Fins demà!
L'escriptor i inspector d'ensenyament de la Canonja, amb ell també volem compartir aquesta estona de tertúlia, esperem que no hagi tingut cap problema professional d'última hora.
En fi, aquesta és una tertúlia, com saben els oients i els tertulians habitualment de temes locals, segurament en podrem abordar alguns, però en fi, avui l'actualitat realment mana de tal manera que podríem fer una pinsellada de la gran notícia del dia,
del que alguns han considerat un fet històric, el debat que es va celebrar al Congrés dels Diputats al voltant de la proposta de reforma d'Euskadi,
el conegut popularment com a Pla Ibarretxe, amb una votació, amb un resultat ja conegut abans del debat,
però en fi, pel to, per els continguts de les declaracions, dels discursos dels principals protagonistes,
començant per l'Andakari Ibarretxe i acabant pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero,
i passant per la dels líders de les formacions polítiques, en fi, pel to i pel que han pogut seguir del debat d'ahir,
quina impressió els hi deixa aquesta notícia que, insistim, és de primera pàgina avui a tota la premsa?
Joan, com a política jo professional.
Home, la veritat és que jo crec que ahir es va produir un fet que segurament marcarà l'esdemaní del futur de l'Estat,
de l'Estat espanyol. Jo crec que primer el debat va ser un debat molt bo,
jo diria que va ser un debat molt bo comparat a vegades amb les coses que es veuen en diferents parlaments,
crec que va ser un debat de força argumentació, de força alçada,
i que crea un punt d'inflexió perquè, a veure, jo no sóc dels que cada vegada que es parlen de coses
que tenen a veure amb el País Basc, doncs li cau la bava, no?
També hi ha una certa gent que normalment això no li passa.
Jo no m'agradaria viure al País Basc amb la situació amb la que han tingut
i la situació que pateixen, és una situació força complexa.
Dit tot això, jo crec que ells van fer una proposta que crec que mereixia ser discutida,
és a dir, no despatxada com es va despatxar ahir,
és a dir, crec que hauria d'haver sigut tramitada i discutida perquè això hagués sigut positiu,
que ells han fet un esforç, crec que el debat va ser un debat interessant
i crec que l'estat espanyol i els seus governs hauran de prendre nota del que es va discutir
perquè, insisteixo, crec que és un punt d'inflexió en la construcció d'un estat diferent del que tenim.
Altres opinions? Pitu, tu mateix.
Mira, jo la sensació que tinc és que va ser un debat de tràmit més que de tramitació.
El tràmit es havia de fer, es van guardar les formes, no hi va haver estirabots com hi podien haver altres vegades.
Alguns parlamentaris van tindre una fina ironia, a vegades amb un pèl molesta,
però jo em vaig quedar amb una imatge que no per recurrent i per ja habitual,
a mi cada vegada em sobta i em sobta més.
És la imatge de quan està parlant segons qui l'hemicicle està ple a rebotir
i quan parla segons qui desapareixen.
Jo entenc que després de tres hores d'estar assegut allà a la butaca
o algú tingui necessitats fisiològiques d'anar a fer, no?
Però desaparèixer tothom i deixar-hi dos o tres,
aquests dos o tres, estar llegint o estar comentant o parlant amb el mòbil,
ho trobo una falta de respecte.
No hi ha cap a la persona que està parlant, sinó cap a aquells que...
que, doncs, estem la confiança amb una sèrie de gent que estan allà per representar-nos.
Això és una cosa que sempre li he trobat molt, molt i molt i molt desagradable,
veure allà un personatge que està parlant.
Jo no sé si és la professionalitat d'aquella persona que ja parla o jo l'acostum,
que està parlant al buit, no?
O sigui que hi ha un senyor que allà mecanografia en tot.
Jo em vaig quedar amb aquesta imatge i me decep cada vegada
que veig aquestes imatges del Congrés o del Senat.
El Parlament de Catalunya també passa, no ens n'escapem d'això.
Saludem per ser el Francesc Roig, que ja ha arribat.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Rafa i Francesc, algun comentari, alguna sensació que us deixi...
