...
Tres minuts serà un quart de dotze del migdia.
Els dilluns, en començar la setmana,
sempre dediquem uns minuts a la Biblioteca Pública de Tarragona
per conèixer, entre d'altres coses,
no només l'activitat puntual que programa,
que no és poca, sinó també els canvis
i les incorporacions que es van fer
en les diferents seccions.
Avui ens acompanya Núria Gondolbeu.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
Per tant, aquells que són fidels oients d'aquest espai
ja saben que si ve la Núria és que parlem del racó del cinema,
perquè ella és una mica la persona que coordina
i que organitza tot el tema del cinema,
del fons audiovisual que hi ha a la Biblioteca Pública.
El racó del cinema té també els seus monogràfics,
els seus espais dedicats a determinats estils,
gèneres o personatges, com és el cas d'avui, no, Núria?
Sí, exactament.
Us venim a presentar el nou monogràfic del racó del cinema
que hem titulat Càsting es busca un donkey shot.
I llavors parla de les diferents adaptacions cinematogràfiques
d'aquest gran clàssic,
aprofitant que enguany estem celebrant el quart centenari de l'obra de Cervantes.
Llavors, bé, hem elaborat un petit dossier
amb un recull de les pel·lícules que podreu trobar a la secció audiovisuals
i que no són poques perquè realment ha estat un personatge
i una obra en general que ha donat molt de sí en el món cinematogràfic.
Per tant, els títols d'aquest monogràfic en paper
o a través de mitjançant l'ordinador són títols que teniu a la biblioteca,
teniu les pel·lícules.
Exacte. Evidentment, no hem pogut aconseguir totes les versions
perquè ja hem dit que al llarg de la història han estat moltes,
però sí que totes les que són accessibles al mercat
les hem pogut recollir
i llavors crec que ja són prou il·lustratives
per fer-nos una idea de les diferents versions.
Algú pot tenir més d'una sorpresa, no?
Perquè hi ha versions de la vida del Quixot molt desconegudes
dins del que és la història del cinema.
Algunes ja molt primerenques del segle XX, no?
Comença més del segle XX, pràcticament.
Sí, exacte. Una de les més antigues que tenim a la biblioteca
és la versió de Wilhelm Pabst de l'any 1933.
I va ser una versió que el director va acceptar
de fer aquesta pel·lícula
amb la condició de poder supervisar
i l'adaptació i el guió d'aquesta pel·lícula.
Llavors, realment ens trobem amb una versió una mica lliure
d'un Quixot i unes adaptacions...
Una interpretació, no?
Exacte.
Unes adaptacions força curioses,
com, per exemple, que és la Inquisició
la que crema la biblioteca del Caballet
en lloc dels seus amics i parents.
Sí, exacte.
Ah, és la Inquisició que arriba allà...
És la Inquisició, exacte.
Vull dir...
Al lugar de la mancha i li crema la biblioteca.
Exacte.
O sigui, perquè veieu que a vegades els directors
es permetien, no?, aquestes llicències.
Llavors, del seu intèrpret principal,
el que feia d'un Quixot,
era un important baix, un cantant rus,
que es deia Feodor Chaliaplín.
Per tant, la pel·lícula era musical.
Exacte, sí, sí.
Llavors es van interpretant, doncs,
al llarg de la pel·lícula,
cançons fetes expressament per aquesta pel·lícula,
interpretades per aquest gran cantant.
Home, ha de ser curiosa, si més, no?
Exacte.
Probablement tingui altres valors,
però aquesta singularitat segur que hi és, no?
I tant.
Doncs, bé, aquesta és una de les versions.
Després en tenim d'altres,
com per exemple en aquestes més tocant aquí,
del director Rafael Gil,
una versió de l'any 47, espanyola de l'any 47.
Aquesta és la que jo imagino que hem vist molts
per la tele fa molts anys, sí?
Segurament, sí.
A Rafael Gil.
De fet, els crítics diuen que és una de les adaptacions
més fidels a el que és el llibre.
I bé, també és interessant de conèixer.
En el seu moment, situem-nos l'any 47,
en plena època franquista,
va ser declarada d'interès nacional.
I això va portar, va picar la curiositat
a molts espectadors que la van anar a veure
i realment va ser força èxit en aquella època.
