...
És un quart d'una del migdia i tres minuts.
Obrim el temps dedicat a aquesta entrevista dels dilluns a quatre bandes.
Carme Pedrol, molt bon dia.
Bon dia.
Laura Armand, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Laura Picó.
Hola, bon dia.
Rosa Gairal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I ja tenim entre nosaltres la nostra convidada d'avui,
Mària Mercè Martorell, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, gràcies per ser amb nosaltres.
I perdoni que li digui, ha arribat quan havia d'arribar una miqueta més tard
del que és habitual, perquè si no, segons diuen les males llengües,
no seria vostè, no?
No seria jo.
Doncs no res, partint d'aquesta premissa,
quan vulguin, poden començar.
Bueno, avui m'ha tocat a mi començar.
Molt bé, Carme.
Després dels 20 minuts de retras.
Avui justificat.
Avui justificats.
Avui justificats.
La primera pregunta, més o menys, la fem amb tothom,
depèn del càrrec que tinguin, no?
I en aquest cas, amb el seu, a veure en quines circumstàncies,
vostès d'aquí a Tarragona...
Carme, quan me segueixis dient de vostè,
jo francament...
Jo em sembla que a nit te podré contestar.
És allò del distanciament.
Ah, és el distanciament.
Periodístic necessari.
Vale, vale, doncs distanciant.
És que la Carme és una professió d'aquí a Tarragona i que tu ja tenies una carrera feta i tot.
En quines circumstàncies vas passar a la política?
Bé, doncs a mi...
Jo vaig entrar a la política absolutament de casualitat.
De fet, jo venia col·laborant, per la ideologia,
sempre havia estat vinculada al que era el Partit Popular,
però venia col·laborant com a equip assessor de campanya,
allò que tenen els partits.
vaig col·laborar amb dos o tres eleccions.
Em van recordar unes europees, unes generals i potser unes autonòmiques.
A nivell municipal no recordo que col·laborés en cap.
I, de fet, quan van vindre a les eleccions del 95,
doncs me va vindre a buscar el Francesc Rico Malkico i el Rafa Luna
i me van proposar anar a les llistes del 95.
De fet, ja en aquell moment ja vaig ser tan indisciplinada com soc sempre
i totes les que em coneixeu i els que em coneixen ja ho saben.
i els pobrets me van oferir el cinquè i afiliada
i jo vaig dir que el quart independent.
I així vam estar, que sí, que no, que no, que sí.
I al final, doncs bé, vaig anar a les llistes del 95
com a número 4 de la llista i com a independent.
I vaig seguir com a independent durant vuit anys,
és a dir, el mandat del 95 i el mandat del 99 fins al 2003.
O sigui, l'entrada va ser a través de la vinculació que ja tenia,
però merament com a col·laboradora
i després quan me van vindre a buscar,
doncs més que res perquè la idea del Quico en aquell moment
era, jo dic, una miqueta el model Piqué,
que ara s'està dient, doncs jo dic que el Quico ja el va aplicar 10 anys abans, no?
I que era buscar una llista, doncs molt renovada,
una llista de gent de Tarragona de tota la vida,
doncs que fos gent d'un centre dreta
i també de diferents edats, no?
I llavors va ser una miqueta el que es va anar a buscar.
Del PP per convicció?
Sí.
Sí.
I què és el que li fa decidir entre passar de la independència política,
entre cometes, a l'afiliació al partit?
Recentment, de tot?
Sí, sí, sí.
Va ser durant la campanya electoral del 2000...
A veure, que va ser del 2003.
És a dir, ara el maig farà 3 anys.
Va ser un moment molt dur, va ser un moment...
Jo sempre he dit que ni era menys del PP quan no tenia carnet,
ni soc més del PP ara que el tinc.
O sigui, jo això dels carnets no hi crec gens,
crec en absolut.
Hi ha una cosa que la pots trencar quan t'assembla.
Trobo que les ideologies i els carnets es porten a damunt,
però es porten, diguéssim, a dintre
i però els partits, això, hi tenen una autèntica obsessió
amb el tema de les independents i dels independents i de tal, no?
I, de fet, he de dir que el meu va respectar-ho molt
el tema que jo volgués ser independent en tot moment.
El que passa és que durant les eleccions d'últimes municipals
va ser un moment bastant dur, si recordeu.
Va haver-hi el tema del prestigio,
va haver-hi el tema de la guerra d'Iraq,
va haver-hi una sèrie de coses realment dures,
en el cas, per exemple, de Catalunya, el Pla Hidrològic,
i, de fet, va ser un moment en què els regidors,
fins i tot les nostres seus, van tenir atacs,
va ser un moment duret.
Després encara va ser molt més dur, malauradament,
a les generals com a conseqüència de l'atemptat de Totxa,
però va ser un moment dur.
I en aquell moment, tant l'Esteve Ortiz com jo,
que érem els dos independents,
ell portava un mandat, jo dos,
vam decidir que, fins i tot de cara al recolzament,
els altres companys del partit atenent això,
que ni eren més ni eren menys abans,
era un moment bo per afiliar-se.
Més que res, com una mesura,
o com un fet de donar recolzament,
més que com una qüestió política,
de dir, oh, s'afiliem, i a partir d'avui hi ha...
I, de fet, també hi ha una altra qüestió,
que tant l'Esteve com jo,
amb el tema d'aparell polític de partit,
o sigui, som gent que ens agrada molt la política,
però ens agrada la política local,
ens agrada la política del dia a dia,
no ens agrada tant la política...
O sigui, polítics n'hi ha de molt tipus.
Hi ha els polítics d'aparell,
que són molt necessaris,
i hi ha els polítics potser més de carrer.
Diria que nosaltres som una miqueta més de carrer.
Som de política local,
no ens agrada en accés ni la política a nivell nacional,
ni la política autonòmica,
ens agrada com a ciutadà,
però no per implicar-nos-hi.
