Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola!
Hola!
Bona tarda!
On esteu?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
weiter!
L'hotel es diu Estival Park de Nice!
Estival Park!
D'acord!
Ui tant!
I més!
Hi ha jacuzzi a les habitacions?
¿Plcą?
Ostres, quina sort!
Jo dius, verè, ja tarda una ràdio, jo dius!
Digues, digues!
Sí doncs mira, pel programa d'avui us portem dues coses!
primer un reportatge que hem realizat pels carrers de Can!
I després una sorpresa que ens ha portat el Marc,
ja que pueda entrevistar un actor famós, encara senzis!
però ens diu que ens agradarà.
Abans de tot, però, escoltem aquest reportatge.
Salutacions a tothom. Som en Marc Càmera i en Roger Seró.
I aquesta setmana ens hem desalladat a Cannes, França,
per gaudir informada ben a prop sobre el Festival Internacional de Cinema
que ha començat avui a celebrar-se aquí.
Bé, doncs aquí al Festival, doncs m'he quedat molt sorprès,
perquè hi ha un munt de gent, gent per tot arreu,
pas pel carret, pas crevant qualsevol acte famós, està molt bé.
I, bueno, les projeccions de les pel·lícules, doncs també m'ha agradat bastant la de Leming,
que espero que guanyi, perquè, no sé, m'ha agradat molt com és
i suposo que guanyarà, perquè la veig bastant favorita.
És la primera vegada que estem aquí i que ens esperen passar bé.
Estic aquí a Cannes i, bueno, la veritat és que em sento molt ressacós,
però, bueno, jo intentaré mantenir la cara d'interès cultural fins al final.
Hi ha molta festa i molt alcohol aquí a Cannes.
Sí, molt, molt. M'estic passant molt bé.
Aquesta nit ho comprovarem amb el Marc i jo, a veure si és veritat.
Passeu-vos-ho bé.
Gràcies.
Estic agans perquè no tenia res a veure fer i dic, mira, mira què tal això.
No trobo que és el Festival de Cannes.
Estic perdut.
C'est qui, vous?
Vos, vous êtes, Saló.
Quines pel·lis veuràs aquí al festival?
Ui, totes, no em penso perdre ni una.
T'arruïnaràs, no?
Sí, sí, bueno, és que tinc pasta.
El Reino de los Tielos.
Què és això?
És una pel·lícula, suposo, de fantasia i d'aventures.
La veritat és que no l'he vist, però m'agrada molt.
Un actor que hi surt que es diu Orlando Bloom, que actua molt bé entre cometes, però...
Per què entre cometes?
Perquè la veritat és que quasi que no actua, però està molt bé el noi.
Molt interessant, molt xulo, no havíem estat mai.
I us agrada?
Sí, sí, està bé, és mono, és mono.
I quines pel·lis anireu a veure?
L'Heming de 2000... Aquella, aquella, del L'Heming.
A veure, la que teníem pensat anar a veure és la caché del Hanek aquell.
Avui obren el festival aquesta nit amb la pel·lícula L'Heming, de quin director, Marc?
De Michael Moore.
No, perdó.
The Milk, molt.
The Milk, molt, no Michael Moore.
I la gent té dipositades bastantes esperances a veure una gran pel·lícula.
Anireu a veure?
Sí, però a nosaltres ens apeteix més a quilòmetre zero.
Jo he de veure quilòmetre zero de Giner Salem,
perquè m'han explicat una mica així l'argument i m'han dit que està bastant bé.
I com a guia va dir...
Espanishans menses sin ser guter, un ich mochte das bretzer.
L'Heming, lau...
L'Hem trobat una parella de catalans aquí a Cants.
Anem a parlar amb ells.
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal?
Com va per aquí?
Doncs que hem d'arribar, hem perdut l'avió de Barcelona i que hem d'arribar ara mateix.
Ah sí, però l'heu perdut i com hem arribat?
Doncs ens han portat en Vaixell, un company.
Ja us heu trobat amb algun actor famós?
Quin ho us agradaria veure?
Jo l'altre dia vaig veure en aquell que surt al cor de la ciutat.
Com se diu?
Aquell de les xolles.
El violador?
No, aquest no porta xolles.
És que és l'únic que conec jo.
El Joan Carles, el Joan Carles ho vaig veure.
El que fa de càmera.
