Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Esperança, l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Joana Jogant, sense nòmero.
I ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio, l'Albert Marcos, bon dia.
Hola, bon dia.
El Llaire Sentís.
Bon dia.
Els controls tenim la Núria i jo, l'adamès Romeu, que us parla.
Avui tindrem un programa molt especial. En primer lloc perquè és el darrer programa d'aquesta temporada.
Si hi ha amics, fins a setembre no tornarem a radiar.
I en segon lloc perquè aquest matí ens acompanya via telefònica un convidat al qual volem plantejar-li una sèrie de qüestions.
Ell és en Jaume Genes. Ell resideix a Premià de Mar i ara el tenim a l'altre costat de l'auricular.
I heu de saber, estimats oients, que si voleu conèixer el nostre convidat en persona, aquesta tarda, si Déu vol,
estarà parlant en una conferència sobre el títol d'El jove postmodern,
al local de l'església, situat al carrer Joana Jogant, sense número, aquí a la ciutat de Tarragona.
La conferència serà a les set de la tarda.
L'entrada és totalment lliure i, per suposat, estàs convidat.
I abans de passar a conèixer el nostre convidat, escoltarem la següent cançó,
No hi pas, interpretada per Abel.
L'entrada és totalment lliure i, per suposat, estàs convidat.
Bona t'
Bona tarda,
que ni ellos mismos jamás podrán lograr.
¿De a quién se pretende engañar?
El hombre no puede tener paz.
Es algo que no puede cambiar.
La guerra en su corazón está.
La paz os dejo y las paz os doy.
Yo los la doy como el mundo os la da.
La paz os dejo y las paz os doy.
Yo los la doy como el mundo os la da.
Todos creen que son buenos aunque haya que mejorar.
Trabajar ese egoí que les hace fracasar.
A pesar de ser buena idea, la utopía acabará.
Porque no tienen en cuenta que el hombre es maldad.
¿Y a quién se pretende engañar?
El hombre no puede tener paz.
Es algo que no puede cambiar.
La guerra en su corazón está.
La paz os dejo y las paz os doy.
Yo los la doy como el mundo os la da.
La paz os dejo y las paz os doy.
Yo los la doy como el mundo os la da.
Y van buscando, van tirando, esa gente caminando que no quiera averiguar esta cruz la realidad.
Es que tu vivo solo sí tiene que no existe la paz.
Y jamás la encontrarás, todos lograrán.
Ves más rato sufrir que estos días que van por ahí viviendo, porque no tienen que comer.
Pero el mundo va bien, no te preocupes, realízate.
Que es lo más importante que ahora debes hacer.
Y tú no podrás explicarte el porqué de paz sin ir a parar.
Aquel mal empieza en sí mismo y por eso no hay paz.
El mundo os la doy como el mundo os la doy como el mundo os la doy como el mundo os la doy.
y por mucho que griten toda la guerra, por mucho que te pintes de blanco las manos, solo tu conciencia cañarás.
Pero siempre te habrás que no va a estar y eso donde te sientes esclavo a on estando en libertad.
Y de mientras vas llorando porque la gente que tiene no da.
Y porque los que pueden no quieren y ese es injusto una crueldad.
Corícias, engaños, temidias, hipocresía y falsedad.
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança, a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio.
I com ja hem dit al començament del programa, avui tenim amb nosaltres el Jaume Genes.
Jaume és licenciat en Dret, amb un postgrau en Comerç Exterior, secretari general de l'Aliança Evangélica Espanyola,
pastor de l'Església Evangélica de Premià de Mar, conferenciant, articulista, protestant digital, entre altres ministeris.
Bon dia Jaume, gràcies per atendre la nostra trucada.
De res, molt amable.
Mira, ens agradaria encetar aquesta entrevista parlant una mica sobre la teva tasca a l'Aliança Evangélica.
Així, doncs, com a secretari de l'Aliança Evangélica Espanyola, podries explicar als nostres oients el perquè d'una entitat com l'Aliança?
I relacionat amb aquesta pregunta, ens podries comentar quins són els objectius prioritaris de l'Aliança en ple segle XXI?
Doncs, mira, l'existència de l'Aliança és l'entitat evangèlica més antiga que tenim els espanyols, fa 128 anys que és amb nosaltres,
i la intenció dels que la van crear, i la nostra intenció a dia d'avui, doncs és també el mantenir i el manifestar la unitat dels evangèlics.
Moltes vegades, doncs, se'ns ha tirat encara que els evangèlics estaven tots dividits, i no és veritat, és una irrealitat.
A vegades es pensa que perquè l'Església Catòlica, per exemple, té institucions que manifesten aquesta unitat com una cosa monolítica,
doncs ells estan més units que nosaltres, potser que no tenim un cap visible.