I, per tant,
tampoc no hi havia un interès de vincular-nos
a nivell d'aparell de partit,
que ho necessites ser afiliat
per poder-t'hi vincular.
Per tant, nosaltres hem estat exactament igual a nivell de partit,
l'únic que va ser més que res com a recolzament.
I precisament per això,
com porteu la disciplina de partit
en temes, per exemple,
el prestí, la guerra d'Iraq,
la llei de parelles de matrimonis homosexuals,
quan potser, o no,
però potser algú de vosaltres no pensa,
és a dir, no té disciplina de partit en aquest sentit?
Bé, de fet, jo crec que el nostre partit,
amb moltes d'aquestes coses,
parlo de Tarragona,
jo sempre quan parlo parlo de Tarragona,
ha sigut molt respectuós.
De fet, sabeu que, per exemple,
en algunes votacions a l'Ajuntament,
per exemple,
va ser votació individual
i donant absoluta llibertat de vot
perquè cada un dels membres votés el que li semblés,
i en cap moment es va dir a ningú
ni què, ni com,
ni si ens sembla bé,
ni si no ens sembla bé,
ni es va preguntar,
es va arribar allà, es va votar.
I punt, ni santes pasques.
De fet, si no es hagués demanat
la votació individual,
l'hagués demanat el propi grup del PP,
precisament perquè hi havia diferents sensibilitats
en relació a alguns temes
i que ens deien que són perfectament
totes elles
que es poden reflectir,
que es poden demostrar.
Jo crec que la portem bé,
però jo sempre estic,
ja sabeu que parlo,
del tema de política local.
Potser si estiguéssim a nivell nacional
o autonòmic,
no ho sé com la portaríem,
potser també la portaríem bé,
però a nivell local,
a més a més,
hem tingut la sort
de comptar amb un grup municipal
i amb un cap de grup municipal
molt respectuós
amb les nostres posicions
i que mai a la vida
ens ha dit
absolutament res de res.
Jo recordo
al principi,
quan estàvem a l'oposició,
que va haver-hi una vegada
que en relació
amb el tema
de les parelles de fet,
del registre de parelles de fet
de l'Ajuntament,
d'un determinat
estadi del partit,
ens va dir
s'ha de votar que no.
I jo recordo
que vam fer
tota una motivació jurídica
per dir que no,
en aquell moment
era un registre
que com que no estava
connectat
amb qualsevol altre registre,
deien que el registre
que es proposa a l'Ajuntament
pot induir problemes
perquè jo me puc registrar
amb el senyor X aquí
i amb el senyor X a Cambrils
i amb el senyor J a Barcelona
i pot crear.
Per tant,
hauria de perfilar-se més
i tal.
De fet,
el que nosaltres vam dir
va ser així
i al cap d'uns mesos
es va perfilar el registre aquell.
Però el curiós va ser
que nosaltres vam votar
que no i al cap d'uns dies
a nivell,
em sembla que va ser
a Barcelona
o autonòmica,
no ho sé,
es va votar que sí.
I a partir d'aquell dia
vam dir,
bueno,
s'ha acabat.
A partir d'ara
farem el que nosaltres creiem
que hàgim de fer
a nivell de la nostra ciutat
i al cap de 10 anys
ho seguim fent exactament igual.
Rosa.
No,
a veure,
a cap de 100
quan hi ha
aquestes declaracions
a nivell nacional
de l'Estatut
i aquestes últimes declaracions
del Talacebes.
Del Talacebes.
Bé,
la veritat és que nosaltres
i jo sempre ho dic
i ho vaig dir ara fa molt poc
amb una trobada
de les noves generacions,
és molt diferent.
És molt diferent
com s'ha de veure una idea.
No es pot aplicar igualment
a Génova
o no es pot aplicar igualment
a Madrid
com, per exemple,
s'ha d'aplicar a Catalunya
o es pot aplicar a Balears
o es pot aplicar a Galícia
o es pot aplicar...
o sigui,
afortunadament Espanya
és un país,
és un estat
molt plural
i per tant
aquesta diversitat
que jo crec
que és una gran riquesa
que tenim
dona moltes visions
diferents.
I a vegades
una mateixa idea
una mateixa idea
s'ha d'aplicar
de diferents maneres
o s'ha de vendre
de segons quines maneres
o s'ha d'exposar
de segons quines maneres.
i en qualsevol cas
el que mai es pot fer
és, jo diria,
ni solibientar
ni enfrontar
i per tant
a vegades
no és el que es diu
sinó a vegades
és de la manera
que aquestes coses es diuen.
I nosaltres això
hem insistit
sempre molt
i cada vegada
que ha vingut
un representat
a nivell nacional
o un representant
entre l'aparell
de la partit
sempre l'hem dit.
O sigui,
és que és molt diferent.
És que no té res a veure.
Vull dir,
el que és bo
o el que és dolent
és dolent per tothom.
Però s'han de fer
molts matisos
depèn de quins llocs
s'aplica
o es deixa d'aplicar.
Per tant,
a vegades
nosaltres
quan llegim certes coses
la veritat és que
nosaltres
potser no les plantejaríem
exactament igual
o no les plantejaríem
amb els termes
o de la manera
que a vegades es pot.
