.
Les 11 del matí, 10 minuts,
temps dedicat a la Biblioteca Pública.
Com cada dilluns, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
avui ens acompanya la seva directora, Rosel Ozzano.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda per parlar no de llibres,
que en van parlar la passada setmana, si se'n recorden,
sinó per parlar d'activitats que són moltes,
moltíssimes les activitats,
que continuen fent-se la Biblioteca
en col·laboració amb altres entitats a la ciutat de Tarragona.
Iniciatives pròpies, iniciatives compartides.
Això sembla avui una parada, una paradeta,
perquè tenim materialment aquí damunt la taula
tot un seguit d'informació i ens volem fer ressò,
esclar que sí, perquè tothom sàpiga el que li espera a la Biblioteca
aquesta tardor literària,
perquè, de fet, la Biblioteca també és una de les entitats de Tarragona
que treballa estretament en les activitats de la tardor literària.
Sí, la veritat ja fa uns quants anys,
jo penso que tot el que sigui trobar sinèrgies amb altres institucions...
Una biblioteca, era obvi, no?
I és de sentit comú, a veure, tampoc tenim tants recursos ni tants diners
com per fer moltes, moltes, moltíssimes activitats
i totes així de molta importància durant tot l'any, no?
Però pensem que en el moment que es crea la tardor literària,
junt amb els Premis Literaris, Ciutat de Tarragona i tal,
que val la pena que la Biblioteca aposti intensivament en aquesta època.
No vol dir que durant la resta de l'any no tinguem...
Tothom pot passar, per cert, a recollir a la Biblioteca
l'agenda d'activitats que tenim durant tot el trimestre.
És una agenda d'activitats que fins al mes de desembre
diu exactament dia per dia tot el que tenim.
A partir d'ara és una de les polítiques que hem fet a la Biblioteca
de recollir absolutament tot el que fem
amb un calendari en què dia per dia
les persones sabran trimestralment tot allò que preparem.
Vull dir, és un tema que hem tret ara per primera vegada
en el que és la història de la Biblioteca
i ho continuarem fent així i ja per sempre.
Vull dir que al gener tenim previst que surti la de la tardor,
després la de la primavera, després la de l'estiu.
Això és una de les coses que l'enquesta ens ho demanàvem.
Quan fem enquestes de satisfacció d'usuaris,
jo tinc, no sé, espero que sigui el bon costum
de fixar-me en el que me demanen, no?
Perquè a vegades la gent fa enquestes i diu, i que únic que diuen, no?
I es queden tan tranquils, no?
Jo m'hi fixo bastant.
I una de les coses que reiteradament ens estaven demanant
era que no tenien tota la informació que hi havia
sobre les activitats que fèiem a la Biblioteca.
És a dir, que quan arribava una activitat
feien publicitat, parlàvem d'ella,
però que globalment, integralment,
la gent se perdia una mica en tot el que hi havia.
I llavors se'ns va ocórrer fer,
que tu veus...
Si un calendari desplegable...
És un calendari dia per dia,
que amb un cop de vista aquella setmana
tu saps perfectament tot el que a la Biblioteca fan.
Penso que és una manera molt senzilla i molt interessant
d'arribar als ciutadans molt més del que arribaven, no?
A més, tota l'activitat, des de l'hora del conte
fins a les reunions que pot haver-hi dels diferents clubs de lectura.
És a dir, que si una persona fins i tot
es pensa presentar en un club de lectura,
fins i tot pot saber i pot programar-se
totes les reunions que hi haurà
durant aquell trimestre del club de lectura, no?
És una manera, doncs,
penso de coordinar totes les activitats
d'una manera molt simple, no?
