.
Un minut i mig, un quart de dotze del migdia,
seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio
i obrim aquest espai que dediquem setmanalment
a conèixer alguns dels aspectes relacionats
amb el món de les lleis i la justícia,
un espai en el que últimament aportem algunes novetats
que s'estan donant en l'àmbit jurídic.
Avui comentem algunes d'aquestes novetats
en companyia de Javier Terres, Víctor Roca.
Molt bon dia a tots dos. Benvinguts.
Bon dia.
La primera novetat, perquè avui dedicarem,
com està passant sovint, a parlar d'algunes qüestions d'actualitat,
la primera novetat en rau en la possibilitat
que es donarà properament a que determinats partits judicials,
no sé si la ordenació geogràfica és així,
puguin crear jutjats de proximitat.
Sí. És així. A veure, això va ser una decisió
presa i també comunicada en el darrer Consell de Ministres
del Govern de l'Estat, de l'Estat espanyol,
on el ministre de Justícia va comunicar aquesta possibilitat.
A veure, els jutjats de proximitat són uns jutjats
que no són obligatoris de la seva creació,
sinó únicament i exclusivament determinats partits judicials
i sobretot ciutats, ciutats que superin un número important
de població i també s'estan pensant en aquelles ciutats
que potser són capitals de província.
Quina és la funció dels jutjats de proximitat?
La funció és una mica lleugerà una mena de col·lapse
que pot existir en aquells litigis o en aquells pleits
que són d'una entitat, podríem anomenar baixa,
com per exemple, dintre de l'àmbit civil,
perquè són jutjats civils,
les deutes o qualsevol tipus de reclamació de quantitat
per sota dels 3.000 euros.
O bé també aquells de saucis o aquells impagaments de renda
que també no superen una certa quantitat,
o bé per la seva complexitat siguin absorbibles
o en certa mida impliquin una certa rapidesa
a l'hora de poder arribar a una resolució.
Clar, això va molt enlloc amb la necessitat
i també una mica amb la cura que hi ha
dintre de les diferents administracions de justícia
en els llocs on el necessiten.
És a dir, ciutats potser petites o poblacions que no ho requereixin,
això seria una creació d'un nou jutjat
que potser comportaria un desdoblament molt més de personal
que l'únic que faria és entorpir el que ja existeix.
S'està pensant sobretot en els jutjats de proximitat,
és a dir, el concepte aquest de prop de la justiciable
i en ciutats i en poblacions que ho requereixin,
no per qualsevol nucli poblacional.
Quines diferències i similituds podríem trobar
amb allò que ja coneixem i que hi ha una certa pràctica
com són els judicis ràpids?
Sí, seria un paral·lelisme.
Hi ha una reclamació en aquest sentit,
per exemple ho hem sentit també moltes vegades
en l'àmbit matrimonial,
que potser es necessitaria una rapidesa,
uns judicis paral·lels a aquests que són penals
i coneguts per tothom, els ràpids,
perquè també hi ha molts tipus de procediments,
com per exemple són els divorcis o les separacions de motocor,
i ara amb la nova llei, que vam parlar l'altre dia,
doncs potser encara més.
I és una mica aquest sentit.
Tothom hem sentit, i moltes vegades en aquest programa,
que un dels elements característics i també l'acre
de l'administració de justícia és la lentitud.
Doncs bé, es creen aquestes eines,
aquests camins que intenten una mica,
doncs això que no requereix una gran amplitud,
un gran procediment, un gran tràmit,
una gran participació de moltes persones,
doncs que també tingui una resolució
el més escueta i ràpida possible.
El que passa que no és per caure en el tòpic,
ni és una pregunta allò,
doncs per sempre tenir aquesta posició crítica,
però en conjunt els judicis ràpids,
des que es van començar a posar en marxa,
no només a vosaltres, sinó als diferents agents
que treballen en l'àmbit de la justícia,
dient, no, és que això no acaba de rotllar,
perquè com sempre no hi ha mitjans.
