La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament

L'Ajuntament
L'Ajuntament
L'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
Contemplant la nit serena
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
Dona
La llibertat de la llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
La llibertat de l'Ajuntament
el pal de maçana.
Quedava ben fort
el mar és per mi.
I ara que ja és vell
i el vespre no marxa,
ja no va la pesca,
ja no té companys.
Només va a passeig,
enyora la xarxa,
camina feixut.
El pes de tants anys.
Era el llop de mar
de Ramon Carreras
i el grup Trans,
amb el que avui compartirem tot el programa.
I les escoltarem
amb una altra habanera,
aquesta de Ricardo Lafuente,
Torrevieja.
i laquí.
Estat?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Cantinero!
Cantinero!
Cantinero!
Cantinero!
Cantinero!
Adolfo Fernández Bustamante i Alfonso Esparza, mexicans, són els autors.
Estrenada l'any 1922, la van donar a conèixer internacionalment en 1927, el tenor italià Tito Esquipa.
Trams i un viejo amor.
Con unos ojos muy negros, igual que penas de amores.
Hace tiempo tuve anhelo, alegría y sin sabores, y al dejarlos algún día me decían así llorar.
No te olvides, vida mía, de lo que te estoy cantando.
Un viejo amor, ni se olvida ni se deja.
Un viejo amor, de nuestra alma sí se deja, pero nunca dice adiós.
Un viejo amor.
Ha pasado mucho tiempo, y otra vez vi aquellos ojos.
Me miraron con despego, sin amor y sin enojo.
Y al notar ese desprecio, de ojos que a mí me lloraron.
Pregunté si con el tiempo, sus promesas se olvidaron.
Un viejo amor, ni se olvida ni se deja.
Un viejo amor, de nuestra alma sí se deja, pero nunca dice adiós.
Un viejo amor.
Un viejo amor, un viejo amor.
Trams es va crear l'any 1995 a Balls i dos dels seus components formaren part del grup de música tradicional de pop català, Trull.
Trams ens ofereixen d'Antonia Vilás, Mare Bullse Pescador.
El poble de pescadors, entre el mar i la muntanya,
una mare al seu fill, l'inculcat que fora frare,
de d'algun vell monestir, jove en babita, frare,
tot contemplant el laumar, tot contemplant el laumar,
aixi a sa mare li parla.
Mare, vull ser pescador,
no m'obliguis dolça mare,
ja sé en quanta buidor
patreixar l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frare,
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare, vull fer-me la mà,
mare, vull fer-me la mà
i que embrecin les onades.
el poble de pescadors,
el poble de pescadors,
davant la verge del Carmen,
Prega una mare en fervor, veient la mare privada.
Crec que torni el seu fill, que marxa la mare en calma.
I mentre resa, plorant, en aquell precis instant,
torna el fill i així li parla.
Mare, vull ser pescador, no m'obliguis, dolça mare.
Ja sé en quanta buidor et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador, vull ser pescador i no, frana.
Que sóc fill de pescador i malgrat el teu dolor jo tinc les benes salades.
Mare, vull fer-me la mà, mare, vull fer-me la mà.
Vull ser pescador
Un vals mariner molt conegut, escrit per el llibori, canta el grup Trams, vell pescador.
Mare, vull ser pescador que se'n va anar a viure molt lluny del seu mar.
Sentat al sol d'un vell carrer, cantava un vell vals mariner.
Tenia barca, tenia rem, tenia molta força a les mans per anar a pescar amb il·lusió.
I veure el sol sortir al llibori, i tot de cop se li ha costat un infant.
Digues-me tu que hi has d'estar, com és aquell teu mar.
El mar és bo, el mar és brau, el mar és calma i és temporal.
I si Déu vol, petit infant, un jour ni tornaré.
Menjant la pocs d'un vell camí, sempre mirant el vent.
Mirant el blau, on vaig passar tants anys.
Menyoraré, o curaré, o potser cantaré.
El mar és bo, el mar és brau, el mar és calma i és temporal.

Els cano, la música, són els autors de la cançó que finalitza,
Habaneres, des del balcón, i durant el que us hem presentat part del CD,
acabat de gravar pel grup de valls, Trams, Habaneres de Càdiz.

de la Càdiz.
Rompían contra las rocas de aquel paseo, Y al bamboleo de aquellas bocas,
Allí le llaman el malecón.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
de la Càdiz.
Bona nit
Tocadí la catedral, la viña y el mentidero
Y verán que no exagero, si al cantar la habanera repito
La Habana y Cádiz con más negritos, también la Habana con más adero
Verán que tengo mi alma en La Habana
No se me puede olvidar
Canto un tango y es una habanera, la misma manera
Tan dulce y galana y el mismo compás
Por la parte del Caribe así se escribe
Cuando una canción de amor es canción tan rica
Se la dedican los trovadores a una muchacha o a una ciudad
Y yo a Cádiz le dedico y te lo explico
Porque te canto este tango que sabe a mango
De esta manera, de esta habanera
De pirignaca y de carnaval
Son de chivota
Sabor de melaza
Guantana muy corta
Que lo canta un coro en la plaza
Tengo un amor en La Habana y el otro en Andalucía
La noche he visto y a ti tierra mía
Más cerca que la mañana
Y apareció en mi ventana de La Habana colonial
Tocali y la catedral
La viña y el mentidero
Y verán que no exagero
Si al cantar la habanera repito
La Habana y Cádiz con más negritos
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba nació
Des del control, Núria Cartañà
Javier Perdina us ha parlat
Tornarem el diumenge a dos quarts del 10 del matí
A Tarragona Ràdio
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De guajiros y palmares
Oíos y de su amor