Però jo crec que la unitat espiritual és més forta que la unitat que es forma a través d'institucions i a través de caps físics que poden manifestar-la.
En aquests dies estem veient, per exemple, com l'Església Catòlica, que diu que Espanya té més del 80% de persones que es manifesten catòliques,
i, en canvi, sobre les prescripcions del Papa, sobre qüestions com l'anticoncepció o així, doncs no fa cas ningú.
I això manifesta, doncs, que la unitat no és un concepte que es pugui aconseguir en caps humans, en caps materials,
sinó que és una cosa que ha de venir espiritualment, que tots ens sotmetem en el nostre Déu.
I crec que la unitat evangèlica és una cosa que es manifesta molt més a través d'aquesta forma, a través d'una qüestió espiritual.
Que tots estem sota el cap de Jesucrist, i ell és un cap real per l'Església en el dia d'avui.
I l'Aliança Evangèlica, doncs, el que fa, doncs, és això, projectes d'unitat entre els evangèlics.
Estem, doncs, en el terreny dels medis de la comunicació, estem en el terreny de la bioètica, estem en el terreny de l'ajuda social...
Acabo de tornar d'un viatge, per exemple, al Perú, on hem estat revisant un dels nostres projectes,
que és una casa d'acollida per nens del carrer.
I allà, doncs, estem donant esperança, recollint nens que, en altre cas, quedarien abandonats pels carrers,
i nosaltres els donem, doncs, educació, tota una formació integral, completa, estan a la casa ben cuidats.
El nen més petit que tenim a la casa té dos mesos i va ser rescatat que la seva mare el anava a tirar al riu,
i per aquest motiu li han posat el nom de Moisés. Va ser rescatat, realment, de ser tirat a les aigües.
I aquest és només un cas, no?, de les moltes feines que fa l'Aliança.
Però sempre són feines conjuntes que els evangèlics no podem fer per separat
i, en canvi, d'aquesta manera, doncs, podem manifestar la unitat que tenim els uns amb els altres.
Realment un testimoni força colpidor.
Comentaves ara també alguna cosa relacionada amb l'Església romana
i un dels aspectes que crida l'atenció als nostres oients és la separació d'estat-església,
què ha caracteritzat el protestantisme, a diferència del que sosté l'Església romana?
I, clar, la pregunta seria si realment és tan important aquesta separació.
No sortim als evangèlics perjudicats? Com actua l'Aliança evangèlica al respecte?
Mira, va passar una cosa molt important a la història de l'Església.
Allà, l'any 313-315, doncs, va haver-hi una qüestió que va marcar la relació Església-Estat.
i va ser la conversió de l'emperador Constantí.
A partir d'aquell moment comença un fenomen que nosaltres coneixem avui en dia com Constantinisme,
que implica que l'Església i l'Estat fan un pacte mutu per beneficiar-se l'un de l'altre.
I aquest, l'Església, dona cobertura ideològica a l'Estat
i l'Estat serveix com a executor de les funcions de l'Església.
Aquesta tendència ha vingut siguent molt present a tot Europa,
especialment en el món catòlic durant 20 segles, pràcticament, no, 20 segles, 17 segles.
Fins al dia d'avui, pràcticament, a Espanya, el nacionalcatolicisme que van viure
durant els anys de la dictadura el general Franco,
doncs van resultar una de les últimes expressions.
L'Església donava cobertura al dictador i el dictador a aquells que no convenien a l'Església,
els empresonava, els hi causava molts problemes.
I nosaltres pensem que l'Església i l'Estat tenen funcions diferents.
que quan l'Església es posa en mans de l'Estat i l'Estat en mans de l'Església,
ni l'Església és Església ni l'Estat és un estat per tots els ciutadans.
Llavors, nosaltres defensem que l'Església té unes finalitats,
que són cuidar de portar l'Evangeli a la gent, de portar-los bones notícies,
d'explicar-los l'amor de Déu, i que l'Estat té una altra funció,
que és tractar igual a tots els ciutadans i buscar el bé de tots els ciutadans,
independentment del que creguin els uns dels altres.
I nosaltres, doncs, el que procurem com a aliança és això,
és a dir, procurar que l'Estat sigui un estat per tots, un estat que no tingui favorits,
que no tingui tractes de favor amb els uns o amb els altres,
no importa que tu siguis musulmà o catòlic o que no creguis en res,
o que siguis evangèlic, perquè l'Estat t'ha de defensar independentment
de les teves creences polítiques, religioses, del teu sexe,
no importen aquestes coses.
I l'Església, en canvi, té una altra funció,
una funció que també és per tots,
perquè l'Evangeli és un Evangeli per tots,
l'Evangeli és un Evangeli que s'ha d'anunciar a les persones que no creuen,
a les persones que sí que creuen, als que tenen aquestes conviccions,
i a les altres se'ls ha d'explicar que hi ha bones notícies en Jesucrist.
