
que tot i que sigui
una persona gran
tenen dret a demanar explicacions,
no?
I això és el que els volíem ensenyar,
o sigui,
us podeu adreçar a la gent
amb confiança
i poder dir,
doncs,
escolta,
això que estàs fent
potser no està bé,
en vez de contestar
de qualsevol manera,
no em dóna la gana,
no ho vull fer,
això no és correcte
que hi ha nens
que tenen aquesta espontaneitat,
no?
Doncs,
molt bé,
mira,
aquesta va ser una de les sortides.
Home,
com deies,
en la línia de l'autoestima
de pensar ni que sigui petit
ni que sigui menor,
també tinc els meus drets
i m'han de donar explicacions
d'allò que no puc estar d'acord,
no?
Sí,
jo la de l'autoestima
ha de ser un moment
molt fabulós
d'una nena
que em va fer molta gràcia,
s'havien posat uns ninots
que tots tenien cares
molt diverses,
no?
I les va anar llegint,
el que més t'estima,
mira qui és,
el que més t'aprecia,
el que et sap trobar més valors,
bueno,
un munt de coses positives,
no em surten ara,
no?
I quan giraven el full,
així a l'enrevés,
sortia jo,
i es va clavar a riure
i diu,
jo?
Saps com volguem dir,
mira qui soc jo?
Aquest també ens va agradar molt,
la trema,
que vam treballar,
doncs,
així,
no?
Moltes cosetes que ja et dic,
teníem organitzades
a banda dels contes
perquè no teníem els contes,
enguany,
aprofitem més.
Això deu crear
un ambient a classe
i una manera de fer
molt diferent.
Escoltem el conte
i continuem parlant.
Marissa,
presenta-t'ho al conte.
Bueno,
el conte d'avui
es diu
A foc lent
i l'hem triat una miqueta
per això de que a vegades
anem tots massa de pressa
i aniria bé,
no?,
el que estem fent avui,
no?,
parar-nos a pensar,
a conversar,
a reflexionar sobre el que fem
i sobre el que és important
del que fem,
no?
I hem triat aquest conte
que precisament té a veure
amb una situació
a un aula
on intervenen els alumnes
i el tutor.
Molt bé,
doncs l'escoltem.
Hi havia una vegada
un nen que es deia Sergi.
Aquest nen sóc jo
i us explicaré una història.
Diu l'aventura
de la vida
A foc lent
De totes les meves mestres
la que més m'agrada
és l'Ester.
No ens renya mai
i sempre té una història
per cada cosa.
El senyor Carles
tenia tres fills
i 17 vaques.
Abans de morir
va deixar per escrit
que deixaven la meitat
de les vaques
al fill gran.
La tercera part
al mitjà
i la novena part
al petit.
Després va aclarir
que cap dels seus fills
no podria vendre
o matar
ni una vaca.
Quantes vaques
pertoquen
a cada fill?
Perdona,
Esther!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
Silenci, nois!
Digue'm, Sergi.
Quina part pertoca
al fill gran?
Li corresponen
la meitat
de les vaques.
cada vegada
que pregunto alguna cosa
els meus companys
em molesten.
Diuen que sóc
el nen més lent
de tot el curs.
Ja sabeu
quina és la resposta?
Sí, Esther!
Al fill gran
li pertoquen
8 vaques i mitja.
Al fill mitjà
li pertoquen
5,6 vaques.
I al petit
1,8 vaques.
Perdona, Esther!
Una altra vaca!
No!
No!
Trons!
Ja està bé!
Silenci, nois!
Digue'm, Sergi.
Quin va ser
l'aclariment
que va fer
el senyor Carles
en el seu testament?
Ei, Sergi,
renta't les orelles!
Molt bona pregunta, Sergi.
El senyor Carles
va dir que
cap dels seus fills
no podria vendre
ni matar
cap vaca.
Tots van callar.
Només jo
em vaig adonar
que el conte
del senyor Carles
no era tan senzill
com semblava.
Des d'aquell dia,
cada vegada
que necessito
preguntar alguna cosa
que no entenc,
ho faig sense por.
