This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc el Roger, el reporter aventurer, que aquesta setmana ha anat a Port Aventura i us hi ha fet un reportatge.
No controles mi forma de pensar porque es total...
No, no, no, no, no, no, la millor és...
Jo soy una de esas amantes...
Aquí sí, aquí sí.
Bueno, bueno, queda't clar, eh? Avui me cano.
Hola, sóc el Joan Carles, avui parlarem de teatre, com no, i us porto, sobretot, un petit homenatge a les sis companyies teatres catalanes més importants.
Fins demà!
Bona tarda, som el Nacho i el Rubén i avui us parlarem de CSI, és a dir, de Crime Scene Investigation.
Fins demà!
Hola, sóc l'Èlder i avui, entre les novetats més destacades de la URB, parlarem de la Jurídico Gresca.
Sí.
Hola, sóc l'Àlex, que direu, què fa aquest home aquí? Doncs sí, em feia ràbia, que sempre sortien els altres i estava a casa i dic, cony, què fas?
Truca i deixa un missatge, doncs avui, com sempre, no faré res.
Esperem que tots hagin descansat molt, però abans d'engegar motors, comentar que aquesta setmana el bloc central està ocupat d'una manera molt especial.
El tema és la Setmana Santa, però vista des d'una perspectiva molt particular.
Però abans de tot això, rebrem el Marc Càmera. Bona tarda, senyor Marc.
Molt bona tarda, Alex, molt bona tarda, Laia.
Molt bona tarda, què tal les vacances?
Estic empatxat de mona. Encara menjo mona avui.
Avui som dimecres, encara menjo mona, i em sembla que encara me'n queda mitja més.
I, bueno, mona, mona, mona.
A mi em queden dos mones, el meu germà i la meva, fins dintre dues setmanes.
Et convido, si vols.
Visca la mona.
I què ens portes avui amb el viatge de Chihiro?
Doncs la veritat és que sis pel·lícules que se n'estrenen aquesta setmana i que, bueno, són dignes de menció, però tampoc d'admiració.
Comencem, si et sembla, amb Team America, una pel·lícula dirigida per Trae Parker i Matt Stone, que són els creadors de South Park i Dutch May Bush.
Dutch May Bush, una sèrie que va passar força desapercebuda pel nostre país, però que està prou bé.
La vam poder veure a Televisió de Catalunya, TV3, i està prou bé, és molt divertida.
Com sempre, la seva línia trencadora, amb el món de la política, molts sadirics ells, molts sarcàstics, doncs fan això.
Una crítica a la política actual, a l'estil del cinema de Hollywood, sobretot a l'estil del cinema del productor Brackheimer,
que és aquell que fa les Pearl Harbor, i La Roca, i Conair, i que, doncs, fa pel·lícules d'aquestes així, amb molta acció.
Doncs el que han volgut és satiritzar la política a través d'aquesta mena de cinema, i ho fan, doncs, en vez de contractar actors amb una mena de titelles.
Ells són molt fans de sèries com Thunderbirds i coses així, i el que han volgut fer, doncs, és emolar aquest tipus de cinema i fer-lo amb titelles,
i fins i tot es veuen els fils en algunes escenes de la pel·lícula, i és molt graciós, està prou bé.
El resum de la sinopsi és un equip d'elit que lluiten, evidentment, a favor dels Estats Units, i que lluiten contra el terrorisme a favor de la llibertat.
Vindria a ser com això, doncs, satiritzar la política exterior que està duent a terme els darrers anys l'administració Bush.
Es posen en tots els polítics, en directors com Michael Moore i també en actors com Son Penn o Andy Garcia.
Està molt bé.
Està prou interessant de veure.
L'anirem a veure?
Sí, jo crec que es pot anar a veure aquesta, és graciosa.
Bueno, si és de l'estil de South Park, ja sabem que la tònica serà d'humor.
Sobretot, però, el tipus d'humor que és, eh?
Un humor refinat no serà, eh? Un humor bastant gruller.
Si continuem mirant la cartellera, la següent, potser més a nivell comercial, és Life Aquatic, del director Wes Anderson,
amb Bill Murray, Owel Wilson, Angelica Houston, Jeff Goldblum i amb unes aparacions estel·lars de Cate Blanchett i William Dafoe,
que són fenomenar de cameos, una miqueta llarguets, tenen un paper petitet.
Ells són els creadors de... Wes Anderson és el creador de Tenen Bounds,
d'una pel·lícula que avui en dia està aixecant molt de debat,
després d'aquesta segona, o d'aquesta pel·lícula que ha trit posteriorment Wes Anderson,
i estan tenint una mena de debat.
El món s'està dividint en dos bàndols, la gent que defensa els Tenen Bounds
i la gent que els critica i diu que és una pel·lícula completament sobrevalorada.
Life Aquatic segueix en aquesta línia, ell continua amb el mateix humor
i els amants del director estaran encantadíssims amb aquesta pel·lícula,
i la gent que no va poder amb els Tenen Bounds tampoc podrà amb Life Aquatic.
Àlex, jo allà deixo un micro obert perquè expliquis la teva...
Com has dit, Tenen Bounds?
Els Tenen Bounds.
No, jo vaig anar a l'Life Aquatic i t'he de dir que el millor va ser Les Crispetes.
Les Crispetes.
I a més vaig marxar, ho he de dir, a la primera hora, no vaig acabar ni de veure a la primera hora,
vaig marxar, horrorosa.
Però aneu-la a veure.
És això, és a dir, el món està dividit, la gent que és partidari de Life Aquatic
i la gent que diu, escolta, Wes Anderson és el pitjor que pot existir...
No he vist pel·lícula més avorrida en la història del cinema.
Cadascú, lliure elecció, la gent que vulgui anar a veure-la, doncs la pot de veure.
No crec que vagi a veure.
Que sàpiga el que es trobarà, eh?
Val a dir que és una extravagant comèdia, com les de Wes Anderson,
a l'estil de Jacques Cousteau, però diria a Jacques Cousteau, que és Bill Murray,
vindria a ser la representació còmica de Jacques Cousteau.
Sobretot, però, compta amb una molt bona ambientació submarina,
està fet pel creador, bueno, per un dels digitalitzadors de Pesadilla antes de Navidad,
de Tim Burton, doncs ell és el maquetador també d'aquesta pel·lícula.
L'única val la pena.
Val molt la pena els efectes visuals de submarins.
I ara, doncs ens rebaixem bastant a Miss Agente Especial 2,
tant si ets fan de Life Aquatic com si no, Miss Agente Especial 2 és molt més dolenta.
Sandra Bulo, que és la segona part de Miss Agente Especial,
i aquí em limitaré a tallar ja l'explicació d'aquesta pel·lícula.
Passem a Crip, una pel·lícula protagonitzada per Franca Potente,
que també bàsicament és l'únic al·licient d'aquesta producció de l'òpera prima de Christopher Smith,
el director novell, que el que fa és barrejar a túnel, metro,
noia jove, guapa i que té molta por i molts crits, que crida moltíssim,
i maníac, persecutori, assassí psicològic que la persegueix i gaudeix aterroritzant-la.
