Com cada dimarts saludem Jordi Tinyena
des d'aquest punt de lectura, l'espai que realitzem
en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors
del Camp de Tarragona. Jordi Tinyena, molt bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut. Avui
em protagonitza aquest espai del punt de lectura
una altra dona, si la passada setmana
parlàvem de la Maria de la Pau
Gené, per raons òbvies.
Aquesta setmana parlem d'una altra
autora catalana completament
diferent. A les Antíbodes.
Jo diria que no té res a veure. No, res a veure.
És la Maria Barbal.
La Maria Barbal. Una dona potser
coneguda. El seu nom és conegut dins
les persones que llegeixen habitualment
al que no sé si la seva obra és tan
coneguda com ella mateixa.
Hi ha algun títol. Jo penso que de totes maneres fora
del món estrictament literari
d'un sector més actiu
o més al dia de la literatura
és molt poc coneguda. Perquè així
com dèiem la setmana passada, la Maria Pau Gené és una
dona de mitjans de comunicació
que dona molt de joc, que es deixa retratar
bé i que n'ha protagonitzat
molts i guanya premis i tal.
doncs la Maria Barbal és la discreció
feta carn.
I per tant, ella ha llevat dels moments
en què treu un llibre i per tant
es veu una mica forçada
a ocupar alguna pàgina d'un diari.
És una dona que s'està a casa seva treballant
i no participa del món literari
ni del món de la faràndula ni res d'això.
És molt discreta, però tot i així
havíem obert
a atendre els mitjans de comunicació
si és per parlar de la seva obra
una dona d'un tracte molt afable
que ningú es pensi que és una dona
que es tanca a casa seva perquè és una mica
misantropà, sinó tot el contrari, no?
No, no, és una dona discreta
i segurament una mica tímida
també, a qui no li agrada
estar en públic més que allò que és imprescindible
però és efectivament molt amable
molt agradable de tracte
i molt afable, sí.
Per on comencem?
Perquè clar, el personatge
sempre està una mica lligat a l'obra
el personatge, aquells trets
que realment ens puguin interessar
per entendre o per aproximar-nos
a la seva obra
no parlem de la seva vida privada, no?
sinó el perfil més personal
que pot tenir la Maria Barbal.
Jo penso de totes les maneres
hi ha autors en els quals
és relativament fàcil establir un vincle
entre la seva vida privada
i la vida literària
o la vida dels seus personatges, no?
I em fa l'efecte que la Maria Barbal
en bona mesura
és una d'aquestes
M'has recordat el Mercè
amb això de la vida literària, Jordi
No, no
no va per aquí
Ja, ja ho sé
Doncs
Maria Barbal és una persona
que neix a Trem
neix a la muntanya
per tant al Pallars
i aquest és un fet que
aquest i el fet de créixer al Pallars
tot i que va marxar molt aviat
molt aviat
va marxar adolescent
per estudiar el batxillerat a Barcelona
però el fet d'haver-se criat allà
ha deixat arrels molt profundes
i tot i que viu a Barcelona
des que va anar a fer el batxillerat
i mira tu, doncs, que són moltíssims anys
perquè, en fi
És una dona madura
És una dona que va néixer al 49
per tant, ja fa molts anys
però tot i així
ella s'ha reivindicat sempre
d'aquell món
d'aquell món pirinenc
que tantíssim ha canviat
i llavors
la primera novel·la
que va escriure
una de les més conegudes
a més a més
que va sortir
només
per exclar
Maria Barbal
només treure un llibre
que va ser aquest
de Pedra de Tartera
i ja va ser premiada
i a més a més premiada
amb diferents premis
pel mateix llibre
és a dir
el Pedra de Tartera
va rebre
és del 84
i va rebre
el Joaquim Riure
de Ruïra
de narrativa juvenil
però immediatament
li van donar el premi
Creixells
i també li van donar
el premi
de la literatura catalana
de la Generalitat
de Literatura Jove
això és enganyós
parlar de literatura
de jove
en Pedra de Tartera
és una mica enganyós
però és cert també
és cert perquè
en el moment
en els anys
en què els instituts
es llegia literatura
vull dir que
els professors
fèiem llegir llibres
d'un cert nivell
Pedra de Tartera
va ser un petit
bestseller
dintre el batxillerat
els nois i noies
del batxillerat
de l'antic BUP
els agradava força
Pedra de Tartera
no és un llibre
que es llegeixi
amb tanta facilitat
però és un llibre
que poden llegir
perfectament
als lectors adults
Sí, sí, sí
és que és un llibre
que curiosament
es va colar als instituts
i dic curiosament
perquè en principi
no és un llibre juvenil
i en canvi
doncs efectivament
li van donar el Premi
de Literatura Juvenil
de la Generalitat
i el Ruira
i els instituts
els alumnes
van respondre
amb aquest llibre
molt bé
però no és un llibre
necessàriament juvenil
ni va ser publicat
tampoc
amb una col·lecció juvenil
estava publicat
a les ales esteses
de la Magrana
i curiosament
va ser així
però no és un llibre juvenil
Quina és la temàtica
d'aquest llibre
així a grans trets?
