.
Obrim ja el temps de la tertúlia.
Amb aquesta sintonia és moment de comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres persones, com dèiem fa un moment,
vinculades més o menys al món de la política,
més aviat més que menys,
són regidors o ex-regidors de l'Ajuntament de Tarraona.
Avui el Pere Valls, ex-regidor del grup municipal socialista
de l'Ajuntament. Pere, bon dia.
Bon dia.
Francesc Enric Comà, actual regidor de l'Ajuntament
del Partit Popular, tinent d'alcalde de promoció
i estratègies de la ciutat. Bon dia, Quico.
Molt bon dia.
I un altre regidor en actiu de Convergència i Unió,
en aquest cas tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament.
Albert, també bon dia.
Bon dia, Ricard.
Avui tenim aquests tres contartulis per comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui, aquest matí, als informatius hem destacat
alguns aspectes de l'actualitat que tindríem
com a, en fi, coincidència bàsica,
un cert enfrontament, o un nivell
força ampli d'enfrontament
entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat.
Per diverses qüestions.
Una, pel projecte de la ciutat judicial.
Dos, pel tema del pàrquing de Jaume I,
és a dir, el pàrquing que s'està fent davant del rectorat.
Tres, per exemple, el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes
i la Chartres i fins i tot hi hauria un quart assumpte
en què hi hauria posicions divergents
que és al voltant de la celebració del trial
aquest proper cap de setmana a Tarragona
pel fet que finalment no es farà l'amfiteatre.
A requeriment, sembla,
de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
És a dir, tenim diversos aspectes
amb aquest denominador comú que seria
una mena d'enfrontament entre Generalitat i Ajuntament.
Si els sembla, comencem pel tema de la ciutat judicial,
perquè ahir l'equip de govern li va dir, bàsicament,
a la Generalitat que si volen fer la ciutat judicial
a les cases dels mestres, haurà de pagar.
Em permeteu?
I recordem als oients que tenim dues alternatives
per a aquest tema, les cases dels mestres i el francolí.
Si ho fan al costat del francolí la Generalitat
sembla que no hauria de pagar,
si ho fan les cases dels mestres, sí.
Albert, va, comencem.
He demanat passar per davant del Quico
el que li dec respecte,
perquè és el president d'alcalde i el Pere Baix
perquè és convidat especial.
perquè jo vaig viure intensíssimament
els tractes entre la Generalitat de Catalunya.
Recordo que en aquella època
la consellera era la noia de Gispert,
persona que per tenir afinitat política i personal,
i em vaig encarregar una mica de coordinar
aquesta qüestió, no?
És a dir, parlar amb la Generalitat,
parlar amb la Judicatura, parlar amb la Fiscalia,
i des de l'Ajuntament
exhibir el lloc on ens volíem anar, etcètera, etcètera, etcètera.
Bé, i el que semblava és que el tema
estava molt avançat, no?
Jo tinc que recordar que va ser el propi
va ser el propi Ajuntament de Tarragona
que van decidir que,
i a mi jo crec que van decidir d'una manera correcta,
que el projecte de fer un edifici anex
als actuals edificis de justícia
sota de la casa dels suboficials,
és a dir, darrere de casa dels mestres,
generalment era un projecte una mica enxubat.
Bé, i llavors surt aquesta proposta
de fer-ho a mà dreta de la rotonda de Reus,
és a dir, entre la Nacional 340
i l'autovia de Reus.
Lloc que va semblar bé a tothom.
Va semblar bé a tothom.
En principi hi havia una certa reticència
perquè semblava que estava lluny,
però quan tu feies,
és a dir, quan determinaves
la distància que hi havia
entre l'actual emplaçament
i l'emplaçament de futur,
et donaves compte
que hi havia menys distància
que del Palau de Justícia
al Bacó del Mediterrà.
En conseqüència,
tothom va entendre
l'abundat d'aquest projecte.
Molt bé.
Llavors, i, com dic,
una part d'aquest territori,
una part és de l'Incasol
i l'altra part és terreny municipal
amb el qual el cost era zero.
I, per l'altra banda,
i jo crec que això
ningú ho pot discutir,
contribuïa a la ciutat judicial
col·locada on estava pensat
a coordinar,
és a dir,
apropar molt més els barris
al cas Corbà.
És a dir,
el pont de Santa Tegla
tenia una raó de ser,
etcètera, etcètera, etcètera.
Bé,
la Generalitat canvia de criteri.
Jo crec que aquest és un tema
que es tindria que parlar.
És a dir,
jo crec que el que tindria que haver
tant amb el tema de la justícia
com el tema de l'escola de idiomes,
com el germà primer,
com el trial,
hi ha que haver diàleg.
Hi ha que haver més diàleg.
Jo també estic convençut
que si la Generalitat
té que pagar
a preu de promotor
mobiliari independent,
el preu,
evidentment,
la Generalitat no ho comprarà.
