Una altra setmana que us oferim des de Tarragona Ràdio els diumenges,
avui, 9 d'octubre de 2005.
Habaneras desde el Balcó.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a porto del català,
del millor barbo de guerra que la forra d'Oltre Mar.
El primoner i el nostre amo i 14 mariners.
Vérem nascuts a Calella, Vérem nascuts a Palafroger.
Quan el català sortia a la mar,
i els de Calella veien un cremant.
Mans de la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
i els de Calella.
Arribaren temps de guerra,
de perfilies i caixons.
I en el mar de les Antigues,
retronaren els canons.
els mariners de Calella,
els mariners de Calella,
i el meu avi amics de tots.
Varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi,
papa no és que estàs.
Els palets de bordo no varen tornar,
no varen tornar.
els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella veien un cremant.
Mans de la guitarra solien cantar,
solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya,
visca Catalunya.
Visca Catalunya.
Hem començat amb el meu avi,
cantat pel grup Morralla.
Els escoltem ara de Josep Bastons
i Narcís Saoliver,
en mariners de terra endins.
Vaig conèixer un vell pastor que
Vaig conèixer un vell pastor que a ses ovelles manava.
Cada jour de sol a sol, de saps de l'altre acompanyat,
queixa tonada cantava, queixa tonada cantava.
Com serà el mar, serà l'op, iran contribuant,
serà veritat, que de nit és com la plata.
Tothom que el veu es quina, ple de llogança,
digue amb tu sol, que veig una altra contrada,
es disculpa.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya,
i fer diners no he volgut per veure la costa llunyana.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom la vida he vist-ho aquí d'amplar la muntanya.
Tothom que el veu es queda ple d'enyorança
Digue'm tu sol que ets una altra contrada
Has vist el mar
Tot la vida he viscut aquí del pla de muntanya
I fer diners no he pogut per veure la costa llunyana
Sé que hi ha el Mediterrani que en té l'encís d'Amzella
Sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mare cabella
On les hores van i venen al compàs de la bandera
Però jo mai no he vist el mar
Una manera del compositor menorquí, deseado mercadal, poc coneguda, però interessant,
Perquè ens parla de ciutadella de Menorca, morratlla i ciutat de parella
Diuen que hi ha una ciutat misteriosa ciutat
Diuen que a fades i bruixes la van encantar fa molts anys endarrere
Diuen que es desencantarà si un dia se troben set joans i set joanes
A sa morera de la mar si un dia se troben set joans i set joanes
de la mar. Si un dia se troba, si es troba un dia,
set joans i set joanes. Ciutat de parelles,
ciutat encantada. Tu estàs enfonsada,
en dins de la mar. Tu ets part de Menorca,
tu ets part d'aquesta illa. Jo un dia voldria,
del teu gran misteri, poder desvaldar.
Jo un dia voldria, del teu gran misteri, poder desvaldar.
Diuen que hi ha una ciutat, misteriosa ciutat,
mor a la ciutadella. Diuen que dins de la mar,
enfonsada l'estat, la ciutat de parelles.
Diuen que fades i bruixes la van encantar fa molts anys endarrere.
Diuen que es desencantarà, si un dia se troba,
set joans i set joanes.
Si un dia se troba, si es troba un dia,
set joans i set joanes.
Ciutat de parelles. Ciutat de parelles. Ciutat encantada.
Tu estàs enfonsada. Ciutat enfonsada.
En dins de la mar. Tu ets part de Menorca. Tu ets part de Menorca.
Tu ets part d'aquesta illa. Jo un dia voldria, del teu gran misteri,
poder esvalar, del teu gran misteri, poder esvalar.
El teu gran misteri, poder esvalar.
Rafael Llop va a fer la lletra.
José María Roglán, segon tenor del grup Borralla, la música.
Aquest grup interpreta la barca chica.
Amb l'esclop d'un pescador m'he fet una barca xica,
d'un llapis al palmajor i la vela més bonica.
D'un retall de mocador petit, amb l'esclop d'un pescador.
M'he fet una barca xica, d'un llapis al palmajor i la vela més bonica.
M'he fet una barca xica, de la vela més bonica.
M'he fet un llapis al palmajor, d'un retall de mocador.
M'he fet una barca xica, d'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar, dels coixets d'una puntaire.
i per poder-la empurar
un am que no t'és gaire
lligat a un fil de pressa.
Amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si cas i amara caça
no es posi gens el gairo
La xarxa la fa un follet
amb telò de mosquitera
que jo conec un indret
per quan sorti de mosquitera
on només hi ha xenguet matí
la xarxa la fa un follet
amb telò de mosquitera
que jo conec un indret
per quan sorti de mosquitera
on només hi ha xenguet
la meva barca és així
petita com hem tronet
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il·lumina-li el camí
i el dia que arribi a port
de la llum de la llum de la llum de la llum
amb la llum de la llum de la llum de la llum
Tothom dirà
Déu-n'hi-do
Tanta pesca no s'explica
Tres urs s'esplau
Fes millor
Amb una barca tan xica
Com l'esclop d'un pescador
Del seu treball enregistrat en directe
Al castell de Pallallà
El maig passat
Morralla ens ofereix
De Carles Casanovas i Emili Joanals
Malalt d'amor
Si del mar tu fossis
Les onades
Jo em volia ser
El rocà
I es farà
Les teves abraçades
Amb vestitjos de sal
I si fossis el mar blau
Jo volia ser l'anà
Que n'avego el teu cos
A la pan com una manja d'os
Perquè em sé malalt d'amor
Si tu no hi ets
Perquè enyoro el teu vessant
Si tu te'n vas
Per això hi cal com més
Vull saber-te'n'hi
Vull saber-te'n sempre al meu costat
Si del cel
Tu fossis les estrelles
Jo em volia ser l'anà
Jo em volia ser l'anà
Per poder llogir-les molt més velles
Dibuixar-les el meu pit
I si tu fossis valent
Jo em volia ser l'anà
Jo em volia ser l'anà
Jo em volia ser l'anà
Per tenir ben a prop
El teu cor
Com moviment de tot
Per què em sé malalt d'amor
Si tu no hi ets
Si tu no hi ets, perquè enyoro el teu vessant, si tu te'n vas, per això hi cal com més.
Vull seré ja sempre al meu costat, perquè em sé malalt d'amor, si tu no hi ets.
Perquè enyoro el teu vessant, si tu te'n vas, per això hi cal com més.
Vull saber-te sempre al meu costat, per això hi cal com més.
Vull saber-te, vull saber-te, vull saber-te al meu costat.
Sembla que l'Havanera que sentirem té autor conegut.
Ho dic perquè molta gent hi dóna molt de temps d'ella, jo mateix, que era popular, sense més.
Doncs bé, el nom del compositor és Traiter, un inglès que es va quedar a viure a Bilbao
i que també va escriure un inglès, vino a Bilbao.
Us parlava de La vella Lola.
Després de un año de no ver tierra, ¿por qué la guerra me lo envidió?
Me fui al puerco donde se hallaba, la que adoraba mi corazón.
Ay, qué placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un ladazo y en aquel ladazo creí morir.
Cuando en la playa la bella Lola, su larga cola no tiene mal, los marineros se vuelven locos y hasta el piloto pierde compás.
Ay, qué placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un ladazo y en aquel ladazo creí morir.
La Cuba en Italia lloraba triste al verse sola y en alta mar.
El marinero la consolaba, el marinero la consolaba, no llores, no la noche hace ahogar.
Venga, qué placer sentía yo, cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó.
Luego, después, se acercó a mí, me dio un ladazo y en aquel ladazo creí morir.
¡Mola!
¡Mola!
¡Mola!
En un rinconcito oscuro de un barrio de San Sebastián,
pichincho véu de la cordero, hermosas palabras susurra, de amor y de felicidad,
cantando a la vida y a la libertad.
Maitena, si tú no me quieres, me voy a amar.
Mañana paseando a tu calle ya no volverás,
porque sin ti no sé vivir.
Mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella maitena te contestó
No vayas, mi chincho amor mío, no te vayas, no.
Donostia, Donostia,
¡Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián!
Un día llegaron al puerto mutrícucu a rancha leal,
Gentes del mar, esta de rirán.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal,
y al ver a maitena quisieron cantar.
Maitena, en auzú, maitena,
Un día llegaron al puerto,
y a la libertad.
¡Qué cosas tan maravillosas en San Sebastián!
ZAINTRUTIK UZIKU KA ORTIK GAU MARREA
TSUGA BENI NI ELE POTZI
ITSASO NAMAZUAN GAUDUREN NAIA BO DETI
BANIARA ORTUAN MAITENA EZAN ZIRONA
ETZGERO BITSINTSOA DEGIN ERERA ZARA
DONOZTIA, DONOZTIA
TSUBAITZERA MUNDU BATSIN ZORA GARRIAN
TSUBAITZERA MUNDU BATSIN ZORA GARRIAN
TSUBAITZERA MUNDU BATSIN ZORA GARRIAN
I d'Euskadi a Catalunya, des del control, Núria Cartanyà us ha parlat, Javier, Pardina, fins al diumenge a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio i a Baneras des del balcó.
TSUBA
TSUBA
TSUBA
TSUBA
TSUBA
TSUBA
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulatae, la cubanita, que allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y rojo...