Saludem ja Javier Terrés. Molt bon dia, Javi.
Bon dia.
Des d'aquest temps que dediquem a parlar del món de les lleis
i de l'administració de justícia,
recordem que aquest és un espai que fem cada setmana al matí
de Tarragona Ràdio en col·laboració amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
I de tant en tant, des d'aquest espai, ens agrada,
perquè creiem que és interessant per tots fer un cop d'ull
a l'actualitat judicial,
no tant en quant a casos que s'han pogut veure
als jutjats o notícies periodístiques,
sinó a canvis que es produeixen en el si de tots els operadors
que tenen a veure amb l'àmbit de la justícia.
En aquest cas, avui els volem comentar una revisió
que s'està plantejant relacionada amb les drogues
i una altra notícia, aquesta molt professional,
que afecta els professionals del dret de l'advocacia
i està relacionada amb el tema de la relació laboral
que s'estableix amb els advocats a les grans despatxos, no?
Sí, efectivament. Això és un projecte de llei
que precisament ahir va sortir publicat
en el botlletiu oficial de l'Estat.
Encara faltaran fer les corresponents esmenes
que també, com tot projecte,
ha de passar per la Càmera Alta, que és el Senat.
Però, bé, el seu origen
i per les persones que es vulguin dedicar
a aquesta professió, perquè realment van dirigides
a aquells advocats que comencen
i, sobretot, els advocats que estan dintre
d'una organització laboral
per compta aliena, és a dir, treballant per un despatx,
per caminets, per esnesories,
doncs trobaran per primera vegada regulada
aquesta relació laboral que anomenen especial.
Fins ara, qualsevol recient lliçant
o advocat que iniciava les seves feines
en un despatx, no tenien cap apèndix legal
en el que basar-se.
Era una relació molt paternal,
amb una mena de contraprestacions
quasi ben bé que no estaven ni recollides
en cap contracte ni en cap prestació
de serveis de cap mena
i era molt difícil, com tot treballador,
ja sigui en pràctiques,
ja sigui un apendris de qualsevol altra feina,
poder reclamar amb tranquil·litat
i saber amb seguretat quins eren els seus drets
i també les seves obligacions.
Si és veritat que potser
en un tipus de despatx a mitjà
més propi, per exemple,
de les nostres comarques
no hi havia potser una problemàtica important,
sí que succeïa amb bastanta contundència
en el que són gabinets i despatxos
de les grans ciutats.
És igual si diguéssim parlar d'una multinacional
o d'un negoci familiar, no?
Exactament, és això.
Les relacions laborals són ben diferents.
Exactament, és això.
Llavors, donat que...
Bé, no en teníem
i nosaltres com a representants
d'un col·lectiu d'advocats joves
sempre ho havíem dit.
Com s'adonaven unes situacions
que creiem d'explotació bastant importants,
doncs va provocar
que els departaments d'inspecció de treball,
del Ministeri de Treball,
doncs fessin i aixequessin
algunes actes en aquest sentit.
Tot això va produir aquesta regulació
on diguéssim que
aquests advocats
d'aquest tipus de relació laboral aliena
s'han aconseguit una sèrie de drets
que són, doncs, de seguretat social,
que són dels diferents usplusos
i el que són els criteris
de qualsevol nòmina que puguin tindre,
encara que també tenim que dir
que no són el paradís,
o sigui, és una qüestió
que entenem que és insuficient
i que vindran obligats,
vindran obligats tots els despatxos,
totes aquestes empreses,
a tindre en compte
a l'hora de contractar aquestes persones.
És la primera vegada
que la regulació, diguéssim,
d'aquestos nous advocats
existeix d'alguna manera.
Ja veurem com evoluciona.
A la pràctica.
Ja veurem com evoluciona,
perquè sé que en molts altres aspectes,
doncs,
fins i tot,
no són molt favorables,
l'advocat.
De moment,
tenen una norma legal
a la qual agafar-se
a ser en un moment determinat
es crea una situació de conflicte.