Tenim un munt de negocis,
entre cometes,
entre la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona,
en la seguretat,
en altres volem el G3,
ells volen l'estat judicial,
és a dir,
home,
parlem de permutar cúbics.
I llavors,
però ja dic,
aquestes postures de tanquement
diuen,
aquí no,
home,
jo crec que hi havia
una fenyefeta
i hi havia un consens
de tots els operadors jurídics
i en conseqüència
crec que aquest és un tema
que s'hauria d'aprofundir.
Vinga,
Pere.
No,
jo avui estic en minoria,
eh?
No passa res.
Estàs en bona companyia.
Això no ho he dit mai.
Això no ho dubto mai
de la bona companyia.
A veure,
des de fora,
abans des de dins,
ara des de fora,
però no és per la meva part,
jo crec que és molt fort
que independentment
de si ha de fer una cosa
o una altra on sigui,
això és un altre tema,
que ara l'Ajuntament digui
que s'ha de pagar,
o sigui,
l'Ajuntament,
la Generalitat ha de pagar
per uns terrenys.
És com si ara
la Generalitat
ens posés l'Ajuntament
un lloguer
per la Jartres
o fes pagar per la Jartres.
Penso que això
és descabellat.
Que els regalem un terreny.
No,
i a tu et regalaran una casa.
Si vas a mirar,
tu em regala coses.
No,
això,
de posta contestaré.
No,
és igual.
A unes de la gent,
així és això.
Després,
probablement,
quan senti el detall,
si s'afina bé,
doncs segurament
que hi poden haver
molts elements
de punts de trobada,
perquè en definitiva
tothom ha de treballar
perquè a Tarragona
es facin les coses
que fins ara no s'han fet
i que calen.
Això,
m'assembla
que tots hi estem d'acord.
Jo em penso,
i aquí sí que és veritat,
que hi ha,
tu deies,
un enfrontament
i jo crec que això no és bo.
O sigui,
aquesta corrua de coses
que van sortint,
especialment els dilluns,
al migdia,
que és quan l'Ajuntament
fa una roda de premsa
cada setmana,
doncs on
sempre hi ha
un apartat
de queixa,
de queixa,
no?
Que abans no hi era
i ara hi és.
Jo crec que això
per la ciutat de Tarragona
no és bo.
No és bo que hi hagi
sempre aquest final
que hi ha
en cada roda
de premsa,
doncs jo diria
que els periodistes
ja deuen esperar
a veure
per on surt això.
Jo crec que això
no és bo.
No és bo,
ho dic sincerament,
perquè el dia
que de debò
hi hagi una queixa a fer,
perquè segur que n'hi ha,
això és natural,
llavors perden força
totes les queixes,
perquè si sempre et queixes,
sempre et queixes,
al final no et tinc tant en compte.
Jo tampoc voldria
entrar massa en el detall
perquè desconec
si la ciutat judicial
ha d'estar en un lloc
o en un altre.
En tot cas,
els usuaris
d'aquest edifici
o d'aquests futurs edificis
estàvem d'acord.
Són els que han de dir
si també troben bé això
i quina raó,
perquè darrere d'això
també hi pot haver
una raó econòmica.
No, no,
econòmica vull dir
de qui ho ha de fer,
és a dir,
s'han de fer números.
També es volia fer
un macro palau
de justícia a Barcelona
fa molts mesos,
i no ho dic
com a exemple,
a Barcelona,
i resulta que allò
era tan gran
i tan gros
que jo vaig llegir
que s'havia de pagar
amb 30 o 40 anys
i al cap de 40 anys
encara s'estaria pagant.
És a dir,
les coses s'han de fer
sempre en mida
i en mesura.
És veritat
que a vegades
fem les coses
i quan ja les acabem de fer
ja les tenim petites.
També és veritat això.
Llavors,
sempre s'ha de trobar
l'equilibri,
inclús la possibilitat
d'ampliar-ho
si convingués
o d'aprofitar el que hi ha.
És a dir,
tot això s'ha de
sempre d'estudiar.
Ara,
cada cop
digui,
és que si vol fer allí
que compin els terrenys
jo em penso
que tampoc
que són bones maneres.
Quico,
són maneres o no?
No,
a veure,
jo en primer lloc
tinc que dir
que ara ja entenc
perquè l'Albert Vallver
m'ha cedit
el lloc
en els estudis
de Tarragona Ràdio
perquè el que volia
era intervenir
el primer en la tertulia.
No, home,
i obrir foc.
Però és que, home,
Quico,
és el meu tema, home.
Evidentment
i així tenia que ser.
Això és una tertulia
i es tracta
que sigui animada
i amb opinions
contrastades.
Això ho garantit.
Jo crec que ho has explicat
molt bé, no?
Jo matisaré,
senzillament,
s'ha parlat d'enfrontament
amb la Generalitat.
Jo crec que es produeix
un enfrontament
quan hi ha
posicions
diferents
sobre una mateixa
qüestió.