Seria potser aquest cas,
perquè en aquest cas
el senyor Ceves
ha sigut molt contundent
parlant del tutelatge
respecte al procés
autonòmic català
que és força
aquest seria un dels casos
que possiblement
des d'aquí
es plantejaria
d'una altra manera
sí, jo crec que per exemple
des del mateix Josep Piqué
des de la Generalitat
ha sigut així
o sigui, s'ha defensat
una postura de partit
evidentment
perquè si no
s'ho posaria
un trencament
però al marge
de la postura
de partit
que s'ha defensat
no té res a veure
per exemple
amb el discurs
de Josep Piqué
amb el que pugui tindre
per exemple
les recents paraules
del senyor Ceves
jo crec que responen
potser a maneres diferents
de fer
o a maneres diferents
de veure-ho
o és senzillament
perquè el senyor
Josep Piqué
és d'aquí
i el senyor Ceves
no ho és
i a vegades
aquestes visions
són diferents
tot i aplicant
una mateixa idea
però potser
s'aplicaria
de diferent manera
jo trobo que són polítics
que fan unes declaracions
molt desafortunades
qualsevol polític
vull dir
ja no cal
d'un any
no, no, no
el que sigui
a vegades fan unes declaracions
poc afortunades
jo volia preguntar
ja volia canviar de terció
com si fos una corrida
però
a vegades
justifiquem
certes declaracions
o manera de parlar
crispada
perquè venen de Madrid
i precisament
persones com la Ceves
o Saplana
en teoria estan
i en la pràctica
per ells estan parlant
per la unitat d'Espanya
per tant
penso que aquesta falta
jo penso que és una falta
de respecte directe
cap als diferents
homes
per ells
sobretot
una falta de responsabilitat
política
en aquest cas
perquè
a més us posen a vosaltres
el PP de català
que trobo que és molt
més moderat
com això
estem d'acord
en una posició
bastant
complicada
complicada
a vegades justificar
donem per això
que heu de justificar
coses
que vosaltres mateixos
penseu que
són injustificables
i com que estan
a molts quilòmetres
bé
és que
m'assembla que a les tres
heu vingut a dir
el que jo deia
és que a vegades
la visió
i per això us deia
que jo ho comentava
amb les noves generacions
que tots sabem
les noves generacions
de tots els partits
com que són joves
són encara
com a més radicals
amb tot
sigui la ideologia
que sigui
o sigui la manera
de plantejar
i jo fa molt recentment
a l'estiu
amb un tancament
d'un congrés itinerant
de noves generacions
els hi deia això
els hi deia
vosaltres penseu
que cadascú
heu de representar
al PP
però a la vostra ciutat
o al vostre poble
per tant
les directrius
que es reben
amb total respecte
amb total
si voleu
doncs això
disciplina
però a cada lloc
s'han de plasmar
d'una determinada manera
sense que vulgui dir
contradiccions
sinó senzillament
maneres de plantejar
les coses
a veure
aquí
estem diverses advocades
tu pots arribar
en una situació
i enconar-la
o no enconar-la
i al final
arribar
allò que tu vols
l'únic que
a lo millor
si l'encones
no hi arribaràs
i en canvi
si dialogues
possiblement
hi arribis
o t'hi acostis molt
llavors
són maneres
de plantejar
però és que clar
en qualsevol cas
és el que dèiem abans
la diversitat
és molt gran
de l'estat
i jo crec que
les maneres
de veure les coses
també són molt diferents
i les coses
a vegades
quan es veuen
des d'aquí
també es veuen
diferents
del que són
i quan les persones
les coneixen aquí
comprenen que són
farem un canvi
com deia la Carme
una altra pregunta
però molt breument
Maria Mercè
que jo aquí
no pinto res preguntant
però
no, no, no
que són les senyores
les que pregunten
som nosaltres
que cobrem
però
són elles
les que cobren
a final de mes
per aquest espai
ens hem de justificar
en cap moment
s'ha plantejat
vostè abandonar
la política local?
no, no
sempre farà política
des de la perspectiva local?
no té temptacions?
ni una
ni mitja
ni mitja
aquest discurs
que vostè manté
que és molt coherent
imagino
amb les seves poves conviccions
és molt difícil
de mantenir
si és falsar
la política autonòmica
i ja no
ni imaginar
si és falsar
la política estatal
és un discurs
que dins l'àmbit local
es pot sostenir
perfectament
es pot sostenir
fins i tot
es pot
inclús felicitar
però clar
en l'àmbit estatal
això és impensable
jo
clar
els diputats
provincials
que van al Congrés
dels Diputats
no poden fer aquest discurs
l'hauria bofetat
per tota la veu
clar
disciplina de vot absoluta
exacte
no, no, no
però és que a més a més
a veure
jo admiro moltíssim
per exemple
el Quico
que li agrada
o l'Alejandro
o companys de partit
que els encanta
la política a nivell general
o a nivell autonòmic
o sigui
l'Alejandro per exemple
seria un magnífic
diputat autonòmic
no
o un membre del Parlament
el Quico
és un excel·lent
diputat
en cor
a més a més
una persona
moderadíssima
i dialogant
jo crec que
fantàstic
jo m'he dit
que estic al PP
perquè
hi ha Quico
especialment
o sigui
estic al PP
actiu
la política
em refereixo activa
per què
hi ha Quico
perquè és una manera
molt especial
de veure
també la política
i la política local
però és que
a mi el que m'agrada
és treballar
per la meva ciutat
vull dir
m'encanta
llavors
ni possiblement
el meu partit
m'hi posaria
perquè és que
el perfil
tampoc no encaixaria
en absolut
ni a la política nacional
ni a la política autonòmica
però és que
tampoc m'interessaria
el més mínim