L'Església ha de ser Església i l'Estat ha de ser estat.
Això és el que pretenem des de l'Aliança.
Com he sabut, avui hi haurà una manifestació
convocada per la Conferència Episcopal Espanyola
en contra dels casaments o matrimonis homosexuals.
Quina és la posició evangèlica respecte a aquesta manifestació?
recolza aquesta manifestació, l'Aliança Evangélica Espanyola?
Bé, jo voldria distingir dues coses.
En primer lloc, el contingut de la manifestació,
el contingut de la ideologia,
i en segona cosa, la manifestació en si.
Nosaltres, com a evangèlics i com a Aliança,
volem deixar molt clar que els motius que provoquen la manifestació
a nosaltres també ens preocupen.
Estem sincerament preocupats, molt preocupats,
per al futur de la família.
No és veritat que el tema dels matrimonis homosexuals
no perjudica ningú.
Estem perjudicant una institució que l'Estat no ha creat.
L'Estat no ha creat el matrimoni.
El matrimoni existia molt abans que existís l'Estat espanyol,
el matrimoni existia molt abans que es creés l'Estat
en el concepte com el tenim avui en dia,
abans que existís Espanya,
i abans que existís Catalunya,
estem tocant una institució que no és una invenció legal.
Jo com a jurista, com a llicenciat en dret,
sóc una persona que entenc que el que la llei crea,
la llei ho pot modificar.
Però quan la llei no crea una cosa,
sinó que simplement regula una institució prèvia,
ha de ser molt cuidadosa de com la toca,
perquè està tocant l'essència d'una institució que no ha creat.
em sembla que això no és ni legítim,
em sembla que l'Estat no pot fer qualsevol cosa,
la llei no pot fer qualsevol cosa,
sinó que la llei pot tocar allò que ha creat,
pot regular una institució que ja existeix,
el que no pot és desnaturalitzar-la.
Estem realment preocupats pel tema de l'adopció.
Creiem que els nens no són un bé que nosaltres tenim,
no són coses que nosaltres tenim,
sinó que l'adopció per part d'aquestes parelles,
el que fem és primar el dret suposat d'aquestes parelles de tenir,
de tenir un fill.
I un fill no és una possessió.
En canvi, un fill sí té dret a tenir pare i mare.
És un dret que tenen tots els nens,
de tenir pare i mare.
A veure, una cosa és la constitució física.
La constitució física no ha dotat a les parelles del mateix sexe
de la capacitat de la reproducció.
Per tant, no podem entregar-los com qui els entrega un cadell.
I no implica això que ells no poden educar.
Vull dir que el que no tenen és la capacitat d'oferir-li el model
de pare i mare al qual el nen té dret.
La Unió de Joves de la nostra església
ha organitzat una conferència a les set de la tarda
amb el títol del jove postmodern
i que estarà a càrrec del nostre convidat.
I aprofitant que tenim aquí al telèfon,
com a botó de mostra del que pot ser aquesta tarda, Jaume,
ens podries dir, a cop de titular,
què és un jove postmodern?
Doncs mira, un jove postmodern és un jove
que ha canviat la seva cosmovisió.
I vull explicar-te breument què significa això.
Sí, millor aclareix aquesta paraula cosmovisió.
Doncs la paraula cosmovisió vol dir
les pautes amb les que interpreta el món.
I el jove postmodern és un jove
que ha canviat les pautes amb les que interpreta el món.
No és una moda.
Una moda és una cosa que passarà d'aquí dos, tres, quatre, cinc anys.
Una cosmovisió només canvia cada cinc anys.
Només et vull dir que l'últim canvi de cosmovisió que es va produir
es va produir en el segle XV.
Per tant, no hi ha hagut cap canvi de cosmovisió.
Hi ha hagut moltes modes durant aquests anys.
El món és molt diferent, però la cosmovisió no havia canviat.
però estem davant del tercer canvi de cosmovisió que ha viscut el ser humà.
Per tant, vull dir que és una cosa d'unes proporcions enormes.
Quines serien les coses que els distingeixen?
Doncs, per exemple, la falta de confiança en que existeix una veritat absoluta.
No existeix una veritat absoluta.
que hi hagi normes de conducta que serveixin per a tothom,
sinó que cadascú té les seves.
O sigui, tu et van unes coses, a mi em van unes altres,
i el que a tu et va està tan bé com el que a mi em va.
I això serien potser unes coses que distingirien el jove postmodern
del jove modern o tradicional que hi havia hagut fins ara.
I ja per acabar, creus realment que l'Evangeli és rellevant avui en dia
per la societat catalana, per la gent jove, per tot tipus de persones,
tu creus que realment l'Evangeli és rellevant encara?
