4 minuts, un quart d'una és el temps a 4 bandes aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia.
Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Laura Roman, bon dia, benvinguda.
Us veig en forma i a punt amb el bolígraf.
Estem amb l'esperit de Nadàlia.
Ja us veig ja, eh? Molt arregladetes ja preparades.
La pelu.
A mi m'han dit pas a la ràdio, no a la tele, perquè porto un pot de pintura a la cara.
T'has restaurat bé avui, eh?
És que fa fred i tapa.
I he fet una restauració.
Bé, senyores, per favor, formalitat, que tenim un convidat.
A més, jo anava a dir un convidat il·lustre en el bon sentit de la paraula.
És l'historiador, professor Josep Maria Sabatevos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
Dic il·lustre pel que tens de persona coneguda i coneixedora de la ciutat, de la història, de tot plegat.
Tens el cafè apagat.
Vinga.
Vermut, vermut millor.
Bé, jo l'únic que he de fer és saludar-vos, donar la benvinguda molt sincerament.
Estem molt contentes, de veritat, que avui hagis vingut, tot i que sovinteges la ràdio de tant en tant a les tertulies,
però avui vens en qualitat de persona entrevistada, que és diferent.
Jo estic molt contenta que estiguis aquí i jo ja no tinc res més a dir perquè tot ho han de dir elles ja.
Bé, bé, m'ha tocat a mi primer.
Perquè ho diu.
Ah, em toca a mi.
No, perquè això ho dic si sempre abans...
Sempre ho feu començar.
No, que són molt democràtiques.
No, i llavors diuen a veure qui comença.
Deu vegades comença la Carme i una la de la resta.
No, no.
No podria ser d'altra manera coneixent la Carme, a més de més, eh?
A veure, presentar el Josep Maria, la Iolanda ja n'ha fet una miqueta, però és molt difícil perquè saps tantes coses, ets tan tarragoní, de totes les festes, de tots els actes culturals, que vull dir que...
De tot allò que no es cobra.
De tot allò que no es cobra, molt bé.
De totes les ONGs, no?, aquestes culturals.
Quina visió tens de la ciutat com a historiador, com a cronista, que ets de la ciutat?
D'entrada voldria dir la visió com a tarragoní, que aquesta enfosqueix tota la resta, perquè com a tarragoní jo trobo que Tarragona és la ciutat més maca que hi ha al món, això d'entrada.
I aleshores és molt difícil ser completament escèptic, imparcial, a l'hora de jutjar una ciutat que t'estimes perquè és la teva i t'agrada.
Que podria ser millor, que hi ha coses dolentes? Evidentment.
Però els castellans diuen allò de lo mejor es enemigo de lo bueno.
Tarragona està molt bé, pot estar encara millor, però està molt bé.
Tenim una riquesa monumental, tenim una riquesa històrica que l'hem heretat dels nostres avantpassats,
que intentem conservar-la, que costa moltíssim, perquè evidentment n'hi ha tanta,
que és molt difícil tenir-la ben cuidada, acurada, fins al més petit detall,
però d'alguna manera Tarragona és gairebé única.
Cal pensar, com a historiador, que per damunt de Tarragona en un moment determinat hi va haver Roma,
però Tarragona era la segona Roma de la humanitat, d'aquella Europa d'aquells moments, era la segona Roma.
I això ha tingut un pes específic al llarg de tota la història.
Jo m'enrotllo com una persiana.
Aneu tallant.
I vosaltres aneu matellant, perquè evidentment hi ha hagut moments més difícils,
hi ha hagut moments d'una baixada, hi ha hagut canvis en el transcurs de totes les èpoques,
i en l'època actual hi ha hagut un canvi fonamental.
Jo sempre dic que Tarragona, si és un vehicle que funciona, que tira endavant,
va amb quatre rodes més la de recanvi.
I aquestes quatre rodes, sens dubte, són, d'una banda, jo diria, d'alguna forma té un pes específic,
la història.
La història que està aquí, amb tots els monuments, totes aquestes coses.
Després hi ha, juntament amb la història, hi ha el port.
Hi ha la cultura, i la cultura ara, perdoneu que es combri cap a casa,
però la Universitat de Rovira i Virgili ha tingut un pes molt important
en el canvi que s'ha ofert a Tarragona en els darrers anys.
I després hi ha la indústria, la indústria que també, juntament amb la Rovira i Virgili,
que amb la història s'hi afegeix al turisme, patrimoni de la humanitat,
i al turisme que el tenim tan a prop, Salou, el podríem encabir aquí.
I encara deixaria també un darrer punt, que potser avui dia no pesa tant,
però que és una mena de motxilla que portem carregada a l'esquena,
que és el paper que ha tingut l'Església en el desenvolupament de la ciutat
i que encara té un pes.
Pensem que Tarragona, des d'un punt de vista espiritual,
és la capital de la tarragonense, és una seu metropolitana i primada,
i això no es pot amagar.
Ja sé que avui dia l'Església, la religió i totes aquestes coses
estan davant de la taula i porten un debat molt compromès,
però si celebrem el Nadal, el celebrem per alguna coseta.
Com se nota que estimes Tarragona, eh?
Tona.
I d'aquesta ciutat que estem tots tan enamorats,
trobes que té o ha tingut bons gestors?
Gestionar avui en dia...
Hi ha alguns moments que n'ha tingut boníssims de gestors.
Vull dir, l'alcalde que va fer la Rambla va ser un gestor impressionant,
perquè va fer una vinguda que encara la tenim avui en dia
i que no hem fet altra cosa que allargar-la una miqueta fins al francolí.
Vull dir, va tindre una visió de futur molt important.
N'ha tingut molt bons.
El que passa és que avui en dia ser gestor no es pot ser gestor
ni de la comunitat de veïns de l'escala,
perquè tothom té tants caps, tants barrets,
tothom té alguna cosa a dir,
i aleshores manar és dificilíssim.
Vull dir, jo m'estimo a Tarragona, però no me l'estimo tant
com per posar-me a dins d'una organització política
i convertir-me en gestor.
Perquè això es necessita tindre fetge, espatlla, ronyons...
És a dir, es necessita tenir totes unes condicions
que aquestes sí que no les tinc.
I a vegades passar per damunt de la família,
passar per damunt dels interessos particulars
que no són interessats,
sinó que senzillament són absolutament naturals,
i donar moltíssim.
Els gestors que té Tarragona s'han d'admirar.
Contra els polítics ens hi posem cada dos per tres, no?
Però posa't al seu lloc,
i posa't al seu lloc i et trobaries amb el que et trobaries.
