Fins demà!
Fins demà!
Partim amb l'Urdes Guibernau. Bon dia, l'Urdes.
Hola, bon dia.
És advocada, probablement els sigui familiar perquè ha participat en el temps que dediquem a parlar del món del dret,
aquest espai que fem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ha canviat, diguem-ne, d'escenari i avui s'incorpora a la tertúlia, li donem la benvinguda
i esperem que no sigui ni de bon tros l'última vegada que ens acompanyi.
Laura Roman, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Veterana ja d'aquesta tertúlia, també podríem dir una mica veterana.
I enmig, diguem-ne, des del punt de vista cronològic, la Sònia Navarro. Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Recordem que la Sònia professionalment treballa de psicòloga i també ja ens ha acompanyat en altres ocasions a la tertúlia.
Esperem que s'incorpori a la tertúlia Coral Laquadrada, que és professora de la Universitat Rovira i Virgili.
Iniciem una tertúlia que, en principi, jo imagino que un dels temes que havia de sortir allò seguint l'actualitat,
que ens afecta poc o molt a tots i veurem si ens afecta poc o molt a tot el tema aquest de la Constitució Europea,
tenint en compte que aquesta passada mitjanit s'ha iniciat la campanya per al referèndum del Via Vim.
Però és que ens hem trobat que aquesta passada, aquestes últimes hores, també han desallotjat aquí a la ciutat de Tarragona,
com sabem, un immoble a la part alta de la ciutat, a tall preventiu, val a dir-ho.
En aquests moments ho sentíem a les 8 del matí en punt en directe, que conversàvem amb el regidor,
el maltinent d'alcalde responsable de l'àrea de territori Jordi Cendra,
que ens comentava que ara aquest matí estan tècnics municipals i els veïns dels immobles,
que van ser desallotjats ahir de la part alta, estan inspeccionant aquests habitatges
per decidir si són segurs i no hi ha perill d'esfundament.
Aquesta inspecció haurà de determinar si els edificis han resultat afectats en la seva estructura
pel moviment de terrenys que es va produir al carrer Comte de Tarragona.
Recordem que dimarts es va trencar una canonada i sembla que tot plegat ha fet això.
Insistim, a tall preventiu s'ha desallotjat.
Aquests veïns han passat la nit a un hotel i clar, irremissiblement tot plegat ens remet
als fets de Barcelona del barri del Carmel, que la veritat ens estan deixant a tots una mica tocats,
si em permeteu l'expressió.
Parlem una miqueta de tot plegat, què us sembla?
Parlem, jo crec que s'ha de parlar, perquè a més aquesta setmana entre el Carmel de Barcelona,
ara aquesta notícia a Tarragona, a Lleida, ahir, si no m'equivoco, va ser ahir, va explotar una bombona de gas.
Víctimes mortals, a més a més.
Víctimes mortals.
I aquest matí s'apuntava que un immoble adjacent a aquest edifici sinistat també s'haurà d'enderrocar.
Em penso que afecta 16 habitatges.
Clar, ha coincidit tot en el temps, sigui com sigui, són d'aquelles situacions que realment et sents molt vulnerable, no?
Jo sobretot és que, clar, des d'un punt de vista tècnic, i tampoc no...
Bé, jo evidentment no puc aportar-me.
Cap dels que estem a la taula entenem des del punt de vista tècnic.
Per tant, clar, qualsevol comentari potser no val la pena ni fer-ho en aquest sentit perquè no som especialistes, no?
Però sí que és veritat que, com a mínim una reflexió que jo crec que l'hauríem de fer tots,
i és que, malauradament, aquestes males notícies sempre acaben afectant a barris i a persones
que, pel fet que siguin, són persones especialment desprotegides o barris especialment deprimits.
Això sí que penso que ha de portar, com a mínim, una reflexió.
Segurament faltaven mesures de seguretat.
Són barris, bé, no és el cas de Tarragona, però sí que és el cas de Lleida i el cas de Barcelona.
Són barris que es van construir quan el boom migratori.
barris que van créixer sense cap, en aquest sentit, sense cap...
Una planificació.
Planificació.
I, per tant, és allà on acabem trobant sempre aquest tipus de notícies desagradables.
Si no hi ha víctimes, doncs on acaba pensant és la vivenda.
Jo més penso que quan ho veus de fora, pensa, si no hi ha víctimes, bueno, és la vivenda.
Però quan ho pateixes tu, casa teva, és part de tu.
I llavors jo penso que sí que no hi ha un ferí.