Molt bé, doncs d'una banda tenim
tota l'activitat relacionada amb la tarda literària,
d'altra banda, doncs, ara que esmentàvem als clubs de lectura,
aquesta primera experiència,
que està resultant, doncs, realment extraordinària,
de col·laboració amb el Museu Nacional Arteològic,
que continua les seves sessions,
que aquesta setmana també hi ha activitat,
s'ha llegit Pompeya, de Robert Harris,
amb les xerrades, amb les activitats,
ara s'inicia una altra lectura,
aquestes són les memòries d'Adrià,
de Margarit Jurzenar.
Són sessions que es fan físicament al museu.
Al museu, sí, sí, sí, sí.
Aquesta és una línia de col·laboració
que hem fet des de la biblioteca
com a molt prioritari
i que també em vaig trobar amb l'agradable sorpresa
que també era una línia d'actuació del museu,
amb la qual cosa ens ha estat una trobada molt fàcil,
ens ho hem trobat al mig.
Si hi ha ganes, per les dues parts.
Ganes per les dues parts.
I normalment, cada vegada que estem establint
col·laboracions amb institucions de la ciutat,
veig que realment hi ha ganes, no?
O sigui, que penso que el trobar sinèrgies,
el trobar dues institucions que treballen,
que posen en comú tot allò que tenen,
el que fa és optimitzar els recursos
i que els ciutadans s'hi trobin molt més agradables, no?
Aquest cicle està tenint un èxit impressionant.
I a més, és una mica el que hem de fer.
Moltes vegades, els clubs de lectura de les biblioteques,
perquè és una experiència que existeix i tal,
en altres llocs,
mai s'han girat cap al que és la seva pròpia cultura local,
els seus autors locals,
i quan diem autors locals vol dir nascuts a la ciutat,
als voltants,
no vol dir que siguin autors petitets d'àmbit local només, no?
I nosaltres, quan vam crear els clubs de lectura de la biblioteca,
una de les idees que jo ja tenia
és que fossin una mica defensors
i una mica promocionadors
de tot allò que tenia a veure amb l'identitat local nostra,
amb la nostra pròpia cultura,
amb personatges locals, amb autors locals, etc.
com una manera de distinció.
És a dir, certament sempre podrem,
i ho farem, de portar gent,
perquè ho anem fent una mica barrejat, no?
Autors des de fora i tal, no?
Perquè una línia així com a prioritari fos aquesta.
I llavors se'ns va ocórrer amb el museu.
Amb el museu vam trobar aquest punt de trobada,
de parlar de tres llibres
que envolten sobre el que era...
Patrimoni, també, no?
La cultura romana, el món romà.
El món romà que és molt propi de Tarragona, no?
Llavors hem posat en comú el seu coneixement,
la seva manera d'organitzar activitats,
junt amb la dinàmica que nosaltres teníem dels clubs de lectura.
El passat, el de Pompeia, va ser un èxit total.
La visita que va haver fins i tot a l'exposició Pompeia,
perquè cada un d'aquestes cicles
consta d'una sessió introductòria
a càrrec d'un introductor.
El que és demà, tot just que comença
les Memories d'Adrià, és per l'Alga Txirinacs,
a la plaça del Rei a les set de la tarda,
per qui vulgui anar, està obert a tothom.
I després, a partir de la primera sessió introductòria,
la gent es pot apuntar als clubs de lectura,
en què van llegint el llibre i...
I es van reunint periòdicament per anar comentant-lo.
Exacte.
I es van reunint.
Llavors, el coordinador d'aquests clubs de lectura
s'ho reparteixen entre les persones
que porten els clubs de lectura a la biblioteca,
la Cristina Barber i l'Esteve Massalles.
Aquest en concret, de les Memories d'Adrià,
el coordinador dels clubs de lectura a l'Esteve Massalles,
que és una persona de dins de la biblioteca
que està acostumada a la dinàmica del club de lectura.
I després, al final de tots els comentaris
i de la reflexió al voltant del llibre,
després de la sessió introductoria i d'aquestes sessions,
sempre hi ha una activitat final.
Aquesta activitat final serà la visita a la Vila Romana dels Mons.
El dissabte, 12 de novembre, està programada.
