.
Obrim el temps dedicat a les tradicions i cultura popular.
Una setmana més saludem Jordi Batran.
Bon dia, Jordi.
Hola.
Benvingut.
Aviam, aquesta setmana hem de parlar del Carnaval.
Si no parlem aquesta setmana del Carnaval, quan hem de parlar?
Sí, en vam parlar i en vam fer referència la passada setmana,
però el programa d'aquest dimarts té una qualitat especial
i és que no parlem només en Jordi i una servidora,
sinó que tenim convidats de luxe en matèria carnavalera.
Per què?
Perquè gent que, jo què sé, l'experiència que arrossega en temes de Carnaval
i representacions de diferents punts del nostre territori.
saludem la Dolors Soler.
Bon dia, Dolors.
Hola, bon dia.
Carnaval de Reus, ho diem així, en majúscules.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
en penso que hem pogut contactar amb el Jordi Cubillos,
de Sitges, Carnaval de Sitges.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia i bon Carnaval a tothom.
Exactament, igual et desitgem això ara
i després, quan acabi aquesta conversa,
estem pendents d'establir contacte.
Tenim problemes telefònics, no de voluntat de la convidada
ni de nosaltres amb l'Eulàlia Soria,
que és del Carnaval de Vilanova,
tan bon punt estigui disponible.
Parlarem amb ella i saludem l'Enric Parés.
Bon dia, Enric.
Hola, bon dia.
No et presento perquè ja et coneix tothom.
Sí.
Per tant, digues calla, que aprofitarem el temps.
Aprofit el temps, que és interessant.
I per aprofitar el temps, si us sembla,
matem un tema que com que ha de sortir
quan més aviat el traiem, el ventilem
i després ja parlarem dels Carnavals respectius,
que és el tema dels cartells.
En plural, no, Jordi?
Perquè la setmana passada parlàvem de cartell de Reus,
cartell de Valls.
Aquesta setmana s'han anat acumulant cartells
que han crispat els nervis de determinats col·lectius.
La localitat de Roses ha tingut problema amb el cartell.
Mataró també.
Òscar també ha tingut problemes amb el cartell.
El cartell de Valls torna a tenir problemes
perquè van canviar la imatge,
ja vam posar la imatge de dos pallassos
d'aquests, doncs, diguem-ne, de luc tradicional.
Molt coneguts, Perita i Valín.
Perita i Valín.
Molt coneguts.
Ara diuen que es querellen contra els autors
per temes de drets d'imatge
i, a més a més,
un dels regidors de l'Ajuntament de Valls
diu que també es querellarà.
En fi, que aquest Carnaval, jo no sé què està passant,
que s'està judicialitzant per un tema de cartells.
Ni entrem ni sortint,
però, aviam, modestament, innocentment,
ens fem la pregunta.
N'hi ha, per tant?
És que jo no ho sé.
Vosaltres com esteu visquent tot això?
Jo l'única cosa que estic veient...
Amb l'alegria que us caracteritza.
I tant, i tant.
Jo l'única cosa que estic veient
és que som tan importants la gent del Carnaval
que hem desfalcat completament
el problema dels papers de Salamanca.
El problema són els papers dels Carnavals, ara.
El paper del Carnaval.
El paper del Carnaval
és realment el que té més importància
en aquest moment a tota la ciutadania.
Vam, tot Espanya està pendent
només dels papers de Carnaval,
papers de Salamanca, que són això.
Déu-n'hi-do.
Dolors, com estàs?
Ai, molt bé, molt bé, escoltim.
Amb ganes de Carnaval i contenta ja
que ha passat tot i escoltem.
I tant.
La nostra gent de la nostra ciutat
estan tots preparats
i fins i tot se'ls fa una miqueta llar
que esperar el tret ja del dijous vinent,
del dijous d'hora,
per començar el Carnaval
amb ganes i amb força
com ens toca a nosaltres.
Malauradament,
han de dir malauradament,
o no sé com ho he d'expressar això,
doncs bueno, han donat que parlar
amb una cosa, amb un tema
que mai les colles,
que són les pròpies
que van votar aquest cartell,
va haver mai cap mala intenció
d'ofendre en ningú
ni del sentit de cadascú,
de la religió,
el pensament que pugui entranyar.