És un drama, eh?
És un drama.
Ho miris per on ho miris, no hi ha víctimes, afortunadament, però és un drama.
Comentaves el tema de la falta de planificació, dic, per anar aportant més elements a la taula.
Ja avui, doncs, ho hem escoltat a tots els mitjans estar llegint,
doncs ja es comencen a plantejar el tema de les dimissions, de les responsabilitats,
perquè, esclar, tot i que aquests adivitatges es van fer en una època determinada,
abans d'afrontar una obra d'aquestes dimensions, es fan molts estudis geològics i es fan cates i es mira tot això.
I això no és d'aquella època, sinó d'aquesta, que en principi tenim la tècnica suficient i els coneixements suficients per fer tota una sèrie d'estudis.
És un procés que caldrà veure en un futur, però mentrestant avui assistim a imatges gràfiques.
Avui, per exemple, aquí tenim damunt la taula els diaris, m'hi fixaria en el rotatiu del país,
hi ha una fotografia amb una senyora molt gran, una senyora velleta, amb un bolso d'aquells de ràfia i una maleta a la maca.
Dius, aquestes persones tan grans, no?, que s'han de moure amb un nivell.
És una situació realment dramàtica, no?
En el diari de Tarragona hi ha una foto similar, el que passa que hi ha dues senyores, a part d'altra gent.
I jo crec que aquí també hi ha un aspecte que hauríem de destacar i que sortiran aquests dies els mitjans de comunicació contínuament.
La majoria dels barris on passa això, són barris de gent treballadora, humil,
i en aquest cas, per exemple, a Tarragona, la part alta, a part de viure gent jove, bohèmia,
que s'han reformat les cases i que aquests problemes ja probablement no els tindran,
perquè ja al fer les reformes ho han tingut en compte,
hi ha gent gran que no tenen altres recursos i porten tota la vida vivint allí
i realment, a veure, segons consta el diari de Tarragona,
el problema que ha hagut als barris de la part alta,
abans d'avui, era que ja s'havien avisat que hi havia aigües fecals pel carrer,
que hi havia un escape com d'aigua,
vull dir, aquella aigua probablement no és ni d'avui ni d'ahir,
ni de fa un mes, ni de fa dos mesos, potser fa sis mesos,
aquella aigua probablement s'ha anat estancant, ha anat estovant la terra
i ha provocat l'alarma de les grietes i, a veure, els veïns de la part alta es queixen justament d'això,
que fa 3-4 mesos que estan avisant que hi ha vertits d'aigües fecals,
que hi ha aigua pel carrer i que hi ha sortit aigua per diferents zones
i ningú els hi ha fet cas, fins al moment que, segons el que he llegit a la premsa,
van posar fa pocs dies un cartell demanant la dimissió de l'encarregat de l'Ajuntament,
en aquest cas seria el senyor Cendra, del seu càrrec,
donat que no els hi feien cas.
I vull dir, ha hagut de passar el que ningú tenia ganes que passés,
que és que han hagut de desllotjar.
Ha estat a tall preventiu, diguem les coses tal com han succeït que no...
No, ha arribat a l'extrem que ells es queixen que s'han hagut de manifestar
perquè els hi facin una mica de cas.
Jo entenc que aquest extrem no s'hi hauria d'haver arribat,
perquè hi ha moltes vegades que l'Ajuntament ha actuat preventivament
sense necessitat ni d'articles al diari, ni de pancartes al carrer,
ni de cap tipus d'alarma creada pels veïns,
i en aquest cas no ha passat així.
Això ha sortit moltes vegades a la tertulia de la necessitat moltes vegades
que si no hi ha una protesta prèvia no hi ha una tensió
per part de les administracions en general, no? Sònia?
Sí, ara jo estava pensant que en aquests...
No sé si al diari d'ahir o abans d'ahir,
però parlant més del barri del Carmel, no?
Sortia una senyora que deia que realment per molt que els hi paguessin
això no tenia preu, no?
I relacionant-ho amb el que la casa significa per tu, no?
Amb tot allò que tu portes.
Clar, veient aquestes persones tan grans,
quan pensem en el que significa la casa,
l'espai en el que hem viscut sempre, una persona gran,
ja ho significa per tothom, no?
Perquè és la teva vida o part de la teva vida,
però, bueno, realment és un trencament, no?
A nivell ja no només econòmic, que realment s'ho trobaran, no?
Sinó a nivell també personal.
Estan molt perjudicades aquestes persones
i és el que plantejaven i els que es queixaven.