Ho dic perquè, bé, qui estigui interessat...
Són activitats sempre obertes i gratuïtes.
Gratuïtes.
Fins i tot la biblioteca compra els llibres dels clubs de lectura,
els deixa en préstec,
i després, evidentment, s'han de retornar,
però que ni tan sols els ciutadans han de pagar ni tan sols pel llibre.
Doncs encara són a temps.
Jo comencen les memòries d'Adrià aquesta setmana.
La tercera sessió, que ja en parlarem quan arribi el moment,
és a Jo, Claudi, també.
Un clàssic.
Un clàssic molt conegut de Robert Graves,
més conegut per la sèrie televisiva magnífica, d'altra banda,
que no pas fa el llibre, per tant, és una manera de trobar-se amb el text.
I la persona que introduirà aquesta última sessió serà Oriol Grau.
Però ja en parlarem quan arribi.
Ara, de moment, estem amb la que toca demà la tarda.
Mentrestant, la tardor literària, com dèiem,
està molt relacionada, o la biblioteca es relaciona amb moltíssima activitat.
Hi ha diferents actes, si et sembla, Roser, els podem comentar?
Sí, sobretot els que tenim més propers.
Comença el dimarts 25 d'octubre,
encara que la tardor literària comença el 26,
nosaltres tenim el 25 i el 27.
és una xerrada, un col·loqui amb el Claudio Pérez sobre el Quixote,
que es titula Mis Quixotes y Mis Sanchos.
Per a nens és el dimarts 25 d'octubre a les 6 de la tarda
i la sessió d'adults és el dijous 27 d'octubre a les 6 i mitja de la tarda.
Jo penso que el Claudio Pérez el coneixes tu una miqueta més que nosaltres,
perquè va ser gràcies a tu que ens vam introduir amb ell en aquest tema.
I pel que ell ha explicat, sobretot, Claudio Pérez recordem
que va ser durant molts anys director del CEP del Serrallo
i a banda de la seva tasca pedagògica,
doncs és una persona gran amant i col·leccionista del Quixote,
no d'ara, que s'està amb les celebracions,
sinó de tota la vida, des que era ben jove.
I ell mateix ha explicat moltes vegades que té no sé quants exemplars,
jo ja ni me'n recordo,
i exemplars d'allò més singular,
perquè és un col·leccionista d'exemplars del Quixote,
però també és un gran amant del que representa aquest personatge.
I sembla ser que ell, quan li demanen,
fa xerrades i tallers a centres educatius per parlar del Quixote.
Però fa una mica de performance i tot,
perquè jo tinc entès que porta des d'una mena de gelmo de mambrino,
i allà ell fa la seva sessió, diguem-ne,
molt amena, molt divertida i molt entretinguda.
Si hi ha nens o joves que tenen interès a conèixer o aproximar-se al Quixote,
demà pot ser una molt bona oportunitat a la biblioteca,
i als adults també, per això ja el dijous.
El dimarts 25 d'octubre a les 6,
i el dijous 27 d'octubre per adults.
Els esperem.
Jo penso que és una persona molt apassionada sobre el món del Quixote,
i llavors fa l'efecte que serà...
Fa fàcil, fa fàcil.
Exacte.
I divertit, que és l'important, no?
O sigui, entretingut, divertit, o corrent i tal, no?
Molt bé, doncs vinga.
Després, què més?
Què més? Podem triar, eh?
Perquè tenim aquí...
Sí, sí, tenim la tardor literària,
i penso que està molt bé,
i és un cicle que s'exporta molt fora.
Jo parlo moltíssim quan vaig fora d'aquest esdeveniment.
No, en els teus llatges has de portar aquest programet i ensenyar-lo.
Mireu què fem a Tarragona.
Sí, és que ho faig, és que ho faig, eh?
Ho has d'ensenyar.
Jo, bueno, tu saps,
continuament estic de viatges, no?
