Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui de música particularment
i el que ens proposes és a través del fons que teniu a la biblioteca
fer un viatge sonor, no?
Exacte.
A través de tot el món.
Exacte.
Amb músiques que probablement no són les més comercials
ni les més escoltades
però no per això menys interessants i realment boniques, no?
Exacte.
Com és el cas d'Ismael Ló, que és un dels temes que ens has portat.
Una llarga llista que comentem tot seguit.
Per on vols començar, Núria?
Doncs mira, ja que escoltàvem l'Ismael Ló, començaríem pel Senegal,
pel cor de l'Àfrica.
Ismael Ló és conegut com el Bob Dylan senegalès,
però com ell diu, a part de la guitarra i l'armònica,
no tenen gaire a veure amb el Bob Dylan que coneixem.
Aquí es va redescobrir amb la banda sonora de Todos sobre mi madre
amb una balada titulada Tajabón,
que és aquesta que estàvem escoltant ara.
I que s'inclou en l'àlbum que us presento,
que es titula Jamu Africa.
Llavors, bé, com veieu,
és un cantant que té unes influències molt diverses i molt riques
i que va créixer escoltant els instruments tradicionals de la seva terra
i els cans mandingues que guarden la tradició oral africana.
Llavors, el sol, el ritme en blu,
també de música llatina,
tot això configura el seu llegat musical.
Llavors, com a anècdota,
diem que va construir la seva primera guitarra
amb una llauna d'oli i fil de pescar
i que va aprendre a tocar al mateix temps l'armònica
subjectant-la amb dos claus a la paret.
Allò sí que és música artesanal.
Exacte, exacte.
Vull dir que és tot un personatge
que jo recomano molt ferventment que escolteu
i que tenim un parell de títols a la biblioteca.
Aquest potser és el més interessant,
però bé, Déu-n'hi-do,
per acostar-nos a la música del Senegal.
Ismael Ló, la primera proposta.
N'hi ha més?
N'hi ha més.
Començat pel Senegal, on anem ara?
Ara anem a petar cap a Algèria.
I aquest sí que és un personatge que sona més
un cantant a nivell internacional força reconegut,
que és Calet, per tots aquells que siguin una mica la música ètnica.
Llavors és una de les cares més conegudes de la música algeriana.
Llavors no necessita massa presentació, jo crec.
És dels coneguts a Europa, eh?
Aquest sí que és dels coneguts, sí, sí, sí.
El CD que hem portat es titula Ja Ralli
i representa un genuí retorn a les arrels de la seva música.
Llavors una de les cançons d'aquest disc,
així de tall d'anècdota, que es diu Hamama,
està interpretada conjuntament amb la Ràdio Nacional Argelina.
I amb aquesta cançó Calet fa un homenatge al poble argelí
i al seu folclore.
O sigui, és una de les peces interessants també d'escoltar.
Alguna música més del Magri?
A veure, bé, bé, ens desplacem una mica cap a Egipte.
Llavors també és un destí força turístic,
amb aquestes calors, o sigui, tothom que es dirigeixi a Egipte,
al país de les piràmides...
Però al final com que fa calor a tot arreu, escoltes igual.
Exacte, més val, i tant, conèixer coses, no?
Doncs a Egipte us hem portat un recopilatori
que es titula The Rock Guide to the Music of Egypt, en anglès,
bé.
I bé, és molt interessant també.
És una mica de pupurri de cantants més de caire tradicional,
de tot aquest tipus de música,
i que també pot estar bé per anar-se ambientant una miqueta.
O sigui, una mica la idea també d'aquest espai avui
és recomanar la música com una aproximació a la cultura, no?,
dels diferents països.
I llavors, sempre que hem de viatjar,
doncs és una bona manera, a part de llegir les típiques guies
i fins i tot novel·la,
doncs la música també és una vessant que a vegades deixem una mica de banda
i està bé.
I fins i tot pot ser un bon tema de conversa,
si ets capaç d'establir una relació amb les persones del país on vas de vacances, no?
Exacte, sí, sí.
És una bona manera.
Un punt de partida per a una conversa, i tant que sí.
Molt bé, més cosetes, Núria.
Més cosetes.
Doncs ara anem cap a la Índia.
I a la Índia ens acompanya un dels màxims exponents de la música
tocada amb instrument amb el Sitar,
que és el Rabbi Shankar.
Un clàssic.
