Fins demà!
Molt bona tarda, Tren Addictes. L'equip del Tren us torna a acompanyar una setmana més amb un dipòsit carregat de cultura i, sobretot, de molt bon humor.
Durant una hora us tindrem informats, com ja sabeu, de continguts teatrals, de cinema, música, televisió i moltíssimes coses més.
I, com és costum, comencem donant pas als nostres col·laboradors mitjançant el contestador automàtic del programa, on ens diuen de què parlaran avui.
Que us interessa? Us quedeu a Tarragona Ràdio. Que no, també.
Acabeu de trucar al meu contestador automàtic. Si voleu deixar algun missatge, feu-ho perquè sou uns vagos.
Frick! Frick!
Hola, sóc el Marc i avui, després d'haver anat a les preestrenes de les pel·lícules que us presentaré, intentaré convèncer-vos perquè no les aneu a veure perquè són bastant dolentetes.
Frick!
Hola, sóc la Sara i us porto les novetats d'aquesta setmana i els concerts.
I jo, l'Andrea, i us porto el tema de la setmana amb Nathalie Bruglia.
Frick!
Hola, sóc el Roger, el reporter que surt al carrer. Aquesta setmana he anat a dos instituts de la nostra ciutat per parlar amb joves i el seu futur acadèmic més immediat.
Frick!
Hola, sóc el Joan Carles i avui parlarem del beso de la mujer aranya, que ho agafen a Reus, i també de les supersticions al món del teatre.
Frick!
Hola, sóc l'Èlder i, com sap, no?
Sempre entre les activitats més destacades de la URB, avui parlarem dels campionats de Catalunya d'esport universitari.
Frick!
I no oblidem que el bloc central d'aquesta setmana està ocupat per un tema molt interessant, que segur que afecta a gran quantitat de joves del nostre país.
Vindran dos joves que tenen estudis molt diferents i parlarem sobre el seu futur professional.
Tot això ho tindrem, totes aquestes coses que heu sentit al contestador, que diuen que fan aquests col·laboradors que venen, ho tindrem al llarg del programa,
però comencem a poc a poc rebent el Marc, que és l'única persona que fa coses serioses.
Marc, bona tarda.
Ei, molt bona tarda, Àlex, com estem?
Molt bona tarda, Marc.
Jo encantat d'estar aquí amb tots vosaltres a explicar-vos les meves experiències cinematogràfiques.
Que són religioses o no?
Una mica.
Una mica.
I per on comencem?
Per la secció primer?
Sí, comencem per la sintonia.
Per la sintonia, si pot ser, el senyor Chihiro.
Mira, bé, va venint.
Que vingui, que vingui.
I molt bona tarda, també, Laia, que abans me l'havia descuidat.
No, jo no t'he descuidat, perquè no t'he dit molt bona tarda, però t'has passat de mi.
Jo també he descuidat, ho sento molt, Laia.
Em perdones?
Sí, sí que et perdono.
Ens fem menys romances, ens fem un betonet, Laia.
No ho sé, no ho sé.
Bueno, val, ja sé que vols anar amb l'Àlex, ho sento.
No, ni amb un ni amb l'altre.
Jo m'envaja amb el cinema, que almenys sempre més fidel.
Correcte.
Bueno, en pel·lícules com les d'avui, que fem una degradació, però al revés,
és a dir, anem augmentant de nivell, d'acord?
Una degradació.
Sí, comencem amb The Ring 2, aquí traduïda com La senyal 2,
dirigida per Hideo Nakata, que és el director de la primera pel·lícula japonesa.
Bueno, recordem la història de The Ring.
Va començar Hideo Nakata fent The Ring, la 1, japonesa.
Després es va fer el remake americà d'aquesta pel·lícula,
amb 9 ving wats, i després es va tornar a fer la seqüela japonesa
i ja es fa el remake de la seqüela.
És a dir, que estem parlant d'un remake d'una seqüela
que alhora és una seqüela d'un remake, perquè ens entenguem.
A veure, això és la segona part de The Ring?
Sí, però de l'americana.
De l'americana.
Sí.
Però està dirigida pel Hideo Nakata, que és el japonès que va dirigir la primera japonesa.
És una mica de cacau, però bueno, tampoc és tan complicat.
Ens ho escrivem en un paper, és senzill i tot.
Són quatre pel·lícules i van girant un al costat a l'altre.
Doncs bueno, protagonitzada per Nao Mi Wats,
que és potser pràcticament l'únic alicient que pot tenir aquesta pel·lícula,
és exactament la mateixa pel·lícula que vam veure en japonès,
potser amb un millor efectes especials, evidentment,
però una miqueta mancat d'aquella gràcia o d'aquella tècnia
que sempre tenen els orientals, aquella estètica i aquella gran retòrica.
És que ja ho sabem, que a tu t'encanta tot allò que sigui oriental.
Per cert, felicito ara obertament aquí, en microobert,
felicito la Televisió Espanyola La 2,
que està fent darrerament un cicle de cinema oriental increïble.
Dijous passat vam passar la dutxa de la deixeble de Juan Carfei
i aquest diumenge vam passar de Taqueci Kitano Brother
i és de veritat que estic verdaderment encantat amb La 2 de Televisió Espanyola.
A tu t'estan, vamos, pujant els núvols.
Sí.
No, em faré un mica, del de la 2 ja veuràs.
Bueno, doncs, aquesta pel·lícula de Ring 2 no la aneu a veure
si heu vist la pel·lícula japonesa i si no,
doncs, bueno, és una bona manera de conèixer Hideo Nakata,
que també havia fet una gran pel·lícula que és Dark Water,
que també s'està preparant el remake.
Ai, aquesta factoria de Hollywood s'està quedant sense idees
d'anar a cercar-les als altres països,
als que tenen verdaderes idees, com són en aquest cas els japonesos.
La veritat és que estem una miqueta cansats ja de fantasmes orientals.
Bueno, a veure si...
Sí, volem canviar una miqueta el tema, eh?
Exacte, a veure si canviem una miqueta el tema.
Àlex, no l'anies a veure?
No, però jo vull que facis aquell gac que m'has dit que tenies preparat,
que era molt bo.
Sí, bueno, el Hideo Nakata, que en realitat no és Fideo, és Hideo, eh?
Molt bé.
És un gac molt dolent.
Gran gac.
Bueno, augmentem una miqueta ara de nivell.
I anem a Ja no som os dos,
una pel·lícula dirigida per John Curran,
que també havia dirigit Price, de l'any 99,
que és una pel·lícula que aquí, per desgraci, no la vam poder veure
i que pinta prou bé que va guanyar un festival a Gijón,
si no m'adivoco, a Gijón va guanyar un festival.
I bueno, està protagonitzada per, verdaderament,
quatre actors de nom i de renom.
El primer és Marc Rufalo,
el vam veure a Mi vida sin mi i a Colateral,
i per aquí hi ha el col·lectiu femení està força content per tornar-lo a veure.
També tenim Naomi Watts,
que repeteix a la cartellera després de Ring 2,
i que també la vam veure a 21 Grammos, per exemple.
Laura Dern, que feia molt de temps que no la vèiem,
des de Yo soy Sam, de Son Pen,
amb Dakota Fanning, aquella noia de l'escoltita
que està triomfant.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Bueno, doncs la tornem a veure a Laura Dern,
estava dormida, una miqueta feia hibernació.
