Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Bé, un quart de català i una mica més, que en aquesta vida s'ha de ser generós.
Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Ens ha preparat l'Enric un programa molt formal,
molt en sintonia amb l'actualitat, amb aquelles informacions relacionades amb la llengua catalana.
però ja ens avisa que cara a la setmana vinent, com que s'acosta en un període vacacional,
per alguns és període de Setmana Santa, però per altres persones és un període lúdic,
ens prepararà justament un programa més lúdic, amb continguts com a més festius, no?
Més de cara a les vacances.
Més de cara a les vacances, però avui...
Encara que sigui Setmana Santa, són vacances.
Sí, sí, són vacances, ja diem, cadascú tria la seva manera de passar aquests dies.
Avui tenim un programa, diguem-ne, més formal, i comencem dins del capítol de l'actualitat
parlant d'un estudi que s'ha fet sobre el coneixement i l'ús social del Valencià.
Exacte, avui, la setmana que ve, farem la cosa més lúdica,
i avui fem una mica, al final de temporada, fent un repàs de com està la panoràmica pels països catalans.
Donem noticietes una mica de tot arreu.
Doncs vinga, comencem pel País Valencià.
Comencem amb això del coneixement i l'ús social del Valencià,
que és un estudi fet pel Servei d'Investigació i d'Estudis Sociolingüístics
de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística,
que patanya a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport del govern valencià.
Això, ho podem trobar, primer, diguem-ne, on es pot trobar?
És una mica difícil de trobar a la web, però la donarem perquè...
A veure, l'estudi, l'estudi en si, qui el vulgui veure sencer, això té 200 pàgines.
I clar, és una mica pesat.
Potser amb les conclusions en tenim prou.
Sí, explicant les conclusions, però diguem que perquè s'entengui una mica
perquè només explicant les conclusions i qui vulgui veure-ho tot
ho pot veure a l'adreça web que la diré,
perquè és un estudi de 212 pàgines amb 335 taules estadístiques
i 328 gràfics, més un anex de 28 pàgines
que conté les 24 taules elaborades a última hora,
que conté les dades de la variable immigració.
Com que és un estudi molt extens, normalment no el mirarem tot,
jo tinc un resum aquí, de fet en tinc dos o tres de resums
de diferents fonts, però que són el mateix resum.
L'adreça, les3b.cult.gba.es
Això és les aviatures de cultura, govern valencià.es
3b.cult.gba.es barra Cies, S-I-E-S
Aquesta és la subweb o el subapartat d'aquest Cdivici, atenció,
Cdivici d'investigació i estudis sociolingüístics.
I aquí sí que ja trobarem d'entrada l'enllaç i el lloc on clicar,
Coneixement i usos avançar i trobarem aquest estudi complet.
Diguem bàsicament el resum principal,
perquè tots els matisos seria molt llarg d'explicar,
però diguem les quatre dades principals de qualsevol estudi d'aquests,
que són allò de coneixement, entendre, parlar, llegir i escriure.
Les dades, atenció, les dades són un 86,4% dels habitants de la comunitat
entenen el valencià.
L'entenen.
L'entenen, un 86,4%, encara que menys de la meitat diu que és capaç d'apartar-lo,
48,9%.
Llegit-lo, un 47,2% i són capaços d'escriure'l, un 24,1%.
Les dades d'aquest estudi, d'on venen?
Et veig una mica amb el capítol llengües en perill, amb aquestes dades.
Bé, això no és res.
Les llengües en perill, que hem dit últimament, sí que estan en perill.
Això encara és glòria, comparat amb com estan els bretons, per exemple.
Pot dir una cosa recent.
Aquest estudi, com s'ha fet això?
Aquí hi ha dues parts importants en aquest estudi, que són les següents.
Per una banda, han agafat els padrons municipals d'habitants des de 1986
i els censos de població de l'any 98 i del 2001 de l'Institut Nacional d'Estadística
i s'ha fet l'estudi de l'evolució històrica.
Per altra banda, hi ha una segona part, que és l'evolució del coneixement i ús de la llengua
des de 1985 fins a 1985, a partir d'enquestes realitzades als anys 85, 89, 92 i 95,
per la pròpia Conselleria de Cultura Valenciana.
Aquí les fonts, per això hi ha dues parts importants aquí.
Les dades, hem dit les que hem dit, són aquelles, i algunes constatacions.
Per una banda, el conseller de Cultura Valencià, Alejandro Font de Mora,
si no me'n recordo malament, Font de Mora segur, Alejandro, no n'estic super, és igual.
Aquest senyor diu que són unes dades optimistes, especialment perquè a l'hora de fer l'anàlisi
per a edats, els estudis de sociolingüística s'acostumen a fer en conjunt,
després per franges d'edats, per sexes, per zones geogràfiques, etc.
Diferents parts d'aquestes s'han anat fent aquest estudi,
i destaquen que la franja d'edats, la franja d'edat de 15 a 19 anys
és la que presenta millors resultats, per tant això permet ser optimistes en principi,
ja que hi ha uns augments en tant els paràmetres de lectura i d'escriptura de 60 punts.
Ara, la franja d'edat de 15 a 19 anys es situa en un 72,3% que saben llegir
i un 57,38% que saben escriure, i això diu que hi ha augments de fins 60 punts
vol dir que partíem d'una situació molt precària, perquè si hi ha aquests augments
i hi ha els augments, 60 punts i l'escriptor que el paràmetre de lectura està a 72%
vol dir que abans estava al 12%, pot ser, no ho sé, extrapolo una mica,
però vull dir, sigui com sigui, ara aquesta franja és la que està millor
i la segona franja d'edat en què està millor també és entre els 10 i els 14 anys.
Per tant, això permet pensar, home, de cada futur la cosa va bé, no?,
perquè aquesta gent que ara té entre 10 i 24 anys són les que més endavant
faran que la franja de mitjana, la gent que d'aquí pocs anys estarà manant,
en sàpiguen, però hi ha una dada que a mi m'alarma,
i és que la xifra de xiquets de 3 a 4 anys que sap parlar en Valencià
ha descendit quasi 10 punts els últims anys.
Què vol dir això?
Que hi haurà una altra vegada un azucac, un tall de, vull dir,
la gent que ara està entre els 10 i els 25 anys tenen una bona competència,
però resulta que la gent que ve al darrere estan fatal,
l'estan perdent.
Encara són a temps, eh?
Sí, encara hi són a temps.
Si la tendència actual és la de la franja entre 10 i 24 anys,
doncs aquests que ara han d'entre-segut i encara no en saben,
suposem que millorarà la cosa.
Bé, de totes maneres, també per àrees urbanes o per zones geogràfiques,
es destaca que la ciutat de Lacan ha presentat un creixement molt alt,
però hem de dir una cosa, diu,
en paràmetres molt superiors a la mitjana de la comarca,
de la província i fins i tot de tota la comunitat,
però és que hem de dir que la província de Lacan i la ciutat de Lacan
són zones negres des del punt de vista de l'ús i del coneixement del valencià,
són zones que amb uns índexs de coneixement del valencià...
Aquest pitjor no podien estar, com si diguéssim,
per tant tots els sempre es millora.
Estaven al límit de la substitució lingüística pura i dura,
és a dir, que el valencià desapareixia.
Per poquet que s'hagi incrementat.
Per poquet que hi hagi, hi ha un increment espectacular.
I encara hi ha una altra dada que és xocant,
i és que aquesta enquesta de la Conselleria de Cultura
no coincideixen, les dades que dona,
no coincideixen gaire amb les d'una enquesta similar
que va fer l'any 2004 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
que és un organisme creat pel Valencià
i amb autoritat, i a més últimament n'ha sortit molt.
Les dades que més diverteixen,
atenció també, és cert,
el Conseller de Cultura, el Fondemora, va dir
que, clar, hi ha diferents metodologies
i és normal que no coincideixi
si no s'utilitza la mateixa metodologia.
Això, científicament, és qüestionable, però és igual.
No, et miro perquè no entenc això que has dit ara.
No, que hi ha uns estudis fets per la Conselleria de Cultura
que donen els resultats que han dit, 86%.
Sí, sí, no, no, dos estudis diferents
i diu que les dades són diferents
perquè la metodologia és diferent.
Això no pot ser.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
en el seu estudi d'enquesta de situació social de Valencià
de l'any 2004, per tant, de l'any passat,
diu que un 76% de la població de la comunitat valenciana
de 15 anys i més
declaren entendre la valencià prou bé o perfectament.
Sí que aquí agafem franja a partir dels 15.
I això pot variar una mica,
per tant, com 10 punts,
perquè aquests diuen 76%,
la Conselleria de Cultura diu 86%.
Hi ha 10 punts de diferència en aquest coneixement.
En l'altre àmbit on hi ha una bona discrepància
també és en els que diuen
que són capaços de parlar amb suficient correcció.
Segons l'Acadèmia Valenciana, 53%,
segons l'estudi de la Conselleria de Cultura, 48,9%.
I després, les dades de llegir són molt semblants,
47 en els dos casos,
i d'escriure també l'Acadèmia dona un 25% a Rodonit
i la Conselleria de Cultura un 24%.