Sé que sóc
el més lent
de tota la classe,
però lent
no vol dir babau.
Sergi,
i al capdavall
quantes vaques
van quedar
per a cada fill?
Doncs no ho sé.
I si anem a prendre
un gelat
i ho resolem entre tots?
Sí, és clar.
A foc lent
és un conte
per xerrar
de l'aventura
de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
Doncs,
tot i que avui
som adults
els que hi participen
en aquesta aventura
de la vida
no ens han volgut
privar
d'escoltar un conte.
Abans ens comentàveu,
concretament
ho feia la Mònica,
que sovint lligueu
el que és
aquell aspecte
de l'aventura
de la vida
amb l'assignatura.
Naturals,
el tema alimentació.
Sempre es treballa?
O cada aula,
cada tutor
decideix treballar
en un moment del dia?
Va molt planificat
o a vegades veus
que el grup diu
mira,
avui necessiten
una sessió més distesa,
fem una mica
del programa
de l'aventura
de la vida.
Com funcioneu
a l'hora
de posar-ho en pràctica?
Nosaltres,
per exemple,
tenim un espai concret
per treballar
l'aventura de la vida.
El que no vol dir,
per exemple,
que és el que ha dit
la Mònica,
que si un dia
el tema de naturals
pots enganxar-ho
amb el tema
de l'aventura
de la vida
i pots enganxar
i el comentes
i llavors
tornes a parlar
encara que potser
ho hagis fet
a l'espai del matí,
però ho pots tornar a enganxar.
I és el que parlàvem abans,
que hi ha molts temes
que es poden enganxar
amb unes altres coses,
no només amb assignatures,
sinó també
amb un conflicte
que hagin tingut al pati,
amb una disputa
que hagin tingut
en un altre lloc,
amb alguna cosa
que els hagi passat a casa.
O sigui,
encara que tens un espai
ho pots treballar
en qualsevol moment.
Però la periodicitat,
no d'aquests casos excepcionals,
sinó del marcar
una rutina necessària
d'altra banda,
que és un cop cada...
Nosaltres tenim una hora
que és d'Educació en Valors,
una hora a la setmana,
dividida en mitja hora
pel matí,
de nou a nou i mitja,
els dilluns i els dimecres.
Llavors aquesta mitja hora
aprofitem per llegir
algun cromo,
per escoltar algun conte...
Que els relaxa una miqueta també.
Que els relaxa una mica.
A més és al matí
i llavors també
el que els agrada
és la manera d'aconseguir el cromo,
perquè no sempre ho treballem
i ho parlem
i després els hi donem,
sinó que potser pots
buscar estratègies...
S'ho han de guanyar entre cometes.
Sí, molt bé.
S'ho han de guanyar el cromo.
Llavors ja estan pensant,
ja estan a veure
què ha de fer,
què ha de dir,
què ha de realitzar
per poder aconseguir
aquest cromo,
que és una manera
d'enganxar-los,
no?
de que no me'l donin només.
D'una altra manera
és el treball comunitari.
A vegades ens fiquem
en contacte
amb persones de fora,
del barri
i aquestes persones
venen allà a l'escola
a fer-nos una xerrada
i els donen ells els cromos.
Per exemple,
l'any passat vam aprofitar
que va vindre al dentista
a fer-los, doncs...
La revisió.
La revisió vocal
i llavors, bueno,
el dentista els va donar
als nens el cromo.
És anant estimulant-los,
no?, d'aquesta manera.
Tots els centres
ho treballeu igual.
Cadascú de vosaltres
busqueu les vostres estratègies
en funció del ritme
de cada escola, no?
Sí, o sigui,
depèn de les activitats
que faig,
però jo particularment
dedico una hora,
una estona cada setmana,
vull dir,
a un cromo determinat
que hem escollit,
depèn dels temes
que donem aquella setmana,
hi ha uns cromos determinats.
Vam començar,
primer,
uns cromos
ja més importants,
considerem,
com és relacionar-se,
certes coses,
i vam començar
perquè tinguessin
un punt de partida
en quant a relacionar-se
amb els companys,
no?
