El 30 d'octubre, diumenge.
Amb la melodia d'aquesta habanera arriba el temps de...
Habaneres des del balcó.
Si del mar tu fossis les onades, jo em voldria ser un rocàl.
I esperar les teves abraçades amb esquitxos de salà.
I si fossis al mar blau, jo em voldria ser la noix.
Que navega el teu cos, amapant com una manja mòs.
Perquè em sembla l'altre món, si tu no hi és.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te sempre al meu costat.
Si del cel tu fossis les estrelles, jo em voldria ser la nit.
per poder lluir-les molt més velles, dibuixades al meu pit.
I si tu fossis valer, jo em voldria mariner.
Per tenir ben a prop el teu cor, com buf i vent de groc.
Per tenir ben a prop el teu cos, amapant com una manja mòs.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te sempre al meu costat.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Si tu no hi és.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te al meu costat.
Malalt d'amor, cantar el grup Barca de Mitjana.
Un vaixell que sorca als mars al compàs de l'amor,
diu la lletra de la propera vanera.
En canvi, la seva música solcarà als mars el compàs de dos per quatre,
que és el ritme de la vanera, el barquito de Nàcar.
Música






Barca de Mitjana, des del Maresme.
I per a celebrar els deu anys del grup van enregistrar un doble CD.
Aquest que estem sentint.
De Narcissa Oliver i Josep Bastons, El pensament.
El teu cal, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Si quan mires la mare tots els ulls brillen,
si ets feliç de contemplar la mare,
jo voldria tan sol ser gavina i ta vida un instant alegrar.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré el russinyol,
entraré un xicat a finestra
i content tornaré a emprendre el vol.
Per aquells deliciosos moments
que seré a prop de tu.
Tots sentint la carícia del vent,
no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer a món cantant alegrament,
portaré a Montvec una flor
que m'hauràs d'un pensament.
El teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Si quan mires la mare tots els ulls brillen,
si ets feliç de contemplar la mare,
jo voldria tan sol ser gavina
i ta vida un instant alegrar.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré el russinyol,
cantaré un xicat a finestra
i content tornaré a emprendre el vol.
per aquells deliciosos moments
que estaré a prop de tu.
Tots sentint la carícia del vent,
no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer a món cantant alegrament,
portaré a Montvec una flor
que m'hauràs d'un pensament.
El teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Quin sentiment, aquesta abanera.
I quina llàstima que les petjades
que deixem a la sorra,
a la persona estimada
o les figures amoroses
que entre els dos podem dibuixar
se'n portin les zones.
És clar que queda, i molt profundament,
el sentiment i l'estimació.
de Aguilar Romero,
Huellas en la Arena.
A Tò columns de evanes
et allà sssar代à
o per deductir
i la sortia d'un pensament.
Cuando la tarde entorna sus negros ojos y el sol se va,
parten los marineros con sus veleros a la mar.
Cueñas hay en la arena y dibujado el corazón
de una niña que entorna, de una niña que entorna
esta canción.
Dime, dime marinero, ¿por qué te alejas?
¿Por qué te vas?
¿Qué nuevas aventuras te esperan cuando volverás?
La brisa que los empueve de amor
Mientras mil caracolas, mientras mil caracolas cantan al sol.
¿Por qué, por qué te alejas?
¿Por qué te alejas?
¿Por qué te vas?
¿Cuánto volverás?
¿Por qué te alejas?
Es por qué te alejas?
Hay en la arena y dibujado un corazón
se lo lleva a la zona
Se lo llevan las olas, lo borra el sol.
Dime, dime marinero, ¿por qué te alejas?
¿Por qué te vas? ¿Qué nuevas aventuras te esperan?
¿Cuándo volverás? La brisa que los envuelve el medioamor.
Mientras mil caracolas, mientras mil caracolas cantarán al sol.
Cuando la tarde cae y se va, mi amor.
Pare i fill van junts en la peça que sentirem.
El pare, Baix i guitarra del grup, va fer la lletra i el fill, la música.