Per tant, la gran discrepància està en el grau de comprensió
i de capacitat de parlar.
Aquí està la cosa,
ja hem dit l'adreça,
que tothom que vulgui veure l'informe complet amb gràfiques i tot això
està a l'adreça que hem dit de la Conselleria de Cultura,
que és les3b.cult.gba.es barra cies.
Parlem ara de la televisió Balear.
Ha nascut fa poquet,
és molt recent,
però ja ha nascut envoltada de polèmica lingüística,
com ja intuïm que passaria a ho anunciar.
No nosaltres, eh?,
els que ja entenen d'aquestes coses.
Sí, no, i de fet aquí n'hem parlat,
perquè quan es va començar a remenar
que farien una televisió autonòmica i tot això
i que es va començar a dir que el criteri seria
que fos una telebilingüe,
doncs des d'aquell moment ja han saltat les alarmes.
El cas és que, efectivament,
el dia 1 de març es va posar en marxa la televisió,
es va fer un acte, diguem,
d'allò d'una primera transmissió,
amb unes pel·lícules,
un documental,
un documental en català,
una pel·lícula en castellà, etcètera.
Com a declaració de principi,
d'allò que es va dir que es volia que fos aquella televisió.
I bé, com que això ja venia en polèmica,
doncs el mateix dia de la inauguració,
a veure, allò de la primera emissió,
ara es veu que fins a finals d'estiu
no hi haurà les emissions regulars,
per al moment ja van fent emissions en prova,
i només el mateix dia de la inauguració
ja va aparèixer un col·lectiu
que es diu les Bobotes Negres,
que és un col·lectiu que són,
que diguem que és una bobota,
perquè és un dialectalisme d'aquells
que potser no sabem,
una bobota és un espantall,
un ninot que fa por,
i aquests són les Bobotes Negres.
A més, justament a les Illes Balears
també té el sentit de núvol gruixut i amenaçador.
En el fons, la idea de bobota
ve de la forma bob o bab,
que és una cosa que fa por,
i d'aquí surten bobotes que poden ser espantalls.
Té connotacions negatives.
Sí, i aquests el que fan és que es queixen
precisament d'aquesta política bilingüista de la televisió,
han creat una web que es diu
www.sialallengua.org,
així de fàcil,
www.sialallengua.org,
on hi ha el seu manifest en què es reclamen.
Aquests es van manifestar disfressats de bobotes
amb unes màscares negres
que volen posar de moda
com a símbol de l'apartheid lingüístic
que practica el govern del PP Balear
a la població,
això és en paraules d'ells,
i també no són els únics,
perquè també hi ha un comunicat de maulets
que apareix al racó català
en el mateix sentit,
criticant aquest bilingüisme
i aquesta política d'apartheid lingüístic
del govern Balear.
Més o menys, diuen,
els de les bobotes negres
venen a dir que
la televisió que volem per les llibres
ha de ser una eina de cohesió social,
compromesa amb la societat que la manté,
vehiculadora de les iniciatives
de la societat civil
i respectuosa amb els drets lingüístics,
que per aquí ja veiem
que no va gaire bé
la que és bilingüe d'entrada.
I per això demanem
que emeti en català,
adreçada a tota la ciutadania,
que contracti professionals
que garanteixin els drets lingüístics
dels participants de tota la programació,
és a dir,
competents en llengua catalana
i la recuperació de la qualitat
de les emissores del canal K333.
Perquè una de les coses
que també ha sigut polèmica
és que d'entrada
les primeres proves
el senyal de la IB3,
que és com es diu
aquesta tele automàtica,
tapava la de TV3
i la del canal 33.
Després d'ara dues negociacions
s'ha aconseguit
que almenys la de TV3
no quedi tapada.
Però de moment,
encara a les Illes Balears,
IB3 tapa el canal 33.
Així està la cosa,
podeu anar veient la web
si a la llengua
i algun dia espero
que puguem veure
la IB3 des d'aquí també.
No ho sé,
de moment no podem.
Mentre les Balears
fan aquesta televisió bilingüe,
Andorra fan una campanya
per promoure l'ús del català?
Sí,
aquesta diguem que
és ja més positiva,
més senzilla.
És una cosa molt senzilleta
que es diu
no et tallis,
parla en català.
I això ho promou
el Servei de Política Lingüística
d'Andorra,
adreça molt fàcil,
sense les tres ve de doles,
directament català.andorra.ad,
la sigla internacional d'Andorra a internet.
I aquí trobareu
que això forma part
d'una campanya
que va començar
a finals de l'any passat
en què s'han fet cursos
per a treballadors temporers
d'una empresa
d'hotels
i d'estaurants i tal.
