Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Tant de fred, tant de fred, sí?
Ara tu que vens al carrer.
Aquí vaig fer a vent, i llavors el vent fa més fred.
I aquí fa com a més airet, no?
Es nota més en aquesta zona de...
A l'estudi aquest tens el teleparcià a baixadet, no?
Sí, pel sol, s'està molt bé.
Estupendo.
Jo dic al carrer.
Al carrer, aquí fa més fred que...
Bé, jo baixava la Rambla i fa més fred que a dalt.
Vull dir que es deuen de concentrar tots els vents d'aquí baix.
Jo m'he quedat molt parada amb aquests 15 graus sota cero de Núria.
És canviat el color.
Home, clar, és que Núria, ja ho sabem, però 15 graus sota cero...
És que les Mare de Déu s'han de conservar bé, llavors està en fred.
Ui, no toqui segons què, que anem a parlar del carnaval,
i aviam, de casa nostra no en parlarem,
que tenim un cartell, des d'aquest punt de vista que has deixat mitjanar,
molt discret.
Home, discret, discret.
M'agrada molt el cartell del carnaval de Tarragona.
I ho dic així, sense embuts i...
És una mica gay, no?, aquest cartell.
Ai, no sé, jo el trobo molt estrafolari, molt divertit.
Una mica d'inversió de papers, no?
Sí, sí.
Els urls de la perruqueria.
Amb aquest senyor o senyora.
Que és el pare de l'autor, clar.
És això, hi ha una llegenda urbana que diuen que és el pare de l'autor de la fotografia, no?
És una cosa estupenda, això, immortalitzar la teva...
I diu, papa, posa't aquí, que et posaré a la perruca i farem una foto.
I immortalitzarem, sí, sí.
Estupendo, estupendo, eh?
Perquè a més, és curiós, perquè, clar, inverteix els papers,
passa el seu pare a fer de senyora.
És estupendo, estupendo.
Hi ha la botifarra d'ou per aquí, trossejada.
Molt bé, molt bé, els rullos.
Com ens agrada aquest cartell.
Aquestes ulleres de disseny.
Una mica antigo.
I tu que has dit així, of, que era el Santiago Carrillo.
No, i que era, que s'assemblava, que tenia una retirada a Santiago Carrillo.
I el veig que demà els d'iniciativa començaran a denunciar a l'Ajuntament de Tarragona.
Calla, com han fet segons qui d'altres poblacions properes.
Sembla, sembla, sembla.
Quines polèmiques, no?
És bonic, és bonic.
Això rememora una mica l'esperit aquest original del Carnaval, no?
Em sembla que era la Vanguardia.
La setmana passada hi havia un article de la Montse Palau que citava una referència
d'un bisbe de Barcelona de fa molts anys, molts segles, que ja considerava que tot això del Carnaval
era una exageració i tal, no?
I, de fet, ho vam buscar així algunes notícies, no?
I, clar, fins al quart concili de Trento, l'any 633, doncs les prohibicions eren ja freqüentíssimes.
Imagineu-vos-hi, en l'època ja, els primers segles de la nova era cristiana, doncs això ja va anar configurant-se.
No s'ha perdut el costum, per tant, el Carnaval és una festa tradicional on hi ha aquest enfrontament.
L'Església, l'exèrcit, les persones...
No, no, no, dic que històricament l'Església, l'exèrcit, els apotentats que representaven la riquesa,
el latifundi, el poder, sempre eren objecte d'aquesta disfressa carnavalera.
Vestir-se de capellà o de monges sempre ha estat un clàssic com vestir-se de guàrdia civil o de militar.
Això ha canviat molt, hem canviat totes aquestes coses per la ploma i la pedreria,
fem un altre tipus de Carnaval, un altre tipus de rua,
però encara hi ha qui opten i que sigui amb el cartell d'anunciador
per fer determinades o donar projectes a determinades imatges
amb més o menys fortuna, independentment del que un pugui creure.
El cas de Reus i el cas de Valls, no sé, per mi una sensació que són casos molt diferents.
Moltes persones, el cas de Reus li va passar desapercebut,
les persones de Reus i que coneixen bé la tradició, sobretot de misericòrdia i tot plegat,
segur que no els va passar desapercebut, però aquí a Tarragona,
persones que no estan en el món de la festa, però exactament què és?