Ara hi he arribat de les Palmes el divendres,
avui surto cap a Bilbao,
però jo, de veritat,
que soc com un vehicle de promoció de la ciutat de Tarragona impressionant, eh?
O sigui, sempre acabo les meves carrades.
Mireu què fem, mireu què fem allà.
Boni de l'ONESCO, sisplau, vingueu a visitar la biblioteca,
però també la ciutat, no?
Vull dir, ara fa poc han vingut un grup d'ibroamericans,
va ser el dimecres 19,
vaig aconseguir que es desplacessin,
perquè ells normalment anaven a Madrid o a Barcelona.
Vaig aconseguir que es desplacessin a Tarragona.
Amb l'excusa de visitar la biblioteca,
i, doncs, l'Ajuntament,
que sempre he d'agrair la col·laboració a l'Ajuntament,
els va muntar una visita guiada, eh?
Per la ciutat.
Vull dir que, Ada, la promoció de la ciutat es pot fer
des de tants punts de vista, de tantes vehicles i tantes maneres,
i sempre que a través de la col·laboració és fàcil.
Jo hauria estat impossible fer-los una visita guiada,
no teníem temps, no?
Però l'Ajuntament ja dues vegades ens ho ha facilitat, eh?
I és una manera d'integrar les visites professionals,
realment, amb un coneixement del que és la ciutat, no?
I després, doncs, fan d'altaveus, aquests visitants.
Uns altaveus impressionants, eh?
Perquè els encanta la ciutat, eh?
Els encanta.
Tothom surt d'aquí dient
quina pena que esteu tan pegats a Barcelona.
perquè, clar, una mica el boom de Barcelona
amaga, fa ombra, no?
Però quan coneixen la ciutat
saben meravellats, eh?
Amb el propòsit de tornar, de tornar a més dies,
de tornar en vacances.
Vull dir que, bueno, són maneres una mica de promocionar.
Doncs mira, un altre al·licient és aquest.
I en el tema de la tardor literària
tenim narradors a escena.
Sí, és una col·laboració, no?
Aquesta prioritat que dic jo
que ara estem iniciant,
que és col·laborar amb les entitats,
institucions locals.
No quedar-se alliats,
el que és la biblioteca, no?
I hem col·laborat aquest any
una part del pressupost que teníem
d'activitats d'animació a la lectura,
que sempre portàvem compte de contes de fora.
Hem pensat adreçar-ho, doncs,
prioritàriament a personatges locals, no?
I un d'ells, una associació,
una institució ja molt coneguda,
és el Teatre Magatzem, no?
Que realment fa unes escenificacions
molt maques.
i llavors farem una sèrie
de significacions a la biblioteca
basada en llibres, no?
La primera entra dins
de la Tardor Literària,
és el dia 26 ja també,
el mateix dia,
que comença la Tardor Literària,
i també repeteix el dia 2 de novembre.
i és Neòfrags professionals del llibre,
Amors impossibles,
de Josep Vicent Marquès, no?
Després, el dia 9 de novembre
i el dia 16,
Història perversa del llibre,
Històries perverses,
d'Isabel Clara Simó,
i el dia 23 i el dia 30 de novembre,
Flor de s'esperada
i altres flors del llibre,
Viatges i flors,
de Mercè Rodoreda.
Es tracta d'agafar fragments de llibres
i escenificar d'alguna manera
i treure-li una llibre.
Surt el que és el relat de contes,
que és un altre dels temes importants
que tenim a la ciutat de Tarragona.
Sí, perquè entra directament amb el teatre.
És una mica vehicular la literatura i el teatre.
És el text, fidel al text,
el narrador és fidel al text original
i es parteix d'un text original
i no de la recreació que pugui fer
un narrador d'un conte o d'una història.
Jo penso que és una manera d'introduir
la literatura vista d'una altra manera,
la literatura escenificada
amb la visió una mica
de les persones que es dediquen al teatre.
Penso que pot estar realment molt bé.
Una hora molt assequible,
a les set de la tarda.