És que, aviam, no hi ha diners per pagar-nos el que estem visquent,
però és que tampoc no tenim clar què és el que passarà
en el futur més immediat amb nosaltres,
els nostres béns i les nostres famílies.
Es queixen d'una lentitud molt gran quant a la resposta, no?
Clar, és que primer haurem de veure si aquestes persones,
precisament pel nivell econòmic,
tindran seguros o seguros correctes.
Sí, sí, particulars.
Exacte, i després, encara que els tinguin,
a veure quin tipus de seguro, què cobreix exactament
i quant de temps triga a arribar a això.
I, mentrestant, aquestes persones probablement no tenen
un nivell econòmic per subsistir
mentre tota la burocràcia va funcionant, no?
Quan coincideixen aquests fets en el temps,
també fa pensar Barcelona, Lleida,
aquesta passada nit de Tarragona,
que no es creï una mena de psicosi, no?
Que moltes vegades tenim aquesta tendència.
La Sònia, com a psicòloga, ho sap, no?
Que les persones som d'aquesta manera.
Com que a casa del meu veí passa,
calla que no passi tan bé a la meva
i es creï una certa psicosi.
Sí, alarma social.
No he imaginat de pensar que pots trobar-te
en la mateixa situació.
Sí.
Jo crec que no és el cas.
No hauria de ser el cas, evidentment.
Jo crec que una casa se passa sent segur.
Però, bueno, és inevitable.
Sobretot, imagino que en determinats barris
que, bueno, fas les comparacions
i penses, això em pot passar a mi.
I què faig?
I després, jo volia també sobrellar una cosa.
que a banda de les pèrdues, evidentment,
de les pèrdues que tens
quan perds una casa i tot això,
després també hi ha una mica
el dany psicològic,
la por que tens a tornar-hi.
Avui feien unes entrevistes
amb gent del Carmel
que ja podia tornar,
que els havien dit els tècnics
que no podrien cap a fer.
I els han dit que podien tornar
i els han tornat a desallotjar.
Efectivament.
Però ara es veu que hi ha uns
que poden tornar i diuen,
bueno, nosaltres no volem tornar,
de moment no volem tornar.
I és casa meva,
i ho tinc tot allà.
Però no...
I deien, entarem,
agafarem les nostres coses.
És curiós, eh?
La sensació que hi ha
hi ha béns materials que et pertanyen
i són per de tu.
Agafarem les nostres coses
i ens pensarem quan tornem.
Vull dir que a banda
jo crec que també hi ha una mica
aquest, no sé si dir
dany psicològic,
això en potser ha de terminaris abans,
però aquesta por
que et torni a passar el mateix.
Sí, sí.
Això és el que estava intentant comentar,
que a part de totes les pèrdues
hi ha tot un trencament
a nivell personal,
psicològic o dany psicològic,
com tu has dit,
però que realment això no es cura.
I això com
qui t'ho paga
i com ho fas, no?
I després penso jo també...
Ara presentarem a la Coral
immediatament
que s'incorporarà a la tertúlia.
Coral Quadrada,
molt bon dia, benvinguda.
Pots seure tranquil·lament,
posar-te còmoda
i així amb un petit titular,
com pots imaginar,
estem parlant dels fets del Carmel
i tot aquest trasbals
d'aquestes famílies.
T'he interromput, Laura, perdona?
No, no, no.
Jo després deia
que imagino que un cop...
Imagino, eh?
Perquè clar, això fins que no us ho vius,
però que un cop superes aquesta por,
ets conscient del que has perdut,
etcètera, etcètera,
imagino que llavors tens la ràbia
de pensar que es podia haver previst allò
i que allò es podia haver evitat, no?
Imagino que després et deu sortir,
no sé, psicològicament,
no sé si és aquest el procés, no?
Però la ràbia de pensar,
bueno, ja ha passat,
ja ho sé que ha passat,
ja sé que he perdut,
ja sé...
En fi, el que sigui.
Però es podia haver evitat això,
es podia haver fet alguna cosa
per no tenir que patir tot això
i imagino que després et queda
com una ràbia en contra de...
En fi, ser responsables.
El primer és veure si...
Que no t'ha passat res amb tu.
Això és la primera.
Després ja comences a mirar
les altres conseqüències, no?
És a dir, si hi ha...
Però això també passa
quan hi ha un accident de cotxe, no?
I és molt més simple
i molt més habitual.
El primer és, bueno,
no t'ha passat res,
doncs no passa res.