Un clàssic, clàssic.
Aquest també conegut a Europa.
Aquest també, sí.
És el màxim exponent de la música índia
i, per tant, s'ha de conèixer i s'ha d'escoltar almenys alguna vegada, no?
Llavors, podem dir que és això,
és el millor intèrpret d'aquest instrument del món
i el Sitar és un instrument que es va inventar al segle XII
i es tracta, doncs bé, segurament l'heu vist tots, no?
És com una guitarra que consta d'unes 25 cordes, més o menys,
i que crida l'atenció també per la seva ornamentació, no?
Són uns instruments molt elaborats.
Llavors, bé, aquest instrument és el que dona aquesta sonoritat
tan característica a la música hindú, no?
Llavors, és interessant també escoltar-la.
A la biblioteca disposem d'un parell d'àlbums
un que es titula Pendit
i l'altre, From India, Ravi Shankar en Aliyak Barkan,
que és un altre intèrpret també.
Llavors, doncs bé, per acostar-nos a la música índia,
doncs són molt encertats.
Són músiques que no tenen data de caducitat,
d'aquelles que resten en el temps
i en qualsevol moment podem tornar-hi, no?
Si alguna vegada ja vam conèixer l'obra de Ravi Shankar.
Això mateix.
Més coses?
Molt bé, més coses.
Ara ens n'anem cap a Orient, Japó i la Xina.
Més desconeguts, aquests, eh?
Això és exacte.
Perquè amb el tema així del Magrib, Egipte,
ja som més familiars per nosaltres,
però aquestes músiques són més desconegudes.
Sí, fins i tot m'ha costat una mica més trobar
alguna cosa així més característica, oi?
Però bé, jo crec que de Japó, com a mínim,
us porto un àlbum força impactant,
que us llegeixo a veure si ho feu bé,
oedo sukeroku taiko,
que traduït seria els tambors de Tòquio.
I bé, com deia, és força impactant
perquè, clar, els sorts dels tambors,
doncs, realment és molt diferent
del que estem acostumats.
I és un element molt tradicional.
Ja des de petits hi ha associacions,
com ara aquí tenim associacions també folclòriques,
que s'hi dediquen.
Des de petits aprenen els nanos.
Sí, sí, sí.
I després esdevenen formacions molt nombroses.
Exacte, molt nombroses,
amb una gran quantitat de tambors
i de diferents volums,
tamanys, bé, de tot.
I fins i tot és curiós
que els mateixos intèrprets
han de tenir una condició física
doncs bastant important.
Han d'aguantar moltes hores, eh?
Exacte.
Llavors comencen ells els seus ensajos
corrent 10 quilòmetres, per exemple,
o per estar forts i poder interpretar
tocar els tambors,
sí que és ben curiós.
Doncs, per tant, a la biblioteca
trobem un CD per conèixer
aquesta sonoritat,
aquesta percussió particular, no?
Sí, molt peculiar, eh?
I cap a la Xina,
la Xina ve.
Acostuma anar acompanyat, doncs,
de la música, doncs,
de relaxació,
una mica de totes aquestes tècniques,
que aquí també...
Una mica tai chi, eh?
Exacte.
Una mica així,
més relaxat, oi?
No tan a toc de tambor.
Llavors,
el CD que us presentem
es titula China,
o sigui, China, eh?
I és de la col·lecció
Arts Tradicions Músics
i és interessant
per aproximar-nos
a aquesta cultura
també mil·lenària, no?
De fet,
el CD és molt suggerent
perquè ens suggereix
un interessant viatge
en un univers exòtic.
Llavors,
amb això,
bé,
ens fem la idea
una miqueta
de la música, no?
Aquesta per relaxar-nos, eh?
Exacte,
és més...
exacte,
és una altra proposta.
De la Xina,
que on anem, Núria?
Ara ja ens n'anem
cap a Cuba.
Ah!
Cuba,
molt més proper.
Més conegut,
més proper,
la música,
tot plegat, no?
Exacte.
I bé,
hem volgut aprofitar
l'ocasió
per tornar,
doncs,
a realçar
una figura,
no?,
que és la de Bebo Valdés,
que aquests dies,
doncs,
bé,
juntament amb
el Cigala,
amb Diego Cigala,
han fet un àlbum
titulat
Llàgrimes Negres,
que ha tingut,
doncs,
molts premis
i ha estat,
doncs,
molt valorat,
però aquí,
doncs,
el tractarem
amb solitari,
no?