Amb la nova llei del divorci,
que pretén agilitar tot un procés de divorci,
si no es posen aquests mitjans,
doncs tampoc no agilitarem res,
per molt que haguem canviat o modificat la llei.
En el cas d'aquests enjutjats de proximitat,
no sé si canviem el nom d'una instància
o dotem d'un espai físic
i unes persones que s'incorporen a l'àmbit de la justícia
per donar resposta a aquests enjutjats de proximitat.
Si no és així, difícilment podran tenir l'eficàcia que es pretén.
Ja veurem per on surten.
No volem ser malpensats,
però en lloc dels judicis ràpids,
com que va passar una mica el mateix.
A més a més, cal resultar que quan es du a terme
algun tipus d'intenció,
amb la manera que s'ha fet ara
respecte d'aquests jutjats de proximitat,
de tirar endavant,
i no dic crear per el que ara matitzaré,
de tirar endavant, insisteixo,
aquesta idea de jutjats de proximitat,
et queda el dubte de què faran,
si en crearan de nous
o si reciclaran alguns jutjats ja existents.
A vegades succeeix que fan un híbrid
i reconverteixen.
El jutjat de primera instància, número 3.
I diuen, a partir d'ara,
aquest jutjat es dedicarà a ser jutjat de proximitat.
l'ideal fora crear-ne de nous.
El que passa és que és el que dius tu, Iolanda,
és el problema de carència de mitjans
i després tornem a resaltar-ho i reiterar-ho,
de carència d'espai.
Ciutat Judicial, a veure,
fa poc han creat aquest jutjat específic
de les víctimes de maltractaments
i han habilitat una de les sales de vistes
de l'Audiència Provincial de Tarragona
per poder posar-hi quatre taules
i una miqueta adequar-ho de la manera més digna
a ser un nou jutjat.
Veurem què passa, no?
El president de l'Audiència no fa gaires dies aquí mateix
ja deia que és un tema també d'espai,
de moltes coses, no?
Correcte, és una qüestió de mitjans
però dintre de la qüestió genèrica
que fan falta més personal,
més mitjans en general,
hi ha el tema de l'espai físic
que crec que hem d'insistir tots
i aquí crec que anem tots unànimament
a qualsevol instància vinculada
amb el món jurídic,
des de l'administració de justícia
fins al col·legi,
passant per qualsevol tipus d'instància,
insistir en aquesta idea
i en aquesta petició
que ja no ens cansarem mai de fer
de dotar d'unes infraestructures físiques,
materials,
per poder habilitar tot aquest tipus de jutjats.
Si no, difícilment veurem aquí a Tarragona
i per agafar i llogar un pis
o un lloc
com per exemple el jutjat de l'Usocial actualment
i tenir que desperdigar encara més
el tema de l'espai
on es troben ubicats aquests jutjats,
doncs bueno,
no dic que no valgui la pena,
algú és algú,
però...
Home, alguna cosa s'haurà de fer
perquè no és qüestió de fer filosofia
i ens agradaria que la nostra societat
no estigués tan judicialitzada.
Em penso que la cosa va més
perquè tot ho judicio i l'analitzem
des de qualsevol relació
ha de passar sempre després al final
per un tribunal de justícia,
però optimistes de mena com som,
imaginem que això dels jutjats de proximitat
doncs tenen el seu espai,
el seu personal i tot plegat.
Des del punt de vista tècnic,
qui decideix que un cas
va via jutjat de proximitat
o per una manera, diguem-ne,
ordinària i convencional?
Qui ho decideix?
A veure, normalment quan tu presentes
una demanda o bé una reclamació
de caràcter civil,
això va amb un jutjat
que és un repartidor d'assumptes
que es diu el deganat.
Aquest deganat, doncs,
per unes normatives de repartiment
el porta o bé
directament cap al jutjat
que li toca per turno,
o bé segons el tipus de matèria,
si tu ja ho has demanat,
en el teu escrit,
doncs també es dirigirà ja
en les diferents instàncies que hi ha.