I després comences a pensar...
I llavors sí que hi ha la ràbia, no?
Podria haver fet,
no podria haver fet,
a més m'ha quedat el cotxe,
no m'ha quedat...
Doncs imagina't
amb el que és la vivenda.
És que pensar d'això
no només és des del punt materialista
i econòmic,
que és importantíssim, evidentment,
però després hi ha
tots aquells béns en materials
que econòmicament no són valuosos,
però que tenen un valor sentimental
i emocional irreparable.
Fotografies, correspondència,
papers, objectes...
Hi ha tot aquell univers
que va construint la persona
que ho perds en un moment, no?
Hi ha hagut famílies
que ja ho sabem
que no poden ni entrar
a buscar res,
absolutament res,
perquè no es podia entrar,
senzillament.
Clar,
jo imagino
que estan passant
un autèntic calvari
aquestes persones.
Si us permeteu,
hi ha encara una cosa
que jo veig una mica afegida,
no?
Perquè a vegades
hi ha accidents
o desastres, no?
Escolteu
això del tsunami,
per exemple.
Però llavors,
dius,
hi ha com una resignació
perquè hi ha també
el component
de la impotència.
Dius,
no,
no s'hi pot fer res.
Mira,
jo he estat
un mes
a Nicaragua
i realment
quan veus Managua
dius,
mare meva,
però si des dels 72.
El terratrèmol.
Però és que
és del 72
el terratrèmol
i és una cosa
que angoixant,
és espantós,
no?
Però aquí
és diferent
perquè aquí
hi ha
aquella cosa
de dir
això no és
una cosa natural,
això no ha sigut
un terratrèmol,
un maremoto
d'aquests
que diuen,
no, no, no,
això i que aquí
hi ha responsabilitats
de persones
tècniques,
no,
i llavors
doncs dius,
mare meva,
fins a on,
no,
i llavors,
que intervé la mà humana,
exacte,
llavors doncs això
jo crec
que subleva més,
no,
o sigui,
això és el que
produeix més
la ràbia,
perquè l'altre
que és una cosa
terrible,
hi ha la resignació
que deies,
no?
Hi ha,
jo crec,
aquest factor
de resignació
de dir,
no podem fer-hi més,
no,
jo,
jo esclar,
jo quan veig allà
que tenen el volcà,
no,
allà fumejant,
no,
allà,
allà,
esclar,
dius,
bueno,
i això,
no poden evitar-ho,
què passa,
no,
aquí,
però vaja,
hi viuen,
no,
i aquesta convivència,
aquelles cases
que no són res,
perquè fas així,
bufes i cauen,
no,
però,
però hi ha,
però hi ha,
però hi ha,
com repeteixo,
en aquí no,
en aquí no,
en aquí dius,
no és només,
és creixent,
no només tot el que perds,
no és només,
com deies,
Iolanda,
no és només la qüestió material,
sinó que perds,
perds,
a veure,
jo com a historiadora,
perds la memòria,
perds el record,
que és importantíssim per petit que sigui,
per qualsevol persona,
no,
i això és terrible,
però és que a més a més,
ja després la ràbia de dir,
però això no poden,
no es pot fer ben fet,
no,
el temps on estem,
que es controla tot,
que tot es mesura,
no,
les gestions de les crisis,
clar,
després surten un munt d'interrogants
i els ciutadans planteja moltes coses,
sospito que serà argument de properes tertúlies
perquè no crec que el tema es pugui resoldre en poc temps,
avui hi ha un altre argument damunt la taula,
també ineludible,
en parlarem tot allò que vulgueu,
eh,
doncs poc o molt,
perquè el tema de la Constitució Europea,
l'altre dia llegia un,
o veia un acudit del Faro,
no era exactament així,
si l'Andreu Faro ens estàs costant,
que sé que ens escolta a vegades,
si m'equivoco és igual,
però el sentit era aquell
que la Constitució Europea era com el Quixot,
que tothom el coneixia,
però ningú se l'ha llegit,
i em penso que
bastant encertat en aquesta línia,
no,
el tema de la Constitució Europea.
Les jurídiques,
les jurídiques.
Jo que diria,
vosaltres,
vosaltres,
a la classe,
veu alguna cosa?
Sí,
jo l'he llegida,
l'he llegida,
d'acord,
escolta,
ets una convidada d'excepció.
No,
no,
jo l'he llegida.
S'encerà íntegra o a trossets,
com hem fet tots?