I les posicions
diferents
poden sorgir
d'inici
o poden sorgir
en el transcorre,
en el temps,
en relació
a tot el que té referència
en el tema, no?
i aquí
jo crec que
aquesta segona situació
és la que s'ha produït
perquè
l'Ajuntament
en cap cas
ha modificat
la seva postura
en relació
als temes
que ara són
problemàtics
i en canvi
qui sí que està canviant
constantment de criteri
és la Generalitat.
Per tant, aquí
el que hi ha
és una desorientació
forta
dels propis departaments
de la Generalitat
de Catalunya
que repercuteixen
lògicament
els seus temes
que afecten
l'Ajuntament
de Tarragona
que repercuteixen
de forma directa
amb el que és
la gestió
i amb el que és
el paper
de l'Ajuntament
sobre aquestes qüestions.
L'Escola Oficial
d'Idiomes
bé, sembla ser
que tot estava
parlat
i dat
i beneit
en relació
que anirien
els quatre
garrofers
fins i tot
l'alternativa
que anés a la Txar 3
va quedar
totalment diluïda
quan la pròpia Generalitat
va notificar
a l'Ajuntament
de Tarragona
que li cediria
l'edifici
durant uns anys
perquè l'Ajuntament
fes el que volgués
i l'altre dia
ens despertem
que el delegat
territorial
d'ensenyament
aquí a Tarragona
de la Generalitat
diu que no
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
té que anar
a la Txar 3
per tant, primer
canvi de criteri
d'un tema
que estava més que parlat
més que consensuat
i més que decidit.
Ciutat Judicial
doncs jo em pensava
i a l'Ajuntament
ens pensàvem
que estava tot
perfectament definit
quan el propi Ajuntament
cedeix
de forma gratuïta
a uns terrenys
en el Francolí
que són d'equipaments
perquè allí s'ubiqui
aquesta ciutat judicial
que era el lloc
avient
doncs perquè
entre moltes altres coses
urbanitzava
una part de la ciutat
cap on va el creixement
que a més és la zona
que permetrà
la cohesió territorial
entre els dos costats
del propi riu Francolí
i tot això fet
amb el consens
dels professionals
i amb el vistiplau.
Bé, clar,
la sorpresa també
ens la portem ahir
quan resulta
que la Generalitat
doncs es despatxa
dient que no
que ara es replanteja
que la ciutat judicial
passi a l'altre costat
del riu
i li interessa
la zona
de les cases
dels mestres.
Per tant,
no es tracta
d'un nonfruttament
es tracta senzillament
que la Generalitat
en aquest sentit
no té les idees clares
i com que són temes
que afecten directament
a l'Ajuntament de Tarragona
i a la ciutat de Tarragona
doncs és lògic
que l'Ajuntament
manifesti
la seva inquietud
i el seu malestar
perquè t'ha falta
de decisió
i de definició
sobre qüestions importants
per part de la Generalitat.
Jo crec que el problema
està aquí.
Després
s'ha tocat d'esquil llevit
i això sí que...
És que jo els anirem tocant
els altres temes que volen.
Ho dic perquè
jo reconec
que he plantejat molts temes
al principi...
Em feu callar,
a mi em feu callar.
Seguint un ordre lògic
he parlat jo,
he parlat del Pere,
he parlat del Quico,
em torna a tracturar per a mi...
Això no és la paraula del Pere,
no, no.
Aquí cada uno,
cada pal aguanta su vela.
Això és una tertúlia,
no és un plenari,
senyors regidors i exregidors.
Val, val, val, val, val.
Ell ho hauria de parlar dos vegades
perquè com que som dos controlis
ho hi hem de donar la possibilitat.
Gràcies, gràcies.
Quico, t'estàs afluixant molt, eh?
Tampoc es tracta d'això.
A veure,
el tema de l'escola oficial d'idiomes,
on jo estava a l'Ajuntament,
la Generalitat es va gastar 35 milions de pessetes,
si no recordo malament,
amb un estudi per fer-ho a l'Eger 3.
I va ser l'Ajuntament de Tarragona
que després de gastar-se aquells diners
va dir que no.
No, no, no.
Mereixi això, no?
No, no, no, però jo...
Un moment, però és igual.
Però hi ha uns diners gastats...
Llavors, allà es va acordar que no
i que es faria en un altre lloc.
Llavors,
des d'aquell moment fins avui,
la ubicació d'aquest edifici,
d'aquest centre,
ha variat en diversos llocs.
en possibles diversos llocs.
I si no recordo malament,
el mes de gener,
és que ara parlo de memòria
i no me vol dir equivocar massa,
el mes de gener d'enguany,
la Generalitat li va dir a l'Ajuntament,
sisplau,
que cedís ja uns terrenys
per fer això.
Sí, senyor.
I em penso que encara no estan cedits.
Puc parlar?
T'ho puc explicar?