Jo suposo que sortint la llei,
en tot moment,
ja d'entrada,
el que insti,
el que inicii aquesta demanda,
ja ho indicaran
i en tot cas,
també,
si no,
doncs se li indicarà,
i si,
o al migdia d'ofici,
aquest jutjat de gà,
doncs ho dirigiria
cap a aquests jutjats
de proximitat.
En tot moment,
una cosa que no s'ha sent comentat,
són uns jutjats
que són voluntaris,
és a dir,
no se'ls exigirà
a cap partit judicial
o a cap administració
de justícia local
tindre'ls,
és a dir,
ens podrem trobar
que potser
hi ha capitals de província
o poblacions
per damunt
d'aquell número
que s'exigeix
per poder tindre
ubicats
aquests tipus de jutjats
que no han demanat
a aquests jutjats.
Qui ho sol·licita, això?
Això se suposa
que és un dictamen
que la Generalitat de Catalunya
com entitat
que administra
la justícia
i tots els òrgans judicials
demanarà a l'Estat.
És la competència
per fer-ho.
És a dir,
suposo que no ho farà
única i exclusivament
amb el seu criteri.
Seria la Conselleria de Justícia
que el Ministeri corresponent
diria
necessita un jutjat
de proximitat
a la demarcació de Lleida,
Tarragona i...
Però el millor també
suposo que com sempre
la Generalitat de Justícia
i també el Ministeri de Justícia
una mica coordinats
si no hi ha una reclamació
per part
jo penso que
de l'Audiència Provincial
que és l'òrgan superior
també el deganat
dels jutjats.
En aquest sentit
demanant o no demanant
un jutjat d'aquesta mena
doncs tampoc es demanarà.
També és veritat
que moltes vegades
ens demanen opinió
per exemple
al Col·legi d'Advocats
que és un dels seins
en aquest aspecte
bastant
sol·licitant
de mitjans
o bé
els col·legis de procuradors
i d'altres operadors jurídics.
Però
bé
que tinguin ben clar
que no és com la resta
de jutjats
que fins ara
i aquesta potser és una característica nova
que quan es creaven
ja s'aplicava
la seva execució
i es creaven.
No, no.
Aquest té aquest caràcter voluntari.
Parlem d'una altra novetat
que hi ha
a l'àmbit jurídic
que fa referència
al Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya.
S'habilitarà
com a última instància
judicial
a l'hora de recórrer?
Sembla que és el que es pretén.
És el que es pretén.
L'última instància
és el Tribunal Suprem, no?
Actualment sí.
Actualment.
Segons quines matèries.
De tota manera
per lligar
la idea
dels jutjats
de proximitat
i fent
lligant
amb les paraules del Javi
s'ha de dir que actualment
a nivell
ja parlo
de nivells
constitucionals
de la Constitució
espanyola
de l'Estatut d'Autonomia
aquest tan polèmic
i que està donant
tant que parlar
actualment
en l'administració
de justícia
en concret
ens trobem
amb un trencaclos
que és competencial
és a dir
les competències
famoses
es parla molt
del finançament
però després
per exemple
tenim l'administració
de justícia
a veure
l'administració
de justícia
depenent
del Consell General
del Poder Judicial
però
amb gestió
en molts
aspectes
per part
de la Generalitat
de Catalunya
és a dir
de l'administració
autonòmica
és el que deia
abans el Javi
moltes vegades
no saps ben bé
evidentment
les decisions
s'han de prendre
des de Madrid
però moltes
s'han de prendre
des de Catalunya
i aquests
trencaclosques
competencials
no només
en l'administració
de justícia
sinó en molts altres àmbits
fan que a vegades
hi hagi molta discussió
a vegades
parles
amb funcionaris
i preguntes
el material
qui se'l dona
doncs mira
el proporciona
la Generalitat
però
llavors
com és que la xarxa
de justícia
no depèn
directament
de la Generalitat
llavors
lligo això
amb la idea
del Tribunal Superior
de justícia
de justícia