És la història
d'un personatge
que torna al Pallars
és una mica
el Rarafons és ella
tot i que no és ella
aquí els lectors
sempre han d'entendre
que l'autor
no hi és mai als llibres
encara que s'hi assembli
algú
l'autor és una persona
sempre hi ha tendència
a identificar
i passa com als cantants
l'autor és una persona
de carn i ossos
el narrador
és una ficció literària
i el personatge
és una altra cosa
per tant
no l'hem de confondre
però sí és cert
que els personatges
de Pere Tartera
la novel·la passa al Pallars
i passa en aquest món
enyorat
o recordat
per part de la Maria Barbalda
de la seva infantesa
i passa d'un personatge
que torna
troba la casa buida
i a partir d'aquí
arrenca la història
el que passa
que quan un autor
o autora
incideix molt
en el territori
dels records
del tornar a casa
que normalment
és el conductor
no d'una novel·la
sinó de diverses
aleshores
sí que dius
home
sembla que sempre
estem donant voltes
amb una mica
d'història autobiogràfica
no dic que sempre passi
però sovint
el lector
pot sospitar això
quan la temàtica
es repeteix
en una novel·la
i en una altra
sí
però és que
a veure
un escriptor
llevat de quan
dels escriptors
de gènere
és a dir
clar
si tu fas una novel·la
policia
que ja hem d'emiginar
que no vas matant
la gent
no estàs parlant
de tu mai
però llevat
de les novel·les
de gènere
en general
la novel·la
s'alimenta
de tot allò
que tu vius
i tot allò
que tu coneixes
i tot allò
que t'han explicat
per tant
la teva biografia
també hi és sempre
són referents
que inevitablement
acaben sortint
i aquí ho fa
amb una voluntat explícita
i llavors
doncs es nota més
i aquí no ho fa
d'una manera explícita
però evidentment
també acaba sortint
en aquest cas
jo penso que
la Pedra de Tartira
sí que és una novel·la
que referencia
a la mateixa Maria Barbal
bastant
no en la història
de l'argument
perquè després això
són les emocions
que desprèn
sí, sí
l'actitud
d'una certa nostàlgia
per un món perdut
de quina època
és aquesta novel·la
ho has dit abans
però ara no
es va publicar
l'any 84
ja fa alguns anys
per tant
i continua
encara editant-se
vull dir
aquesta és una novel·la
que ha perviscut
llargament
en els temps
en què correm
que les novel·les
després d'uns quants mesos
a les llibreries
ja són retirades
i després d'un any i mig
al magatzem
són guillotinades
i desapareixen
aquesta és tot
un record de
resistència
és un títol
de referència
quan es parla
de literatura catalana
contemporània
és un títol
d'aquells
a més a més
va tenir la feliç
la feliç
circumstància
que amb la primera novel·la
es va emportar
l'elogi
de crítics
societat civil
i de lectors
en general
és una dona
ben tractada
pel món literari
l'altre dia
parlàvem
del món literari
que
sembla conjurat
per estar en contra
de qui guanya
molts premis
però en canvi
en el cas
de la Maria Barbal
que també n'ha guanyat
un munt
a part dels que deia
ara del Ruira
del Creixell
i el de la Generalitat
de Literatura
ha guanyat també
el Premi de la Crítica
per Càmfora
el Premi Nacional
de Literatura Catalana
també per Càmfora
el de la Crítica
a Serra i Or
també per Càmfora
és a dir
aquí tenim novel·les
que han estat
multipremiades
el Premi de la Crítica
el Premi de la Crítica
i el Premi de la Crítica
i Bonet
per Càmfora
i el Premi de la Crítica
i el Premi de la Crítica
i el Premi de la Crítica
i el Premi de la Crítica
de Sant Jordi
estem parlant d'una persona
que ha tingut reconeixement
amb una obra
no massa llarga
una obra que són
doncs set novel·les
potser
o no les he contat
però vaja
no n'hi haurà gaires més
i
és una feliç circumstància
que sigués premiada
amb la primera
i amb un ritme