Sí, no ho sé.
A veure, el PP1,
que és...
Estan cedits o no?
A veure...
Pere, és que per cedir uns terrenys
es ha d'acabar l'operació urbanística,
es ha d'acabar el pla parcial corresponent,
on l'Ajuntament recupera
per sessions obligatòries,
etcètera.
Això, això,
està pràcticament fet.
És a dir,
i a la Generalitat
se li han ofert
la ubicació.
És a dir,
encara no li podem fer
una escriptura pública
d'aquest terreny.
No, no, no,
estic dient això.
Però sí,
que després de molts diferents tiros
que feia la Generalitat,
ara el vull al Pati del Martí Franquès,
ara m'agradaria al Vall de la Rebassada,
ara m'agradaria a la URB.
Mai vam trobar...
I l'Ajuntament,
tot això que estic dient
són oferiments
en front de l'Ajuntament.
Insisteixo,
Vall de la Rebassada,
zona de la Universitat
a Sassalada...
Sí,
llavors terreny de la Universitat
que era petit,
em penso aquí,
no?
No ho sé,
no ho sé.
A veure,
però tot això
era solventable.
El que passa,
doncs que dic
que la Generalitat,
tant l'actual com l'anterior,
rebien la pressió de l'alumnat
que volien que l'escola de l'Ajuntament
estigués al ben mig de la Rambla.
I això és molt difícil.
Però a veure,
senys contartulis,
on hauria d'anar
a l'Escola Oficial d'Idiomes.
A la zona dels Garrofers?
Jo crec que sí.
Home,
és un lloc cèntric,
a més no poder,
és un lloc ben comunicat,
hi ha el desviament,
i a més...
Profei a l'a zona educacional.
Jo entenc que
ciutadà de peu,
ara.
Sí.
Em penso que
allun sigui.
Ho dic així de clar.
Que vagi, sí.
Perquè, a veure,
és que aquí,
i això,
perdoneu...
Totes maneres,
perdoneu la informació de diumenge
del diari El Punt
sobre la possibilitat
de tornar a la xarxa
potser també es podria entendre
com una manera de pressionar
en aquest cas
del director territorial de...
Ricard,
pacaré una mica de boca,
això a casa meva
és bastant usual.
El cert és que
el Departament de Cultura
de la Junta de Tarragona
té una boníssima relació
amb el Departament
de Patrimoni de la Generalitat,
l'Ajuntament Immaturos,
la directora general
i el senyor Martí Carnicer,
i mentre...
I quan surt aquesta informació,
nosaltres estem creuant documents
en viut dels quals
la Generalitat cedeix
a l'Ajuntament
l'ús de la J3
per cinc anys
proclava a cinc mes
a cinc mes fins a vint anys.
Per això jo em vaig quedar...
És per sempre.
Perdona,
em vaig quedar una mica perplexa
amb el tema
que el senyor delegat d'ensenyament
sortia amb aquest trencat.
Jo em vaig trobar
el senyor Sabater
a la inauguració
d'una exposició
a l'Ateneu de Tarragona
i em va dir
Albert, tranquil,
que...
És que, a veure,
tothom que ve de la Generalitat
a veure la J3
queda convençut,
va vindre
la Berta Sureda,
que és directora general
d'Indústries Culturals,
va vindre l'assumpte Bailà,
que és el director general de Cultura,
i tot i tots diuen
que allò és extraordinari
pel que volem fer.
Que, en definitiva,
el centre de creació contemporània
que volem fer a la J3
és una idea
de la pròpia Generalitat.
És a dir,
ells ens van sugerir
de l'anterior
i l'actual
està encantadíssima.
Per això deia
que la informació periodística
potser respon
a la intenció
de la Generalitat
de pressionar
per la cessió
dels terrenys.
Exacte.
Després,
espera,
espera,
em toca a mi.
Deixeu-me acabar una cosa.
Escolteu-me.
Hi ha una seria
del que es diuen
regals enverinats.
I nosaltres tenim una...
I són també
de la meva Generalitat,
a Tarragona
i el senyor Ricomar
d'això
n'és ben coneixedor
perquè ho pateix
una mica
la seva regidora,
la bona amiga
Mercè Martorell,
a Tarragona
es van cedir
Casa Canals,
que és un lloc extraordinari.
Però és un regal enverinat
perquè la Generalitat
ho cedeix
però qui té que pagar
les caríssimes obres
de rehabilitació,
de reconstrucció
és l'Ajuntament.
I què va passar
amb Cal Agapitu,
que ve a donar l'altra mà?
Lo mismo de lo mismo.
És a dir,
i la Gertrè
és que sembla
que la Generalitat
ens està donant
el Virgo de la Vicenteta,
lo cert
és que...
A veure, Albert.
Lo cert,
sí, home, sí.
Que els altres...
Acabo, acabo, acabo.