Sí, sí, el que fa de càmera.
No, encara no.
Espero trobar-me amb algú.
Home, faria il·lusió, ja que estic aquí,
però si em trobo amb algú.
Qui t'agradaria a trobar?
Home, noia, sí, una actriu és tu també.
Sí, sí.
Home, la Nicole Quilman tampoc.
L'Audrey Tutu, bueno, me va semblar de refilón,
però no t'ho sé dir, no t'ho sé dir,
perquè potser de tot.
Jo no, jo no m'he trobat ningú encara.
Tens algun ídol d'actor que t'agradaria a veure?
No, no, no, no.
Sí, he anat al lavabo, però no m'he trobat ningú.
I tornaré a veure si em trobo la Nicole Quilman i el de la noia.
Per allà corre la veu de que hi ha la Nicole Quilman i que l'han trobada.
L'has vist tu?
Sí, és que han trobat a la meva habitació, bàsicament.
No, ho dic aquesta sort.
M'he creu tant en tu.
Mala sort, potser.
No, però...
No res, no és el que hi ha.
És el mateix.
I fins aquí les nostres vivències a Cants.
Nosaltres ens ho hem passat i ens ho estem passat molt bé,
tant aquí a Nice, a l'Hotel de Luxe, com a Cants, al Festival,
veient pel·lícules, coneixent gent, aprenent coses,
com ara que és un francès, entre d'altres.
A Tarragona us ho explicarem tot.
Han informat Roger Seró, Marc Càmera, Tarragona Ràdio, Cants.
Quim fotimer de catalans, no?
Sí, sí, és que ens vam concentrar al gueto català de Cants.
Roger, jo això no m'ho crec, eh?
El què?
Que hi hagi tants catalans a Cants.
Clar, això a tu tens enveja perquè n'altres ens han enviat el festival i a tu no.
Vaig trobar uns catalans a Cants?
Sí, és el Roger Calçata.
Vaig anar a buscar uns quants catalans i em vam trobar.
Que heu fet més coses?
Sí, doncs, mira, saps què?
El Marc t'ho explica.
Ei, Laia, Àlex.
Ei, Marc, què et passa?
Què estaves, al jacuzzi?
No m'ha deixat parlar, tota la tu amb el telèfon, oi?
Ja has begut el xampany, que et deixen a l'habitació, o no n'hi havia?
Mira, truquen.
Roger, vés a buscar el xampany a les cireres, que ara venen.
Ara ja està.
És que ens hem muntat una festa aquí, que ja veureu.
No, però això, que t'home no m'ha deixat.
Bueno, tu saps que heu vist un munt grapat d'artistes i d'actors, i a més a més també catalans, no?
Sí, sí, sí.
Doncs que sàpigues que jo mateix vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a un grandíssim actor,
guanyador aquest any de l'Òscar a la millor actor secundària.
A veure si s'endevineu quin és.
Laia, Àlex, qui és?
Morgan Freeman.
Morgan Freeman, molt bé, Àlex.
Premi.
Veig que m'escoltes, eh?
Sí.
Doncs, a més, Morgan Freeman, a part de ser un grandíssim actor, ens coneix a tots i a més a més escolta el tren.
No.
Que ho veureu.
A veure què diu.
Vinga, doncs, aviso, però, que no us deixa molt bé, sobretot a vosaltres.
Vale.
Endavant, entrevista.
I tenim aquí amb tots nosaltres en Morgan Freeman.
Bona tarda, senyor Freeman.
Ens permet fer-li una entrevista?
Cuenta con ello.
Jo sé que vostè és amic del meu company Roger Saró, que ara mateix és al lavabo,
i abans, amb micròfons tancats, m'ha comentat que el Roger no té un passat molt net.
M'agradaria parlar-ne, però ell es pot enfadar una mica amb mi.
No digas tonterías, él está muy orgulloso de ti.
Hace mucho que somos amigos, le conozco bastante bien.
D'acord, doncs, parlem-ne.
Expliqui'ns el passat de Roger Saró.
Era banquero antes de venir aquí.
I potser hauria impostos, eh?
Ja he sentit que el Roger té una gran fortuna.
El problema de ganar tanta pasta es que llega un día en que tienes que explicar de dónde proviene.
I vostè va parlar amb ell per intentar llenar-lo del crim, no?
