.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut al matí de Tarragona Ràdio,
aquest espai dedicat a les tradicions i la cultura popular.
Vam fer tota una sèrie d'episodis
dedicats a diferents aspectes del Vaticà,
no podíem ser menys a nosaltres.
La passada setmana vam dedicar aquest espai
a fer algunes recomanacions de publicacions
dedicades a les tradicions i la cultura popular.
I avui tornem a mirar el calendari,
tornem a mirar l'aspecte festiu.
Vostès diran, home, després de Sant Jordi hi ha festes,
home, doncs sí que hi ha festes,
no pròpiament aquí a Tarragona,
però hi ha celebracions i festes.
Podreu felicitar que vulgueu també, no?
Les Montserrats, clar, és veritat, demà Montserrat.
Ja ho teníem present, però ara ens hem despistat una mica.
Ai, ai, ai.
Demà és demà, vull dir, avui no fèiem cap cosa mal feta.
O això és com la missa abans que servia de felicito.
Avui ja no cal que feliciti demà, per si demà m'oblido.
És que clar, aquest home cada dia és més estricte en aquestes coses.
Bromes a banda.
Avui el Jordi Bertran ens proposa parlar d'una festa.
Una mica ell, amb la titulada,
parlarem de la invenció de la Santa Creu.
Clar, aquesta paraula, invenció,
quan parlem de festa, de celebració de Santa Creu,
de fet, aquesta és una festa local important a Figueres, no?
Sí, a la comarca Gironina.
La Santa Creu s'escau el 3 de maig,
tot i que a les comarques gironines, a Figueres,
aquesta festa comença a celebrar-se aquesta mateixa setmana.
Sí, per això ho hem agafat avui,
perquè ens ha semblat que és una d'aquelles festes
que s'ha potenciat amb Escreis, no?,
amb els darrers anys,
i que té un volum d'activitats més que destacable,
tant a nivell tradicional com a nivell d'espectacles.
Ens has d'explicar coses, perquè clar, en principi,
la Creu en referència a tota la ritualitat catòlica,
ja la Santa d'Arla té implícita, com si diguéssim, no?
Podríem dir que sí, podríem dir que sí.
Per tant, això de la Santa Creu és una redundància.
Aquesta festa, realment, amb llatí,
ara que el papa ens adreça novament amb llatí, no?
Jo l'he sentit parlant italià, eh?
Els cardenals es van quedar de pedra, no?
Jo, quan vam sentir el discurs, diguéssim,
inaugural del pontificat amb llatí, doncs...
I que és bonic, el llatí, sentir parlar llatí.
Avui parlarem de la història de la invenció cruquis, no?
Que seria la invenció de la Santa Creu, no?
Doncs tu, l'edat que tens, tu vas fer llatí al bupe, eh?
Jo també, tu també.
Per això, aquesta pronunciació no fa per tu, eh?
Que tu vas fer llatí.
Però si també vas fer grec, perquè es podia fer llatí grec, aleshores.
No, no, crec que jo no em vaig atrevir.
Vas dir, amb el llatí llatí en tinc prou.
Llatí sí, llatí sí.
No, home, treia bones notes i tot, eh?
En llatí, ja vull dir que...
Treies bones notes i no.
En llatí, tot i era difícil, eh?
Perquè s'havia de fer allò de la Guerra de les Gàlies,
que era horrorós de traduir el caessar.
Juli Sassar.
Bueno, sí, sí, és aquelles coses úniques, aquells re-members.
Un únic de recordar, sí.
Professors amb noms llatins i tot, però...
Però, més a banda, el que sí que és cert és que aquesta festa té molt...
El tema dels professors de llatí és un món a estudiar, també,
de l'època parlo, eh?
Ja en parlarem un altre dia.
Continua.
Algunes encara sobreviuen, vull dir que...
Sí, senyor, sí, senyor.
Sí, sí, sí, sí.