És un regal enverinat
perquè val
molts cent milions
de...
o cent milions de pres
o mils d'euros
per rehabilitar-ho.
És a dir,
que, amic meu...
I, perdona,
i acabo.
I la Generalitat,
l'anterior i aquesta,
allà hem volgut fer de tot
i no han fet mai res.
d'esquadra
i al final
l'escola de idiomes
i quan arriba l'arquitecte
a posar sobre el terreny
el que ell volen fer
se'n donen compte
que val tants mils
i milions de pessetes
que prefereixen
cedir-ho a l'Ajuntament de Tarragona.
O sigui,
que és un regal
que rebrem amb molt bon gust
però, ojo,
ens ho gusta a medida.
Malgrat això,
és obvi que benvinguts
siguin els regals enverinats,
no?
Perquè si no fos així
aquests edificis,
aquestes zones emblemàtiques,
evidentment,
es n'anirien degradant.
No és lo lògic, eh?
A més,
jo he sigut testimoni
de moltes exigències
de sessions
en un altre àmbit,
bàsicament,
en àmbit d'infraestructures,
en aquest cas de l'Estat,
quan el Partit Popular
estava al govern
i s'exigia
que quan es deixés
una carretera
que passés a ser
una via municipal
estigués perfectament asfaltada,
perfectament urbanitzada,
perfectament arreglada.
Per tant,
aquesta dinàmica
hauria de ser així.
El que passa és que
a la ciutat
no es pot permetre
el luxe
de tenir
un espai
tan emblemàtic
com és la Chartresa
sense donar-li
cap utilització.
Per això,
fins i tot,
no sent,
accepta perfectament
aquests regals
envenenats.
I a partir d'aquí
el que cal
és tenir un sentit
pràctic
i ser capaços
de posar-se d'acord
i eliminar un problema
que en definitiva
ho és pels dos.
Perquè,
políticament,
si un problema
és bo per tu
i pot causar
estratègicament
danys polítics
a l'adversari,
mira,
fes-ne nus
o juga amb això.
Però quan un problema
el que està fent
és desgastar
absolutament
els dos interlocutors,
en aquest cas,
les dues administracions,
jo crec que el mateix
sentit comú
el que obliga
és que es posin d'acord
i es trobi
una solució.
Aquest era el punt
en què estàvem
i aquest era el punt
en què nosaltres
pensàvem
que devíem
seguir treballant.
La sorpresa és
quan hi ha uns canvis
de criteri
per anèssima vegada
que fan
que tot allò
que nosaltres
creiem que era
i a partir del qual
treballaríem,
en realitat
no hagi estat així.
Quins són els motius?
Aquest és un altre tema
important de discussió i de debat.
Quins són els motius
que provoquen
aquests canvis de criteri
que es tradueixen
en aquests enfrontaments
entre cometes
entre la Generalitat
i l'administració?
Bé,
jo no vull excloure
la reflexió política,
i és obvi que aquests canvis
de criteri
obeixen
al diferent color
que existeix
entre les administracions
i en l'intent
de pinça
i de pressió
que es fa
per part de l'administració
catalana
en relació
a l'Ajuntament
de Tarragona
i viceversa.
Pot ser interessant
que determinats aspectes
no quallin
a la ciutat
perquè això
sembla
que acabi
de representar
un passiu
en el propi balanç
de gestió
de l'equip de govern
i tot el que siguin passius
per l'equip de govern
sembla ser
que són actius
per l'oposició
i d'aquí es pot treure
un rèdit polític.
Jo després
dels dos anys
de gestió
de la Generalitat
a Catalunya
indiscutiblement
aquesta reflexió
l'he de fer
perquè cada cop
n'estic més convençut.
A veure, Pere,
ja acabem amb el tema
de la xarxa.
Jo em penso
que de tot aquest
això que està bullint
i ho diu així
per acabar-ho també
perquè...
No, però és que
encara continuem
parlant d'altres coses
que vulguien.
Perquè baixeu d'aquest
d'aquest primer plat,
doncs, no?
Són temes
que estan encallats
des de fa molt de temps
pel que sigui?
Anys.
i alguns dècades
i que evidentment
necessiten desencallar-ho.
I que si de tot això
al final
en traiem
que això estira endavant,
doncs,
estaré benvingut
si que encara que sigui
allò
de partir-se un pinyó
amb una destral.
Ho dic així
perquè a vegades
sembla que hi hagi
aquesta sensació.
Els ciutadans
el que no crec jo
que perdonin
a la gent,
això dels polítics
no m'agrada dir,
a les administracions,
és que
es passin
masses hores
discutint això
de qui té el campanar
més alt.
Si la gent 3 ha de ser
per l'Ajuntament,
que jo crec que sí,
que ho sigui,
amb unes condicions
o amb unes altres.
Si te'l cedeixen
per 5 anys
i 5 anys
i això te'l cedeixen
per sempre
perquè ja és teu.
Però m'agradaria més
que fos de la ciutat.