Per què? Perquè és molt fàcil tirar la culpa cap a un altre.
Però està clar, gestors, tots els ciutadans de Tarragona,
hem de ser gestors de Tarragona.
I quan una persona va caminant,
que a vegades em passa a mi, perquè ens passa a tots,
i porta un paperet a la mà,
i veu una paperera,
i és incapaç de tirar el paperet a la paperera,
aquest senyor és un mal gestor de la ciutat.
Aleshores no ens podem queixar.
Tots plegats, eh?
Vull dir, i jo el primer a l'hora de tenir culpa en moltes coses.
Sí, és veritat.
Vull dir, jo estic d'acord amb tu,
perquè jo tenia una pregunta,
i és que si tens la sensació que els tarragonins,
primer, som conscients del pes que arrosseguem històricament com a ciutat,
i de les nostres tradicions,
i després si en tenim cura d'elles,
si sabem conservar-les, si les cuidem, si les mimem,
els tarragonins, ja no els gestors.
Hi ha molts tarragonins que, malauradament,
no saben el que tenim.
I de vegades passen coses curiosíssimes.
Vull dir, un tarragoní agafa i se'n va de viatge
per allò que ja deia Capric,
que hem de viatjar i que hem de viatjar,
i se'n va de viatge,
i haurà vist, jo què sé,
el papa Mosques de la catedral de Burgos.
S'haurà voltat mig món,
però potser no s'ha entretingut
en veure aquell parell de mosques
que hi ha damunt d'un bou
a la pedrela de la catedral de Tarragona,
que són dues mosques petitetes,
però que estan fetes a malabastre
pel Pere Joan,
que és el que va fer al retaule
de la catedral de...
les imatges de Santa Tegla
que hi ha a la pedrela de l'altar major,
i no ho ha vist mai,
no ho ha vist mai.
A vegades et passa,
que dius, escolta,
si no cal anar a Burgos a veure el papa Mosques,
mira les mosques que hi ha
a la catedral de Tarragona,
i primer entera tant de totes aquestes coses.
I aleshores,
si el tarragoní reconegués,
que no és el mateix
que passar pel davant
i allò de
miren però no veuen
tot el que tenim aquí,
possiblement,
potser farien vacances a la ciutat,
que s'està molt bé
a Tarragona a l'estiu.
Però ens passa a tots una mica això,
a totes les ciutats.
Un conèix sempre va veure
quan viatges està interessat
en la història
i la cultura de les ciutats,
però a casa no ens costa.
S'ha de començar sent turista
a la pròpia ciutat.
Però Tarragona s'ha fet molt gran.
Sí, sí,
ara l'Ajuntament ha fet els gestors.
Aquella Tarragona que anaves pel carrer
i adeu, adeu, adeu a tothom,
ja es comença a diluir, no?
Lògicament.
És lògic.
És natural.
Els nouvinguts,
aquests que admetem
i que integrem d'alguna forma,
els hem d'integrar amb tot.
Amb tot.
Hi ha quantitat d'activitats
que integren.
També es cobro cap a casa.
Vull dir,
les colles castelleres
són unes entitats tarragonines
que han integrat més gent
vinguda de fora
i avui dia podem veure
gent de diferents races,
de diferents colors,
de diferents cultures
que participen
i fan pinya
en una cosa tan simple
i tan senzilla
com és aixecar un castell.
Però vols dir
que no estem una mica al límit?
Que Tarragona ara
no s'està com a marxant de la mà, no?
Allò que no creix
és mort.
I voler mantenir
una cosa
tal com va el món
avui en dia.
És allò d'hem d'agafar el tren
encara que sigui en marxa
i ho hem d'admetre.
Vull dir,
s'han d'examplar la ciutat
perquè es va creixent
i el que s'ha d'ocaçar qui era.
I aleshores,
d'alguna forma,
s'han de fer pisos
perquè,
i per atès,
si pot ser,
perquè ja...
Això és impossible.
Clar,
però si pot ser.
Això es feia del gestor.
Això es feia de...
Per molt que t'estimi
a Tarragona,
doncs si se'ls haurien d'estimar
de forma igual,
doncs els contratistes d'obres,
les empreses immobiliàries
i tots aquests
hi haurien de pensar
de dir a veure...
Però aleshores,
què passaria?
Doncs passaria
que creixerien potser massa
i també si es creixen massa,
allò,
el tiroides,
si s'estira massa,
tampoc és positiu.
Vull dir,
hi ha d'haver un cert equilibri
i per ara
hem mantingut bastant
aquest equilibri
en tots els sentits.
Vull dir,
la vinentesa
entre turisme
i indústria,
la vinentesa
entre cultura
nova
i tradició,
totes aquestes coses
s'han de...
Jo em penso
que s'ha de buscar
aquest equilibri
que és difícil,
in medius virtus.
La virtut està al terme mig.
No t'han fet mal
mai per posicions polítiques?
Varies vegades
i a més a més
de diferents partits,
la qual cosa
m'ha sorprès
perquè,
vull dir,
i quan dic diferents
vol dir de dretes
i d'esquerres
i he estat
tentat de ser-ho.
Jo vaig tindre
aquest serampió polític
quan era molt més jove
en un poblet
en el que vivia
i vaig arribar bastant amunt
però està clar,
amb el serampió
l'agafes,
el tens de jove
i llavors
t'immunitza
i ja no el tens mai més.
Potser les ofertes
de dreta i esquerra
responen
que la política municipal
no és exactament igual
que la política general
i llavors
suposo que vostè
com enamorat
de la ciutat
és una persona
atractiva
per diferència.
Però una vegada
acceptes l'oferta
has de tenir
disciplina de partit
i a vegades
els partits,
les persones
tenen cort
i cervell
i els partits
m'assembla
que de cor
no en tenen
i de vegades
ni de cervell.
Petitet,
som ben petitet.
Però el que vull dir
és que
igual que
per ser
president de l'AMPA,
de l'Escala,
jo estic docant
amb ell
que
posar-se,
perdre temps,
treure temps
de la família
dels esbarjos
se'ls ha de respectar
amb aquesta gent
que estan fent.
Moltíssim,
moltíssim,
perquè exigeix
un sacrifici enorme
i han d'aguantar
el que no es pugui aguantar.
hi ha un bon company
i amic
de l'Ajuntament
que darrerament
va llegir una carta
que l'han publicat
dos mitjans
de comunicació escrites,
parlo i dic el nom,
l'Agustí Mallol,
l'Agustinet,
aquí no,
doncs que el van posar
però verd,
menys guà,
menys guà,
en fi,
li van dir de tot
en aquella carta,
perquè tot el que passava
aquí a Tarragona
era culpa d'ell.