Són sessions relativament curtes.
Que està molt bé,
és allò d'entre setmana,
deixar-se emportar per una estoneta
de bona literatura.
Tenim més coses encara?
Sí.
En el mar de la biblioteca?
Bé, la gent segur que es perd ja una mica.
Per tant, que vagin a la biblioteca.
Sí, que agafin aquest programet que heu fet.
Agafin el programet
de l'Agenda Cultural de la Tardor,
que fins a finals de desembre
tindran dia per dia,
setmana per setmana,
de tot el que fem,
perquè jo comprenc
que de vegades quan es parla així
es queden amb les dades generals,
però després costa una mica,
si no es té el moment,
un llapis,
un paper per apuntar.
Això el que sí és bo és que dic,
Carles, mirem què hi ha a la biblioteca,
perquè segur que hi ha alguna cosa,
si nosaltres ho expliquem així com a...
Exacte.
Nosaltres ho expliquem de forma introductòria
i després ja invito a tothom
que vingui a agafar-se
a la seva agenda cultural,
que no únicament tindrà aquestes coses,
sinó moltíssimes altres que tenim.
Ara, en tot cas,
parlem de les que estan vinculades
a la Tardor literària.
Exacte, molt bé, aquestes.
Doncs també tenim,
juntament amb l'Olga Xerinax,
que l'Olga Xerinax va ser també
un dels autors que vam tocar
al Club de Lectura,
i ara tenim amb aquesta lectura musicada
de Grills de Mandarina,
l'Olga Xerinax amb el GBP.
És el 8 de novembre,
a les 7 i mitja de la tarda,
també per adults, eh?
Fixa't, i això sense tenir espai,
com no teniu?
No tenim, no tenim.
Què serà el dia que tingueu espai?
Sí.
Físic, dic.
Sí.
Això a l'Ajuntament,
jo li agrairé a l'espai
que algun dia pregui
en pensar l'ampliació de l'espai.
Ja li creu la plataforma a la Roser
perquè faci el seu prec
de cada cop que ve a la ràdio.
de dir, per favor,
que no hi cabem,
no hi cabem ja.
Sí, perquè realment
els dies que tenim aquestes activitats,
la biblioteca es converteix
en una cosa completament diferent
que una biblioteca.
Es converteix en un espai
d'activitats lúdiques i culturals,
no?
I és un propòsit que hem fet
perquè, si no,
no ho podríem fer.
I penso que un dels objectius
d'una biblioteca pública
no és quedar-se només
com un supermercat de llibres
en què la gent entra,
sinó dinamitzar una mica,
també,
aquest espai cultural, no?
Doncs el que dèiem,
el dia que sigui la biblioteca
físicament d'espai més àmplia,
doncs ja no sé,
muntareu grans espectacles
de gran format al final,
perquè, escolta,
Déu n'hi do, eh?
Doncs sí,
no m'ho provoquis que segur, eh?
Bé, doncs vinga,
és qüestió de posar-s'hi.
Molt bé, Roser,
alguna cosa més,
en principi,
doncs que malgrat
i amb totes aquestes activitats,
la biblioteca continua
amb el seu funcionament habitual,
continua amb moltíssimes persones
que entren i surten.
moltíssima gent,
estic molt agraïda
i continuo dient
a tots els ciutadans,
perquè nosaltres,
el nostre objectiu
són els ciutadans,
sense ciutadans
que ens vulguin utilitzar,
no existiria l'èxit
a la biblioteca,
l'èxit primer
és de tota la gent
que ens aprecia,
que ens entra,
que ens torna a visitar
i que parla bé de nosaltres,
o sigui que moltíssimes gràcies.
Veu vostès que bé
l'illuns a la ràdio
poder parlar de coses positives,
està molt bé
i si ho fem des d'una biblioteca,
millor encara.
Molt bé.
Roser Lozano,
gràcies per venir.
Moltes gràcies.
Fins la propera.
Adéu-siau.