Per favor,
per a veure,
una mica...
Com el Quixot,
no,
no,
però de totes formes,
a veure,
vaig fer una ponència,
vaig presentar una ponència.
Aleshores,
jo crec que sí.
I evidentment,
vaig aprofundir,
sobretot,
perquè era una trobada,
i això va ser el novembre passat,
era una trobada a Sevilla,
sobre els grups,
d'estudis de gènere
a les universitats espanyoles,
davant
a l'espai superior europeu.
Esclar,
evidentment,
on allà,
tu tenies que mirar
una mica amb l'opera,
i sobretot,
la qüestió,
evidentment,
no em vaig entrar ni una línia
que el representava
per educació
a tots els nivells,
no?
I em vaig quedar bastant esgarrifada,
bastant.
Però després,
vaig pensar,
bueno,
milla més,
no?,
perquè potser hi ha alguna altra cosa
per aquí,
no?,
i com més llegia,
més esgarrifada estava.
Vull dir,
jo no sé,
perquè potser sóc jo
que sóc tendenciosa
o partidista
o parcial,
no sé què sóc,
però jo,
a veure si això,
encara que parlin de ciutadans
i ciutadanes,
no sé què,
lèxic el cuiden,
no?,
però després,
després res,
vull dir,
és com...
Com la sintetitzaries?
Superficial.
Sota el teu punt de vista?
És mercantilista,
és una cosa que ens han convertit
en mercaderies,
és que jo em converteixo
en un sac de patates
i llavors,
evidentment,
aspiro a ser alguna cosa més
i que se'n tracti d'alguna manera.
d'un nom...
L'heu treballat a la facultat.
A veure,
és evident
que una de les crítiques fortes
que es fa a la Constitució Europea
és la seva manca,
diguem-ne,
la sensibilitat social.
Diuen que és la Constitució de l'euro,
no?
Així,
de manera molt popular.
És la seva manca,
per dir-ho d'alguna manera,
de sensibilitat social,
que es pot traduir en gènere
o en el que sigui, no?
De tota manera,
jo tinc l'explicació
i possiblement
no és una explicació suficient,
però,
clar,
no hem de recordar,
i no hem d'oblidar en tot cas
quin és l'origen
de la Unió Europea,
comunitats europees,
és un origen
purament econòmic.
Que això no significa
que no es pugui avançar
en altres àmbits,
però és veritat
que es va intentar construir
una organització internacional
amb uns objectius clars
que eren econòmics,
llibertat de moviment,
de persones,
de béns,
de serveis.
Això és el nucli fort
de la Unió Europea
i això segueix sent
el nucli fort
de la Unió Europea.
Clar,
què fa aquesta Constitució?
que no és una Constitució
i tu ho sabres molt bé,
això és un tractat internacional
que li posem el nom de Constitució
a nos quedamos tan anjos
i això li sona a tothom molt bé.
Això és un tractat internacional
que intenta,
jo crec,
què penso?
Simplificar,
corregir,
harmonitzar
el que fins ara teníem,
per tant,
sense aportar
grans innovacions.
Per tant,
jo comprenc
totes les crítiques
que es fan,
manca de protecció social,
manca de reconeixement
de,
suposent,
del català,
en fi,
moltes de les reivindicacions
que es fan,
però...
Un petit parèntesi,
trobo que és molt interessant
el que està explicant la Laura,
en tot cas,
el que manca és que
no ens ha...
És a dir,
que no se li hauria de dir
Constitució,
probablement.
Això és evident.
I que no,
i que de dir,
no, no,
si cal ja farem una altra cosa
per mirar pels drets
de les persones,
però escolti,
aquí estem parlant
d'economia estrictament
i potser ens ho prendríem,
doncs com a menys...
Economia estrictament no,
tampoc.
Perquè té unes conseqüències
socials, això.
Tampoc no,
perquè a més a més,
després hi ha un component
militarista
tremendo, eh?
Vull dir,
que si només fos economia,
mira, escolta,
també van començar.
És significatiu,
evidentment,
que la primera cosa
que ens hagi unit
ha sigut la moneda.
I d'aquí anem endavant,
eh?
Anem endavant.
Això és simbòlic per mi.
Però és que després,
una altra anterior,
que ja no ens en recordem,
és aquella de
ja no hi haurà fronteres,
eh?
Ja no hi haurà fronteres,
evidentment,
perquè hem de passejar-nos tots
un costat a l'altre,
com el sac de patates
o com qualsevol mercaderia,
X, la que sigui.