Doncs esclar,
vull dir,
aguantar aquestes coses,
les has d'aguantar
i el pobre
sé jo
que es passeja
per la ciutat
i intenta arreglar-ho tot,
és impossible que ho...
Però, Josep Maria,
que consti que el telèfon
no és el meu,
que consti que el mòbil
no és el meu
perquè jo soc d'aquells
que no em tinc de mòbil, eh?
De totes maneres,
tampoc no els posem de víctimes
que alguna cosa bona
deu tenir
quan s'hi apunten molts, no?
De vegades,
de vegades,
o alguna compensació
de tenir.
Hi ha l'eròtica
de la política,
l'eròtica de la política
que la falaca
agrada a tothom,
la falaca agrada a tothom,
però agrada a tothom
en una època determinada
i en uns moments determinats,
de vegades
hi ha també
les qüestions econòmiques,
hi ha hagut polítics
que ho han dit
de forma evident,
sembla que va ser
un senyor de València
que va dir
i que ara està
molt més amunt
que va dir
que ell s'havia posat
en política per diners, no?
I en sabem
que hi ha molta gent
que ha aprofitat
el càrrec polític
per fer carrera personal,
com amb una presidència
d'una comunitat de veïns
que també hi ha aquell senyor
que fa xender
que li agrada presumir
i li agrada.
I aquí s'ho posa
la targeta de visita, eh?
President de la comunitat.
És allò que quan
amb un senyor,
amb un videll
o amb un administratiu
d'un determinat lloc
li posaven un parell
de botons durats
i li donaven
una gorra de plat
amb aquell senyor
i es pensava
que era un general
i era feliç i content.
Doncs no tots som iguals,
això és evident, no?
Sí que té
els avantatges
i ha de tenir
en primer lloc
l'avantatge
de dir
el servei
que dones a la ciutat
i això
ha d'omplir bastant.
I de vegades
hi ha gent
que sí,
que ja té una entrega
i li agrada
però a vegades
es barregen
altres conceptes
i altres cosetes
d'aquestes
i mira,
s'han de respectar.
Que parlem del Nadal
o...
Parlem del Nadal.
Del Nadal polític
o del Nadal històric?
Bueno,
podem parlar dels dos.
No, del Nadal històric.
Ahir per la tele
li van dir Navidad
i va fer una cara.
Li van dir Nadal.
Al Nadal.
Tenia al costat
assentada
aquella que fa de solidat
amb no sé quin programa
d'altres.
Ah, sí,
que és d'aquí Tarragona.
Sí.
Ferrer.
I diu,
senyor Navidad,
vostè i jo
l'hem de fer la fin de setmana
i ell va fer una cara
horrorosa.
A tu et sembla
que avui en dia
la gent
entenen el significat
del Nadal?
Amb tantes lliures
pel carrer
que hi apareixen
de tot menys
Mares de Déus
i Nens Jesús,
tants papàs noels
penjats
i tant de consumisme
el significat
del Nadal
autèntic
evidentment
que s'ha perdut.
Abans comentàveu vosaltres
les compres
que heu de fer.
Estan per fer.
En el sentit.
Estan per fer.
Encara no hem començat.
Tot aquest consumisme
que és una cosa.
No entendre
el significat
del Nadal
vull dir
és molt difícil.
No entendre'l tot.
Per què?
Perquè a la llarga
sempre hi ha
el fet en si.
Vull dir,
jo
m'acosta molt
jutjar
tot i que de vegades
fas judicis
però em costa molt
jutjar a la gent
tenir present una cosa
que
els camins del senyor
són inescrutables
i
la fe del poble
és una fe
senzilla
i a vegades
la fe del poble
és allò de dir
el Nadal
és el dia de l'escudella
cardolla
i el pollastre
o el que es faci
al capó
o el que sigui
amb panses
pinyons i prunes
i tota la família
al voltant d'una taula.
Si hi ha una festivitat
a l'any
que aplega
tota la família
al voltant
de la taula
benvinguda
sigui aquesta festivitat.
Arribar a conèixer
el sentit
el valor que té
el fet
que hi hagi
pels que som
catòlics
apostòlics
romans
creients
que estem convençuts
que allò és
l'inici
d'un procés
de redenció
en què Déu envia
el seu propi fill
perquè
d'alguna manera
intenti canviar la societat
que el pobre
el van tindre
que crucificar
i que a partir
de Jesucrist
s'han crucificat
molta gent
i seguim
crucificant
molta gent
i que és difícil
canviar la societat
això és molt difícil
això és molt difícil
però això és com tot
abans parlàvem
dels ciutadans
vull dir
el més difícil
és
convertir
en una persona
en un autèntic ciutadà
i això és
torno una altra vegada
a escombrar cap a casa
això és cultura
això és educació
això és educació
els diners
que es gasten
amb educació
sempre seran
els més rendibles
sempre
però clar
què hi ha primer
doncs primer hi ha
enclavegueres
o primer hi ha asfaltat
dels carrers
i a vegades
es pensen
40.000 coses
i què passa
passa que aquí
a l'avinguda aquesta
de president Companys
no hi ha una sola
paperera sencera
no en queda ni una
d'amobiliari urbà
doncs això és educació
davant d'un centre educatiu
al carrer
no saps
de quin color
són les rajoles
perquè està ple
de xiclets
xafats allà al mig
i és un centre educatiu
aquesta mateixa
avinguda
tot és
és educació
i l'educació
comportaria també
això
donar el sentit
al Nadal
però avui en dia
donar el sentit
al Nadal
quan la religió
està
entre dit
a les escoles
fins i tot
la formació religiosa
la cultura religiosa
que és bàsica
i importantíssima
Maria
no tothom és creient
el fet que el Nadal
sigui
jo penso
el fet que el Nadal
sigui unes festes
que els creients
visquin
realment
de forma molt
intensa
però els no creients
disfrutin amb família
estiguin més amb els nets
etc
trobo que és un valor afegit
també
és un valor afegit
però a veure
no és exclusivament
una festa catòlica
no
però és que
a veure
jo penso que no és dolent
però pensem
que venim d'un passat
en què Europa
no era Europa
era la cristietat
i a mi em resulta
curiós
que avui en dia
un mestre
porti
els seus alumnes
a visitar
per exemple
el museu del Prado
els alumnes
es plantin
davant d'una
immaculada
de Murillo
i els nois
li diguin
al mestre
aquesta senyora
li han fumut
una bona garrotada
i el mestre
que li sorpreix
digui
per què?