perquè a mi
el que m'agrada
és la política local
i de la meva ciutat
i parlant
de política local
podríem arribar
a tenir una alcaldessa
senyora Martorell
a Tarragona
ja la veu tenir
tres dies aquest estiu
una miqueta més llarg
temps més llarg
jo de fet
ho he plantejat alguna vegada
jo crec que tot polític local
la il·lusió
de la seva vida
seria ser
alcalde
de la seva ciutat
ho hem vist últimament
jo ho tinc claríssim
que un dia
amb l'alcalde
amb Joan Miquel
amb l'alcalde
no sé què comentava
d'allò
que si quan encara
estava
a convergència
el govern
de la Generalitat
i no sé què
de conseller
o no conseller
jo li vaig fer la broma
i dic
no em faràs creure
que prefereixes ser conseller
que alcalde
perquè no m'ho crec
a mi no m'enredes
o sigui
no m'ho crec
ara sí Carme
ara sí o la Rosa
de ser alcaldessa
quins dos projectes
o dues coses
et faria més il·lusió
per Tarragona
poder posar en marxa
bé
és molt difícil
amb el partit que estic
que mai a la vida
ho sigui
el que passa
és que bueno
també dic
que ni que la que vingui al darrere
i ojalà que n'hi hagi
una alcaldessa molt aviat
i estigui 4 anys
serà la segona
perquè jo ni que siguin 3 dies
ho he estat la primera
però
en qualsevol cas
quins projectes
però home
jo crec que el tema
de la
no sé
ara ja que n'hi ha hagut un
que per nosaltres
jo crec que és molt important
que ha sigut tot aquest
joc a 3 bandes
com aquesta Carambola
a 3 bandes
amb el tema
de la ciutat judicial
i amb què nosaltres
hi treballem cada dia
i que és important
amb el cort anglès
com a dinamissació
comercial
jo crec que potser
el que realment
s'hauria d'espitjar
d'una manera
molt important
és el de la
façana
el de la façana
marítima
amb tota la
complicació
que pugui tenir
perquè tots sabem
quins temes
de financiació hi ha
i que realment
sempre s'ha fet
tot el que s'ha pogut
i bé
la financiació
és realment complicada
jo crec que aquest seria un
i després l'altre
i aquí hi ha
allò que diem
escombro cap a casa
jo crec que seria
una campanya
que ja s'està fent
però diem
si vostè fos alcalde
una campanya
de projecció
de la ciutat
perquè realment
la gent que veu
la ciutat de Tarragona
li agrada molt
la ciutat de Tarragona
li agrada molt
el que veu
li agrada aquest
avarreja que té
de tot
de ciutat mitjana
on encara
afortunadament
ens coneixem
jo no diria tot
però ens coneixem
molt
si no de vista
si no d'això
si no d'allò
i després
que a més a més
té una riquesa
patrimonial
jo diria
de les millors
que hi ha
a nivell de romà
a tot Espanya
jo diria la millor
i si aquí no li agradi
ho sento amb l'ànima
però a més a més
amb sol
platges
portaventura
o sigui
unes costes
impressionals
jo crec
que potser
el que faria
seria
el que ja s'està fent
però imaginem-se
que
podem disposar
de dir
el gran projecte
la projecció
de la ciutat
o sigui
gestionar el patrimoni
de la humanitat
d'una altra manera
gestionar-lo
com s'està gestionant
gestionant
l'únic
que puguin
posar encara més
fons dels que s'hi posen
o
intentant
o suposant
que des de les altres administracions
ens vingués més fons
dels que ens venen
o sigui
per exemple
els 3 milions
d'euros
del pont del diable
que ens acaben de denegar
després de bens
els concedit
el 2003
doncs imaginem-se
que haguessin arribat
Carme
ara
no deixaré
que cap dona
d'aquestes
prengui la paraula
això que deia
canviant de terció
l'altra
vocació
teva
és
l'abogacia
perquè vas triar
aquesta rama
que potser és
una miqueta
complicada
per molta gent
i que
no és per posar-te
una floreta
però que domines
molt bé
aquí les dues
abogades
totes dues
em fa la feita
que aneu pel mateix ram
però de diferent manera
però també entre nosaltres
no
però vull dir
de diferent manera
us heu trobat mai en un procés?
sí
i molt bé
bon rotllo
molt bon rotllo
molt bé
tot és meravellós
perquè vas
jo no
he fet aquestes coses rares
d'anar una d'abogat
a l'altre de testimoni
amb una causa de nulitat
hem fet coses
que la Laura
la veritat és que sí
bé
doncs per què
perdona
tu més a més
estàs a l'arcabisbat
bueno
a veure
jo formo part
de l'elenc d'abogats
de l'arcabisbat
perquè al marge
de la licenciatura
de dret
de Barcelona
de la central
que vaig fer
quan vaig acabar
el Sagrat Cor
als 18 anys
doncs després
els 30
ja siguin
aconsejant
a l'oposició
consellera
de l'Ajuntament
de Tarragona
a l'oposició
vaig fer a Salamanca
una il·lusió
d'aquelles que tenia
pendent de poder fer
i que afortunadament
vaig poder fer
que va ser el dret canònic
a la pontificia
de Salamanca
llavors
ja havia començat
a portar nulitats
abans a l'arcabisbat
feia anys
però
doncs bé
m'ha feia la il·lusió
m'ha feia il·lusió
fer la licenciatura
de dret canònic
que no és una especialització
és una licenciatura
per realment
conèixer-la
amb més profunditat
surrutals també
de dret canònic
de fet el que em deies
doncs bé
perquè jo quan era molt petit
és que soc d'idees fixes
ho he sigut tota la vida
llavors quan era molt petiteta
i això us en recordareu
hi havia una sèrie
que es deia
Vida de Estudiante
que eren d'advocats
i eren
en una facultat americana
i preparaven casos
i a mi allò
m'agradava moltíssim
que feien dos equips
com a diversos grups
a la classe
allò que ha agradat
a tots els americans
i allò
un era l'acusador
