Sabeu, les cançons estan compostes i composades a parts desiguals de música i lletra.
El tant per cent és variable i la norma acostuma a ser la música que predomina en les estadístiques.
De vegades aquesta, la música arriba al cent per cent de la cançó i és aleshores quan podem parlar amb propietat d'un tema instrumental.
De vegades, però, és la lletra que guanya la partida en aquesta guerra de xifres i estadístiques.
I és aquí quan aquestes agafen el màxim protagonisme.
I d'això us volem parlar avui, de la importància de les lletres en les cançons.
Sí, perquè com passa amb la vida mateixa, hi ha molts tipus de lletres.
Potents, fluixes, fascinants, impactants, somiadores, de pel·lícula, reiteratives, intranscendents,
reals, fictícies, imaginatives, enginyoses, ràncies, vulgars, creatives, de fantasia, màgiques, misterioses, complicades...
i lletres de llibre.
Com podeu observar, el ventall és molt variat, tant que ens podem permetre el luxe de seleccionar el que ens interessa,
com per exemple, les cançons amb missatge.
I lletres l'unica
When my love said to me, meet me down by the gallow tree, for it's sad news, sad brain, about this old town and all that it's offering.
Some say troubles are bound, someday soon they're gonna pull the old town down, one day we'll return here, when the Belfast child sings again.
Brothers, sisters, where are you now?

One day we'll return here, when the Belfast child sings again.
When the Belfast child sings again.
Belfast child sings again.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Radioactivitat!
Radioactivitat!
Un programa amb Afecte 2000!
Anem a encetar el programa número 259 quan fa 1.897 dies que vam estrenar aquest nou segle XXI!
ori!
bija!
I'm good!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Ara seria el torn de les cançons espirituals, filosòfiques, bé, els afegits que voleu ficar per definir aquest tipus de lletra, compromesa també, però no de caràcter social com la primera que hem escoltat avui, sinó en aquest cas seria una lletra de recerca interior.
Podríem definir-ho, podríem definir-ho d'aquesta manera, perquè comença la cançó d'aquesta manera, jo he escalat les més altes muntanyes, jo he corregut a través dels camps i només per estar amb tu, i acaba dient que, però jo encara estic buscant el que no he trobat, o sigui, és allò que podríem dir d'una recerca tan material com espiritual.
En aquest cas, de la mà dels U2, i des de l'any 1987. Des d'un gran treball, podríem dir un dels millors, sí, perquè aquí també hem dit les nostres preferències pel Achtung Baby, doncs bé, el Joshua Tree, del 87, és també un de les millors obres d'aquesta formació irlandesa.
La cançó, evidentment, és a la estil, Haven't found what I am looking for. És llarg el tema, però fàcil d'entendre, allò que us deia, que jo encara no he trobat el que estic buscant.
És una lletra que ho diu tot, ho diu tot per definir un tema que s'ha convertit en el pas de sants, encara bé, un himne.
Doncs bé, avui, com hem dit abans, tractarem el tema de les lletres. És una qüestió que ja ho veiem, tractat de passada,
però el programa, íntegrament, serà sobre això, sobre les lletres de les cançons lleugeres, compromeses espirituals, de recerca interior.
I ara toca l'apartat de les lletres que parlen de l'amor. Sí, perquè si haguéssim de fer un tant per cent,
podríem dir que el 90% d'aquestes lletres estan dedicades a la recerca de l'amor.
Però en aquest tant per cent podem trobar també cançons de relació amb el morodi, de desenganys, bé, una mica de tot.
I nosaltres, com som així d'estranys, no us ficarem d'aquelles cançons d'amor ensucrades, no.
Volem buscar el cantó possiblement més aspre d'aquesta relació amb el morodi.
I per això anirem a l'any 1982, de la mà dels eurítmics, i amb una cançó que diu així,
Love i s'estranger, o sigui que l'amor és una cosa estranya, molt, molt estranya.
I per això anirem a l'amor.