diu
home
mira les estrelles
que té el cap
per què?
perquè la imatge
que té aquell noi
és que
quan li
amb una persona
d'un còmic
quan li fumen
una garrotada
veu les estrelles
i aleshores
la idea és aquesta
aquella persona
no sap
si veu
Sant Josep
amb una barra
florida
diu
qui és aquest senyor
que porta aquí
un bastó
amb una floreta
al capdamunt
jo què sé
potser encara es creurà
que
porta una floreta
és
jo què sé
la revolta
de los claveles
de Portugal
o alguna cosa
d'aquestes
són coses
d'aquelles
que és cultura
cultura religiosa
cultura de la humanitat
però en un sentit
però això és cultura general
és cultura general
però si es treuen
totes aquestes coses
què queda del Nadal
doncs queda això
les llumetes del carrer
l'arbre
però jo crec que de tota manera
jo estic d'acord
amb la Laura
que ara
ara per ara
en els temps que corren
i tal com està tot
i amb la pluralitat
de culte
i en fi
afortunadament
tothom pot creure
o no creure
i pensar la seva manera
efectivament
el valor avui del Nadal
i de moment encara es conserva
sí que possiblement barrejat
amb publicitat
amb comerç
amb compres
desmesurades
amb consum
tot això
però el valor que queda ara
per ara del Nadal
i jo crec que també
si queda aquest dia és molt
és l'oportunitat
de trobar-te
amb els
amb la família
més propera
de compartir
en uns moments determinats
seran dinars, seran sopats
doncs aquests sentiments
de cordialitat
de familiaritat
i si queda això
en els temps que corren
però també hi ha baratlles
en aquests dinars
hi ha baratlles
que quan algú porta
un perill de copes
d'acaba
Déu-n'hi-do
però també és bonic
que en un moment determinat
es puguin dir les coses
a la cara
que s'han conservat
durant tot l'any
i del diàleg
és terapèutic
és terapèutic el Nadal
des d'aquest punt de vista
la dinàmica de grup
i
i
i penso que per la resta
penso que correspon
ja a cada
a cada membre de la família
intentar transmetre
el missatge
sobre el Nadal
que vulgui
si un és creient
i és fidel
transmetre el missatge
nadalenc
en la seva lectura
més estricte
i si no
intentar transmetre
el missatge
més coerent
els primers que eduquen
és la família
els primers que han d'educar
és la família
costa perquè
per exemple
amb el Passebre
la figura més important
ara
és el caganer
del Ronaldinho
no vagi tan de pressa
que també la tenen per preguntar
aquesta la tenim
aquesta la guardem
però això és una altra cosa
però
això és una altra cosa
el discurs
seguim amb el que
Josep Maria
és compatible
amb la pregunta
sí
seguim amb el que
no feu la pregunta
si vol
no
jo tampoc ho excloco
això
és transmissió de pensament
i aconseguir
encertar el pensament
de quatre dones
per mi
és dificilíssim
però això no és excloent
jo crec
Josep Maria
el fet que un nen
posa com a caganer
el Ronaldinho
no vol dir que es clogui
que el nen Jesús
està al Passebre
perfecte
inclús
jo sempre penso
que s'ha de posar
bon humor amb tot
inclús amb això
al final
el nen Jesús
també el vestirem
del Barça
i ara perquè el treuen
el caganer
hi ha Passebres
que no el volen posar
això és la polèmica
del Clos
de Barcelona
és incívic
és incívic
és incívic
també hi ha el Pixaner
al Passebre
l'enrenou que té
l'enrenou que té
a Barcelona
certament a Barcelona
han arribat
a uns límits
també
de brutícia
i d'incivisme
enorme
en determinats llocs
però està clar
jo no crec
que la figura
del caganer
inciti
a fer
les defecacions
al mig del carrer
a tot un poble
parlàvem de cultura
però jo crec
que la incultura
no arribaria a l'extrem
d'agafar com a model
del caganer
l'acció
fisiològica
que tots fem
en un determinant lloc
molt concret
que ve representar
el caganer
Josep Maria
vinga va
que això
es parla molt
però no s'explica
que ve representar
que no ho teníem apuntat
doncs espavileu
hi ha dos versions
una
l'escatològica
que amb tota
celebració
de religioses
sempre hi apareix
un element
molt popular
i que sigui
tot el contrari
hem de tenir present
que tradicionalment
tots aquests actes
sigui en forma
de pessebre
de figura
sigui
amb representacions
teatrals
dels temps litúrgics
tenen un origen
pur i exclusivament
religiós
però està clar
abans es feien
dintre de les eglésies
dintre de les catedrals
dintre de les temples
la celebració
el que avui diem
els pastorets
es feia dintre de l'església
i feien
els mateixos canonges
els capellans
i ho representaven
però va arribar
un moment
en què
el poble
va entrar-hi
i va posar
doncs
allò que en diríem
la cosa més popular
a dintre
quan ho van treure
a fora
va ser quan
van aparèixer
doncs
el lluquet i el rovelló
i es va transformar
allò que abans
era un auta sacramental
es va transformar
doncs
en una peça teatral
de caire popular
no?