Molt bé.
Però ara no,
les fronteres ja les tornem a posar.
No per nosaltres,
sinó perquè no ens interessa
que vingui segons qui,
de segons quin lloc, eh?
Ens interessen de segons quina manera.
Si no, no.
O sigui que aquí ja tenim
una merda
realment
de projecció
social
espantosa.
Però després,
ens cuida molt, molt
de la nostra autodefensa
i de militaritzar-nos.
I jo, com a dona
i com a feminista
i que estic en contra de la guerra,
tot això no m'interessa.
I com que ja ho he dit
i ha sortit al diari
que votaré que no
i que a més faig campanya
perquè la gent voti que no.
I que ells llegeixi,
que llegeixi una mica.
Perquè ahir jo parlava
amb una persona...
És perfectament legítim
fer campanya pel no i pel sí,
per tant.
Jo parlava amb una persona
d'un partit polític,
que no diré quin,
perquè no estic aquí
per anar parlant de segons,
eh?
Que em van dir,
oh, és que a nosaltres
va venir tal persona
i ens ho va explicar
que tan bé
que ens ho va convèncer
i nosaltres votem.
I jo dic, ah, estupendo.
Dic, i vosaltres,
perquè vingui un...
Esclar, llavors,
doncs això és com
el lejano este, no?
Que ve aquell
de la pòssima meravellosa
i diu,
compra'm això, no?
El curandero
i que t'ho curaré tot.
I tu t'ho creus?
Fillet,
doncs escolta,
també podem llegir una mica
és espantós,
és farragós,
és pagant,
és una cosa indigerible.
Però bueno,
hem de fer un esforç.
I hi ha una cosa
que estic d'acord amb tu,
amb d'altres, no?
Però amb aquesta sí,
és la gran desinformació.
Vull dir,
és la primera persona
que conec
i hi he parlat
i a part d'aquests dies
sapiguem que hi havia,
entrava en vigor,
començava la campanya electoral,
dic,
vaja a fer una mica
de sondeig,
a veure,
la gent què ha fet.
I gent amb estudis universitaris,
ja no et parlo de gent
que potser
li rellisca totalment
el fet
que s'aprovi
o no una Constitució
amb el que li interessa
és que li portin,
que li arreglin l'atur,
que li arreglin els problemes socials,
de barri,
bé,
problemes més locals.
Però parlant amb gent
i vaig preguntant
i ningú sap llegir
la Constitució Europea,
ningú sap,
no, a veure,
ja no dic llegir,
perquè llegir jo
no me l'he llegit sencera,
com he dit abans,
igual que el Quixot,
me l'he llegit a trossos.
És que no saben ni el que hi ha,
és que no saben ni el que és,
vull dir,
no saben ni
ni que
dintre de la Constitució Europea
és com un conglomerat
de,
és com una
com una recopilació
de tots els tractats europeus,
de tots els continguts dels tractats,
dels drets,
i a part damunt
hi ha una carta
de drets fonamentals,
que a veure,
pel que estàs dient tu,
que te l'has llegit millor,
els drets fonamentals
els passa així com de
per damunt, no?
Però a veure,
crec que també
hauríem de pensar...
Són,
a veure,
és,
jo crec que
hi són,
hi són,
però,
a veure,
una cosa és
que anar a la lletra de la llei
i de l'altra
a l'aplicació de la llei.
Laura,
tu,
això és mòsic,
que hi sigui
com a bones intencions,
em sembla molt bé,
no,
es faltaria que a sobre
diguessin que no.
Però està en la línia
de tots els textos
d'aquestes característiques,
vull dir,
no varia.
Quan a la carta de drets,
efectivament,
el nivell de drets
reconeguts en aquesta
Constitució Europea
és similar al de
qualsevol Constitució Europea
o a les declaracions
internacionals.
El problema dels drets,
jo sempre ho dic,
no és que una carta
o una Constitució
o un tractat internacional
reculli els drets,
és un problema
de garanties.
A tu et podem dir
que tu tens dret
a l'habitatge,
a una feina,
etcètera,
però si tu no tens
recursos després
i no ens enganyem
jurisdiccionals
davant dels tribunals
per defensar la vulneració
possible d'aquell dret,
vull dir,
no serveix per res.
Hi ha un aspecte
que jo no l'he sentit dir
i és el tema
que havien de l'utilitat,
l'eficàcia
d'aquest referèndum.
D'entrada,
no tots els països europeus
faran referèndum,
no tots,
només alguns.