En fi, aquest debat tan important com s'havia qualificat a priori
com el d'ahir al Congrés.
Jo, en una part, estic d'acord amb el que ha dit el Joan, no?
És que crec que hi ha tres lectures.
Hi ha una lectura que és l'escenificació del Pla i Barreig al Congrés dels Diputats.
Ahir era la crònica d'una mort anunciada.
Per tant, ja se sabia que jo es rebutjaria.
Això és una escenificació, amb tot el que diu Tom del Pito,
de la gent que surt, que entra, que també són escenificacions polítiques.
Vull dir, moltes vegades el rebuig a la intervenció d'un parlamentari,
quan no la posa a exercir amb el micròfon perquè no te la deixen fer,
doncs consisteix en anar-te'n o agafar el mòbil i treure'l.
Cosa que, esteticament, queda bastant lletja.
Però era una significació.
La segona fotografia, la segona imatge, és el Pla i Barreig a si mateix.
I jo d'aquest en conec molt poc, perquè penso que sí que mediàticament se n'ha parlat molt,
però se n'ha parlat molt dels extrems.
Però, en realitat, jo realment en aquests moments no tinc una opinió formada
de què és el Pla i Barreig a si mateix, perquè ni m'ha arribat.
I com a mi suposo que la majoria dels ciutadans.
Per tant, no sabem exactament en què consisteix això.
I la tercera fotografia és el del mateix País Basc.
Jo he viscut al País Basc.
Vaig estar treballant com a docent en una època molt difícil, que era l'any 76,
una de les èpoques més dures d'ETA.
I és evident que és un poble que ha patit molt, i ha patit molt tothom.
Tothom.
Ha patit molt els aversales, però ha patit molt també els que consideren
que poden estar en el País Basc, que se senten bascos
i que formen part de l'estat espanyol.
Per tant, no és un tema fàcil d'abordar, ni d'extrapolar.
I de vegades entendim amb aquesta comparació.
Vull dir, som nacionalismes, igual que Catalunya, no, no és veritat.
Per tant, són tres problemes diferenciats.
I el que sí que crec que és important del que va passar ahir
és que, com a mínim, s'ha donat un toc d'atenció.
És a dir, i amb això estic d'acord amb el Joan també.
Si volem construir un estat nou, diferent del que tenim fins ara,
hem d'escoltar el que diuen els diferents governs
de les diferents autonomies que conformen aquest conglomerat
que li diem estat espanyol.
Francesc.
Sí.
Suposo que em toca fer una síntesi.
Però, tot i així, a mi m'agrada...
Una impressió, una imatge molt personal de...
Perquè ja s'ha dit tot.
El que jo trobo del debat d'ahir,
malgrat ser un debat d'un no anunciat,
és que, per primera vegada, s'han canviat les formes.
I, per tant, els models de percepció del votant, del ciutadà,
són diferents.
Per un costat, és un contrasentit.
Perquè diuen, home, no sé què discuteixen
si ja saben que han de votar o que no.
Això, d'entrada.
El ciutadà de carrer fa lectures molt òbvies,
però molt encertades.
Però, per l'altre, es demostra
que hi ha una voluntat de diàleg
que fins fa quatre dies era inexistent.
No que no n'hi havia,
és que ni s'intuïa.
Segona.
Ahir, jo penso que,
malgrat aquest no anunciat,
la formalització del debat
havia d'haver tingut una mica més de pes
en l'endecari d'intervenció.
perquè, esclar, mitja hora d'exposició
i deu minuts escassos de rèplica
donen per molt poc en un debat
que va durar gairebé vuit hores.
El pes de l'equilibri
no el trobo mesurat.
tampoc era qüestió d'allargar
i fer un debat bipolaritzat, no?
Però se li havia de haver d'una mica més de ganxa.
Sobretot després,
penso que el president del Congrés
va tenir el fair play
de buscar una situació còmoda,
perquè, si no,
el debat s'acabava
que després de l'exposició
se n'anava a la tribuna de convidats
i, per tant,
se li va buscar una situació òptima.
