El matí de Tarragona Ràdio, un dimarts més,
obrim el temps que dediquem, ja saben, cada setmana,
a conèixer o comentar alguns aspectes relacionats
amb el món del dret i la pràctica jurídica,
un espai que també aquest 2005 continuem realitzant
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
I una setmana més saludem Víctor Roca, Javier Terrés,
molt bon dia, benvinguts.
Bon dia.
Bon dia.
El programa que ens proposeu avui està relacionat d'una banda
amb l'actualitat que planteja temes relacionats
amb el món del dret interessants i curiosos per aprofundir-hi
i també el fet de comentar alguns aspectes que tenen a veure
amb algunes modificacions que anirem contemplant i experimentant
al llarg d'aquest any, en 2005.
Si us sembla, comencem per aspectes relacionats amb l'actualitat.
Avui tots els mitjans de comunicació a nivell nacional en parlen
d'una banda de la confessió que ha fet en Ramona Maneiro,
la dona que va ajudar a morir.
i és una manera així molt planera de parlar-ne a Sant Pedro.
Aleshores, és una de les notícies.
En aquest sentit, no entrarem a valorar aquest tipus de temes,
que res té a veure, en aquest cas, amb el nostre espai,
però sí parlar de coses com prescripció,
perquè ella diu que ha parlat perquè el presumpte delicte ha prescrit.
Per tant, podíem parlar, per exemple, de prescripcions de delictes.
Si es donen tots els casos, no entrarem a dir en quin termini de temps,
etcètera, però sí, en general, comentar una miqueta aquest aspecte que us sembla.
Sí.
El dret penal, que està recollit en diferents lleis,
però sobretot en el nostre Còdic Penal,
que popularment suposo que coneix la majoria de la ciutadania,
està basat en una sèrie de principis.
Un dels principis més fonamentals és el de les prescripcions.
Tots els delictes, i també les penes que van afegides,
tenen un temps de vigència, per explicar-ho d'alguna manera molt planera.
Si durant aquest període, aquest delicte, per la qüestió que sigui,
doncs no s'ha pogut investigar,
no s'ha pres cap mena de decisió sobre ell,
o bé no s'ha actuat cap cosa,
doncs diguéssim que com es deixa aparcat,
i estic parlant sempre molt popularment,
doncs allò vol dir que està en certa mida quedant-se sense vida.
Arriba un moment en què ja aquell delicte no es pot ressuscitar,
ni es poden fer cap mena de coses més,
ha prescrit en el temps.
Això què implica?
Implica una sèrie de conseqüències.
Implica que la persona que estava en certa mida imputada,
o possiblement inculpada en un delicte d'aquestos,
doncs la seva responsabilitat criminal,
com és el cas de la Ramona Maneiro,
que avui en dia surt en tots els diaris,
queda totalment excebrida.
No es pot anar a contra d'ella.
Sota cap concepte?
Sota cap concepte.
Tindríem que fer un repàs, una revisió,
de com s'ha portat no només aquell procediment,
si és que en un principi hi ha hagut,
sinó també les denúncies,
i veure si es podria aprofitar algun acte,
alguna situació,
no única i exclusivament per part de l'administració,
de justícia, sinó en general d'altres persones implicades,
per poder rescatar-ho.
Però si no hi ha hagut absolutament cap element d'aquestos,
cap situació d'aquestes,
aquest delicte ha prescrit.
Això implica que ella,
en aquests dies,
sapiguent com estava aquesta situació,
sembla ser que ha explicat una mica
la seva versió de com va succeir tots aquests fets,
amb aquesta circumstància del senyor Sant Pedro,
del que tots coneixem,
perquè ara fa poc han fet una pel·lícula,
una paramiada per tot arreu.
Però és un dels principis.
El principi és que no només està en quant al delicte en si,
sinó també en quant a la pena que va afegida.
