.
.
Temps de tertúlia ja al matí de Tarragona Ràdio.
Saludarem els contartulis de seguida amb els que comentarem
algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui ens acompanya el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Doctor Soler, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el president local,
l'andesquerra republicana aquí a Tarragona,
Quim Vendrell, Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
El periodista cap en responsable de comunicació
de la Universitat de Romira i Vergili, Josep Maria Arias.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Riquel, bon dia.
I esperem que arribi el quart contartulis que ahir havia de venir,
no va poder venir per una reunió d'última hora.
És el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Albert Vallver,
el que hem convidat avui també perquè participi en la tertúlia
i puguem comentar algunes de les notícies de la jornada.
Tot pot ser.
Tot pot ser.
Per cert, doctor, jo recordo que l'última vegada
em sembla que venia la tertúlia, parlàvem de la grip.
I encara em sembla que d'un i do la grip que n'hi ha aquest hivern.
l'epidèmia és molt forta, però li ha de dir una salvatat.
A la nostra demarcació ens ha respectat bastant.
Jo crec que no hi ha hagut aquí, ni hi ha hagut un número extraordinari de casos,
ni hi ha hagut els allaus d'altres zones del nostre país
que han patit col·lapses total en els serveis d'urgència.
Són els aires, això, els aires de Tarragona?
Jo crec que sí, que nosaltres tenim l'ambient molt esterilitzat.
És possible.
Jo segur que té molta més informació que no pas jo, però jo fa...
El Josep Maria l'ha patit.
No, no, no, que jo l'hagi patit, no, això és poc estadístic.
Però fa una setmana,
algun professional de l'hospital de Joamet i Tres
em va fer arribar la seva preocupació pel nivell de saturació,
van haver de correcuit a habilitar espais col·locant llits.
jo no sé si era molt més que altres...
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Aquesta és una altra qüestió, que no té res, que va amb l'epidèmia de la grip.
És a dir, que hi ha hagut molta grip, és evident.
El col·lapse dels serveis d'urgència de l'hospital Joan XXIII
i d'altres hospitals és un estat permanent.
i és un debat que des del col·legi i amb la conselleria
i especialment amb el delegat territorial tenim
i que tractem.
Justament ahir a la tarda vam tirar una reunió en aquest sentit.
I és una realitat.
El que passa és que realment,
i estadísticament amb cifres a la mà,
l'epidèmia de grip ha respectat,
no és que no n'hi hagi hagut,
però ha respectat la incidència,
la demarcació de Tarragona especialment.
el que passa és que això és una casualitat
i jo crec que millor,
perquè segurament es va fer una campanya més bona de vacunació
i ha fet el seu efecte.
El Quim no n'ha tingut, no?, de grip?
Sí, sí, també.
Però és que, escolta, jo la grip,
ho he dit moltes vegades,
jo m'ho he sentit dir, Ricard,
que la grip no és cap malaltia, és un dret, no?
Recordes?
Tothom té dret a posar-se un parell de dies o tres, no?
Dos o tres dies al llit i que et cuirin una mica
i et portin l'alcaldet i la tisana al llit.
Molt bé, doncs superada la grip o no,
perquè encara hi ha una certa epidèmia,
en fi, parlem d'altres temes d'actualitat.
Ricard, si m'ho permets, abans,
aquesta epidèmia encara no ha acabat
i el que sí que vull fer és una crida a la població
que s'adreci, si té problemes de grip,
no al servei d'urgència dels hospitals,
sinó als seus caps i als seus metges de capçalera,
perquè, si no, el que aconseguim
és un mal servei per a tothom.
I jo crec que sent i tractant-se d'una patologia
que pot derivar en complicacions sèries,
el que han de fer, el primer símptoma,
és adreçar-se al seu cap i al seu metge de capçalera.
El que passa és que la gent tenteix en els serveis d'urgències
perquè, en fi, moltes vegades vas al centre d'atenció primària
i t'atenen, triguen moltes hores en, en fi,
en atendre't, o hores o dies,
i això fa que es col·lapsi...
Això no és així.
No?
No.
Bé, és igual.
Ja no és així.
Arriba el quart contartuli.
De fet, l'esperàvem ahir,
ahir no va poder venir per reunions polítiques d'última hora.
L'activitat política és molt intensa,
però avui sí que ens acompanya...
Conteniem a l'oposició.
El verba...
Respira-ho bé.
El verba i bé,
que el deixarem respirar una mica
perquè arriba esbufegant.
En fi, parlem de política,
parlem de qüestions de debat d'aquests dies,
capitalitat, un altre cop,
s'ha de l'un de la taula...
Perdona, perdona, perdona, perdona.
Fem-se freig.
Qui substitueix l'Almagro?
Fem-se freig.
Encara no ho sabem.
Encara no ho sabem.
Li demanem al senyor Quim Vendrell,
cap local, que expliqui.
Depós parlarem.
Hem pres un compromís fa un moment de record
que la setmana que veus sabrà.
