El 17 de gener de 2005, diumenge, és el temps de...
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres.



Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Habaneres, desde el balcón.
Mi madre fue una mulata
ha sigut la manera en la que
Aires del Tarragonès
ha iniciat el nostre programa
ara ens canten
del compositor de la nostra terra
Joan Andreu
en un bohío
en un bohío
de mi Cuba bella
una cubanita
me sedució
era tan linda
y tan simitita
que su hermosura
me cautivó
en sus ojitos
brillaban las velas
y sus labios rojos
eran mí
cubanita
mi linda
cubanita
del jardín del amor
eres la más bella flor
yo te canto cubanita
porque no te de olvidar
y te digo chiquitita
que sin ti no puedo estar
como tengo tu retrato
siempre lloro de besar
cubanita
mía
nunca te de olvidar
la cubanita
la cubanita
era mujercito
muy cariñosa
muy cariñosa
muy cariñosa
y muy junta
no tuvo amores
ni desengaños
por tanto
yo la recuerdo
con toda mi alma
y nunca
y nunca
nunca
nunca
la de olvidar
cubanita
mi linda
cubanita
cubanita
del jardín del amor
eres la más bella flor
yo te canto cubanita
cubanita
porque no te de olvidar
y te digo chiquitita
que sin ti no puedo estar
como tengo tu retrato
siempre lloro de besar
cubanita
mía
nunca te de olvidar
como tengo tu retrato
siempre lloro de besar
cubanita
mía
nunca te de olvidar
nunca
nunca
nunca
te de olvidar
Aires del Tarragonès
es va crear l'any 1997
Altafulla
en un principi
amb el nom de Médol
i després l'actual
els escoltem
en la popular
i con aguda
la caña dulce
Aires del Tarragonès
Aires del Tarragonès
Aires del Tarragonès
Aires del Tarragonès
Aires del Tarragonès
Aires del Tarragonès
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Los guanquillers se vuelven locos y hasta el pico no pierden el compás.
¡Ay, qué placer sentía yo cuando en la playa sacó el panguelo y me saludó!
Pero después si acabo a mí me dio una grada llena que la no creí morir.
Poden cantar, eh?
La cubanita lloraba porque el pangito se le murió.
El mariner, la consola, no llores, no, no llores, no.
¡Incantar, señor!
¡Ay, qué placer sentía yo cuando en la playa sacó el panguelo y me saludó!
Pero después si acercó a mí me dio una grada llena que el dado creí morir.
¡Y cómo va! ¡Se se acaba ya!
¡Ay, qué placer sentía yo!
A mí me dio un abrazo y en aquel lado creí morir.
Des d'Altafulla, amb el comerç, amb Amèrica, s'exportava fruita seca, vi i cebes,
creant això, una gran activitat comercial que repercutia favorablement en tota la comarca.
de Carles Casanovas i Josep Bastons, Aires del Tarragonès i una altra Lola.
Aquesta, Lola la tavernera.
Lola la tavernera.
Lola la tavernera.
Lola la tavernera.
M'agradaria els nens i els caranys amb l'entra a la taverna.
El vent i la pluja va malvernant i els matardons.
M'anem jove, tibat i fort,
amb folat negre i gat al fond,
amb l'altre sota s'perdo la vida i el dolentor.
Corrala!
Posa'm un got de vi
i et canto tota la nit.
I mentre em canto una bandera amb la guitarra,
ella vol pel cul a l'accent, els pincis, clau la rialla.
I mira com que ella té l'ullet a l'all de calella,
l'enxonant del poc, marquant el compàs d'aquesta manera.
El teu cos, el teu cos, el teu cos, pot voler-te a l'ella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
i la vella l'albona i l'enxonant del poc.
Pensa la cintura, balla la cintura,
fa ser l'albona.
a l'albona i l'albona i l'albona i l'albona i l'albona.
a l'albona i l'albona i l'albona i l'albona i l'albona.
a l'albona i l'albona.
a l'albona i l'albona i l'albona i l'albona.
i l'albona i l'albona i l'albona i l'albona.
