Ella me abrió en la bahía, de la isla donde nació.
Diumenge, setxe d'octubre de 2005,
i ara, en aquesta hora del matí,
és un bon moment per escoltar.
Ella me abrió en la bahía,
habaneras desde el balcó.
El hermoso de aquel que sabe triunfar.
La ría es camino grande,
más que camino real.
Por donde sube la tren y cuando gana la ciudad.

El hermoso de Navarras,
surtó por ella un final,
un carito de Chocara,
que trata la vuelta al mundo,
en solitaria batalla.
paseó por nuestra ría,
su sonrisa y sus amayas.
¡Oh, oh, oh, bonita es nuestra ría!
¡Oh, oh, bonita no tiene igual!
¡Oh, oh, bonita es nuestra ría!
¡Oh, bonita es nuestra ría!
¡Oh, bonita es nuestra ría!
¡Oh, oh, bonita es nuestra ría!
¡Zof tailora de zusammen!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
BILBÓ!
BILBÓ!
BILBÓ!
L'any següent, el 1995, torna a guanyar Juani Peñagaricano en la Especialitat de Habaneras, amb aquesta que canta el grup Boleros 4, Soñé!
!
!
!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit