.
Dos minuts, un quart de dotze del migdia,
obrim el temps que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona
cada setmana, seguint l'activitat quotidiana
i parlant de novetats.
Avui abandonem els llibres,
que són presents habitualment en aquest espai,
i com fem de tant en tant, ens ocupem del cinema,
que també té el seu racó, i mai millor dit, a la Biblioteca.
El racó del cinema fem un cop d'ull aquests prestatges
que de mica en mica es van omplint en companyia de Núria Gondolbeu.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Dic que es van omplint perquè quan ve la Núria, entre altres coses,
és per parlar-nos, per exemple, de novetats, de títols,
que es continuen incorporant al fons de la Biblioteca.
Déu-n'hi-do, en format de DVD ja comenceu a tenir un fons important.
Doncs sí, la veritat és que sí.
ja es veu que el DVD va substituint el vídeo a marxes forçades.
Ara, que els prestatges del vídeo també estan buits moltes vegades.
També, també.
Es continuen agafant les dues coses,
però bé, ara ja potser hem predomini del DVD.
Hi ha moltíssima demanda del que és material audiovisual a la Biblioteca.
Doncs sí, la veritat és que sí, que ve moltíssima gent començant una mica amb la llapolia del cinema i de la música
i que de mica en mica també agafa llibres i es va introduint en el món de la Biblioteca i en fa un ús continuat i quotidià.
El que és el tema de pel·lícules de la Biblioteca,
òbviament, contempleu tot tipus de cinema,
però sempre els decanteu cap a aquelles pel·lícules que no són tan i tan comercials.
Vol dir que no tingueu també els títols aquests més generalitzats.
Exacte, sí, intentem sempre oferir un ventall ampli dintre de tots els gèneres cinematogràfics
i sí que és veritat que primem una mica la qualitat.
Els títols potser que no són tan coneguts,
o el cinema europeu, ara que també té com un auge,
intentem recomanar pel·lícules interessants que tinguin un contingut
i que també hagin subtingut premis
i fins i tot el reconeixement del públic en general.
I el cinema del país, que com que es fa poquet,
doncs podeu tenir les pel·lícules.
Exacte, sí, la veritat és que el cinema català,
pobret, està una mica, doncs,
bé, que costa de trobar títols en el mercat
i en català encara més,
però bé, sí que és veritat que...
Mirem-ho per la part bona,
això permet que ho tingueu pràcticament tot, no?,
del cinema català més contemporani.
Exacte, la veritat és que sí,
que sempre que podem, doncs, ens recomanem els títols.
Doncs comencem parlant justament d'una de les pel·lícules
que he incorporat recentment en DVD,
que és la pel·lícula dirigida per Paco Mir,
El millor que li pot passar un croissant.
Exacte, el Paco Mir ens sorprèn, diguem-ne,
amb una faceta que no ens té acostumats,
sempre el tenim present, doncs, en el teatre i en el tricicle.
Doncs en aquest cas fa de director d'aquesta pel·lícula,
El millor que li pot passar un croissant,
que està basada en el llibre de Pablo Tosset.
Que també el teniu a la biblioteca.
També el tenim i també el podeu consultar,
bé, i emportar-vos a l'emprèstec.
És molt divertit.
La veritat és que es tracta, doncs, d'una comèdia,
doncs, que inclou tota una sèrie d'elements, no?,
el suspens, la intriga i, sobretot, sobretot, el bon humor, no?
Llavors, crida l'atenció, bé, al Pablo Carbonell, no?,
que és el protagonista d'aquesta obra.
És una mica, doncs, aquest personatge que rosa la trentena,
una mica mandrós, misògin,
és un personatge, és tot un personatge, no?,
que en podríem dir.
I la veritat és que és molt entretingut
i per passar una bona estona, doncs, us la recomanem.
Doncs ja hi és a la biblioteca.
Ara, això de passar bones estones va a gustos,
perquè hi ha qui passa una bona estona
davant d'una pel·lícula de terror.
Exacte.
I en aquest sentit també heu inclòs al fons de la biblioteca
el d'Arnes del Jaume Balagaró.
Exacte, sí, sí.
Avui us portem unes propostes molt variades.
Molt diferents.
Molt diferents i per tothom,
o sigui, que segur que trobeu alguna cosa
que us sigui del vostre gust.
Doncs sí, la pel·lícula d'Arnes del Jaume Balagaró
és del 2002 i, bé, és una pel·lícula de terror,
com dèiem, no?, de suspens, d'intriga
i, bé, és un gènere en el qual aquest director
s'hi troba molt a gust, aquest lleidatà,
nascut, eh?, l'any 68.
i que té força projecció també fora de casa nostra,
especialment als Estats Units,
ha tingut molta acceptació.
I, bé, aquesta és la segona pel·lícula,
diguem-ne, d'una petita trilogia,
si en podem dir així, no?,
que va començar amb la pel·lícula del Sense Nom,
que també tenim a la biblioteca.
Aquest segon, que és Darkness, eh?,
i, segons tenim notícies,
el proper octubre d'aquest any 2005
estrenarà una nova pel·lícula
que es titularà Fràgiles,
protagonitzada per Calista Flocart,
o sigui que també els actors i actrius
que treballen amb ell són d'un cert prestigi.
I la veritat és que, bé,
si teniu ganes de passar una estona
agafats al coixí de por,
doncs aquesta és una proposta interessant.
Coneixem-ho una miqueta,
ni que sigui el fil argumental?
Sí, bé, representa que tot va,
gira entorn d'una casa,
una casa que està, doncs,
fosca i més aviat tenebrosa,
i en la qual s'hi amaguen a la penombra, no?,
maquinant els seus plans
tota una sèrie, doncs, d'intrigues, no?
Llavors, els seus medis d'obscuritat,
i només pot, diguem-ne,
en l'obscuritat es pot manifestar aquesta força
o aquest, no sé com dir-li.
Doncs ja ho saben, eh?
Exacte, sí, sí, aquest títol.
I també, en DVD,
heu incorporat una pel·lícula
que ja teníeu en format de vídeo,
però que és d'aquelles que cal tenir
i probablement més d'una còpia,
que és tot un clàssic,
El Gran Dictador, de Chaplin.
Doncs sí, hem escol·lit
El Gran Dictador, de Charles Chaplin,
una pel·lícula d'any 40,
una mica també per celebrar,
o bé, diguem-ne, celebració
o commemoració del final
de la Segona Guerra Mundial, no?
Al Racó també han aparegut altres pel·lícules,
per exemple, van presentar
La zona gris
i algun altre títol, doncs,
referent a aquest període, no?,
de la història, doncs, tan fosc i tan...
que bé, que ens agradaria oblidar,
però que també de tant en tant
va bé recordar, no?,
per no perdre la consciència, no?
Va ser una mirada diferent
de la que va fer Chaplin sobre...
Exacte.
Sí, sí, i fins i tot profètica, no?
Realment, en paraules del mateix Charles Chaplin, no?
Diu, si hagués sapigut,
o si hagués tingut coneixement
dels horrors dels camps de concentració alemanys,
diu, no hauria pogut rodar la pel·lícula, no?
No hauria pogut burlar-me
de la demència homicida dels nazis.
Diu, no obstant,
estava decidit a ridiculitzar
la seva absurda mística
en relació a una raça de sang pura, no?
És que és important dir
el que has dit abans,
que és una pel·lícula de l'any 40.
Exacte, és l'any 40.
Per tant,
descobrir tot l'horror va ser posterior.
Exacte, exactament.
Llavors, doncs,
és una pel·lícula que recomanem moltíssim,
és un cant a la solidaritat,
a la convivència pacífica
dels homes i de les dones,
i realment és una obra mestra
del de Charles Chaplin.
Doncs també hi és a la biblioteca.