I tenim per últim a Peter Crouse,
que la gent que mirés Dos metros bajo el suelo,
bajo tierra, no sé exactament el títol exacte,
bajo tierra.
Me diuen l'Andrea, la meva productora,
em diu que era bajo tierra.
Una gran pel·lícula,
ai, una gran pel·lícula, perdó,
una gran sèrie, que també la vèiem a la 2,
a la 2 està triomfant, eh, mare meva?
Sí, i l'hem de donar-li al tren.
Una molt bona sèrie.
Doncs aquest és el germà gran, Peter Crouse,
també el col·lectiu femení pot estar contenta,
content, però és prou guapo, prou atractiu.
I bueno, aquest és el repertori,
quatre bons actors, de rom, de nom i de renom.
I la pel·lícula, ja no som els dos,
és l'adaptació de dos contes d'André Dubus,
no sé si ho pronuncio bé,
que és el flamant autor del relat
que va inspirar la pel·lícula En l'Habitació,
bona pel·lícula també,
i bueno, va sobre l'adulteri i sobre...
Coses que t'agraden a tu.
Sí, són aquestes dues parelles de protagonistes
que tenen una mena d'infidelitat entre si
i acaba, doncs, ruptant...
Estem cansats ja d'aquest tipus també, no?
Típics, Afterglow i de tot aquest tipus de pel·lícules.
Bueno, deixem acabar l'Algo en Común,
que és la següent pel·lícula que ve,
i després en parlem una mica, si vols.
Algo en Común, la següent pel·lícula,
dirigida per Zach Braff,
que és un actor de pel·lícules
i de telenovel·les americanes,
així molt de sèrie B,
és conegut, vindria a ser aquí
un Ivan del Cor de la Ciutat.
És com si l'Ivan es posés a dirigir una pel·lícula.
No és un gran actor així a nivell mediàtic,
però bueno, la gent el coneix...
Com el Joan Carles del Cor de la Ciutat.
Exacte, és com el Joan Carles.
És almenys.
I una pregunta, Marc,
aquestes tres estrenes que ens portes avui
són de cinema independent?
Bueno, les dues aquestes que hem comentat al mig,
sí, la d'Algo en Común, sí.
És aquest cinema independent que comentàvem abans
a l'estil entre copes,
una miqueta d'humor, una miqueta de crítica social
i una miqueta de filosofia,
una miqueta de reflexió interior.
Això és el que es porta al cinema independent a Maricadara,
suposo, és el que dic jo.
Després hi haurà els grans crítics que em diran
no, xiquet, tu no tens raó,
ets un pringat de 19 anys i ho sento molt.
Això és tot, Marc?
Sí, això és tot.
No us oblideu d'anar al cinema
i no us oblideu d'entrar per la porta del darrere
que diuen que és gratis.
Ah, sí?
No, però bueno.
Ho haurem de provar.
Moltes gràcies, Marc.
Que vagi molt bé.
Donem pas a la Sara i a l'Andrea
que ens porten música com cada dimecres.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na...
Do it!
Take your mama out all night
Since you have no doubt that we're doing all the best we can
Senyores musicals, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Andrea Serà.
Hola.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Andrea.
Bona tarda.
Estàs envejosa, no?
No, no sóc com tu.
Clar, perquè ara em poso jo a saludar i llavors et quedes tu sense salutació.
No, em saluda, no fa falta que ho demani.
Ui, ui, l'Àlex, que sobredillo que viene.
Com comenceu, va.
Com cada dimecres.
Comenceu, comenceu.
Bé, la Sara, què ens porta?
Porto l'aparteta de Nometalls, com sempre,
i aquesta setmana porto a Antonio Vega,
que estrena disc amb el single Àngel d'Orion.
Antonio Vega, estrena disc,
l'ha volgut anomenar 3.000 noches com Marga.
I, bueno, es podria dir que Antonio Vega porta tota la vida fent música,
perquè des de l'any 1978,
que va formar el grup Nacho Pop amb el seu cosí,
porta fent música...
El seu cosí, el Nacho.
El Nacho.
Nacho García Vega.
Nacho García Vega, el seu cosí.
I, bueno, amb Nacho Pop,
aviat es van convertir en tot un símbol,
perquè van treure cançons tan populars com La Chica d'Ayer,
que tots recordem.
Sí.
I, bueno, tot i que el grup es va trencar al cap de 10 anys,
Antonio Vega ha continuat fent música sempre.
Algunes vegades amb èxit, d'altres no tant,
però sempre ha volgut fer allò que més li agrada.
Sí.
No sé, és un d'aquells dels mites, no sé.
Jo sempre l'he sentit.
Els mites dels 80, perquè va ser molt important.
El disc ja està a la venda,
es diu Tres Mil Noches com Marga,
i ara més que mai li ha sigut molt fàcil escriure aquestes cançons,
doncs perquè suposo que necessitava transmetre allò que sentia.
Hem de dir que aquest disc l'ha fet
arran de la mort de la seva dona l'any passat,
i bé, tenim unes declaracions que hem volgut incloure,
perquè ens han tocat una miqueta la fibra.
Sí.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Por el peor momento de mi vida, sin duda, comenzó la aventura de este 3000 noches con Marga.
Con vehemencia e enfermiza, me sumergí en una dedicación incesante a mi trabajo.
Escribí, arreglé y di forma una a una a los temas que componen esta obra en un momento en el que, como hoy,
mi corazón se hallaba desbordado por el dolor.
Todo giraba en torno a la figura de Margarita del Río Reyes,
la mujer que me lo dio todo por nada y a la que he consagrado mi vida entera.
Lo que me quede de ella.
La gallina de piel, eh?
Sí.
M'has tret de la llengua.
No, jo també ho anava a dir. No sé, a mi m'emociona.
És molt bonic. Jo només de sentir això ja tinc ganes d'escoltar el disc.
Jo també, ara sí.
Continuem l'apartat de novetats amb Pereza, que presenten el seu nou disc, Animales.
Això que escoltem es diu...
Antes que ver el sol.
No, Piensa en aquella tarda.
Piensa en aquella tarda, exacte.
i és la cançó més coneguda del seu anterior disc, que van cantar amb Coti, amb qui més?
Amb Coti, amb Bresge i Dani del Cantor del Loco.
Exacte.
El tercer disc de la banda surt el proper 11 d'abril, havia sortit el 18 però al final s'ha adelantat.
i bé, només dic que és un duet format per l'Eiva i Rubén.
L'Eiva toca el baix i la majoria de les bateries, i Rubén toca de tot, perquè toca la guitarra acústica.
Com el nostre Rubén.
Sí, sí, més o menys.
Toca a tots els palos.
Sí, toca la guitarra acústica i elèctrica.
Toca la mandolina, la pandereta, les palmes, tot.
i, a més, posa la veu a 9 de les 12 cançons del disc.
Jo no entenc després com graven això.
Vulles passen hores gravant.
Sí, sí, moltes hores.
Perquè toca una cosa, després para, toca l'altra, no?
M'ho toca tot, aquest home ho toca tot.
Sí, és la pura realitat.
Però escolta'm, el single de presentació pot ser que sigui princeses?
Princeses, exacte.
Ei, mi punto para la Laia.
Jo no li ho torno.
Això que sona es diu Xiver,
que és el nou single presentació de Natalí en Bruklia,
que és el tema de la setmana.