Molt bé.
Parlem de les drogues.
Tot el que té a veure
amb els delictes
que es cometen per la tenença,
no sé si pel consum,
pel tràfic,
pel cultiu fins i tot,
tot això s'engloba
dins del que anomen
delictes contra la salut pública,
en principi.
Sí, sí, sí.
I aleshores hi ha previstes
una sèrie de sancions,
una sèrie de penes,
ja, diguem-ne,
com un barem,
si es pot dir així,
de dir,
fins a aquesta quantitat
es considera un delicte,
fins a aquesta no.
En aquests moments,
com està la cosa?
Perquè des del Consell General
del Poder Judicial
es treballa
o es planteja
en treballar
sobre modificar
aquests conceptes, no?
Sí,
en l'àmbit penal
i sobretot dintre dels delictes
contra la salut pública
i aquest tema
de les drogues,
el tràfic de les drogues,
que és el que es penalitza,
com moltes vegades
hem explicat
en aquest problema.
I perquè el consum
i el cultiu,
fins i tot,
en particular?
Sí,
en certes circumstàncies.
Home,
el cultiu és una extensió,
evidentment,
un latifundi.
Exactament.
És obvi, no?
Exactament.
Penalment,
el consum no està penat,
administrativament,
que és l'altra via
que també, doncs,
pot fiscalitzar
aquesta situació
de les drogues,
depenent del lloc,
depenent si estàs
en una via pública,
doncs sí que podrien
sancionar-te,
no penalitzar-te,
sancionar-te, no?
Bé,
aquesta és la diferència,
però penalment,
el que és dintre del codi penal
i amb el que són
les penes
del codi penal,
doncs,
el consum no existeix.
Però bé,
com moltes vegades
havíem explicat aquí,
faig un petit resum
o recopilació,
depenent de la quantitat
que a tu t'aprenien,
que t'aprenien,
a casa teva
o en el teu cotxe...
Independentment de la substància
que fos, no?
Exacte.
No,
depenia la substància
als seus graus.
Això sí que és veritat
que hi ha una llista
que el Tribunal Suprem,
que és aquest jutjat
que normalment,
doncs,
crea la doctrina
jurisprudencial a seguir,
doncs,
per les diferents quantitats
de les diferents
substàncies
que n'hi ha de drogues,
doncs,
les legals i legals
depenien dels grams,
els grams
o de la quantificació
que feien,
no?
Bé,
doncs,
ens vam adonar,
no ens vam adonar,
era quasi,
quasi de la pràctica forense
de cada dia
que un petit traficant
o un petit consumidor
traficant,
perquè moltes vegades,
doncs,
el consumidor i el traficant
per aquest percentatge,
per aquest 0,5 de hachis,
doncs,
ja rebia
un tractament judicial
important
i una pena també
molt considerable,
estava en la mateixa
situació jurídica,
en la mateixa situació
d'imputat
que un gran traficant
de grans clans,
de tràfics de drogues,
com tots en la mena
ens pot vindre
a 40.000.
És a dir,
allò que col·loquialment
es coneix com un camell
de poca monta,
podríem dir,
des del punt de vista penal
se subjecta a la mateixa norma
que un narcotraficant.
És així,
és així,
és així,
i llavors,
clar,
doncs,
la injustícia
que es creava
dintre de tot aquest
compendi normatiu
era important.
Això
havia provocat
que molts jutges
i sobretot
els últims jutges,
aquests dels tribunals superiors,
doncs,
intentessin
una mica quadrar
amb la llei
que existia,
doncs,
la circumstància
que n'havien jutjat
els jutjats,
diguéssim,
inferiors.
I sí,
després de moltes instàncies
i amb tota la situació climatística adversa
que podia comportar,
doncs,
aconseguíem
una mica
acotar,
però no d'una manera plena.
