.
Un minut i serà un quart d'una.
Saludem ja en David Serra.
Molt bon dia, David.
Bon dia, bon dia.
Poc si n'hem vist aquests dies, no?
Després una mica de vacances.
Mebles, vacances, necessàries.
Jo sempre ho manifesto, diran que soc molt pesada,
però sempre ho manifesto.
Aquest gest de sinceritat de la vida.
Escolta, he vist totes les pel·lis i puc parlar-ne,
però el dia que no les he vist diré el que sé,
però no opinaré d'una manera allò en condundència.
A mi m'agrada, què volen que els digui?
Ves que bé.
Hi ha alguns que fan veure que les miren
i el que fan és mirar les crítiques dels altres.
Sí, sí, les conegudes i tant.
A veure, quin panorama tenim aquesta setmana?
A primer cop d'ull, ja aprofundirem la setmana vinent
quan hagis fet els deures,
però avui així, per intuïció, què diries?
A veure, mira, anem a veure.
El Blade és la pel·lícula que estàvem inspirant
tot un grapat d'amics d'un cinema fantàstic
i d'un personatge que de fet...
Quin número és dins de la sèrie?
És la tercera, és la tercera de la trilogia
i en aquest cas l'únic que puc dir,
perquè no l'he vista, m'hauria agradat molt veure-la,
perquè ja saps que sóc un amant de la segona entrega del Blade.
A mi m'agrada molt, trobo que és una pel·lícula...
Més que de la primera, tu, no?
Sí, tot i que la primera és la que marca una miqueta la tendència,
tot i que el personatge de Blade és un personatge de còmic,
és a dir, l'Orient ja estava clar,
el que passa és que Wesley Snipes ho va interpretar magníficament,
i aquesta serà més del mateix,
però a més amb l'afegit del Dràcula,
hi ha un detall, un detall cinèfil,
que és que el guionista de la entrega,
o sigui, el guionista de les dues entregues,
li han donat el premi
i s'ha convertit en el director de la pel·lícula d'aquesta tercera entrega.
S'haurà el Dràcula, un Dràcula molt particular,
a més sembla que hi ha un grup de mata-vampirs
que pren el relleu al company infable de Blade,
que és el que era interpretada per el Chris Christopherson,
i que, home, a mi em fa una mica de por,
després de haver vist els trailers,
perquè, clar, jo he de parlar de les sugerències que m'han donat.
I tinc la sensació que aquesta foscor primària del Blade,
de la 2, sobretot que l'estic parlant de la segona part,
es perd una miqueta en favor dels efectes especials,
que sembla que seran tan magnífics com la primera i la segona,
però que aquí seran els protagonistes i no necessàvem la història.
No trobes, això ho pregunto perquè no ho sé,
sense metre cap opinió,
que quan es fan pel·lícules que pertanyen a una sèrie,
a una trilogia, etcètera,
no és millor que les faci el mateix director,
el mateix guionista?
Home, depèn.
A veure, hi ha casos.
Per exemple, tu mira les pel·lícules
de l'amic d'aquest dels nens,
del mag, del...
Sí, home, sí.
Els llibres de contes aquests
que ja han fet la trilogia.
Saps que m'he acabat de quedar en blanc?
Doncs és que ara no sé...
Sí, home, sí, el niño mago.
Ah, el Harry Potter.
Oh, el Harry Potter.
La dius el niño mago,
jo ja no sabia què pensar.
Sí, és que la meva filla em diu,
sí, és un nen que és mag,
el Harry Potter no acaba,
com que és petitona,
i m'he quedat amb el nen mag.
Doncs escolta una cosa,
els directors aniran canviant,
ja a favorit...
I són totes fantàstiques.
És que, clar,
quan un se pren seriosament el seu ofici,
doncs és només agafar el material
i és una aposta sempre arriscada,
perquè si el que estava abans
l'havia fet molt bé,
doncs tu tens que o superar-ho
o presentar una lectura diferent de la pel·lícula.
I això és el que podrien trobar amb el Blade.
Però ja ho veurem.
Doncs aquesta és d'aquelles pel·lícules
pels amants de gènere que es diu.
Directament.
Però després hi ha altres estrenes,
aquesta setmana.
Alfie, és un remake, no?
Home, aquesta de l'Alfie,
jo la veritat sí que tinc ganes de veure-la.
Amb un dels actors de moda.
