Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, doncs, l'Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui l'Enric, aviam, qui avisa no és traïdor, que diria aquell,
i l'Enric ja va avisar que aquesta setmana faria un especial Sant Jordi 2005
i que plantejaria aquest espai com una diada per reivindicar la llengua i la cultura catalanes.
Esclar.
Per tant, trenquem una miqueta, només una mica l'esquema.
No, no el trenquem, es pot normalitzar la cosa.
Avui no tindran aquesta bonica secció de les llengües en perill, per exemple, però bé.
I encara que sigui un especial Sant Jordi, no parlaré de literatura.
No, perquè ja en parlem.
Ja se'n parla molt.
Jo parlaré de coses més de la cosa de la normalització de la llengua
i de coses, diguem, de lingüística, més que no pas de literatura.
De literatura n'hi ha moltíssima, però de lingüística i d'això, no tant.
Per exemple, el dia de Sant Jordi, de ben segur que és un dia i que trobarem molts escenaris
injustament per incidir en aquesta campanya de Dona Corda al Català.
En aquest sentit, ara ho apuntarem, que trobaran molt de material promocional a la Rambla aquell dia, eh, Enric?
Sí, de fet, tothom està, suposo que tothom recorda la campanya de Dona Corda al Català,
que no s'ha acabat, sinó que va per fases.
Però descansa, està en repòs.
Estàvem amb una certa letargia, però aquesta setmana s'ha despertat tot,
perquè era el que estava previst, que de cara a Sant Jordi,
que és una nova embranzida potent i considerable de la campanya d'Dona Corda al Català.
I de manera que tenim una sèrie de coses noves, hi ha coses noves, materials nous de la campanya.
Tenim aquí un mostari que ens ha portat.
He portat un mostari.
Pensen que ho diem de broma.
Mira.
No, pesa molt, pesa molt.
Com pesa, mira quants paquets.
Tenim de tot.
Explica'm-hi.
Tenim uns globus...
Tenim uns globus amb la icona de la queta i la bafarada de Dona Corda al Català,
que es distribuiran a la Rambla en dos punts.
Per una banda, a l'estand de Tarragona Ràdio, tot el material que ara explicarem n'hi haurà i es podrà recollir.
I per l'altra banda, lògicament, com que hi ha un stand institucional...
Ho trec de la taula, eh?
Com que ja hem fet una mica el gest allò, perquè vegin que és veritat que ho tenim.
Que no ens mossegui alguna boca d'aquestes.
Com que hi ha un stand institucional, que és la jaima dels escriptors, que l'organitzen, doncs l'organitza l'Ajuntament, el col·lectiu d'escriptors d'alcalde de Tarragona, el Departament de Filologia Catalana de l'Universitat de Ruguay de Gili.
Ara en parlarem d'això, de la filologia catalana, eh?
Ui, i no ve, precisament.
I amb mals avaranys.
Escola de Lletres de Tarragona i Gremi de Llibreters de Tarragona.
Tot això, a la jaima dels escriptors, hi haurà, entre altres coses de totes les que hi haurà dels escriptors, el Centre de Nubalització Lingüística hi aportarà tot aquest material, que són els globus que acabo de comentar, hi haurà uns quants milers.
Però també hi ha una altra de les coses noves que hi ha, és uns punts de llibre amb la icona de l'aqueta i la bafarada de la dona corda al català, i també encara hi ha dues coses més.
Són punts de llibre d'aquells mimant, de manera que no es mouen i no es perden, i hi ha la icona de l'aqueta amb dona corda al català, el lema principal davant, però al darrere hi ha els altres tres lemes.
Si m'equivoco, tothom de començar, per començar a parlar en català i l'altre.
Això, hem dit els globus, hem dit els punts de llibre, tot això parlem sempre de milers, eh?
Perquè en un dia com aquest hem d'anar per milers.
També hi haurà milers d'adesius, aquells d'adesius que ja són més coneguts, perquè ja fa temps que els repartim i continuem repartint,
que són uns adhesius quadradets amb la icona, amb l'aqueta, salterina i l'ema, i què em deixo?
Cartells, cartells.
Els cartells, n'hi ha quatre tipus de cartells, doncs també n'hi haurà a l'estant dels escriptors i també el de Tarragona Ràdios podran recollir tot aquest material.