això d'una banda
i en segon lloc
hi ha la cosa
la cosa
de
com diria jo
de
d'adop
d'adop
de refer la vida
amb l'adop
i pensem
doncs
que l'adop
humà
o qualsevol
l'adop
els fems
ajuden
a créixer
i com
la base
de la humanitat
sempre ha estat
fins fa
relativament poc
que els pagesos
estan molt deixats
de la mà de Déu
o més aviat
de la mà dels homes
que de la mà de Déu
perquè si no fos
la mà de Déu
pobres pagesos
doncs
aleshores
la terra
i la reproducció
de la terra
com la reproducció
de la persona mateixa
doncs
té un significat
molt evident
des de l'antigó
jo havia sentit
aquesta
hi ha una barreja
de les dues
i ves a saber
quina és l'autèntica
ja veus el Ronaldinho
perquè serveia
per adobar la terra
aquestes coses
apareixen
en un moment determinat
això és com
les figures
prehistòriques
de les Venus
inicials
aquelles dones
que estan prenyades
i que tenen
els pits tan grossos
que de Venus
amb la idea
que tenim nosaltres
de les Venus
clàssiques
gregues
no entenen res
però és allò
de dir
la representació
de la dona
amb la funció
sublim
que té la dona
que és la de
parir
la de reproduir-se
ara que m'han anomenat
els pastorets
quan érem petits
era com una obligació
per Nadal o Sant Esteve
anar a veure els pastorets
digue'm-ho a mi
digue'm-ho a mi
digue'm-ho a mi
que vaig començar
vaig començar
fent de Sant Gabriel
d'Arcàngel Sant Gabriel
i vaig acabar
fent de Satanàs
l'evolució interessant
per tota la galeria
de personatges
no
no
no
no a ser automàtic
vull dir
d'un a l'altre
directament
directament
i sense
entrar en política
i com a gran
conèixer de Tarragona
quina està
la teva última
descoberta
i quan l'has feta
descoberta
mira
descobertes
els que fem història
en fem cada dia
en fem cada dia
perquè una descoberta
a vegades no és allò
dels arqueòlegs
que poden trobar
doncs unes termes
o poden trobar
unes restes del passat
amb pedra
i
i
i
i treuen conseqüències
sí
els que treballem
amb història
i treballem amb documents
qualsevol peça
és important
qualsevol document
és important
perquè t'ajuda
a viure
aquí mateix
ara porto
una tesis de llicenciatura
d'una alumna
de la universitat
que ha fet un treball
sobre
la família
al segle XIV
la família tarragonina
al segle XIV
la família tarragonina
i ha descobert
doncs
coses que estan
molt d'actualitat
per exemple
el paper que tenia
la dona
en aquells moments
a través dels testaments
dels testaments
a través dels capítols
matrimonials
de com se feien
els casaments
de
quina
si la dona
podia pel seu compte
vendre o comprar
que no podia vendre o comprar
sense el paper de l'home
vull dir
aquelles coses
que
veus el passat
i veus reflectits
coses que fins fa ben poc
encara
estaven exactament igual
i això
descobrir
desvetllar
coses del passat
són petites descobertes
que ajuden a fer
la història gran
són
moltes vegades
són granets de sorra
però en granets de sorra
es fa una platja
senzillament
com està
que no havia acabat
amb els pastorets
ah perdó
perdó
ja és que se me'n amagalanta
Rosa
no
que actualment
vostres armes poderoses
triomfaran
estic segur
això
queda és el satanàs
que actualment
amb el tipus
de nens
i de nenes
que hi ha
amb tanta tele
i tantes
aparatos
queden potser
com a desfessats
o no
els pastorets
aquí Tarragona
en fan dues versions
o s'han de mamar
una mica a casa
i d'això
i després
jo recordo
que quan feia
el satanàs
la canalla petita
disfrutava moltíssim
per què?
perquè hi ha unes coses
simples i senzilles
i recordo encara
per exemple
una portada
d'un cavall fort
que deuria ser
de Cesc
pot ser un dibuixant
Cesc
se'n recordeu
en què es veia
una finestra
amb un nen
que mirava el carrer
a dintre
el nen
tenia
una quantitat
de joguines
d'aquestes de piles
això que ho ha dit
d'altres
de la guerra
de les galàxies
abans que ho comentau
amb joguines
i el nen
mirava
amb edalit
un nen
que passava
pel carrer
amb una caixa
de cartró
enganxada
amb un fil
i estirant-la
la canalla
petita
amb un guinyol
veient
el ninotet
aquell
que porta
un bastó
a la mà
i que surt
el dimoni
pel darrere
i que criden
per la dreta
per l'esquerra
per la dreta
per l'esquerra
i que li acaba
pagant-li cops
el dimoni
i vens
el mal
el bé
vens
el mal
doncs això
això és etern
això és etern
hi ha peces d'aquestes
que són eternes
i que tindran vigència
sempre
malgrat que hi hagi
guerres de galàxies
i malgrat que hi hagi
jo que sé
aquest nen que fa màgia
ara
que el Harry Potter
però a la fi
no és incompatible
tot això
no
perquè
disfruta
disfruta
disfruta
moltíssim
però al cap i a la fi
igual que
la guerra dels galàxies
igual que altres pel·lícules
igual que altres històries
és sempre la guerra
del bé contra el mal
i sempre guanyar el bé
i això
igual que amb els pastorets
atraua tots els nens
vull dir que no és incompatible
per Nadal
la metropol s'omple
sí però
en canvi
amb el dels pastorets
per exemple
la canalla
estan embarassats
amb el dimoni
clar
és que els dolents
són els que atrauen els nens
i bueno
i la canalla
estan amb el dimoni
els dolents
sempre exerceixen
un atractiu especial
més que els bons
de tota la vida
i no només els nens
i jo volia preguntar
sobre la festa major
que em sembla que la coneixes
molt bé
i volia preguntar
si creus que
la impressió que jo tinc
és que fa
de 10 anys en sa
ha augmentat moltíssim
tant l'afluència de gent
com els
els actes que es fan
inclús els més tradicionals
no només per fer números
sinó els que realment
disfrutaven bé
tu també tens aquesta
impressió
pensem una cosa
vam viure
dels anys
40
als anys 70
i escats
vam viure una festa
major
morta
allò que dèiem
que no creixia
i per tant
s'anava morint
a poc a poc
i festes majors
i setmanes santes
i processons
del sant enterrament
tot
tot el que portava
una certa tradició
recordem
que no fa pas massa temps
el 23 de setembre
la gent agafava el tren
i s'anava al Corte Inglés
a Barcelona
i faig propaganda gratuïta
perdoneu
però s'anava a Barcelona
per comprar
perquè a Barcelona
la festa era el 24
i s'abandonava la ciutat
poc a poc
la gent
amb la transició
amb la democràcia
amb tot un seguit de coses
es va anar quedant
a Tarragona
i va anar vivint
la festa major
amb això
Tarragona va tirar endavant
un protocol
de seguici popular
és la primera ciutat
que va
amb una comissió
específica
va tirar endavant
aquest protocol
va fer
que el seguici popular
fos una cosa
popular
però
d'alguna manera
organitzada
reglada
amb rigor
amb una base
històrica
també
per dir
a veure
què hem de posar aquí
vull dir
és absurd
que aquí a Tarragona
hi vagi
a la festa major
per exemple
les marjorets
que són
un element
estrany