Ja que la Verge de Misericòrdia
de la nostra ciutat
tothom sabem que és nostra,
la nostra és molt volguda i estimada.
I sempre,
i ho he dit i m'hi cansaré
i ho puc dir i ho inconvingui,
que nosaltres,
les pròpies colles,
l'únic que vam veure el cartell
quan es va votar
per unanimitat
va ser un orgull
de tindre un emblema
molt significatiu
com és la Rosa de Reus
que pertany a l'escut
de la nostra ciutat
el manto de la Verge.
Perquè el dia,
bueno, el dia,
els dies
que van durar
les...
va haver-hi uns actes
l'any passat
que era la coronació
i el centenari
de la Verge
de Misericòrdia
que puja a visitar
la nostra ciutat.
I la majoria,
que has dit,
per no dir tothom,
de les colles de Carnaval,
la nostra ciutat
va participar.
O bé,
portant les flors,
el cavall,
ballant el carresclet,
anant a missa,
cantant els coros,
vull dir,
tots van participar.
Clar,
quan arriba Carnaval
allí ens van veure
tots identificats
amb una cosa
que era ben nostra.
Vull dir,
amb orgull de tindre
el manto de la Verge
al nostre cartell,
però amb orgull
mai per sàtira
ni per escarnir.
L'única cosa
que es va comentar
després va ser
la forma
que es va tractar
la Verge
el seu trasllat
entre Iglesia i Iglesia,
que no va ser adequada
a l'altura
que es mereixia
l'aconteixement
que en aquell moment
s'estava tractant.
simplement això.
Això mai,
en cap moment,
es pot dir
que és una cosa
ni d'escarnir
ni que no volíem.
Simplement és
que no es va fer
els honors
que es mereixia la Verge.
En cap moment
vol dir el contrari.
Després,
després,
el que sí que va passar
és que, clar,
això s'ha tret
de constecs
de tal manera
que no ho podem entendre,
vull dir,
serà molt difícil
entendre-ho.
Nosaltres,
hi va haver molta gent,
ciutadana de carrer,
normal,
que a part del clero,
a part de l'Ajuntament,
a part de tot el que hi va haver,
vull dir,
a veure,
el que nosaltres
vam fer a la Junta de la FRAC
en aquest moment
va haver de decidir
retirar l'emblema
que portava
la discussió
que hi ha hagut,
en aquell moment,
doncs, bueno,
vam creure
com veníem a fer-ho
d'aquesta manera,
vull dir,
en cap moment...
Jo trobo que és important
subratllar
una cosa que has dit
en dues vegades
i és que va ser
el conjunt
de les colles
de Carnaval
les que van votar
aquest cartell.
No va ser una iniciativa
d'una persona
ni dues,
sinó que va estar votat
per tot el col·lectiu
i el conjunt
de les colles.
Em permeteu
que saludi
a l'Eulàlia Sòria
perquè ja la tenim
a l'altre costat
del fil telefònic.
Carnaval de Vilanova,
Eulàlia, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ara tenim a l'altre costat
del fil telefònic,
teníem alguna dificultat.
Com que t'acabes
d'incorporar,
et diré que a Sitges
tenim el Jordi Cubillas,
que crec que us coneixeu?
Sí.
O us hauríeu de conèixer,
si més no?
Bueno, no et pensis,
perquè jo sempre penso
que Sitges queda
per la Costa Brava.
Ah, clar.
Aleshores,
ja s'han saludat
a la Dolors i a l'Enric
a Carnaval Reus i Tarragona.
Jo imagino que no us coneixeu,
perquè per això
quan viviu el Carnaval
com que no sortiu
de casa vostra
no feu molta relació, no?
És que no hi ha temps,
no hi ha temps per tot.
Com és el cartell de Sitges, Jordi?
El cartell de Sitges és...
No ens enganyem,
més aviat lletxot.
Home, per Carnaval
tot s'hi val, no?
Ja està bé.