També,
durant uns quants mesos
hi ha hagut
un espot televisiu
on diverses persones estrangeres
expliquen els seus raons
per parlar en català.
I ara,
l'última fase
és la distribució
d'uns adhesius
que s'està fent ara mateix,
que és adhesius
amb aquest lema
de no et tallis
parla en català.
La idea és això,
promoure
la llengua oficial
entre les persones
que no la tenen
com a llengua habitual
de relació.
Una cosa senzilleta
i es tracta
que la gent s'animi
i s'atreveixi.
I d'altra banda
neix el servei
de difusió
de la llengua catalana
a Perpinyà.
Exacte,
anem ja
més al nord.
A cada lloc
van com van.
A Perpinyà,
com que tenen tan poquet,
pel poc que facin
és positiu sempre.
Aquí,
això ve de què?
La Casa de la Generalitat
de Perpinyà,
que és una cosa
que existeix
i que ja ho dic el nom
és la Casa de la Generalitat
a Perpinyà.
És com una espècie
d'ambaixada oficiosa.
Doncs han creat
un servei de difusió
de la llengua catalana
que dirigeix
l'escriptor
Joan Lluís Lluís,
que és escriptor,
periodista,
defensó de la llengua catalana
i el nord,
etcètera.
És un dels fundadors
del Consell de la Llengua Catalana
i és de la zona
i aquest és el director.
La idea d'aquest servei
de difusió
és donar suport
i recursos
a les iniciatives
i projectes
de promoció del català,
però no només
a les persones
i entitats i tal,
sinó també
els ajuntaments,
els consells generals
i el Consell Regional.
Perquè en alguns casos
en aquella zona
sí que hi ha
consellers regionals
o generals
en contra dels idiomes
no oficials,
però també n'hi ha
d'altres
i hi ha alguns ajuntaments
que sí que són favorables
i per tant
la intenció
és donar suport
a tots els que s'hi posin
de cara.
I a més a més,
doncs la idea
és oferir
normes de cara
pròpiament lingüístic,
però també
doncs qüestions legals
de clar,
vull dir,
a França
ho tenen molt malament.
des del punt de vista legal
per poder fer coses
en català.
Llavors aquí
una de les coses
importants
que farà
aquest servei de difusió
és ajudar
legalment
a les entitats
o organitzacions
o organismes
o institucions públiques
per saber
què poden fer
i què no poden fer
amb la llei
francesa a la mà.
Doncs són notícies
de caràcter
força positiu
i ara
farem una petita pausa
i tot seguit
parlarem de novetats
editorials
i informàtiques.
Has oblidat
el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut
el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a e-garriga
a e-garriga
arroba
c-p-n-l
punt
o-r-g
o truca
a l'Enric Garriga
al 977-24-35-27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Aquí seguim
des d'un quart de català
presentant
un parell
de novetats
editorials
i informàtiques.
Comencem
amb aquesta
de soft català.
Concretament,
què és el que ens portes
avui,
Enric?
Sí,
un parell de novetats
de les últimes setmanes
de soft català.
Cal que torni a dir
l'adreça?
Doncs la dic.
Sempre es pot incorporar
algú.
3b10.softcatalà.org
Aquesta és molt senzilla.
Si féssim un rànquing
de les vegades
de les webs
que més hem anunciat aquí,
aquesta és una de les que més.
Aquesta i la del TNCAT
són les favorites.
Per això avui
són les protagonistes
perquè són els que fan coses.
Dues novetats
de soft català.
La nova versió
de l'Avi Word.
L'Avi Word
és un programa de textos
molt semblant
al Microsoft Word.
Fa un any i mig
o així va sortir
la primera versió
en català.
però la novetat
era que fos en català.
Des de soft català
havien incorporat
per exemple
un corrector
de creació pròpia
per a la versió catalana
però que a més a més
inclou corrector
de castellà
de frances i d'anglès
i ara surt
la versió 2.2.4
amb importants novetats
respecte a la versió 2 anterior.
Millores amb la velocitat,
amb les caixes de text,
amb les qüestions
de revisió de documents,
amb les taules de continguts.
És més estable
i també té millores
en quant a l'exportació
cap a format HTML de web.
Tot això
evidentment
qui conegui el programa
ja ho entén,
sap de què parlo
i la novetat
és que els que el tinguin
i ho dirigin
ràpidament
baixin a soft català
i es baixin
la versió aquesta
perquè també
hem de recordar
que parlem de programes
lliures i gratuïts
i que es poden baixar
directament
de la web de soft català.
una altra cosa semblant
és el GIMP 2.2
que és
també un programa
de codi lliure
per a retoc fotogràfic
i composició artística
i professional.