I buscaven en aquell estenedor de roba, doncs, què era allò que havíeu fes,
que era el mantell de la verge de misericòrdia,
que era com un altre fragment de roba que hi havia allà penjat.
Jo crec que aquest Carnaval serà, com a mínim, el camp de Tarragona,
el Carnaval en què el mantell de la marge de Déu de la misericòrdia de Reus
sortirà amb més coses, perquè estic convençut que arran de la prohibició...
Que algú es disfressi amb el mantell de la verge de Reus.
No m'imagino que el dissabte i el diumenge a les rues i en els valls i tal
hi hagi un control policial a les portes de les rebel·les ni a l'inici de les rues
vigilant qui porta mantell de la còria o no.
M'ho dubti molt, eh?, que això es faci.
Jo estic convençut que abans que comenci, fins i tot abans de les rues,
jo crec que aquest mantell ja es repareixerà.
Serà una mica el tòtem del Carnaval, del camp de Tarragona durant tots aquests dies.
Tinc la sensació que normalment, clar, quan algú s'enfada,
doncs, normalment els que ho munten, doncs, primer, que jo crec que estan supercontents, no?
Perquè, clar, d'entrada s'ha aconseguit la fe...
Se n'ha parlat.
Exacte, no?
Igual que aquest senyor que aquí tan maco que s'ha disfressat,
és bonic, és simpàtic, està bé, juga el paper de la inversió,
però, clar, ningú, en principi, ningú s'ho fes encara.
Ningú qüestiona, ningú diu que sigui ni sexista ni no sexista, ni...
No, no, això ho hem superat, de moment.
Jo crec que ho hem superat, no?
De moment ho hem superat, però, bueno, el mantell aquest no.
I, per tant, clar, jo crec que més que el problema del mantell,
són una mica el que envolta aquest mantell.
Jo crec que si la gent se fixa...
Home, són símbols.
Home, símbols, no sé si són...
Però dius el que envolta, clar, el mantell en símbol és el que simboliza.
No, no, jo dic els articles que estan penjats a l'estenedor.
Ah, d'acord, d'acord.
Que n'hi ha alguns altres que, clar...
Pensava que et referies, home, al mantell no deixa de ser un símbol.
Per entendre's, penjar...
És l'entorn del mantell, més que el mantell en sí.
Rodejar el mantell de la Mare de Déu,
que jo vull suposar que es deu d'airejar algunes vegades,
perquè, clar, aquesta roba no s'aireja.
I són robes que es fan malbé si no els toca l'aire, de tant en tant.
Jo crec que això no hi ha cap problema.
El problema és que, clar, m'imagino que quan s'aireja
no es posa al costat un condó, no?
No.
Aquest és el problema.
Jo diria que no.
Per això et deia allò de l'entorn.
Llavors, clar, això és el que ha molestat, no?
Però jo crec que aquestes que ho han pensat,
segur que ja han d'estar preparant la contrarèplica la setmana que ve, m'imagino.
Home, i a Reus ja sabem que hi ha una tradició
d'aquells escamots que van llançar escrits, esporàdicament...
Cal veure si l'escamot només serà de Reus.
Jo també tinc dubtes d'això.
Jo crec que això és una mica el factòtum, no?
Alguna cosa nosaltres tindrem a veure, si més no,
per aquesta relació que hi ha de cada any, de l'inici del Carnaval,
que, de fet, sempre la marca aquesta col·laboració,
i es pot subratllar entre la capital del Baix Camp i la capital del...
Ai, he dit capital.
T'has d'equivocar.
Entre Reus i Tarragona, volia dir.
Ara hi haurà una trucada.
No, volia dir això, ho sento.
Bé, en tot cas, com aquí també he intervingut l'arcabisbe,
jo suposo que, evidentment, la secció Tarragona també farà la seva aparició
amb tota aquesta polèmica de la Cori.
M'imagino.
L'ana del barri, tradicional, les comparses tarragonines es dirigiran en autocars
i els vehicles fins al barri dels Ganxos,
i allà a la plaça del Mercadal s'intentarà tornar a guanyar la partida,
com diu el programa, a les colles de Reus.
Hi haurà el tast popular de Botifarradou, l'escorreguda,
de la beguda carn estolenca, etcètera, etcètera.
En aquest ambient de festa, alguna cosa es dirà.
Jo crec que això.
I alguna cosa passarà.