I després fem així,
una hora a la setmana,
a vegades és
suggerir les activitats
que porten al cromo,
a vegades pot ser
d'alguna cosa
que hi ha hagut a la setmana,
dius, bueno,
doncs això acabarem
de parlar el dia que toqui,
vull dir,
però fixament
és una hora a la setmana.
en Jesús,
en Assumpció,
en vosaltres mateixos,
si voleu afegir alguna cosa més,
perquè el Jesús
també està a l'estona,
deu seguir
en un sistema similar?
Sí,
més o menys,
pràcticament
ho portem bastant coordinat
i és d'aquesta manera.
L'únic que,
com deia la Mònica,
també,
el fet d'incorporar
persones
al programa,
enriqueixi el programa
i a ells també
veuen persones que venen,
inclús l'altre dia venia
la persona
que porta el menjador
a l'escola,
com fa la dieta equilibrada,
com es fa una dieta equilibrada,
per què ens posen això,
per què tal,
tot això,
i les preguntes,
la persona en treballa
i diu,
m'han estat preguntant
i tot interessantíssim,
no?
És a dir,
estaven superinteressats
en el procés,
és a dir,
que prenen un protagonisme diferent,
ja surts de la matèria curricular,
estàs fent matèria curricular
perquè estàs treballant
en una instal·lació
en la salut,
però ells ho veuen
com una cosa diferent,
i llavors es senten
més protagonistes
que en qualsevol tema
en el qual el protagonista,
que sempre intentes
que siguin ells,
és el profe,
no?
Doncs aquí no,
els protagonistes
els estàs donant el relleu,
vosaltres sou els protagonistes,
vosaltres parleu,
i a mi una de les coses
que més hem cridat l'atenció
és el fet que
és un programa
que ajuda,
a part de pensar,
reflexionar,
ser crític,
tot el que vulguem,
escoltar,
per mi és la gran,
no?
la gran versió,
s'escolten,
i el que diu l'altre
és molt important,
a més,
és una altra condició,
no?
Aquí en un moment determinat
es parla de que
tenim dues orelles
i tenim una boca,
per tant,
hem d'escoltar el doble
que parla,
cosa que moltes vegades
els adults no fem,
no?
Però ells,
jo penso que estan
prenent consciència d'això,
el que diu l'altre
és molt important,
i m'aporta,
m'ajuda a creixer,
el que jo aporto
també és important,
i és una de les coses
que més motiven,
a part de què puguis fer,
per exemple,
que l'any passat
la Marisa i la Patrícia,
que estan superengrescades
en el programa
i ens han transmet
això del programa,
no?
Perquè també,
depèn qui està davant
d'un programa,
fa que les coses rutgin o no.
Sí, clar,
això és un programa
que es fa de forma voluntària,
diguem-ho,
que els mestres
i els centres educatius
ho acullen perquè volen,
no s'imposa a ningú
ni s'obliga,
parteix de les ganes
de fer-ho de cada centre,
no?
El que passa és que
ja s'ho creuen molt
i quan ens reunim
i tal,
es veu que realment
s'estimen el programa,
això és molt important,
i els mestres també
moltes vegades,
perquè tens els baixos,
no?
I dius,
no, no,
això m'agrada la pena,
i quan veus que se va
engrarixant el grup
i que tothom tirem endavant
i que realment
el programa està creixent.
Per molt bon material,
jo penso que el millor material
són els profes que ens reunim
i els alumnes que tenim,
no?
Tot això fa que dia a dia
tirem endavant un programa
que per nosaltres
pensem que està molt bé.
A vegades sempre ens amoïnem
els profes
perquè tenim tanta matèria
que donar
i quan busquem l'espai,
això sempre,
per això deia el Jaume,
jo em posem una hora
perquè moltes vegades
no saps quin espai
has de posar,
perquè hem de fer matemàtiques,
però això també realment
són aquells coneixements
que no s'aprenen en els llibres,
s'aprenen escoltant-se
i per nosaltres
és superimportant.
Marisa.