És a dir,
ens podríem trobar que s'ha produït un judici,
realment s'ha fet una sentència,
s'ha condemnat una persona,
però per ac o per bé,
aquesta sentència no s'ha executat.
És com allò que cap persona pot ser jutjada dues vegades pel mateix delicte?
La nostra legislació també passa, això?
Sí, davant, perdó, no.
Sí, no, bueno, aquest principi amb la seva excepció llatina,
principi non vicinidem,
significa que una persona no pot ser jutjada dues vegades pel mateix fet,
no amb la mateixa via, amb la mateixa jurisdicció,
això de vegades es produeix quan,
doncs per exemple imaginem una alcoolèmia,
un delicte d'alcoolèmia,
si es sanciona penalment,
no es pot sancionar administrativament.
És un altre dels principis que el Javi deia
que estan recollits al Codi Penal.
Al Codi Penal hi ha tot un seguit, insisteixo,
de principis generals que rigeixen de manera categòrica.
Un d'ells, la prescripció,
en el cas d'aquesta senyora,
l'altre, aquest nom vicinidem,
no dues vegades per el mateix.
Un altre principi molt de moda,
bueno, ho direm avui, no?,
i suposo que aquest tema portarà a cua,
és el principi d'irretroactivitat de la normativa penal.
Això significa que si una persona
comet una acció presumptament delictiva
en un moment determinat,
amb una vigència d'un Codi Penal,
vegis el cas del senyor de Juana Chao...
Sí, també un altre tema d'actualitat.
Molt bé.
Simplement ho analitzarem des d'aquesta perspectiva.
Llavors, això va succeir,
tot aquest seguit d'accions punibles
per les quals s'està patint presó
a la dècada dels 70,
amb el Codi Penal vigent,
70-80, Codi Penal vigent de l'any 73,
que en diuen, avui en deien a la ràdio,
Codi Franquista,
perquè, òbviament, es va aprovar a l'època de Franco, no?
Que se'l va condemnar 3.000 anys de presó.
Sí, però amb una peculiaritat.
És que n'ha complert 18.
Amb una peculiaritat.
En una època en la qual hi havia
un sistema de retenció de penes brutal,
i es reduïen sentia tertúlies a la ràdio,
que, òbviament, reproduïen també ahir a la nit,
reproduïen també el que diem en aquest programa,
que, per exemple, dos dies de treball,
redimien un dia de pena, etcètera.
Avui en dia tenim un Codi Penal,
curiosament més dur,
des d'aquest punt de vista,
amb les penes per delictes de terrorisme,
que impedeix, o millor dit,
obliga a que es compleixi íntegrament la pena,
amb la qual cosa, als 18 anys, aquest senyor no sortiria.
Es passaria...
Fins que complís 30, no?
Hi ha uns màxims,
30 anys de presó.
Molt bé.
Però no passaria, això.
Em consta que s'estan buscant fórmules
una miqueta amb calçador,
però, òbviament, dintre de la legalitat,
perquè aquest senyor no surti al carrer.
Per això ja és, com es diu en castellà,
i n'adèutro costal, no?
Per tant, allò quan sentim la retroactivitat
de la llei més favorable,
té a veure qualsevol tipus de delicte,
qualsevol tipus de...
Hi ha un principi...
A veure, ens podem donar
amb la situació que per jutjar un cas en concret,
una persona que potencialment o possiblement
ha començat un delicte,
doncs puguin, diguéssim,
coincidir diferents normatives
sobre aquell mateix delicte.
I que aquestes normatives tinguin una legislació,
si no igual,
doncs en certs aspectes bastant diferents.
Llavors, què succeeix?
És que el jutge veu que potser la normativa anterior
a la que en aquell moment és vigent,
però que potser per raó de quan es va cometre el delicte
també se li podia aplicar aquella normativa,
és més favorable,
al reo que diem nosaltres.
Això implica que està obligat,
per aquest principi de retroactivitat que dèiem,
doncs aplicar-la a aquella que és més favorable.