És la recreació dels tòpics del terror, del cinema de terror.
Pot estar bé per la Franca Potente, per veure el treball de Christopher Smith,
però no passarà aquí.
Aniràs a veure-la?
No.
No aneu a veure-la.
Looking for Fidel, la següent pel·lícula, una pel·lícula documental dirigida per Oliver Stone
i que és la seva tercera pel·lícula documental,
la segona de la mateixa saga, de la saga de Fidel Castro a Cuba.
La primera va ser Comandante, que va ser una hora i mitja de converses
amb el director o amb el dictador cubà,
i aquesta segona part, entre cometes, segona part,
completa el diàleg amb Fidel, que va mantenir Oliver Stone,
i també pot estar prou bé, a nivell de documental pot estar molt bé.
Això té molt de pinta, ja.
I l'última, que me la reservo, com sempre, al final,
el cinema oriental, Kim Ki-duk, joia del cinema coreà,
i R3, a Mulan, el Ferro 3, que és el que menys utilitza en el golf.
És una mena de símil golfístic.
És el marginat del golf?
Sí, és el que menys utilitza per la...
No ho sé, jo, jugador del golf, no soc,
però, bueno, és el que menys utilitza.
Kim Ki-duk és el director de Primavera,
Verano, Otoño, Invierno, Primavera.
Llarg títol.
Això és un títol?
Sí, és tot un títol.
I està prou bé la pel·lícula.
Bueno, sabem que el Marc es recrea en cinema oriental,
perquè és la seva perdició.
I, bueno, la història és de dos personatges,
sempre a Kim Ki-duk, molt fosc en la seva manera de gravar.
Grava molt colorido, però molt fosc en les seves històries.
Són dos personatges, un que és un ocupa,
que ocupa cases desocupades, valgui la redundància,
i una rica maltractada, que, bueno,
es bareixen aquests dos tipus d'al·licients.
Un que és pobre, però és feliç,
i ocupa cases així, desocupades.
Desocupades, sí.
I l'altre, que és una rica maltractada,
que viu en una casa festuosa.
Què ocupa, Marc?
Però a l'hora de la veritat no és feliç.
Marc, perdona, és que no m'he enterat.
Què ocupa?
Els que ocupen cases desocupades s'anomenen ocupes.
Si les ocupen ben ocupades...
Bons desocupadores seran.
Exacte.
Molt bé.
Bueno, fins aquí les estrenes de la setmana,
però no us n'aneu perquè ara venen unes quantes notícies.
Com ja us heu fixat, les estrenes d'aquesta setmana,
sincerament, no és que siguin res de l'altre món.
No estarem molt ocupats.
No, no és que siguin res de l'altre món, sincerament.
I això per què passa?
Doncs perquè els Òscars van ser fa poc,
i el gran boom de pel·lícules de produccions
ja es van donar els mesos de febrer i gener,
i ara hi ha una mena de calma en què surten aquestes comèdies familiars,
entretingudes, per gent jove, per nens petits,
que vagin a veure al cinema.
Seria l'oasi del cinema.
Què ens espera aquest any a nivell de grans produccions?
Doncs ens espera Roman Polanski,
que torna després de l'Òscar a la millor direcció amb el pianista,
i torna amb l'adaptació del llibre de Dickens,
m'assembla que és Charles Dickens, Oliver Twist.
Sí.
Oliver Twist, bueno, l'adaptarà a Roman Polanski,
a veure què tal ho fa,
verdaderament és un director que sempre s'ha de tenir allí per veure'l,
i a veure què tal adapta Oliver Twist.
Força complicat, a portar-la al cinema s'ha fet alguna vegada,
i bueno, de moment, resultats una miqueta així...
Pèsims.
No, pèsims tampoc, però passen desapercebuts.
I bueno, jo no em cansaré mai de parlar de Johnny Depp,
una amiga meva diu el Joan Profund, erròniament.
Estrena en breus instants, me sembla que és el maig,
estrena Charlie i la fàbrica de xocolata,
acaba, acabat mateix s'acaba d'acabar la producció,
l'edició de la seqüela de Pirates del Caribe,
i ara ja comença a gravar The Room Diary,
adaptació d'una novel·la de Hunter Thompson,
de la qual Johnny Depp ja n'havia rodat una novel·la,
o n'havia fet una adaptació, que era Miedo i Asco en Las Vegas.
Aquest home deu fer molt de temps, que no fa vacances, no?
Johnny Depp no para.
Està a raó de dues pel·lícules per any, que bueno...
Com tu, no? Més o menys.
Jo estic en tres.
En tres.
I bueno, la veritat és que el podrem veure a les cartelleres constantment,
ara amb Finding Neverland,
el dilluns vam fer una pel·lícula Antena 3 d'ell,
Des de l'Infierno, no para, no para.
Jo no he dit, però el veurem fins a la sopa el tindrem.
De quin any parles ja?
Estem parlant d'aquesta temporada cinematogràfica?
En principi, Charlie i la fàbrica de xocolata surt ja.
La seqüela dels Pirates del Caribe sortirà segurament a finals d'any,
i The Room Diary se començarà a gravar ara,
és a dir, és probable que arribi a l'abril d'aquest any,
no sinó del següent.
I el tema de Vinci com el portem?
Aquest sagrat llibre.
Uf, bueno...
No saps exactament quan és?
No està encara tot molt tancat.
Audrey Toto podria fer de Sophie Nouveau,
avui m'han arribat fonts que m'han dit que no,
que no és així, no sabem com està.
També es barrejaven noms com Tom Hanks,
per poder fer del paper, no ho sé.
Bueno, ja informarem.
Acabem notícies perquè em fa molta gràcia
la falta d'originalitat del cinema de Hollywood,
que es recrea una i una altra vegada en els seus propis clàssics.
Ara arriba una mena de seqüela del graduado,
que es dirà Rumor Hasid,
i és una història en la que Jennifer Aniston,
la protagonista, descobrirà
que la seva mare i la seva àvia van inspirar
a Mrs. Robinson,
de la gran novel·la de Charles Webb
i de la gran pel·lícula de graduado,
de Mike Nichols,
i d'Esting Hoffman.
Molt bé.
Fins aquí les notícies i el cinema d'aquesta setmana.
Doncs moltes gràcies, Marc.
Ens retrobem la propera setmana.
I ara donem la benvinguda al Roger,
que ha fet una cosa molt típica de la Setmana Santa,
anar a Port Aventura.
És el nostre reportatge d'aquesta setmana.
No perdis el tren.
Roger Saró i Port Aventura s'han unit en un mateix ésser
per donar peu a un reportatge que ha estat bé.
Bé, deixarem que jutgin els oients, no?
Com sempre, estarà bé.
Això esperem.
Què, Setmana Santa ha anat bé?
Pregunta que es fa quan retornes a les vacances.
La Setmana Santa santíssima i consagrada
com les mateixes hòsties.
Una pregunta que no m'agrada massa.
Perquè a Nadal sí que són unes vacances més llarges,
però a Setmana Santa, una setmaneta de res.