Jo volia dir una cosa
i aprofitant que ara els tenim aquí,
una representació dels tutors,
dels molts tutors
que estan treballant
el programa a l'aula,
d'expressar públicament
el reconeixement
a la figura del tutor
perquè en aquest programa
si no fos el tutor
el que el fes a l'aula
amb continuïtat,
evidentment els tècnics
no podríem arribar
a totes les classes
i a tots els nens del municipi
que ara són al puntal
dels 1.500
que estan fent el programa.
Evidentment seria impossible,
i si no és perquè
ells engresquen
amb aquesta aventura
i amb aquest projecte
aquest programa
no es podria fer.
I també pensant-me
en això de l'adult,
el professor,
el tutor,
és un referent,
un adult referent
molt important
pel nen
en aquestes edats.
Vull dir,
els pares,
evidentment,
els pares,
la família,
prioritàriament,
però també els professors
són adults
de referència
pels nens
i molt i molt importants,
com deia l'assumpció.
I els tenen
en un estima especial
perquè,
com deia ella,
el professor diu
no sé què cosa,
i això,
encara amb aquestes edats,
això va a missa.
No ho qüestionen.
Com abans d'exemple
que deies del càsting.
I això s'ha d'aprofitar
en positiu
per poder treballar
tots aquests aspectes
a l'aula,
perquè tenen
aquest posicionament
privilegiat
envers els nens.
Passeu més hores
que els pares
durant la setmana,
perquè els nens
passen vuit hores
al centre educatiu
i ja quan surten
alguna activitat,
quantitativament
passeu més hores
amb ells
i interveniu en coses
com és
des de l'hora de menjar
fins a la seva relació
amb els altres.
Per tant,
alguna cosa,
alguna cosa
de Déu fent
això que diu
la Marissa.
L'assumpció
ha explicat
algun del cas
i jo tinc la sensació
que els nens
acullen molt bé
l'activitat d'entrada.
Estan contents,
es mostren participatius.
Molt contents.
Per la vostra experiència
ens podeu explicar
en algun moment,
així com explicar
abans l'assumpció,
algun tema.
Hi ha algun tema estrella
que els atregui
particularment?
Calla,
que ara estem tractant
aquest tema.
Hi ha algun tema
que no els agrada tant.
Vosaltres heu detectat
partint de l'experiència
que ja fa
entre 3 i 4 anys
que deu a terme
l'aventura de la vida
al centre?
No,
vull dir,
és a dir,
per tots els temes
s'interessen
perquè quan us dones
un punt
que poden participar,
poden dir la seva,
poden fer,
tots s'entusiasmen
i parlen i diuen.
Vull dir,
la problemàtica
no és si és problemàtica,
és el que dèiem abans,
quan estan al costat contrari,
que és el que et diem,
tot l'any els tenim,
però se produeixen
mil situacions
i no em pots dir,
mira,
allò que vam dir aquell dia
també va per tu ara
en aquest moment,
no?
I llavors el que dèiem
abans del programa,
nosaltres també al principi
de curs s'entrega
unes 10 propostes
als pares,
a cadascú de la classe,
i això pot servir
de guia,
que us ho llegeixin,
no cal treballar-ho
com si fos una classe
a casa,
però els que tenen germans
hi ha situacions
o a vegades que es neguen
anar a dormir
perquè no és d'hora,
on també poden posar
el seu gra de sorra,
perquè nosaltres podem dir
i fem,
estan 8 hores,
però després surten
i al carrer hi ha els adults
i és clar,
i no els hi val dir
no,
si el semàforo està en vermell
no passis,
però ara que no passa a ningú
passa a mi,
clar,
llavors veuen que la gent
un i l'altre passa
o el paper a terra
i diuen,
bueno,
què faig jo?
Me quedo amb el que diu el professor,
la majoria de gent
que és el que fa...
I a cada casa
fem les coses d'una manera,
i a l'escola marqueu una línia
però després privadament
cadascú a casa seva
té una manera de fer
i de viure,
no?
Clar,
per això aquest programa
engresca
perquè són coses
de la vida diària,
vull dir,
són coses que passen
contínuament,
vull dir ensenyar-los,
ells hi dius,
bueno,
s'ha de menjar fruita
però si a casa
cada dia li donen
la pasta embolicada,
dius,
bueno,
què fem aquí ara?