Evidentment, passat Sant Jordi, d'aquest material tot el que ens quedi continuarem repartint-lo des del Centre de Normalització Lingüística,
que a l'antiga audiència la passa al Pallol, i no he dit fins ara, no he parlat fins ara de la boca pròpiament,
la que salta, la que se li dona corda d'aquesta, ara, avui, per Sant Jordi, no n'hi haurà.
Però sí que pròximament les rebrem i les podrem començar a repartir des de l'oficina
i també des d'una cosa, que no sé si la podem anunciar encara o no, que es farà.
Jo crec que podríem dir que pròximament en aquesta cintoria, en aquestes pantalles, en aquest mateix espai,
farem alguna cosa que requerirà la participació dels oients i que farà que els farem alguns regals.
Per exemple?
No diem res més.
Fins aquí podem llegir.
El mes de maig, el mes de les flors?
El mes de, sí.
Doncs vinga.
I de la primavera plena.
Ja donarem més detalls, però la veritat és que serà una experiència que pot estar bé.
Ja en parlarem.
Doncs a la Jaima poden anar a buscar tot aquest material a l'estand de Tarragona Ràdio.
Nosaltres estarem, si la Jaima està ubicada més o menys a l'alçada del Col·legi de les Teresines,
nosaltres estarem a l'alçada del Teatre Metropol, com fem gairebé cada any.
Estarem allà, farem programa en directe, regalarem moltes coses i entre tots aquests regals serà tot aquest material promocional de la campanya de donar corda al català.
Sí.
Això és molt bonic.
Ara ve la part negativa.
La cosa que no és tan bonica, perquè de fet ens hem quedat una mica esturats.
quan hem vist aquest matí, en un mitjà en el diari Alpont concretament,
llegíem que el Consell de Coordinació Universitària, és un organisme estatal,
proposa suprimir les titulacions de Filologia Catalana i d'Humanitats.
Ens hem quedat una mica parats i hem dit, calla, que ho llegirem més profundament,
que segur que això és el titular, que és una mica enganyós.
No, no, realment s'ho planteja.
La proposta està damunt la taula i és aquesta.
Una altra cosa, a veure, pel diari...
Una altra cosa és que s'arribi a fer, perquè clar...
Els diaris en paper ha sortit avui, però els diaris electrònics, digitals,
tipus notícies, raco-cadal i tot això, ja fa dies que es remenava
i que ja s'intuïa tot això, ja s'anunciava.
La cosa és aquesta, hi ha una subcomissió d'Humanitats,
d'aquest Consell de Coordinació Universitària,
del Ministeri d'Educació i no sé què més, com es diu, si és que es diu encara,
ha fet una proposta que, en vistes a l'elaboració del mapa d'ensenyaments
del futur espai europeu, és a dir, allò del mapa a Bolònia,
allò que el món universitari coneix com el mapa a Bolònia
o el projecte a Bolònia de les futures universitats europees,
doncs bé, la subcomissió d'Humanitats del Ministeri Espanyol d'Educació
o no sé què, una de les coses que proposen és suprimir,
suprimir tal qual, la filologia catalana
i també les carreres, la llicenciatura com a tal d'Humanitats.
Llavors, proposen, el que ara són estudis de llengua i literatura catalana,
proposen que es difuminin en una cosa que seria un ensenyament
de graduat en llengües i cultures modernes,
en què també s'inclouria...
Graduat en llengües, en plural, vull dir,
que no tindries aquesta especialització,
que és una filologia concreta d'una llengua, no?
No, tindríem el graduat en llengües i cultures modernes,
en què hi hauria també el gallec, el basc, l'italià i l'alemany.
En canvi, però, atenció, cosa curiosa,
aquesta subcomissió sí que proposa que es mantingui
els estudis de llengua espanyola,
és a dir, que es mantingui la filologia espanyola, sí,
la ferida al castellà, esclar.
En canvi, les altres llengües aquestes que són...
S'engloben dins d'una única llicenciatura.
Sí, ens posen al mateix nivell que l'alemany i l'italià,
en aquest sentit.
És a dir, que tu sortiries amb una titulació
especialista filòleg en alemà, en esquerda...
No, jo suposo que hi hauria...
Diferents especialitzacions.
Una branca inicial comuna, com sempre hi és en filologia,
hi ha els primers processos...
I després hi ha l'especialització.