Aquest és l'estil de l'Àlex, eh?
L'he vist aquí movent-se d'una manera molt sensual.
Home, no, la veritat que no, perquè aquesta noia només va fer una cançó, no?
Ui, estàs una miqueta equivocada.
I aquí, picant a les col·laboradores, doncs estàs molt equivocat.
Aquest és el seu tercer disc, que es diu Counting Down the Days,
i està produït pel Ben Hiller, que ha treballat, entre d'altres,
amb els britànics blues, que segur que els coneixes.
A què sí?
Sí, es coneix.
Aquesta és l'única cosa que ha fet en sa vida aquesta noia.
Oh, és molt bonica.
No sé com t'atreveixes a dir això.
No és l'única, però bueno.
No és l'única.
No, no és l'única.
Digue'm una altra cançó, va.
Big Mistake.
Molt bé.
Smoke.
Alguna més i no les tinc apuntades, estic improvisant.
La reina de la improvisació tenim.
Deixem escoltar-la.
M'està agredint l'Andrea, que ho sapigueu tots.
I jo la deixo.
Jo deixo que ho faci.
Laia, saps que no l'estic agredint.
No, però li estàs fotent uns toques.
Aquesta que sona, That Day,
és del disc que a tu no et sona.
Et sona la cançó?
Quan sona?
És que ara diràs que no, però segur que et sona.
No, però mira, tu ets molt xula, em sembla.
Digue'm cinc cançons d'aquest disc.
Del disc White Island.
Això no és val, eh?
Qui se sap cinc cançons d'un disc amb títols anglosos?
Wrong Impression.
Ara te les inventa totes.
No, no, no.
I aquesta, la Wrong Impression, segur.
Però t'he de dir dos.
Són els singles que m'han recordat els concerts.
Voleu fer una aposta ja, aquí?
No, no, no.
Va, consells, consells.
Vull que continuem el programa.
L'última cosa que vull d'anar a en Brooklyn
és que no és la típica tia que ve d'una sèrie
i fa discos.
Està picada de veritat, la Andrea.
No, no, doncs perquè no.
Perquè ha fet tres discos, però els ha fet com a ella els volia.
Molt bé.
I l'any passat quasi es queda sense cantar
perquè tenia nòduls a les cordes vocals.
I ho vull dir.
Després d'aquesta pica-baralla
i de la col·laboració de la Sara i l'Andrea.
Avui la Sara ha estat molt bé.
Sí, no?
Sí, no?
Jo també t'estimo, eh, Àlex.
Sí, em sembla que això ens passa a totes, Andrea.
Molt bé.
Ja us acomiadem, us donem les gràcies com sempre.
Nosaltres també.
I passem ja amb l'Élder, que ens porta com sempre també,
les novedats universitàries.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
Avui, com avançàvem, tindrem un cara a cara,
un especial cara a cara, sense ànim d'enfrontament,
entre dos joves que cursen estudis molt diferents.
Com molts de vosaltres sabreu,
hi ha cops que infravalorem els estudis pràctics
pel fet de no tenir una carrera universitària.
I per començar tenim el Fabricio Toco, bona tarda.
Bona tarda.
El Fabricio estudia Filologia Anglesa, el primer curs,
i abans que res m'agradaria comentar que és procedent de l'Argentina
i porta més o menys uns 3 anys afincat a Tarragona.
Tot i això parla de meravella al català, com he pogut comprovar abans.
Oi?
Moltes gràcies.
Fabricio, per què vas escollir Filologia Anglesa?
Doncs perquè m'agradava la literatura
i perquè m'agrada molt la llengua anglesa
i tinc moltes facilitats per fer-la servir.
I no vas dubtar entre altres carreres?
Sí, vaig dubtar entre moltes carreres i encara ho estic dubtant.
I totes més o menys del mateix tipus de lletres, no?
Filologia Anglesa, Hispàniques, com m'has comentat abans,
i vas decidir Filologia Anglesa.
Per altra banda tenim a Inma Muelas,
que té el seu propi negoci.
Concretament té una jolleria.
Bona tarda a tu també, Inma.
Hola, bones tardes.
La Inma va estudiar una cosa ben diferent,
el que s'ha conegut sempre com un ofici artesanal.
Per què jolleria, Inma?
Perquè, de totes menes, a mi sempre m'havia agradat molt l'art
i me vaig decidir anar a l'escola d'art
i a l'entrar allà vaig passar per tots els tallers.
tots me'n van impactar moltíssim
perquè tot té la seva gràcia i el seu encant,
tots els tallers amb els que em vaig passar.
Però me'n vaig decidir pel de jolleria
justament perquè vaig veure una miqueta més sortida
que amb els altres.
I va ser així.
I quines dificultats vas trobar, més que res,
per trobar el teu propi negoci, per poder muntar-lo, vaja?
A veure, per poder muntar-lo no hi ha problemes.
El problema que tens és un problema econòmic
i és un problema de tindre moltes ganes.
Però les ganes sempre les tens
quan realment sents...
Que és la teva vocació.
Que és la meva vocació.
I llavors va ser allò de dir
tinc uns pares, me van ajudar...
I no ho sé...
Em ajudes, no?
Em ajudes i amb molt entusiasme
i...
I ajudes institucionals vas rebre, alguna mena?
No, no, en cap moment.
Tot i al contrari.
Quan vaig als bancs,
el primer que et diuen...
A veure, d'ajudes amb el banc no te'n donaran mai.
Però sempre dius...
El de Tàfon, me'l van posar,
és una anècdota, no?
I els vaig dir, sobretot, a veure quin tant per cent
vosaltres m'atraureu d'allà, no?
I maçal també diu, home, això depèn
de les ventes que puguis tindre tu i tal.
I aleshores me'l quedo mirant, li dic,
que està bé, dic...
O sigui, si soc pobra, encara me fareu més pobres.
I m'ha mirat així com dient,
doncs sí, tens tota la raó.
És que actualment la majoria de joves
tenen la fixació d'estudiar a la universitat.
Però hi ha molta i molta feina
amb els oficis de tota la vida,
en el teu cas, doncs també de manera artesanal.
Tens bastanta feina?
Va bé el negoci?
Tinc moltíssima feina, molta.
Això és bo.
Els primers mesos, home,
em va costar una miqueta,
però quan la gent te reconeix el teu treball,
se n'adona compte que hi ha una persona allà
que està cada dia...
Treballant i lluitant per...
I per què creus que existeix aquesta fixació
per anar a la universitat?
A veure, jo ho trobo molt bé.
A veure, jo la meva...
Des del primer moment, a veure,
jo tinc dues germanes,
elles dues han estudiat carreres
i estan la mar de bé amb les seves carreres,
m'entens?
Però jo ja des d'un principi,
ja des de joveneta,
a mi m'agradava més la línia de l'art
i de la creació i tot.
Llavors, clar, a veure,
jo trobo perfecta la gent que estudia
i que sap treure's una carrera
que és molt important.
I la pena, doncs sí que és veritat,
que ja també és difícil
ficar-se dintre d'un treball bo, no?
Després d'una carrera.
Però, bueno, sempre al final tens la sort.
Jo penso que sí,
que si lluites,
al final trobes el teu puesto, no?
I tu, Fabricio,
veus molta sortida professional
amb el fet d'haver cursat
els teus estudis universitaris?