I parlant d'obres mestres
i de commemoracions,
detall completament diferent,
estem commemorant enguany
els 25 anys de la mort de Hitchcock
i també dedigueu, doncs,
una part d'aquest racó del cinema
a recollir moltíssima informació
i pel·lícules del realitzador, no?
Exacte.
Doncs sí, sí,
enguany es compleixen els 25 anys
sense el mestre dels suspens, oi?
El podríem dir, podríem catalogar així
a l'Alfred Hitchcock.
Possiblement és un dels directors
més coneguts de la història del cinema
i la veritat és que ens va deixar
una obra molt extensa
amb un total de 54,
si no ho vaig errada, exacte,
54 pel·lícules,
o sigui que Déu n'hi do, oi?
Llavors, a la biblioteca,
dintre de la secció de cinema policia,
tenim especialment un racó
destinat a l'Alfred Hitchcock.
Llavors, és molt fàcil de localitzar,
o sigui que tots els amants del Hitchcock
i tots aquells que el vulguin conèixer
saben que a la biblioteca
ja hi tenen un espai dedicat.
Llavors, ve quatre dades
sobre la seva vida
que va néixer a Londres
l'any 1899
i la veritat és que va ser
un infant molt marcat
per la seva educació,
una educació molt estricta
que va marcar la seva personalitat
i una mica aquest món
una mica obscur
i de sobressalt, no?,
que reflecteixen les seves pel·lícules.
Així, a tall d'anècdota,
només a l'edat de cinc anys
el seu pare li va donar una carta
i li va dir que la portés
a la comissaria de policia.
I sí, sí, el jove, el petit,
Alfred Hitchcock,
se'n va anar a la comissaria
i va ensenyar la carta
a l'agent de policia
que hi havia allà.
La van llegir,
llavors van tancar
l'Alfred Hitchcock
entre cinc i deu minuts
en una cel·la.
Què dius ara?
En sèrio.
Sí, sí.
Molt pedagògic.
Exacte.
I quan va sortir
li va dir, diu,
això és el que es fa
amb els nens dolents.
Llavors, clar,
jo m'imagino,
pobre Alfred Hitchcock...
Quin pare més tendre
i més carinyós
i més afectuós.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Segur que hi ha altres maneres, eh?
I tant, i tant.
Doncs va fer gràcia
aquesta anècdota,
però realment il·lustra
una mica
que la seva educació
va ser molt estricta
realment, oi?
Bé,
de fet,
durant la seva carrera
no va ser gaire ben valorat
en vida, diguem-ne,
ni pels britànics
ni pels americans.
És ben curiós
que no va guanyar mai
cap Òscar,
cap de les seves pel·lícules,
tot i que va ser nominat
en diverses ocasions, no?
Fixes-te'n,
i posteriorment ha estat
un mite,
continua sent un mite.
I continua sent un mite.
Jo crec que,
bé,
les característiques
del seu cinema
es basen
en una preeminència
de la imatge
per damunt de la paraula,
o sigui,
buscava molt
aquells enfocaments
i crear l'atenció,
no?,
diguem-ne,
de les imatges
més que de la paraula, no?
I el predomini
dels suspens.
llavors buscava sempre
eliminar tots els detalls
superfluos i ferragosos,
o sigui,
procurava que l'espectador
no es perdés
en el que era
l'argument
de la pel·lícula
i estigués sempre atent
al que passés
a la pantalla, no?
I això, doncs,
acompanyat d'actors,
doncs,
de gran volada
en aquell temps, no?
I coneguts per tothom,
també era coneguda
la seva predidicció
per les dones roses,
que surten
en totes les seves pel·lícules.
Bé,
tot això, doncs,
va crear com un,
una...
realment un ganxo
amb el públic
molt interessant
i que va, doncs,
el va assumir, doncs,
amb un èxit
bastant aclaparador
de públic, eh?
També és molt curiós
les seves apareixences,
diguem-ne,
les seves pel·lícules,
també és molt curiós.
i això, no?
Sempre sortia,
buscava el moment,
no?
Ni que fos un segon, eh?
Però sempre havia de sortir,
és ben cert.