Què li va dir exactament?
Ya sé que eres bueno, pero tanto papeleo deja un rastro.
Y si alguien lo descubre, va el FBI, Hacienda o quien sea,
te harán con el culpable.
I la Laia i l'Àlex, que ho saben?
Perquè van ser ells que el van contractar per fer els reportatges del tren.
Què vol dir amb aquest rostre?
Insinua que els dos conductors del tren tampoc segueixen la llei?
Ellos tampoco.
Tendrían que ser humanos primero.
Y no llegan a tanto.
Insinua que l'Àlex no és humà?
De neptú tal vegada?
No, hablo en serio.
Está diciendo cosas muy raras.
Me preocupa.
Bé, deixem de parlar de la gent que fa el tren, que ja n'hem tingut prou,
i passem a parlar del tren, pròpiament dit.
Vostè ens escolta, oi?
Què li sembla a l'equip que fa possible aquest programa?
Cuatro valientes.
Home, quatre valents no, que som uns quants, eh?
I a més, fem molta feina per tirar tot això endavant.
De entrada uno nunca lo diría.
Doncs s'equivoca de mig a mig.
Som un equip molt benvingut i amb moltes ganes de treballar.
De debò que no li agrada el tren?
En mi opinión es un despilfarro.
Oh, doncs, l'haurem d'arreglar.
Jo sé que vostè ha salvat moltes empreses i productores, no?
Puedo conseguir algunas cosillas de vez en cuando.
Per exemple, què li va costar salvar la Metro Goldinmeier?
Me costó dos paquetes de tabaco.
Mmm, entenc.
És a dir, que si comencem a fer que tots els components del tren
fumin com a carreters, menys jo,
tots es quedaran amb la veu ronca
i jo prendré tota la possessió del programa
i seré el rei del mambo, no?
Menudo genio.
He dicho que eres bueno.
Joder, eres un Rembrandt.
Moltes gràcies, Morgan Freeman.
De tornada cap a Tarragona posaré en marxa aquest pla.
A reveure.
Marc.
Ei, què us ha semblat?
Tens poca feina, no?
No, no us ha agradat?
Sí, molt.
Sí, sí, a veure...
És molt catxom, Morgan Freeman, molt lentiu, eh?
Sí, sí, ja hem vist que has connectat molt bé amb ell i tot.
Sí, eh, no, me va dir que un dia que ets el volíem entrevistar
que cap problema.
Sí, doncs ja saps.
Sí, sí, ja tinc el seu mòbil.
Molt bé, doncs el dimecres que veu així el pots portar, eh, si vols.
30 euros i us el venc.
I escolta'm, què fareu ara, Solets, a l'habitació de l'hotel?
Roger, ens pregunten què farem, Solets.
Contesta tu, que a mi això em fa vergonya.
Mira, jo, primer de tot, estic fart d'aquests difamadors
i pancartistes, cantant càmera i el Freeman,
però bé, aquí el que farem serà
seguir veient pel·lis i anar de festa, que d'això es tracta, no?
Molt bé.
Doncs, i fins aquí acaba aquesta crònica radiofònica
cinematogràfica des de Nissa i des de Cants.
Doncs, ens portareu algú, Marc?
Sí, bueno, estem pensant de portar-vos ara mateix
una ensaïmada de Mallorca quan passem una ensaïmada.
Molt bé.
Perquè passem per Mallorca i de pas ens estarem dos o tres setmanetes més, saps?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Què t'anava a dir?
El Roger sempre acaba amb un insto, no?
Sí.
Jo insto a que ens tingueu molta enveja.
No ho conseguiràs.
No?
No.
Bueno, espera que tornem tots morenets i ho veuràs.
Bueno, bueno, eh?
Llavors ja en parlarem.
Moltes gràcies, Marc.
Que vagi molt bé, fins aviat.
Nosaltres ens quedem aquí, que...
Bueno, ens quedem aquí fins diumenge
i de diumenge llavors anem directament cap a Mallorca.
Molt bé, doncs tu ve la feina bona rà.
Disfruta molt.
Vinga.
Bona, us passo amb el Roger que ens l'espereix, vale?
Molt bé.
Adeu.
Roger.
Ei, per la meva part, ja estic.
Doncs fins la propera setmana, que esperem que ja estiguis aquí.
A Tarragona estarem tots dos.