que no ha vingut aquí
com si hi poséssim
ara a la festa major
doncs aquestes nenes
que porten els pompons
i que surten
a la mitja part
d'un partit de bàsquet
vull dir
això no ho hem tingut mai
però si hem recuperat
doncs
el ball de Cosi
si hem recuperat
el ball de Serrallonga
si hem recuperat
tot un seguit de balls
i les bèsties de foc
i els diables
els diables
són dels primers
que es van recuperar
vull dir
i les bèsties
hi eren
totes aquestes bèsties
moltes d'aquestes bèsties
hi eren
però només tenim constància històrica
que van sortir un any
o dos anys
però a l'hora
que hi hagi gent
que vulgui participar
en la festa
no és allò
de posar-se
en una vorera
i veure passar el seguici
sinó
la gent vol integrar-se
en el seguici
forma d'integrar-se
doncs
que hi hagi un ball nou
que hi hagi una bèstia nova
perquè això plega
doncs
a tota una família
els amics
els coneguts
i aquesta gent
viuen més directament
la festa
i els que no poden participar
directament
tenen la baixada
de l'àliga
de la nit
que s'hi afegeixen
també els gegants
i que diuen
per unes hores
jo soc
fester
però en ple dret
perquè a vegades
cadascú té
les seves obligacions
i no pot dedicar-se
a ensajar un ball
a prendre's
els versors dels diables
o a escriure
els versors dels diables
són tot un seguit
de coses
perdona
ja he de sentir
reia jo mateixa
perquè pensava
que hi ha algun límit
a la recuperació
de bèsties
perquè al final
haurem de sortir tots
perquè serem més
dins el seguici
tu ets component
de
sí, sí
també
això també
que no es cobra
doncs
mira
el límit
el marcarà
i cada vegada
que es posa
un nou element
tenim problemes
el marcarà
el recorregut
sí, però a vegades
s'ajuntarà
perquè pensem
que és com
la processó
del sant enterrament
que hi va haver
un moment
que pràcticament
allò estava mort
i ara
tots sabem
que la cua
toca el començament
i encara hi ha
encara de sortir
l'últim
la soledat
que fa
ja una hora
potser
que han arribat
els armats
a la plaça del rei
amb el seguici popular
passa el mateix
la solució
quina serà
doncs la solució
serà
que a lo millor
la processó
de Santa Tegla
en lloc de passar
per un pas ara
que no arriba
a la Rambla
arribi a la Rambla
i tant de bo
algun dia
la processó
de Santa Tegla
passés per
Bonavista
Torrefort
a Camp Clar
i tornés
cap a la catedral
en fi
coses mayores
vereders
s'hauran de posar en forma
els testers
perquè és una bona caminada
o anar fent recanvis
l'altra cosa
que jo trobo
molt bonica
és
el seguici
de la Santa Tegla
petita
perquè fa
ja els parents
ens involucrem
els nens
des de molt petits
viuen a Santa Tegla
que és una festa
que viuen moltíssim
i Santa Tegla
a les escoles
que és una manera
també d'educar
és allò que diem
vull dir
si portem Santa Tegla
a les escoles
portem Santa Tegla
a les escoles
i encara que Santa Tegla
sigui una santa
d'aquestes
que en sabem
relativament poques coses
i ves a Sapiguer
i que em perdonin
els canonges de la seu
de qui és
aquell tros
d'os
que hi ha
dintre del braç
però vull dir
que tot això
s'ha de dir
també s'ha de dir
de dir
mira
és una tradició
i hi ha fe
i en fi
si no n'he vero
he ben trobat
i aleshores
endavant
que tothom sàpiga
aquestes coses
i si comencen
de petitets
doncs quan siguin grans
doncs els hi passarà això
no passarà com
una vegada
un redactor
un periodista
d'un diari local
de l'únic diari local
que hi havia
en aquells moments
a Tarragona
el van enviar
a fer la crònica
de la processó
d'una d'aquestes processons
en què hi anava
el seguici popular
i al començament
l'home va escriure
un article
fantàstic
literari
fabulós
però començava així
en cabeza
el cortejo
un caballero
vestido
a la usanza medieval
tocando
unos tambores
y montado
dic xato
això es diu
el magí de las cimbales
i punt
i s'ha acabat
i s'ha acabat
clar, aquella persona
segurament era un becari
d'aquestos d'estiu
que li van dir
fes la crònica
i el xicot
ho va fer
el més bé possible
però no sabia
de la missa
la meitat
ho va fer florit
sí
ara
digues
no que encara
va de festa major
tu primera
no, jo anava a dir
de la gent gran
de les aules
de la gent gran
també hi soc
per això
per això
per aquí cobro
pregunteu on no és
això ja acabem
sí, és que t'ho hem de preguntar
d'on no ets
ja ho sabeu
dels partits polítics
i dels partits polítics
d'això encara me'n lliure
les aules de la gent gran
és un deure
que la universitat
totes les universitats
tenen amb la gent gran
tenen
per ara
això canviarà
amb el temps
però ara
hi ha una població
un percentatge
molt alt
de població
aquests dies
he estat també
a l'Ecan
i a Madrid
amb congressos
de la gent gran
es parlen
de 7 milions
de gent
a Espanya
que tenen
més de 65 anys
i que tenen
una expectativa
de vida
que les dones
deuen estar
pels 85 anys
com a mínim
en el futur
això es va augmentant
doncs
aquests 20 anys
aquests 20 anys
que
que tenen de vida
els han d'ocupar
amb alguna cosa
i el que no es pot fer
és seure's
davant de la tele
i tragar-se
automàticament
no solament
els cereals
sinó tots aquests
programes brossa
que hi ha per la tele
aleshores
la universitat
va creure
en un moment
determinat
que
aquesta gent
que a més a més
quan eren joves
no van tenir
oportunitat
d'accedir
a la universitat
ara se'ls obrin
les portes
de la universitat
i se'ls doni
cultura
el que vulguin
aquí a Tarragona
vam començar
fa 23 anys
Tarragona i Reus
quan érem
només delegació
universitària
de la Universitat
de Barcelona
durant aquests 23 anys
en l'actualitat
tenim 11 seus
dedicades
a les aules
de la gent gran
Tarragona
Reus
Valls
Cambrils
El Vendrell
Vilaseca
Tortosa
Emposta
Flits
Del Tebre
i Horta de Sant Joan
i això permet
que una població
de 2.500
en números rodons
entre cometes
vells
que no és massa lleig
dir vell
no és massa lleig
dir vell
perquè és pitjor
dir tercera edat
perquè ara ja hi ha
la quarta edat
a més a més
tinguin l'oportunitat
de rebre
lliçons
de professors
universitaris
amb una didàctica
especial per ells
exactament igual
com la reben
els alumnes
a les universitats
amb l'avantatge
que no cal que estudin
no cal que s'examinin
perquè a més a més
de títols
no en volen
volen
hi ha persones grans
que jubilen
que sí
hi ha persones grans
que sí
però la immensa majoria
tindria una dificultat
molt forta
en seguir
un curs
reglat
normal i corrent
ells el que volen
senzillament
és aprendre
jo sempre els dic
el mateix
dic sou
els autèntics
universitaris
perquè només voleu
cultura
només voleu saber
no teniu un interès
professional
la titulitis
que es té
per moltes altres coses
ells senzillament
volen saber
i això és molt positiu
i és una de les coses
que també