No, el dilluns se sabrà
i avui hi ha la reunió de l'executiva
i ja està.
Bueno, no sé, no sé.
El que passa és que...
Ara que el Partit Popular ha dit
que potser trenca l'acord amb convergència...
Sí, d'això també en parlarem,
però no en parlarem tots els temes.
Potser el substitut del Magro
l'hauríem de preguntar a l'alcalde de Tarragona.
Per què?
T'havia de preguntar al PP.
A veure, anem per parts,
perquè l'Oient s'aclareixi.
El substitut de Javier Magro a l'Ajuntament
se sabrà en les pròximes hores o dies?
En els propers dies se sabrà.
És a dir, avui hi ha la reunió d'executiva,
suposo que serà a dos quarts de deu del vespre
i a partir d'aquí se sabrà qui és,
però no ho farem públic fins dilluns.
Molt bé.
Queda clarida la pregunta d'Albert Vallbert.
El que volia preguntar també de pas
és que, apropant-se com s'apropa la Setmana Santa,
si l'heu flagelat molt o no.
No, el que passa és que els periodistes
moltes vegades ens pregunteu
que això ja hauria de ser...
Com és que encara no ho decidit i tal?
A veure, el plenari d'acceptació de renúncia
no és fins al 31 de gener.
Per tant, sí que hi ha pressa.
Em va escollir, però no hi ha cap urgència
tant com fins al 31 no s'acceptarà la renúncia
i no manar un altre regidor o regidora en aquest cas
tampoc et treu de cap lloc.
O sigui, per anar a remenar papers a l'Ajuntament
i podem anar a gent d'Esquerra dins el grup municipal
a anar a remenar coses.
O sigui, potser ho pot fer qualsevol persona en aquests moments,
per tant, no hi ha aquesta urgència
perquè venim tot bé marcat per un tempo,
que és el tempo dels plenaris.
Molt bé.
Coriència-t'ha d'aclarir d'Albert, doncs?
A veure, no és el moment,
però m'agradaria saber quin sistema democràtic
utilitzen Esquerra Republicana a Catalunya
per escollir-se un regidor.
No ho dic perquè com que Unió tot va en base a democràcia de base,
doncs m'agradaria.
Però és igual, Quim, si no, ara avorriríem.
Tots els partits reclamen sempre
allò que són els més democràtics a l'hora de triar.
I, en fi, molta boca, Josep Maria.
A casa nostra sí que ho fem així, eh?
És molt bonic, s'ha de dir.
I el que passa és que s'ha de practicar també.
És la democràcia digital.
I de les noves tecnologies.
Molt moderna, Josep Maria.
En els rarafons...
Última tecnologia.
En els rarafons de la vida política local d'aquests dies
tenim un parell de qüestions
que algunes han sortit apuntades davant dels micròfons.
Aquesta declaració del Partit Popular del secretari general
de dir que, en fi, si hi ha un canvi a l'alcaldia
al llarg d'aquest mandat es replantejarà en l'acord de govern.
Això ha provocat, en fi, tota una sèrie de declaracions
a tots els grups polítics
i el tema de la capitalitat amb el debat,
sobretot que té com a protagonistes
l'alcalde de Tarragona
i el delegat del govern de la Generalitat.
Començant per aquest últim,
Josep Maria,
tu que ja havies parlat moltes vegades
de fet tots els contartulis
en aquest espai d'opinió d'aquest tema...
Jo, com en l'anterior ocasió,
d'entrada deixo clar que a mi
els debats nominalistes m'interessen molt poc.
Amb tot el meu respecte,
però el debat purament nominalista
m'interessa poquíssim.
Tot i així, aquest últim episodi
no deixa de ser curiós que ara
l'enfrontament es produeixi justament
en l'àmbit territorial de Tarragona,
quan sembla que el que s'havia demanat
d'alguna manera a la ciutat d'arreu
i sobretot al seu alcalde
és que fos més prudent
en no obrir debats poc assenyats,
ara hagin enfrontat el delegat del govern
amb l'alcalde de Tarragona,
dues persones que d'altra banda
és públic i notori
la poca química que tenen.
Jo insisteixo en que d'això
no se'n pot fer una bandera política,
és quelcom més que una qüestió purament política.
hi ha moltes més coses al darrere.
I per tant, si aquest debat es vol obrir,
que s'obri amb totes les conseqüències.
Ara, no, això no pot ser una carta als reis,
ni tampoc una llista de greuges,
tot i que evidentment hi ha coses
que no es poden obviar.
Les coses han canviat
i el paper de les ciutats han canviat,
però totes, eh?
No només ha canviat la ciutat de Reus,
també ha canviat la ciutat de Tarragona
i la de Valls i el municipi de Solou
i el de Vilaseca.
I si hem de debatre,
debatre només sobre la capitalitat,
quan el tema de fons,
per una vegada la història,
sembla que es vol abordar amb seriositat,
com és el d'una reordenació
molt més racional del territori,
a mi em sembla legítim i respectuós,
però de curta volada.