Passa-t'ho bé.
Molt bé.
Vinga, moltes gràcies i passem ara a la secció de música
amb l'Andrea i la Sara.
El tren arrenca cada dimecres a partir de les 6 de la tarda
a Tarragona Ràdio.
Na na na, na na na na, tirotirón, tin-tin-tring, pirim-plings, na na na, lilo-lilo, lila-la.
Na na, na na na na na na na, na na na na na na na na na na na na na na na na.
Molt bona tarda, Sara.
Hola, bona tarda.
Què tal, com estàs?
Bé, i tu?
Una mica encostipada.
Què tal, Andrea?
Doncs també aquí bé.
Molt bé.
Què ens porteu?
Hola, Piro Musicals.
Doncs, per començar, comencem amb el tercer i esperellíssim disc de Coldplay que surt de la venda el proper 6 de juny.
Disc anomenat X&Y, composat per 12 temes nous on trobem el single Speed of Sound.
Aquest mateix 6 de juny també surt el segon disc de Black Eyed Peas, Monkey Business.
El single és aquest Don't Funk With My Heart, que és un joc de paraules d'entre funk i fuck.
Ah, l'havia pillat.
Sí, fuck, sí.
Soc hàbit.
Sí, sí.
Molt bé.
I funk, no.
No, no pas.
És com diverteix, o alguna cosa així.
I jodete.
Sí, bé, mal.
Després de l'èxit de Where is the Love, d'en Justin Timberlake, ha volgut col·laborar de nou amb el grup,
juntament amb altres artistes com Jack and Johnson i James Brown.
I continuem amb el sisè disc de la banda de J.K., anomenat Dinamite, o Dinamite, amb aquest single que avança el llançament del disc.
Què us sembla?
Està molt bé.
Està molt bé, sona així de molt ritme.
Sí, sí, sí.
I continuem amb uns que tornen.
I per totes aquelles nostàlgiques...
Com tu, no, Sara?
Com tu i com jo.
Doncs sí, una mica.
Bé, per totes aquelles nostàlgiques que vulguin recordar el grup que va emmarcar la seva adolescència,
tenim una sorpresa i és que tornen Backstreet Boys.
Després de cinc anys apartats totalment de la música, ens sorprenen amb un nou disc, que és aquest, Never Gone.
Quina pena.
Que està molt bé.
Escolta, n'hi haurà.
Ho acabes de dir.
Ho acabes de dir, que t'agradava.
Hi ha gent per tot, però bueno, aquesta cançó està bé.
i és que, com diuen ells, Never Gone mai han marxat, però han tingut alguns problemes que els han fet madurar musicalment
i això es nota al llançament del nou disc, amb aquest, Incomplit.
I per acabar la sacció de novetats, què millor que un grup de casa, el canto del loco.
El canto del loco
Tornen amb els sis de disc, zapatillas i el single presentació és aquest Despièrtame,
que em fa una història darrera que val la pena explicar, no, Sara?
Sí, igual la explico.
Sí, va, sí.
Doncs la història comença amb un viatge del David, el guitarrista, que és el cosí del Dani
i els seus amics a l'illa de Pi Pi, es diu, que és de Tailàndia.
Fifi, no?
Bueno.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Bé.
Quan van tornar al viatge, van fundar l'associació Quark amb l'objectiu d'impulsar iniciatives artístiques per als menys afavorits.
I un dia després de legalitzar Quark, el tsunami va arrasar l'illa de Pi Pi o Fifi.
Llavors és quan el David es va posar a compondre aquest Despièrtame per ajudar les víctimes del tsunami.
Continuem amb el tema de la setmana.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Avui com a tema de la setmana donarem una repassada al cartell del FIP, però primer de tot, i pel que estigueu una mica peix, les dades bàsiques.
A veure, què és el FIP?
Doncs el FIP és el Festival Internacional de Benicàssim, que enguany és la desena edició.
On i quan es realitza aquest festival?
Doncs a Benicàssim, entre el 4 i el 7 d'agost.
Com a caps de cartell aquest any a Benicàssim, doncs venen una novetat de la setmana anterior, que són els oassis.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fifi.
Fiifi.
Fifi.
Per qui no ho sàpigueu, la Marta és la nostra directora del programa
i també és la nostra profe i des d'aquí li dediquem aquesta cançó.