I evidentment
no és vinculant,
això no ho oblidem,
que nosaltres
podem opinar,
podem votar,
podem dir,
però al final
ni de bon tros
no tenim ni l'última
ni la primera paraula
en aquest sentit.
Això sí que s'hauria de dir
perquè em penso
que a vegades s'oblida també.
Jo crec que això
és una propaganda política
simplement per dir
que opineu sobre un aspecte
determinat
com pot ser la Constitució Europea.
A veure què penseu.
Però el govern
ja té la idea
formada prèviament
i preconstituïda
que ells ja estan d'acord
amb la Constitució Europea
i que la tiraran endavant.
I a veure,
em sembla que era ahir a la nit
amb alguna tertúlia
de la 2,
no sé quina tertúlia
vaig sentir,
que deien
a veure,
el referèndum
té un efecte
no vinculant
i que a veure,
que si surtis...
Llavors la gent preguntava
i si surt que no?
I si la gent,
tots els espanyols
o la majoria,
surten que no volen,
què passarà?
Perquè realment
les Corts són els que decideixen
si sí o si no.
Llavors jo crec que aquí,
que no crec que ens trobem
en aquesta situació
dinat que hi haurà molta gent
que no anirà a votar
i hi ha gent que no sap
que votar i votarà que sí
per votar alguna cosa
perquè és el que barles amb tothom.
Ah, a mi tant me fa,
jo votaré que sí.
Però ja com allò de la OTAN no
o la OTAN sí,
quan fa uns anys
va haver-hi el referèndum
de la OTAN,
doncs jo crec que és
tres quarts del mateix.
Jo apunto una cosa
del que tu has dit
que no...
Penso que no és així.
A veure, tu dius
que el govern ja sap
el que ha de fer
o ja sap quina posició
té d'haver en la Constitució Europea.
Afortunadament.
És que si no sé així,
malament anem.
El govern és el que ha intervingut
en aquest procés
de construcció europea,
ara aquest govern,
abans l'altre,
el que ha intervingut
en l'elaboració
de la Constitució Europea
i per tant,
afortunadament
el govern sap el que vol.
És que malament aniríem
si ara tinguéssim un govern
que ens digués
mira, els poso aquí
una Constitució per a mi,
no em pregunteu
perquè jo no tinc cap opinió
i ja...
Decidiu vosaltres.
Vull dir, això ha de ser així,
penso jo, eh?
No, no, estic amb tu totalment.
Això ha de ser així.
Una altra cosa
és que hi hagi desinformació,
que els ciutadans
no coneguin la Constitució Europea.
Penso que aquesta Constitució,
tal com està plantejada,
tal com serà elaborat,
serà desconeguda.
No ara.
Sempre.
Sempre.
Però és que no és un problema
la Constitució.
És que m'agradaria preguntar
als ciutadans
què en saben de la Unió Europea.
Ara sembla que
ningú s'ha pres de la Constitució Europea.
Bueno, i qui sap
alguna cosa de la Unió Europea
i què sap com es prenen decisions?
Jo faria una pregunta també,
una altra pregunta.
La gent s'ha llegit
la Constitució Espanyola.
Jo ho anava a dir ara també.
És un moment que li diuen.
La gent tampoc sap
el que passa aquí.
L'estatut, l'estatut.
L'estatut.
S'està parlant
de reforma constitucional aquí
i no la coneixen.
El Plani Barretxe.
Què s'ha llegit avui?
Qui sap el que és el Plani Barretxe?
Tothom és capaç de criticar
o d'Apullar el Plani Barretxe.
Estic segura
que ningú se l'ha llegit.
I després penso també
que és veritat
que es poden fer
moltes crítiques sectorials
a la Constitució Europea.
Jo penso que realment
hi ha un dèficit social.
Però també és veritat
que tu agafes
qualsevol text constitucional
o qualsevol tractat internacional
i pots fer-hi crítiques.
Tu agafes la Constitució Europea
i segur que hi ha coses que dius
bueno, aquí ens hem quedat curts,
aquí falten coses,
aquí m'agradaria que hagués dit això.
Evidentment,
també amb aquest tractat internacional,
amb aquesta Constitució Europea.
Sobretot perquè m'és molt més extensa.
És que és impossible
que algú llegi això.
I per llegir-ho
i comprendre
el que significa
tot allò que passa,
bueno, això ja és...
Sí, és la monda.
Clar.
Per tant,
jo crec que també...