Sí, sí, però si tu vas a un programa de ràdio,
fas vacances i tornes, dius,
han anat bé les vacances, senyors?
Han anat bé.
A veure si de tant en quant pensem, Àlex.
I la mona què, amb els euros?
Tres.
Tres euros, està bé.
Jo he rebut una mica de pastís,
que no me l'he menjat perquè no m'agrada,
però el rebo igual,
i uns quants euros,
que sempre dona una bona empenta
a l'actiu disponible del meu balanç econòmic personal.
La meva economia.
Un moment, un moment.
El tema que no tractarà...
L'economia del Roger?
D'acord, sí.
Vale, ara l'Àlex m'està empenyent el guió a la cara
perquè vol que el sereixi.
És que m'agrada quan economitzes.
Anem al tema que sí que ens ocupa,
que és, evidentment, el reportatge d'aquesta setmana.
I és que aquest cop he anat a UPA,
que no és UPA Dance,
no, no, és Universal Sport Aventura.
Ens sentim?
Sentim-te.
Doncs dintre vídeo.
Bones, estem a...
Efectivament, a Port Aventura.
I em direu, quina enveja?
Doncs sí.
El parc temàtic de la Costa Daurada
ha obert les portes d'una nova temporada
amb la que ja en contendeu.
Per tant, estan d'enhorabona.
I aquí han convidat per celebrar l'aniversari,
a part de mi?
Doncs ni més ni menys que...
Berdinos Borne.
Buenas noches, señora.
Buenas noches, señora.
Hasta la vista.
Berdinos Borne, el cantant que no entrevistarem el tren.
Ens trobem a l'atracció amb més èxit a Port Aventura,
que és les curses de camells amb boletes.
Els nostres camellers o conductors de camells
són el Pau, l'Àlex i el Marc.
I atenció que ha començat la cursa,
comencen a tirar les boles,
però això és una mica una estafa perquè no entra cap a la temporada.
Atenció que comença a sortir el Marc.
El Marc està avançant
i el Pau i l'Àlex el persegueixen a certa distància.
Atenció que l'Àlex el vol anticipar.
El Pau, hi ha una pugna darrere,
però no hi ha dubte que el Marc està davant de tots.
I atenció que està avançant.
El Marc arriba, atenció, el Pau,
avança el Pau, avança el Pau.
L'Àlex aquest enrere és un fregat, aquest nen.
Avança el Pau, avança el Pau, avança el Pau.
Atenció que hi ha una locutora que ho fa més bé que jo.
Anem a parlar a veure com ho fa ella.
Gana l'11. Venga, que s'adavanta el 9, gana l'11.
I he...
Ha guanyat el número 11.
El guanyador és...
Àlex.
Has guanyat Àlex, estàs content?
Sí, molt.
I què t'has emportat?
El llou.
El llou del pelull, el premi que s'emporta l'Àlex avui.
Anem a pujar a l'estampida.
Estem a la pujada de l'estampida.
I atenció que ve la primera baixada.
Rebola a la dreta.
Rebola a l'esquerra.
Ara tenim la càmera.
Nui!
Anem a parlar després de l'estampida
amb uns companys de Suïssa.
What's your name?
Katja.
Katja.
And where are you from?
From Switzerland.
What's up, estampida? Do you like it?
Sí, m'agradaria molt.
Ok, gràcies.
I què és allò que més vici a la part aventura? Doncs les magnes recreatives!
Visca Game Over!
Entrem a la típica tenda de merchandising de Port Aventura i anem a parlar amb la dependenta.
Com va el dia de feina? Molt bé, molt bé.
Veix gent o què? Sí, bastants nens.
Però veig que avui no ve molta gent al parc.
Sí, hi ha un munt de nens d'escoles.
Què solen comprar aquí?
Pues samarretes, peluches, clauers amb el budi...
Quin és l'article més èxit?
A les samarretes.
Ara tenim dues amigues que ens han trobat aquí al parc que diuen que són de Zamora.
Hola, buenos días.
Buenas tardes.
Bueno, depende de la perspectiva, no?
Bueno, sí, pues buenas...
No, no, no, es que es buenas tardes, no hay perspectiva.
Pues estamos contentos.
Pues que me lo estoy pasando muy bien aquí y nada, pues que me estoy un poco mojada por los atracciones.
¿Por qué?
Por lo del agua esto, las atracciones.
Porque hace lluvia.
Hace lluvia, o sea...
Llueve.
Pues que llueve.
Muy bien, es la grandeza de las perífras.
Oye, que el Dragon Car que es mejor que vamos, que es que es lo mejor.
¿El qué?
El Dragon Car.
Muy bien.
Saludo a todos a Amora y a mi pueblo, Samir de los Caños.
Y Andarías.
Y Andarías.
Anem a parlar amb la Quichalla.
Hola, com te dius?
Denís, estic jugant a Pilla Pilla.
No puges a cap atracció?
No, encara no.
I quan pujaràs?
A les troncs.
Atenció, perquè m'he trobat el nostre programa en persona.
El tren de Port Aventura.
I després d'un dia de feina molt dura, bé crec que m'he guanyat menjar a la mona.
Combino aquí el reportatge i m'entorno a Tarragona.
Atenció.
Doncs ja heu sentit el meu dia al parc.
A mi m'agrada...
A fer lluvia.
Sí, a fer lluvia.
És una cosa que no havia sentit mai, per això l'he introduït al reportatge.
Sí, sí, i a part que queda tota Zamora saludada des d'aquí, des de Tarragona Ràdio.
Jo els hi vaig dir, però no ho sentirem bé, des de Tarragona Ràdio.
Va dir, ah, no?
Un dia, escolta, Núria, recuperem aquest tall i trucarem a les noies aquestes del Pobla X i les localitzarem i parlaràs amb elles una estona més.
L'última que no vaig demanar el telèfon.
Les noies deia fer lluvia.
Les noies maques s'agafen ràpid al telèfon.
Se'ls n'hi ve.
Bé, la veritat és que fer aquests reportatges, jo us ho dic sincerament, és un plaer.
I m'assembla que el proper el faré a Helsinki.
No sé quin tema, però bé, ja li diré a Tarragona Ràdio que m'acrediti, que munti...
No, instaré a Tarragona Ràdio que m'acrediti i que munti el viatge i allà jo em traslladaré.
Perfecte, jo t'acompanyo, em sembla.
Molt bé, doncs a la Laia li enviarem una postal d'una noia amb biquini.
D'una noia, precisament.
Sí, o sense, el que vulguis, d'acord?
No, prefereixo d'un noi.
La setmana que ve en parlem, d'acord?
Roger, gràcies per vindre amb aquesta energia sempre, portant uns reportatges perfectes.
Gràcies.
Aquesta setmana.
I passem ara a parlar de música amb l'André i la Sara, que porten Mecano.
El tren de la URB no perdràs les maletes.
No controles mi forma de pensar porque es total y a todos les encanta.
No controles mi forma de pensar porque es total y a todos les encanta.
No controles mis vestidos.
No controles mis sentidos.
No controles mis vestidos.
No controles mis sentidos.
Tal i com diu la nostra professora Marta Montagut, cal aportar una visió didàctica.