Té aquest benefici,
té aquest benefici un imputat.
Potser d'entrada semblarà a la resta de la ciutadania
que si hi ha una legislació
o si hi ha una llei que pot ser més dura
amb aquest imputat,
doncs és aquesta en la que se li tindria que imputar.
No.
Sempre dintre del que és l'àmbit del dret penal...
És la més favorable per la persona implicada.
Implica una aplicació d'una pena
i d'uns càstigs realment importants
i de privació de molts drets i fonamentals.
Implica que a l'hora també d'aplicar-se la sanció,
el càstig, la pena que s'ha de produir,
aquesta primera valoració o respecte,
inclús al reo,
s'ha de tindre dintre de l'àmbit del dret penal.
D'aquí que s'apliquin aquestes principis favorables,
perquè són favorables a l'imputat.
Si parlem d'altres delictes
que no siguin delictes de terrorisme,
si us sembla,
per fer més còmode la conversa en aquest sentit
i desvinculant-ho d'un tema tan d'actualitat,
qualsevol delicte que cometi una persona
si no s'ha dictat sentència,
un cop s'ha dictat sentència,
millor dit,
aquella persona pot acudir a alguna instància
perquè es revisi el seu cas
i se li apliqui la llei més favorable
a una persona que roba un automòbil,
posem per cas,
que a una sentència, una pena,
la llei en temps després diu
que per aquest delicte no era aquella pena,
sinó una altra.
Aquesta persona pot acudir a una instància
i fer que es revisi el seu cas?
Clar, ja va que qualsevol persona ho pugui fer,
tan bon punt tingui coneixement
que hi ha hagut un canvi,
una modificació en el Codi Penal, en aquest cas.
Sí, rotundament sí,
i utilitzarem una altra vegada un terme categòric.
De fet, últimament,
als propis jutjats d'ofici
s'està produint una circumstància.
molt recentment,
en una de les últimes reformes,
ha desaparegut el que se'n diu,
se'n deia arresto de fin de setmana
i s'ha substituït,
no recordo exactament la terminologia,
però per una espècie de arrest domiciliari.
Sobretot amb les penes
atribuïdes a les faltes,
no als delictes, normalment.
llavors s'està produint
per part dels jutjats
una oleada de notificacions,
alguns d'ells,
si no ho té que fer el propi advocat
o el propi condemnat,
en aquest cas,
amb el qual se sotmet
el criteri de les parts,
llavors el jutge decidirà
si realment hi ha pogut haver-hi
algun benefici en favor de...
Vull dir que els propis jutjats
ja ho estan instant d'ofici,
alguns d'ells,
perquè, òbviament,
no és el mateix l'arresto domiciliari
que l'arresto de fin de setmana
al centre penitenciari de torn.
Llavors, si realment es considera
que la norma nova és més beneficiosa,
prima el principi de retroactivitat,
és a dir, d'aplicació d'una norma actual
per uns fets succeïts
i jutjats, molt possiblement,
sota l'empara d'una llei anterior.
No la retroactivitat,
com en aquest cas amb el senyor De Juana,
perquè és el cas contrari.
De fet, a veure,
això es pot produir en molts casos.
Últimament també hi ha hagut
un altre cas similar,
que és el següent.
Abans, per exemple,
pels delictes de danys
o pel delicte de roba o de urto,
millor dit, perdó,
es fixava com a frontera
entre falta i delicte
300 euros i 50.000 pessetes.
Ara s'ha ampliat a 400.
Esclar, no és el mateix
fortar, urtar o causar danys
per 350 euros,
ara que abans.
Si abans alguna persona
va causar uns danys per 350 euros,
amb l'aplicació de la nova normativa
que considera falta i no delicte,
es pot revisar.
Una altra cosa és que hagi complert
la condemna,
que ja hagi sortit, etc.