Evidentment.
Evidentment.
Bé,
això es pot discutir,
no?
Però jo també
sóc del paret
que si te'l cedeixen
per sempre
que te'l donin
una mica arreglat.
Pere,
vull la cinta
de la declaració.
No, no, no,
perdona,
ho dic...
Pere,
que ets un teure bonic
amb demà,
home.
Ho dic de la X3
i ho dic de la Casa Canals
i ho dic de tot arreu.
Hauria de ser així.
Això que ha dit
el François Riu Comet
i tota la raó
que quan es cedeix
una carretera
això és...
L'Estat ho fa, no?
Evidentment.
I per què no ho ha fet mai
la Generalitat?
Perquè aquí el problema
és que la Generalitat
va comprar un edifici
i després no n'ha sabut
què fer-ne.
El problema és aquest.
I llavors
la mateixa Generalitat
durant molts anys
ha anat canviant de parer
i mentre ell ha canviat de parer
no ha deixat...
Però no parlo d'ara.
Per això és així.
Perquè això no hi hauria
alguna cosa.
Saps el que passa?
Jo van airé sempre
el senyor Golis.
Perdona.
Van airé sempre el senyor Golis
quan era conseller
de cooperació
va comprar les G3.
Si no, ara les G3
fora un bloc de pisos.
Clar.
En conseqüència
bona i grata memòria
per qui va decidir
aquesta qüestió.
No ho discuteixo, això.
Discuteixo que
un cop s'ha comprat
no s'ha pogut donar
un ús pel que sigui.
Això és una altra història.
Llavors el que...
El edifici s'ha salvat.
Clar.
No, no, sí.
I sort d'això,
si no, no en parlaríem.
Però em refereixo
que moltes vegades
el primer pas que es dona
és el bo
però el segon pas
no se sap quina ha de ser.
I això passa a moltes coses.
Bueno, home, però...
El que passa
és que una carretera
encara que estigui malament
els cotxes
hi segueixen passant
i per tant
el servei
el segueix donant
mentre que un edifici
d'aquestes característiques
es tanca,
es va degradant
i això força
que a l'hora de negociar
doncs fins i tot
s'acceptin
aquests regals
i maninats
que deia l'Albert Revella.
Deixa'm parlar
d'una altra cosa
que també és motiu d'enfrontament
aquests dies
entre les dues administracions.
El tema del pàrquing
de Jaume I
pel tema del pàrquing
que hi ha davant
de l'antic escorxador
i per tant
davant del rectorat
de la universitat
perquè la Generalitat
ha demanat
tota la documentació
a l'Ajuntament
perquè diu que sospita
que el projecte
s'ha modificat
perquè es perd
la visió
de l'antic escorxador.
Un altre motiu
d'enfrontament
perquè l'Ajuntament
ja li ha contestat
que ells no han rebut
cap queixa
i que no s'ha canviat
el projecte inicial.
El que no es pot fer
considero jo
és de la sospita
fer una proclama pública.
El que jo entenc
és que si la Generalitat
té dubte
sobre qualsevol qüestió
el que ha de fer
és recabar
tota la informació
sobre aquesta qüestió
i treure les conclusions
i quan les conclusions
siguin objectives
llavors ens dir
el que no es pot
és entrar dintre
aquesta dinàmica.
Jo crec que per contrarrestar
tot el que s'ha dit
per part de l'Ajuntament
del que veníem parlant ara
de la ciutat judicial
i de l'escola oficial
d'adiomes
treure un altre tema
polèmic
establert a base
de sospites.
L'obra del pàrquing
de Jaume I
al marge
que és cert
que l'Ajuntament
no ha regut
cap queixa
sobre el que està sent
la construcció
d'aquest edifici
l'Ajuntament
n'ha tingut prou cura
entre les moltes qüestions
o les moltes coses
que s'han fet
per mantenir aquesta cura
ha estat precisament
la de reduir
volumetria
que en un principi
estava establerta
i que sí que podia
castigar
el que era
la percepció
del rectorat
de la URB.
En conseqüència
aquí
descensurable
ja
l'actitud
de la Generalitat
que sota sospites
ja obre
un altre espita
de confrontació
amb l'Ajuntament.
Si tots
estem tan d'acord
que el que cal fer
és el diàleg
i que el que cal fer
és raonablement
solucionar
aquelles qüestions
que vagin sortint
no te'n vagis
a l'opinió pública
i molt menys
o a la premsa
i molt menys
amb sospites
no han fet objectius.
A veure,
fa senyals
a l'Albert Valldé.
Jo estava intentant...
Els suients
hauríem de veure
avui la tertúlia.
No, no, no.
Jo, a veure,
abans us parlava
que sabia
el judicial
i aquí sempre
que vica al costat.
Aquí em dedica
l'Albert Valldé
a 15 metres del pàrquing.
I no es queixa
ni amb boca petita.
Home, queixar-me
sí que em queixo.