Però bé, a menys que siguis un extraterrestre, ens resulta difícil creure que no sàpigues qui va ser Mecano i què va portar a la música espanyola.
Tot i així, si vens de Mart, Saturn o d'alguna altra galàxia perduda en les que crec firmament que existeix vida intel·ligent,
doncs benvingut sigues al nostre petit homenatge a ells, los eternos Mecano.
Nos vimos tres o cuatro veces por toda la ciudad.
Una noche en el bar del oro me decidí a atacar.
Sabeu com va començar el grup?
No, diria que sí, però aixafaria l'explicació perquè crec que ho expliques.
No ho saps, no ho saps.
Que és l'Àlex Aixafari, digue-li que ho expliqui.
Va, explico que tinc molt ganes.
No ho sé, no ho sé.
Bé, doncs l'Anna Torroja tenia 16 anys i va anar a una festa, no sé, col·legó en una fiesta,
i va conèixer José María Cano.
I aquest li va presentar al seu germà Nacho Cano i van començar a sortir el Nacho i l'Anna.
Junts com a parella.
Sí, com a parella.
Jo no ho sabia.
No sé, que fuerte.
Saps com va començar el nom del grup?
No.
De Cano.
Cano.
Me.
Cano.
El me i el me.
No ho sé, no ho sé.
No ho sé què és.
Però bé, tot així vam començar a cantar.
Al principi sense el nom, després ja en Me Cano.
i el primer hit així més famós que va sortir va ser Me Colé en una fiesta.
I bé, va tindre una espenta molt important sobretot per la moguda madrilenya dels anys 80.
Sí, i ara això que sentim aquí és la versió que han fet, com era el grup Sara?
No se lo digues a mamà.
Sí, de En tu fiesta me colé.
que és un recopilatori on 22 grups han fet la seva versió, la seva aportació d'una cançó de Me Cano.
Gruups com Cecilia Anne, La tercera república, Pauline en la playa, Australian Blond, Los Despistados, etc.
i que han versionat clàssics com Cruz de Navajas, Una rosa és una rosa, Mujer contra mujer,
No me puede levantar.
Y bueno, mi preferida, La fuerza del destino.
Veig que estan contentes d'aquestes noies avui de portar aquest tema.
Sí, agrada molt.
Ho viuen, ho viuen.
I bueno, el motiu d'aquest recopilatori està molt clar.
Per ells, Me Cano és el grup més gran del pop espanyol
i volien donar-los el reconeixement que es mereixen.
Es una ocasión singular la de que el dólar esté evaluado,
que no hay que dejar escapar para viajar a ultramar.
El proper 30 de maig surt un altre recopilatori cantat per ells que s'anomena Mecanografia
i conté un doble disc i un DVD.
El disc conté els èxits més importants de la banda i algunes cançons inèdites que encara no han cantat.
I el DVD inclou els moments més importants d'aquest grup,
com per exemple un concert que va ser espectacular, que vam fer a París,
o també la primera aparició del grup a la tele, que sempre fa gràcia veure les pintes que portàvem.
Impresionante, la moda madrilenya, com impactó.
Em sembla que acabo de pillar-ho de Mecanografia.
Per Mecano, no?
Sempre portant el meu gra de sorra, d'humor intel·ligent.
Sobretot intel·ligent.
El fin de semana me dejó fatal.
Tota la noche sin dormir.
Bebiendo, fumando y sin parar de reír.
Bueno, i ara?
Hoy no me puedo levantar.
Us sona això?
Àlex, Laia?
Segueu alguna cosa?
És impossible que això no et soni.
Però teniu alguna idea del musical?
Sí, que fan un musical.
Correcte.
Correcte.
No està el Joan Carles, però jo us ho avanço.
Hoy no me puedo levantar és el títol del musical dirigit per Nacho Cano,
que s'estrena el proper 7 d'abril al nou Teatro de Rialto.
I estem a l'expectativa.
A Itàlia?
No, a Madrid.
A Madrid capital.
Aniríem a Madrid.
Aniríem al puente de Rialto a Venècia.
Ah.
No sabia pensat que seria allà.
No sé, no sé.
Jo, estem estalviant amb els diners que ens han donat la mona.
La mona, sí.
Que per cert, a mi no em donen diners.
No sé.
Ja som dos.
Andrea, tranquil·la, ja som dos.
A més, és que em vas una xino quan em van començar a dir aquests.
Sí, sí, com a mi em donen diners, joder, però és que guai.
Tres euros.
Tontes, demaneu a Tarragona Ràdio que el Roger va anar a Portamentura.
Si potser s'hi demaneu una mica, us conviden a anar a Madrid.
No tothom és com tu, Àlex.
No anem demanant.
No, el Roger va ser.
Ja, ja, ja.
Bueno, l'Andrea m'ha dit que ella es farà l'autorregal, es comprarà el disc de Meccano, el recopilatori.
Sí, sí.
I és que, no sé, jo crec que està molt de moda ara mateix perquè, bueno, no sé si heu vist l'anunci de Coca-Cola Light.
Sí.
Si ho fa Coca-Cola ja es pot dir que està de moda.
Comentem l'anunci.
L'anunci és...
Són com...
Són...
Com es diu allò de les abejas?
Los panales.
Los panales.
Sí, són com celdes.
i a cada cel d'aquestes hi ha uns quants nois cantant una de les cançons.
Sí.
i fan la Coca-Cola Light.
I fan com un mix d'una lli de les cançons més importants.
Sí.
Està bé.
que et compris el CD amb el passes que amb el copiu.
Bueno, te'l compres tu, eh?
I també, així per últim, dic que ha sonat molt allò de que el grup torna.
Clar, amb tot aquest boom, doncs suposo que estan bastant pressionats.
Però tornen o no tornen?
Jo aposto que sí, però no sé.
No sé.
També van...
És una onada que tornen els nous, els vells grups dels 80 com...
Como todo lo bueno vuelve.
Sí, però quin és aquest grup?
Merda.
No tinc res a la llengua, avui.
El piercing.
No, sí, el piercing.
Deixem-nos de grups que no sabem i escoltem una mica.
Estic pensant, estic pensant, estic pensant.
Estic pensant, estic pensant.
Hoy no me puedo levantar.
Hoy no me puedo levantar.
Hoy no me puedo levantar.
Hoy no me puedo levantar.
Hoy no me puedo levantar.
Lo tengo, hombre es qué.
Uy, sí.
Vinga, vinga, vinga, vinga, vinga.
Doncs ja heu acabat amb Mecano.
Sí.
Ja ens portareu un reportatge d'aquest Estat de Madrid suposada.
Vale, segur, segur.
Moltes gràcies per haver vingut.
Moltes gràcies.
I ara anem.
On anem, Laia?
Doncs no t'ho sé dir.
Doncs anem al tema de la setmana,
amb aquest gran dramàtic que ens han preparat tots els participants del tren.
Ihhh.
Atenció, senyors passatgers.
El tren de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona Ràdio, surt cada dimecres a partir de les 6 de la tarda.
I ara un tema tractat des d'una òrbita molt especial,
perquè l'equip del tren no va voler quedar al marge de les diverses celebracions relatives i pertanyents a la Setmana Santa.
És per això que va decidir aportar una visió molt particular i que va donar aquest resultat.
Hi havia una vegada temps ençà en un país multicolor?
Bé, prou. Això se'ns en va, eh?
I hi havia una vegada, en un país molt llunyà, on es reuniren 13 joves dels quals un n'era l'escollit.
En un sopar molt especial.
Y ahora nos vamos de fiesta!
¿Qué pasa ni?
Y ahora nos vamos de fiesta!
¿Qué?
¡Caborero!
¿Qué?
¡Me lo calla y una tapita!
¡Marxando!
Mateu, Mateu, on ets?
I Jesús que ho sentí, digué!
No, cony!
No mateu encara que jo m'ho penjat?
Mira que no saber-vos la història!
Jesús, sent conscient del seu tràgic futur immediat, volia apurar el sopar.
Però tornant...
A ver, Jesús, los papeles del coche.
Y anda, soplame aquí.
Y de momento te reguizo el tronco mòbil.
No, hombre, no!
No me judes!
Els guardians romans i alguns fariseus intenten arrestar-lo.
I ara creu penjar-lo.
Jesús protesta.
Iracún, desafian!
El meu honor està en joc.
I jo d'aquí no em moc!
Davant aquest tribunal es condemna Jesús de Nazaret a la pena de crucifixió pels delites de filosofia barata i per ser un hippie.
Conclusió!
I si voleu saber el final de la història aneu a veure algunes de les passions que es representen arreu de Catalunya.
Com, per exemple, la d'Esparreguera, la dolesa i la d'Ull de Cona.
I ui al dato.
Si us voleu una entrada més barateta, doncs coleu-vos amb un autocar de jubilats.
Tot això passa a la història i avui en dia hi ha gent que ho celebra.
Nosaltres tenim el nostre reporter que ens informa ara mateix des de Tarraco Capital.
Bona tarda, Roger.
Bona nit, ja.
Soc el reporter litúrgic i em situo a la part alta de la ciutat de Tarragona, la nostra ciutat,
on està passant la tradicional processó del sant enterrament d'aquí de Tarragona.
Ara mateix estan passant per davant de la nostra posició els penitents.
I aquí en trobem un que està carregant un artefacte, anem a parlar amb ell.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Com va la processó, senyor penitent?
Això és una creu.
Sí, ja ho veig, que és una creu.
No, no, em refereixo a que és molt cansat.
Ah, és molt cansat. Ah, ver, petit o muerte.
Ara parlarem amb dues noies que també sembla que són penitents.
Aquestes sabates, o sigui, m'estan matant, o sigui, res.
Quan s'acaba aquest carnaval? Això és un calvari.
Sí, un calvari, d'això es tracta.
Ara mateix veiem venir cap aquí un home que s'està fogatejant.
Bona nit, perquè es fustiga.
Eh, doncs no ho sé.
Doncs segueixi fustigant-se, que ja s'ho mereixi.
Bé, veient el nivell de les declaracions, i que no em penso quedar fins que s'acabi tot això,
el reporter litúrgic retorna la connexió als estudis de Tarragona Ràdio.
Com tots sabeu, el dilluns és la mona.
No, no en referíem pas a aquesta mona.
En referíem a una celebració que per molta gent representa cobrar religiosament dels padrins.
i tot menjant la mona, els deixebles, van veure una figura a l'horitzó.
Era una mosca? Era un mosquit?
Era tal vegada, Jesucrist?
Fins aquí la nostra diferent visió de veure la Setmana Santa.
El tren arrenca.
Cada dimecres a partir de les 6 de la tarda a Tarragona Ràdio.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda a Tarragona Ràdio.
I ara amb aquesta sintonia diferent a l'habitual, però també de la banda sonora de Meli,
rebem el JC, J de...
J de Joan.
I C de...
I C de Carles.
Correcte. Minipunto.
Minipunto per allò de Carles.
Doncs bueno, avui portava moltes coses, però és que ara es veu que no es fa res del que s'havia de fer.
Bueno, jo portava perversions, però s'ha anulat perquè un actor està hospitalitzat,
esperem que es posi bé aviat, i a canvi de perversions,
a la sala Trono faran Còrsega, un montatge que ja vaig explicar no sé fa quantes setmanes
i que no penso tornar-ho a explicar.
Tranquil, eh?
No tinc el guió aquí davant i no me'n recordo.
Tranquil, eh?
Doncs això que fan Còrsega i que l'aneu tots a veure.
I que recuperi l'actor que és.
No sabem qui és.
És ell.
Ell, l'actor principal.
És un actor.
És un actor.
Surten 3 o 4, doncs és un dels 4.
Teatre Fortuny.
Bueno, passem al Teatre Fortuny de Reus.
S'ha de dir que és d'arreu, perquè al Metropol no sé què els passa,
però és que estan poc animadets.
I si estan poc animadets, doncs jo no puc anunciar res.
Doncs ja està, en Metropol fora.
Fortuny, a Reus, 1 d'abril.
El pes de la palla.
D'aquí, de Terence Imoix.
Terence Imoix el coneixeu?
El pes de la què?
El pes de la palla.
El pes de la palla.
De Terence Imoix.
De les hormones de la laia.
Ah!
Per favor, ho he preguntat per tu, Àlex.
Perquè sé com te preocupa aquest tema.
Sabia el vertí?
Sabia que et preocupava.
No, a veure, és una adaptació de Lluís Acuniller i està dirigida per Xavier Albertí.
Doncs sí, el pes de la palla es tracta de l'adaptació teatral que ha fet Lluís Acuniller
dels dos primers volums de la autobiografia de Terence Imoix.
El cine de los sábados i el beso de Peter Pan de El día que murió Marilyn.
Així com també d'alguns contes curts que ens apropa a la infància i a l'adolescència,
a l'adolescència, de Terence Imoix.
Terence Imoix, que primer es deia Ramon Moix, però quan va morir Marilyn es va passar a dir Terence Imoix.
I se sap per què?
A mi no m'ho preguntis perquè no sóc el Terence Imoix.
Com véns avui Joan Carles?
Avui vinc rebel.
Avui vinc rebel.
I no ho sé, no ho sé, no ho sé, no en tinc ni idea.
Bé, doncs es veu que aquest muntatge, el text, l'adaptació teatral no està gaire bé,
perquè el text de l'obra teatral és quasi idèntic del del llibre i...
pua, tot tot.
No s'ha fet massa ben adaptat.
Diuen que no, diuen que no està gaire ben adaptat.
A més comença amb un monòleg de Julio Van Rique, que fa el paper de Terence Imoix,
que diuen que ho fa molt bé, de fet diuen que tots els actors ho fan molt bé,
però bé, que el text no és gaire adequat i que és molt cansat i el monòleg inicial s'allarga
i després de la segona part sí que s'intrereixen nous personatges com el pare, que és un classista conservador,
la mare que representa les actrius del paral·lel de l'època i tot això.