Suposo que passarà alguna cosa.
Llavors, clar...
Qui vulgui saber-ho, que hi vagi.
Sí, sí, sí.
Però de totes les formes, l'escarni sobre aquests temes ha sigut una cosa habitual.
Vull dir, hi ha moltes referències des de...
Mira, en la zona que estem, és a dir, des de...
Estàvem parlant d'Arreus, Arreus.
Doncs el 1347 ja hi havia problemes perquè s'utilitzaven màscares
d'inversió sexual, no?
Això que aquí ja avui en dia ja no genera tant de problema,
que és el senyor del cartell del Carnaval de Tarragona,
el 1347 era un problema, Arreus,
i hi ha una sèrie de problemes en relació amb aquest tema.
O, per exemple, doncs, més cap aquí ja,
a principis del segle XVIII, els Borbons,
que van voler ordenar-ho tot molt,
doncs avui han passat a ser caricaturitzats, no?
I el Toni Albà, doncs, es passeja ja no per Carnaval,
sinó tot l'any enfotent-se dels Borbons.
Però vols dir, Jordi, fa 10-15 anys, eh?, no tant,
si ens haguessin posat les caricatures en els acudits gràfics,
les caricatures que fan a la televisió,
per exemple, sobre la Casa Reial,
ens hauria sorprès, eh?
No, però això dic que hi ha coses que el 1347 eren problemàtiques.
Cones que sí que canvien, poquet a poquet, o...
Altres es van normalitzar el 1985 o el 1990,
i alguna suposo que la veuran les futures generacions normalitzar-se, no?
I això de la polèmica del mantell de la Mare de Déu de Reus,
doncs suposo que serà, doncs, una de tantes coses.
Però fixa't a mi el que m'ha sorprès, i no només això,
jo et parlo exclusivament de comentaris que he sentit,
de que els comentaris que s'han fet respecte al cartell de Reus
i respecte al cartell de Valls...
Són diferents.
Són diferents.
Sí, sí, sí.
A veure, el tema de Reus és un tema local, comarcal, podríem dir.
El tema de Valls és un tema universal, no?
Sí, jo, de totes formes, vull fer una reflexió de la història de l'art, ara.
Deixeu una mica el to a banda, ara.
Els mantells de la Mare de Déu és un invent molt recent.
És a dir, que ningú, ara tu, faci de tot temps el mantell de la Mare de Déu de Reus.
Perquè, clar, resulta que les Mare de Déus primeres, les romàniques,
les que es van començant des de Catalunya, va tenir nom com a país,
doncs, precisament, són Mare de Déus despullades en el sentit d'indumentària.
O sigui, anaven...
Exacte, el romànic vesteix, pinta les Mare de Déus i no passa res.
És a dir, que, entenguem-ho,
és a dir, el moment que les imatges es comencen a vestir és molt posterior.
I, per tant, vull dir, entenguem què tan clar.
És un tema cultural de cada comunitat.
I fins i tot, i fins i tot aniria més enllà,
és a dir, jo he sentit moltes vegades crítiques respecte a tradicions d'altres pobles de l'Estat
pel barroquisme que envolta algunes talles processionals,
per exemple, de les Setmanes Santes andalusas.
Això és un excés, no sé què, no sé quant.
Escolti, doncs, miri, té un valor, també per cada comunitat té un valor.
Llavors, vull dir, en el sentit d'aquest ús d'aquest mantell,
doncs, està molt bé, jo crec que s'ha de respectar el seu ús i tal.
Ara, també siguem seriosos en el sentit que, evidentment,
el mantell crec que des d'un punt de vista absolutament,
en aquest cas de fidelitat a la religió i tal,
mantell és un accessori d'aquest personatge que crec que va molt més enllà.
Per tant, vull dir, moltes vegades, quan parlem d'Escarni o d'Amofa i tal,
moltes vegades també hem d'analitzar sobre quins dels elements s'ha fa aquest tema
i veure quin punt de vista té.
Altra cosa és el que tu deies de Valls, on hi ha un personatge universal.
Parlant amb l'Escarni, no, no, si és que ha provocat reaccions completament diferents
de les mateixes persones.
A veure, d'entrada, jo crec que el tema de Valls és un tema
que neix de ben segur a posteriori que esclati la polèmica de...
Municipal?