de Catalunya
que existeix
és com
el Tribunal Suprem
en aquest cas
a la Comunitat Autònoma
per nivell autonòmic
i ho té
cada comunitat autònoma
aquest tribunal
sí
llavors
actualment
que parlo de memòria
amb dret administratiu
i amb jurisdicció laboral
sí que té
una gran capacitat
de decisió
amb darrera instància
encara que existeix
com a darrera instància
i amb dret laboral
hi ha el tema
de la unificació
de doctrina
del Tribunal Suprem
etcètera
però
es pretén
que sigui
l'última instància
ara sembla ser
que es vol adaptar
o es volen
precisament
com deies
tu habilitar
aquestes sales
del Tribunal Superior
de justícia
estem parlant
del cas català
evidentment
pot ser extensiu
a altres comunitats
autònomes
la majoria
sembla que són totes
potser
potser vaig sentir
algun dia
que potser
no sé
igual m'equivoco
és una notícia
que dic una miqueta
de sentides
però potser
la Rioja
i una altra comunitat
autònoma
no estic segur
però potser
no tinguessin
aquest Tribunal Superior
de justícia
no ho recordo exactament
però pràcticament
totes
aleshores
el que es pretén
és
potser
el Tribunal Suprem
òbviament
seguirà tenint
moltes competències
en aquest sentit
però potser
es pretén
descongestionar
la gran
aglomeració
d'assumptes
però no es perd
una instància
amb això
no
perquè això és el que
algú pot pensar
home
em resta
una possibilitat
de recurs
no
no resta res
es reorganitza
una mica
no tenim exactament
la disposició
normativa
perquè està en estudi
i realment
com diu molt bé
el Víctor
va molt lligat
a aquesta situació
que estem vivint ara
de negociació
del nou estatut
com d'altres
que ja s'estan també
portant a terme
en la diferent
situació
autonòmica
del nostre país
la qüestió
és que
no tenim
el text normatiu
en concret
però el que es pretén
una mica
és el model aquest
que explicava també
Víctor
del laboral
i del contenciós
és a dir
que sigui
l'última instància
dels recursos
i de les demandes
en tots els altres ordres
penal, civil
social
i contenciós
per suposat
i que
aquí
també
la doctrina
que surti
d'aquestos
tribunals
sigui vàlida
en tot moment
per en jutjat
ara bé
quin seria llavors
el paper
del Tribunal Suprem
que és una altra cosa
que tindríem que parlar
doncs una mica
és aquest
de la unificació
de la doctrina
és a dir
el Tribunal Suprem
com òrgan central
per dir-ho d'una manera
de la justícia
i última instància
ordinària
perquè l'extraordinària
encara hi ha un altre
Tribunal Suprem
és l'última instància
ordinària
de la justícia
l'anomenada ordinària
després hi ha l'extraordinària
que és la Constitucional
que aquest és un altre capítol
però és que els vehicles
i les maneres
d'arribar al Constitucional
són a part
mitjançant uns altres camins
doncs al Tribunal Suprem
se li deixaria
aquesta situació
i aquesta funció
de cassacionar
és a dir
de recollir
totes aquestes doctrines
d'aquestos Tribunals Suprems
i també en casos
molt concrets
no sé si arribaria
algun en concret
tindríem que veure
les vies
de com podrien jutjar-ho
al Tribunal Suprem
doncs
tractar-ho
en jutjar-ho
i per tant
una mica unificar
tots els diferents criteris
seria una mica
la funció
que se li ha delegat
ara
tenir en compte
que si tu tens
un Tribunal Superior
de Justícia
en cada comunitat
per exemple a Catalunya
amb les possibilitats
que hi ha avui en dia
i competencial
per exemple
de tindre normativa única
i exclusivament catalana
no només de l'àmbit comú
i sobretot
amb jutges
que veuen
la realitat
de les institucions jurídiques
en el nostre país
és un grau
dintre del que és
l'administració
de la justícia