Però bé, jo, a veure, qui la vagi a veure i ens pugui dir i ens pugui trucar i dir-nos la seva opinió,
doncs molt bé, però jo les crítiques que he rebut no són gaire bones,
però jo encoratjo tothom a que vagi al teatre i que s'ho passi molt bé.
Doncs això, el que deia, el que he dit fins ara?
El que he dit fins ara.
I ara em sembla que portes una cosa especial d'avui.
Avui porta una cosa especial.
Però, si em permets, posem una mica de música.
Mira, se'ns ha acabat.
Núria, pots posar-ne un altre cop a Mili?
Posa Repit.
I ara tenim la sintonia oficial, això és un catxundeig.
Això és un catxundeig.
Continua, va.
Doncs avui porto un homenatge per les sis companyies teatrals catalanes
amb més reconeixement i amb tot el que s'acostuma a dir.
Doncs aquestes companyies són els Joglars, els Comedians, Dago i Dagom, el Tricicle, la Fura dels Baus i la Cubana.
Us sonen?
Sí.
Doncs més us val que us sonin, perquè si no seria bastant pecat que no s'ho vinguessin.
Són companyies nascudes entre els anys 60, els 70 i els 80 i que, bueno, vaja, avui en dia continuen en plena activitat i que compten amb un reconeixement a l'estranger i que jo crec que eren les que s'havia de destacar.
Clar, el Tricicle, total, no parlen.
Total, no parlen, però, bueno, porta molt de cor darrere.
Doncs comencem pels Joglars.
Els Joglars, com ja vam parlar-ne un dia, van començar amb la mímica al costat del gran Marcel Marçó, que és un mímic francès, un nom així ja vellet, però que, bueno, que va fer les seves coses i que es veu que és un geni de la mímica.
I a poc a poc els Joglars van anar incorporant el text dintre els seus espectacles.
Després van seguir un camí ple de títols, títols compromesos sempre i polèmics, fins a l'últim, el que ja vam anunciar fa de dies que van fer el Metropol, que és el Retablo de les Meravilles.
Fins i tot el Verbo deia, com vaig dir el dia que vam parlar dels Joglars, va patir un consell de guerra per una obra del 1977, que es deia La Torna, i que es va veure obligat a...
Bueno, va ser empresonat i després es va exiliar, escapança de la presó.
Ara passem a parlar de comedians.
Comedians, vaja.
Comedians sempre fidels a un determinat tipus d'espectacle, on el teatre, la música i la imaginació s'uneixen per crear un gran espectacle.
Oh, que bonic!
Doncs sí, els comedians...
Bueno, l'ànima de la companyia és Joan Font, i cal d'estar que ara títols com...
Nom plus plis, catacroc, plou i fa sol, sol solet, dimonis, ale o la nit, per exemple.
Creatius.
Creatius.
Originals.
I ara passem a parlar de Goi de Gom.
Aquest grup és indiscutible referent del musical a l'estat espanyol, i suposo que el coneixeu ben bé, sobretot per Maricel últimament, que se n'està parlant molt i que sempre han tingut molts èxits, sobretot en musicals.
La companyia va ser creada per Joan Ullé, i després es van incorporar Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Sisqueia, que tothom sempre relaciona a Goi de Gom amb Joan Lluís Bozzo, però no, el primer en crear-la va ser Joan Ullé.
Âlbum de Goi de Gom, però es va produir amb l'estrena de No hablaré en classe, amb Pepe Rubianes, que n'era un dels actors, i que l'espectacle feia referència a l'educació a l'època franquista.
Després van venir títols com Antaviana, Glubs o Mikado, ho sona, tots aquests?
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí?
De què, Àlex?
Home, jo soc un gran fan de Goi de Gom.
Jo, no, sí, que m'ho va dir l'altre dia, que era fan de Goi de Gom.
Me'n posem a prova.
Fins que va venir Maricel, el 1988, van aconseguir els majors èxits a escala nacional, van aconseguir mags de teatre, i van fer més de 500 representacions arreu de l'Estat.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I ara passem a parlar de la Cubana. A mi aquest grup m'agrada molt perquè em fa molta gràcia.
És un grup procedent de Sitges, i vaja, porten 25 anys de vida ja a la Cubana, i han passat molts, però molts, molts, molts actors.
Però només un sol director, que és Jordi Millán.
Una de les actrius, jo la conec, que fa ara de protagonista a l'últim muntatge, que es diu Anabel Tutorraus.
Sí, crec que es diu Anabel Tutorraus.
Això és el que t'anava a dir, hi ha molts actors que van començar a la Cubana i que ara són actors consagrats.
El Millán també, potser, o no?
Sí.
El Millán també va començar a la Cubana.
Sí, molts han passat a la televisió, al Malterrat, i bueno, tira, això de la Cubana, dona per fer més coses.
D'on, a la Cubana?
Doncs bueno, jo em recordo una obra que vam venir a fer al meu poble, a la Festa Major, a l'Empelat,
que era el meu poble Escalafell.
I vam venir a fer Com amb el Cocó Negro.
I quan entrava la gent, ells plegaven, com si s'acabés la funció, i tiraven entrepats a mortadela,
i jo em recordo que vaig menjar a l'entrepada a mortadela.
I bueno, em recordo que estava amb una àvia, tot feliç, veient jo l'obra de teatre.
No ens importa que vagis a l'entrepada a mortadela.
Doncs a mi sí que m'importa l'entrepada a mortadela.
Bueno, doncs ara passem a parlar de les Fura dels Baus.
Aquesta companyia és la més internacional de Catalunya,
i els seus muntatges últimament, sobretot, s'han centrat en l'òpera.
I el seu èxit va venir a partir del 1984 amb l'obra Accions,
i va començar fent improvisacions al carrer, i amb músiques populars, i vaja.
Són una mica bèsties, no?
Sí, sempre són una mica trencadors amb el que fan.
Ara crec que estan preparant la metamorfosi de Kafka.
Interessant.
Pot ser interessant, també.
I per últim, ja, passem a parlar del Tricicle,
que és un grup de tres.
Com tots els tricicles.
Com tots els tricicles.
Està format per Carles Sant, Joan Gràcia i Paco Mir,
que aquest últim s'hi va incorporar més tard.
Ja sabeu que el Tricicle és teatre d'humor sense paraules,
i el seu èxit va començar arran d'una obra que es deia Manicòmic
i que va significar el seu llançament a escala nacional
i també el seu reconeixement, un munt d'èxit i tot el que passa
fins que es fan famosos i guanyen molts diners.
Sembla que són els que m'agraden més a mi.
Sí.
A tu?
A mi no.
I quins són?
I quina és la companyia?
A mi m'agrada la cubana perquè m'agrada riure i també m'agrada d'avui de gom.
Estic amb tu.
I baixem la música perquè dic adeu, que jo ja estic.
Doncs moltes gràcies i ens retrobem la setmana que ve.
Vinga, fins una altra.
Adéu.
I d'un escenari real a un altre irreal.
O no tant.
La televisió amb en Rubén i el Nacho.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, Rubén.
Molt bona tarda, Laia.
Molt bona tarda, Nacho.
Molt bona tarda.
Què tal les vacances?