Era molt difícil,
doncs,
amb una persona
que,
potser,
doncs,
durant una setmana
venent X papelines
o durant un dia
X hatxís i tal,
doncs,
els demanessin
penes tan grans
amb tot el que comporta
després el dret penitenciari
per reduir
més les possibilitats
de substitució,
de suspensió,
etcètera,
etcètera.
Ara bé,
per als gran traficant,
doncs,
sí que ho trobàvem a dient,
potser si és una política
penalística,
doncs,
encertada.
Això,
per fi,
dintre del que és
el Consell General
Podicial,
va ser fruit
d'un debat
i ha provocat
que es modifiqui
el Codi Penal
en aquest sentit.
Encara no tinc
el coneixement
que ja sigui vigent
aquesta modificació,
si no,
serà d'entrar uns dies
i el que ha de fer
el Consell del Poder Judicial
és no aplicar-ho ell.
El procediment
en tot moment
serà proposar-ho
al govern,
al govern
o bé al Parlament
i llavors allà
en el propi
Congrés dels Diputats,
doncs,
poder
debatir
aquesta modificació
del Codi Penal
i a partir d'allà
si es fa alguna esmena
de fer-la,
però que després
s'incereixi dintre
del Codi Penal actual.
Ara,
per ara,
les penes
per tenència
i tràfic de drogues
són molt severes?
Home,
la veritat
és que
si,
a veure,
per el delicte
dels grans camells
no ens poden
assustar molt
perquè les consideraríem
bastant
normals,
no?
I sobretot
si és una gran cadena
de delictes
de tràfic de drogues
com normalment
se'ls aprenen
perquè no és únic
i exclusivament
aquell elijo
que diguem,
sinó que ja és
una conducta.
Ara,
per als petits
traficants
parlar de més
de sis anys
em sembla
que és una borrada
per exemple,
com els hi podria haver
caigut.
i més encara
quan estem dintre
d'un dret penitenciari
on la reducció,
no més que la reducció,
la redenenció
de les penes
està bloquejada,
està bloquejada
per un partit
que va estar en el govern
i que va considerar
amb una majoria
per cert absoluta
de vots
en el Congrés
que es tenia
que abolir
aquest sistema
de redenció
de pena.
Condemnar
aquesta persona
per aquest delicte
és una desproporcionalitat.
El dret penal,
el dret penal
com qualsevol altre
compendi normatiu
de lleis,
té un principi fonamental
que és el principi
de proporcionalitat
de les penes.
És a dir,
a tal actitud
antidelectual
davant de qualsevol
delicte
que té que haver-hi
també una pena
però proporcional
al mal fet.
Era precisament
aquest principi
el que estava
desproporcionat.
Ja ho sé
que molts oients
sentiran
que és el que es tracta
de fer
un vestit
a mida
a totes les penes
i on normalment
tots els ciutadans
no ens posem d'acord.
Jo ja ho sé
que hi ha aquest clamor
i aquest debat
per a moltes altres
actituds delictuals.
O sigui,
això ens passa també
a vegades
per exemple
amb els delictes
que són
per exemple
contra la propietat.
És un punt
que molta gent
considera
que han d'estar
molt més gravats
i uns altres
que no,
que veuen una diferència
per exemple
en els delictes
contra les persones
que tenen un greu.
Hi ha un debat
però que és un debat
que nosaltres
hem derivat
als nostres representants
i que allà
depèn de l'ideologia
penalística
que es tingui
sobre el concepte
d'aquests principis
fonamentals
doncs muntarem
el codi penal.
Però s'havia quebrat
en aquest delicte
en concret
contra la salut pública
per al tràfic de drogues
s'havia quebrat
aquest principi
de proporcionalitat.
Es veuen molts casos
als jutjats
habitualment?
Molts.
Des de la teva experiència
professional?