No, la polèmica d'arreu, és a dir, jo crec que aquí es van concatenant els temes,
és a dir, es veu el que pot rendir de sí una sàtira d'aquest tipus mediàticament
perquè, evidentment, aquest tema, si els mitjans de comunicació no el recullen,
no hauria passat res, i pràcticament, vull dir,
el que passa és que comencen a sortir en portades dels diaris,
en primeres, en els informatius de les diferents emissores,
i per tant, doncs clar, aquests dies, els que ens dediquem una mica a això
de l'organització de les festes, participarem en no sé quants debats
sobre les crítiques o les sàtires a través de la imatge gràfica.
Jo crec que en el cas aquest s'ha sigut una maniobra clara d'un grup de persones...
Intencionadament es buscava aquesta reacció adversa
i que s'atureixi que judicialment el tema...
Jo crec que ha anat una mica per aquí la cosa,
i això s'ha aprofitat d'aquest tema.
A partir d'aquí, bueno, no ho sé, jo crec que a vegades es confon una mica,
i llavors els organitzadors del Carnaval de Valls són de ser una gent molt endrenyable,
són els del Casal La Turba, sector molt festero i tal, perfecte.
Però clar, jo crec que es confon una mica, és a dir, és difícil justificar
un cartell d'aquestes característiques en el moment que aquest cartell
el paga una institució pública.
Això és difícil.
En el sentit que, clar, sembla que, en principi, quan hi ha uns diners
que van destinats a pagar no tot el Carnaval, però sí una part del Carnaval
i concretament el cartell de Valls,
sembla difícil poder justificar que amb aquest Carnaval es puguin incomplir
alguns preceptes bàsics com poden ser el respecte a les religions.
Ara bé, a partir d'aquí també crec que s'afegeix una reflexió profunda sobre el tema.
És a dir, aquesta setmana passada a Barcelona se celebrava,
amb presència d'autoritats municipals, institucionals de la Generalitat,
també una festa musulmana, que era la festa del bé.
Maten aquest cordè allà al mig de...
Bueno, antigament, no, actualment, els seus països d'origen,
el Magreb o el Paquistan, es maten aquest...
Hi ha comunitats musulmanes àmplies.
Avui en dia es fa mercabarna, es fa amb uns escorxadors regularitzats
i llavors se celebra un acte comunitari.
Llavors crec que també s'imposa que hi hagi una evolució
en el sentit de respecte cap a la resta de religions,
cosa que algunes de les persones que manifesten aquesta actitud
de defensa dels símbols concrets,
que estan, evidentment, agredits en aquests cartells,
després ells adopten les mateixes actituds, jo diria, xenòfobes,
i anti-altres religions.
Per tant, jo crec que aquí s'imposa un clima de cordialitat,
de tolerància, i que, en tot cas, això pot servir precisament
per una època de diàleg religiós
o de diàleg entre diferents comunitats,
de diferents orígens.
De totes maneres, Jordi,
mentre explicaves això, molt interessant,
això últim que acabes de dir,
ara feia la reflexió següent.
Veig aquí tota una sèrie d'articles,
un d'ells diu disfressar-se per criticar el poder.
Probablement,
no, no, el dret de la crítica al Carnaval és transversiós.
Sí, sí, escolti,
però per què només critica un determinat sector,
com pot ser l'Església,
i no critiquen altres sectors autènticament poderosos?
Perquè, clar, veiem molta crítica cap a determinats sectors,
però hi ha d'altres que probablement són els que tallen el bacallà,
i aquests no reben la crítica,
ni la mofa, ni la sàtira del Carnaval.
Bé, jo crec que depèn,
hi ha una mica de tot,
és a dir, com sempre,
el que passa és que, insisteixo,
que jo crec que aquí hi ha hagut una maniobra específica,
que s'ha, en aquest cas,
ha sortit el tema religiós,
que jo crec que els últims anys podem coincidir generalment,
que és un tema que havia caigut una mica en un seu...
Exacte, vull dir,
a veure, sempre ja no us necessitem...
Ha estat una excepció, en guany, eh?
Jo crec que sí,
i llavors vull dir que, a més a més,
s'ha anat condicionada,
vull dir, ha generat una espiral de...
I generarà més aquests dies,
jo estic convençut que ara comença.
Només que ara comença el Carnaval.