Love is a danger of a different kind
Take you away and leave you far behind
And love, love, love is a dangerous drug
You have to receive it and you still can't get enough of stuff
It's savage and it's cruel and it shines like destruction
It comes in like a flood and it seems like religion
It's noble and it's brutal and it's brutal and it distorts and it ranges
And it trenches you up and you're left like a songwain
And I want to be
And I want you, and I want you, and I want you, something's an obsession
It's cute and it's glamorous and sleek by design
You know it's jealous by nature, false and unkind
It's hard and restrained and it's totally cruel
It touches and it teases as you stumble in the debris
And I want you, and I want you, and I want you, something's an obsession
And I want you, and I want you, something's an obsession
And I want you, and I want you, and I want you, something's an obsession
And I want you, and I want you, something's an obsession
Hem pogut comprovar la veu afinada, esmolada, de la Annie Lennox,
aquesta component dels eurítmics, el 50%, juntament amb Dave Stewart,
Però ella és la que donava, no la cara, sinó la veu, al grup
I és això, una cançó de desamor o d'amor estrany
Love is stranger, 1982
I d'una cançó d'amor, entre cometes, passarem a un altre tipus de lletra
Aquesta és possiblement més estranya de trobar, però també, també hi és
Per cert, parlant de recerca, hem volgut fer-vos arribar pàticament tot el ventall que hi ha de tipus de lletres
Però, evidentment, amb una hora de programa és missió impossible
I hem fet una selecció, segur que ens en deixem moltes varietats de lletres
Però creiem que amb la mostra que us donarem tindreu ja per començar a tenir una referència
En propers programes segurament incidirem un altre cop en el tema
Ara és el torn, doncs, d'aquestes lletres estranyes, com deia, de qüestions èpiques
Sí, lletres que fan referència a fets que van tenir lloc fa molt d'anys, en aquest cas l'edat mitjana
És les maniobres orquestrals a la Foscor que l'any 1981 van decidir dedicar una cançó a la Joanna Dark
M'estem escoltant ja de fons la música que és d'aquella que ens avisa que arriba una cosa grossa, una cosa èpica
Doncs bé, aquesta és, diguéssim, Joanna Dark, però amb el seu títol Made of Orleans
O sigui, la doncella d'Orleans, és un dels èxits majors d'aquesta formació britècnica
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
Ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
M'estem escoltant ja de fons.
Jo us deia.
Aquests tambors, aquests timbals,
doncs ens desperten la imaginació.
Ens transporten a l'edat mitjana
els fets que van a córrer amb Joana d'Arc.
I presentment han estat uns bitànics
qui en fessin la cançó.
Aquesta doncella francesa que va ser justiciada
pels anglesos, pels bitànics.
Coses de la vida.
Doncs bé.
Després d'una cançó èpica
ara podríem tractar el tema
de sensibilitat envers la canalla,
envers els nens.
És una variant també no molt freqüent
però en moltes cançons hi ha el component
en aquest cas infantil.
Però no podem anomenar cançons infantils
d'aquelles fetes per grups de nens que canten.
No.
És un grup adult que tracta el tema
de la infantesa i amb molta sensibilitat.
És des del 1983
dels Tears for Fears,
una gran formació britànica de pop rock alternatiu
i que ens arribaven
amb aquest tema anomenat
Saffer the Children.
d'acord.
D'acord.
d'acord.
d'acord.


d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.

d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.

d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
d'acord.
És una cançó amb sensibilitat
i, a més a més,
que canten els components
de Tears for Fears
i fan entrar un cor
de veus infantils
que dona més aire
a cançó reivindicativa
en qüestions sobre la infantesa.
Era una cançó del 1983
dels Tears for Fears,
que és una gran peça
que, bé, hem volgut rescatar
pràcticament de l'oblit
i que aleshores
va sonar molt
per les emesores de ràdio.
Va ser un gran tema
dins d'un treball
del mateix any,
83,
anomenat The Hearting
amb cançons molt bones,
pràcticament totes.
És d'aquells àlbums
que surten rodons
i passa això
molt poques vegades
a la vida.
Doncs bé,
després de reivindicar
els Tears for Fears,
una gran formació
de tecno-pop-rock
alternatiu
era una mescla d'estils.