Bebo Valdés
com a compositor,
pianista...
De tota la vida,
ja,
exacte.
T'has fet popular
en els últims anys,
però...
Exacte,
sí, sí, sí.
Un veterà.
Exacte,
un veterà.
Llavors,
presentem un àlbum doble
titulat Bebo de Cuba,
que inclou dos CDs,
el primer es titula
Suite Cubana
i el segon
El Solar de Bebo,
eh?
I bé,
més autèntic,
més pur.
Exacte,
exacte, eh?
Llavors,
els seus 84 anys
continua al peu del piano,
eh?
I no deixa de tocar
i també,
posterior a aquest treball,
trobem la banda sonora
del Milagro de Candéal,
eh?
Que també el tenim
a la biblioteca.
Extraordinària tota ella.
Exacte.
Al costat,
doncs,
del Brasile Carlinhos Brown,
doncs,
també,
és interessant.
Que bé,
ens quedem una estoneta
més per Amèrica,
per una altra Amèrica,
en tot cas.
Exacte.
Sí,
ens n'anem bé.
Bé,
Argentina,
amb aquí també tot un clàssic,
però era imprescindible
com és el nom de Carlos Gardel.
Un altre que no caduca.
Exacte,
que no caduca.
Per tots aquells
que viatgin a Argentina
o que simplement
els he de dir,
doncs,
el tango i el ball,
no poden deixar d'escoltar,
doncs,
el Carlos Gardel,
no?
Llavors,
a la biblioteca
tenim un recopilatori
que es titula
The Best of Carlos Gardel
i trobareu
una bona representació
de la seva obra.
També molt interessant.
Els tangos
més populars
i més coneguts.
Ah, exacte.
I ja canviant,
doncs,
diguem-ne,
passant del sud
cap al nord,
Amèrica del nord,
bé,
simplement,
doncs,
això,
mencionar-vos,
doncs,
tres estils musicals
que,
diguem,
han tingut el seu braçol allà,
com són el gospel,
el country
i el blues.
I amb això també ens has portat
alguns noms,
no?
Ah, exacte,
sí.
Del gospel
us recomanem molt
un CD doble
que es diu
The Science of the Album Gospel,
que conté 30 cançons
de les més representatives,
tots els que els agradi cantar
o aquest tipus de música,
però això és molt interessant.
pel country,
un altre nom
que ara també sona molt
d'una dona
que es diu
Shania Twain,
eh,
que també avui en dia
doncs sona força,
disposant dels seus grans èxits,
eh,
dels Grits Hits.
I del blues,
també un altre clàssic
que no podem deixar de sentir
és el B.B. King,
eh,
que és el rei del blues
per excel·lència,
nascut al Mississippi
i amb una trajectòria musical
també ben extensa.
Ben extensa i que...
Una discografia molt àmplia també.
Exacte.
Teniu una bona mostra
a la biblioteca, no?
Exacte, sí,
tenim més d'un títol, eh,
llavors bé,
doncs per fer un petit tast
també a la música.
Tornem a Europa?
I ara sí,
i ara doncs sí que tornem cap a casa
i començaríem per,
bé,
més a casa,
diguem-ne,
a la península, oi?
Començaríem per Portugal,
de la veu,
doncs també d'una jove
que està triomfant ara
en el panorama musical
que es diu Maritza.
I llavors és el nou exponent
del Fado portuguès.
El seu darrer treball
es titula Transparente,
que també el tenim a la biblioteca,
però en tenim d'altres,
com per exemple el Fado Corbo,
és un altre dels seus títols,
llavors bé,
la seva música
doncs ha calat molt en el públic,
sobretot perquè uneix
l'esperit del Fado
i la màgia
de les lletres populars portugueses,
no?
Fet aquesta barreja
entre tradició
i música contemporània
molt interessant,
a més té una veu molt peculiar,
una gran presència a l'escenari,
cal dir que ella
és d'origen moçambiquès,
però que des dels 3 anys
viu a Portugal,
llavors sempre ha viscut
envoltada del Fado, no?
I això doncs ha fet
aquesta combinació
no gens convencional,
és molt interessant,
i com ella mateixa diu,
el Fado és com la vida, no?
plor i alegria,
i els seus treballs
són una mica la...
Són això, precisament.
Són això.
Sí, sí.