Quan picaven
de medir...
A veure,
em queixo
perquè van picar
de medir,
tarda i nit.
Del soroll.
Si vols fer un pàrquing
tens que fer soroll.
Prim, punt primer.
Em queixo
perquè això
originarà
trànsit a la part alta.
Però bé,
això és una aposta
que ja està feta.
Però vull recordar
els estimats tarragonins
que abans d'haver-hi
el pàrquing
hi havia el col·legi Jaume I
i tu des de baix,
des de l'església dels pagesos,
tu no veies el rectorat
perquè hi havia el col·legi Jaume I.
És a dir,
que un impacte òptic
ja hi havia, no?
Primera qüestió.
Segona qüestió.
Sembla ser que
el senyor delegat
i bon amic,
el senyor Sabater,
demana el projecte,
però jo recordaria
que la Generalitat de Catalunya,
el Departament de Patrimoni,
el Departament de Cultura,
el senyor Jaume Costa,
tenen el projecte
des del primer dia
perquè vostès saben
que per donar
una llicència
en un lloc
a Tarragon i a tot arreu,
però específicament
en la part alta
n'és de tindre
el consentiment
i el permís
de patrimoni.
Ergo,
què vol dir?
Doncs que la Comissió de Patrimoni
el que ha de fer
és recuperar el seu arxivador,
buscar el projecte que tenen,
perquè quan se demana permís
s'acompanya el projecte
i mirar sobre el terreny
entre el document
que ells tenen
i la realitat física
si hi ha hagut
o no hi ha hagut increment.
Jo tinc que dir una altra cosa,
que no sé si hi ha hagut increment
o no hi ha hagut increment
perquè era no és la meva competència,
però el que sí que s'ha de dir
és que els veïns de la part alta
demanaven un centre cívic
i ara tindrem un centre cívic
que ja tocava.
Aquesta era una de les crítiques
de la gent del meu barri
perquè sembla ser que tenen
que ser de bona vista
de Sant Salvador
per tindre centres civilars
de jubilats, piscina o comerta.
A l'apart alta no tenim res.
I clar, em queixo
com a munt de la part alta.
Tenen pedres.
Sí, pedres.
Tenen monuments.
I capellans, i arquitectes,
i ingiliers també.
I el senyor arcabisbe tenim.
Bé, però el que vull dir jo
és que afortunadament
ara tindrem una llarga
com Déu mana, no?
Llavors, jo el que dic és,
insisteixo, eh,
parlo per boca de ganso.
Jo no sé si han anat
una mica més enllà, no ho sé,
però jo crec que de totes maneres
i llavors li dic una altra cosa,
Confiança catalans.
Hi ha un dibuix magnífic
que sabeu com quedarà aquest fet,
que al mig hi ha unes escales
i que des de llavors
per les escales sí que es veurà
l'altre, es veurà el final.
Si a més tenen gràcia
d'il·luminar-ho com Déu mana,
que ara està en una edam part,
jo crec que serà un lloc bonic
per tants raons.
Pere.
A veure, jo, pel que sé,
també això t'ho acudiu.
Ràdio Macuto, sí, senyor.
No, a veure,
hem de ser clars amb això.
Allí, donada les dificultats
que hi va haver a l'hora
dels sorolls
i tot allò que va passar
de les queixes,
allí es va,
no sé si la paraula
està venida de modificar,
però sí que s'hi ha posat
perquè hi poguessin haver-hi
més places.
S'han ampliat
del nombre de places.
S'han ampliat del nombre
de places.
Llavors, per ampliar
el nombre de places
o una de dues,
o es forada més
o s'aixeca per amunt.
Això no hi ha, doctor,
no hi ha,
quan fas un edifici és així, no?
Llavors,
sí que és veritat
que la Comissió del Patrimoni
deu tenir els propers.
Algun, no?
Però no entrem
en aquest tema
de les modificacions
que es fan amb les coses
perquè llavors
potser no hauríem
de revisar moltes
i potser hi sortiríem
tots escaldats
o alguns més escaldats.
No, ho dic perquè
a vegades
ens donen permisos
i després es fan coses
i com que està allà sota
no es veu,
però en aquest cas...
No, no, aquí sí que es veu.
Jo hi veig passar
fa uns quants dies
i feia temps
que no hi...
Bueno, hi passo sovint
però ara feia dies que...
I veritablement
quan estàs allà
a l'església
de Sant Llovenç
l'impacte...
O sigui,
no es veurà bé
el...
no es veurà
el rectorat.
En un principi
sí que em penso
que es veia.
Després
no em val dir
que abans hi havia una casa
i ara hi tornarà.
Això no em val
perquè...
Escolta,
per aquesta mateixa raó
la capçalera del CIR
no existiria
perquè hi havia cases.
Sí, no,
vull dir,
compte quan diem...
No, no,
jo mantinc aquest fet, home.