Bé, molt bé, molt bé.
És la pregunta típica, us l'he de fer.
Les piles carregades.
Molt bé.
Us esteu en un moment per començar l'última etapa.
Esteu portant una tònica últimament de no saludar-me.
fet que m'amoïna molt.
Sento que prefereixin saludar-me a mi.
Sí.
La vida és així.
És qüestió de cavallerismo.
No, exigeixo un Nacho.
Clar, primer les dones i després...
Hola, Àlex.
Rubén.
Hola, Àlex.
Hola a tots dos.
Continuem.
Àlex, què tal la setmana santa?
Malament.
Molt bé, avui parlarem de CSI,
és a dir, com ho he dit abans,
de crime scene investigation,
és a dir, investigació de l'escena del crimen.
Eric?
Grissón?
Molt bé, Àlex.
Molt posat està en el tema.
Ho veig, ho veig.
Molt bé.
Doncs bé, CSI se met cada dilluns a partir de les 10,
en horari de màxima audiència a la cadena Telecinco.
Primer fan dos capítols de CSI Las Vegas
i després en passen dos més de CSI Miami.
amb aquest ambient misteriós, Nacho.
Atenció, perquè estem parlant de la sèrie extranjera
de més audiència.
Ha superat els mítics Expediente X, Ali McVill,
a nivell nacional no,
perquè Farmècia de Guàrdia va tenir unes audiències impressionants.
S'ha de dir, són dos sèries molt diferents, però...
Sí, a nivell d'audiència estem parlant de la sèrie ficció extranjera
de més audiència.
Múltiples abrasiones en el cèrbix.
En el test d'agressió sexual no hi havia semen ni evidència de restos.
Así que es posible que empleara con ella algún objeto extraño.
Alex, te sona?
Però per què us heu aquest tall?
Mira que hi ha talls a la sèrie de CSI i us heu un d'aquesta calada.
És l'essència de Grissom.
Clar, un personatge que la gent que veu CSI el deu conèixer molt.
Un altre, que tu has mencionat abans, és Warwick Brown.
Aquell Brown amb rastres que, per cert,
fa poc va estar al programa d'Emma García, a tu lado, a Telecinco,
va estar allí xerrant una estoneta.
Molt simpàtic.
Hi ha altres personatges però no començarem a nombrar-los tots.
S'ha de dir que solucionen casos des del laboratori
i a partir d'una mínima pista que troben al lloc del crim
comencen a analitzar, a buscar coses...
Estableixen relacions i troben al final...
Sí, sí. Amb una petita cosa te solucionen tot el cas.
És una sèrie que neix a la CBS nord-americana,
una cadena molt important, a l'octubre del 2000,
quan estan les torres recent caigudes.
el juliol del 2002,
arriba a Telecinco
on aconseguirà un èxit sense precedents,
com ja he dit abans,
al març del 2003,
amb un 35% de xerrant.
Molta audiència, no, Nacho?
Molta, molta, per ser una sèrie estranyera.
Això deu portar un esforç de producció increïble,
perquè són competides pel·lis, no?
Sí, sí, la qualitat d'imàgia és molt bona
i tota la postproducció és molt elaborada.
Els programes, els capítols no són curts,
són de llarg de gràcia.
Són competides pel·lícules.
Durant una hora, bueno,
traient la publicitat,
fiquem tres quarts d'hora,
però tres quarts d'hora de molta qualitat.
Després, sí, perdó.
Després, si van afegir CSI Miami
i CSI Nova York, però ja en parlarem després.
Doncs sí, des del passat 28 de febrer
se ve la quarta temporada de la sèrie
i la gent ja coneix els personatges,
ja els coneix bastant després de quatre temporades,
tres, ja que està la cuarta.
I després això que els guionistes
han introduït problemes personals dels...
Ah, ja una mica culebrón, eh?
Sí, ja que la gent coneix els protagonistes, doncs...
Los casos de desaparecidos son míos y de Sara.
La CSI de más rango soy yo.
El de más rango soy yo.
¿Lo quieres?
Este es un caso para el currículum, Grisom.
Sara y yo hemos solicitado un ascenso.
Si lo llevamos nosotros,
entraremos en el radar del departamento.
Qui seria entre nosaltres el tren de más rango?
Quin, quin seria?
No sé, jo crec que la Laia i l'Àlex...
La Núria.
La Núria és el tren de marra.
Sin duda.
Tornem al tema, eh?
S'ha de dir que la propera temporada,
la cinquena ja,
tindrà un director molt especial a l'últim capítol.
Quentin Tarantino,
serà el director d'aquest últim capítol de la cinquena temporada.
Director i guionista d'aquest últim capítol.
Sí, que t'ha fet pel·lícules molt...
D'un capítol o d'una temporada?
No, l'últim, l'últim capítol.
L'últim capítol.
Un director molt reconegut, Kill Bill...
Això li deixarem al Marc que s'ha de dir que Quentin Tarantino és un gran fan de la sèrie CSI.
Ara parlem de CSI Miami, que ve després dels capítols de CSI Las Vegas.
La promoció de CSI Miami es presenta amb una frase que diu...
Otro estilo.
I és veritat, perquè l'Horacio Cain, que és el director del CSI Miami...
Germana de Ciutadano Cain.
Sí, seguríssim.
És un xulo acabat.
A mi em cau fatal.
Hi ha molta diferència entre el Grissom i el Cain.
Aquest Cain, quan parla, amb les ulleres posades sempre no se les treu.
Mira cap al costat, quan et parla, no et mira a la cara...
Sí, són dos estits molt diferents.
I no fot brot, perquè sempre delega la feina cap als amés.
Això és el que podríem fer...
Una mica com jo.
Alguns jefetillos, no?
Quan anava a dir m'ho he callat i al final acabes dient tu mateix.
Doncs bé, fa unes setmanes enrere va acabar la segona temporada
i CSI Miami va col·laborar amb un cas amb CSI Nova York.
I s'ha de dir que dintre de poc s'estrenarà CSI Nova York,
perquè va ser com una petita promo, que si no recordeu,
si ho recordeu, sabeu la sèrie Aida de Telecinco?
Aida, sí, la veiem.
Doncs els últims capítols de 7 vides van començar a aparèixer els personatges de la futura sèrie.
Ah, sí, per donar una mica de...
Va fer una mica de promo.
Doncs el mateix, però aquí a CSI Miami, que vam col·laborar amb CSI Nova York,
i Nova York, que serà la pròxima estrena.
Sí, Telecinco ja té els drets comprats de CSI Nova York,
que per cert la podem veure ja a XN, un canal de pago de Digital Plus,
ja podem veure els capítols de Nova York.
Jo n'he vist uns quants i està força bé.
Hi ha més acció que les altres, com els carres de Nova York i a més...
S'ha creat un gran club de fans al voltant de CSI.
Hi ha molta gent que mira aquesta sèrie.
Doncs jo us dic una cosa també, que un CSI diferent i que està molt bé és el de homo zapping.
No sé si l'havíeu vist.
És surrealisme pur allò.
per un altre programa.
Està molt bé.
I bé, per acabar, com sempre, a les que tenim...