Més opinions.
Tim?
A veure,
en Joan Maria Arias ja ho ha dit,
però de tot és prou sabut la mala química
o la poca química,
jo diria fins i tot l'antagonisme personal
que existeix entre els dos personatges
que ara tractem, no?
El que passa és que aquest antagonisme personal
moltes vegades s'ha de saber dissimular
i actuar institucionalment.
O sigui, jo trobo que és una barbaritat
que surt el delegat del govern
i que digui, què,
no li posarem el nom del camp de Tarragona,
sinó que es quedarà amb el camp,
i llavors dius, bueno,
Terres de l'Ebre es dirà Terres
i el Pla de l'Estanya es dirà Pla.
La qual cosa el Pla de l'Estanya
el podem confondre amb l'Albert Pla, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Anem a donar-li ironia al tema.
Clar, institucionalment s'està jugant molt malament això.
Tampoc es pot dir,
perquè no és cert,
que mira, com que fa 2.000 anys que som capital,
escolti'm, no fa 2.000 anys que som capital
i les coses no són eternes.
Per tant, aquest tampoc és un bon argument.
Jo crec que el millor argument que tenim és dir
som capital i volem continuar sent capital.
Punt. Aquesta està la nostra voluntat.
Si es vol obrir aquest debat,
tenim prou referència del territori
i sobretot n'hi ha una de molt important,
de co-capitalitat al Vallès,
entre Sabadell i Terrassa,
que, si em permeteu l'expressió,
amb això no s'ha aclarit ni Déu.
I cap de les dues ciutats ha evolucionat.
El que hauria d'evolucionar,
precisament per compartir no sé què.
I estem parlant només de comarca,
de Consell Comarcal, per dir-ho a manera.
Per tant, aquests debats,
jo crec que és que no tenen cap mena de sentit,
i al contrari,
van fent anar les coses cap enrere.
Per altra banda, com deia també el Joan Maria,
s'està intentant fer una ordenació territorial,
que ha de ser prou important,
on ja veurem quin paper tenen les diputacions,
quin paper tenen els Consells Comarcals,
però atenció,
ordenar el debat també vol dir,
i això moltes vegades ho perdem de vista,
que tenim set administracions.
No una, set.
Clar, això també s'ha d'ordenar.
I amb aquestes set administracions,
a veure què fem.
I quin paper tindran els ajuntaments?
Per tant, cada ajuntament,
o cada ajuntament de més de 20.000 habitants,
o de més de 50.000 habitants,
tindrà un paper,
o pot arribar a tenir un paper molt significatiu,
dins del seu àmbit, digue-li comarcal,
però la capital de la vegueria només pot ser una.
No podem anar amb tantes conyes.
I sembla que estem anticipant un debat
que no porta enlloc,
que a més a més no porta enlloc,
quan encara no sabem això.
com quedarà la Diputació,
com quedaran els Consells Comarcals,
i si els ajuntaments realment seran dipositaris
d'allò que moltes vegades haurien de ser
per part de la Generalitat.
És a dir, que la gent no hagi d'anar
a no ser on a tramitar documentació
o sol·licituds per la Generalitat,
sinó que l'Ajuntament sigui el receptor,
la delegació de la Generalitat al territori.
Per tant, per mi aquest debat és que no té sentit,
i l'únic que es pot fer i es pot demanar
és que qui té un càrrec institucional d'alcalde
o de delegat del govern actuï com a tal.
I si un actua fora de lloc,
l'altre que no es posi a la mateixa alçada.
En definitiva, crec que és el que s'hauria de demanar.
Més opinions, Albert.
O Josep Maria.
A veure, del que heu dit,
el cert és que el tema de la capitalitat
és un tema que per mi està més que superat.
Cadascú és el que és,
i aquí s'acaba el bròquil, primera.
Una altra història és la divisió territorial,
i amb això ja sí donaran la solució
que se la tindria que donar.
El tema de la química,
home, jo no crec que és un tema de química o no química.
Hi ha persones que en aquest moment
tenen responades de govern
que des de temps no tenen bona relació.
No és un problema específic entre aquests dos.
Ara, jo el que crec és que
analitzem on comença aquesta qüestió.
És a dir,
el clan de l'Avellana
és qui comença a demanar
que Reus sigui la capital.
És a dir, Tarragona, en aquest sentit,
s'ha vist certament agredida.
I ara el que hem fet ha sigut
una postura d'estricta defensa,
d'alguna manera,
d'invocar totes aquelles consideracions
que han fet que Terragona sigui capital
i que tenim motius perquè ho continuem sent.
És a punt de vista demògraf,
fins a punt de vista administratiu,
des de molts punts de vista,
Terragona no té cap motiu
perquè d'alguna manera
es vagi desproveïda d'aquesta condició.
I crec que és un debat
que s'ha anat molt més enllà.
Però clar, si a damunt
ve el representant de l'administració,
de l'administració de la Generalitat,
i diu el que ha dit,
doncs evidentment l'únic que fa
és avivar aquesta qüestió.