Jo crec que és molt relatiu,
que depèn de la persona
i dels estudis,
que no es pot generalitzar,
de dir que surt d'un estudi universitari
tindrà més possibilitats que una persona
que no ha fet res
o que ha fet cursos terciaris
cicles formatius.
I tu vas escollir la carrera
de Filologia Anglesa
per vocació, també?
La vaig escollir per plaer,
per intuïció,
però no per sortida professional
ni per vocació,
perquè no crec que tingui tan clar
quina és la meva vocació ara.
Però consideres que hi ha avantatges
pel fet de tenir una carrera universitària?
No, crec que no.
Crec que depèn de què a un li agrada.
Si a mi m'agradaria alguna cosa
molt tècnica i molt específica,
faria un cicle formatiu.
I quin tipus d'ensenyaments et planteges,
ja que has dit que no estaves massa content
amb la Filologia?
Hem de passar-me a una altra Filologia
com la Hispàniques o Periodisme.
I tu, Imma,
no te'n penedeixes de no haver anat a la universitat,
com comentàvem abans?
O creus que és més una llegenda,
això de ser universitari?
No, és que al meu cas,
jo ja anava enfocada en aquesta línia
des de sempre,
com t'he comentat abans.
I aquest mite de la universitat,
de sortir de festa,
de conèixer molta gent,
no et va fer una mica de gràcia,
una mica de pena
no poder assegurir què era això?
El sortir de què?
No, home,
el tema de la universitat,
que surten de nit,
que fan les festes d'estudiants...
Però si igual sortia,
jo també.
Sorties amb els teus amics, ja, però...
I els dijous, i bueno...
Ah, bueno, igual, igual.
Igual, el mateix, el mateix.
Home, l'entrada no està prohibida els dijous,
és universitària.
Fabricio, tu d'això de ser universitari
també ho veus com una llegenda?
O sigui, o a mi època universitària
fue lo mejor?
Sí, crec que és una seriotip.
Sí, crec que és una seriotip.
I tu surts per les nits també, no?
Normalment no.
Fabricio no surts per les nits.
Si us sembla bé,
abans de dir-vos adéu,
us convidem a que escolteu el reportatge
que aquesta setmana hem preparat el tren
sobre què pensen els joves
del seu propi futur professional.
Tenim el Roger,
que s'intenta posar uns cascos
i no els troba.
Hola, sóc el Roger,
el reporter que busca uns cascos
per posar-se'ls.
Els tens, els tens.
Ja m'han habilitat uns.
Moltes gràcies.
Àlex, Laia, bona tarda.
Bona tarda.
Que bé que us veig avui.
No sé per què serà.
Ens mires bé, ens mires bé.
Sí, exacte.
Al bon temps.
Sí, ara és quan ve.
Què ens has portat, Roger, aquesta setmana?
Sí.
Ja t'ho pregunto jo, Roger.
Què ens has portat aquesta setmana?
M'agrada que em facis aquesta pregunta,
de Laia, perquè aquesta setmana he fet feina, eh?
Porto coses, sí.
He anat a llocs per parlar amb joves
que estudien segon de batxillerat,
per tant, d'aquí a poc seran universitaris
i hauran de prendre decisions importants
de la seva vida.
I, per l'altra banda, amb joves
que estudien cicles formatius,
que és una altra realitat,
molt a tenir en compte
en la vida acadèmica dels joves d'avui en dia,
com ja parlàveu ara amb el Fabrizio i la Imma.
Per fer-ho anat primer a un institut
i després a un altre.
Molt bé.
i ja només ens falta sentir el reportatge.
Endavant.
Endavant.
Doncs som-hi.
Estem amb els alumnes
d'un institut de Tarragona
on s'imparteix, entre d'altres,
un cicle formatiu de secretariat.
Anem a parlar amb ells,
o amb elles, majoritàriament.
El cicle formatiu aquest
també pots treballar d'administrativa,
igual que el d'administració i finances.
i poder, potser, quan t'has mirat les assignatures,
s'assembla més a el que tu vols estudiar.
Fem dret, formació i orientació laboral,
anglès, francès, informàtica,
en tots els programes d'office.
Protocol, comunicació, arxiu,
gestió del temps, gestió de l'agenda,
organització, la feina.
Per què has triat aquest ensenyament?
Doncs perquè és un mòdul
que només dura un any
i suposo que a l'hora de buscar feina
si tipus administratiu,
doncs està bé amb aquest idiomes.
Doncs hi ha moltes empreses
que pots treballar com a administrativa,
com a secretària.
Doncs en alguna bastant gran,
no ho sé,
a una multinacional.
Que es cobri molt.
Que es cobri bastant.
Parlem amb la tutora
del cicle formatiu de secretariat.
Bueno, doncs mira, aquest cicle
dura un any
i bàsicament doncs
s'estan formant aquests alumnes
doncs la figura d'abans
de la secretària de direcció
que avui en dia
està bastant extingida
degut als elevats costos
que això comporta a una empresa
però que bueno,
que ho fem una mica
doncs treballar una mica
amb el camp de Tarragona,
el que és aquí
a la província de Tarragona,
doncs el que es fa
dintre d'una empresa
al departament d'administració,
poden treballar
al departament d'administració,
poden treballar
al departament de finances,
poden treballar
al departament comercial també.
vull dir que és una figura
bastant polivalent
dintre d'una empresa.
I tu per què vas voler
fer secretariat?
Home, jo el que volia
és que un director
manipulés molt
i treballar per ell.
Però escolta,
si tu ets l'Àlex.
Ja, però volies
sortir-te i dir
que t'has colat.
M'he colat, fora,
que això és el meu reportatge.
I ara em teletransporto
a un altre institut.
Estem en un altre institut
de Tarragona
i anem a parlar
amb una classe
de segon
de bachillerat artístic
perquè ens expliquin
una mica
què es volen dedicar
l'any que ve
o quines són
les seves aspiracions
a la vida.
Quan marxeu d'aquí a l'institut,
quina carrera
us agradaria estudiar?
Ah, jo vull fer interiorisme
i m'interessa bastant.
Jo velles arts.
Jo vull estudiar criminologia
perquè la societat
no està plena
de criminals
i potser esborrar-los
una mica de la llista
i tal,
doncs està bé.
Jo estic pensat
en fer cine
perquè m'ha traï
el món de l'audiovisual.
Estic entre dues opcions
que són filosofia
i so.
Suposo que faré
velles arts
perquè és l'únic
que és a fer.
Les notes de tall
són un tema important
que poden a vegades
complicar una mica
la vida
als futurs universitaris.
Jo no tinc cap problema
amb les notes de tall.
Jo necessito
un 5,9,
6,1.
Em sembla que és un 6 i pico
i tinc un 8 i pico,
o sigui més bé.
Sobradíssima.
Més de fèncer,
va bé.
Sí.
Sobrad-lo.
Costàs, costàs.
T'es guai, t'es guai.
Fins l'extraterra.
L'estem alliberant
d'una bona estona de classe
i suposo que estarà content.
Estem molt content.
A qui li fa il·lusió
ser universitari?
A mi.
Per què?
Per canviar de vida,
no sé,
a veure si és més,
jo què sé,
més lliure o...
Si tenim los cafèlitos
i esas cosas.
Tendría su gracia, supongo.
No sé,
la vidilla esa
de ir por ahí pim pam
a hacer lo que te gusta
y los compañeros y todo.