Què et sembla el Jude Law, a tu?
A si directament.
Doncs no tinc opinió.
No he vist prou pel·lis.
És que no l'ubico bé.
No ho sé.
Jo, el Jude Law és un personatge...
A tu què et sembla?
A tu què hi entens?
T'agrada?
El Jude Law és un...
A banda de ser,
de tenir un rostre personalment interessant,
a mi és el que més m'ha agradat
de la pel·lícula de l'Spearlament robot.
Abans parlaven de l'Enn Mac.
Ah, sí?
Perquè era un personatge molt especial.
I jo penso que en Closer,
que també era una de les protagonistes,
ho feia de conya,
i en aquest remake,
doncs, bueno,
jo penso que...
Qui millor que el Jude Law
per agafar directament
el relleu del Michael Caine?
És el que jo t'anava a dir,
que per bé que estigui,
sempre tenim l'ombra de Michael Caine.
És allargada, és allargada.
L'ombra del Michael Caine és allargada.
Però és la història d'un seductor a Manhattan,
un personatge pagat de si mateix,
i el Michael Caine a la seva història.
És una història de seducció
amb els vins de fons.
Parlaven dels vins
en la pel·lícula d'Entrecopes.
Doncs aquesta és una altra versió,
jo diria que absolutament més lúdica.
Doncs a descobrir.
Jo tinc moltes temes al cinema.
In good company.
In good company.
Bueno, aquí el que tenim
és el Dennis Quaid,
que aquesta eina...
Gran.
Sí, sí, sí.
Molt gran la divisió en aquesta pel·li, no?
Sí.
I a més interpreta un personatge...
És que els anys han passat per ell, també,
per molt actor que sigui.
Bueno, el teníem amb el vuelo del Fènix
i feia una interpretació notable,
encara té pectorals.
O sigui, això sí que t'ho dic de veritat.
Perquè es passa tota la meitat de la pel·lícula,
no, de cintura cap amunt.
L'esforç que ha hagut de fer segurament de gimnàs
i com a mínim que llueiré, no?
Sí, perquè...
A veure, el Dennis Quaid és un actor també
que el seu físic,
així com altres vegades diem els actors interpretatius,
el seu físic ha marcat la seva carrera.
I és un personatge que...
Bueno, que interpreta en aquesta pel·lícula
que és important que sigui gran
perquè perd el seu ofici
i té un substitut.
I aquest substitut, a més,
li fa la gran cabronada enamorar-se de la seva filla.
O sigui, Incom Company
és una pel·lícula amb una certa mala llet.
També ha de descobrir,
no l'he vista,
però, bueno, a veure,
el seu director
és el mateix director de l'American Pine
i un niño grande.
I això,
per una persona cinéfila com jo,
no vol dir gran cosa, eh?
Vol dir que pot ser un director correcte,
un director adequat,
però, bueno,
són pel·lícules que a mi ni fun ni fa,
que t'ho digui directament.
Què més tenim?
Què més tenim?
Doncs, bueno,
l'American Splendor,
aquesta sí,
aquesta és una gran pel·lícula,
interessant,
és la que va...
es va dur a terme...
Bueno,
va guanyar el premi als Sundance
i a més va estar nominada
el millor Òscar original
en la gala dels Òscars,
d'enguany.
I l'American Splendor,
doncs,
es parla d'un dibuixant
de l'underground,
de l'univers,
millor dit,
d'aquest dibuixant
de l'underground,
nord-americà,
un guionista
que ha sigut dibuixat
per des de gent com Crooves,
els seus personatges
sempre representen
aquest americà mitjà
i el seu univers
poc amable.
I el que han fet
la parella de directors i guionistes
és recrear aquest univers
per a més donar
participació
al Paul Giacometti,
que és un actor
que l'hem vist
entre copes
i que és gairebé
com una simetria
d'aquest guionista
perquè a més
surt a la pel·lícula físicament
i a més té
l'oportunitat
de criticar
el que estan fent
a la pel·lícula.
O sigui,
és una mena d'híbrid
entre una història
de ficció
recreant aquest univers,
un biopic
i a la vegada
un documental.
perquè el protagonista
també surt a la pel·lícula.
Un experiment curiós
que jo tenia moltes ganes
de veure
juntament amb el
All Boy,
no parlaré d'All Boy,
i que potser
serà la primera pel·lícula
que vaig veure aquesta setmana.