És a dir,
tampoc m'agrada el que diu el caldo de Reus,
però el caldo de Reus
ara reclama que hi hagi un debat tranquil,
però van ser els que van començar.
En conseqüència,
és fàcil tirar la pedra i amagar la mà.
Llavors,
jo el que entenc és que
aquest és un tema que,
com diu el Quim,
hi ha molta terra a llaurar
i el que hem de fer
és que ningú es posi nerviós.
El que passa és que
també s'ha d'entendre
que Terragona se senti agredida
per aquesta sensació
que hi ha en el territori
que com que
al govern de la Generalitat
hi ha moltíssima gent de Reus,
abundada per la gent de Torre d'Embarra,
doncs em sembla ser
que ara ens toca passar pel tub a nosaltres
i aquesta és la qüestió.
I per últim,
jo diré una cosa,
es va anar al meu alcalde.
Jo crec que està bé
que es demani la dimissió del senyor Sabater,
perquè crec que amb un polític
que es demani és que limiteixi,
però no estic gens d'acord
en què és el de declarir
persona no grata.
El tema de la persona no grata
és una espècie de reivindicació
de mort civil
i crec que
qualsevol persona
té dret a opinar de molt diferent
i sobretot té dret a equivocar-se.
Crec que el Xavier Sabater
s'ha equivocat,
però tampoc es ha de treure
el tema de polleguera.
És a dir,
a més,
jo crec que una altra cosa,
que el tripartit
o qui no salti del barco
la banda possible
pagarà aquest fet.
Evidentment,
els tarragonins saben
que aquesta és una imposició
que ve d'un govern
de la Generalitat
i a més per qüestions
de puro xauvinismo,
és a dir,
de política de campanar.
Perquè,
jo dic,
raó immediata
per ensarquera discussió,
que evidentment
fa mal
a algunes de les parts,
perquè és una imprudència política
i fa que aquesta imprudència
algú
qui l'ha generat
la té que pagar.
Doctor Soler.
Jo,
he de compartir
quasi bé
tot el que s'ha dit
per a totes les parts.
El que a mi em sembla
és,
jo vull dir
dues coses o tres només.
La primera,
trobo molt trist
l'espectacle,
l'espectacle
que dóna
d'enfrontament
a l'alcalde
i al delegat del govern
o,
només ben dit,
des del delegat del govern
i l'alcalde en posterioritat.
això no condueix a res.
En tot cas,
marejar la perdiu
i a fer una sensació,
o crear una sensació
esperpèntica del tema
en la població.
Un.
Dos.
Home,
jo soc una de les persones,
jo soc molt partidària,
que les administracions,
com més properes
estiguin a l'administrat,
millor.
Molt millor.
Per tant,
amb la nova divisió territorial,
quan s'acabi,
doncs probablement
l'administració
estarà molt més propera
al ciutadà
amb moltes més delegacions
o com se li digui,
en les ciutats.
La qual cosa no treu
que la vegueria
en què li correspon
la capitalitat
és una forma clara
i evident,
històrica,
i que no veia
el perquè s'ha de canviar
o s'ha d'organitzar
aquest debat
a la ciutat de Tarabana
perquè així és
com ha estat
des de fa molts anys.
I crec que això
ha de continuar
perquè això
és un títol
i res més.
Fins ara,
aquest és un debat
que potser s'havia d'haver fet
molt abans,
quan les administracions
se concentraven
en el que és la capital
però quan les administracions
s'aniran repartint
sobre el territori
no té cap sentit.
I la tercera cosa
que vull dir
després,
m'ho contesteu,
home,
és una curiositat
que en tots els àmbits
de la vida social
el debat
des de Barcelona
doncs ha tiat
per qui sigui,
sigui als arreus
o sigui qui sigui,
sempre es concentra
en Tarragona
i Reus.
És a dir,
és l'única província
de Catalunya
en aquest moment
que té dos delegats
territorials
de sanitat,
per exemple.
És Tarragona només,
n'hi ha a Tarragona
i n'hi ha a les Terres de l'Ebre.
No passa en cap més altra.
I no hi ha ciutats
antagòniques
en altres províncies
del nostre país?
Doncs sí,
i tant,
o més grosses
que les que batim aquí.
Però, curiosament,
aquí pringuem.
Home,
això em sembla
que probablement
en aquest moment
pels tarragonins
sigui
la gota
que ves al bas
i que vas al bas
perquè dius,
home,
ja n'hi ha prou
d'aquesta història,
això el tinc,
deixem-se de tanta història
i potser sí
que acabarem
exercint
amb orgull
i pressionant
aquesta capitalitat
que forma,
que és un títol
que tampoc té res
tan extraordinari
ni tanta importància.
Jo crec que aquesta és una qüestió.
I després,
per acabar tindent en compte
que la Generalitat
ara es descentralitzarà
molt, molt més
fins i tot
en el tema sanitari.