Exacte, llavors vull dir,
generarà més coses per un motiu clar,
és a dir, en el moment que algú manifesta actituds d'aquestes,
doncs, molt, molt,
de molta ofensió,
doncs, home, jo crec que els altres encara es creixen més, no?
De totes les formes, insisteixo,
és una cosa històrica que se remunta a no sé quants anys,
i, en el fons, les rues de Carnaval
es van estructurar en el segle XIX,
les rues, eh?
Les rues, no...
Les rues, és a dir,
l'acte més estàndard.
Aquestes desfilades...
I tu que avui deies, home,
està, no sé què, això,
és una mica, doncs,
ens posem la dispresa i tal.
Doncs això,
quan es va estructurar en el segle XIX,
es va estructurar com una mofa real
d'una cerimònia...
De les grans parades.
De les grans parades,
en homenatge als reis,
als reis monarques,
pròpiament,
i en els reis,
i en els prelats,
és a dir,
les entrades dels arquebisbes,
en el cas de Tarragona.
La Rua no és un invent contemporani
ni de bon tros,
sinó que té aquest referent,
que tampoc no és el d'avui en dia,
però que té l'origen aquí.
Però té aquest origen.
I en el seu moment
es va muntar com a contrarèplica
a les greus prohibicions
o al greu intent de control
que va generar els Borbons,
que s'incorporen com a tals
amb tota la seva potència,
i en el cas dels països catalans,
a partir del 1714-1716,
amb totes les prohibicions
que comporta el decret de nova planta,
i això, en el moment,
cent anys més tard, pràcticament,
en el moment que hi ha un nou món,
que és el nou món presidit
per la revolució industrial,
el nou món que enfonsa
tot aquell sistema de l'antic règim,
que es camina cap a un món
molt més liberal,
evidentment el 19 no té res a veure amb el 18,
això comporta el nivell festiu
amb una estructuració
que se n'acaba mofant
d'allò que s'havia intentat prohibir.
I insisteixo que abans del 19
difícilment podíem parlar de rues
enteses com a desfilades,
i parlàvem del que els companys de Vilanova
sempre diuen el carnaval del fardo,
que és aquesta amagar la personalitat,
darrere d'una màscara,
darrere d'unes robes i tal,
però no amb el concepte aquest d'estructura.
L'estructura de les rues d'avui,
que ens sembla tan normal,
és una mofa,
mofa absoluta,
de les entrades dels prelats
i dels reis i dels greus.
Una cosa que absolutament,
avui en dia,
a tothom li pot semblar
fins i tot molt estàndard,
que moltes vegades ho hem parlat
i hem dit que aquest acte
és el més tou,
és el més participat.
El més participatiu,
el que plega més persones,
però tret de determinades comparses,
en particular el concepte de rua
avui en dia,
és absolutament exhibicionista,
i es tracta d'això,
d'exhibir,
i no tant criticar
aquelles grans parades
amb les quals es rebien
les autoritats i el poder.
Aquí hi ha aquesta cosa d'exhibició.
La gent que participa a la rua
és autènticament exhibicionista
en el millor sentit del terme.
Jo crec que el positiu d'això
és que la gent
és realment
la que es fa la festa.
És a dir,
possiblement en el segle XIX
les societats
recreatives,
culturals,
el que van fer...
Sobretot,
a més a més,
estem en una zona
que es va documentar perfectament
en el segle XIX
entre Barcelona,
Vilanova,
Reus i Tarragona.
En aquestes quatre poblacions
s'estructura aquest carnaval urbà
realment
i és on hi ha més documentació
d'aquest tipus d'activitat
molt polititzada,
podem dir.
El segle XIX
fa emergir un nou ordre social,
una nova manera
d'entendre les coses
i genera una festa
que pràcticament
fins a aquells moments
tenia una altra manera
d'expressar-se.
En algun altre any
han fet algun programa
d'aquests carnavals,
precarnavals,
de Sant Antoni,
que són avui en dia,
dels ports de Morella,
de Mallorca.
És això,
era un carnaval diferent
del Pirineu
que s'ha mantingut a la Ruleria.
Que hi ha,
evidentment,
hi ha elements d'aquest carnaval
que després es van passar
en aquest carnaval urbà
del segle XIX.
Però és un canvi social.