que ha mantingut
ell es dedica
a l'ensenyament
ell és professionalment
professora
professora de secundària
de secundària
de literatura
i
tot i que fa alguns anys
va
va
aspirar
no sé exactament
en quin èxit
a viure
exclusivament
de la literatura
però això
aquest és un tema pendent
dels escriptors en català
i no és
la Maria Barbal
l'única persona
que ho ha intentat
i suposo
que no serà
l'última
que ho intentarà
s'ha d'entendre
els escriptors en català
no els escriptors en general
home
en general
a veure
els del català
d'una manera especial
perquè
el món literari català
entès ara
amb lectors
inclosos
és un món petit
i per tant
no permet
gaires alegries
de professionalització
com més gran és el món
i més empenta
i més lectors té
doncs és més fàcil
esclar
un país que llegeixi molt
tipus Alemanya
per exemple
i a més a més
amb molts milions d'habitants
doncs home
hi ha més autors professionals
que no pas aquí
aquí és molt difícil
jo crec
amb tota sinceritat
que ara mateix
no hi ha ningú
a Catalunya
que visqui exclusivament
d'escriure ficció
sí que pot haver-hi
alguns
uns pocs
que s'acabarien
amb les dues mans
ja en tindríem prou
que visquin d'escriure
però això inclou
naturalment
fer guions
per la televisió
de tant a tant
articles d'opinió
articles de diari
etcètera
partitament d'artúlia
exactament
sí
d'escriure sí que hi ha
alguns que poden viure
de la ficció
no
en absolut
llavors
alguns han fet
aquest propòsit
d'autors
que estaven treballant
per exemple
a veure així
a Raja Ploma
són professors de batxillerat
d'antics professors de batxillerat
el Jaume Cabré
per exemple
és professor de batxillerat
de castellà
en excedència
no sé si ara ja podria tornar
perquè deu haver passat
tants anys
que es deu haver acabat
l'excedència
però aquest era
professor d'institut
el Jaume Cabré
la Maria Barbal
ja ho hem dit
el Josep Anton Baulenes
també és professor d'institut
en excedència
que també va intentar
de professionalitzar-se
esclar
són gent que
quan fan el pas
d'intentar
professionalitzar-se
com a literats
es veuen abocats
necessàriament
escriure molt
i això per exemple
és difícil
en casos
com el de Maria Barbal
que escriu
molt lentament
i que
triga bastants anys
entre llibre i llibre
també és difícil
en el cas del Jaume Cabré
perquè li passa exactament
el mateix
no és tan difícil
en el cas del Baulenes
que ha estat
un autèntic
tràiler
de literatura
i escriu de tot
teatre
en fi
si a Baulenes
s'ho va aprendre
com una professió
i efectivament
l'exerceix
la Maria Barbal
no crec
que pugui viure
de la literatura
ho dic amb tota sinceritat
perquè amb una novel·la
cada 3 o 4 anys
segur que no
només ha fet novel·les
narrativa
alguna cosa de poesia
també
sí
va començar fent
alguna cosa de poesia
però ella no
no s'ha declarat mai poeta
en absolut
ni
penso que hagi publicat
no vaja
no ha publicat cap volum
de poesies
tampoc
sabem que va escriure poesia
perquè ja ho ha dit
però no
és narradora
ha escrit novel·les
ha escrit narracions
i contes
per adults
i per joves
i va fer alguna provatura
en teatre
hi ha una obra
que es diu
l'Helicòpter
que està publicada
per 62
i que va sortir
l'any 2000
i és una obra teatre
però no em consta
que s'hagi representat mai
no
pel que fa a les novel·les
esmentaves Pedra de Tartera
altres títols
tots mantenen
més o menys
la mateixa línia
totes les novel·les
de la Maria Barbal
ens remeten
sempre
al territori
a la nostàlgia
no tot és el Pallàs
però jo sí
crec que hi ha un continu
de l'obra
de la Maria Barbal
que és
novel·les
sobretot
centrades
en la maduresa
dels personatges
és a dir
la consecució
de la maduresa
o el record
d'aquesta maduresa