Realment és que ho veig
massa complicat,
ser universitari.
No gaire,
perquè he d'estudiar molt.
No, no sé,
considero que sóc estudiant
i ja està.
I quan acabi,
doncs aniré a treballar
i ja està.
Es seguir estudiant
de todos modos
y lo que de verdad
me hace ilusión
es cambiar
a vivir a Barcelona.
Però em sembla
que hi ha alguns estudiants
que més que
fer una carrera universitària
el que els agrada
és marxar de casa.
Irte fuera de casa
verdaderamente
es una experiencia nueva.
Home,
jo prefereixo...
O sigui,
em fa més il·lusió
marxar fora
que anar a estudiar
una altra cosa.
No,
no especialment,
però crec que és
una experiència
molt interessant.
A mi sí,
a mi sí,
m'agraden els grans resultats.
O i tant,
sense muntjar-me,
sense muntjar-me,
sense muntjar-me,
sí, sí.
Alguna cosa
que no tingui res a veure
amb el tema
però que li faci gràcia
dir per un micro?
Te quiero,
Julio,
te quiero muchísimo.
Vida mía,
Julio,
te quiero mucho,
mucho,
mucho,
mucho.
No funciona el micro,
ara sí.
Volia fer-vos una pregunta
abans d'acabar amb el tema
perquè,
com hem sentit el reportatge,
la gent va molt
pensant en el tema
dels diners.
Valtros vau escollir
els vostres estudis
pensant en això
en un futur?
En els diners que guanyaríeu?
Doncs mira,
te seré molt sincera.
En el meu cas,
jo el que volia
és que la gent
me reconegués
pel meu treball,
més que pensar
en els quartos
que podia guanyar.
i amb el temps
te vas adonant
que el que necessites
també són quartos,
però bueno,
te van venint,
clar que sí,
perquè fas molt
d'esforç
i les coses
te van funcionant
però per això,
perquè ets
constant
i
te van arribar
les coses bé.
Fabrizio,
tu vas també
pensar en el futur econòmic
a l'hora de triar
Filologia Anglesa?
No,
no.
Estic totalment d'acord
amb el que ha dit ella
que crec que
el que un ha de buscar
és un plaer de reconeixement
i no buscar els diners
que els diners venen sol després.
Doncs tenim dos persones aquí
que volen ser pobres
en un futur.
No,
no,
tampoc és això.
Doncs moltes gràcies
per haver vingut
a explicar-nos
aquestes coses,
també que va bé
que la gent sàpiga,
la gent jove
també va bé
que sàpiga
de l'experiència
d'aquells
que han passat per estudis
i ens trobem
en una altra ocasió.
Roger,
tu també marges?
Àlex,
bé,
si no em queda més remei,
encara estic aquí,
efectivament.
Et dono,
va,
digues alguna cosa.
Sí,
us ha agradat el reportatge?
No.
La resposta que esperava
de l'Àlex,
un polissó
que s'ha infiltrat
a dins,
com heu pogut sentir,
però que bé,
m'has ajudat una mica,
Àlex,
ho accepto,
així que t'insto
que m'acompanys
un altre dia
i segurament
n'aconseguirem
un altre fragment
inútil i absurd
que també hi inclourem.
Per què sempre instes?
No,
és una cosa molt important
en el món radiofònic
dels mitjans de comunicació,
no?
Instar.
Així,
ja queda dit.
I has acabat?
Sí.
Et faig fora.
Gràcies.
Fabrizio,
moltes gràcies,
Imma.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per haver-ne deixat estar aquí
perquè ha sigut un plaer,
la veritat.
Moltes gràcies,
igualment.
Passem ara a parlar
amb el Joan Carles.
Atenció,
senyors passatgers,
el tren
de la Universitat
Rovira i Virgili
a Tarragona Ràdio
surt cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda.
Joan Carles,
si ets aquí?
Doncs ja sóc aquí, sí.
Ja et veig.
De què parles avui?
Doncs com sempre
parlarem de teatre una mica
i comencem
pel Fortuny de Reus,
que el 9 d'abril
ens porten
una cosa
que crec que pot estar molt bé.
Es diu
El beso de la mujer aranya
i és de Manuel Puig
i dirigida per Manuel Dueso
amb Miquel García,
que és el marcial
del Cor de la Ciutat
i amb Ferran Carvajal,
que és el narciset
del Cor de la Ciutat.
El beso de la mujer aranya.
Sí.
I, bueno,
de què va aquesta obra?
Doncs és un activista polític
i un homosexual
que estan tancats
en una presó,
són reclusos
en una presó
de Buenos Aires
i comparteixen cel·la
i, vaja,
acaben parlant
per passar l'estona,
per passar la por,
la por a la tortura
i, vaja,
la situació de l'època,
i llavors, doncs,
què passa?
Doncs que a l'homosexual
li diuen que
podrà redimir
la seva pena
si aconsegueix
informació
de l'activista polític.
Com si fos una espia.
Sí, una espècie d'espia
dintre de la cel·la
per parlar directament
amb ell.
I el que passa
és que l'homosexual
s'entrarà
en el joc de sentiments,
potser s'entrarà
tret per l'altre
i no sabem com acabarà.
Jo crec que és interessant
i estaria bé
que l'anéssim a veure.
I, bueno,
vaja, si algú la va veure
i ens vol dir
què tal li ha semblat,
doncs encantats.
I, per altra banda,
diuen que els actors
ho fan molt bé,
que això és un punt a favor,
i que el director
també ha donat
canya
perquè l'obra
surti
com Déu mana.
I ara parlarem
de les supersticions
al món del teatre.
Com te preocupa aquest tema?
Sí, perquè he vist
que abans estaves
aquí darrere
m'estant preocupat
amb aquest tema.
Sí, sí, estava preocupat
perquè, clar,
jo faig teatre
i, clar,
pensant en aquestes coses
ens dius
a veure,
no fos cas
que algun dia
em passés a mi.
Que no sigui veritat.
Doncs això,
anem a parlar
de les supersticions
al món del teatre.
Comencem
per el més elemental,
que és el que acostuma
a dir tothom
quan surt
abans de sortir
a l'escenari,
que és molta merda.
No?
Ho sabeu,
que es diu molta merda
abans de sortir
a l'escena.
Doncs per què es diu
molta merda?
Doncs perquè abans,
quan la gent
no tenia cotxe,
quan havia d'anar a peu
als llocs
i havia d'anar en cavall,
doncs per anar al teatre
la gent acostumava
a anar a en cavall
i quan més cavalls
hi haguessin
al pàrquing del teatre
doncs més gent hi havia
i com més gent
doncs més èxit
tenia l'obra, no?
Ah, clar, o sigui,
llavors relaciones
la merda amb la gent.
Clar, no,
relaciona la merda
amb l'èxit.
Amb l'èxit
perquè hi ha més gent
i, clar,
quan més merda,
molta merda
i més merda
més èxit
i per això es diu
molta merda.
Jo sé que
el món anglosaxual
és diferent.
Sí, ells
acostumen a anar
al revés del món
no em preguntis per què
però ells diuen
directament
som menys subtils
i diuen
break a leg
que significa
treca la cama.
Déu n'hi do.
I no sé.
Simpàtics.
Però també diuen
no camdet
que significa
estaborneix-los
fins la mort.