Es va cap a la municipalització
de la sanitat
de Catalunya.
En conseqüència,
home,
el paper de cada una
de les ciutats
serà molt més important,
sobretot de les ciutats
que són grans
de tot el que és
l'àmbit provincial
en aquest moment,
serà molt més gran.
Què hem de fer ara?
La cocapitalitat
que la pot començar
a reclamar ja a tothom
i ja posats a reclamar,
aleshores jo,
dic al nostre alcalde
des d'aquí
li faig una crida
que reclami la cocapitalitat
de Catalunya
entre Tarragona i Barcelona.
Josep Maria.
Jo crec que el que
se'ls ha de demanar
d'una manera molt educada
als polítics
és que pensin
en els ciutadans.
Els polítics que manen.
A tots.
No, no, no.
Els que manen
i els que estan a l'oposició.
Perquè després
els mitjans de comunicació
que són el gran aparador
acaben recollint
les picabaralles
de qui diu
des del govern
i qui contesta
des de l'oposició
i jo crec que a vegades
aquestes dinàmiques
obvien els interessos,
els desitjos,
els somnis
dels ciutadans.
És a dir,
es faci el que es faci,
s'ha de tenir en compte
el que volen els ciutadans
més enllà
que sigui
més o menys rendible
electoralment
i a més a més
jo que em confesso
un municipalista
convençut
allò que vulguin
fer les ciutats.
És a dir,
no es poden obrir dinàmiques
que signifiquin
limitar
el creixement
que legítimament
vol tirar endavant
un col·lectiu
una ciutat.
Aleshores,
a mi,
més que escandaritzar-me
aquest debat
sobre la capitalitat
o la cocapitalitat,
a mi el que em va escandalitzar
és quan des de l'Ajuntament
de Tarragona
es va posar damunt
de la taula
una situació de greuja.
És a dir,
que algú entenia
que des que hi ha hagut
un canvi de govern
a la Generalitat
s'estava menystenint
a la ciutat de Tarragona.
Això és inacceptable,
però és inacceptable
per Tarragona
com ho és
per la ciutat
de Reus
o de Cambrils
o de Tortosa.
Això em penso
que és el que
en el fons
ens exigeixen els ciutadans.
Per tant,
capital,
perfecte,
jo no discuteixo,
no discuteixo això.
Ara,
Tarragona està ben servida,
sí o no?
Vol fer,
vol tirar endavant
un projecte
de qualsevol
activitat humana,
troba o no troba
receptivitat
i que es valoren
aquests projectes
en tant en quant
serveixen
els interessos
absolutament legítims
dels ciutadans
i ciutadanes de Tarragona.
Perquè clar,
si resulta
que hi ha altres variables
que es tenen en compte,
de si tu ho tens
i jo no ho tinc,
això és penós.
I jo entenc
que a més a més
això fa que
a vegades
obre encara més
l'esquerda
entre l'activitat
política en general,
governs i oposició
i la pròpia ciutadania,
que no ho entenen.
I escolti'm,
jo el que vull
és saber
si el problema
que parlava
el doctor Soler
de saturació
del servei d'urgència
de l'hospital
de Joan Interès
es resoldrà
o no es resoldrà
i es posarà
tota la cara
en la garella.
Perquè els ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
i de qualsevol
altre municipi
de la demarcació
de Tarragona
tenen els mateixos drets
que els de Barcelona.
Exactament els mateixos.
I a vegades
jo tinc dubtes
de si això,
aquest tipus
de plantejaments
de justícia
es perden
per l'autopista.
No, però
es perden
per l'autopista.
En icàries.
Deixa'm dir-nos un segon,
només una pinzellada.
Home, jo per raó
de professió
parlo amb molta gent
cada dia.
Molta, molta gent.
Els ciutadans
de Tarragona
tenen la percepció
que en aquest moment
la ciutat
és menys tenida
per la Generalitat de Catalunya.
Malament.
No, malament no.
Escolta, jo se't
preguntaré una cosa.
Tu mira el vendrill
quin desviament hi ha
i tu mira a Reus
els desviaments
que els hi han fet
amb un sedit
i amb un altre
que per nosaltres...
Jo crec que s'han equivocat
perquè les gent ara
passen d'allà de Reus
i venen a Tarragona.
I en canvi
mira les infraestructures
que tenim a Tarragona.
Primera qüestió.
Segona qüestió.
La façana marítima.
La façana marítima
jo vaig acompanyar l'alcalde
a parlar amb altres instàncies
del Ministeri de Foment de Madrid
i, home,
no ens van rebre
ni amb coets
ni amb...
Quan en definitiva
és un tema de diàleg.
I, escolta'm,
i una cosa
molt més immediata
el tema de Camp Clar.
Jo això ho dic
com un tema general.
No, Quim,
no cal que...
Escolta'm,
mireu a quines ciutats
li van donar
el benefici
de la llei de barris.
I resulta que
em sembla que
governat per Començà
i no n'hi havia una.