molt important
molt important
i artament
reclamat
per moltes institucions
d'aquest país
que tenia
en molts aspectes
la competència
legislativa pròpia
recordeu que fa
uns programes
parlàvem per exemple
d'un Codi Civil Català
que la cosa està en marxa
exactament
doncs van tot
per a aquests trets
això no implica
com sempre
que estiguem
desconectats
de l'altra realitat
legislativa i jurídica
de la resta
de l'estat espanyol
ni molt menys
però que
és una coherència
que si aquí
hi ha normativa pròpia
doncs pugui
els tribunals
estar propers
a aquesta situació
si finalment
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
esdevingués
la tercera instància
quin seria
l'itinerari
judicial
que es faria
no sé si està
ben plantejada
la pregunta
sí
bueno
això es tindrà
que veure
quan fructifiqui
com ha dit el Javi
a veure
hipotèticament
hipotèticament
doncs
anem a imaginar
un cas
ordinari
un cas civil
perquè seria molt fàcil
dir-vos
doncs mira
dret laboral
actualment
conciliació
previa
etc
llavors es va el jutjat
del social
aquí a la Ramón i Cajal
i en dret laboral
després pot haver-hi
el recurs de súplica
al Tribunal Superior de Justícia
etc
però anem a imaginar
anem a posar una hipòtesi
d'un cas civil
imagino que seria
plantejar-ho davant
del jutjat
de primera instància
o d'aquest jutjat
ojalà
de proximitat
o hi tenim tantes coses noves
perquè la taula
anem a fer ja una hipòtesi
exacte
anem a plantejar ja
fem una simulació
completa
anava a dir
ojalà
m'equivoqui
va a ser una mica exagerat
però una mica sense ficció
de moment
però bé
espero que realment
es torni a realitat
llavors
jutjat de primera instància
demanda
discussió
doncs
d'una reclamació econòmica
anem a posar
per exemple
s'acaba
es dicta una sentència
pel jutge de primera instància
es recorre
a l'audiència provincial
normalment
el recurs ordinari
per utilitzar aquesta expressió
és el recurs d'apel·lació
i resol
l'audiència provincial
actualment
per anar
al Tribunal Suprem
fan falta
una sèrie de requisits
unes quanties
unes característiques
unes peculiaritats
per poder recórrer
poder es pot recórrer
però perquè el Tribunal Suprem
accepti
el que se'n diu
el recurs de cassació
la cassació
són bastant estrictes
llavors
a partir d'ara
suposo que seria
fer
o dirigir-te
al Tribunal Superior
de Justícia
anem a plantejar
a sala de l'ús civil
que
interposar-li el recurs
no sé si es dirà
cassació
anem a imaginar-ho
però
interposar-li el recurs
i òbviament
anar a exaurir
la tercera instància
de moment
jo particularment
desconec
no sé si
amb aquestes
pretensions
s'haurà ja dictat
però
les regles
o els requisits
per poder
recórrer
en aquesta tercera instància
perquè insisteixo
actualment
el Tribunal Suprem
en tercera instància
parlem de fer civils
en aquest cas
requereix
unes quanties
i requereix
que
en general
diuen
que revista
interès cassacional
perquè
hi ha
assuntos
de menys
quantia
de menys
entitat
parlant
objectivament
perquè
l'entitat
és important
per tothom
però
de menys
entitat
objectiva
pràcticament
l'audiència
provincial
és la darrera instància
tenen dues instàncies
perquè
no és factible
anar al Tribunal Suprem
i recórrer
al Tribunal Suprem
de tota manera
jo volia resaltar
una qüestió
després d'haver fet
aquest breu
exemple
exposat aquest breu
exemple
realment
el tema
de l'administració
de justícia
com a organització
va
lligat
doncs
a la qüestió
política
a la qüestió
normativa
m'explico
mentre hi hagi
normes
dictades
pel Parlament
de Catalunya
i
institucions
i ents
administratius
reglaments
que les desenvolupin
etc.