Una reivindicació de la secció de televisió.
Doncs bé, volem reivindicar una cosa que, ja que si la gent miri tants programes,
aquesta sèrie i tanta audiència,
demanaríem...
Que en facin més, home.
Que en facin més.
Que no facin tants programes de Telebrosa i que facin més sèrie d'aquestes.
Que n'aprenguin.
Però inclús m'atreviria a dir que fessin una mica més de televisió pròpia en el nostre país.
Sí, per què no un CSI Tarragona?
Correcte.
Exacte.
Tu series el...
Hem de fer un projecte, presentar-lo a TV3 o a més Tarragona.
Per un CSI Tarragona.
A veure si ens l'accepten.
Sí, sí.
Ho farem, però de moment anem a parlar amb l'Elder de les notícies de la URB.
Fins aviat.
Fins aviat.
Adéu.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Cada dimecres a partir de les 6 a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda, Elder.
Molt bona tarda, Laia.
Sabem que estàs una miqueta malament.
Estem una miqueta tocats.
Pengem els mocs.
que té les engines com dues pilotes de futbol.
O més.
Això és una miqueta exagerat.
Quin esport hi ha que té pilotes més grans que les de futbol?
Les de bàsquet?
Sí, potser.
Doncs dos pilotes de bàsquet.
Bé, doncs comencem el repàs i comencem amb
Sineclub de la Facultat de Psicologia.
Cicle en marxa sobre altres països i cultures.
Avui dimecres a les 8 de la tarda.
A la sala d'actes es projecta Saitoichi,
del director japonès Takeshi Kitano, feta el 2003.
La presenta Paco Gràcia i la sessió és oberta a tothom.
I continuem amb l'aula de cinema, perdó.
I és que demà hi ha sessió especial dedicada a cinema i guerra civil,
matí i tarda.
Es pot veure Nosaltres els vençuts, del 2003,
del director Antoni Maria Zomas, a lletres a les 10 del dematí.
Ell mateix la presenta i a dos quarts de 12
s'organitza un debat amb Montserrat Duc, Maribel Serra i Joan Maria Zomas,
professors de la URB.
A les 5 de la tarda es pot veure Caudillo,
del director Basilio Martín Patino, al mateix centre.
A dos quarts de 8 s'enceta un col·loqui amb el director.
Mediterrània, centre d'iniciatives ecològiques,
organitza un any més un curs de temàtica ambiental
amb motiu de la tretzena trobada de Mediambient i Cooperació
que tindrà lloc a Tarragona.
Aquest any el curs es titula Els rius, un recurs maltractat.
Es celebrarà del 4 al 7 d'abril a la sala d'actes de l'autoritat portuària.
Els alumnes de la URB que s'hi apuntin
tindran un reconeixement de dos crèdits de lliure elecció.
El preu és de 75 euros.
I avui dimecres ha començat el 16è cicle de conferències d'enologia.
Aquest cicle anual de la Facultat d'enologia
consta de 4 conferències i el lliurament del Premi Jaume Siurana.
Les pronuncien experts francesos i de centres de l'estat espanyol.
La primera conferència l'ha fet avui el professor Alain Rassungles, de Montpellier.
Les properes conferències seran els dies 7, 12 i 19 d'abril.
La URB Solidària i el Comitè de Solidaritat
ens conviden a la conferència El Plan Puebla-Panamà,
que anirà a càrrec del periodista i historiador mexicà Carlos Facio.
Tindrà lloc el dia 5 d'abril a les 7 de la tarda
a la sala de graus de jurídiques.
I acabem amb el platfort de la setmana
i és que demà, 31 de març del 2005,
a la Facultat de Jurídiques tenim la Jurídico Gresca.
Sabeu el que és?
Això sona molt bé, no?
Doncs és la quarta edició d'aquest festival
que organitzen els alumnes d'últim curs de jurídiques
que volen viatjar de viatge de fi de curs.
Ui, això em dóna a mi moltes idees.
Com val?
Bé, ara t'ho explico.
Comencem.
De nova a dues es farà la xocolatada,
és a dir, per tots aquells que no hagin acabat fars de mona,
doncs una miqueta més.
Durant el matí també es realitzarà un bingo,
campionats de futbol, de ping-pong, de cartes
i una sèrie de fira d'activitats
entre les quals volem destacar l'exposició de manualitats
realitzades pels interns del Centre Penitenciari de Tarragona.
Escolta, Màlix, d'altre dia em comentaves que tu volies anar el bingo.
No, jo volia reptar a l'Elder a jugar una partida ping-pong.
Desafiament acceptat.
Tenis, taula.
A les dues, botifarrada popular universitària,
a un preu de 4 euros.
Déu-n'hi-do.
Bé, ja saps, les botifarrades botitzen a l'alça.
Botifarrada, però amb pa i tomàquet i tota la cadècia.
Sí, sí, amb la seva guarnició també.
A partir de les 4 de la tarda, Jim Cama,
que porta per títol La Guerra dels Sexes.
Aquí, aquí veig la Laia amb la gorreta,
les muñequeres,
ja per fotre-li canya, no?
La coneixes molt poc.
Molt poc.
Saltant aquí, com la més boja.
I també, a partir de les 4 de la tarda,
partit de futbol entre els guanyadors
de la final del campionat
i els interns del Centre Penitenciari de Tarragona,
al mateix centre.
A partir de les 8, entrega dels premis dels campionats
i batucada, taversio i sopar popular universitari
amb alumnes de totes les facultats de la URB.
El preu és 6 euros o 8 euros amb copa.
L'ambientació currarà a càrrec de DJ Nauset.
Preu universitari, això està bé.
Exacte.
I, per finalitzar, es continuarà la jurídico-gresca
al port esportiu.
Aquí segur que ens troben a tothom.
Doncs, aquest és el plat fori.
Bé, ens veiem demà a la jurídico-gresca.
Molt bé, i tant que ens veiem.
Moltes gràcies, Hélder.
A vosaltres.
Avui acomiadem aquest cinquè viatge,
Cançó dels Beatles, titulada Let It Be,
Speaking words of wisdom, let it be.
And in my heart of darkness,
And in my heart of darkness,
And in my heart of darkness,
And in my heart of darkness,
Avui acomiadem aquest cinquè viatge,
amb aquesta cançó dels Beatles,
titulada Let It Be,
perquè, com tots sabreu,
dilluns va morir un gran personatge de la ràdio,
Joaquín Luqui.
És per això que aquesta cançó va dedicada a ell,
i tot el programa també.
Let It Be,
Whisper words of wisdom,
Let it be.
And when the...
Ens retrobem la propera setmana,
i acomiadem ja tots els nostres col·laboradors,
el meu benhaurat Marc Càmara,
Joan Carles Gómez,
Sara Sunyer,
Roger Saró,
l'Andrea Valverde,
Rubén Martínez,
el fric Nacho Fernández,
Hélder Moya,
la Marta Montagut guiant aquestes viatges,
Núria Cartanyó al so i que no ens falti,
jo mateix, l'Ales González,
i qui us està parlant, Naya Riverola.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
fins la setmana vinent.
fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!