I tota la resta
eren del tripartito.
Home,
escolta'm,
potser serà,
perdona,
potser serà
aplicació pura i dura
dels números,
dels puntuacions,
cosa que no crec.
Però, per altra banda,
això com a mínim
te fa que se t'escapi
una mica el somriure.
En conseqüència,
el que dius tu,
no és que Tarragona
optem pel victimisme,
perquè si alguna cosa
ha caracteritzat de Tarragona,
si amb alguna cosa
ens tenim que aflagel·lar,
a Tarragona
ens dedicaven tradicionalment
a caminar per l'Arlan
per anar a tocar fer-lo
i tornar cap a casa.
És a dir,
que no teníem aquest sentiment
de combat
que teníem a les d'Arreus
a darrambar sempre cap a casa.
L'alcalde Olívia
va començar amb el Tarragona
endavant
a despertar la ciutadania
una mica d'aquesta qüestió.
I Tarragona té un creixement natural
que Arreus no aconsegueix.
Arreus,
estimat amic meu,
i me sap greu
perquè jo tinc bona relació
amb tothom,
procuro.
Però Arreus van dedicar
a fer una cosa
que era,
des del punt de vista legal,
una mica discutible.
Quan ells constataven
que hi havia un ciutadà
que vivia a Arreus
i estava empadronat
al priorat,
el donaven d'ofici
de baixa del seu lloc
i el donaven d'alta a Arreus
per aconseguir
un número determinat
per arribar al mític 100.000.
I això es feia
d'una manera incorrecta
perquè es feia
sense el tràmit d'audiència
al ciutadà
que tenia
per qüestions efectives
volia continuar
sent veïda porrera.
Arreus van fer això
i llavors què passa?
Que nosaltres tenim
una manera molt diferent
d'enfocar la nostra vida.
Potser una mica
tranquil·la,
allò típic dels tarragonits.
i evidentment
com el tema
que ens ocupa
de la capitalitat
d'on ha vingut la idea?
Qui ha vingut a despertar
aquest tema
que potser com deia el Quim
no era el moment
processal o polític oportú.
No feia falta
començar a discutir
ara cap a la capitalitat
i ja vindrà
si realment es porta a terme
el tema de les vagaries.
Ja en parlarem.
Però de moment
qui és que ve
marcando el pas?
Qui és que ve per tant?
Perquè els nostres estimadíssims
els nostres quasi germans
amics d'arreus.
Quim, alguna cosa?
Per tancar aquesta ronda
d'aquest tema?
No, el que passa
que a veure
que moltes vegades
possiblement és
aquesta manera
de fer Tarragonina.
Moltes vegades
té un sentit
molt pessimista
de les coses.
Pessimista no, Quim, eh?
No, no, hi ha un cert pessimisme.
No ho sé,
l'escola i jo més.
Abans governaveu vosaltres
fins ara no es desencalla.
I clar,
el tema de la XAR3
fins ara governaveu vosaltres
i fins ara no es desencalla.
O sigui, clar,
aquestes petites victòries
gairebé les convertim en derrotes
i no són capaços
de dir
escolta, amb la XAR3
farem un centre massa
que ells va aprovar
a la Comissió de Cultura
que això va endavant.
És a dir,
hi ha aquesta manera
de veure les coses pessimistes.
Escolta'm,
camp clar,
camp clar,
tots sabem
que va ser fet
el projecte
cuita i corrent.
No és veritat.
Perdona'm que t'ho digui
amb aquesta contundència.
Escolta,
els tècnics van treballar
a contrarrellotge
i això ho sabem tots.
Perquè la Generalitat de Catalunya
va donar un termini
d'un mes
per presentar el projecte Quim
però això el doc
ho diu, home.
El que passa
com que vau dir que no,
ara es veieu
amb l'obligació
de buscar l'home
que t'ho digui jo.
Mira, Quim, mira, Quim.
D'altres coses no discutiré.
Però, home,
ahir va haver
una Comissió de Cultura
on la senyora Espòsito
ho va explicar
i la senyora Espòsito
va tindre
la valentia
d'anar al departament
d'on sigui
i va demanar l'expedient.
I a més
li van donar una fotocòpia,
cosa que admiro
o aprovo
de la vostra administració.
I llavors
amb els papers a la mà
es van donar compte
que precisament el projecte,
perquè es puntua el projecte,
el projecte va ser
el projecte que tenia
més puntuació
de tots els projectes presentats.
En conseqüència,
no parleu malament del projecte,
perquè el projecte,
ja et dic,
el que passa
és que la filosofia
de la llei de barris
era per barris
de llocs
on no hi ha infraestructures,
on no hi ha aigua corrent,
on no hi ha electricitat,
i en canvi,
i Camp Clar,
Camp Clar no té,
espera't,
Camp Clar no té
aquesta condició,
perquè Camp Clar
és un barri degradat,
però és un barri
que deu vindre als anys 60
i en conseqüència
les cases
s'acullen les normes
del Ministeri de la Vivenda,
etcètera,
etcètera,
però el que sí que és cert
és que amb el tema
de Camp Clar
és que no convertim
victòries en derrotes,
sinó que no hi va haver,
amic meu,
amic meu,
amb independència
i dels punts
hi ha una cosa
que es diu
voluntat política,
i aquí no hi va haver
voluntat política
del tripartit
per concedir Camp Clar,
perquè amb independència,
no,
estic dient,
estic dient una cosa.