Precisament per això,
una de les intencions
dels dissenyadors
era precisament crear
aquesta petita controvèrsia
que tothom digués
mira que lleig que és
i ja està,
i ho han aconseguit plenament.
Per tant,
com que per Carnaval
tot s'hi val,
aquí no han tingut altres problemes
que aquest,
una qüestió estètica en tot cas.
Jo, si em permeteu,
volia fer dos comentaris
molt curtets
al respecte d'aquestes polèmiques
de Reus, Mataró, Roses,
Os, Cavalls, etcètera, etcètera,
dels cartells.
Un és que ja fa molts anys
i cíclicament
es reprodueix aquest tema
de si el quadre de la Maja
ha de ser desnuda
o ha de ser vestida.
Si les escultures de Miquel Àngel
havien d'estar tapades o no.
bé, en tot cas,
jo sempre havia sentit a dir
de petitet,
per part del clero
més progressista d'aquella època,
que el pecat no està mai
en la qüestió artística en si,
l'objecte artístic,
sinó que el pecat
està en els ulls de qui s'ho mira.
I llavors és el que rondinen normalment,
no?
I no és que els vulgui dir pecadors
amb els que rondinen,
però ja m'enteneu.
I un altre petit comentari
al respecte del que ha dit l'Enric
d'això dels papers de Salamanca.
Home, l'única diferència
és que els papers de Salamanca
ens els van prendre,
ens els van expoliar,
i en el cas d'aquests cartells
de Carnaval,
jo entenc que els hem perdut
els papers,
ja m'enteneu, eh?
Sí, exacte.
Tot i que circulen molts papers
i aquí tenim aquells comunicats
que van sortint en època de Carnaval,
algun de Tarragona,
algun de Reus,
tots són pecadors, eh, Jordi?
Si més no,
és el que ens han dit sempre,
que tots són pecadors
en aquesta vida.
Sí, sí,
però és molt curiós
que els que passem
per ser pecadors,
els organitzadors
i els que estem involucrats
amb aquests tinglados
carnavalers,
no ens queixem,
a vegades els que es queixen
són els de fora,
bé són coses d'aquelles
que no s'acaben d'entendre.
Eulàlia,
com és el cartell de Vilanova?
No,
el cartell de Vilanova
no és lleig, eh?
Aquest any no hem tingut polèmica
a través del cartell,
no cal patir
perquè la podem tenir
per qualsevol altra cosa, eh?
O sigui,
les polèmiques
s'encenen ràpidament, eh?
Ja sabeu que el Carnaval,
com és aquesta frase
de que per Carnaval
tot s'hi val,
doncs moltíssimes vegades
hi ha teies
que s'encenen,
a més,
molt ràpidament.
És ben veritat
que totes aquestes situacions
de tibentor
entre el Carnaval
i la Quaresma
que ve després
succeeixen, no?
El nostre cartell d'enguany
és d'un pintor vilanovís,
Joaquim Bodesca,
llavors jo crec que descriu
molt bé
què és el nostre Carnaval.
S'hotència molt
el menton
amb una conversera...
No el de la Bèrgia,
no el de la Mare de Déu de Reus, eh?
No, no.
No sempre ens parla de mantus...
Deixeu els mantus, deixeu els mantus.
Tenim mantus sense verge.
Tenim mantus sense verge.
Però bé, no, no, no.
Vull dir, el cartell,
jo crec que aquest any és maco,
té molts colors,
i, bueno,
buscarem la polèmica,
perquè les polèmiques
al Carnaval sempre hi són,
i a part de Reus i Tarragona
i Valls i les Verges,
el Jordi també sap
que els carnavals
de Vilanova i de Sitges
cada any
m'algú a dir, eh?
Sí, sí.
Però aquestes alçades
costa una miqueta
d'entendre,
ja no parlo només dels cartells,
sinó una mica
el que deia l'Eulàlia,
que es necessita
ben poca coseta
perquè sorgeixi
una polèmica.
La festa del Carnaval
a aquestes alçades,
ara direm allò
que diuen
ple segle XXI,
han d'haver-hi polèmiques
amb el Carnaval,
amb una mentalitat
que suposa que tots ja
estem de tornada
de segons quines coses, o...?