l'altre era el defensor
i tal
i allà a mi
m'agradar molt
o sigui
ja vaig entendre
que aquella era
la meva vocació
que era l'abogacia
i recordo
potser que amb 3 anys
jo li deia a la meva mare
jo quan sigui gran
seré advocat
i a casa meva
no hi havia mai a la vida
cap advocat
tots són comerciants
i va dir
que has de ser tu advocat
i tal
i bueno
vaig ser advocat
però de fet recordo
que quan allò
de la selectivitat
que teníem que marcar
les carreres
doncs bueno
sempre tenies la por
de dir
si no puc entrar
i vaia
un Barcelona
Lleida
i després vaig posar
les d'història
perquè l'altra passió
era la història
i el món romà
per tant
gràcies a la política
he tingut la sort
de dedicar-me
a les dues coses
que més m'agraden
per una banda
la bohacia
i a més a més
poder-les compaginar
i especialment
el dret matrimonial
i l'altre
el patrimoni
i bueno
el de l'especialitat
que em deies
a vegades
són coses
que et van portant
quan estudiem la carrera
no sé si a la Laura
li va passar
però tots volem ser penalistes
perquè és la part
més divertit
i tots volem ser penalistes
i de fet
a mi m'agrada molt
a vegades
el meu soci de despatx
el Javier
que és penalista
a vegades
que ha portat algun tema
amb dos
amb dos acusats
o dos persones
que se les ha defensat
ell n'ha portat un
i jo n'hi ha portat un altre
i hem fet allò
conjuntament
i com que vas
allò xupant roda
de l'altre company
m'ho passo
molt bé
perquè és una especialitat
molt bonica
però que no domino
el suficient
ni molt menys
per poder-la portar
i en canvi el dret matrimonial
el que té
és
jo diria que és molt humà
és molt humà
que a més a més
és una miqueta
jo diria
com els ginecòlegs
o sigui
sí
que a veure
que la gent surt
d'una situació
molt crítica
molt crítica
que sempre
et diuen
aquella frase
que jo crec
que l'hauríem d'emmarcar
jo cada vegada
que me la diuen
els ensenyaria
si és una dona
mai més
me tornaré a casar
perquè el millor home
perquè el pengin
si és un home
mai més me tornaré a casar
tal
i bueno
perquè les separacions
i els divorcis
són relativament
més àgils
però si estem parlant
d'una nul·litat
t'acaben fent córrer
per la nul·litat
perquè han trobat
una altra persona
i han refet la seva vida
per tant et dona la sensació
que mínimament
has contribuït
a aquella situació
de crisi
o de malestar
i moltes vegades
seriós i dramàtic
malestar
aquella persona
gràcies a la teva ajuda
ni que sigui
a nivell legal
l'has superada
i bueno
passa en un altre moment
de la seva vida
que torna a ser feliç
i torna a iniciar
una nova vida
i no penses que
com que processalment
el dret matrimonial
no és difícil
tots els advocats
que surten a la facultat
es troben amb cor
de fer
separacions
divorcis
i alguna nul·litat
llavors et trobes
amb gent
amb molt poca sensibilitat
que tracten
el tema matrimonial
com si fos
una reclamació
de quantitat
d'una deuta
llavors
compliquen tant
les coses
que la gent
que
com la Mercè
ens dediquem a això
fa que
la gent ho passi
molt pitjor
del que ho haurien de passar
totalment d'acord
de fet
jo no sé si a la Laura
li passa
a mi me passa
que el primer que miro
quan me ve algú
és qui és l'advocat contrari
i depèn de qui és
dic problemes
i clar el client
ja s'espanta
i diu
tranquil ja ho arreglarem
o la clienta
problemes
i depèn de qui és
dius
problema solucionat
no per res
vull dir
cada un cedeix
la part que pot cedir
però l'advocat
o l'advocada
en aquest cas la Laura
no perquè estigui aquí davant
ni per fer-li la pilota
però com ell
altres companys
i tal
intent
jo crec que
jo per la meva part
també ho procuro
intentes
minimitzar
aquell problema
vull dir
a veure
deixin-se nosaltres
que ens brellarem els advocats
i vostès distancien-se
una miqueta del problema
que per això ens paguen
intentar
a vegades
que coses
que els semblen
realment molt importants
i que de fet
no ho són
treure'ls
i jo inclús
donar-los
i que vegin
que allò a vegades
és
no sé
és una autèntica tonteria
i que amb el moment
allò del cordó umbilical
que el moment
que ja ho tens tot liquidat
llavors surt
l'enciclopèdia
espasa
que si no me la donen
jo no me separo
tots tenim
l'element
del cordó umbilical
que sempre
quan estàs a punt
de tancar
una separació
o un divorci
pum
surt allò
treure-la importància
i això és molt molt important
i això Laura té raó
i a vegades
hi ha altres companys
que sigui
perquè tot ho cura
la joventut
es cura amb els anys
i la inexperiència també
però a vegades
sí que passa
que ho tracten
com si fos
una reclamació
de quantitat
i no com un tema
amb el que
són persones
les que estan implicades
i vostè
ai
no
no
ja per concloure
jo anava a canviar
però
és per acabar
breument
i després
breument
també Maria Marsella
i després Rosa
sí
vostè que és especialista
en el canoni
què em pensa
del fet
que per primera vegada
a Catalunya
hi hagi més matrimonis civils
que no pas
matrimonis per l'església
doncs bé
a mi em sembla
sí
a veure
a mi
malgrat
a mi això
no em vagi bé
però
en definitiva
jo crec que
a veure
jo crec que
és correcte
i ja sé que el que ara diré
sonarà malament
a veure
deixa'm dir
només una cosa
és per les segones nupcies
no no no
clar
és que és el que anava a dir
és per les segones nupcies
a veure
no és que n'hi hagi
és que esclar
llavors per l'inglésia