si m'estimo a Tarragona
m'estimo a les aules
d'extensió universitària
per la gent gran
de la Rovira i Virgili
moltíssim
perquè veig que és
una tasca
que dona molta satisfacció
i el professorat
normalment
sempre em diu el mateix
disfrutem més
estem més contents
fent la classe
de la gent gran
de vegades
que en les pròpies classes
a la universitat
on l'alumne
només busca
aprovar
treure el títol
quina nota
la letra pequeña
entra
si només és curiosa
jo volia preguntar-te
sobre això
sobre la posició del professor
que em parteix
a aquestes classes
perquè tinc la sensació
que és molt més gratificant
perquè la motivació
la il·lusió
la curiositat
que té la gent gran
no la té la majoria
de gent jove
que va a classes universitàries
són molt macos
tenen les seves coses
perquè la gent gran
també té les seves coses
de vegades
són com a nens
diem
però vaja
el balanç
sempre és molt positiu
hem de començar
a fer les preguntes
aquelles del final
sempre us agafa el rellotge
vosaltres mateixes
un moment
a l'home dels nassos
a l'home dels nassos
dos minutets
explica'ns una mica
si us plau
la tradició
de l'home dels nassos
la tradició
és que popularment
se'ls diu a la canalla
que surt un home
que té tants nassos
com dius té l'any
i com que surt
a l'últim dia
tothom espera
veure un home
amb 7 o 8 nassos
amb una cosa curiosa
i és diríem
és una continuació
del 28 de desembre
d'alguna forma
és una joguesca
que es fa
amb la canalla petita
i aquí a Tarragona
van prendre l'encert
també
la mateixa comissió
de la cavalcada
de reis
de tirar endavant
la figura
dels homes dels nassos
es va anar a València
que es fessin
un artista
d'aquells falleros
va fer la figura
i recórrer
els carrers
per demostrar
l'existència
d'aquest home dels nassos
doncs deixem que sona
una miqueta
a la sintonia
i comencem
amb les preguntes
aquelles
és que jo no us hi volia
fer una de cursa
oh clar
vinga
sempre fa igual
sempre fa igual
va
a veure
jo volia dir
si s'ha faltat
fet alguna pregunta
que tu t'hagués agradat
contestar
moltes no?
a veure
que sí
que són moltes
però potser
alguna determinada
que dius
mira m'hagués agradat
que m'ho haguessin preguntat
home és que
ets com un llibreu
de fet
jo abans que acabéssim
us voldria agrair
totes les preguntes
que m'ho he fet
i voldria dir
encara que sigui en castellà
i com estem
l'any
commemorativo del Quijote
allò que va dir
el Quijote
que va dir Cervantes
nunca fuera caballero
por damas también servido
como lo fuera
Josep Maria Sabaté Bosch
però encara li serviran més
perquè li han de fer
una sèrie de preguntetes
no hem acabat
el que passa són
preguntes breus
i la resposta
en la mesura del possible
també perquè hi capiguen moltes
doncs
qui comença ara?
jo
jo
ja no es pregunta això
comença la Carme
aquesta pregunta
l'he fet
en tothom
menys en dos
o sigui que vull dir que
que he d'endevinar
els dos que no els has fet
ho pots endevinar
pel caràcter de la pregunta
ara s'ha d'endevinar
has vist mai una pel·lícula porno?
no
no li vas fer a l'arcadisba
i a qui més no li vas fer?
a l'hermana
a la Núria
pregunta sencera
vull dir
la resposta correcta
seria
sencera no
el que passa
que
algun divendres
a la nit
sense pensar
un dia vaig arribar
que vaig anar a sopar tard
i a casa
hi havia la tele posada
i fas així
el canal local
i pom
insectes
escolt una cosa
dic
coi
què és això?
perdó
perdó
per l'expressió
però és natural
i et surt
i et veu
però allò de dir
veure-la
allò de seure
tranquil·lament
ja li he fet la pregunta
tres coses
que demanaries
als reis mags
ai
si fos allò
sincer
diria
pau
salut
i diners
no?
però
evidentment
de fet
els hi diria
als reis mags
que tot allò
que em poguessin donar
a mi
que ho repartissin
a qui més ho necessités
perquè gràcies a Déu
estic en un moment
ja
que
no és que no em faci il·lusió
res
però és que
tot el que tens
aixecar-te cada dia
a veure el sol
i tindre una fenya
que la fas a gust
i que t'hi trobes bé
és el millor regal
que et puguin donar
has fet mai una noixentada
el 28 de desembre
sí
de petitet
posava la llufa
sempre que podia
i a casa
a vegades allò
hi cauen
moltes vegades
sortiu
sortiu
que està tot nevat
jo no primera
i fins que no se n'adonen
doncs això sí
però a vegades
són brometes
d'aquestes
senzilles
per fer bromes
amb pes
te les has de pensar
moltíssim
has de ser ingeniors
i a vegades
surt el tret
per la colata
s'ha perdut bastant
la llufa
la llufa s'ha perdut
però això ho fèiem abans
i ara no
sí ho fèiem
s'han perdut aquestes coses
a les escoles
s'ha d'ensenyar als nens
a fer llufes
almenys si fan això
no faran altres coses
perquè clar
hi ha brometes d'aquestes
com el que hem dit
de les papereres
que això ja no són bromes
totes les pintades
que es fan pel carrer
ja no són bromes
i es penjar una llufa
amb una façana
que no té cap gràcia
en canvi la llufa
que es penjava
jo crec que la majoria
de joves són
que estan bé
són macos
jo crec que la Laura
que clar
els que es noten més
són els que fan maleses
això evident
això és evident
la gent jove és molt maca
molt maca
però va
que no us donarà
tant de camí
et diré quatre nadales
i et trieu una sisplau
el noi de la mare
el rabadà
fum fum fum
i el desembre congelat
el fum fum fum
d'algun motiu
es la guardarà
no és la més clàssica
per nosaltres
vull dir
no és allò
de la clàssica
l'altra clàssica
que no l'has citat tu
que és la Santa nit
però per nosaltres
el fum fum fum
el 25 de desembre
fum fum fum
a mi em toca
sí
mira
jo et diré
les quatre colles que hi ha
i tu les has de posar
per ordre
la colla jove
la colla vella
Sant Pere i Sant Pau
i el Serrallo
Serrallo
Xiquets de Tarragona
que és la vella
que tu m'has dit
Sant Pere i Sant Pau
i la jove
per ordre
d'estimació
no no
és que jo quasi que ja m'ho pensava
però bueno
jo l'havia de fer la pregunta
una ciutat
un actor o actriu
i una cançó
una ciutat
Tarragona
eh
un actor o actriu
deixa'm tirar per les actrius
perquè encara sóc d'aquests
que em fixo en les dones
eh
potser agafaria
entre
Ingrid Berman
i
Jaudre i Gepro
eh
i una cançó
així de cop i volta
a banda de les Nadales
i les cançons tradicionals
també d'una pel·lícula
que es deia
en castellà
en aquells moments
Desa y uno
Diamantes
El Montriber
el llibre de la seva
Carme
molt bé
has aprovat
has aprovat l'examen
aprovat-ho
el llibre que té
a la tauleta de nit
si és que en té algun
a la tauleta de nit
no tinc cap llibre
pensa una cosa
tinc el despatx
carregat de llibres
tinc el traster del graig
carregat de llibres
una habitació
que la meva dona
em diu
que els pisos
no s'han fets
per aguantar
els llibres que hi ha
no?
