Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte...
Diumenge 22 de maig de 2005, Tarragona Radio y...
Habaneras desde el balcón.
No sé qué tienen tus ojos, que al mirarlos me dan frío.
Miedo me causan tus ojos, y en tus ojos yo confío.
Negros son como la noche, y más negros que mi pena.
Solo mirándome en ellos, quisiera morirme, nena.
Morucha, morucha divina, clave el tempranero.
Quisiera, quisiera en tu boca besarte el primero.
Cantarte, cantarte muy quedo, decirte, me muero.
¡Oh, cucha de rosa, clave el tempranero!
En la voz de tu mirada, he quedado prisionero.
No quiero que me rediman, que no es cárcel, que es un cielo.
Y si muero desterrado, y si al fin debo dejarte.
Al morir Dios me conceda, tus ojos poder mirarte.
Morrocha, morrocha divina, clave el tempranero.
Quisiera, quisiera, quisiera en tu boca besarte el primero.
Cantarte, cantarte, cantarte muy quedo, decirte, me muero.
Morrocha, bocucha de rosa, clave el tempranero.
Morrocha, morrocha.
Morrocha.
Peix fregit i morrocha, de García i de Quintero.
Els llovarros registraren l'any 1989 l'habanera de Joan Asenoy i Josep Maria Roglan, Maria del Mar.
Morrocha, morrocha, morrocha.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dic la veritat, això mai no m'ha importat.
Una resposta sincera et voldria demanar.
Si estimo tant l'habanera, per què no em deixes cantar?
Et cantaré una habanera, tan bonica i encisera,
que està soviant d'ho creurà.
Entre els perfums de la nit, de llum de lluna banyada,
i per la mar braçolada la meva veu sentirà
en la quietud de la nit.
Per qui volgui anomenar-me,
per qui volgui anomenar-me,
sóc la Maria del Carme.
Tot fent de la vida un cap,
de la llum de lluna banyada,
i per la mar braçolada la meva veu sentirà
a la quietud de la nit.
La meva veu sentirà
a la quietud de la nit.
Un diminutiu també serveix com nom de dona.
I segur, segur que està dit en tota la estimació possible.
L'autor, Ricardo Lafuente.
Coro i orquesta Salinas de Torrevieja.
La interpretan.
Carmita.
Carmita, son tus ojos de cielo,
es tu boca de rosa, mujer más hermosa,
amarla es odió.
Carmita.
Carmita,
la viviente de gracia sin par,
eres dulce y sencilla,
como una abecilla de alegre cantar.
Entre las flores que adorna tu regla,
que eres la luz, que eres tanta belleza.
Eres la flor de aroma sutil,
bella mujer,
bella mujer,
rigolosa y gentil.
Al contemplar tu valor revenido,
haces pensar que eres algo divino.
y en tu mirar,
hay tanto cantor,
que eres mujer más radiante que el sol.
como una abecilla.
si te ha Susan a Taien,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!


Fins demà!
Felicitats!


Fins demà!

!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
self demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins al mar, flors de ginesta fins al dalt serrat.
Podríem dir també comptar les moltes hores que jo t'he estimat.
Adeu Maria, Maria, Maria, si m'estimessis jo et cantaria.
Fins al mar, flors de sucsena, amb tu em casaria.
Si està de Déu, el món no m'aturarà.
Estima el mar, estima el breu i el picat vella prop del teu carrer.
Sec un redox al teu costat, ple d'esperança perquè mai no és tard.
No és tard.
T'esperaré, t'esperaré, enamorada del mar i del vent.
Estima el seu, l'alma i el vent.
De nit i dia sempre tinc present.
Adeu Maria, Maria, Maria, si m'estimessis jo et cantaria.
Fins al mar, flors de sucsena.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
Si està de Déu, el món no m'aturarà.
Adeu Maria, Maria, Maria, si m'estimessis jo et cantaria.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
Si està de Déu, el món no m'aturarà.
De nou a civil criollo, del seu CD, en un salón de La Habana, interpreta de Sebastián Iradier, la habanera, María Dolores.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
!!
Flors de sucsena, amb tu em casari.
Flors de sucsena, amb tu em casari.
Flors de sucsena, amb tu em casara.
Flors de sucsena, amb tu em casaria.
¡Ay, si usted me diera, una gallica dulce!
¡Una mulata me mata, no hay quien mate a esa mulata!
¿Cómo ha de vivir la gente, si no matan al que mata?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!