Corre, ala, ala!
Corre, ala, ala!
pel seu amant
De l'actuació de l'11 de setembre passat a Benissanet.
És la gravació que estem sentint d'Aires del Tarragonès.
De Josep Maria Bellidó, baríton del grup que ens acompanya,
és la lletra, la música de qui us parla, Xavier Pardina.
Va ser estrenada a l'agost passat a la Cantada de Veneres
que es celebra a la villa marinera d'Altafulla.
Escolteu el vals sardana, bon català.
Vinc al concert!
Vinc al concert!
Un vell pescador a la costa, la barca estava pintant,
i quan la pinta somia, deixa't-la com un mirall.
Déu que tothom la miri, com l'estel que solta el mar,
la penta com la ceguera, que sent com ho ha patat.
Vinc a la barca, que vinc a la barca, que vinc a la barca,
que sempre em recordava, que sóc l'estel o trempella,
i que sóc bon català.
Vinc a la barca!
Vinc a la terra, que bomba, de llorància i d'il·lusiós.
Vinc a la terra, que la porto dins del cor.
Vinc a la terra, que la porto dins del cor.
El tot orgullós la mirarà, perquè no es podrà margar.
Vinc a la terra, que em recordava, que no es podrà margar.
I a la terra, que sóc contemplar, un paixet que s'esplendai.
S'ha bastat el som d'un home, per fi has d'un poig beren.
Vinc a la barca, que vinc a la barca, que vinc a la barca,
que sempre em recordava, que sóc l'estel o trempella,
i que sóc un català.
Vinc a la terra, que la bomba, de llorància i d'il·lusiós.
Vinc a la terra, que la porto dins del cor.
Vinc a la terra, que la porto dins del cor.
De Josep Martí Bépez i de Ricard Viladesà,
és el balset que ara interpretarà Aires del Tarragonès, Mar Bonança.
I tot descansa, sota el seu mar.
Dona'm bonança, vés al sorrar.
M'han adormit sense cansar, sense neguit de fer cap mal.
L'aireix d'encan i el mar ben blau, tot va cantant llibres de pa.
No passa, no passa bé, res de pa.
L'aireix d'encan i el mar, l'aireix d'encan i el mar.
L'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan.
L'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan.
L'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan i l'aireix d'encan.
No passa, no passa res amb el remor
Hi ha marxos d'hora per un temps
Un lluny de planta
Sembla que corre pel cel enllà
Sembla que corre pel cel enllà
No us veu donada
Sembla que corre pel cel enllà
I el mar tot és
Mar de bonança
Un dels diferents llocs on va arribar l'Havanera, la península, en el seu dia
Va ser a la Costa Brava
D'un indret d'ella es parla l'Havanera, de Narcisa Oliver i Josep Bastons
que ens ofereixen aires del Tarragonès, tamariu
De l'horitzó la ratlla ben traçada
I a l'altra línia errada pel cel rò
Terres fosques encara es matinada
Però les coves d'enllà és verga i enllà és el sol
Va tota poc abans de carregar
Les gavines la segueixen en gran por
La mare està molt quieta i enllà
L'Aida Maria ens promet un dia bo
De la platja l'he vist arribar
I en silenci d'un matí d'estiu
He sentit els marines campar
Tres头
Després de la muita
suchesta
!!!
I en silenci d'arribar
L'ha prov иногда
seria una motiva
I en silenci d'un personatge
Des de Tarragona Ràdio al Control, Núria, Javier us ha parlat.
Tornarem com cada diumenge a dos quarts de deu del matí.
A la plàgia l'he vist arribar i amb silenci d'un matí d'estiu he sentit els marines cantar una manera a tan mareu.
Baila, baila!
Baila, baila!
Baila, baila!
Baila, baila!
Baila, baila!
Sous-titrage Société Radio-Canada
...