Has tocat un tema que per moltes persones d'una determinada generació fa mal.
Va ser un trauma, no?
Fa mal, sí, sí, fa mal, encara.
Bé, bé.
La ferida no s'ha tancat.
A banda d'això, el que és cert és que aquesta festa té molt a veure amb el llatí,
perquè, d'una manera o altra, ens connecta amb un temps en què encara el llatí era llengua de poder
i era llengua d'imperi, no?
La festa de la invenció o trobada, no?, que realment seria l'equivalent, no?, d'aquesta traducció,
més que la pròpia, no?, jo diria, d'invent, no?, en el sentit de descobriment, potser, modern.
Aquí té el sentit més literal de la paraula, que seria anar a trobar allà un descobriment,
però, precisament, en el sentit que algú ha anat a algun lloc i ha retrobat,
ha descobert un element, en aquest cas, la pròpia Santa Creu, no?
Això és un tema històric, que realment es diu que va tenir lloc l'any 326, ja, lògicament, després de Cris,
i la versió la tenim recollida per diferents textos i per diferents iconografies, no?
Jo els recomano que si volen veure una part molt estandaritzada, si volen, d'aquesta història de la invenció de la Santa Creu,
se'n vagin al museu de la Catedral de Girona i podran observar el famós tapís de la creació,
on hi ha un fragment perfectament identificable que ens explica com es va trobar aquesta creu, no?
A banda d'això, hi ha molts altres textos, no?
Diuen que la versió original que ens explica la base del programa que farem avui
són els martiriològics de Gregori de Tors, que són del segle VI,
i també, doncs, algun altre text ja més modern, no?
Com, per exemple, el tractat de l'abat Sant Maximí del segle XII,
que portava el títol en llatí de
De laude et inventionen santa e crucis, no?,
que deu ser, jo pronuncio molt malament llatí, però és sobre la lluança i la invenció de la Santa Creu,
o, finalment, un text que, al qual moltes vegades hem basat el programa, no?,
que és la llegenda àurea, que és un text del segle XIII d'un Dominic Genoves, de Genoves,
que, podríem dir, va ser el best-seller dels sants i santets de l'època medieval, no?
Tot això, totes aquestes versions coincideixen i ens porten una mica a explicar-nos, no?,
això que ara tocarem, no?
En el fons, per explicar una mica la història de la Santa Creu,
ens hem de rememorar un personatge que no celebra la seva onomàstica el dia 3 de maig,
sinó que el celebra el 18 d'agost, vigili de Sant Magí, que és Santa Helena, no?,
la reina també, no?, la reina Helena, no?, que és un personatge que, d'entrada,
té un sentit ja important al seu nom, perquè Helena vol dir una torxa que il·lumina
amb molta profusió, no?, amb molta llum, no?
Va ser la mare de l'emperador Constantí, que, si alguna cosa té d'important,
és que va ser, té altres coses, no?, també, però una cosa important va ser
que va ser el personatge històric que va donar la llibertat, doncs, de culte als cristians, no?,
i després de tres segles de persecució això va posar un canvi històric important, no?
Santa Helena és un personatge que viu al segle, a cavall dels segles 3-4 després d'Aquís,
que neix a la... al sud de Rússia, justament al costat del Mar Negre,
i una persona que es va casar amb un militar, amb un general de l'exècit romà,
que es deia Constància i Cloro, i que, precisament, va tenir, va ser la mare de Constantí, no?
La història explica, això no són llegendes, sinó que és realitat,
que va haver-hi un moment que l'emperador de Roma, Maximilià, va oferir a les pors d'Helena,
aquest Constància, un càrrec de molta confiança en tota l'estructura de govern de Roma.
Ara bé, havia una condició important, que era el fet que Maximilià havia de repudiar
Helena com a dona i casar-se amb la filla de l'emperador, no?