Pades ho hem comentat
amb estes,
no, no,
parles amb els pares
i diuen,
ui,
no, no,
si menja molta fruita
i després el nen
que sempre diu la veritat,
diu,
no, no,
si jo no em menjo
i dius,
ui, ui,
quina situació,
els nens
t'acaben fent cas
perquè nosaltres
a classe vam fer
una petita enquesta
sobre els esmorzars
i vam veure
que molts portaven pasta,
no,
i se va parlar
i al final
vam arribar
a la conclusió
que menjar fruita
un cop per setmana,
dos cops per setmana
era molt saludable,
doncs ara,
fa dues setmanes
els nens
em porten fruita,
senyoreta,
una poma,
molt bé,
o sigui que al final
tu vas dient
i queden,
queden coses.
Que veieu resultats,
veiem resultats,
veieu resultats
vosaltres mateixos,
que no formeu part
d'una estadística
al final
que diu que s'ha fet
a dandes escoles,
no, no,
el quotidianament
comproveu
que allò
està donant un fruit,
no?
Jo crec que
els millors resultats
és que
quan toca l'hora,
o sigui,
ells estan molt motivats,
saben que aquí
són ells els protagonistes,
els que comenten,
els que parlen,
els que fem
i llavors
la mateixa motivació
que ells tenen
és important
i també és molt important
la manera com tu presentis,
és el que parlàvem abans,
tots els temes
són importants
i tots els temes
poden ser engrescadors
sempre i quan
tu t'ho creguis
i tu siguis engrescador
i si tu estàs engrescat
ells també ho viuen
i ells participen
i ells fan.
Per tant,
o sigui,
el fet que esperin
cada setmana
o enganxar el cromo
o a veure quin tema
toca avui
o a veure què és el que fem,
doncs ja ho veus,
no,
que estan motivats
i es parla cada dia.
Els pares i les mares,
els fills i les filles
moltes vegades
ens donen lliçons
de moltes coses,
jo no dic lliçons
a vosaltres,
però vosaltres
què heu après
fins ara fent
l'aventura de la vida,
com a adults
i com a mestres?
Heu après alguna cosa diferent?
Heu fet alguna descoberta?
Bé,
jo possiblement
penso que
aprenem tots,
no?
Sempre que tens un curs nou
sempre és un repte
i és un aprenentatge.
La canalla t'ensenya
i tu ensenyes,
però reps molt,
no?
Jo suposo que sí,
que una de les coses
que més s'ha ensenyat
és la reflexió
que fèiem
perquè
el programa
es basa
en la prevenció
de la drogodependència,
encara que estigui
d'una altra manera,
però pensem que és una edat
en la qual la canalla
actua d'una manera
molt directa
i que realment
són molt accessibles
que nosaltres
podrem accedir
i a més
tenen una gran confiança
com dèiem
en nosaltres,
no?
I consells
i de maneres
de tot
que porten
a terme
i a la pràctica,
no?
Jo penso que
una de les coses
més importants
és el fet
que ens estem entrenant,
no?
Estem fent
un entrenament diari
i clar,
per exemple,
les situacions
de les drogodependències
avui en dia
per moltes qüestions
que sigui
d'una manera difícil
que arribi la canalla
arriben moltes vegades
estan al carrer,
la droga està al carrer
i el fet
que ells estiguin
entrenats
davant d'unes situacions
per quan arribi
l'adolescència
és una prevenció
importantíssima.
A vegades
m'ha sortit així
i no?
I pensem que
els mestres
podem actuar.
Aquesta seria...
És a dir,
jo he après
que nosaltres
tenim un paper
importantíssim,
la família
té un paper
importantíssim
per la prevenció
de la droga,
no?
En aquest sentit,
creant situacions
realment,
situacions paral·leles
perquè puguin
manejar l'extensió,
perquè puguin
prendre decisions,
perquè tinguin
una autoestima
més forta
i perquè davant
d'un moment determinat
sàpiguen actuar.
Sàpiguen dir que no
i tinguin una personalitat
ferma, no?
Ferme.
Això és possiblement...