Això ja és un altre tema.
però si realment
aquest senyor, per exemple,
està complint condena
o té que complir-la,
es pot,
o es té,
més que poder,
és una qüestió categòrica,
es tindria que revisar
aquesta condemna.
Si us sembla,
incidim una mica més
en el tema
de les prescripcions
dels delictes.
Abans trucava a un oient,
es veu quan parlàvem d'això,
i deia,
i el cas de Pinochet,
clar,
la legislació xilena
evidentment és diferent,
després,
si parlem en termes
de dret internacional,
és una altra història,
però, clar,
això també fa pensar
en el nostre cas,
un cas així,
no sé com seria,
perquè, clar,
no sé fins a quin punt
poden prescriure
segons quins delictes
i a partir de quin moment
prescriuen,
perquè algunes vegades
en temes relacionats
amb irregularitats,
amb l'administració,
diuen que amb l'administració
mai no prescriu res,
quan alguna persona
cometa algun presumpte delicte
o alguna falta
o alguna cosa.
Hi ha mecanismes
que fan que determinats
delictes no prescriguin
en el temps?
Sí, a veure,
el cas aquest en concret
del general Pinochet
ve arrel d'una sèrie
de ja prèvies denúncies
de fa molt de temps
que possiblement
s'han anat encadenant
o concatenant
i que posteriorment
quan van arribar
a ser jutjades
per un tribunal espanyol
que pretenia tindre
una competència
perquè havien sigut afectats
o bé ciutadans espanyols
o persones relacionades
amb ciutadans espanyols,
en aquest cas va ser
quan va entrar en lloc
el jutge Garzón
que va ser realment
l'espurna
que va tornar
a implicar tot això.
És fruit tot
d'un procediment
on precisament
s'han hagut de revisar
aquestes accions
que des d'un principi
aquestes persones
afectades
xilenes
sempre
havien reclamat
en diferents organismes
no pròpiament
de caràcter xilès
sinó també
de caràcter internacional
que tenen també
com no
la seva influència
i la seva implicació
després
a l'hora de trencar
com diem nosaltres
popularment
de trencar
la prescripció.
És aquest el fet.
Això ha provocat
que recollint
tota aquesta sèrie
de denúncies
de queixes
de reclamacions
en els diferents àmbits
Garzón
pogués
mitjançant
una sèrie de mecanismes
i jurisdicions
internacionals
poder imputar
al senyor Pinochet
que això arribés
a Xile
que Xile
per molt
que aquell
prèvi procediment
d'en Garzón
diguéssim
que quedés
una mica apartat
doncs
podés
la justícia xilena
tornar a revisitar
i tornar a reiniciar
o a iniciar
de nou
totes aquestes qüestions
i que ara
Pinochet
s'hagi decidit
fa uns dies
que pot ser
en tot moment
imputat
i jutjat
a veure
en quin procediment
i de quina manera
és tota
una situació
d'anàlisi
d'anàlisi
sempre
és bo
que quants
més actes
o més queixes
hi hagi
doncs
més possibilitats
tindràs
perquè potser
les dates
el temps
va al teu favor
el problema
és quan realment
no ha existit res
parlaves de l'administració
l'administració
diuen que de part seva
mai prescriu
ells tenen uns mecanismes
de notificació
tenen uns mecanismes
de donar-se
una mica
coneixement
de les coses
que els pot
beneficiar
a l'hora
de
de trobar
aquests
terminis
prescrits
o no
prescrits
però també
he de dir
que
durant
una setmana
qualsevol
any
en el que vivim
per exemple
moltes coses
prescriuen
cada dia
i no ens adonem
i és més
les prescripcions
en l'àmbit
administratiu
ja en sortim
del penal
pot implicar
que guanyis
o perdis
drets
anem per exemple
a l'àmbit
del que es diu
i suposo que també
a la ciutadania
li haurà
passat
una mica
pel cap
conèixer
què significa
però anem
per exemple
al famós terme
del silenci
administratiu
el silenci
administratiu
és una situació
on tu guanyes
o perds
drets
depèn de com
estigui
estipulat
doncs moltes vegades
provocat
precisament
per la prescripció
ja ja ja
davant d'això
vull dir
és una mica
esperar
a veure-les
vindre
és una traducció
lliure
llavors depèn de com
o si ets part
o d'altre
doncs tu actuaràs
i intentaràs
única i exclusivament
a vegades
doncs per exemple
si permets Víctor
ens anem a l'àmbit civil