no sé que ho tinguin anul·lat
bueno
a lo millor
ara he passat al davant de l'obrimercer
però clar
és que es diu això
hi ha més matrimonis
civils
home esclar
és que hi ha moltes separacions
i el que deien abans
no
mai més
cap més home
ni mai més
mentida
automàticament
Rosa
tu i jo ho tenim funcionat
perquè si l'hem de separat
tu agafes amb un
i jo agafo amb l'altre
ja se'ls traspassarem
ja se'ls traspassarem
Rosa
a veure
a la nostra Tarragona
què en farem del teatre romà
aquest d'aquí baix
al carrer
bé
el teatre sabeu que
a veure
no és per treure'm responsabilitats
de damunt
però que els dos elements
que porten
dels 14 monuments
declarats patrimoni mundial
els dos que porten
un munt d'anys tancats
un 30 anys en pleit
al teatre
amb una expropiació
que avui en dia
seria impensable
que s'hagués portat
com es va portar
m'enrefereixo
amb demora de temps
oi que hi ha gent enfadada
que s'ha de donar diners
perquè clar
les expropiacions
s'estan pagant
home és que penseu
que la gent
i tots no coneixem
es van comprar aquells pisos
sobre plano
per casar-se
i els que encara estan casats
han fet ja les bodes de plata
i els 30 anys
i els que s'han separat
la indemnització
s'ha tingut que pescar
el 50%
o es pagarà
el que és l'expropiació
el 50%
doncs bé
no és municipal
i en el cas de l'altra
que és la necròpolis
que jo diria
que aquella
encara és més greu
perquè es podia haver obert
fa molt de temps
de fet ja sabeu
que durant les jornades
de Tarracoviva
durant dos nits
s'obre per poder-la visitar
a la nit
i de més
que això és amb càrrec
evidentment facilitat
per al museu arqueològic
però amb càrrec
les actuacions
al museu d'història
és a dir patrimoni
doncs no són cap
dels dos municipals
afortunadament
sembla
jo sempre dic
que si en comptes de ser
que no són municipals
fos la muralla
per exemple
i l'amfiteatre
els responsables municipals
ens haguessin penjat
del màstil
de la bandera
de l'Ajuntament
directament
però bé
com que són altres administracions
i queden com a més lluny
doncs bé
ho sembla que tal
de fet
el no fa massa
es va signar
un acord
entre Ministeri
i Generalitat
que són els titulars
dels dos béns
de 7 milions d'euros
per invertir
tant a teatre
com a necròpolis
esperem
que s'acabin de pagar
d'unes ditjoses vegades
aquestes indemnitzacions
i que a la necròpolis
es puguem tornar a visitar
el que són
el museu
el museu neoclàssic
allà
de l'època de Serra Vilaró
i tot el que són
les excavacions
perquè clar
és una llàstima
que la necròpolis
més gran
de tota la zona
d'Occident
la tinguem tancada
i puguem visitar
només el petitet museu
de la mort
o bé dos nits a l'any
el que són
les restes
de la necròpolis
esperem que ara
amb aquests 7 milions d'euros
es puguin obrir
però en qualsevol cas
jo sempre insisteixo
que Déu me'n guard
que hagués sigut
la muralla
i el circ
o l'amfiteatre
i el forn
perquè ens haguéssim penjat
del màstil
de la bandera
i tu que ets de la vera
una persona propera
a l'església
què et penses
de les manifestacions
que van haver a Madrid
promogudes
per part de la conferència
episcopal
en teoria
en defensa de la família
però
i una mica
en contra del matrimoni
homosexual
quan jo penso
que també és defensa
de la família
d'altra banda
Bé
jo només un segon
i ara tu tornes a entrar aquí
el que deia abans
la Carme
la primera part
ja l'ha contestada ella
de fet
que hi ha molts matrimonis
de segones nupcies
que obliguen
si no hi ha nulitat
ni que un dels dos
sigui solter
a casar-se pel civil
però a més a més
també
hi ha moltes parelles
que opten
per un matrimoni civil
senzillament
perquè si abans
hi havia gent
que anava al matrimoni
de l'església
per tot el boato
que s'ho posava
avui es pot fer exactament
un matrimoni civil
i de fet es fan
els veiem cada dissabte
a l'Ajuntament
amb tot el mateix
i és un matrimoni civil
no és allò de casar-se
el jutjat
com passava abans
que em semblava
que era com a siniestre
i depriment i tot
per tant
qui es casa per l'església
es casa
majorà
qui es casa
per pompa
però en realitat
la majoria es casen
perquè es volen casar
i els que no
poden optar
jo conec moltes parelles
que tots dos són separats
i que els he casat
per exemple jo
pel civil
per tant
hi ha les dos vessants
una jo crec que és bona
perquè cada un opta
per ruquear
si un no és practicant
per molt que sigui creient
canònic
si no és el que sent
si hi ha d'entrar a la iglesia
aquell dia
i no hi ha d'entrar mai més
doncs tampoc no té massa sentit
i per altra banda
doncs
les segones
les segones anúpsies
com deia la Carme
i bueno
el que tu em deies
del tema
de les manifestacions
bé jo crec
que aquí
és que clar
és com una miqueta
quan s'està parlant
ara del tema
o l'altre dia
se li preguntava
a l'arcabisba
el tema de la Cope
i deia
realment
l'arcabisba de Tarragona
des dels anys 70
que està
podríem dir
desvinculat
a la Cope
hi ha un lligam
perquè l'arcabisbat
depèn de la conferència episcopal
però la Cope
no depèn
en el cas de Tarragona
directament
de l'arcabisbat
sinó que depèn
directament
de la conferència episcopal
de fet
jo crec que això
de les manifestacions
a mi
ni que estigui molt de moda
que ara tothom
femenis
i que
està fantàstic
i molt bé
a mi no m'acaben
de motivar
bé