Es va treballar bé aquest aspecte,
però, per altra part,
considero que, en aquest moment,
encara hi ha tocs d'integrisme
en l'opinió pública de l'Estat
que no tenen sentit.
Aquest matí he tingut la curiositat
de flagel·lar-me una mica
amb el Jiménez de los Santos.
I, no, no, no,
simplement per veure què opinava,
perquè, atenció,
ahir van opinar els dos corrons
de la democràcia
que van aplicar un no anunciat.
Evidentment,
l'actitud del president del govern espanyol
és una actitud oberta
que, a més a més,
dóna porta de sortida
o d'entrada, com es vulgui,
a un debat posterior
per altres estatuts,
en la mida del consens, d'acord?
Però, per exemple,
jo el que no considero massa adequat,
i penso que aquest és el final
més millor al pla Ibarretxe,
és que un estatut, un pla,
es personalitzi en un nom.
Perquè, esclar, no és el pla d'Ibarretxe,
és el pla del País Basc.
O és l'opció del País Basc.
És molt millor vist des d'aquí,
que hi ha un consens pactat d'entrada,
que quan arribi allà
hi haurà un altre corró de ciutadans
que el porta a debatre.
i no és només una línia.
Bé, per això entraríem en debat.
Ara bé,
dir que el discurs del president del govern
és nefast,
i dir que el discurs del senyor Rajoy
és impressionant i imponent,
amb aquests qualificatius,
escoltem,
tots ho vam sentir,
tots tenim orelles,
i tots tenim capacitat d'entendre'n,
no necessitem profetes mediàtics
com aquest senyor,
que ja penso que s'ha quedat
una mica demodé.
Demodé.
Entenc, de totes maneres,
de les quatre intervencions
que fan una valoració,
amb tots els matisos que cal,
i bastant positiva,
que ha anat prou bé,
no?,
el debat,
i que com a mínim obre un...
No sé,
entenc, eh?,
del que han dit,
una certa etapa nova,
han parlat de diàleg,
segurament...
Sí, però jo crec que això és obvi,
perquè efectivament,
el debat es va produir d'una manera
que moltes vegades
en el Parlament espanyol
no s'està acostumat a veure.
Per això que això és nou, no?
I no és imaginable
que aquest debat,
de la manera que va anar,
doncs fa vuit mesos
o un any enrere,
si el president del govern
ha sigut el senyor Nard,
aquest debat no hagués anat així,
és a dir,
segurament,
potser és que ja no s'hagués podent
perquè no haguessin
ni allò,
ni en el registre d'entrada,
li haguessin posat el segell
amb el tema, no?
Això és una cosa,
que jo crec que aquesta és,
és innegable, vaja.
A veure,
és que realment,
aquí el que feia falta
era el debat de fondo,
que no es va produir,
doncs perquè no es va voler
que es produís,
però aquí feia falta...
Però pot ser un debat,
perdó, Joan Eregio,
pot ser un debat que s'obri ara?
Amb la nova etapa,
un cop passen també
les eleccions a Euskadi...
Però és un altre debat,
jo estic molt d'acord.
Com a debat,
diríem parlamentari,
no sé si s'obri ara.
Com a debat social, sí,
que crec que és el previ
i l'important
al debat parlamentari.
A mi l'únic que em sap greu
a la situació d'ahir
és que no es permetés,
diríem,
que aquest pla
fos tramitat com a tal
i, per tant,
discutit i valorat com a tal.
Aquest pla
o qualsevol altre
que pugui anar
per aquesta via, no?
Això és el que trobo a faltar
i, per tant,
diríem,
això és el que em fa ser
poder menys optimista
que el francès
en quant a que les formes
em diuen relativament poc.
evidentment les formes
amb tot en aquesta vida,
com l'educació,
són aquelles coses
que ens donem uns i els altres
per discrepar o no,
però no gradins.
Sí, però com a mi
em callaven ahir, eh?
Sí, no, no, no.
Ja et dic que la formulació
allò dels crits
que piquen a terra
i tot allò
que allò és absolutament escandalós.