Molts, molts
els que es veuen més
en part
són d'aquests
traficants
de poca monta
que deies tu
en un principi
i això és el que es veu més
i són difícils
són difícils
de portar
perquè
les pesquises
i investigacions
de les forces
de seguretat
són cada dia
més bones
els laboratoris
que tenen
les forces de seguretat
perquè en tot moment
clar
conèixer si aquella substància
que s'està venent
és droga
o no és droga
i quin percentatge té
és molt important
tindre un dictamen
o bé un document tècnic
que així t'ho digui
la mateixa policia
en temps
o fa anys
això li costava més
avui en dia
la policia
la guàrdia civil
i qualsevol altre cos
com els Mossos d'Esquadra
tenen autèntics especialistes
en poder
dintre d'una paperina
per exemple
o dintre del que normalment
o vulgarment
es diu xina
no sé si ho saben els oients
però el hachís
la grifa
quan va
amb uns taquets
diguéssim
les pastilles compactes
exacte
se li diuen xines
doncs clar
tenim que saber la puresa
la quantitat de droga
o la quantitat
de compost actiu
que podria provocar
aquesta
diguéssim
influència
sota la derubicació
clar perquè
petit traficant
és el mateix
aquell
noi o noia
doncs que està venent
una quantitat
determinada
però que li podria
cabre la mà
dic que ho simplifiquem molt
està diguem-ne
dins de la mateixa
categoria penal
i ara hem experimentat
en els darrers mesos
aquí a la nostra costa
doncs aprensions
de droga
realment important
o està dins
de la mateixa
categoria penal
que aquells que van
damunt la lanxa
aquesta que detecta
la Guàrdia Civil
fins ara sí
fins ara sí
ja no parlem
del capo capo
sinó d'aquests dos
traficants
estan en el mateix nivell
efectivament
l'únic que també
tindríem que mirar
exactament
si aquesta gent
també
van amb les seves actituds
de resistència
o bé
per la quantitat
per la quantitat
de fardos
que es diu
o bé
en comparació
amb les paperines
que pot vendre algú
doncs
el marge
que et dona
a l'article
per posar una pena
més dura
o més lleu
doncs
que tingui relació
que això normalment
les acusacions
o els fiscals
doncs
solen una mica
doncs
intentar atinar
però
és que hi ha
diguéssim
la pena més feble
o la pena menor
d'aquell delicte
ja és molt gran
ja és molt gran
per al que només
ha venut
tres paperines
d'heroïna
ja és molt gran
i estem
parlant exactament
d'una imputació
que és igual
en quant al delicte
i en quant a les circumstàncies
potser
modificatives
de responsabilitat
que tenen
els senys criminals
per al que agafa
la lanxa
aquí per Sant Carles
de la Ràpita
i la prenen
amb 20 fardos
d'aquestos
que ha tirat
normalment
per la borda
Molt bé Javi
interessant
només parlem
que hi ha grans
canvis estructurals
dins del Codi Penal
o Civil
i aquestes modificacions
es fan de forma
gairebé quotidiana
intenten adaptar-se lentament
al que és la realitat
i són modificacions
que a vegades
passen desapercebudes
és interessant
poder-les comentar
i explicar-les
nosaltres confiem molt
en aquest tipus
de modificacions
perquè
precisament
aquestes diferències
dintre del que és
l'àmbit penalístic
és molt difícil
de portar a terme
tingues en compte
que
popularment
o per la resta
de la ciutadania
el càstig
quan més d'ho sigui
millor
i intentar
explicar
al justiciable
que tot té
una graduació
doncs
és difícil
jo tampoc
ara estic
defensant
la total
condonació
perquè
la persona
que ho ha fet
malament
ha de tindre
la seva pena
però
la proporcionalitat
dels càstigs
com sempre hem entès
per exemple
també veient
un partit de futbol
quan una falta
és molt grossa
o és ja definitiva
per l'expulsió
doncs té una graduació
doncs entenem
que amb això
amb més motiu
perquè són
drets molt més fonamentals
i així
han d'estar
una mica
aplicats
pels jutges
molt bé
Javier Terres
gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
com sempre
una setmana més
i si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
gràcies
fins la propera setmana