veiem que hi ha
moltes actuacions
d'operadors jurídics
com per exemple
els advocats
que potser
no estan atacant
o no estan
amb la seva acció
puntual en concret
davant d'un jutjat
davant de notificar
amb una altra persona
davant de
qualsevol mena
d'acte
diguéssim
a l'hora
de saber
com aquelles
estandarets
si estan
bitllets o no
entran en el fons
no estan
entrant en el fons
l'únic que estan fent
en moltes actuacions
és
trencant la prescripció
que es fa
de la manera
a veure
no és que sigui senzill
però no és complicada
sinó
fent una comunicació
dient
es torna a obrir
a obrir el termini
com si diguéssim
torna a començar
de zero
escolti'm
jo estic encara
insistint
en això
encara
encara no m'he
ficat en matèria
posaria el comptador
a zero
a partir d'aquesta
nova notificació
es podria interpretar així
sí
però
a veure
parlant en termes generals
civilment és molt més elàstic
civilment enviant un telegrama
un burofax
s'interroma
aquesta prescripció
una notificació
extrajudicial
no?
a vegades els advocats
com a operatius jurídics
com deia el Javi
o qualsevol ciutadó
pot fer també
a la seva manera
o a motu pròpio
doncs enviem telegrames
enviem burofaxos
medis de comunicació
fefaents
feacientes
actes de conciliació
però penalment
és més complicat
per exemple
hi ha un cas
que és penal
o pot ser penal
que és un accident
de circulació
amb les llionats
això és un tema penal
amb el conductor
acusat
o que se condemni
se li posarà
una sanció penal
petita normalment
de les 2 o 3 o 4
o 5 mil pessetes
de les antigues
una falta d'imprudència
en la conducció
és un tema penal
la llei diu
que les faltes
qualsevol falta
i aquest
és un altre
exemple
prescriuen els 6 mesos
aquestes faltes
moltes vegades
o aquests judicis
des que succeeix
a l'accident
6 mesos des de l'accident
fins que es fa el judici
passen més de 6 mesos
ningú
li surt al judici
el típic
no he cobrado
llavors
què succeeix
que aquests 6 mesos
s'interrompen
quan?
quan es posa una denúncia
a partir d'aquí
quan se va a la visita
del metge forense
quan es pariten
els danys del cotxe
quan va a declarar
una sèrie de mecanismes
que allarga
aquest període
de 6 mesos
fins que sigui necessari
però penalment
és més estricte
més rígid
no és tan flexible
a l'hora de poder
interrompre la prescripció
hi ha més mecanismes
per la via civil
perquè la via penal
per comunicacions
extrajudicials
sense ser actuacions
del jutjat
no acostuma
a interrompre la prescripció
i una última qüestió
els advocats
com deia el Javier
fa poc
moltes vegades discutim
sobre quins actes judicials
s'interrompen
i no la prescripció
perquè hi ha algunes teories
que diuen
que actes
de pur tràmit
una resolució
o un escrit
no interrompen
la prescripció penal
és a dir
que tot això
malgrat la llei
es pot debatre
i es pot interpretar
com tot
moltes vegades
és fruit d'un pleit
a vegades
les al·legacions
o l'element de discussió
en un pleit en concret
ja sigui el penal
o ja sigui el civil
únicament
redunda
en la prescripció
si està ben feta
o malament feta
si com deia el Víctor
en l'àmbit penal
és més restrictiu
en el civil
doncs
potser hi ha més mecanismes
a l'ús
però
és molt important
perquè depèn de com
moltes qüestions de fons
que diem nosaltres
moltes coses
qüestions
diguéssim
de farcit
del tema
ja no es poden arribar
a tocar
és més
moltes vegades
els jutges
ja no entren a valorar
cap mena de qüestió
de fons
doncs
de la comissió del delicte
de les persones
intervenents
de com es va produir
o quines
armes
o si va haver-hi
o quins elements
es van aprovar
ja no entra
a conèixer de tot això
única i exclusivament
perquè la prescripció
també està sent discutida
i potser
aquella discussió
prèvia
sobre la prescripció
fa que no vulgui
entrar
en la resta
de l'enjutjament
d'aquell delicte
imagineu-vos vosaltres
la transcendència
que té
en determinats casos
poden haver-hi
persones que estiguin
tota la vida
doncs
allargant
aquesta prescripció
no?