Sí, però és que
hi ha algú
que no està de tornada, eh?
Hi ha algú
que encara està
a les cavernes,
a veure,
sense voler personalitzar
cap a cap
col·lectiu concret o no,
però hi ha qui
encara considera
pecat això del condó,
no sé si m'enteneu-ho,
és clar,
una mentalitat
del segle XXI,
bé,
els que tenim
una mentalitat
del segle XXI
no ho veiem gaire,
clar, tot plegat,
però hi ha qui es veu
que no la té,
aquesta mentalitat.
Home, si encara hi ha
qui parla
del pla hidrològic,
imagineu-se
del Carnaval,
perquè deu ser...
Jo penso que és molt més
perquè a mi no és el Carnaval
que el pla hidrològic,
en canvi hi ha sectors
que en parlen
i en puntifiquen,
o sigui que
no s'ha mort
el que la gent
arrasqui
les vestidures.
Jo penso que nosaltres,
tant nosaltres com a Sitges,
el fet que tenim
uns Carnavals centenaris,
sí que potser
ho patim menys,
perquè el temps
ens ha anat, doncs,
habituant més,
que hi ha aquesta setmana
de disbaixa
i totes les nostres societats
l'han acceptat
de bon grat,
perquè, per exemple,
a Vilanova
tothom celebra el Carnaval
i el dia és tothom
en majúscula.
Sempre hi ha
aquell que considera, doncs,
que un arribo,
bueno,
potser va...
Hi ha un pontelo-ponselo
que és una miqueta
pujat de to,
però bé,
no passem
del pujat de to,
però aquests espais
recalcitrants
i aquesta gent
que encara està
posicionada
al segle passat
segueix existint.
Enric ja ha dit
l'Eulàlia,
nosaltres com que
el nostre Carnaval
és centenari...
Ei, jo ja he vist
que posava la cara
a l'Enric
i diu
calla, calla...
No, no, a veure,
li dono una raó
a la majoria de coses,
però m'he de referir
que tota la ciutat
se volquen amb el seu Carnaval,
el que és una desgràcia
que actualment
doncs encara
doncs el clero
i el que no és clero,
és a dir,
les beates de torno,
perquè jo sí que ho puc dir-ho,
doncs que encara
estiguin amb aquestes tonteries
que prefereixin
que hi hagi així del món
i que hi hagi aquestes coses
que estiguin en contra del condó,
que també surt un condó
el cartell vostre,
no han dit res, guaita.
A veure, que nosaltres
no sé si ho sap,
però estem al dia,
perquè el nostre Carnaval
com que fa molts segles que va,
doncs llavors creiem
que també tenim un punt
de...
Bueno, bueno, bueno,
ja està el de Reus aquí
que volen ser...
Ja està liada.
El de Reus que té intenció
de ser capital,
el volen segregar
del de Vilaseca.
A veure, perdoni,
nosaltres ja està fet això, eh?
Bueno, bueno, ja en parlarem.
Capital sempre.
Després de l'himne
que us va encantar,
el diumenge
pels carrers de Reus,
Dolors, em penso que...
Superior,
superior,
me van vindre a rondar
com si fos la túnel.
Això és un honor.
Els de Tarragona
s'han de treure el barret
aquí almenys de Reus,
almenys de la meva part,
perquè amb el fred que feia
en aquell hora al dematí,
de veritat,
és, vamos,
un aplaudiment genial.
És lo natural,
és lo natural.
Tarragona és la capital, no?
Bueno, bueno,
no, això en parlarem
d'aquí no gaire,
però em sembla que aquí
ve un relliscat,
però és igual,
s'ha de donar suport
a que la iniciativa
va ser, vamos...
Bueno, Valtos
dediqueu-se a construir
helicòpteros ara,
que és lo seu, home.
Helicòpteros també, home.
Que el Buix truca...
Que no falti de res, home.
Ja que som capital,
que no falti de res.
A l'Escenari
i al Buix us trucaran
una altra vegada
per comprar-vos helicòpteros
de Reus.
Sí, i Valtos,
aquí baix,
aquí baix,
en aquest tros de port
que tenim de Reus
nostres,
ho farem servir
per aparcar-se allò,
els helicòpteros aquells,
els portavíos.