I després ja et passa d'anar per una o altra,
suposo que aniria per aquí, però vaja,
aquesta és que hi ha una important diferència entre filologia espanyola
i la resta, que són modernes i llengües i cultures modernes.
L'altre, el tema de les humanitats, doncs igual,
com que es veu que la subcomissió opina que això és una cosa
que va en decadència, doncs no cal.
I llavors...
I més que anirà...
Sí, i unificarien història i història de l'art
en una sola carrera, com era fa 25 anys o així aproximadament.
La cosa, evidentment, des de les universitats catalanes
s'hi està totalment en contra, tot això,
i en el cas que ens afecta, per exemple,
el rector de la Universitat Rurió Vigili,
que és el que ens toca aquí,
considera imprescindible que a l'estat hi hagi
llicenciatures de les quatre llengües oficials.
És una postura bastant diferent
la de les universitats catalanes
o el rector de la URB
del que es proposa a Madrid
aquesta subcomissió.
Bé, som optimistes de mena
i subrallem que això és una proposta.
És una proposta i esperem que...
Ja veurem què passa.
Com ha passat altres vegades, a lo millor només és un globus honda
a veure si aixeca masses ampolles o no
i potser s'acabarà desfent.
Ja veurem.
Més notícies.
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana,
coneguda com a FOL, que s'ha constituït a Tortosa.
Sí, avui anem d'una de freda d'una de calenta.
Aquesta és bona.
És bona, doncs això.
El dissabte passat es va constituir a Tortosa,
després direm per què,
la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana,
en la qual s'apleguen una quarantena d'entitats
de tots els països catalans.
I aquesta és una de les diferències importants
amb, per exemple, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua
o la Plataforma per la Llengua,
entitats de les quals ara parlarem
perquè de cara a Sant Jordi fan actes reivindicatius.
Però doncs, aquesta, la novetat és que engloba
entitats de tot l'arc dels països catalans.
De manera que a Tortosa, dissabte passat,
hi van anar representants d'Escola Valenciana
de la Federació d'Associacions per la Llengua,
que dèiem ara,
joves de Mallorca per la Llengua,
la Plataforma per la Llengua d'Ibissa i Formentera,
Institució Cultural de la Franja de Ponent,
Associació Cultural del Matarranya
i els de veu pròpia, atenció també, veu pròpia.
Intenció d'aquesta entitat,
sumar esforços per guanyar efectivitat
en l'extensió de l'ús social del català
i en la defensa de la unitat de la llengua.
I per què a Tortosa?
Doncs Tortosa, entre altres coses,
ja fa temps que, des d'aquí ho sabem,
en altres llocs potser no tant,
però des d'aquí d'Aragona sí que està molt clar
i que sempre s'ha reivindicat en el tema de la llengua,
que Tortosa justament està a la cruïlla estratègica
dels tres grans territoris de l'antiga corona d'Aragó
i també està a la cruïlla dialectal,
la cruïlla dialectal de tots els grans dialectes
de l'occidental i l'oriental,
del nord, del sud i del més enllà.
Per tant, és una situació,
des del punt de vista lingüístic,
lingüístic, des del punt de vista dialectal
i des del punt de vista geolingüístic estratègic,
és el lloc ideal perquè això es fes allà
i evidentment la seu estarà a Tortosa.
Tenen una web, que de moment ja dic ara
que només està, és incipient,
només hi funcionen els fòrums,
però és molt senzilla de trobar,
és 3bw.folk, F-O-L-C, atenció, no amb K, eh?,
amb C, de llengua catalana,
.info.
Aquesta web, de moment ja us dic només hi ha els fòrums,
però anirà creixent
i suposo que serà de les que consultarem sovint.
Molt bé, obrim ja el capítol de reivindicacions,
aprofitant aquest Sant Jordi,
doncs, per exemple,
Actes Reivindicatius,
la plataforma per la llengua,
utilitza la llengua català pont de cultures,
és el lema que es posa en marxa
i en dansa aquests dies, no?