El públic
no ho sé aquí
però també diuen això.
I els russos
agafa't
perquè a Rússia
diuen
que xorto.
que xorto.
Que xorto.
Que significa
el diable.
O sigui que cadascú
té la seva...
Home aquí
fins i tot
som més fins
no volem cap desgràcia
pel nostre congènere.
No.
Sí, aquí som una mica
més respectuosos.
Bueno, dins el que cap
és més escatològic
però bueno
no desitgem
mal a ningú.
I vaja
una altra cosa
el groc.
El color groc
sempre és un color
que no agrada
sobre l'escena
perquè hi ha molts
que sí
el consideren
que el color groc
és potser el color
de l'or
però altres el consideren
que és el color
del pipi
el color
de l'orina
i clar
doncs hi ha gent
que...
Som escatològics avui
no?
Sí, estem escatològics.
Hi ha gent
que ho considera
negatiu
perquè es diu
que autors
com Shakespeare
o Molière
doncs que van morir
en escena
portant aquests colors.
Clar, la gent
doncs mira
hi ha gent per tot.
I també
a Gran Bretanya
també tenen
la seva excepció
i el color groc
no es pot fer servir
a l'escenografia
però en canvi
el color verd
no es pot fer servir
al vestuari
i així van.
El 13
com ja sabeu
és un número
el número maleït
de tothom
per excel·lència.
Per excel·lència.
Doncs també es diu
que és un número
que porta mala sort
al teatre.
I se sap per què?
Doncs no ho sé
vaja
bé, sí que ho sé
es diu
que el rei Felip II
de la Macedònia
helènica
va fer construir
una estàtua
seva pròpia
entre els 12 déus
majors
que hi havia al temple
i llavors va ser
assassinat a l'altar
ai, a l'altar
al teatre
i llavors es diu
que com que va ser
assassinat al teatre
La seva escultura
era la tretzena
Clar, era la tretzena
i el van matar
potser per massa ambiciós
doncs el van matar
al teatre
i es diu
doncs
ara inclús
hi ha gent que diu
que no vol
que el contractin el dia 13
o que
una fila del teatre
que és la 13
li duen
la 12 bis
hi ha un teatre a Madrid
que ho fan
i vaja
també així van
així van
amb el número 13
Macbeth
de William Shakespeare
també diuen
que és una obra maleïda
i es diu
que no es pot dir
el nom de Macbeth
a dins d'un recinte teatral
perquè també diuen
que porta mala sort
i inclús
quan van estrenar
van estrenar
a Macbeth
a l'època
de Shakespeare
el 1600
doncs
l'actor
que feia
de Lady Macbeth
perquè abans
les dones
no podien fer teatre
doncs
l'actor
que feia
de Lady Macbeth
es va trencar el coll
en plena escena
o sigui
va caure
i es va fotre
de lloros
i es va trencar el coll
i vaja
també es diu
que és una obra
maleïda
en el món del teatre
i no es pot esmentar
dins del teatre
dins d'un recinte teatral
no pots dir
avui he anat a veure
una obra
com li diuen
utilitzen eufemismes
com l'obra
escocesa
o
la del senyor
i la senyora Emma
i coses d'aquestes
també a Gran Bretanya
però jo crec que no és a Gran Bretanya
sinó que és a tot arreu
es diu que no es pot xiular
entre bambalines
i els camerinos
quan es fa una obra de teatre
és que això és a tot arreu
és que no és més
perquè
és de mala educació
estic amb tu
jo també estic amb tu Laia
jo sempre estem d'acord
ja ho sé que sempre estem d'acord
tu i jo
doncs sempre
a més a més
perquè abans
el director de teatre
acostumava a fer el canvi d'escena
amb un xiulet
i llavors ens es canviava
l'escenografia i tal
i llavors
doncs per no
la improvisació teatral
de tota una obra
sí, millor no ens la juguem
a més que és de mal educats
bueno, n'hi ha un munt
d'aquestes curiositats
i de supersticions
al món del teatre
i bueno, acabem aquesta
perquè no acabaríem mai
es diu que s'ha de descansar
els dilluns
perquè diuen
que és la nit dels fantasmes
i llavors és la nit
en què els fantasmes
han de fer l'obra a teatre
a sobre l'escenari
que aquella nit
els toquen vells
i per això que els dilluns
s'acostuma a descansar
al món del teatre
doncs molt bé
Joan Carles ja està
i ara passem a parlar
d'una altra cosa
molt curteta
molt curteta
molt curteta
a mi m'agrada molt
i sé que demà
dia 7 d'abril
estrenen un musical
a Madrid
al Teatre Rialto
hoy no me puedo levantar
és hoy no me puedo levantar
com ja sabeu
és el musical
del musical de l'any
perquè se n'està parlant
moltíssim
i vaja
es tracta de dos nois
que van a buscar l'èxit
a la ciutat
a la gran ciutat
en aquest cas és Madrid
doncs sí
ambientada una mica
en els anys 80
i en l'època
que van viure el Mecano
i que van tenir
el seu èxit
i vaja
si la puc anar a veure
que vull anar a veure
ja us explicaré què tal
portem un reportatge
si portem un reportatge
doncs jo pararé la mà
a veure si des d'aquí
em subvencionen una mica
però bueno
ja ho intentarem
farem el possible
vinga
doncs moltes gràcies
i ens retrobem
la setmana que ve
vinga a fer-nos una altra
no perdis el tren
i de l'escena teatral
deixem el Joan Carles
i passem a l'escena televisiva
Nacho Rubén
bona tarda
bona tarda
bona tarda
bona tarda
avui he pres la decisió
de saludar-vos jo
perquè com a ja em saludeu
ens n'hem percatat
exacte
si vols que una cosa es faci bé
més val que la faci tu mateix
això mateix
i avui un tema que
podríem dir que no m'agrada massa
però aviam si tenim
una mica de sintonia abans
aquesta és
efectivament
us he de dir
que no és que sigui un tema
que em desagradi
perquè a vosaltres
us l'heu tractat molt bé
però vull dir
que el tema en si
a mi
l'essència d'aquest tema
no m'agrada massa
és el que ja
és la realitat
és la realitat
és la televisió
són dos concursos
el que es valora
és la convivència
també es podria dir
que el que es valora
és saber enganyar l'audiència
perquè t'escollia tu
però això ja en seria
entrar
què seria el Rubén
el viu
doncs sí
primer començarem
per la Granja de los Famosos
doncs bé
si heu vist
algun reality show
suposo que sí
sabeu que hi ha
dia de nominació
dia d'expulsió
hi ha debat
tot perquè hi hagi
més audiència
i la gent miri el programa
doncs bé
amb aquest programa
amb el de la Granja de los Famosos
perdó
el dia d'expulsió
i nominació
serà els dimarts
i el debat
serà els diumenges
un fet molt curiós
és la presentadora
que crec que cada vegada
està agafant més protagonisme
gràcies a sa mare
una persona molt coneguda
les recuerdo
que va a pasar
algo muy importante
pero que se lo voy a contar
durante la publicidad
no se muevan
que se pierden
Freaky Planet
sí, sí
jo crec
aquí jo crec
que un dels grans
valors del programa
és
la Tarelo Campus
i els seus
dots
físics
sí, aquí deixarem
el Nacho
i les seves
sí, perquè tinc una mena
d'obsessió
amb aquesta noia
amb aquesta dona
perquè ja es fa gran
doncs bé
com he dit ja
segur que tots coneixereu
la Tarelo Campus
sí, l'hem passat
ja va presentar
la primera edició
de la Granja
per això que va
se va fent
mira, la Lai el segueix
ja veig
qui va guanyar
no, però
qui va guanyar
no, no ho sé
doncs bé
passem als concursants
i s'ha de dir
començarem
fent una llista
un llistat
dels concursants
però comencem
Fernando a casa
us sona?