Constància, el marit, ho va, va acceptar-ho, i, per tant, es diu la història
que al voltant d'uns 15 anys Helena va gastar repudiada
i, doncs, deixada absolutament de banda.
Ara bé, a morir, doncs...
aquest inicial marit, no?, el primer marit, aquest marit d'Helena, doncs...
El Maximilià, com si... no era el Maximilià?
No, el Maximilià...
No, era Constància.
Exacte.
Constància.
El que era militar, eh?
Això mateix.
Les coses van girar-se una mica, diguéssim, de cara a Helena, no?
Què va passar?
Doncs el seu fill havia progressat, Constantí, que encara no era empenedor,
havia progressat d'una manera fulgurant en l'exèrcit.
Hi ha una batalla molt famosa, justament al pont Milvio, a Roma,
que Constantí té un pes molt important en aquesta batalla, la guanya,
i hi ha un fet molt destacable, que és que sembla que la nit anterior a la batalla
Constantí va veure en somnis la creu de Jesucrist
i una frase lapidària, no?, que suposem, no sé si en llatí...
La diria en llatí, segurament.
Que deia que amb aquest senyal venceràs demà, no?
I sembla que va ser el tret important de, per una banda,
de consegració de Constantí com a un militar important
i alhora un fet de reconeixement, no?, cap a la seva mare,
perquè la seva mare, quan s'havia retirat, doncs havia tingut una vida,
jo diria, molt propera al cristianisme, no?
En aquest sentit, Constantí representa una mica la fi de tres segles, no?,
de cruentes persecucions contra els cristians
que havien portat a terme els diferents emperadors de Roma, no?
Bé, a partir d'aquí, Constantí, quan accedeix, doncs,
a la categoria d'emperador, nomenen a la seva mare, Helena,
la nomenen Augusta, que seria un sinònim d'emperadriu, no?
I fins i tot, doncs, hi ha una sèrie de monedes conservades
que figuren la cara de la seva mare.
No hi ha fins i tot una sèrie de conyes una mica com allò de Cleopatra
sobre el tipus d'anar que tenia aquest personatge, no?
Però bé, és una cosa d'aquestes que passa, no?
Bé, en tot cas, contra l'Helena,
Izea quan ja és emperadriu,
una de les coses que li demana el seu fill
és anar a Jerusalem per trobar aquella imatge
que havia permès la victòria, no?,
l'imatge de la creu, no?
I, efectivament, Constantí accedeix, no?,
a aquesta petició, no?
A partir d'aquí, hi ha una altra història, no?,
que és molt interessant,
que són uns textos que ens expliquen
com Helena troba aquesta creu, no?
Però no amb visió, com el seu fill,
sinó que la troba físicament.
No, no, realment, ella se'n va a Jerusalem,
llavors aquí hi ha diferents textos,
intenta parlar amb els jueus
a veure si li poden indicar on estarà aquesta creu.
Això acaba sent tota una odissea, no?,
perquè sembla que, d'entrada,
els textos expliquen que ningú vol col·laborar, no?
Els savis jueus de Jerusalem tenen por
que, precisament, la vulgui robar,
la vulgui redescobrir,
d'una manera o altra,
tot això torni a suposar un problema
per al poble jueu, no?
En aquesta història apareix un jueu
que s'anomena Judas,
no és el Judas traïdor,
és un jueu que té aquest nom,
aquí algú hi ha volgut veure, doncs,
possibles simbologies, no?,
precisament pel tema del nom,
però aquest personatge,
sembla que té un aspecte molt històric,
perquè fins i tot en aquest tapís de la creació,
o sigui, no?,
aquest personatge serà el que, finalment,
es deixarà convèncer
per la...
per l'Adriu Helena,
per Santa Helena, doncs,
i malgrat que els diferents savis inotables
del poble jueu
estaven absolutament en contra,
ell, finalment, accedeix, no?,
a explicar-li a Helena,
a portar Helena al Golgotha, no?,
a la muntanya on, precisament,
havia estat crucificat Jesucrist, no?