Com es titulava?
Es titulava exactament igual.
Sí, és Don Quixote de la Manxa.
Don Quixote de la Manxa.
Sí.
I abans també he destacat aquí
la interpretació de Rafael Rivelles,
que després seria conegut també
amb la interpretació del pare superior
de Marcelino Panivino.
Sí.
Si us ve la memòria...
Home, uns quants sí que ens ve, eh?
Sí.
Per les altres no, però uns quants ja sí.
Doncs sí.
Doncs aquesta és una altra de les versions,
també, doncs, ja diem,
força fidel al que era el text.
Llavors, seguint aquí, doncs, diguem-ne,
a Espanya,
també hem aconseguit la sèrie televisiva,
que aquesta també es va fer força,
bueno, força coneguda,
o si més no, algú n'ha vist algun capítol,
interpretada per Fernando Rey
i Alfredo Landa...
I Alfredo Landa.
Alfredo Landa en el paper de Sánchez Pan.
Aquesta la teniu al format de la sèrie televisiva?
Sí, exacte, sí, sí, la sèrie,
que són sis capítols
i que bé que s'estructura molt bé
seguint el que és també la novel·la en si, no?
Llavors, recordem que Cervantes
també era autor de comèdies,
llavors tenia molt el sentit de l'espectacle, no?
Llavors això queda també molt ben recollit en la sèrie.
I és una manera també amena, doncs de,
sobretot potser pels més joves,
d'apropar-se al Quixot, no?
Sí, que s'hi fa una mica dur entrar-hi en l'obra,
doncs primer una introducció cinematogràfica com aquesta,
que dius que està bé.
Sí, aquesta concretament és de l'any 1990
i el director és Manel Gutiérrez d'Aragón,
que més tard, és a dir,
si aquesta és la sèrie,
data del 1990,
el 2002 va fer una versió cinematogràfica,
és a dir, una pel·lícula
que es titula El Caballero d'On Quixote
i en aquest cas l'actor principal d'On Quixote
seria Juan Luis Galiardo.
Llavors bé, és una altra adaptació
en la qual el director destaca
dues vessants d'aquesta novel·la, no?
Per una banda,
la vessant còmica,
doncs en l'època en què va escriure Cervantes,
doncs va ser un bestseller també
des d'aquest punt de vista, no?
Des del punt de vista còmic,
que també el recullen en aquesta versió,
i després també Don Quixote,
una mica com a símbol de la justícia,
també és una altra de les vessants
que han volgut recollir en aquest film.
Llavors, és una anècdota curiosa, no?,
que quan estàvem buscant el personatge
per encarnar Don Quixote,
doncs teníem molts dubtes, no?
I bé, van entrevistar molta gent,
van fer molts càstings,
i bé, Juan Luis Galiardo,
com que es veu un actor bastant impetuós i tal...
Té una viscòmica també.
Exacte, sí.
Es va presentar en els estudis d'allà
i va dir, bueno,
què passa aquí?
Que és que no em veieu capaç
de perdre quilos i d'en Carla Don Quixote,
i es veu que es va despullar
allà davant
per realment convèncer-los
que donava la talla per fer...
De que el físic l'acompanyava per fer el personatge, no?
Sí, sí.
I a més, segons el director, no?,
té aquest punt de violència i romanticisme
que dona molt amb el personatge.
I dius que la va dirigir també Manuel Gutiérrez Aragón.
Exactament, sí, sí.
Doncs una altra versió.
Home, doncs en dona molta confiança, no?,
aquesta versió pel director, pels actors.
Sí, sí, sí.
La veritat també està molt ben...
Bueno, la crítica també li és bastant favorable, no?
Home, la selecció aquesta,
el que sí heu fet és intentar donar,
doncs una imatge diferent en el temps,
agafades de les més primeres versions
després de les més contemporànies.
Exacte, sí, una miqueta de tot.
I en aquest sentit també disposem de la versió d'Orson Welles,
que aquesta també és una de les que sona, no?
És coneguda, sí.
Titulada El Don Quixote d'Orson Welles, no?
I bé, la veritat és que aquesta pel·lícula
té una mica d'història, no?
De fet, quan va morir Orson Welles l'any 85
va deixar més de 100.000 metres de pel·lícula.