Sí, efectivament,
utilitza la llengua és el lema dels actes
que organitza la plataforma per la llengua,
ho diguem bé, sí,
la plataforma per la llengua,
evidentment la majoria d'actes es fan a Barcelona,
es fan a la plaça Catalunya, etcètera,
una de les coses destacades que fan
és el català pont de cultures,
que és un espectacle,
és un espectacle musical
que es farà a la plaça Catalunya
i que vindrà a ser una mica l'entremeso
el pròleg o els taloners
del després el macroconcert
que hi ha al Palau Sant Jordi a la nit,
que comença a dos quarts de vuit
perquè hi ha cinc o sis grups,
després també en parlarem,
i, evidentment,
la plataforma per la llengua
també és una de les entitats
organitzadores d'aquest concert.
Una altra de les entitats que tenim
és la coordinadora
d'associacions per la llengua.
Aquests organitzen una manifestació
que sortirà a dos quarts de sis
de la plaça Universitat de Barcelona,
naturalment,
tot això sempre passa allà,
i el lema de la manifestació serà
el català única llengua oficial,
una altra de les coses
que es reivindiquen en aquesta jornada.
I després allò de la comissió
el 23 d'abril,
que ahir també van estar a Tarragona
per presentar aquest acte,
sota l'ema genèric
de Vint al Sant Jordi
per la cultura en català.
Exacte,
i aquest és el famós concert
del Palau Sant Jordi
d'enguany
que s'organitza
des d'aquesta comissió
impulsada per la Betafodona
per la llengua,
Acció Cultural del País Valencià,
Coordinadora d'Associacions
per la Llengua,
Òmnium Cultural i Obre Cultural
Balear,
tots aquests són els que organitzen això.
Hi ha un manifest
que no sé si tindrem temps de llegir-lo,
no el llegirem.
Si algú el vol llegir,
pot anar a la web.
Com és de llarguíssim?
Una miqueta.
És una mica,
no el llegiré.
No el llegiré
perquè és una mica llarg.
Té 10 o 12 punts,
està molt bé.
El podeu llegir a la web.
La web és la següent.
www.vilaweb.com
barra webs
B doble
B alta
S
barra 23 de Vil.
I aquí hi ha la pàgina
de tota l'organització aquesta
i, evidentment, a la pàgina hi ha presentació,
manifest 23 de Vil,
actuacions, informació,
com contactar.
Només diré per acabar la llista de grups que actuen.
Debt,
L'Axem Busto,
Lluís Iac i Feliu Ventura,
que actuen junts,
Quimi Portet,
Mesclat,
Obrim Pass i La Carraua.
Molt bé.
Doncs aquesta cita a Barcelona.
Com a Sant Jordi.
Més coses.
Home,
en celebració,
any de centenaris,
veurem molts quixots,
molt de tot.
No sé si veurem
reproduccions de les homilies d'Urganyà,
per exemple.
Això em sembla que no.
No?
Com que hem dit que faríem una cosa reivindicativa,
aprofito per reivindicar-ho.
Veig més la forma, avui.
Reivindico.
Reivindico que molt d'any del llibre,
que es veu que comença avui,
encara que sigui 20, no sé quant, d'abril?
20.
D'abril, comença ara.
L'any comença ara.
Pels llibres comença ara.
Abans no...
Any del llibre,
any del Quixot,
400 aniversari del Quixot.
Però, oh,
resulta que el Quixot és un llibre en castellà
i, oh, resulta que en guany també és el 800 aniversari,
el vuitè centenari,
fa 800 anys que es van escriure les homilies d'Organyà.
Segons els manuals,
aquell primer text en català...
És el primer text literari català,
que no és gran cosa, segurament,
que al costat del Quixot és poca cosa,
en el sentit de gran literatura, sí,
però com a pedra fundacional de la literatura catalana,
doncs s'hauria de tenir en compte.
I en guany és el vuitè centenari.
Una pregunteta, Enriqui,
perdona la meva ignorància,
és el que deia,
això és la cosa del manual,
les homilies d'Organyà,
això tots hem estudiat del llibre de text,
com si diguéssim...
Però què és?
Què venien a explicar les homilies d'Organyà?
Les homilies...
Em penso que m'heu cedit, no?
O poquetes vegades s'ha explicat fora de les aules.
Sí, però no,
aquests dies que estem imbuits de cultura vaticana,
diguem-ho així,
doncs tothom sap què és una homilia.
És el discurs que fa el mossèn des de la poltrona
o des de la trona
o des d'on es facin avui dia.
Una no sé què dir-te...
Potser tornaran les trones,
però deixem-ho estar.