També ja existien
anteriors versions.
Aquest ha sortit
alguna vegada també.
Sí,
aquest era més recent
la versió anterior.
De fet,
em sembla que sí,
fa dos mesos
vam anunciar
la primera versió
i destaquen
que justament
dos mesos més tard
ja apareix
aquesta nova versió
que té,
per exemple,
una de les coses
destacables
és que aquesta
conté tutorials
en català.
és a dir,
els programes aquells,
els tutorials
és allò,
una espècie de manual
per aprendre a fer
el programa
que hi ha el pot del programa
perquè quan tu t'installes
un programa
vas al tutorial
si no saps com va
vas al tutorial
i t'ensenyen
en uns quants passos
les coses bàsiques.
Això,
molts programes
que es treballa en català
no ho tenen en català
i tu ho trobes en castellà
o en anglès.
Bé,
una novetat
és que ara això
hi és en català.
A més a més
és múltiple de forma
s'ha de fer per a Unix,
per a Linux,
per a Windows
i per a Mac
permet millorar
la interacció
amb altres programes
com ara l'OpenOffice
o l'ObiWord
mateix que acabàvem
de comentar
i també amb dispositius
com els ratolins
de rodeta,
dispositius midi,
etcètera,
total,
dos programes nous,
versions actualitzades
amb moltes millores
respecte a les anteriors.
Breument afegim,
recordem l'adreça
d'Altercat,
www.tercat.net
Ah sí,
clar,
l'altre tema
d'Altercat.
Una cosa curiosa,
avui no és ni un diccionari
ni un vocabulari
que és l'habitual
d'Altercat
però és una cosa important
i és que per primera vegada
l'Altercat ha dit
la versió oficial
de les normes UNE
en català.
Aquestes normes
són unes normes
que tenen
una validesa internacional
i que
diguem que
qui manega aquest tema
és l'Associació Espanyola
de Normalització
i Certificació
amb caràcter
és una cosa
que està a Espanya
però que té
afecte a l'àmbit
de tot l'estat
a la comunitat europea
i també és internacional.
els criteris
les normes
unes són internacionals
en quant a homologació
de productes
de serveis
i de qualsevol cosa
que es pugui fabricar
o vendre
o comercialitzar
hi ha unes normes
internacionals
que són aquestes.
Bé, això
ara el que es fa
aquesta entitat
l'AENOR
l'Associació Espanyola
de Normalització
i Certificació
i el Tercat
han signat un conveni
perquè el Tercat
està fent
la versió catalana
d'aquestes normes
encara que serà
una versió oficial
vàlida
i amb validesa internacional
amb la qual cosa
clar, des del punt de vista
del Tercat
això és important
en quant a l'extensió
de l'ús del català
en l'àmbit
socioeconòmic
i industrial
cosa que sabem
per les coses
que expliquem aquí
sovint
que és
de les que està fluixos
doncs amb aquesta novetat
pràcticament
tanquem un quart de català
no sense anunciar
el que serà
el proper capítol
de les llengües
en perill
el capítol 17
que dedicarem
a tres llengües
dins d'una
podríem dir-ho
dins d'un mateix grup
sí, sí
últimament havíem parlat
de les llengües cèlptiques
britòniques
i eren tres
doncs a les llengües cèlptiques
que són unes altres tres
que són les cèlptiques
gaèliques
en total
les llengües cèlptiques
són sis
totes a l'àmbit
del que seria
la Gran Bretanya
fins ara vam veure
les britòniques
que eren
el bretó
el galès
i el...
espera que m'estic situant
demà
però vam fer un record
i el cornic
doncs ara en tenim tres
que són
el gaèlic irlandès
el gaèlic escoçès
i el gaèlic manx
i vostès diran
on es parla el gaèlic manx
fes un avanç
fàcil
es parla a l'illa de Man
que és una illa
ara m'ho acaben de dir
a la Manxa
la Manxa m'ho acaben d'apuntar
per aquí
doncs no
t'ho han dit malament
no el parlava el Quixote
per favor
no diguin coses
és l'illa de Man
que és una illa
que està al mar d'Irlanda
entre les dues grans illes
entre el Regne Unit i Irlanda
i el gaèlic irlandès
es parla a Irlanda
i el gaèlic escoçès a Escòcia
però de tot això
la setmana que ven
la setmana vinent
i a més parlarem
d'unes webs molt curioses
singulars i divertides
i fins i tot
d'alguna altra cançó
que ha d'anar a Eurovisió
en la propera edició
Enric Garriga
gràcies
dimecres més
adeu-siau