Quan una pel·lícula normal té 3.000 metres,
perquè us feu una idea, no?
Llavors, a més, no estaven junts,
sinó que estaven escampats per diferents llocs.
Llavors, la primera tasca de composició,
és a dir, Orson Welles no va deixar acabada aquesta pel·lícula,
va ser en versions posteriors,
que es van fer als diferents muntatges.
Una primera va ser a càrrec de Costa Gabres,
que va ser estrenada a Canes l'any 1986,
però que, evidentment,
no disposava de tot el material d'Orson Welles
i, per tant, bastant incompleta.
I no va ser fins l'any 1992,
que s'estrenava justament a l'Exposició Universal de Sevilla,
el muntatge de Jesús Franco,
que aquest sí que va aconseguir recuperar
tot el material que havia deixat Orson Welles
i fer el muntatge que avui en dia podem veure.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí. Realment, per Orson Welles,
fins i tot hem recuperat una entrevista que se li va fer
i ell, quan va començar aquest projecte,
era només mitja hora de televisió
que tenia els diners per fer això,
però es va engrescar tant amb el personatge,
amb la història,
que va anar fent, va anar fent,
fins a aconseguir aquests 100.000 metres de pel·lícula,
que no és poca cosa.
Totes aquestes pel·lícules, hi ha alguna més?
Així com a comentar-vos avui,
potser no tindrem temps,
però que sapigueu que en tenim més.
Ho dic perquè, a banda que poden utilitzar aquestes pel·lícules,
endur-se-les a casa per veure-les tranquil·lament,
tota aquesta informació,
i més, que ens està aportant la Núria avui,
també la poden trobar a la web de la biblioteca, no?
Exactament, sí, sí.
Des del menú de la pàgina principal,
des d'actualitat,
hi ha un apartat que és el racó del cinema,
i allí trobareu aquest monogràfic
que us podeu descarregar,
i amb PDF, cap problema.
Ho teniu tot recollit.
Això pel que fa al tema monogràfic d'aquests dies,
que és el tema del Quixot,
però també a la biblioteca heu incorporat nous títols,
al fons, no?
Això també aneu nodrint els prestatges dels DVDs,
de nous títols, noves pel·lícules.
Exacte, sí, és que una mica la filosofia del racó és això,
recomanar títols de qualitat,
ja sigui, doncs, també pels seus arguments.
I no cal que siguin d'actualitat estricta.
Exacte, no cal que siguin d'última fornada, no?
Llavors, en aquest sentit,
també aprofitem si hi ha alguna notícia d'actualitat,
o bé algun moment important, doncs,
a posar en rellevància, no?
Llavors, en guany, com que és l'any del llibre i la lectura,
hem volgut recomanar un clàssic de François Truffaut,
que és el Fahrenheit 451.
Home, si no l'han vista,
és d'aquelles que l'has d'haver vist alguna vegada, no?
Sí, sí, sí, és un d'aquells cinema
que val la pena veure, més que res,
perquè ens aporta una reflexió, un missatge,
que és el de la llibertat d'expressió,
el de la llibertat de pensament,
i bé, el Truffaut aquí ens posa
enmig d'una societat totalment controlada per l'Estat,
en el qual, doncs, ningú no pot pensar lliurement,
i el que es dediquen als bombers
no és a apagar incendis, sinó a provocar-los, no?
I es dediquen a cremar llibres.
Home, abans ho esmentaves amb el tema del Quixot,
amb aquest jo que feia de la Inquisició o els veïns,
que sempre els llibres pobres surten perjudicats.
Segons qui arriba al poder,
el primer que fan és cremar llibres.
Alguna cosa deuen tenir, els llibres, no?
Quan hi ha determinats personatges
que de seguida encenen la metja.
Doncs sí, és un títol interessant.
En tenim més.
En aquest sentit, us recomanem la pel·lícula Baran,
que significa pluja,
i que està dirigida per Mahit Mahidi.
És una pel·lícula iraní de l'any 2001.
I bé, aquí sí que canviem ja una mica d'argument.
Ens trobem enmig d'una història d'amor
entre dos adolescents.
i un tema així una mica en segon pla,
però també interessant,
que és el dels treballadors clandestins, no?
En aquest cas dels afganesos,
que s'han refugiat il·legalment a Iran.