I repassem altres grups dels que hem parlat en el programa al llarg de les setmanes.
Astro!
No.
Destacar Cicle, Lori Meyers, tot i que personalment jo només pagaria l'entrada que deu ser el seu
per poder veure per tercer cop a l'habitació en roja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eh!
Fins demà!
Fins demà!
I això, que fa molta il·lusió.
Sí, fa il·lusió.
Has notat que he fet el guió d'aquesta secció?
És una part, només.
Què passa aquí?
Això ho he posat jo, ho he colat aquí, no passa res.
Doncs això és tot, no, noies?
Això és tot.
Doncs moltes gràcies.
Igualment.
I això està bé, de part meva.
La propera setmana.
Ens tornem a veure.
Molt bé.
I passem ja al tema de la setmana.
Aquesta tarda no perdis el tren.
Cada dimecres, a partir de les 6, a Tarragona Ràdio.
I avui al tema de la setmana tenim dues joves
que estan d'Erasmus a la Universitat de la nostra ciutat, a la URB.
D'acordem, Àlex, per qui no ho sàpiga,
que l'Erasmus és aquesta beca que et permet anar a cursar els teus estudis a un altre país,
amb tot el que això comporta, com aprendre una nova llengua,
conèixer altres cultures, conèixer gent, etcètera.
Tot això que ha dit i més és un Erasmus.
Tenim en primer lloc a Joana Correia, que és de Porto,
i la seva companya Mariana Ferreira, que també és de Porto,
i estudien els dues periodismes.
Bona tarda.
Hola.
Hola, buenas.
Els hi farem l'entrevista en castellà per cortesia,
ja que no entenen molt el català.
Sí, gràcies.
Per què escogisteis Tarragona com a ciutat per vostro Erasmus?
És que les possibilitats no eren moltes, en veritat.
Jo em volia anar a ser Erasmus un poc més al nord d'Europa,
però la nostra universitat només tenia per a Espanya
i així ens venim aquí, perquè, a la plàia, a la Barcelona,
que també és important, una altra cultura,
per això, principalment per la cultura i per ser diferent.
Tu igual, Mariana?
Sí, bàsicament per això, perquè, bueno, jo em volia anar a França,
però eren unes possibilitats un poc petites en el nostre curs.
¿Y os gusta la ciutat?
Sí, moltíssim.
Això sí.
A eso sí, a buenas escogas, sin saber para lo que veníamos,
una buena sorpresa.
¿Cómo veis la calidad de nuestro sistema universitario de aquí,
bueno, en particular de nuestra facultad?
Bueno, qué asunto, eh?
Que tengo que hablar yo, lo tengo aquí.
Bueno, claro, habla, habla tú, lo que pienses.
Bueno, si hablamos de las asignaturas,
lo que estamos haciendo aquí es un poco diferente
de lo que hacemos en Portugal,
pero pienso que para lo curso que es, que está muy bien organizado, sí.
¿Qué tal con la forma de vivir de aquí?
¿Os habéis adaptado bien a los horarios, a la alimentación?
Sí, tampoco están diferentes de Portugal,
un poco más retrasados en todo.
Uy, eso no se quiere.
No, tranquilo, retrasados en términos de horario, no.
Seno más tarde, come más tarde, vamos a dormir más tarde.
Aquí comemos más tarde.
Es que eso ha sonado muy mal, ¿eh, Joana?
Sí, sí, sí, mucho más.
Y nada, y lo resto bien, porque tampoco somos muy diferentes,
los portugueses muy diferentes de los catalanes,
hasta que se pueda pensar lo contrario, pero muy bien.
Mariana, ¿tú igual?
Sí, claro.
Es que tenemos un estilo de vida muy parecido, entonces...
Pero, ¿qué es aquello a lo que os ha costado más adaptaros?
A lo catalán.
Sí, sin duda.
Bueno, es normal.
Bueno, no, porque las clases son en catalán y llegamos aquí
y nunca lo imaginaríamos.
Y a la primera clase, que ha sido con la vuestra directora,
profesora y también mía, Marta,
empecé a hablar catalán así muy pronto, yo...
Vale, pero, ¿qué es esto?
No estoy en Rusia, ¿no?
Bueno, al menos cuando volváis a Porto
podéis hablar en catalán vosotros amigos.
No, nada.
¿Cómo que no?