sí
acasso no
de presentador
o algú de treballar
a la tele
va copresentar
el Gran Hermano
les dues primeres edicions
amb Mercedes Milà
era el que estava allà
a la porta
veient els que entren
els que surten
i feien els resums
un altre concursant
és Rapel
Rapelent
Rapel i els seus tangues
Rapel i els seus tangues
de Leopardo
els seus tangues
i les seves túniques
s'ha fet famós per això
això a on?
a quin altres reality show?
no, no
s'ha fet famós
al Mundo Rosa
el Porta Tangues de Leopardo
és els tangues
el paper cuja
un altre personatge
que ha entrat a la granja
és un tal Eric
que si fa poc
veieu un programa
que es deia
Equipo G
que eren 5 homes
que arreglaven la vida
a altres persones
arreglaven
jo he de fer una crítica
perquè vaig veure un dia
aquell programa
no, m'enteixo
vaig intentar veure'l
i era realment nefast
és un programa dedicat
a un col·lectiu
que no som cap d'altres
doncs bé
continuem
un altre concursant
és Arevalo
un consagrat humorista
un altre és
un tal Jordi
que és fite diango
i és cantant també
com el seu pare
i el que intenta
és fer-se un hueco
en l'escena musical
i a veure si es fa famós
i bé
ja he deixat
dos personatges
pel final
un és una tal Selena
que va ser cantant
encara ho deus ser suposo
que va treure un èxit
de l'estiu
Sònia i Selena
sí, Sònia i Selena
no és la Selena
que és la morena
que quan va entrar
només entrar al programa
va dir que ella
s'havia passat
al llit
amb 500 homes
s'havia passat pel llit
pel llit
500 homes
per la pedra
com ens diu
exactament
sí, sí
i el darrer
i el darrer
és Danny DJ
que és l'ex
de la Belén Esteban
molt bé
sí, sí
i va anar
amb un amic
molt curiós
i va dir això
el seu amic
Danny DJ
està aquí con nosotros
otro
gràpula de la noche
Bruce Babs
buenas noches
bienvenido
buenas noches
él es gran amigo
de Danny
¿tú crees que Danny
va a dar el callo ahí o...?
no, ya veo el 501 yo
ho sentit bé
què ha dit?
ja veo el 501
ja està vaticinant
una relació
amb la Selena
Danny DJ
Selena
i el 501?
que serà el Danny
que serà el Danny
polvos, 501
ah, molt bé
clar, que havia dit
que la Selena
em portava 500
doncs bé
jo fins aquí
el meu repàs
ja dono pas al Nacho
que...
sí, començarem
amb la casa de tu vida
i el presenta
el Jordi González
que és parent teu
no?
sí
un tiet
tiet
un gran presentador català
perquè els que tenen amnèsia
escoltem-li la veu
Raquel i Germán
son los primeros
en conocer el apartamento
donde dormirán
hasta que construyan
la casa
todos juntos
siete chicas
y nueve chicos
aquest és un bon professional
eh?
sí, sí que ho és
hem de dir que es diverteix
com ningú
fent aquest tipus de programes
també el Q presenta
un tal Christian Pielhof
que pels que no el conegueu
és aquell que diu
con una lijadora y unos tubillones
y una cola de contacto
vamos a construir una carabela
aquell de...
bricomania
bricomania
aquell de bricomania
aquest jo l'equiparo a l'arguiñano
però...
a l'arguiñano de la fusta
perquè tots tenim en casa
una brocha
amb estil hidràulico
sempre
exactament
aquest els supervisa
el que són les construccions
perquè ells mateixos
s'han de construir la casa
és a dir
tenen un jefe d'obres
que en català seria
un cap d'obres
que els donen un pla
per tota la setmana
i han de construir
per exemple
la xamanella
ara estan fent els tabics
a pintar la façana
han de posar el terra
i els jefes d'obraquets
els hi controlen
si ho fan bé
van progressant
i si no
doncs els hi treuen el menjar
els hi treuen diners
sí, els hi treuen la pasta
per la setmana
i tot això
així com la granja
la granja dels famosos
el morbo
està en veure
famosos
fent coses
estranyes
i un paio
un paio
que
que mai a la vida
s'ha fet ni un nou ferrat
ha de netejar
les gallines
i ha de
la munyó una vaca
són els personatges
el morbo de la casa de tu vida
està en les relacions
que s'estableixen
entre les parelles
parelles que porten
molt de temps
i es trenquen
altres parelles
que entren
i es barregen entre elles
tenim dos rapers
que són amics
que no són gais
que entren allà
perquè diuen
Somos la canya
Somos de Málaga City
i entren allà
a promocionar-se
a fer el pallasso
i a treure un disc
quan surti
com si n'éssiu tu i el Rubén
exacte
Somos de Terraona City
jo crec que ens hi presentarem
en una propera edició
Nacho i jo
a veure si
podem fer
uns calarets
i uns calarets
també
tenim un noi
que es declara gay
però entra a la casa
amb la que diu
que és la seva nòvia
que n'està enamorat completament
això ho entens tu?
jo soc gay
i aquesta és la meva nòvia
avui el tren
paradoxes
paradoxes de la vida
sí
a internet
si mirem
els més populars
ara estan
com a més populars
el Jorge
i la Guadalupe
que són els meus preferits
t'ho explico
el Jorge i la Guadalupe
es van conèixer per internet
el Jorge és de Les Palmes
i la Guadalupe
és d'Argentina
i mai s'han vist
4 anys de relació
com a nòvios
s'havien enviat les aliances
per casar-s'hi tot
i el Jorge
entra allà enganyat
perquè li diuen
la Guadalupe
estarà seguint el programa
des d'Argentina
a un la casa de tu i d'Argentina
i els van enganyar
i els van trobar allà dins
tothom plorà
contentíssim
molt bonic
festival de l'amor
fins ara no s'han separat mai
el seguirem
el seguirem de prop
i ja està
ja està
m'ha agradat
farem el tren de tu vida
o la casa del tren
o no
ens fiquem tots en una habitació
farem un reality show
un reality show propi del tren
per finalitzar
m'agradaria destacar una cosa
que no hem parlat abans
però són els anuncis
de la granja de los famosos
que sortien animalons
són unes promos molt curiores
que valen molt més
que el concurs en si
i què fan?
sortien no sé
porcs disfressats de ninja
porquets
pollastes de militar
fent rocadetes
tots eren marinetes
i estava força
i una reivindicació
curteta al final
és que ja t'estranyava
que no la féssiu
hem de reivindicar
problemes com aquests
perquè són una font
inesgotable de frics
tipus Dino
tipo el de las lloyas
el Carlos de las lloyas
què faríem
sense aquests pallasos
a la tele?