Digues, Eulàlia.
No, no,
dic que sorprenent
perquè jo em pensava
que Sitges i Vilanova
tenien polèmiques.
Què va,
no, en altres no!
Si sou uns crius,
si Vilanova i Sitges
sou crius encara...
Posem una mica d'ordre,
posem una mica d'ordre.
Jordi, Eulàlia,
aquí diumenge
van fer aquest acte
de germanor,
podríem dir,
en guany a...
No, no és germanor,
perdona,
són pulles directament.
Doncs, bueno,
el cas és que els tarragonins
van anar al barri de Reus,
aquesta capital interior.
No soc objectiva,
Dolors, perdona.
No, no,
t'hem tractat molt bé
aquí a la ràdio
i ho continuarem fent,
però la cosa és la cosa,
eh?
Tu ho entens, oi?
Vostès, perdoni,
que hi estic un gran esforç
amb baixaca
i vaig tan lluny.
Ha vingut, sí.
Però va,
ja he vingut a veure
en el seu territori, també.
Nosaltres, de fet,
de moment no ens anem a rondar, eh?
És el que t'anava a dir ara,
Eulàlia.
Vosaltres, Eulàlia, Jordi,
feu alguna cosa allò conjunta
o no conjunta
o alguna cosa més enllà
de la cosa verbal?
No, aquest any,
de tota manera,
nosaltres des de la FAC
vàrem enviar una carta
a la presidenta Jezebel,
es diu?
Ah, sí,
Jezebel Montanés,
la nova presidenta
de la comissió
després d'un parell d'anys,
un parèntesi,
en què no hi havia
pròpiament president
i les comissions
anaven una mica...
Bé,
estaven dirigides
directament
per la regidoria
de cultura.
quan finalment
doncs han tornat
a nombrar
una comissió cívica
i la presidenta
de la Jezebel Montanés.
Doncs nosaltres
vam enviar una carta
per facilitar-la,
per remarcar
una vegada més
que les dones
al poder,
atès que els dos carnavals
són presidentes
i el seu sugeriment,
d'aquella sugeria
que el dijous gras
no acabaven de resoldre
l'acte
i canviaríeu els nens
amb un bitllet
cap a Vilanova
de tren,
llavors nosaltres
li vam suggerir
que no patís,
que si teníeu
qualsevol problema
per organitzar
el carnaval
nosaltres que en sabíem
tant i que portàvem
tant temps fent-ho
que ja amb molt de gust
aniríem a organitzar
els carnavalers,
eh?
De moment
no ens ha contestat
però estem esperant
i clar,
no cal dir
que convidàvem
a tota la comissió
de Sitges
a que vingués
el millor carnaval
del món
que ara
es peronarem
a Tarragona
a Reus
i Sitges
perquè direm
que el millor
del món
és Vilanova,
no?
Difícil,
difícil,
difícil,
eh?
Si traiem la rata
allà d'aquí...
Difícil,
perquè a Vilanova
també és això
que fem...
També tenen mentons,
no?
Sí,
no sé,
fan algú del caramelo.
Falten verdes.
Només falta un menton,
el caramelo i tot això.
Falten verdes,
falten verdes,
però tenen mentons.
Gràcies a Déu,
eh?
Jordi,
no heu respost la carta?
Bé,
en tot cas,
mala utilització
dels plurals,
mala utilització
dels plurals.
Quan dius
heu respost,
dona la impressió
que quan t'adreces a mi
que jo hi tingui
qualcom a veure
enguany amb l'organització,
doncs no,
doncs no.
Tu com a ciutadà
de Sitges,
com a ciutadà de Sitges.
En tot cas,
no en resposta,
no,
que jo sàpiga...
Però,
Cubillos,
estàs fent un llibre
del carnaval o no?
És veritat que no?
Sí,
és el que em dedico.
Del de Sitges.
És el que em dedico
a matí,
tarda i nit.
Sí,
sí,
en tot cas...
I aquell apartat
que vas comentar
que sortiria
carnaval
als barris,
el poses al final
o no?