trencant i allargant
trencant i allargant
tota la vida
és massa temps
però
que siguin períodes
de temps
molt llargs
no?
a vegades
home
depèn un tipus
en l'àmbit penal
hi ha un article
en el codic penal
on depèn
de la gravetat
del delicte
que s'està imputant
aquella persona
o aquelles persones
doncs
tindrà un període
doncs
més llarg
o més petit
el més llarg
en el nostre codic penal
és de 20 anys
si no recordo malament
en l'àmbit civil
és diferent
perquè
depèn del tipus d'acció
que tu interposis
no?
les accions
en el
això és un tema
molt jurídic
potser de facultat
i no sé si ho podria explicar bé
però bueno
en l'àmbit civil
depèn del tipus d'acció
que tu interposes
doncs
hi ha un període
no?
tenen un període
per poder
doncs
reclamar-se
doncs aquest
tipus d'acció
bé relacionat
amb el tipus
d'obligació
que en l'àmbit civil
tu diguéssim
doncs
t'has compromès
llavors jugant
amb aquestes dues situacions
tindràs un termini
més gran o més petit
val
des de l'any
per exemple
posant un exemple
per si el Cisona
o la gent
que són
les accions civils
per responsabilitat
extracontractual
per exemple
fins a les
de caràcter contractual
de quan tu fas un contracte
que tens
per exemple
uns 15 anys
no?
o sigui
això ja és un tema
molt d'anar
a la normativa
en concret
i veure-ho
hi ha qui marxa
del país
fins i tot
esperar que prescrivi
aquell delicte
de tota manera
que la gent sàpiga
que en un judici
utilitzem a vegades
una expressió
que no té
relació directa
amb la prescripció
però que té relació indirecta
amb les llargues durades
de molts procediments
perquè pensem
que hi ha molts
delictes
o faltes
però sobretot
delictes
bastant lleus
o relativament
poc importants
en quant a transcendència
del que es demana
que s'allarguen molt
pel propi funcionament
dels jutjats
llavors
hi ha un terme
que utilitzem
a vegades
al judici
que serveix
d'atenuant
de la pena
que es diuen
les famoses
dilaciones indebidas
és a dir
la dilació
o de la dilatació
del procediment
degut a
el funcionament
lent
de l'administració
de justícia
que òbviament
potser no ha prescrit
però
bueno
es considera
que ha passat
força temps
o massa temps
o molt de temps
i
clar
aquella persona
des que va cometre
aquella acció
presumptament delictiva
fins que s'ha jutjat
doncs
es mitiga
o es pot
mitigar
o demanar
un atenuant
i els jutges
moltes vegades
ho tenen en consideració
en fi
és el que em dèieu
que les lleis
estan allà
però
doncs
donen peu
a moltíssimes interpretacions
tot aquest vocabulari
que havíem preparat
ens ha quedat a la meitat
si us sembla
continuem en un proper programa
molt bé
perfecte
doncs moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
amb Víctor Roca
Javier Terres
molt bon dia
gràcies