aleshores a la tauleta de nit
i tinc un despertador
i tinc un despertador d'aquestos
que es veuen la llumeta
per saber a l'hora que és
ràdio despertador
i res més
res més
només faltaria posar-me
al llit, a llegir.
La feina, si puc,
la deixo fora de casa
i el llit és per altres coses,
entre elles, a dormir.
I un llibre per recomanar?
Jo sempre recomano el mateix, encara que sembli absurd,
que jo li trobo suc cada vegada
que el llegeixo. El petit príncep
d'Antoine de Saint-Exupéry.
Una pregunta,
que has estat mai rei, no rei de la teva casa,
rei...
Ara que no en senten els nens, perquè encara estan
a l'escola, sí, el rei ros,
amb l'avantatge que no em van bé
de maquillar.
Clar, és que a més, és veritat, que
t'hi poses una corona i una capa...
És gratificant, també, és gratificant.
I ara l'altra pregunta que té?
I ara la de sempre, si t'has trobat d'entre nosaltres...
Ja, ja.
Aquí una càmera de televisió,
us asseguro que no té preu.
És que tenia una que n'ha substituït per la de l'Espanya.
És un programa no per escoltar, sinó per veure.
La Carme està molt entremaliada, avui.
No dic res.
Totes portem xuleta i ens hem mirat
les xuletes una a l'altra.
Sí, teniu una pregunta perfecta d'aquestes contes.
Avui hauríeu d'anar amb el PowerPoint, ja,
perquè la xuleta s'ha convertit en el PowerPoint, eh?
Sí, l'inombre és bocena aquí.
És una mica antic, això de la xuleta, ja, sí.
Això, el llapis aquell penjat, això també,
això ja és el nou amàs.
Sí, sí, no, la pregunta que teníeu guardada
i que començava ara la Carme era
que triessis un personatge del Passebre.
Jo et diré tres, el caganer, el bou o la mula?
El caganer, el bou o la mula?
Jo m'agafaria el caganer.
Sí, perquè els animalons, pobrets...
Però no vestit de Ronaldinho.
No vestit.
I del món polític de Tarragona
posaries algú de caganer?
Jo sé que si haguessin de posar algú de caganer,
segur que posarien.
o bé del món polític,
o bé el que ja he esmentat aquí Agustí Mallol,
o bé la directora o presidenta
de la comunitat radiofònica de mitjans d'aquesta casa.
Sé que posarien aquests dos.
Per què?
No hem vist personatges feminis de caganers, o sigui?
Jo no n'hi he vist cap.
A l'Aleti.
Sí?
A l'Aleti, sí, està.
Sí, a l'Aleti de caganers.
Ho dic perquè aquí a Tarragona
són dos personatges d'aquestos
que sempre que se'ls encolomen alguna cosa,
doncs amb una o l'alt, amb una.
O amb l'altre sempre els toca banyar.
Jo posaria una altra, eh, però...
I de nens Jesús?
A qui posaríem, de nens Jesús?
Una vegada vaig fer la proposta,
i no sé, jo no veig el rellotge ara.
No, queden dos minuts i dos minuts.
Però és igual, posarem el fum-fum de fons.
Sempre sec de cara al rellotge i de cara al carrer,
i avui m'ho he fet seure en un lloc diferent.
Però una vegada vaig fer la proposta
quan lluitava per tenir el metropol
de fer els pastorets adaptant-los,
com han fet la golfe,
però adaptant-los
i que es comprometessin
tots els regidors de l'Ajuntament
a fer un paper dels pastorets.
Recordes el repartiment?
No, no, no, vaig fer la proposta.
No els va mullar.
No els va fer gaire gràcies.
I el podries improvisar, ara, un repartiment?
En aquells moments,
el nen Jesús
l'hagués fet segur
el muster.
Era l'època en què es buscava això.
El muster era el nen Jesús.
I després ja haguéssim vist el repartiment dels altres.
amb qui li tocaria fer de satanàs.
I fúries.
Ui, a fúries.
Ens hem quedat amb ganes
de veure com acaba aquesta versió dels pastorets.
Això seria bonic.
Doncs sí, no està gens malament.
Mira, deixem el Toti Soler,
que ha fet una versió magnífica
de Nadal·les Tradicionals.
Hem triat la més bonica,
la més nova,
per homenatge i sobretot agrair
al Josep Maria Sabater,
que hagi vingut a la ràdio.
Sempre que el cridem bé,
mai té un no.
Per això està apuntat a tantes coses.
M'apunto.
No és que l'apunten ràpidament.
Gràcies, Josep Maria, de veritat.
Bones festes a la teva manera,
com a tu t'agradin.
I fins quan vulguis.
A vosaltres.
I moltes gràcies a la Carme,
a les Laures i a la Rosa.
Fins la setmana 20.
Adeu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Adeu.
Qui em dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum.
Qui em dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum.
Ja en respon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal.
Ja en faré 10.000 camades,
amb sal totes plegades.
Fum, fum, fum.
A 25 de desembre.
Fum, fum, fum.
A 25 de desembre.
Fum, fum, fum.
És el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
Quan així érem de matí,
no es feren bones gustolines.
Fum, fum, fum.
Fum, fum.
Fum, fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.
Fum.