El tema és aquest,
els discursos del mossèn des de la trona als feligresos.
Doncs les homilies d'Organyà són 16 paginetes,
són 16 paginetes que van trobar,
atenció,
les van trobar a principis del segle XX,
eren 16 pàgines en què hi havia aquests discursos
que feia el mossèn d'Organyà fa 800 anys.
Per això se celebra.
Al contingut em refereixo.
Sí, el contingut em refereixo.
L'importància és la importància del document.
En els sermons.
I precisament Coromines,
atenció perquè ara diré què passa amb aquest senyor,
doncs Coromines diu que és...
Coromines va ser el primer que va veure
que això era el text més vell,
amb B baixa,
és a dir, més antic de la literatura catalana.
Bé,
a Organyà,
a l'Alt Urgell,
se celebra,
des de l'any 2004
es va començar la celebració del centenari,
però des del que seria les institucions catalanes
no s'està celebrant gaire
i justament des de l'Urgell
un col·lectiu que es diu L'Obenyut,
que fan una publicació,
es queixen d'això,
reivindiquen
i a més havien demanat suport a l'administració catalana,
però l'administració catalana
està més pel Quixot que per les homílies.
Això és el que es veu.
Home,
l'altra efemèride...
L'altra efemèride,
Coromines.
Ara mateix jo deia...
Aquesta se n'ha parlat una miqueta més.
Se n'ha parlat una miqueta.
No molt més, però una miqueta més.
Resulta que en guanyes
els cent anys del naixement de Joan Coromines,
considerat un dels millors lingüistes europeus
del segle XX,
no només català,
sinó europeus,
és més.
Lengua castellana, també.
El diccionari etimològic de la llengua catalana
té deu volums
i l'onomàstic en Catalònia en té vuit.
L'onomàstic en Catalònia
va començar a treballar-lo en 1931
i el va acabar en l'any 94, 1994.
El diccionari etimològic i complementari
de la llengua catalana
es va produir entre 1980 i 1991,
però és que des de 1954 a 1957
el senyor Joan Coromines havia fet
el diccionari etimològic de la llengua castellana
i el diccionari etimològic del castellà
també el va fer aquest senyor.
Però tampoc a l'estat espanyol,
que jo sàpiga,
se celebra en absolut aquest centenari
d'aquesta important fita lingüística,
etcètera, etcètera, etcètera.
Catalunya sí que se celebra,
però no amb els fastos
i l'embargadura que es va celebrar
l'any Verdaguer, per exemple.
Molt bé, agafem aire,
fem una pausa
i tot seguit parlem de publicacions.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i per començar
parlo en català.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i per començar
parlo català.
Parlo sense vergonya,
parlo amb llibertat
i si m'equivoco
torno a començar.
D'on acorda el català?
Generalitat de Catalunya.
Parlem, doncs,
de publicacions,
a novetats editorials
i informàtiques.
La primera,
el llibre de la llengua catalana.
Sí, com he dit abans,
no parlaré de literatura
perquè no acabaríem mai,
n'hi ha centenars de dius,
però en canvi de coses
destacables, potents,
de normalització,
de lingüística i això,
també n'hi ha,
però en destacaria dues,
una, aquesta,
perquè és el llibre
de llengua catalana
conegut per tots els del gremi,
el d'editorial castellós
és el que es diu,
és el llibre més complet
que hi ha,
que engloba
tota la normativa ortogràfica
gramatical i lèxica
establada
per l'Institut de Ciutadans.
Va sortir fa uns quant anys,
però ara acaba de sortir
la tercera edició actualitzada.
Bastant actualitzada
perquè la segona edició
ja té uns quants anys.
Per tant,
si algú es vol comprar
un llibre sobre coses,
un llibre per aprendre català,
per tenir tot el que s'ha de saber
del català,
aquí està.
és aquest.
Aquest.
I si algú no ho vol saber-ho tot,
però sí que té dubtes
entre català i castellà,
hi ha una altra peça històrica
que es reedita
completament actualitzada,
que és el Diccionari Castellà-Català
d'Enciclopeda Catalana.
Aquest és un clàssic,
però feia anys
que no s'actualitzava
i no s'havia posat a l'ia.