i n'hi hagi
el Parlament
de Madrid
òbviament
ha d'haver
tribunals
amb dos
tant a la Comunitat
Autònoma
com a l'Estat
com a Madrid
per la senzilla
raó
que la doctrina
que deia abans
el Javi
no deixa
de ser més
que la interpretació
la jurisprudència
la interpretació
d'aquesta normativa
òbviament
la normativa
pot ser
dictada a Madrid
i aplicar-se a Catalunya
amb la realitat
d'aquesta Comunitat
Autònoma
però no deixa
de tenir
un vincle
molt directe
i mentre
l'organització
administrativa
en general
sigui així
l'administració
de justícia
suposem
que més o menys
continuarà
igual
són qüestions
vinculades
amb la política
malgrat
defensar
i mantenir
la idea
d'individualment
independència
dels jutges
i del poder judicial
però com a organització
va lligat
com sigui
cada cop
és més complex
tot plegat
quan la tendència
hauria de ser
d'anar simplificant
les coses
sobretot perquè
ens assabentem
d'alguna cosa
els ciutadans
que ens perdem
en aquests circuits
per cert
apel·lar
a instàncies
superiors
és car
i llarg
per si algú
té
intenció
de fer-ho
que s'ho repensi
una mica
això d'entrada
també seria
no parlem
estrictament
amb aquesta notícia
d'actualitat
sinó en general
no no
però per exemple
l'aproximar
un tribunal
suprem
a la teva
comunitat
autònoma
en teoria
i esperem
que així
sí
també
té que
baratir
molt més
aquella situació
que
en la
Constitució
es recull
i que
molts ciutadans
diuen
com puc accedir jo
a la justícia
si el primer
que em fan
és pagar
doncs
també
en el Tribunal
Suprem
molts recursos
d'aquestos
precisament
érem nosaltres
els propis advocats
quan fèiem
una mena
de bastreta
de comptes
i els propis
justiciars
deien
mira
doncs
és igual
perquè
no només
hi ha el temps
que trigarà
la sentència
sinó
també
el diner
no es pot assumir
aquesta despesa
és difícil
llavors
clar
són uns riscos
que no només
és la justícia
en si
sinó també
el cos
que comporta
tota l'acció
i són
un dels
dels elements
que bueno
que en tot moment
sucumbeixen
la intenció
la intenció
del justiciable
a l'hora
d'arribar a la justícia
i això
des del punt
de vista
constitucional
és una mica
és una mica
xocant
no sé jo
si es podria
en aquest aspecte
mantenir molt de temps
potom té accés
a la mateixa justícia
tal com està recollit
clar
el que passa és que
inevitablement
també
hem d'entendre
que
bueno
hi ha un principi
de venciment
en els pleits
on qui guanya
doncs
en teoria
la justícia
li diu
que no ha d'haver patit
cap mena de despesa
i se l'ha de rescabalar
i qui perd
doncs ha d'assumir
totes les conseqüències
és un principi
que també està molt qüestionat
un dia em sembla
que vam parlar
del tema
dels costos
dels processos judicials
és un tema
que s'està posant en dubte
perquè bé
o sigui
també
no és únic
i exclusivament
aquest principi
de venciment
hi ha uns altres
hi ha per exemple
la idea
que tot això
dels costos
ve per
contrarrestar
o atacar
doncs
la temeritat
que diem nosaltres
el fet d'interposar
40.000 demandes
i el fet d'entendre
com una mena
de
de exercici gimnàstic
doncs
interposar accions
o demandes
contra qualsevol
i per qualsevol motiu
no
és una mica
aquest referent
un referent
que existeix a Europa
que per exemple
no existeix en altres tipus
d'ordenaments jurídics
com som els angloxaxons
on l'índex
de litigiositat
per poder arribar
als jutjats
és
quasi directe
no hi ha cap mena
de barrera
d'aquest tipus
econòmic
o tasa
implica que
bueno
no sé
avui mateix
si de cop i volta
doncs
un senyor
o una senyora
doncs
ha tingut
no res
una petita història
amb un ordinador
treballant
el seu lloc de treball
doncs potser en el jutjat federal
del costat