És a dir,
que nosaltres
tenim un programa
que realment
m'agrada la pena
i que tots
que a vegades
semblen ni
ha caigut a la droga,
però no.
És que moltes vegades
podem incidir...
És molt interessant
aquest apunt
que fa el Jesús
perquè clar,
en definitiva,
aquest programa
ve a prevenir
posteriors problemes
que pugui haver
amb determinats hàbits
com és la drogodependència.
I què té a veure
per la de respectar
l'altre
i d'escoltar?
Què té a veure
absolutament tot?
Clar,
perquè són
prendre decisions
contínuament.
El reflexionar
i el pensar
vol dir,
això és un entrenament
a llarg plaç.
Vull dir,
no és d'un dia
per un altre.
Perquè aquell que aprèn
a pensar situacions
i intentar resoldre
una vegada millor
o pitjor
per reflexionar
i pensar una mica
és tot
com s'ha de fer.
És un entrenament.
És una inversió de futur,
ja que ens agrada
parlar tant d'economia,
és una inversió de futur.
Estem arribant
pràcticament
al final del temps
si voleu afegir
alguna cosa.
Recordeu alguna anècdota,
alguna situació curiosa
que us quedés allò
a la memòria
fent algun dels aspectes
a l'aventura de la vida
o cada dia és diferent
i cada dia ja fa
la seva aportació?
Mentre el tema
hem parlat de la fruita,
doncs ara tots
venen amb la seva poma,
la seva pera a classe.
Una altra experiència
també molt positiva
va ser
quan van fer
els sucs solidaris.
Vam parlar
sobre les begudes
alcohòliques
i llavors van fer
una activitat
de sucs solidaris
i va tindre
una gran acollida.
Tots els nens
van participar,
van fer sucs solidaris
per tota l'escola
i els diners
que vam guanyar
van ser destinats
a un projecte solidari
que l'escola nostra
porta a terme
al Paraguay.
I va estar molt bé,
molt bé.
I bueno,
portem cada setmana
dient-me,
senyoreta,
i no farem aquesta setmana
el dels sucs solidaris?
Dic,
ja ho farem
el segon o tercer trimestre.
Vull dir,
que s'engresquen molt
per totes les activitats
que fan.
Doncs podríem
engrescar
la resta
de centres educatius
de la ciutat,
no?
que cal el curs vinent
que s'hi apuntin,
perquè hi ha centres
que, aviam,
però si no ho han fet
un any,
ho han deixat,
perquè, aviam,
cada centre educatiu
sap les seves necessitats
i les seves limitacions
i possibilitats,
però, aviam,
aquí, precisament avui,
en aquesta aventura
de la vida,
ens hem adonat
que l'experiència
deu funcionar
perquè, justament,
els tres centres
que ens ocupen
han repetit
i ja van per la tercera
o quarta experiència
i jo m'imagino
que la intenció
és continuar,
no?
Si més no,
jo us veig
molt predisposats
a continuar
el curs vinent.
Sí, sí, exacte.
És fer una tasca més,
més organitzada,
més programada,
però fer una tasca més
de totes les que venim fent.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
per compartir amb nosaltres
una part de la vostra experiència,
el Jaume López,
el Jesús Blanco
del Col·legi L'Estonac,
la Mònica Tarifa,
l'Esperança Ferrer
del Col·legi Joan XXIII
de Bona Vista
i l'Assumpció del Mau
del Col·legi Sant Domènec.
Moltíssimes gràcies
per venir,
molta sort,
imagino que tindrem ocasió
de retrobar-nos
més endavant.
Marissa,
tu recordes la pàgina web?
No m'he oblidat, eh?
No, ara la recordem.
A veure,
la pàgina web
és www.cuentos.com
paraconversar.es
en castellà,
de moment,
i tot en minúscules i junt.
Marissa,
moltes gràcies.
Nosaltres fem un punt
i seguit
al matí de Tarragona Ràdio,
una petita pausa
i anem cap a Màlegans.
Espera quin ponts.
Avui arriben els jugadors
del Nàstic
i segurament vindran
de tornada
els del vòlei
Sant Pere i Sant Pau.