Jo crec que profundament.
Mira, en un temps on està distingit per això o no,
per la manca de confiança en veritats absolutes,
la manca de confiança en estils de vida que serveixin per a tot,
és un moment de confusió en la nostra societat, de canvi,
de capgirar tot el que nosaltres creiem.
I l'Evangeli és una bona notícia.
L'Evangeli és la bona notícia que Déu no s'ha oblidat de nosaltres,
que hi ha una història d'amor impressionant que nosaltres podem arribar a conèixer.
És la història que encara que nosaltres hem fet fora a Déu de les nostres vides,
encara que l'hem expulsat, encara que no volem saber res d'Ell,
ell ens segueix estimant.
Encara que amb el nostre fracàs,
amb el fracàs de construir una societat que sigui capaç per viure feliç,
doncs malgrat tot, Déu ens segueix estimant.
I ens estima fins al punt d'haver vingut ell mateix a viure entre nosaltres,
d'haver-se entregat ell mateix per les coses que ens separaven.
I avui en dia hi ha un camí, hi ha una porta oberta,
perquè tinguem aquesta relació amb ell.
Això és l'Evangeli.
Déu està cridant a nosaltres, reconciliem-nos.
I només cada persona que vol entrar en aquesta reconciliació,
que vol acceptar, que vol rebre, que vol obrir el cor a Déu,
pot entrar en una nova relació amb Déu.
Una nova relació que és l'únic que pot fer feliços els sers humans.
Aquesta és la bona notícia de Déu en el segle XXI.
Doncs moltes gràcies, Jaume, per atendre la nostra trucada
i per aclarir qüestions tan actuals i importants
per a l'home i la dona en ple segle XXI.
Doncs a vosaltres.
Gràcies.
I recordem als nostres oients que en Jaume Ienas
tindrà el seu càrrec aquesta tarda a les 7,
la conferència sota el títol El jove postmodern
a l'església evangèlica situada al carrer Joan Ajugant
al costat de l'Avinguda de Marquès de Montoliu.
Béu en el espejo un reflejo del ayer y la tierra del pasado me quiere hacer volver.
Viendo en el espejo todo lo que yo pasé tu camino he decidido a ti yo quiero correr.
No sé que fue o donde estuve o que hirió mi corazón, pero sé que tú mi eterno Dios
está llamándome y por tus caminos otra vez.
llévame otra vez, llévame otra vez.
Ahora veo al espejo y veo un día tan feliz
El sonrilla en el cielo
Doncs fins aquí el programa d'avui.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquest matí
i esperem que hagi estat aquest programa del vostre grad
i que heu pogut reflexionar sobre el que s'està dient aquest matí.
Decidgem de tot cor que vosaltres també heu pogut arribar a experimentar
el que significa néixer de nou
i per tant tenir una relació personal amb Déu.
Si voleu contactar amb el programa de Porta l'Esperança per a cap qüestió
pots deixar el teu missatge gravat al contestador de Porta l'Esperança
que és el telèfon 977 24 24 08
O també ens pots fer arribar la teva opinió
viatges en un mail a l'adreça de Porta l'Esperança
que és a geban arroba hotmail.com
Tots els oients que truqueu o ens envieu un email
rebeu totalment gratuït un exemplar del nou testament
sense cap mena de compromís.
Si voleu fer una visita doncs teniu dues opcions.
pots visitar la pàgina web de l'església
a www.iglesiedetarragona.com
També pots visitar-nos personalment
al local de l'església protestant de Tarragona
que com hem dit està situat al carrer
Joana Jogant Sense Número
i l'horari del culte és els diumenges a les 11 del matí
que és l'horari nou d'estiu
i estàs convidat.
I també si ets jove pots visitar-nos
els dissabtes a les 7 de la tarda.
I recorda que aquesta tarda
estàs convidat a la conferència sota el títol
El jove postmodern
que serà a càrrec del nostre contretorio d'avui
Jaume Llenes.
A les 7 de la tarda
al local de l'església protestant de Tarragona
al carrer Joana Jogant Sense Número
al costat de l'avinguda
Marquès de Montoliu
La entrada és totalment lliure
Us agraïm la vostra companyia i atenció
i moltes gràcies per la vostra fidelitat en aquest programa
I res més per avui
Només resta acomiadar-nos fins a la propera temporada
Estem tots molt contents del llarg camí
que hem recorregut durant aquests dies
I els diferents equips del programa
Estem molt contents per la vostra...
Per que ens escolteu, gràcies.
Tornarem a ser amb tots vosaltres, si Déu vol,
el proper mes de setembre
aquí als Estudis de Tarragona Ràdio
a portar l'esperança.
Com hem dit, és un programa que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu que és la Biblia.
Que passeu un bon estiu i que Déu us beneixi.
Gràcies.