ja podria interposar una demanda
i no li demanarien res més
són conceptes que estan
cada dia discutint-se
i efectivament
en el nostre país
el mandat aquest constitucional
és molt qüestionat
perquè
avui en dia
doncs
si no tens
una mínima resposta econòmica
tampoc he de dir que
tampoc diré que
té que ser
d'entrada
un gran respaldo econòmic
però
una certa situació
doncs serà
serà difícil
que puguis accedir
per molts
advocats d'ofici
que hi hagi
o justícia
gratuïta
que puguin donar-te
que també té el seu sentit
Curiosament
el fet que
immediatament arriben casos
als jutjats
i de seguida
doncs hi posem
denúncies
i tot plegat
jo recordo que
en un dels capítols
d'aquest espai
penso que era el Javi
que comentava
que a Catalunya
l'estat espanyol
en general
era dels països
on hi havia
més advocats
de tot el món
col·legiats i exercint
i dius
home
no posem tants casos
perquè hi ha molts advocats
i en aquest sentit
lliguem una miqueta
tot plegat
perquè també hi ha novetats
en respecte a les que és
a la professió
que hem estat parlant
en els darrers capítols
i que també dins del capítol
de l'actualitat
hi ha novetats
no?
Sí
a veure
el que tenim
i una manera
com se diu ara
popularment
d'estrangis
i perdoneu el mot
tenim el projecte
de la llei
d'accés
a la professió
o sigui
era una
iniciativa
parlamentària
més que parlamentària
directament del govern
era una proposició
de llei
i que estava
anclada
doncs una mica
perquè hi havia
molts interessos
per fi
les persones
que es vulguin
dedicar-se
advocat
i procurador
no només advocat
també procurador
tenen un primer text
que encara ha de passar
per al Parlament
i s'ha de desmanar
o s'ha de modificar
en el que es creï convenient
és important
perquè a partir d'ara
doncs
els llicenciats
en dret
i ara que estem
també en una època
potser ja una mica passada
però
avui ja els diuen
si els accepten
a les carreres
que han triat
és el dia avui
que han de saber
doncs el més adient possible
doncs
qui vulgui
dedicar-se a fer
d'advocat
per primera vegada
doncs
tindrà que complir
uns requisits
fins ara
només amb el títol
de llicenciat en dret
si a l'endemà
amb els diners
suficients
anaves a qualsevol
col·legi d'advocats
d'Espanya
o de Catalunya
doncs
et col·legiaves
i a partir del dia següent
de fer tots els tràmits
ja eres considerat
advocat
en exercici
exactament
això doncs
com sempre hem dit
una mica
doncs
en sintonia amb Europa
no podia ser
llavors
per primera vegada
s'estableixen els requisits
hi ha uns requisits
que molts d'ells
ja s'estan practicant
d'una manera
doncs
prèvia
o d'avançament
per part dels col·legis
advocats
i la novetat
és que les universitats
ara també
s'hi fiquen dintre
fins ara
les universitats
no tenien aquest paper
l'únic que feien eren licenciats
en drets
però se'ls dona la possibilitat
de mitjançar uns cursos
adequats
perquè també hi ha una gent
que els hi permeten
doncs
també
doncs
poder
doncs
formar advocats
no podran
s'allarga el període de formació
exactament
com pas a altres carreres
ja passava
no
les universitats
no podran
designar advocats
advocats
només ho poden determinar
els col·legis d'advocats
però sí
diguéssim
presentar
els col·legis d'advocats
a aquelles persones
amb tots els requisits
que es necessiten
mitjançant els cursos
i per últim
per fi
s'introdueix
en aquesta llei
una cosa
que els joves advocats
no només de Catalunya
però molt els de Catalunya
i que van fer el Congrés
aquí a Salou
i també a la resta d'Espanya
s'incolleix
el tema de la passantia
que hem lluitat molt
i pensem
que són dels vehicles
i motors bàsics
perquè es puguin inserir