I és molt curiós,
sí, sí.
I bé, doncs,
res,
a la biblioteca
trobareu títols,
doncs,
dels més famosos,
com
Psicòsis,
Encadenados,
La ventana indiscreta,
Con la muerte en los talones,
i, bueno,
Un llarg, etcètera,
de títols interessants.
I també llibres
que parlen,
precisament,
de l'obra de Hitchcock.
Exacte.
Sí, sí, tenim...
Bé,
potser un dels més coneguts
que fan referència
al seu cinema
i amb ell mateix
és el títol
Le Cine según Hitchcock
que va escriure
François Truffaut
i que recull
52 hores d'entrevista
que van tenir
aquests dos monstres,
diguem-ne,
del cinema
i que reflecteix
la seva filosofia,
la filosofia de la seva obra.
O sigui,
que és un llibre
molt interessant.
També trobareu
variades biografies
i, fins i tot,
compilacions de contes
que ell mateix havia fet
de caire, doncs,
així.
També de misteri,
i de suspens.
Exacte.
De misteri.
Un dels seus escriptors
que el van influenciar més
va ser Edgar Allan Poe
i bé, doncs,
tot un conjunt
de coses
ben interessants.
Un personatge
ben singular
amb unes dimensions
molt àmplies,
conegut,
com deia la Núria,
però que sempre,
sempre podem descobrir
alguna cosa nova
a través de la lectura
d'aquestes obres
o bé a través
de mirar-nos
les seves pel·lícules
per anéssim com,
sempre descobrim
alguna cosa.
Per cert,
que la Núria
ens havia portat
una altra novetat
que jo m'havia despistat
i m'havia traspablat
i dic perquè val la pena
que comentem
que a la biblioteca
també ja tenen
la versió DVD
d'una pel·lícula
d'aquelles que
a vegades bategem
com a necessàries,
no?
La pel·lícula
Ossama.
Exacte.
Doncs és la pel·lícula
d'Ossama
dirigida per
Sidney Barmak
l'any 2003.
És la primera pel·lícula
rodada a l'Afganistan
després de la caiguda
dels talibans.
I bé,
la veritat és que
és una pel·lícula
molt colpidora,
molt colpidora,
no?
Tracta, doncs,
de la situació
de la dona
durant el règim
dels talibans
en què, doncs,
aquestes estaven
prohibides, doncs,
de...
o sigui,
no podien treballar,
no podien sortir al carrer
sinó acompanyades,
doncs,
d'un home,
d'un home,
de la família
o d'un altre,
i llavors realment
explica, doncs,
la història
d'una mare i una filla
que es queden, doncs,
sense el pare,
sense feina,
i bé,
no els hi queda
altra opció
que per protegir,
doncs,
en aquesta nena
fer-la passar
per un noi.
I acabar en una escola
corànica
i, en fi,
amb tota la peripècia.
Recomanable,
si realment
volem tenir una informació
una mica diferent
a la que rebem habitualment
sobre aquesta situació.
Núria,
en el terreny més pràctic,
ja sé que ho diem sempre,
però com que ara arriba
l'estiu
i hi ha qui s'incorpora
com a usuari
de la biblioteca,
quants exemplars
poden prendre
en préstec?
Quants dies
ho poden tenir a casa?
Molt bé.
Doncs, sí,
amb el carnet
de la biblioteca,
que recordem que és gratuït
i tan sols
cal presentar
el document d'identitat,
el DNI,
us podeu endur
un total
de sis llibres
durant quinze dies,
tres pel·lícules,
o sigui,
tres vídeos o DVDs,
tres CDs o CD-roms
i tres revistes.
I aquest material
us el deixem una setmana.
Molt bé.
Doncs,
amb aquest recordatori
agraïm molt
a la Núria Gondolbeu
que ens hagi acompanyat,
que ens hagi passejat
com fa de tant en tant
pel racó del cinema,
sobretot perquè tan bon punt
arriben novetats,
ve aquí i ens ho explica
a la ràdio.
Núria,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau,
bon dia.