jo crec que
les manifestacions
sempre són respectables
i cadascú
va defensar
el que creu
que és
que és defensable
i en aquest cas
per part
d'alguns sectors
de l'església
o alguns
representants
de la conferència episcopal
doncs sí que es va anar
a les manifestacions
per recusar
el que era la família
estan amb el seu dret
al fi
al cap
jo crec que també
és el que tenen que fer
no anar a la manifestació
sinó defensar
la família
i en qualquer cas
és allò que dèiem abans
dels termes
és allò que dèiem abans
dels termes
potser hauria sigut
una qüestió
que si en comptes
de posar
el terme matrimoni
s'hagués posat
un altre tema
algun altre terme
el que hagués sigut
potser moltes
d'aquestes circumstàncies
no haguessin sigut
i hagués sigut
perfectament
igualment
defensable
davant
per exemple
del Parlament
una altra qüestió
és des de les instàncies
aquí obriríem
un debat
que no acabaríem
perquè la Laura
la Laura
fa que no
amb el cap
és comprensible
el que passa
que hem de reservar
aquests darrers minuts
deu i mig
exactament
per tant
administrin totes
cinc el seu temps
per contestar
una sèrie de preguntes
que són allò
un pim pam
allò es pot allargar
una mica més o menys
però en principi
són preguntes ràpides
respostes ràpides
també
qui comença
no us poseu d'acord
a veure qui li toca
Laura Romà
jo per exemple
no sé per què
m'han dit
que hem de fer
ara un petit
avui començaves tu
avui començava jo
i que a més
havia de fer
com un petit monogràfic
sobre calçat
no sé per què
ah valió
he pensat que és estrany
preguntes ràpides
quin és el número de peu
que calça
el 37
l'antic 36
l'actual 37
molt bé
quin és el màxim
d'alçada en centímetres
que s'ha posat
amb unes sabates
12 centímetres
de taló
per tant intueixo
que ha perdut
més d'un taló
alguna vegada
en algunes circumstàncies
poques vegades
però bé
alguna vegada
sí que me l'hi càrrega
alguna vegada
me l'hi càrrega
per casa també
va amb talons
sempre
els veïns de sota
no, és una planta baixa
sort d'això
per tant
no mai he utilitzat
unes bambes
no hi sé ni caminar
no hi sé ni caminar
perquè estic tan acostumada
al taló
que me'n vaig a...
i com feia la gimnàstica
al col·le
fatal
quan surto de la dutxa
vaig de puntetes
com diu la Laura
no m'en dono ni compte
fa baixa puntetes
i a l'última
quants parells de sabates
té el seu armari
més de 10
molts
molts
perquè és un
home
potser no sé si més de 20
però més de 10 sí
és un autèntic bici
a més a més
sóc una destrossona
de sabates
perquè quan collo sabates
de taló
i podríem dir
com així
d'arreglar
jo tot el dia
quan vaig per amunt
i per avall
les porto molt
i per tant
les destrosso molt
però és que a part
és que el dia
que estic baixa
de moral
cada un
tenim una solució
jo és comprar-me
unes sabates
noves
estrenar-les
aquell dia
i tan alt
el taló
com puc
i automàticament
els problemes
desapareixen
però porta un centímetre
per mesurar-les
al bolso
no
ja es veu
potser és l'inici
d'una nova teràpia
antidepressiva
com per sabates
de taló
anar a comprar
anar a comprar
ja ho és
hi ha qui diu
anar a comprar
o anar a la velu
com diu la Laura
jo és comprar-me
unes sabates
de taló
i estrenar-les
perquè no em fan
mai mal
quan són noves
ha vist alguna
pel·lícula porno
home
jo crec que la tele
i últimament
des que va haver-hi
les televisions
la televisió de Tarragona
el MES TV
que a mi m'anava a la mar
d'haver allò
de la multidifusió
perquè veia
les rodes de premsa
de l'Ajuntament
a la nit
a l'hora que fos
doncs va arribar
un moment
que enxufessis
quan enxufessis
veies el mateix
o sigui
clar
ni que sigui
algun tros
que vas veient
deixeu-me preguntar
una altra cosa
que no està aquí
però és igual
en quina hora
acostumen a anar-se'n a dormir
entre les dues
les tres
perquè a mi m'agrada
treballar de nit
canvia
què demanaries
als reis
tres coses
tres coses
que demanaria
el rei
el rei max
a nivell personal
o a nivell de ciutat
tres coses
les que et siguin més fàcils
a veure
les que em siguin més fàcils
no sé
no sé
a veure
a nivell personal
doncs jo diria
que tindre
més bon caràcter
del que tinc
perquè la veritat
és que quan m'han
fa dur
me dura 10 minutets
soc una àrea
molt típica
me dura 10 minuts
però són 10 minuts
que el millor
és que tothom
surti del davant
després a nivell
de ciutat
doncs home
que tota aquesta
finançació
que hem demanat
ens la donessin
tota pels monuments
absolutament
tota
i després
la tercera
doncs
no sé
no sé
no sé
jo diria que
quedarà molt repigil
però m'és igual
però ho dic sincerament
que per molt
que la ciutat de Tarragona
canvi
creixi
que espero que no creixi
gaire més
però que per molt
que canvi creixi
no perdi mai aquest encant
que crec que encara
tenim entre tots nosaltres
justet
perquè està creixent massa
però encara el té
sí
encara el té
però està creixent massa
els que venen de fora
el noten molt
però nosaltres el tenim
cada dia
alguns personatges
i un parell
de qualificatius
Aznar
l'ex
president
del govern
Zapatero
l'actual
president del govern
no es mullà
no es mullà
gaire
això és un substantiu
no és un adjectiu
qualificatiu
tornem a començar
Aznar
és que has dit un parell
li has un avantatge
una paraula
Rajoy
el president de l'oposició
no t'ho anava a dir
però que ja m'has renyat
doncs ja no t'ho he dit