Ara, per fi,
surt una nova edició
totalment actualitzada
i ampliada
amb tots els neologismes
que s'han aprovat
en els últims quinquenis,
bé,
no m'atreveixo a dir dècades,
però sí,
almenys des que existés
el TNCAT,
jo diria que aquest Diccionari
no s'havia realitat
des que existés el TNCAT.
Ara,
suposo que tots els neologismes
hi són,
per exemple,
el buzoneo,
la telebessura
i el cazatalentos
hi són.
Com es diu tot això?
No ho sé,
no l'he vist en el Diccionari.
Però mira,
molt bé,
perquè ens has creat ara
la curiositat
de mirar-ho.
Compreu-lo,
compreu-lo.
Aquest sí que sabem.
Pàgines,
1.360,
mides,
14 per 21,
edició 2005,
tapa dura,
preu,
29,64 euros.
A part dels neologismes
com el buzoneo
i tot això,
també hi ha expressions
col·loquials habituals,
com xungo,
colocón,
muermo,
maromo,
yuyu,
tot això del castellari
sabrem com es diu en català.
58.000 entrades,
114.000 excepcions,
18.000 locucions,
frases fetes i refranys,
atenció.
Havrem de buscar algú
que ens el regali.
15.000 exemples d'ús
i 2.400 noms de lloc
i de persona,
històrics i mitològics.
tot això...
Quin llibre voleu per Sant Jordi?
Quin llibre vols per Sant Jordi,
eh?
Quan surts a la Rambla
i dius,
no és res aquest.
Sí, clar,
vull un llibre
per saber coses del català,
no per literatura.
Com es diu xungo,
com es diu col·locón, eh?
Diccionari castellà-català.
Molt bé.
Més publicacions,
aquesta informàtica,
nou CD-ROM,
en programària en català.
No podia faltar
damunt la taula,
com deia Estellers,
no podia faltar
damunt la taula,
no el vi,
sinó la informàtica en català.
És el que ja havíem comentat
la setmana passada,
que és el nou disc,
jo el portava,
però l'he perdut per aquí,
perquè el disc aquest,
el que diríem
soft català 3,
de programària en català,
tant per a Windows
com per a Linux,
i recordaré només
en quins mitjans
de comunicació
surt això.
A banda de que
es pot baixar
des de la web,
si anem a soft català
des de la web
es pot baixar
tot el contingut,
però si et fa gràcia
tenir el disc,
ho per portar l'amunt i avall
i ara te'l deixo
i no sé què,
surt.
Aquesta setmana
ja ha sortit
i és el que tenim
a l'oficina,
el que surt
amb la revista
El Temps,
ja ha sortit
aquest dilluns,
em sembla,
va sortir El Temps,
on ens va arribar
i surt amb el...
surt el disc, eh?
També surt el dia 23 d'abril
amb el diari Avui.
La revista
Descobri Catalunya
surt el 26 d'abril
amb la revista Sapiens
i amb la revista Nat,
que és del mateix grup,
també surt el 28 d'abril
i amb la revista Enderroc
el 2 de maig.
Això és el disc
de soft català.
Naturalment,
d'aquí pocs dies
en tindrem al centre,
igual que els anteriors discos
els hem anat distribuint,
el tindrem al centre
i els podrem regalar.
De moment no cal que vingui
ningú a demanar-los
perquè encara no els teniu.
Però insistim,
es pot baixar
des de soft català.
Sí,
i aquests dies
amb totes aquestes publicacions
surt encartat,
amb la revista
surt encartat
i amb el diari
del dia 23 d'abril
amb el diari Avui
surt allà.
Fem referència
a un altre disc,
aquest de música
i aquest no és gratis.
No.
Aquest s'ha de comprar.
També des de fa uns anys
el dia de Sant Jordi
també se m'ho ha dit
en el dia de la música
en català
i és quan grups,
hi ha grups que aprofiten
per treure el disc
i recordo el primer disc
dels Mittels
va sortir un Sant Jordi
que ja fa uns quants anys
però el primer disc
dels Mittels
parlo de grups locals,
de cosa local,
doncs aquest.
I amb el temps
s'ha anat ja posant
com una moda
i surten discos
dels grups catalans
o de les discogràfiques
com és el cas d'ara.
Tenim tres recopilatoris
damunt la taula
de música en català
amb el denominador comú
que tot són de balades
o de cançons d'amor.
cançons romàntiques.