Les dues cares
de la mateixa moneda.
Exacte.
De Portugal,
què ens proposes?
Després de Portugal.
Després de Portugal
aniríem a França,
però a França us proposo
un cantant
que és realment,
si alguna paraula
el caracteritza
és la paraula fusió,
perquè estem parlant
de Thierry Titi Robin,
no sé si és tan conegut
aquest cantant,
però molt interessant també.
És una mica difícil
de classificar,
perquè et dic,
és un francès
enamorat, enamorat
de la música gitana,
llavors la seva agrupació
el que fa és
és una música molt interessant,
barreja de totes aquestes influències,
llavors canta en castellà,
en francès
i fins i tot en català,
perquè un dels seus components
del grup
és d'ascendència,
seria?
Catalana.
Catalana, exacte.
I bé, també és molt interessant.
Si et sembla,
l'escoltarem per acabar l'espai.
Exacte.
El guardem aquí.
Això mateix,
l'escoltareu,
el que serà
una obra que es diu
Alesane
i una rumba
la que escoltarem
que es titula
Maga Bali.
Molt bé.
I ara sí que acabem
a casa,
a casa nostra,
de mans de Tot i Soler,
amb l'àlbum
L'Arxiver de Tortosa,
que bé,
és un bon representant
aquest àlbum
de les cançons tradicionals catalanes,
interpretades per Tot i Soler
i Esther Formosa.
I doncs es recullen cançons
molt conegudes
com ara Rossinyol,
Muntanyes Regalades,
arrenjades
amb el seu particular estil
i cantades juntament
amb Esther Formosa.
Doncs un treball
molt recomanable també.
Exacte.
i relativament recent
és d'aquest any.
Sí, sí, sí,
és d'aquest any
i llavors
ja no tant,
bé,
també per escoltar-nos nosaltres
però fins i tot
per oferir-lo
a gent que ens demani
música d'aquí,
a veure,
doncs aquest és un bon títol
i que inclou
forces cançons interessants.
Perquè després diguin
de l'avió,
quin recorregut
més ràpid
i més ampli
que hem de fer
a través de la música.
Des del punt de vista pràctic,
que Núria,
tots aquests títols
que pertanyen
a un tipus de música
menys comercial
o menys coneguda,
els busquem a la biblioteca
per ordre alfabètic
o estan separats
en alguna àrea diferent.
Sí, doncs a veure,
tots aquests títols
que us he comentat
estan situats
a la planta primera
juntament
amb la secció audiovisual
que hi ha en les pel·lícules
i els trobareu
allà a la música
a la secció
de música ètnica
i tradicional.
Llavors,
dintre d'aquest espai
estan ordenats alfabèticament
pel nom del grup
o del cantant
o compositor.
Molt bé.
Recordem quants exemplars
poden endur-se
de música
cada cop?
Sí, sí.
Quants CDs?
Són tres CDs
durant una setmana.
que es poden agafar.
Aquests sí que no es poden prorrogar
però bé, doncs...
I en tot cas,
recordem que ara a l'estiu
la biblioteca fa un horari diferent
de...
De les 9 a les 3
A les 3
i obriu els dijous a la tarda.
Exacte, de 5 a 8.
I dissabte al matí tancat.
Tancat.
Molt bé.
Sí, per anar a la platja.
Ens agrada recordar-ho
perquè, clar,
això dels horaris
sempre ens despistem una mica.
Núria Gondolbeu,
moltíssimes gràcies
per aquestes propostes.
Ens han descobert
algunes músiques
en les quals aprofundirem.
Anirem a la biblioteca
i n'agafarem de préstec
aquests títols.
Parlaves d'un personatge
molt conegut a França,
potser aquí no tant,
que és el Thierry Titi Robin.
I ens proposes una rumba...
Exacte.
...que titula Magavali.
Sí, Magavali.
Doncs amb aquesta rumba...
Ben animada.
Ens acomiadem.
Ens acomiadem
i em penso que comences vacances, no?
Això mateix, sí.
Doncs que vagin molt bé
i ens retrobem a la tortada.
Moltes gràcies, igualment.
Adéu.
Ove, Titi.
Veine que t'agasta conçó.
Ove.
Ove, ove,
a t'acompa, ove.
Amo, Titi.
Amo, Titi.
Amo, Titi.
Amo, Titi.
Amo, Titi.
Amo, Titi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!