Hem d'intentar,
sí que és veritat,
criticar el que s'ha de criticar,
però també posar-nos,
contextualitzar una mica
davant de què estem,
quina és la posició del ciutadà,
no només davant d'això,
d'altres coses.
Què sembla que ara el ciutadà
l'únic que no sap
és sobre la Constitució Europea.
Doncs tots,
i jo m'hi poso,
no sabem de moltes coses.
I a vegades donem el nostre consentiment,
tàcit o explícit,
però el donem
perquè suposem
que jo,
que desconeixo més o menys,
anirà bé...
Per aquí no hi ha una mica
de demanda de falta d'interès,
perquè al final votarem
o decidirem
en funció d'allò
que ens digui algú,
que més o menys
pot coincidir
ideològicament amb nosaltres,
però no sé si votarem
en consciència
després de fer fet
una lectura
i una anàlisi crítica
d'allò que no decidim,
però sí que hem de donar
la nostra opinió.
Sospito que farem una mica
el que fem sempre,
deixar-nos emportar
una miqueta
pel nostre guru de capçalera
i permeteu-me la...
Sí, sí, sí.
La explicació.
L'explicació que em va donar
aquesta persona
que és militant d'un partit
em va dir
és que van portar un
que defensava el sí
i l'altre que defensava el no.
I esclar,
el que defensava el sí
és un orador tan brillant,
tu ja ho saps,
tu ja el coneixes...
Llavors, esclar,
jo, que també faig oratòria,
no?
Laura també la fem,
i dic, bueno...
Llavors, doncs jo a vegades
també els dic als alumnes,
dic, a veure,
com que esteu aquí,
jo tinc aquest poder
de...
a sobre vostre,
perquè està claríssim,
us puc explicar mentides
una darrere a l'altra
i vosaltres aquí
tan aficionats
agafant apunts
perquè resulta
que no esteu
no esteu processant res
del que jo us estic dient
i això és una cosa
que jo dic,
doncs llavors ve un
que és això del símil,
no?
De la pòssima màgica,
no?
Bueno,
doncs com que en sap de parlar,
doncs votarem
perquè aquest senyor
en sap de parlar.
És que és una cosa
que dius...
I això són militants
de perdits polítics,
vull dir que tenen
almenys un cert interès.
Ara imagina't tu
aquell que no li va
ni li ve,
doncs què?
Vull dir,
a veure,
jo auguro,
m'imagino,
una gran abstenció
també perquè la gent
arriba a un punt
doncs que dius,
mira,
també es cansa,
la gent es cansa.
d'anar a votar.
D'anar a votar
es cansa també.
I jo crec que són moltes
i que això sembla
que ens quedi molt lluny
també aquest desconeixement
de dir,
està lluny,
sí,
però a veure que
està per sobre
del nostre govern
i per tots els governs,
vull dir que aquí
hi ha una transcendència
importantíssima.
I hem de saber
al final,
al final,
al final,
qui pren les decisions
realment importants
de les societats,
no?
I per tant,
això s'ha de mirar
una mica més enllà
de l'àmbit més local
i més pròxim
que en definitiva
es prenguen molt lluny
les decisions,
no?
Jo de tota manera,
escolta Nora Coral,
penso que
el ciutadà,
l'elector,
el que anirà a votar
el referèndum,
sí que li podem demanar
interès,
li podem demanar
que s'esforci una mica
en buscar informació,
el que vulguis,
però hi ha certes coses
que jo penso
que tampoc s'han de demanar.
Com hem de demanar
a tothom que vagi
al referèndum
que sàpiga
de què va la Constitució,
que sàpiga
quins són els continguts?
Se'ns acumula la feina,
a l'hora.
Què necessitem
per preparar el referèndum?
30 segons, Sònia,
perdona'm.
No,
estem parlant aquí,
sembla que
les tres estan molt posades,
no he obert la boca
en aquest tema,
però estava pensant,
estem fent
com un gran massa
que realment
ningú se l'ha llegit,
ningú...
Però això no és una cosa
que estigui passant
en aquest tema,
això és una cosa
molt més generalitzada,
diria jo.
I a part,
estem en l'era
de la informació
desinformada totalment,
és a dir,
donem per suposat
que com que tot ho tenim
tan a l'abast,
tots estem assabentats
de tot,
i jo crec precisament
que és tot el contrari.
A la majoria de gent
li importa el seu món
habitual,
diari,
quotidià,
i no li expliques.
No tenim més temps,
són les 10 les notícies.
Senyores,
gràcies,
fins la propera.