Jo estic dient,
jo estic dient
si el projecte inicial
era diferent
del que hi ha ara
i s'ha modificat
per les raons
que el Consell d'Administració
de l'empresa municipal
corresponent
ho ha fet
i jo em penso
que és lògic
que s'expliqui,
és lògic que es digui
i no que t'ho trobis fet.
Si, a més a més,
allí ha d'anar
un centre cívic,
benvingut un centre cívic
a la part alta
o qualsevol equipament
a qualsevol lloc.
El que passa
és que a la part alta
és molt complicat
fer-hi coses
perquè dona pel que dona
i és petit.
I algunes coses
com aquest pàrquing
també hauria pogut fer fora
i s'ha fet a dins.
Hauria pogut fer fora
i en canvi s'ha fet a dins.
es va prendre aquesta decisió
a fora hi havia
dificultats tècniques
molt i molt impossibles.
Escolta, aquí també n'hi ha hagut.
O no?
Sí, home.
A pesar que ja han passat.
No, no, però a veure,
ara estic parlant
així amb conceptes tractes.
És a dir,
qualsevol cosa
que es faci
es pot fer
d'una banda o d'una altra
al costat
més amunt o més avall
si s'ha de fer allí.
El que sí que és veritat
és que si tu ara passes per allí
amb el que es veu
sembla
que quedarà molt tapat
el de dalt.
Sembla.
Ara encara hi ha només
les clumes i no hi ha les parets.
però quan estigui l'edifici acabat
el que és el rectorat
es veurà molt poc.
Per molta il·luminació
que hi posem.
L'estèntica d'ara
és la definitiva.
Les parets són laterals.
El que fa falta
és una escala
que anirà degradant
l'alçada
des del rectorat
fins...
Evidentment, Pere,
si et poses a la porta
dels pagesos
no ho veuràs.
Però si et desplaces
una mica més cap al centre
jo crec que sí que ho veuràs.
I a més hi ha una sota
la jardinada
a banda i banda.
Confiança.
L'impacta.
El que està clar
és que no hi ha hagut
cap obra de pàrquing
a Tarragona
que no hagi generat
no polèmica
molta polèmica
i aquesta polèmica
no sé per què
sempre s'ha acabat
en el moment
que el pàrquing
ha entrat en servei.
Dic pàrquings
i puc dir altres obres
consistents.
Pàrquing de l'Avinguda Catalunya
pàrquing de la plaça de la Font
el vial Brian
amb l'impacte
que tenia que tenir
sobre el propi anfiteatre.
Tot eren crítiques.
Crítiques que lògicament
s'han acabat
quan un servei
necessari
de primer ordre
com és un aparcament
i més a la part alta
amb les pretensions
que té la ciutat
de poder lluir
tot el seu conjunt monumental
i tot el seu casquictòric
necessita
per facilitar
aquest accés
i aquest trànsit
de gent
que vulgui aixafar
a la nostra Tarragona
antiga.
Per tant,
jo tinc la confiança
que més enllà
que el rectorat
es pugui veure
desplaçant-se
5 metres
o 10 metres
de la placeta
de l'església
que hi ha
en el seu pla.
El que tinc la seguretat
és que haurem donat
un servei
de primer ordre
a nivell
pel propi ciutadà
i a nivell
de facilitar
la promoció
i la exhibició
del nostre cascantí.
Tinc un argument.
Digues, digues.
Perquè s'acaba el temps
i encara encara
hem quedat un d'altre tema.
Vull ja no.
Almenys no toca ja.
Us explico.
Abans,
per veure el rectorat
et solta
podries separar
de la façana
aproximant uns 2 metres i mig.
L'amplada del carrer
perquè ja venia
la paret del col·legi.
Molt bé?
Bé.
Ara hem millorat.
Perquè quan tu vulguis veure
la perspectiva del rectorat,
l'edifici modernista del rectorat,
tu podràs caminar
per davant d'aquesta plaça
i tirar-te endarrere
probablement 15, 20 o 25 metres.
Hem guanyat.
Insisteixo.
Abans,
jo pregunto.
S'acaba.
Potser la pregunta és agosarada.
Per què la visual del rectorat
ha de estar precisament
des de baix del de joc?
Això és el primer
que es va dir
en el seu moment.
Per això.
No, no, no, no.
No ho recordo tant.
El primer es va dir això.
Encara em queda el tema
del Mundial de Trial,
del fet que no es podrà
fer a l'amfiteatre.
No, no, però jo vull matitzar
una cosa important.
No, però és que ja en parlarem després.
No, no, 30 segons.
No, 30 no.
Senyor Ricoma,
miri l'hora.
No, només dic que el Trial
no es tenia que celebrar
dintre de l'amfiteatre.
Una prova, no?
El Trial se celebrava
i se segueix celebrant
el moll de costa
amb la diferència
que l'última prova
el motorista,
l'acabar-la,
tenia que entrar
dintre de l'amfiteatre.