No,
hem pensat que no,
perquè,
bé,
no donava,
a veure,
no donava prou prestància
per a la categoria
del llibre.
Estava bé,
però aquells apunts
que vas fer
sobre allò
de la marengada
i tal,
estaven bé.
Hi havia uns apunts
interessants,
que la lectura,
però els companys
del barri
seria interessant.
Sí,
però en tot cas,
mira,
vam decidir una cosa,
que s'ho facin ells,
que s'ho facin ells.
Que s'ho facin el seu llibre,
si volen,
no?
Que no es va quinzena.
És per allò
que m'imagino
que la presidenta
del Carnaval
no vol contestar
perquè una cosa
és tenir la gentilesa
i allò
del savoir-faire,
d'enviar una carta,
més o menys,
però una cosa
és una carta
i l'altra
és anar-los-hi contestant
i anar-los-hi seguint
la corda,
vull dir,
prou feinats estem
com per anar
que s'ho facin,
home,
que s'ho facin.
A part,
també s'ha de dir una cosa,
una cosa que té força,
té força mèrit,
però jo encara
no hi he esbrinat
si és que
era per un motiu,
per un altre
van fer una presentació
al local de la Unió
que va ser una presentació
muda
i no sé si és que tenia
la intenció
de respectar
allò de no fer soroll
o és que realment
no tenien gaire cosa a dir
i encara no he esbrinat
i això.
Detecta una mica
de tensió,
no?,
entre els Carnavals de...
Jo a vosaltres us veig
com a més amics,
més...
Clar,
nosaltres estem més a propis,
podem fer mal,
llavors ens estan per telèfon.
Però bueno,
quan toca,
toca,
no mirem que som amics o no.
Si em toca,
m'agrada a mi,
eh?
A mi ja m'ha de mantenir
el ritme de ser
aquest amic en amic
que ens permet
anar a prendre cafè
sempre que calgui,
però mantenir
aquest punt
de cadascú
i la seva visió,
perquè almenys
vol dir que el Carnaval
és viu
i que ens mantenem
amb aquesta xispa
que cal tenir
per fer bons Carnavals
i per estar
en moviment,
eh?
Que no falti
i que no falti
la xispa aquesta.
No, que no falti,
que no falti.
Clar, no, no,
i és que a més,
això que acabes de dir,
Eulàlia,
és fonamental,
dona,
no és el fet
que hi hagi
un Carnaval únic,
que cada ciutat
tingui el seu Carnaval,
que cada cop
aplegui més persones,
perquè jo imagino
que tots coincidiríeu
que en quant a participació,
no és que creixi cada any,
és que ja no pot créixer més,
probablement,
no?
Sí,
a Tarragona sí,
perquè tenim molts carrers.
Pot créixer més encara?
Ara podem ampliar més.
I a Reus no cal dir-ho.
Reus justet,
perquè té la rotonda aquella.
No, no,
a Reus tenim més rotondes,
si com bé farem
com per la rotonda ara ja.
Ai, per la rotonda,
per la ronda,
perdó.
No, no,
rotonda,
ho has dit més rotonda.
O sigui que no tenim cap problema,
a les rotondes n'hi ha cada 20 metres,
o sigui que...
Sense problema.
Imagina't si pot arribar a durar,
si al damunt donem
per la ronda i per les rotondes,
ja, la pera.
Nosaltres tenim la sort
que no hem d'anar
per les rotondes,
perquè tenim una rambla
com de dos quilòmetres.
Ai, que bonic.
Ai, quin cansament.
Què és el dia?
Valtre sou de Sitges?
No, de Vilanova.
Eulàlia de Vilanova,
el Jordi de Sitges.
El Jordi té un passeig marítim.
Sí.
Llarg.
Sí,
i tot un recorregut
serpentejant
per dins dels carrerons
estrets
del casc antic de la vila
que li donen també
el seu caliu especial,
diguéssim.
Home,
és el que li dóna color, no?
Exacte.
Ai, no, no.
El color li donen
els lluentors.
Que vosaltres sou de lluentors.
El color li donen
els lluentons
i la pluma
i tot plegat
i en tot cas
aquest apropament
del públic
a tocar
de carrosses i comparsos
el que li dona
és calor,
que no és el mateix
que el color.