Escolta,
però dic des del fons
de la qüestió,
jo no soc tan optimista.
No ho soc
perquè em sembla
que quan toques
el moll de l'os de l'Estat,
no sé què passa,
però tots els nervis
es posen relativats
i en tensió.
Ja t'he dit que es va aplicar
un corró anunciat, eh?
Sí.
Sí, però això que...
I a més a més,
si em permets amb arguments
que abonen,
moltes vegades abonen
aquesta tensió
a vegades excessiva
que es transmet al carrer
a través, per exemple,
de comunicadors.
si és que és un comunicador
exactament
al senyor Jiménez Lozando,
no?
Clar,
és el que ahir va dir,
si no recordo malament,
la diputada
de...
de Buscadigo Esquerra
o de...
Deusqual Cartasuna.
Deusqual Cartasuna,
això mateix.
Com va dir,
escolti,
i és que és veritat,
dius,
escolti,
com poden haver estat
durant dos mesos
dient que aquest pla
s'ha aprovat
amb els vots d'ETA?
I si hagués passat
el que ha passat
al Parlament Basc
80 o 5,
o no sé quantes vegades,
o el que havia de passar,
que és que els deia
arribat a s'una
votessin que no,
junt amb el PSOE
i amb el PP,
escolti,
que ho haguessin dit,
que això s'ha tombat
amb els vots d'ETA.
Clar,
és que s'utilitza
un llenguatge,
que ja dic que per això,
s'utilitza un llenguatge
que no em fa ser
excessivament optimista,
això sí,
crec que ens dona
una mica més
de basalina a tots,
però des d'allò,
al fons de la qüestió...
Però jo crec que és
la sortida òptima,
perquè,
o si no,
anàvem a un carreró
sense sortida,
portar aquest extrem
al Pla i Barretxer
sense una possibilitat
de refondre,
és a dir,
ara estem en un motlle
que es pot refondre,
que abans estàvem
en un motlle
que s'havia de llançar
i que a més a més
algú l'hauria llançat
pel Cantàbric ràpid.
Clar,
aquesta és la diferència,
que ara podem refondre
a la cera perduda.
Alguna cosa
mirant el futur més immediat
veuen el futur
una mica més optimista?
Jo, de totes maneres,
tornant amb això,
sí que va ser un debat,
diguem-ne,
plàcid,
no?
No hi va haver
en renous,
allò bronca.
Diguem-ne que va ser educat.
Però esclar,
és que jo amb això
li feia la lectura al revés,
no?
I vull ser mal pensat.
Vols dir que callaven
perquè tenien ordres?
No,
allò de dir,
coi,
i què hem de votar que no?
Doncs,
fem el tràmit,
jo ja he dit de començament
que vol haver un debat
de tràmit
que més de tramitació.
Jo estic molt d'acord
amb el que diu el Joan,
vull dir,
jo el que no entenc
és que això no hagi anat
al tràmit normal,
que s'hagi fet una...
en comissió,
si és que s'havia de parlar
en comissió.
A veure,
jo he tingut l'oportunitat,
i com jo suposo
que molta gent
que ho ha volgut fer,
de llegir-lo,
aquest text,
perquè es podia baixar
des de la plana
del govern basc.
Des de la més
profunda ignorància,
no he trobat res
que desmembrés l'Estat,
que parlés de separació.
En cap moment
jo he sapigut llegir
que allò parla
d'una separació,
d'una part,
d'això que en coneixem,
l'Estat espanyol,
i que se'n van...
és que si queren Espanya
i totes aquestes coses,
jo no hi he vist enlloc.
Això són les lectures extremes
que s'han fet.
Però si aquestes lectures
és la que ens ha arribat
des de fa 6 o 7 mesos,
és la que ens ha arribat.
Són les que llencen la llavor.
Jo crec que hi van haver-hi
dues frases
que resumeixen bé
el que va passar.
Una la va dir
el president del govern
quan va dir
si vivim junts
hem de decidir junts.
I el Landekar
li va contestar
sí,
però hem de decidir
viure junts.