Els dos es diuen Jaume Romaguera, Barca de Minjana i Bellamar.
Bellamar.
Distrito por la playa, los vens van a la torta.
Distrito por la playa, los vens van a la torta.
Reclaves de no fa gaire, quan tu ni eres vella amà.
La ment, joca dolces passades, torna'm sempre amb les donades.
Nins de festes i cançons, de balletes i de rots.
Abro els ulls, serà un miratge.
Ni les pedres ni barrones.
Les pedres no queden sols la platja.
En la llum del dia que mor, el mar sap, és testimoni, sovint torno a què tindré.
T'explicar-ho no sabria, per què m'hi sento tan atret.
Viu la gent que hi ha urenetes, de nit volant sobre el mar.
En l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amà.
En l'aigua hi ha llumetes, de nit volant sobre el mar.
Sota els finars, la sorra fresca.
Ombra suar, la uça foscor.
d'un refugi per a l'aigua.
I al cap vespre l'escalfor.
El mar sap, és testimoni, sovint torno a què tindré.
T'explicar-ho no sabria, per què m'hi sento tan atret.
Viu la gent que hi ha urenetes, de nit volant sobre el mar.
En l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amà.
i a la gent que hi ha urenetes, de nit volant sobre el mar.
En l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amà.
Després de l'èxit de la paloma a Mèxic, a la segona meitat del segle XIX,
les sabaneres es van fer molt populars en aquell país.
Melesio Morales, Mexica, i guarda esa flor.
Guarda esa flor
y piensa que es de mi vida
que yo te adoro
con delirio ardiente.
Guarda la sí
y piensa que en mi mente
no cabe nadie
no cabe nadie, pues
de acuerdo a ti
que no te puedo amar
y eso es mentira
tu sola imagen
la guardo en mi memoria
que yo sin ti
no quiero ni la gloria
no quiero ni la gloria
quiero la muerte
quiero la muerte
quiero la muerte pues
te adoro a ti
que no te puedo amar
que no te puedo amar
y eso es mentira
que no te puedo amar
y eso es mentira
tu sola imagen
la guardo en mi memoria
la guardo en mi memoria
que yo sin ti
no quiero ni la gloria
quiero la muerte
quiero la muerte pues
te adoro a ti
carles casanovas
carles casanovas
és l'autor de la vanera
amb que s'acomiada
barca de mitjana
grup del que hem sentit
una part del seu treball
recens sortit
tal com sona
canten el pirata
Joan Torrelles
a una parte
per allà dels confins blaus de la mar,
per allà i el vent de tramuntana,
que encancarà el bargantia la foscor.
Busca una nau per enfonsar,
busca un vaixell per abordar,
mentre el pirata navega,
deixa al darrere estela de sang i de foc,
flama de mort.
Canta el pirata coberta,
cant de somnis de llibertat.
Fes de l'illa de Formentera,
del d'orets de Mallorca i el cel de Menorca,
fins a l'Empordà.
Soca el mare tota merda,
fins a l'illa d'espalmador,
i el sol i el flor,
des de centrenc de llunes,
i entre les roques,
espantarà el confrador.
s'agiant que jo!
Potser la poc és la por,
Viven que l'envijugam l'amor
Viven que la sangla namore
I no perdone
No per mi carregat
Però mi va
Tanta el pirata coberta
Tanta somnis de llibertat
Des de l'illa de Formentera
Al norets de Mallorca
I a l'ostel de Menorca
Fins a l'emportat
Sol que malvara tota breva
Fins a l'illa més del matró
On fa més de cent trenta llunes
Entre les roques
M'enterrà el cofre d'or
A l'emportat
A l'emportat
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Al control Núria Cartanyà
Qui us ha parlat?
Xavier Pardina
Fins al diumenge
A dos quarts de Déu del matí
Aquí a Tarragona Radio
Y a Baneres
Desde el balcón
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De guajiros y palmares
Voy así de su amor
Fins al diumenge
Fins al diumenge