Anem a casa nostra
perquè de vegades
les cançons en anglès
es fa difícil d'entendre.
N'hi ha algunes
que sí,
és fàcil seguir la lletra,
però d'altres
és complicat,
una mica complicat,
a més a més
d'haver de saber
alguna cosa d'anglès.
doncs bé,
no hi ha res com
que et cantin
amb la teva llengua,
amb la llengua
de casa nostra.
És el cas dels utòpics,
una formació
que nosaltres
reivindiquem,
ha fet,
i ho seguim fent-ho,
d'Igualada,
i que
parla també d'un tema
de desamor.
El que dius?
Està enregistrada
el 1992
en directe a Vic,
i aleshores
podrem dir
que aquesta és una peça
inèdita
d'aquest grup,
d'aquest grup d'Igualada,
i és inèdita
perquè mai
es va arribar a editar.
És una cançó d'amor
però de desamor,
i explica les coses
que es pot arribar a fer
quan una persona
s'ha enamorat,
però coses fins i tot greus,
ho sentirem a la lletra.
És un miss temps alegre,
i es va compondre
en la darrera època
del grup Utòpics.
Per el camú
dels motels
només sóc
el pau reloig.
Jo que a presó
vaig saber
el que era
la desesperació.
al meu costat,
sé que morirà el que demà.
Sentit viciós,
fins i tot me'n qui
trés 가운데.
Este...
fa tu, que tens una
pasca,
que són desgraciat cantaná,
el pit d'una fulla,
entre la pell fent-te mal.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
I si després hi ha el cos, es queda especial.
I no voldria marxar mai més al teu costat.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
Oh, nena, dóna molt el que s'ha crut i especial.
Oh, nena, dóna molt el que s'ha acabat.
I si vols, em tatuaré el pit, el teu nom, amb una navalla.
I si vols, em marcaré el cos, el teu nom, amb un ferro rebent.
Al meu costat, sé que moriràs de demà.
I si vols, em marcaré el cos, em marcaré el cos.
I si vols, em marcaré el cos.
I si vols, em marcaré el cos.
I si vols, em marcaré el cos.
I no sé si vols, em marcaré el cos.
Només m'ha de durar 30 anys.
Confia en tu, arribar fins al final.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
I si després ja són coses que les has llarg.
I no voldria marxar mai més al teu costat.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
Oh, nena, tol el botó que s'apreu i és especial.
Oh, nena, ves muntar, no n'estic res, no ho faci de dir-te.
Oh, nena, cau!
Oh, nena, ves muntar, no nena, ves muntar.
Oh, nena, ves muntar, no nena, ves muntar.
Sempre he sabut la meva vida i mai no t'importava.
Sempre has seguit la meva vida, i mai no t'afectava.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
I si després hi és el cos, es queda desgraciat.
I no voldria marxar mai més al teu costat.
Però si us que s'ha acabat, vol dir que s'ha acabat.
I no jo la vulguinica, oh Nena, jo la multa que soifreku-fu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-pu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu-bu.
I no.- Ne'hást , tens fer-ho, te propus tan Franc사 spricht una 막 France書ista.
És una cançó, el que dius, que és el títol de la mateixa,
que ja us hem posat alguna vegada i avui, després d'uns mesos
sense tornar a l'escolta, hem decidit repescar-la
perquè és un exemple de pop rock cantat en català
que no se deia a l'artiqueta aquella que es va posar de moda als anys 90.
No, era un grup els utòpics d'Igualada, amb la veu de la Maria Salla,
diferent, alternatiu.
I és per això que des d'aquí, des de Radioactivitat, el volem reivindicar.
I ho hem fet amb aquesta cançó de Desamor,
una cançó que, com hem dit a la introducció,
parla de les coses que es pot arribar a fer en nom de l'amor,
però coses terribles, ho heu pogut escoltar.
Doncs bé, acabem.
Acabem la primera part perquè ens esperen les breus notícies de Mission Line
i després dues notícies musicals.
O sigui que avui, possiblement, acabarem abans aquesta primera part de l'espai
perquè ens està esperant més coses a la segona part del mateix.