Està clar.
Clar.
Jo crec que ho resumeix molt
i això
jo crec que
no és atacable
des del punt de vista
intel·lectual
ni formal.
No és atacable.
Hem de decidir
viure junts
perquè les societats
són dinàmiques
i diferents
les coses canvien
i per tant
hem de buscar un marc
on tots
ens trobem
i a més
un marc que no sigui
immutable.
És a dir,
no hi ha marcs immutables,
no hi ha constitucions
immutables,
no hi ha normatives
legals immutables.
Ahir també ho deia.
La Constitució
ens la fan
intocable.
Però això també
ho deia
un diputat,
no sé si era el Durán
o algú que deia
escolti,
clar,
qualsevol cosa
és susceptible
de ser qualificada
d'anticonstitucional
abans que sigui aprovada
i per tant
modifiqui
alguna cosa anterior.
És que és una obvietat,
és que clar,
és que no s'aguanta
pel lloc
des d'aquest punt de vista.
I clar,
i llavors
escolta,
i després te trobes
amb l'argument
en aquest cas
que suposo que va fer servir més,
i aquest ha sigut més elevat
per la Cope,
que és el Pérez Rubalcaba.
Amb aquest,
la Cope
l'alava més
perquè es veu
que ha sigut més dur
que el president del govern.
Clar,
que deia,
escolti,
i torni aquí
quan tingui més consens.
A veure,
què vol dir
torni aquí
quan tingui més consens?
Quan hagi fet els deures.
El seu govern,
el seu govern,
què és de consens,
el seu govern?
No,
el seu govern
és un govern
que ha guanyat unes eleccions
i per tant
és legítim,
no?
Que és de consens.
Que governen els governs
per consens?
Va,
vull dir,
llavors,
escolti,
és que és molt complicat
tot això,
no?
El millor que és el problema,
Joan,
el millor problema és que
el Pla i Barretxe
que va molt més enllà
d'una acció de govern,
perquè és una acció de poble,
probablement s'hauria de buscar
haver-hi un consens.
Governi qui governi
i com governi,
perquè si no,
estem caient
en una dinàmica
molt perillosa també.
És a dir,
que és que qualsevol grup humà
que conformi una unitat
en un moment determinat
pot posar en qüestió
tot,
estatuts,
constitucions,
etcètera,
etcètera,
i això suposo
que s'ha de parlar
amb molta tranquil·litat
i d'una manera
molt ordenada.
Perdona,
encara que sigui
entrar en un terreny
que no em seria propi,
per a nosaltres,
o concretament
el Rafa i jo
que ens autorretroalimentem
del sistema educatiu,
és un altre debat,
això,
modificar permanentment
les lleis d'educació,
arriba un moment
que...
Cada canvi de govern
és un canvi de...
Tenim un pati,
tenim un pati
pitjor que qualsevol
pati de veïns,
aleshores
hi ha una gresca constant
i ningú té nors,
ningú té objectius,
encara que hi puguin ser
i estiguin escrits,
però tothom ha perdut una mica
l'Horemus,
doncs amb això
pot passar una cosa semblant,
que hi hagi
aquest terrabastall
d'inestabilitat
quan els objectius
són claríssims,
no?
A veure,
aquí ningú es creu
l'estat del federalisme.
Un estat federal,
com Alemanya,
és que,
a veure,
no cal anar a buscar
exemples massa llunyats?
o Àustria?
Escolti'm,
treballem una mica...
Ja ho sé,
que les cultures
són diferents.
No, no,
les cultures són diferents
i jo demanaria
que algú repassi
les competències
que tenen
els estats alemanys
federats
i les competències
que tenen
algunes autonomies
espanyoles,
no ho dic,
en benefici
de les autonomies
espanyoles
que en tenen
bastanta més,
no sigui
que per posar-li
la parauleta federal
resulta
que encara
anem més enrere,
cosa que passaria.
No ho dic
en aquest sentit
de posar un fre
al que ja és
una marxa
amb cinquena.