Aquí, la història,
també hi ha un altre capítol interessant,
que és en el moment que arriben al Golgotha
i es troben les tres creus,
però, clar, no sabem quina de les tres creus
era la que realment corresponia...
Encara estaven allà, les creus?
Estaven terrades, es va...
si podem llegir el text, no?
He d'ex que ell mostraria,
en Judas,
la creu,
ell anar al loc on era la creu,
i sentir-me fum bé
adorant la meravellosa odor,
après això començar a acabar.
O sigui,
a través de les olors
es descobri el lloc.
que has parlat, ara, jo.
He parlat en català antic, gràcies.
És que jo ja em sonava que el llatí no era.
Saps allò de les llengües modernes
quan fas el currículum,
i dius,
Francesc,
el llegeix, el parla o l'entén?
Què faríem amb el llatí?
Que diguem,
el llegim, el parlem o l'entenem?
És un text medieval
que ens explica aquesta història.
Realment, aquí,
a partir d'aquestes olors especials,
van aparèixer aquestes tres creus.
Llavors, el problema va ser...
I van escatir quina era la de...
Sí, hi ha una història
que és la que ens dona la pista
per saber quina era la creu bona.
Hi ha diferents,
però la més coneguda
és que hi havia un home
que havia mort a Jerusalem
i que l'estaven enterrant
pels carrers.
Llavors, aquest personatge,
en Judas,
el que va fer és aturar
el seguissi mortuori
i posar el cos del difunt
damunt de les diferents creus.
La primera no...
El mort va seguir mort.
Jo estic visualitzant
tot aquest muntatge
i dius, home,
però, por favor...
Pots visualitzar el tapis
de la creació de Girona
en bona part.
El segon,
la segona creu,
tampoc va funcionar
i, en canvi,
la tercera,
el personatge en qüestió,
el difunt en qüestió
va ressuscitar.
És a dir,
quan van dipositant
aquesta creu
va ressuscitar
i d'aquí...
i aquest és l'element
que serveix
per identificar
la trobada
de la Santa Creu.
Diu el text catalàntic
que, presa-se en Judes,
sabatià, sabatejar
i agafar el nom
en Quiriac.
Agnom, ja diguéssim,
cristià.
I quan el bisbe de Jerusalén
fó mort,
ell fó ordenat en bisbe.
És a dir,
que aquest va ser
el bisbe
que va succeir
al bisbe
que hi havia aleshores
a Jerusalén.
a partir d'aquí,
a partir d'aquí,
Sant Halena
el que fa
és portar
una part
de la creu,
per això
hi ha tants
lígnums,
crucis,
és a dir,
trossos de Santa Creu
moltes estelles
i s'entrenen
el món de la relíquia
que és un altre món
a tractar un altre dia.
Un altre món
de la qual s'han fet
exposicions
veritablement increïbles.
I l'altre,
i després la gran major part
de la creu
es va quedar a Jerusalén
i es va guarnir
dins d'un recipient
de plata d'argent.
Això ho dic
perquè és important
perquè si no,
a vegades es pot confondre
aquesta festa
del 3 de maig
amb una altra
amb la qual acabaríem
també el programa,
que és la de l'exaltació
que és una altra cosa.
En tot cas,
Helena
va fer construir
a Terra Santa
tres temples,
un al mateix Calvari,
un altre
en un dels altres espais
on té lloc
també la passió
de Cris
que és la muntanya
de les Oliveres
i finalment
a Batlem.
Són els tres temples
que explica
la història
que es van construir
arran d'aquest episodi.
Bé,
això seria una mica
el per què...
Bé, clar,
tot aquestes fets
van succeir
el dia 3 de maig
i precisament
és el que van originar
aquesta gran
devoció
que ha tingut
la Santa Creu
al llarg
de la història.