Doncs bé, volem acabar amb una lletra.
Sí, us recordo que avui el tema central parlava de les lletres de les cançons.
Doncs bé, s'acosta el dia de Sant Jordi
i no podíem obviar les lletres que fan referència als llibres.
Sí, i com a representació de les mateixes,
un tema suau de l'Ènia del 1991
i que parla dels llibres, però en aquest cas del llibre dels dies,
Book of Days.
BELCES.
BELCES.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, volem parlar-vos de la Primavera Sound.
És un festival que se celebra a Barcelona
i aquest any torna a créixer i afronta la seva edició més ambiciosa
amb un canvi d'espai, del poble espanyol al recinte del Fòrum,
obligat, si tenint en compte, el col·lapse d'accessos dels últims anys.
El festival acollirà del 26 al 28 de maig
una desfilada de noms d'elit del pop rock alternatiu internacional,
un cartell selecte on crida l'atenció la presència de moltes bandes històriques
que tornen als escenaris.
L'organització ha confirmat per ara el 70% del programa
amb perles com aquestes.
I les perles que volen fer referència a nosaltres
són aquelles mítiques bandes dels anys 80
que han tornat a ressuscitar.
Sí, al Primavera Sound són molts grups els que hi participen,
però nosaltres ens volem fixar en dues formacions.
New Order, que és el grup que estava sonant
amb el seu gran èxit de començaments dels 80,
el Blue Monday.
Qui no se'n recorda d'aquest tema?
Doncs és un tema, una cançó,
que va donar a conèixer mundialment els New Order.
La mare de totes les batalles de l'electropop,
pioners de la fusió entre guitarres i cultura de ball
i per si això no fos prou,
supervivents del mite Joy Division,
els New Order tenen nou disc,
Waiting for the Siren's Call,
però en el seu retorn a Barcelona després de 20 anys
no es poden oblidar d'un Blue Monday,
Bizarre, Love, Triangle,
The Perfecties, Temptation
i és un dels grups que s'han de visitar obligatoriament a Barcelona.
Nosaltres hem fet el tast a Blue Monday
i ara volem fer amb un altre tema
que també va tenir el seu ressò.
1986, tips like us,
o sigui, lladres com nosaltres.
Fins aquí el anyaçat
Fins demà!
Doncs sí, això era l'electropop característic dels New Orders del 1986, és un tema, no, seria thieves, like us, lladres com nosaltres, en aquest cas és instrumental, però ens serveix de referència que aquesta formació britànica era molt més que el Blue Monday.
I l'altra perla, l'altre grup que ja us hem avançat quin era, són evidentment els Human League, van caure del cartell l'any passat i aquest cop no podíem fallar.
Don't You Want Me va ser un dels himnes del tecnopop dels anys 80, tot i que el disc del qual formava part, Dave, doncs era més fosc i agossarat del que podria semblar.
Filip Oquei, Susanne Saleh i Joan Katzezal exhumaran amb orgull aquest cinc pof de primera generació.
És una d'aquelles velles relíquies que ens arribaran del 26 al 28 de maig al Primavera Sound.
I per recordar la seva música ho farem amb un tema que ens té el cor robar.
Des que va aparèixer el 1981, el Seconds, és un tema recurrent que utilitzem aquí a Redactivitat perquè no ho podem amagar.
Em s'agrada moltíssim.
I amb aquest tema tan suggestiu volem dir-vos adeu, no abans, sense fer esment, de qui ha fet possible el programa d'avui.
Hem tingut el pròleg i els controls tènic a la nostra benvolguda Núria Cartanyà,
que ha tingut una mica de paciència a l'hora de punxar aquests discos de vinil que gairebé sempre portem sota els nostres braços.
A més, actuacions cordials amb Beta que us hem plaçat d'aquí a 7 dies, aquí, a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la nostra adreça electrònica.
Beta75, arroba, tinet, punt, o erg.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio.
It took seconds, it took seconds of your time to take his life.
It took seconds.
It took seconds of your time to take his life.
Seconds of your time to take his life.
Seconds.
Seconds.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!