I bé, és una mica el context d'aquesta història,
doncs, d'amor entre aquests dos adolescents.
I també, doncs, molt interessant i molt bonica, realment.
Més pel·lícules.
Hi ha tendència també,
i a la biblioteca podem trobar bona part d'aquestes pel·lícules
que s'han fet en els últims anys documentals
que tenen molts seguidors, molt de públic, no?
Exacte.
Si en aquest cas també una mica per reforçar
o, diguem-ne, donar suport al cinema català, també,
que a vegades costa una mica que engegui, no?
Doncs bé, també hi ha coses interessants,
com, per exemple, aquest documental de Carles Balaguer
de l'any 2002,
que es titula La casita blanca, la ciutat oculta,
i és una crònica de la dècada que va entre 1945 i 1955,
i, doncs, bé, és una barreja de testimonis,
de material documental, reconstruccions dramatitzades,
una mica d'aquesta Barcelona,
perquè està ambientada a Barcelona, no?
Aquesta Barcelona oculta, doncs, de...
bé, doncs, de la clandestinitat política,
de les visites de Franco,
del Congrés Eucarístic,
o sigui, retrata, doncs, tota aquesta època,
que també és molt interessant.
Molt a dia en aquests dies, no?
Exacte.
Que estem assistint a molts reportatges
i a moltes informacions relacionades
amb el transgènic aniversari de l'amor de Franco.
I encara, home, he incorporat un títol,
La tranyina, també, del cinema català.
Exacte.
No teníeu aquesta pel·lícula, no?
No la teníem, sí,
i l'hem volgut també recomanar.
És una pel·lícula d'any 90,
aquesta ja, doncs, és més antiga,
d'Antoni Verdaguer,
i, bé, també marca,
o retrata, diguem-ne,
una època, doncs, força convulsa,
també, de la història de Catalunya,
com és, doncs, a principis de segle, no?
I llavors, doncs, també és molt interessant.
És una mica de taranyina,
on es veuen involucrats una sèrie de personatges
al voltant, doncs, d'una fàbrica tèxtil,
la primera industrialització,
i, doncs, també és molt interessant
i us recomanem.
De fet, està basada en una obra,
La taranyina, un estiu maleït, de Jaume Cabré.
I llavors, doncs, també disposeu del llibre
per poder, doncs, no comparar, però bé.
No, però el que passa és que si es mira la pel·lícula
hi ha tendència després a no mirar el llibre,
no sé que, bé, capdascú que faci la tria que vulgui,
perquè a la biblioteca ja saben
que qualsevol material en presta que aprenguin
és absolutament gratuït.
L'únic límit és el calendari i el temps,
que si és material audiovisual o si són llibres,
doncs els poden tenir a casa un determinat temps.
Recordem quin és, Núria?
Sí, per les pel·lícules i la música és una setmana
i pels llibres, 15 dies.
Prorrogables.
Prorrogables.
Però les pel·lis i la música no.
Les pel·lícules no, i la música tampoc.
Núria, per cert, que la biblioteca,
a banda de tema de llibres de Record al Cinema,
també continuo organitzant moltes activitats.
Dins del Club de Lectura,
en aquest vessant que esteu fent en col·laboració
al Museu Nacional Arqueològic,
ara esteu amb el Jo Claudi, no?
Sí, exacte.
Aquest mes, diguem-ne,
es treballa el Jo Claudi, de Robert Graves,
i bé, el dimarts passat va ser la presentació amb Oriol Grau
i aquest dimarts, doncs, continuen, diguem-ne, parlant-ne
i treballant aquest llibre, doncs,
tots els membres del club i qui vulgui, vaja.
I qui vulgui anar-hi duient, eh,
que si no participen directament,
sí que perfectament poden anar i gaudir, doncs,
de la tertúlia, del diàleg que es crea
a partir d'aquesta obra literària
dins del Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona,
que, com cada dilluns, ha passat també
pel matí de Tarragona Ràdio, en aquesta ocasió,
amb la companyia de Núria Gondolbeu,
que ens ha posat el dia del racó del cinema.
T'esperem un altre dia,
perquè ens vinguis a explicar més novetats
i altres activitats que feu dins d'aquest espai de la Biblioteca.
Gràcies, Núria.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.