dintre
d'aquesta professió nostra
tot així
continuen
moltíssims advocats
al nostre país
si no recordo malament
a Madrid
n'hi ha tants
com en tota França
només a Madrid
només a Madrid
Barcelona
van cap als 20
mil
una cosa així
potser ja en passo
però moltíssims
a veure
hi ha feina
hi ha feina
però hi ha molta competència
amb el que dieu
actualment
un advocat
és un xico
xica per a tot
com a vegades
diem nosaltres
mitja en broma
això no vol dir
això no vol dir que
tingui que proliferar
l'intrusisme
o que hi hagi
intrusisme professional
ni molt menys
però que evidentment
la tasca d'advocat
és molt amplia
no només anar al jutjat
assessorar
assessorar
dirigir
mediar
i remarco la paraula
mediar
perquè
des del col·legi
em consta que es fa
una tasca
molt
moralitzant
en el sentit
que es té que mediar
i es tenen que arreglar
els assuntos
i utilitzar menys els jutjats
però és una idea
d'un altre programa
potser
però realment
som molts advocats
i
de moment
l'únic que puc dir
és que si parles
el millor
o fas una anàlisi
objectiu
actualment
ser advocat
és una professió
com una altra
força digna
s'ha perdut
una miqueta
el mite
que hi havia
quatre advocats
i que eren milionaris
ara no sou quatre
ni sou milionaris
no, a veure
això
és una idea
que prolifera
actualment
Víctor
és normal
que no sigueu milionaris
si hi ha
40.000 advocats
a cada ciutat
és llògic
no?
No segueixen milionaris
però hi ha metges milionaris
i
hi ha milionaris
en molts llocs
però que l'advocacia
aquí
no es té
que utilitzar
el mirall
dels Estats Units
amb el qual
sí que són quatre
i guanyen
molts calés
llavors
és una altra
història
és un altre xou
i ho dic
amb ser rintintint
llavors aquí
parlarem
de l'estat espanyol
hi ha molts advocats
hi ha més pastís
que tallà
segueixen
alguns bufets
alguns advocats
il·lustres
que es dediquen
a grans temes
però la cosa
ha canviat bastant
no ho dic
ni per bé
ni per malament
és la realitat actual
ha canviat la societat
i canvien moltes professions
i nosaltres
la que coneixem
i tractem
és la d'advocat
en quant a el que ha dit
el Javi
particularment
me l'alegro
que per fi
es reguli
l'accés a la professió
hi ha punts
que
potser
l'advocacia jove
estarà més d'acord
hi ha punts que menys
però bé
el que està clar
és que
al cap i a la fi
el que es té que fer
és regular-se
d'una vegada
per totes
i
no perquè
hi hagi menys advocats
ni per posar més traves
sinó per sempre
contribuir
a la preparació
a cultivar
una miqueta
aquests
futurs advocats
perquè realment
no hi ha com exercir
per poder aprendre
l'experiència
per molt que t'ensenyin
a fer
de periodista
fins que no et poses
davant d'un micròfon
no passes aquest
tembleque
de cama
doncs el mateix
sent advocat
el que passa
és que
òbviament
potser acabar la carrera
hi ha les escoles
de pràctica jurídica
des de fa un temps
que
per part dels col·legis
d'advocats
fan una bona tasca
però
aquesta regularització
i aquesta preparació
i em sap molt de greu
dir això
per als companys
que acabin la carrera
potser pot semblar
una mica egoista
perquè nosaltres
ja estem exercint
però
sense que això
impliqui
demorar
la seva incorporació
al mercat laboral
crec que
sempre és bo
anar una miqueta preparat
compte
d'una manera
regulada
i adaptada
amb aquests companys
ja dic companys futurs
joves
és el que dèiem
podem estar d'acord
o no
en aquesta nova situació
en aquestes noves disposicions
però
l'època és diferent
el context
i el marc social
també és diferent
i s'ha d'anar adaptant
i com deies també
sota l'ombra
d'Europa
Javier Terres
Víctor Roca
gràcies
i ens retrobem
la propera setmana
A vosaltres