No,
jo el que estic dient
és que ens hem de creure
la diversitat
i ens hem de creure
que allò
de la...
que la política
és la pau en calma,
que ha dit
un il·lustre
polític espanyol,
doncs,
a més a més
de dir-ho,
s'ho ha de creure.
I el debat d'ahir
des de la perspectiva
estrictament catalana,
com el veuen
en el moment
en què estem
de procés
d'elaboració
del nou estatut?
Ens afecta?
no ens afecta?
Ens dona elements
de got mig ple
o got mig buit?
Jo crec que tot
afecta,
vull dir,
un mosquit
que caig
al plat de Llobregat
afecta...
Afecta l'elaboració
de l'estatut?
A tot afecta.
Sobretot a les carxofes.
Aquí afecta tot,
afecta tot.
Home,
i ens afecta
el d'ahir,
ens afecta positivament o no?
Jo crec que
una part positiva,
no massa tampoc,
o almenys haurien de ser capaços
de desvincular-ho,
això, eh?
Però si com a mínim
les formes es mantenen,
doncs ja estarà bé,
no?
Si no,
passen davant.
Sí, però cal anar més enllà
de les formes.
Però en el cas de Catalunya
no ens enllà.
a casa està bé,
però hem d'anar
al suc i al bruc,
eh?
Tot.
Pitu?
Jo crec que sí que hi afecta
i afectarà.
Però com ens afecta?
O no ho sabem?
No, home,
jo diria que no ho sabem,
però és que,
a veure,
la gent que estan
elaborant
tot el nou estatut,
encara que vulguin
de dir que no ens afecta,
evidentment.
Encara que es vulguin
tancar una capsa.
Jo crec que cap de la seva propa,
lògica, no?
Però mira,
tornant altra vegada
amb una cosa,
i m'ha agradat el joc
que ha amantat
la diputada
d'Escoles Cartesones,
diu.
A mi em agradava molt
aquella noia,
a més a més,
perquè va fer uns discursos
molt àgils
i, curiosament,
sense cap mena
de no tenir paper
allà al davant, no?
Va dir una cosa
que,
reflexionant,
i penses que té
tota la raó del món, no?
Han passat 25 o 26 anys
des que es va fer
la Constitució,
amb unes condicions
molt especials
en aquell moment,
amb moltes concessions
per part de tothom,
això diuen,
i això ens hem de creure,
però jo em fa l'efecte
que aquí,
és cert,
hi ha tota una nova generació
de polítics,
que en aquella època
eren molts joveníssims
i que pràcticament
molts d'ells
no van ni participar
en tot aquell moviment,
i aquells estan
molt preparats,
que la societat
ha canviat
i que possiblement,
això tan intocable
que és la Constitució,
de tard o d'hora,
més d'hora que tard,
penso que s'ha d'agafar
i reformar-ho,
perquè l'encaix
de totes aquelles autonomies
que es van crear
per decret,
perquè, evidentment,
es havien de crear
enfront
de les dues històriques,
després va resultar
que d'històriques
n'hi havia moltíssimes,
penso que tot això
ja s'hauria de reformar
i requalificar-ho tot
d'una vegada.
En fi,
ahir es parlava
de model territorial
al Congrés
a propòsit
d'aquest projecte
de reforma
que ens arriba
des d'Euskadi,
també parlaven
de model territorial
des d'un altre punt de vista,
un dels nostres convidats
avui a la tertúlia,
i es van reunir
els presidents
a les quatre diputacions
per parlar
del model territorial
de Catalunya,
de com quedarà
amb el tema
de les vagaries
i el paper
de les diputacions,
abans de que parli ell,
que de fet ja l'hem sentit
en els informatius
que van decidir
les quatre diputacions.
Els altres,
com veuen aquest tema?
Perquè, en fi,
tindrem transformació,
segurament,
del país en vagaries,
set vagaries,
i el paper
de les diputacions
com quedarà
i les futures vagaries,
com ho veuen?
Perquè, sobretot,
el que alerten molts,
diuen
no una altra administració.
I gairebé
ho demanen per favor,
no?
Allò de dir,
no posem una altra administració.