dels personatges
posats en unes situacions
que de vegades
són aquestes
del record
i de vegades
són per exemple
les de la migració
ara
m'estic pensant
en
Carrer Bolívia
per exemple
la penúltima novel·la
que anava
d'uns emigrants
arribats a Barcelona
als anys
forts de la migració
o bé
en l'última novel·la
que el gran protagonista
és la bellesa
la bellesa
la belledat
la belledat
amb B alta
i la bellesa
amb B baixa
la bellesa és vella
amb dos Bs diferents
i en aquest punt
és també
un llibre
de molta nostàlgia
de molta enyorança
sí
són llibres
molt pausats
és una mica
com ella
són llibres molt pausats
i molt tranquils
en els quals
les històries
es descapdellen
es desenvolupen
amb un ritme
gens accelerat
sense que passin
grans coses
tot i que
per sota
d'aquesta
aparent tranquil·litat
hi ha autèntics
drames humans
ara penso
en el carrer Bolívia
en el qual
hi ha personatges
que pateixen
situacions molt
complicades
però la narració
es desenvolupa
amb un ritme
tranquil
i asseronat
no són novel·les
d'acció
però sí
de gran intensitat
emocional
sí
els sentiments
són un dels elements
presents
sempre en totes aquestes novel·les
per començar
a llegir la Maria Barbal
quina es recomanaria?
aquesta és una mala pregunta
que me la fa sempre
sí
és molt difícil
mireu
jo puc dir
de què van les novel·les
i que cadascú tri
doncs quasi que sí
fem una mica de repàs
sí
hi ha dues novel·les inicials
que són la de Pedra Tartera
i Càmfora
que ja les he esmentat abans
que són novel·les multipremiades
tant una com l'altra
van obtenir diferents premis
i això no és gens fàcil
en un món com el nostre
no és gens fàcil
que una mateixa novel·la
s'emporti premis
tan diferents
doncs bé
les dues novel·les són
en aquest cas són
la primera és
El retorn al Pallàs
una història
de personatges adults
de El retorn al Pallàs
la segona Càmfora
si no recordo malament
és una novel·la
que passa a Barcelona
però algú que ve del poble
i que es ve obligada
a instal·lar-se
a la ciutat
en fi
després
hi ha més cap aquí
destaco les dues últimes
que són
El carrer Bolívia
que és aquesta de la migració
una novel·la
que va ser molt ben rebuda
en el seu moment
tant per la crítica
com pels lectors
que va ser traduïda al castellà
i l'última
La vella edat
que és una novel·la
que
sí
a veure
passa a Vilanova
i la gent trobo
és el retorn
també
també és el retorn
d'uns personatges
d'un novel·lista
en aquest cas
al lloc
que el va veure néixer
per assistir a la mort de sa mare
i a partir d'aquí
la història
amb una sèrie de personatges
d'un amic
una germana
El retrobament
amb aquelles persones
que vas deixar de veure
i que tornes
i han passat els anys
i fas una mica
de costa
i la memòria
i la memòria
de la reconstrucció
de la vida dels pares
en fi
són novel·les
que es fan
molt llegidores
sense que un esperi
accions trepidants
perquè no n'hi ha
doncs és un altre
és un altre territori
de la literatura catalana
la setmana passada
parlàvem de la Mari Pau Gené
avui doncs
l'altra cara de la moneda
podríem dir
a l'hora d'escriure
Sí, jo em sembla que hi ha
sense fer-li cap joc al Mercè
hi ha més literatura
amb els llibres
de la Maria Barbal
que els que parlàvem
la setmana passada
Molt bé
Jordi Tinyena
sí que ens deixem
coses de la Maria Barbal
però bé
el que era
era donar alguna pista
i aproximar
els oients i lectors
en aquest cas
a l'obra d'una dona
coneguda de nom
però probablement
no molt llegida
per tant
val la pena
doncs
recordar-la
reivindicar-la
i per això
t'agraïm molt
aquests títols
Alguna cosa més
respecta amb ella
que ens haguem així
rellevant?
Doncs ho deixem aquí
Que disfrutin llegir-la
Ho intentarem
Gràcies, bon dia