Estem parlant
que es licita alguna cosa,
vas a concurs,
i escolta'm,
el diputat...
No, no, no, no,
no, no,
no es contractar una obra...
Vas a concurs
i et donen puntuació,
clar,
és que jo quedo
una mica sorprès
de dir,
com a Ajuntament de Tarragona
anirem a veure
què hem de fer
per guanyar,
per tenir això,
dius,
escolta'm,
estàs licitant
moltes poblacions.
Si tu aquí et vas,
escolta'm un moment,
un moment,
Albert,
té raó,
un moment,
i a més,
pensa que és el diputat
d'Esquerra Republicana
que ho sabem tots,
i en definitiva
perquè a Camp Clar
pugui entrar,
el diputat d'Esquerra
modifica la llei
i se li accepta
la modificació
perquè pugui entrar.
No ho va fer prou bé,
doncs.
No, no,
i entra.
El que passa que,
coix,
a veure...
El tema de Camp Clar
com a mínim sembla,
no, Albert,
que, en fi,
l'equip de govern
ha decidit tornar
a presentar el projecte
a Camp Clar
a la convocatòria
del mes de sobre.
És que primer el conseller
va dir que faríem un consorci,
el consorci ja és bona idea
i diu
que ens tornem a presentar,
però ja ho veurem,
us emplaço el que conmigui.
A veure, Quim,
has utilitzat una paraula
que et condemna,
que és licitar.
Licitar és un tracte
de contractació administrativa
i això és una cosa
de l'ordre polític,
és diferent.
És diferent.
El nombre d'aquest cas
no fa la cosa.
El tema de Camp Clar
en qualsevol cas
ha estat un motiu,
un dels motius
que han fet
que algunes forces polítiques
parlin de que Tarragona,
en fi,
ha sortit en el temps
de la tertúlia,
se senti menystinguda
en aquests moments
per administracions superiors.
Estem davant
d'una situació
de, entre cometes,
victimisme
en el sentit
que hi ha una agressió
per part d'altres administracions
que tenen un altre color polític
respecte a la ciutat de Tarragona
perquè està governant
en aquests moments
per Convergència i Unió
i el Partit Popular?
I aquí hi ha, per exemple,
el tema de Camp Clar
i d'altres?
A veure,
si parlem del que parla
la gent pel carrer,
evidentment sí.
Evidentment sí.
És el que la gent comenta
i diu
perquè si ho nota
o si ho percep
o si ho sent.
Home,
estem parlant de Camp Clar,
estem parlant
del famós Corte Inglés
que està fent cua
a la porta de Tarragona
no sé quants anys fa
i ara resulta
que ara tornem a fer
una moratòria
d'un altre any
o d'un altre dos anys
i amb expressions,
perdó que t'ho diga,
d'un conseller
del teu lloc,
dient que el Corte Inglés
no vindrà mai a Tarragona.
No, perdona,
és que sempre
sou tergiversant
els temes.
No,
doncs explica'ns-ho.
No, a veure.
No, explica'ns-ho,
no, explica'ho a la ciutadania.
Doctor Soler,
entre nosaltres
tots sabem el carnet
més o menys
que tenim al voltant
d'aquesta taula
i clar,
el carnet també,
malgrat que algú
pugui dir que va d'independent,
no és tan independent
com sembla,
cony.
A veure,
el tema del Corte Inglés
s'ha dit 50.000 vegades
que no podem
desplaçar
la centralitat
que ja la tenim prou
desplaçada comercialment,
la podem desplaçar
una altra vegada
cap al riu
i es diu
el Corte Inglés
si hi ha un espai
al centre de la ciutat
hi serà,
però si el Corte Inglés
ha d'anar a Extraradi
per dir una manera
i tornar a traslladar
la centralitat
que ja la tenim
a les Gavarres,
ja la tenim a l'Eroski,
ja la tenim cap aquí,
al final
el que matarem
és la Rambla
i el petit comerç,
així de clar,
tu.
A Mataró s'ha fet
el Corte Inglés
perquè està al mig
de la ciutat,
i si aquí hi ha espai
al mig de la ciutat
per fer el Corte Inglés
es farà.
A veure,
el costat de l'Hospital
Joan Mitidres
no em sembla...
No, no, no,
a veure,
el que no podem anar
és amb aquest victimisme
sense fer pedagogia
perquè és que al final
serem d'acord
que el Corte Inglés
sempre està maltractat
a qualsevol lloc,
a qualsevol lloc,
però cony,
també fem una mica
de pedagogia
de tot el que està passant.