Deia que no és el mateix
ben bé
que aquesta festa
que la de l'exaltació
perquè realment
el fet que la Creu
és trobada
per Helena
es quedés a Jerusalem
va tenir un nou episodi
bastants anys més tard,
300 anys més tard
que pràcticament
és l'any 614
quan els perses
que ocupen Jerusalem
s'enduen
roben
la Creu
la Santa Creu
la Vera Creu
la Santa Creu
és una denominació
que moltes vegades
s'identifica
en Vera Creu
i no serà fins
uns 15 o 16 anys
més tard
l'any 630
631
el mateix dia
3 de maig
que
Heracli
que en aquest cas
seria
l'emperador
Heracli
primer
s'enfronta
amb els perses
i constitueix
retorn
aconsegueix
retornar la Creu
a Jerusalem
aquesta festa
de la recuperació
de la Santa Creu
s'anomena
la festa
de la exaltació
de la Santa Creu
i té lloc
el 14 de setembre
que és
una altra festa
que no té res a veure
amb la de la trobada
sinó que és
la de la recuperació
i perquè a vegades
s'ha confós
una i altra festa
això seria una mica
la història
de la Santa Creu
i com va parar
a Girona
aquesta tradició
i tot això
pel sistema
internacional
de difusió
que tenia l'església
que era
absolutament
impressionant
el que Girona
va parar
és una
plasmació
gràfica
d'aquesta història
tot i que
evidentment
està una mica
deteriorada
fins i tot
es poden trobar
fragments
molt identificatius
d'aquest
episodi
que hem explicat
això és un dels
posat el cas
de Girona
perquè
és un molt proper
però avui podria
anar bé
alguns altres
en tot cas
la connexió
gironina
en la festa
de la Santa Creu
és bastant evident
això ha tingut
també
tradicions
que s'han
esteix
per tot el país
com per exemple
han sigut
les benediccions
dels termes
amb la Santa Creu
de manera que
surt la Santa Creu
en processó
i beneeix
el terme local
o també
per exemple
ha generat
un costumari
propi
en el sentit
que
un costum
o una creença
popular
diu que
el cantó
d'on bufa
el vent
el dia
de la Santa Creu
és el
cantó
d'on vindran
les pedregades
i temporals
tempestes
durant tot l'any
veus
té una utilitat
pràctica
també
tot això
de la llenenda
bé
hi ha tota una sèrie
de coses
com per exemple
cançonetes
hi ha una
de dues aigües
que està recollida
en un treball
de compilació
que
una festa
que se celebrava
en aquesta població
i les devotes
de Santa Creu
deien una oració
en verset
que deia
diu
aparta't de mi
malvado
aparta't de mi
traïdor
que el dia
de la Santa Creu
vaig dir
mil vegades
Jesús
és una cançoneta
d'aquestes
recollida
en aquest cas
doncs uns versets
molt bonics
Jordi
per tancar el programa
a l'espai d'avui
de cultura popular
després de la una
continuarem parlant
de cultura popular
des d'un escenari
diferent
i que m'imagino
serà molt familiar
a partir de la propera
Santa Tecla
que és
la casa de la festa
home
no diu aquí
aquí
jo aquí tinc
que
no serà per l'any vinent
l'any vinent
aquesta Santa Tecla
ja t'embales
no home
jo dic per l'altre
m'ha fallat un any
amb la cosa del calendari
però bé
de moment
anirem a veure el pis
havia agafat un sufoco
ja
no no no
mira
ho tinc aquí apuntat
no aquí
està l'altre
l'any vinent
m'he avançat
una Santa Tecla
serà per l'altra
Santa Tecla
hi ha més d'un anyet
per les obres
ja sabem
què passa amb les obres
tothom ha tingut
lampista i paletes a casa
Jordi gràcies
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana
bona
mare de Déu
de Montserrat
a les Montserrats
igualment
adeu-siau
bon dia