és veritat
adeu Rubén, Nacho
adeu
moltes gràcies
i arribem ja
a la recta final del tren
i la nostra darrera parada
com sempre
ens porta a la URB
i totes les seves activitats
la repassarem
amb l'Elder
el tren de la URB
no perdràs les maletes
ja tenim aquí el senyor Elder
que abans
quan estàvem parlant
de coses
que no venen al cas
concretament de barricada
m'ha dit que
em mirava d'una manera
molt així
assassina
és que saps què passa
Àlex
jo jugava en un equip
de futbol
on quan arribava
el partit
abans en el calentament
ens posaven barricada
per fer ritmet
sí, sí
per aixecar-nos
una miqueta
l'esma
això mateix
no, he de dir
que no té res a veure
amb les drogues
sinó el cantant de barricada
es diu el droga
com es diu?
ah, doncs ara no
ah, no, perquè abans
comentaven això del droga
si per això mateix
bueno, bueno, bueno
calleu ja
que l'Elder
encara no m'ha saludat
jo estic molt a gust
parlant amb l'Elder
escolta'm
que, sisplau
l'educació, no?
avui el programa
va de piques o?
pues sí
va ser que sí
sí
a més estic en tots
no sé com m'ho monto
sempre, sempre pillo
qui fa de mitjence aquí?
jo
bona tarda
bona tarda
doncs bé
comencem l'execció
i avui fent una miqueta
de Jordi Blanc
que és el responsable
d'esports de Tarragona Ràdio
començarem dient
que Vanessa Aguilera
ha quedat campiona
universitària de Catalunya
de Taekwondo
aquesta alumna
de la facultat de Lletres
ha aconseguit la medalla d'or
en la modalitat tècnica
del Pumse
en el campionat de Catalunya
universitari de Taekwondo
celebrat al pavelló municipal
Girona Fontajau
en aquesta modalitat
també va competir
Maria Matllé
de Psicologia
també en la clàssica
modalitat de competició
en Jordi Cugat Mata
de la facultat de Química
va participar
i va quedar eliminat
pels punts
de la lluita
per les medalles
el passat dia 15 de març
van acabar oficialment
els campionats universitaris
de Catalunya
en esports col·lectius
els integrants
de l'equip de futbol
van assolir
el tercer lloc
que el suposa
la medalla de bronze
lluiten fins a l'última jornada
per la classificació
pels campionats estatals
molt ajustada
va ser la competició
de bàsquet femení
en equips
per tot de la URB
que també va quedar tercer
i faig un incís
perquè qui és el central
d'aquest meravellós
equip de futbol
de la URB?
doncs jo mateix
però això de meravellós
ho hauria estat
encara més
si haguéssim aconseguit
classificar-nos
perquè es classificaven
els dos primers
va ser per poc
és participar
o no
sí, això és la frase
que et diuen
quan no et classifiques
quan perds
exacte
Laura González
i Rocío Martín
han estat medalladors
dels campionats universitaris
de Catalunya de Pàdel
els campionats
s'han celebrat
a les instal·lacions
de Nova Icària a Barcelona
la parella femenina
composada per Laura González
i Rocío Martín
estudiants de jurídiques
van arribar a la final
i han aconseguit
la medalla d'or
vencent l'equip
de la Universitat de Barcelona
les dues estudiants
ja van ser subcampiones
de Catalunya
i d'Espanya
en el curs passat
en aquest esport
han participat
en representació
de la URB
dues parelles
una masculina
i una altra femenina
la parella masculina
participant
estava formada
per Manel Noia
de jurídiques
i Xavi Matamoros
de química
i ara passem
a les activitats
més de l'àmbit docent
i és que les terceres jornades
sobre Josep Maria Jujol
titulades
Art i arquitectura
de l'imaginari
tenen lloc
els dies 5, 6 i 7 d'abril
a la seu del Col·legi
d'Arquitectes de Catalunya
a la demarcació de Tarragona
estan organitzades
per l'àrea d'història d'art
de la URB
i altres entitats
el coordinador
de les jornades
és el professor
Antonio Salcedo
de Jujol
artista total
i figura encara desconeguda
a Catalunya
s'estudia al llarg
dels tres dies
la connexió existent
entre la seva producció
i els arquitectes
escultors
i altres creadors
lligats a l'imaginari
les jornades
compten amb una exposició
sobre aquesta temàtica
que s'inaugura
dimarts 5 d'abril
una exposició fotogràfica
de Cinta Mata
organitzada
per l'Aula d'Art
de la URB
i continuant
amb el cicle
de conferències
d'enologia
que vam comentar
la setmana passada
demà dijous
el professor
Miquel Alcaide
de la Universitat
de Còrdoba
parla del futur europeu
de les enginyeries
tècniques agrícoles
en l'espai europeu
d'educació superior
com veieu
un títol curt
és a les 6 de la tarda
a la mateixa aula
i dimarts
de la setmana vinent
12 d'abril
perdó
el tema és
nuevos retos
per la indústria
de la panificació
a les 6 de la tarda
a l'aula 203
que es desenvolupa
el professor
Manuel Gómez
de la Universitat
de Valladolid
i acabem amb l'any del cinema
de la URB
perquè el dia 13 d'abril
hi ha una nova marató de cinema
trilogia de la vida
Katzi ha rectorat
de 3 de la tarda
a 2.40 de la nit
i jo que tinc
unes fonts d'informació
molt fiables
l'Àlex concretament
no
no exactament
m'han confirmat
però m'ho has d'acabar
de confirmar tu
que vas assistir
a la botifarrada
de la Jurídico Festa
doncs sí
tot i que com sabeu
estava una miqueta tocat
vaig assistir a un acte
aquí sí eh
que vam anunciar
i clar
em tira molt la botifarra
en el bon sentit
de lo que se come se cria
anava a dir una cosa
però és igual
me la callo
ja t'he vist
la mail que age
i parla d'acordin
a dit
no
fold da
amaran a dir
Vamos Maggie, despierta, tengo algo que decir
Llegó septiembre y creo que me tengo que ir
Avui, música a petició del Rubén, acabem amb M.M.Clan
Un tema anomenat Maggie, versió de la derrota Stewart que es deia Maggie May
I així acomiadem a tots els nostres col·laboradors
Com per exemple, moltes gràcies Marc Càmera
A l'escena Joan Carles Gómez
Sara Sunyer
El mestre Roger Seró
L'Andrea Barberde
L'imperdible Robert Martínez
Nacho Fernández
L'home dels informes L'Elder Moia
Núria Cartanyal-Só
La Marta Montegut dirigint aquesta maquinària
Jo mateixa, Laia Riverola
Un servidor, l'Ale González
I us esperem la setmana que ve
Com sempre, al 96.7 de la Freqüència Modulada
Al tren de Tarragona Ràdio
Esa es la verdad
Rompiste mi cama en dos
Y ahora tengo que decirte adiós
Oh Maggie, liberame
Por favor
Sé que te repondrás
Y que a mí me costará mucho más
Estoy cansado pero aún te quiero igual
Creo que volveré a clase otra vez
O viviré a clase otra vez
O viviré tomando el sol con la herencia de papá
O formaré una banda de rock
Eso es lo que hago mejor
Eso es lo que hago mejor
Oh Maggie, sé que no es buen final
Sé que te repondrás
Y que a mí me costará mucho más
Me hiciste polvo
Pero yo te quiero igual
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
Santi Cantillo a la guitarra
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
¡Eh!
Mr. Rod Stewart, gracias.