Li dona calor.
Aquest calor
i aquest caliu
carnavalesc
és el que fa
que encara que les temperatures
en guanyes
preveu que siguin baixíssimes
en previsió
que el diumenge
pugui fins i tot ploure
o neva,
aquí anirem tots
ben calents
i entengueu-ho
pel costat bo
de la paraula,
ben calents.
Només n'hi ha un, eh?
No, no,
això ho senyora de clero,
més al tanto, eh?
Crec que ha de ser
el sentit ampli
de l'escalfor.
Si l'Eulàlia deia, Jordi,
que el Carnaval de Sitges
és el Carnaval allò
d'allotlluantor,
tu deies també
de ploma,
d'escalfor,
el Carnaval de Vilanova,
Eulàlia,
de què és aquest Carnaval?
El vostre Carnaval?
Ja més seriosos,
si podem.
Va,
si podem seriosos.
Podem, si podem.
No gaire,
una miqueta només.
No és un Carnaval
de lluantons.
Jo sempre dic
que el Carnaval de Vilanova
s'ha de viure
i no veure.
Realment,
quan el vius
és quan té sentit.
És molt,
és un Carnaval
de mascarots,
no hi ha
aquestes lluantons,
no hi ha rues
com hi ha sitges,
i nosaltres
l'acte que tenim
més visual,
que verdaderament
crec que aquest sí
que és un acte
radicalment diferent
a tots els altres actes
que es fan de Carnaval,
és el dia
de les comparses.
És el dia
dels carmelos,
que fem guerres
de carmels,
llavors és el dia
més visual.
La resta
és una mica...
El nostre Carnaval
es mou molt
al voltant de la sàtira.
S'activitzem situacions
que hi han hagut
durant tot l'any,
tant arreu de l'estat
com fonamentalment
a la mateixa ciutat nostra,
llavors som una mica més
de fer-ho endintre,
diguem-ne,
no?
Fins i tot
la veritat
és que el dimarts
de Carnaval
que nosaltres fem
el Vidalot
i sitges
fan la rua
de l'extermini,
no té color,
seriosament,
s'ha d'anar a sitges
si vols veure
una rua,
no?
Nosaltres tenim
un Carnaval dimarts
de la gent
de la ciutat
amb mascarots
i que amb
qualsevol
vispresa
ja fa via,
però el vivim
vivim intensament.
No el podem veure
però sí viure.
Dolors,
com és el Carnaval
de Reus?
A veure,
el Carnaval de Reus
és diferent
gairebé
a tots els carnavals
que tenim
a Catalunya.
És participatiu
de la gent
de la nostra ciutat
i és satíric
i per saber
com és el nostre
Carnaval
s'ha de viure
intensament
perquè per molt
que ho puguis explicar
no és un Carnaval
de pluma,
de lluventor,
com en aquest cas
tenen aquí a Tarragona
o tenen a Vironova
o tenen allò.
El nostre és diferent
completament.
a Sitges.
A Sitges.
A Sitges,
val, val, val,
vostès disculpin,
no volia malinterpretar res.
Però, a veure,
que és molt diferent
el nostre.
El nostre és més
del sentit del poble,
vull dir,
a veure,
estem tots amb colles
i tot,
però és satíric
més de la sàtira
i molt participatiu.
Vull dir,
participatiu
en el sentit
de no tanta pluma.
Jordi,
marquem el tema
de la pluma
en el cas de Sitges,
de la lluventor,
podem afegir
alguna cosa més?
Sí,
en podríem afegir
bastantes
i en tot cas
abans el Jordi Bertran
ha comentat
el tema
d'un llibre
que estic preparant,
que és una iniciativa
d'Arola Editors
dins d'una col·lecció
que ja en veu veure
un fa molt poquet,
el va escriure
el propi Jordi Bertran
en els textes,
les fotos van ser
del Rafael López Montné
que era les festes
de Santa Tecla,
doncs dins d'aquesta
mateixa col·lecció
es pretén tirar endavant
el llibre del Carnaval
de Sitges.