ja no t'ho he dit
ja no t'ho he dit
però és que m'has dit adjectiu
un bon orador
Piqué
el millor cap
del partit popular
el millor cap que el partit popular
pot tenir a nivell de Catalunya
m'hi he allargat
és més d'un adjectiu
el bisbe ja m'ha pujat
doncs jo diria
que
com ho diria
espero que amb ell
recuperem
el cardenalat a Tarragona
perquè realment s'ho mereix
i ara dos que li agradaran molt
Ricomar
bé
jo diria que l'ànima del PP
a la nostra ciutat
i Nadal
una persona
de la que jo hi he après molt
i que m'ha recolzat molt
tot i no siguin del meu partit
molt bé
ara m'hauria de dir
una ciutat
una cançó
i una pel·li
que li han
agradat
que li han marcat
en fi
una ciutat
una cançó
a veure
una ciutat
potser seria
dues
una a nivell
d'Espanya
i una altra de fora
Roma
i Granada
Granada
Salamanca
les dues
però potser Granada
una pel·li
doncs una pel·li
una que a mi
m'agrada molt
i que cada vegada
que la veig
m'agrada
lo que el vientro se llevo
és una romàntica
i en la intimitat
ha pronunciat
aquella frase magnífica
de la Jara
de Dios
pongo por testigo
no
jo més aviat
soc
i ho dic per això
a mi la que m'agrada
és la final
quan ella queda derrotada
assentada a les escales
absolutament
se li ha desmuntat
tot el món
i plora
i marreneix
més a més marreneix
com quan jo marreneixo
en plan crius
i tal
i al final
diu
bueno
demà tornaré a la terra
de Tara
ella m'adonarà força
demà ho pensaré
i puja a les escales
i diu
demà ho pensaré
aquesta és la meva màxima
vull dir
mai en la meva vida
i toquem fusta
i que mai l'hagi de perdre
he perdut una nit de dormir
perquè sempre he pensat
demà ho pensaré
i normalment
a l'encendemà
les coses es veuen
molt més clares
per això m'agrada molt
i en quant a la cançó
doncs
ja és tard
dos països per viatjar
Itàlia
sens dubte
Itàlia
i Austràlia
és que jo a Austràlia
hi associo records
molt agradables
ordenem
la colla jove
la colla vella
el serrallo
Sant Perí i Sant Pau
quedaré molt malament
perquè a mi m'agraden
absolutament totes
però bueno
m'he de definir
per tant
la colla vella
el serrallo
la colla nova
i Sant Perí i Sant Pau
que ningú se m'ofengui
perquè jo les espero
a totes sempre
es cull entre aquests personatges
Almodó, Barri, Garci
Almodó, Barri, Garci
cada un m'agrada la seva manera
però potser
perquè com has dit
tu soc més romàntica
m'acadaria amb Garci
Candela Penya
Carmen Sevilla
Perdó, perdó
Candela Penya
Carmen Sevilla
Candela Penya
Flotats
Boadella
Flotats
i Núria Bermúde
Belen Esteban
Pip
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Passa
Bé, ja és teu?
Sí
A veure
jo li volia preguntar
no
perquè
a veure
és una persona
que viatges molt
i que t'encanta
que t'encanta viatjar
i a més a més
si pots
quasi sempre amb el cotxe
Sí
No et canses
de conduir tota la nit
i llavors ens sentem al matí
anar a treballar
i a més a més
que tens el do d'estar
anava a dir com l'esperitçant
no, Maria del Carme
xata
Ara
Ara
Sí
Que estàs a tot arreu
A veure
no, m'agrada molt conduir
m'encanta
o sigui, de fet
quan estudiava a Salamanca
tancava les 8 al despatx
i jo la Laura ho sap
perquè en aquella època ja em coneixia també
i me n'anava
agafava
ja tenia les maletes al cotxe
me n'anava cap a Salamanca
i arribava a les dues de la matinada
a Salamanca
i abans es podia córrer més que ara
i jo he de reconèixer que
jo ara m'he de mudera
però a mi m'agrada molt córrer
i més igual anar sola
més igual anar de nit
m'agrada molt
me relaxa molt
de fet a vegades surto del despatx
allò cansada
i faig un recorregut de les platges
rebessada
allò amb el cotxe
abaixo la ventanilla
que m'arribi l'aire de mar
i m'agrada molt
no em cansa
el que passa
que el do de l'ubiquitat
és a costa d'arribar
sempre tard a tot arreu
perquè com que poso més coses
a l'agenda de les que et puc
en un lloc tu arribo una miqueta
l'altre arribo una miqueta més
l'altre arribo una miqueta tard
però bueno penso que és
o no anar-hi
o anar-hi tard
i bueno és crec que almenys
fer acte de presència
he posat el gester
deia
està sonant
no porta els auriculars
però han dit
calla que tindrem un detallet
per cert
adoptant aquest to nostàlgic
les primeres sabates de taló
que va tenir
les recorda?
com era?
ui
no les recordo
però devia ser molt joveneta
perquè de fet recordo
que
jo sempre he sigut molt petit
molt baixeta
i em veieu
metro cinquanta
mal medit
49 i mig exactament
i jo ja em posava
les de la meva mare
una de les coses
que em feia més il·lusió
era allò de pintar el llavis
que la mare em deia
ui ui m'he passat
m'he passat
t'he pintat massa
i anar pel passadís de casa
amb les sabates de taló
de la mare
que sempre les va portar també
i m'encantaven
i de fet
doncs no ho sé
suposo
que començar a portar talonet
una miqueta
sobre els 16-17
fins al rècord dels 12 centímetres
sí
i els 18 i el portava
fins al rècord dels 12 centímetres
Maria Mercè Martorell
moltes gràcies per venir
ha estat un plaer
Carme Pedrol
Laura Román
Rosa Gairal
Laura Picó
tornareu no?
sí
la propera setmana
que avancem
qui ens acompanyarà
la propera setmana
o voleu que reservem
una mica la incognita
la propera setmana
tindrem aquí a quatre bandes
el senyor que visva
moltes gràcies
fins dilluns
després de la segure
l'un bajo
oi
Fins demà!