No voldria ser portaveu
de les opinions
ja establertes,
però jo preferiria
que ens ho comentés
el mateix protagonista
de la reunió,
no?
Doncs,
què dic?
No,
es resumeix d'una manera
molt breu,
es resumeix primer
dient que les diputacions
creiem que la nova
ordenació territorial
millorarà el nostre
autogovern
i el que és més important
millorarà
l'aproximació
de l'administració
als ciutadans
i, en aquest cas,
als municipis,
que és el que li pertoca
a les diputacions,
i, senzillament,
advertim de dos o tres coses.
Un,
que no suposi
crear més administració,
dos,
que no suposi
més recursos
i, per tant,
creiem que el camí
per fer-ho
és la transformació
de les actuals diputacions
en les vagaries.
evidentment,
les que toqui partir-se
de diputacions
que es parteixin
i que aquest sigui
un procés
que es faci
des del punt de vista
d'implementació
administrativa
i jurídica
amb molta prudència
perquè
tenim experiències
que si això es fa
allò
via decret
així
i que passi demà
normalment
hi ha un bon període
de temps
en què coincideixen
dos administracions
i llavors
sempre acaba
havent-hi una administració
que es converteixi en regional
i permaneixen el temps
i que
per tant creiem
i a part de la complexitat
jurídica administrativa
ahir posava l'exemple
són moltes
les diputacions
per exemple
la de Tarragona Oest
que és la fundadora
la casa fundadora
d'una institució
molt important
com és Caixa Tarragona
escolti
aquí hi ha tenut
un tramat jurídic administratiu
que no resol dient
a partir de l'1 de gener
han desaparegut
les diputacions
i es crea una cosa
que es diuen vagaries
senzillament
advertíem
que segurament
el camí per arribar-hi
és que aquestes diputacions
siguin
allò
l'ou
del que surtin
l'embrió
de les futures
del que surtin
les vagaries
si en surt una
perquè territorialment
és una
una
i si són dos
dos
i sobretot
que s'aprofiti
el que val
i l'experiència
que tenen les diputacions
actualment
amb la feina
que nosaltres creiem
que s'ha de seguir fent
que és la de la cooperació
amb els municipis
com ho veuen això?
Francesc
jo suposo que quan
hi ha hagut un moment
has comentat
que no suposés
un increment
de recursos
volies dir
de despeses
perdó
volia dir
que no signifiqui
la creació
d'aquestes noves
de llonces
en definitiva
diríem
el resultat final
hauria de ser
zero euros
és a dir
pressupost de la diputació
per dir
pressupost de la diputació
de Tarragona
x
si Tarragona
s'ha de dividir
en dues bagueries
el resultat final
de les dues bagueries
ha de ser x
vull dir
sí sí
ho dic perquè el ciutadà
el que vol
és màxima eficàcia
i mínim cost
d'impost
no no no
quan ells recursos
em referia a dir
que no costi més diners
perquè sigui
l'aparició
d'una nova cosa
que apareix
d'una realitat
que ja és existent
i que per tant
sí
jo
perdoneu
sí sí
com ho veuen això
amb això que diu ell
jo crec que fa temps
que els ciutadans
ja hi estan
en aquesta línia
i diuen
potser
bueno
ja era hora
que es trobessin
i que ho parlessin
aquest temps
perquè esclar
tenir 4 o 5 administracions
acoplades
sobre
un únic contribuent
que és el ciutadà
en definitiva
clar
hi ha gent
que s'escruixeix bastant
la majoria dels ciutadans
no
perquè esclar
hi ha l'estat
hi ha les diputacions
hi ha la generalitat
hi ha els municipis
i els consells comarcals
clar
tot conflueix
en una òrbita estel·lar
d'un univers
i el Consorci del Camp
podríem dir
bueno
si ja
si ho compliquem
una mica més
o
és que del Consorci del Camp
s'està parlant molt
aquests dies
justament
per tot aquest tema
d'acord
d'acord
sí sí
doncs encara
o l'àrea metropolitana
de Barcelona
de moment aquest
encara no cobra
però bé
el que vull dir amb això
és que hi ha gent
que diu