Què més?
Hermanos.
Hermanos.
Bé, ràpidament.
No l'he vista,
però és pel·lícula d'anessa.
Això vol dir moltes coses.
Això vol dir que sigui d'anessa.
No estem parlant
d'un formatge.
No, no, no, no.
És una pel·lícula
que,
segons el que he llegit d'ella,
és una pel·lícula
introspectiva
amb tota la profunditat
de les pel·lícules
Dogma
i, bueno,
no ho sé.
Una pel·lícula seriosa.
Com tu dius,
a descobrir.
A descobrir, a descobrir.
I estrenen també
el penalti
més largo del mundo.
Doncs, bueno,
una pel·lícula,
una comèdia.
Veus?
El contrast
d'una pel·lícula seriosa
seria una comèdia.
Aquest penalti allargat
que, a més,
està interpretat
pel Fernando Tejero,
que és el que comentàvem abans.
És una pel·lícula feta,
jo penso,
a major glòria
d'aquest actor.
O sigui,
pel·lícula espanyola,
de fet,
però que fa sempre
d'ell mateix, no?
Sí.
Ho sembla?
Amb certa convicció.
Amb certa convicció.
Té una viscòmica
molt...
Notable.
Però, clar,
sempre fa els mateixos personatges.
Un personatge és grotesc.
Un personatge és una mica
al límit, no?
I del que tenim
a la cartellera, en David?
Doncs, bueno,
el Hits ha pujat posicions.
El Hits és la pel·lícula
que ara tothom
està veient.
Curiosament,
l'Escondite,
que jo deia,
mirin,
és una pel·lícula
que fins a la meitat
de la mateixa
es pot veure
i es pot contemplar,
però que cap al final
ho espatlla tot,
doncs és la pel·lícula
que ha pujat directament
al primer lloc
de la cartellera.
Tot i que jo
segueixo recomanant
el One Million Baby,
Million Dollar Baby,
Million Dollar Baby
està en un tercer lloc,
és una pel·lícula
que s'està mantenint
però amb molta força
i curiositat,
Los Sempiternos Chicos
del Coro,
que continua,
que continua,
sí senyor,
encara continua,
fa un taquillatge,
ja diguem-ne,
modest
i que segurament,
m'han promès
que aquesta setmana
segurament serà l'última.
I continua
Bob Esponja, eh?
Sí, sí, sí.
Per a aquells que tenen
canalla i volen anar al cinema.
És curiós,
és curiós,
perquè poques pel·lícules
tenim d'infants,
ara arribaran als robots,
que jo tinc moltes ganes
de veure-la,
però pel·lícules
per nens poques.
No hem parlat de
George and the Dragon?
No, no hem parlat
de George and the Dragon,
però seria la pel·lícula
familiar de la setmana.
La fan, no?
Sí, sí, sí.
Pel·lícula medieval,
pel·lícula ambientada
en un univers de legenda.
De les creguades i tot això.
És una versió,
diguem-ne,
ecologista
de la legenda de Sant Jordi.
Amb l'Orlando Blum.
Amb l'Orlando Blum
i una pel·lícula que,
senyors,
doncs bueno,
recomaneu-la perquè,
clar,
pel·lícula familiar,
jo tampoc l'he vista,
ho sento.
Aquesta setmana et prometo
que aniré
a una intensió al cinema
dissabte i tot menys.
Bé,
està bé que et prenguis
una setmaneta de calma,
però la propera setmana...
Sí, sí, sí, sí.
Però la propera setmana...
Sobretot perquè
se m'ha acumulat la feina.
Si te dones compte,
normalment...
És que hauràs de mirar
les que han estrenat,
les que estrenen avui
i les que estrenin
la setmana vinent.
Que ja ho veuràs,
que arribarà un bon grapat.
Clar, perquè s'acosta
el període de vacances
de Setmana Santa
i això implica
sobretot pel·lícules
d'aquestes familiars
adreçades al públic
infantil i juvenil.
Moltes d'aquestes pel·lícules
s'estrenaran en Setmana Santa.
Doncs et reservarem
algun minutet més
que altres dies, eh, David?
Sí, esclar.
I t'esperem el proper divendres.
A tu t'espero un cap de setmana
intensiu pel que fa al cinema.
Gràcies per venir.
De res, pobres retines.
Adéu-siau.