La discogràfica
Música Global
treu
Deixa't Estimar
en català,
la discogràfica
Discap Music
és catalana
però el nom no,
treu
El Burro Català
Enamora't
en català
i la discogràfica
Dibuxa
treu
Cat
l'amor
en català.
Coincidència
curiosa,
en tots tres discos
hi ha
Boig per tu
de Sau.
Altres coincidències
Que no s'ha cantat mai
ni si...
No, altres coincidències
que les busquin
els compradors
perquè aquests discos
que jo sàpiga
no es regalen en cap revista
venen a les botigues de música.
I acabem fent referència
al butlletí número 3
del Cercle 21
un article
que ha arribat a l'atenció.
Sí, no és un article
és un monogràfic
És un monogràfic
i justament
moltes que hi ha
per aquests dies
de la reivindicació
de la llengua
es tracta
el cercle 21
l'adreça
www.cercle21
el 21
amb números
tot junt
.org
Això és a la web
i allí podeu baixar-vos
el butlletí sencer
encara que sigui un butlletí
no és que siguin
moltíssimes pàgines.
El tema monogràfic
és la negació
de la repressió
contra la llengua catalana.
Què vol dir això?
És un número
dedicat al negacionisme
és a dir
el discurs polític
i intel·lectual
que des del nacionèsm espanyol
nega, relativitza
minimitza
o silencia
la persecució política
de la llengua catalana.
En els darrers anys
el discurs s'ha reforçat
i per tant
val la pena
que hi parem esment.
Això és el que comença
l'editorial
d'aquest número.
Hi ha un editorial
que explica
tot el general d'això
o sigui
què és aquest concepte
i les diferents
modalitats que hi ha.
Després hi ha una entrevista
amb Josep Benet
que és
l'autor
de l'intent franquista
del Genocidi Cultural
de Catalunya.
Una obra de referència
en aquests temes.
Després també hi ha
un article
de Jordi Soleil Camardón
sobre el discurs
que nega
la persecució
en el català
esdevingut abans
de 1978
des del segle XVIII
fins a avui dia
passant pel rei
Joan Carles I
fa pocs anys.
Després hi ha
una segona part
que seria
de la 78
el 2005
del mateix
no, en aquest cas
de Joan Ramon Soler
continua la persecució
política de la llengua catalana
i finalment
hi ha un recull
de perles
de la negació
una petita mostra
de citacions textuals
de llibres
discursos parlamentaris
articles i declaracions
de caire negacionista
i bibliografia
relacionada amb aquest tema.
Per exemple
aquell famós discurs
del rei
en què deia
que nunca l'espanyol
nunca la nostra
va fer una lengua
d'imposició
i tot això
entra perfectament
en aquest corrent
del negacionisme
es veu que estava
inspirat
en un dels negacionistes
vigents
que era
Juan Ramon Lodaris
però que
lamentablement
per la filologia espanyola
aquesta persona
va perdre la vida
fa poques setmanes
era una persona
jove
de 40 i pocs anys
i és una pèrdua
per la filologia hispànica
però
doncs
aquí està
aquí surt
les seves idees
apareixen aquí
dintre del grup
dels negacionistes.
Molt bé
doncs
propostes
algunes d'elles
per enriquir-nos
d'altres
per reflexionar
totes una miqueta
reivindicant
aquesta diada
de Sant Jordi
per defensar
la llengua
i la cultura
catalanes.
Digues Enric
un últim apunt
això de la Queta
a la web del Consorci
a la web del Consorci
de la normalització
hi ha una versió
Sant Jordi
de la Queta
que és la Queta
fent de Sant Jordi
matant el drac
això ho podeu veure
és una cosa divertida
a la web del Consorci
les 3b.cpnl.org
escriviu
barra corda
barra
st jordi
sant jordi
punt htm
i aquí veureu
l'agenda dels llocs
on hi haurà activitats
relacionades amb la Queta
per Sant Jordi
i una cosa molt graciosa
és aquesta icona
que s'ha fet especialment
per aquesta diada
que és
la Queta
damunt del drac
fent de Sant Jordi
matant el drac
Molt bé, doncs farem una incursió
en aquesta web
Enric Garriga
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
gràcies per venir
i sospito
que ens retrobarem dissabte
potser sí
i si no
el proper dimecres
però dissabte també
adeu-siau