Una de les coses
que pretenc
i contesto la teva pregunta
és explicar a tothom
que ho vulgui veure
gràficament
ingressant les fotos
i llegir el text
que a mi se m'ocorreixi
escriure
és que el Carnaval
de Sitges
el més vistós
pot ser
aquesta rua
de l'extermini
del dimarts
però que hi ha
tota una altra sèrie
de carnavals
dins d'aquest carnaval
en què hi ha
tot un apartat satíric
que resta a veure
amb el lluïment
com és tot el periple
del Carnestoltes
hi ha la nova aportació
de fa uns quants anys
que ha anat creixent
i que fa un protagonisme
que és
el personatge
de la reina
hi ha tot l'apartat
de menges
tradicionals
així com a Tarragona
hi pot haver
el xerró tarragoní
la coca de llardons
etcètera
doncs a Sitges
tenim el xató
el xató
que aquí sí
que ens discutim
i ens barallem
amb els de Vironova
per capitalitat
allò de la capitalitat
del xató
etcètera
és a dir
hi ha tot un altre seguit
el més vistós
pot ser això
de la pluma
i el lluïment
però no és únic
i exclusiu
el carnaval
de Sitges
per això
té tot un altre seguit
d'aspectes
molt interessants
i penso que cada cop
s'ha anat aprofundint
més en aquests altres aspectes
que no són solament
el de pluma
i lluïment
ja pel final
perquè el carnaval
no està ranyat
amb la cortesia
la ciutat anfitriona
ha de dir com és
el carnaval de Tarragona
per això t'he deixat
pel final
perquè som educats
Enric
som educats
sí, sí, sí
Estava preocupat
perquè aquí començarà
a tothom a explicar
els seus carnavals
i no podrà explicar el meu
Bé, el carnaval de Tarragona
com a comparcer que soc
puc dir-vos
que per exemple
tots els de Vilanova
els de Sitges i els de Reus
tenim sàtira
tenim lluantons
tenim plumes
tenim rues
tenim enterros
tenim tradicions
tenim begudes
i menjars típics
i a més a més
el que més tenim
és un espectacle
amb moviment
espectacular
de més de 3.000 persones
bellugant-se
i unes 140.000 persones
mirant-ho
és a dir
qui no
vosaltres dieu que
s'ha de viure
nosaltres
aquí a Tarragona
donem l'opció
qui vulgui viure-ho
que ho visqui
i qui vulgui disfrutar
de veure un espectacle
que vingui a Tarragona
perquè si algú és
és un espectacle en moviment
ole
que bé que t'ha quedat
però escolta
la guerra de tomàques
vosaltres no en teniu
i nosaltres sí
Dolors
el millor acte de Reus
avui un Tarragoni
ha d'elogiar
el millor acte de Reus
senyors, senyores
els dilluns al matí
vagin a esmorzar
i dinar
a la plaça
del general
prim
de Reus
perquè veuran
un esmorzar popular
de veritat
poden tastar
les millors especialitats
del camp de Tarragona
en entrepans
i llesques
amb les seves avellanes
i amb la seva botifarra d'ou
i amb les seves arengades
del camp de Tarragona
amb la clotxa
clar
ja ho sabeu vosaltres
ja que els de Tarragona
ve pujeu
a veure si podeu copiar
alguna cosa més
pel vostre carnaval
no patiu
els de Tarragona i Reus
dijous
podeu venir menjar
xató del bo a Vilanova
ah bueno
això també m'agrada
l'agenda no donarem
a l'abasta
dijous
l'agenda de xató
i dilluns
ja anirem
a veure si explicant
haves explicat
han de menjar
han de menjar
i han de menjar
i han de menjar
aquests dies
doncs hem de deixar aquí
no tenim més temps
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
Jordi, Cubillas, Eulàlia, Sòria, Dolors, Soler, Enric Parés
moltíssimes gràcies
bon carnaval
ens anirem retrobant
i acabem escoltant breument
aquest magnífic himne
amb el qual els tarragonins
van rondar
a persones tan honorables
del carnaval de Reus
com la Dolors Soler
gràcies a tots quatre
i bon carnaval
gràcies