escolti'm
un alcalde d'un poble
com pot ser
la Fatarella
poso un exemple
diu
no no
a mi la Diputació
em va molt bé
perquè a mi
em solventa
la problemàtica
que tinc
perquè és l'administració
que tinc més propera
clar
potser
les administracions
els ha faltat
aquesta proximitat
a la realitat
del que han d'administrar
que no és fàcil
perquè
els nivells
els nivells
de filtre
són complicats
però
la Diputació
de Tarragona
jo penso que
i parlo
de la Tarragona
però és la que conec
al llarg
del seu procés
històric
sobretot
durant aquests
últims anys
de democràcia
per entendre'ns
ha fet una feina
interessant
jo crec que
molt positiva
si haguéssim de fer
la valoració
no sóc jo el que ha de fer
però
des de la percepció
que en tinc
ha fet una valoració
positiva
potser
molt més
des d'un punt de vista
infraestructural
que no cultural
no
com a empresa de serveis
als municipis
ens hem conformat
amb una empresa
de serveis
a la universitat
saps què passa
i acabo
l'únic que
nosaltres tenim a vegades
la sensació
és que som una institució
una mica estigmatitzada
com si fóssim
de l'ancien règim
cosa que
no és exactament així
però van néixer
a l'ancien règim
no
van néixer
amb el Javier de Burgos
el 1800 i pico
no
però vull dir
saps
sembla que siguem
els que ens hem d'adaptar
quan jo crec que
les administracions
s'han d'adaptar
totes
les diputacions
i les altres
però sembla que
la diputació sigui
aquella esgraó
de la cadena
que dius
home
com que ve d'abans
això de la diputació
bueno
això era un comentari marginal
a veure un moment
Rafa
i Pitu
és que ens queda poc temps
com ho veuen
això
bé però
a poc a poc
amb tranquil·litat
oh però és que
poc a poc
sí sí no no
però poc a poc
perquè les coses
li fan de pressa
i amb això
estic d'acord
i a cop de decret
al final
reverteixen malament
sobre la ciutadà de peu
Pitu
tot bé d'acord
també a poc a poc
no
sí
perquè no passi
altra vegada
el que va passar
amb els consells comarcals
que
coincidors sabem ben bé
de què serveixen
i què fan
podem caure en el risc
que les futures vegaries
una altra administració
i passi això
que una
aquell impàs
que una faci
i l'altra
no sàpiga el que fer
que estigui allà al mig
i després
un discurs
pedagògic
agaf als ciutadans
una nova administració
que ens diguin
de què ens servirà
de què l'hem de servir
però les competències
haurien de ser les mateixes
que les
aquí substituirà
si és que ha de substituir
i que encara que us sembla
la gent de carrer
i que ens ho expliquin
la vegueria
no li sona
jo crec que al final
seria més fàcil
posar-ne set diputacions
jo crec que al final
independentment del nom
que se li posi
hi haurà set diputacions
sí sí
i ja està
que tenen
en el seu moll de l'os
constitucionalment
i ara amb la reforma
del llibre a banca
de les administracions
que està fent l'estat
en el seu moll de l'os
tenen una sola competència
que és la cooperació
i el treball en xarxa
amb els municipis
punt ratlla i s'acabó
a partir d'aquí
diguem-li vegueries
com si li volem dir
corregiments
no ho sé
diguem-li com vulguem
però crec que el resum final
és un organisme
de caràcter local
perquè és escollit
pels electes locals
i que té
les competències
de cooperació
amb els municipis
especialment petits i mitjans
senyors contartulis
acabem
no hi ha temps per més
sembla que sobre això
també hi ha prou entès
avui entre els contartulis
cap a on ha d'anar
aquest model territorial
el futur de Catalunya
avui hem compartit la tertúlia
amb el Pitu Rovira
amb el Joan Arefio
amb el Rafael Muñoz
i amb el Francesc Sant Roig
a tots quatre
que vagi molt bé aquesta jornada
i en fi
fins la propera tertúlia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
aà...