Jo recordo
que el Corte Inglés
no està pedral,
és a dir,
a l'entrada de la Corte Inglés.
Sí, és igual,
però això fa molts anys,
tu.
Però a veure,
la pedagogia és
al Corte Inglés
que vingui,
d'acord,
i si ens carreguem
el comerç adicional
ens el carreguem.
No, no,
ja està,
perdona que t'ho digui.
Ja ens quedem tan amplis.
A veure,
Josep,
arreu de l'estat espanyol
on s'ha instal·lat
el Corte Inglés
ha florit
el petit comerç,
entens?
Ha crescut com l'espuga.
O sigui,
que amb això s'equivoca.
El comerç
a diferents habitacions
del Joan XXIII,
no?
Perquè el petit comerç
pugui estar al voltant del...
Josep Maria Arias.
És que en aquell barri
ja no hi viu ningú?
Tot el que és l'avinguda
President Compatx
no té habitatges?
No hi ha gent
que hi viu?
Jo crec que és el mateix dret
que qualsevol altre.
A veure,
no,
Josep Maria.
O només toca
al mig de la Rambla,
perquè recordo
que la Rambla
arribarà fins a aquí.
I si toca només
al costat del Blanco
del Mediterrani,
que ho digui el conseller
llavors,
que digui,
perquè això no ho va dir
el conseller,
o si més no,
els mitjans de comunicació
no ho vau explicar.
Josep Maria Arias.
Allí van dir,
el conseller ha dit
que no vindrà
el Corte Inglés.
A veure,
el tema ara,
Tarragona victimisme
respecte d'altres administracions?
O respecte
al Corte Inglés?
Perquè potser
que li haurien de preguntar
si el Corte Inglés
on vol anar.
Perquè n'estem convençuts.
Reus també diuen
que aspira, no?
No, no, no.
És que hi ha vegades
que les administracions,
diguem-ne,
munten un pim-pam-pum
sense que sigui transparent
la voluntat,
l'interès,
el desig estratègic
d'aquesta empresa
de distribució comercial
o d'una altra.
Jo entenc que
el creixement
s'ha de harmonitzar
amb molts interessos.
És a dir,
no podem obviar
l'interès
i el futur
de la petita de comerç
i tampoc
no hem de,
diguem-ne,
demonitzar
els efectes
de les grans superfícies.
Jo estic d'acord
amb el Toto Soler.
És a dir,
siguem valents.
És a dir,
les actituds conservadores
en aquest camp
no són bones.
Això s'ha demostrat
en altres llocs.
Ara,
que se'n vulgui
deixar fer una altra qüestió
del debat territorial,
tornem a estar el mateix.
Ara,
ja no parlem
de la idoneitat
del Corte Inglés
per Tarragona,
que seria discutible,
potser.
I estem parlant
de si això és una moneda
de canvi
o ara hi ha una disputa
entre Tarragona i Reus.
Pleguem.
Pleguem.
A veure,
tornem al que veia el Quim.
Si algú ho està fent així,
molt malament.
Escolta'm,
el Quim parlava de centralitat.
Home,
jo crec que una de les polítiques
de l'aquí de govern de Tarragona,
compartida o no,
és que el que hem d'intentar
és que els barris
i el cas Corbà
es juntin.
I la voluntat urbanística
ha sigut sempre
anar estirant la ciutat,
a passar per damunt del riu
amb el pont
o amb els ponts nous
que és judicial i companyia
i poder cohesionar
aquesta ciutat
i evitar aquest fenomen
dels barris
que no és correcte.
Una, dos.
Ja hi tornem.
El petit comerç...
Escolta'm,
perdona,
què va passar
amb el Parc Central?
També la gran preocupació.
Escolta'm,
el petit comerç
si s'especialitza,
té client a punta pala.
I en segon lloc,
el cost ingles
sí pel centre de la ciutat,
això és el que es diu
en termes legals
una condició diabòlica.
És molt difícil
trobar dins
al centre de la ciutat,
un lloc
per fer un cort ingles
és dificilíssim.
I per l'altra banda,
i el que veiem...
Sí, acabem.
A la Micàries,
cort ingles tenia
paraulat contractualment
determinats terrenys
aquí darrere.
És a dir,
que la voluntat
del cort ingles
d'estat de Tarragona
a la Sol·legió 23
existia.
Senyors,
no hi ha tens permès.
La veritat és que
m'ha quedat penjat
allò que anunciava
amb el prínci de l'entrevista
de la Tartulia,
volíem dir,
parlar d'aquest
posicionament
del Partit Popular
sobre la renegociació
del pacte de govern,
del qual també s'ha parlat
molt en les últimes hores,
si hi ha un relleu
a l'alcaldia
en els propers mesos,
però...
Potser no interessa massa.
Potser no interessa massa
de poc.
Josep Maria Àries,
Josep Maria Soler Poblet,
Kim Vendrell,
Albert Vallbé,
gràcies per compartir la tertúlia.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.