I avui en dia,
clar,
després de gairebé 200 anys
d'aquest model de carnaval,
s'ha de reconèixer
que Catalunya,
o Espanya,
en el conjunt d'Espanya,
durant 40 anys
va haver-hi un període llarg
de prohibició,
però, evidentment,
això,
malgrat les prohibicions,
fa que la gent
interioritzi
un nou model festiu
i que li sembla normalíssim.
Però això és una cosa
que ha passat històricament.
És a dir,
llavors, clar,
evidentment,
aquí jo trobo que és trobar el punt.
Segurament,
jo recomanaria
als companys de Valls
que, evidentment,
si han d'editar un cartell
d'aquestes característiques,
el que no poden fer-ho
és anar amb els diners
de l'Ajuntament.
El que segurament
haurien de plantejar-se
és fer un cartell
d'aquestes característiques,
una colla autònoma,
llavors,
doncs, bueno,
pot agradar o no pot agradar,
pot acabar o no pot acabar
amb un judici,
com sembla que és el cas
que es pugui acabar,
però el que és cert
és que en el moment
que tu estàs actuant
no d'una manera,
diguéssim,
de representació
de tota la ciutat
o de tota la població,
al punt de vista
l'enfocament és molt diferent
i aquí ja es parlaria
d'uns altres temes,
segurament.
Mira,
anem a la propera setmana
de parlar amb algú de Valls,
amb algú de Reus,
amb algú de Villanova
o de Sitges,
de Tarragona,
evidentment.
Allò que ja comença a ser
també una tradició
en aquest espai
que és cada any
intentar, doncs,
reunir aquí
unes quantes persones
relacionades amb el Carnaval.
Deies que la rua
realment és
dels actes
més multitudinaris
i continuarà sent
un dels actes principals
del Carnaval
mentre que la gent
ho vulgui.
Sí, jo crec que és
l'avantatge d'aquesta festa,
és a dir,
que per sort o per desgràcia,
la participació
per sort...
És molt alta.
Per sort,
jo crec,
per la ciutadania
i per la bona salut
de les comunitats
és molt alta
i és molt positiva
i malauradament
per algunes institucions,
doncs,
aquesta festa
té un pes,
no?
I això també
s'ha de reconèixer
perquè és evident
que darrere
d'algunes
de les actituds
que han sorgit
també s'allegeixen
unes segones lectures
que segurament
s'empareren tant
amb aquelles que dèiem
de la primera època
del cristianisme
abans del
quart concili
de Trento
l'any 633,
no?
Que el Javier Fàbregas,
estudios de les festes,
es va encarregar
ja de
denunciar
fa molts anys
i que aleshores
ni tan sols
es deien Carnaval
perquè l'any 633
el que s'intentava prohibir
eren les festes
de disfresses
textualment
celebrades
amb motiu
del solstici
d'hivern.
Em permets que afegeixi
un altre col·lectiu
sovint oblidat?
Aquells
que no els agrada
el Carnaval
i no els agrada
senzillament
sense cap motiu
i sense cap altra cosa
extraordinària.
Senzillament
es confessen
persones que no se senten
atretes pel Carnaval
i aquests dies
en què la festa
és que al carrer
es queden a casa
mirant una pel·li
i resten la mar
de tranquils
a casa seva.
Això es pot fer
tots els dies de l'any
també.
Sí, però si no els agrada
el Carnaval, Jordi,
perquè han d'anar
jo trec una llança
a favor dels que
no els agrada
el Carnaval.
Jo dic que
aquesta actitud
es pot fer
tots els dies de l'any.
Afortunadament.
Quedar-se a casa
es pot fer
tots els dies de l'any.
Jo ho dic en el sentit
que si no t'agrada
el Carnaval
millor que no surtis
aquests dies.
Tu trobaràs al carrer
lògicament.
És igual que el dia
que guanya el Barça
si no t'agrada el futbol
més val que et posis
uns taps a les orelles
perquè és que encara
que et quedis a la cara
segurament ho escoltaràs igual.
Segurament.
Jordi Bertran,
com sempre ha estat
acompanyat la propera setmana
continuem parlant
del Carnaval
mirarem de fer-ho
amb una perspectiva
així com a més heterogènia
amb diferents convidats
mentrestant
recordin
que és aquest diumenge
el punt de dos quarts
en de dotze
que hi ha la concentració
a la plaça Imperial Tarracó
per anar a fer una visita
al barri
al barri de Reus.
Gràcies Jordi.
Vinga.
Adeu.