Si os plau, y vosaltres, y es lo que sé de catalán.
Sí, saben, en esta noche, vosaltres y si os plau.
Y puedo pasar.
Y puedo pasar.
Puc pasar.
Y, Eufet, ¿habéis hecho amistades?
¿Habéis conocido gente?
Sí, aquí.
¿Qué tal es la gente?
¿Dentro de los Erasmus o personas de aquí?
Bueno, dentro de la facultad.
Vale, dentro de los Erasmus es normal,
porque como estamos lejos de todo,
nos damos mucho nosotros.
Y dentro de la facultad, pienso que por...
Bueno, un otro tópico muy difícil, ¿eh?
Sí, pienso que por...
Yo no sé, pero estoy un poco triste,
porque solo ahora habíamos empezado a conocer mejor las personas
y ahora que nos estamos viendo, ¿no?
Bueno, también esto de los...
¿Ya sabéis o no es?
No, ya, esto de los grupos de trabajo es la mejor forma de conocer a las personas,
porque estamos haciendo asignaturas de todos los cursos que hay en la universidad.
Por esto es difícil conocer a alguien
y tampoco nos han tocado los mejores grupos al empezo.
Ahora empezamos a saber lo que es trabajar bien
y no, ahora que se está poniendo muy bueno, está terminando ya.
¿Ya veis? ¿Habéis salido de fiesta con amigos de aquí?
Sí, claro.
¿Qué tal? ¿Es diferente la fiesta aquí que en Porto?
Siempre lo mismo.
Zero, cao y puerto y no cambia mucho.
Entonces, pero no, bien, divertido.
Sí, pero hay las diferencias, claro, ¿no?
Porque, al contrario de lo que se puede pensar,
aquí todo cerra un poquito más pronto que en Portugal.
Se dice siempre, ¿eh?
Los españoles tienen una vida mucho más que portugueses.
Mentira, ¿eh? Para todos mentira.
Mentira.
En Portugal se sale hasta muchísimo más tarde y, bueno...
Mucha más fiesta.
Tendremos cara a Portugal, Alex.
Sí, sí, claro.
A Porto, seguro, ¿no?
O Porto, al Porto, por favor.
¿Y qué me decís de matos niños?
¿De matos niños?
Por favor, más matos niños.
Es la zona de fiesta, ¿no?
¿De Porto?
No, es la zona industrial, pero está cerca de matos niños.
Buenos informadores, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Lélder, lélder, lélder.
¿Qué diríais que tenemos en Tarragona y que no está en Porto?
¿Qué tienen en Tarragona?
Unas murallas todavía de pie.
El Witch.
Bueno, un poco.
El Witch también está aquí, no sé.
Y, no, un poco más.
Tienen, no sé, yo pienso que es, en vero, es verdaderamente muy, muy parecido con Porto.
Más pequeño, pero parecido.
Muy bien.
Y, para acabar, ¿sabéis cómo se llama el equipo de fútbol de la ciudad?
Sí, Nastic.
Sí, ¿cómo, a ver, hacemos un pronóstico, cómo quedará en la liga?
Seguro que no vaya a subir de división.
Eso ya está hecho, pero tampoco va a decir.
Bueno, veo que lo seguís bastante, ¿no?
Sí, sí, sí.
Estás informadas.
Más Joana que yo, pero bueno.
Muchas gracias, Marién.
Y muchas gracias, Joana.
De nada, ya está.
De nada.
Donem la benvinguda ara a en Joan Carles i amb el teatre, clar.
No perdis el tren.
Joan Carles, bona tarda.
Hola, bona tarda a tots, què tal?
Molt bé.
I tu?
Jo, perfectament.
De sobte s'ha obert el teló i apareixes tu amb el teatre.
Aquí estic, aquí estic.
Primer vull dir una cosa que d'aquesta entrevista que heu fet que m'ha semblat molt interessant
perquè jo aquest i jo vaig sortir per aquí a Tarragona i em vaig trobar amb aquestes noies d'Erasmus
que són amigues meves.
I bueno, em van...
Convidar?
No, em van presentar molta gent d'Erasmus i cal dir que són gent molt oberta i molt...
No sé, que m'hi vaig trobar molt bé, molt bé, molt bon rotllo.
De fet, això, que molt bon rotllo amb la gent d'Erasmus.
Home, deuen tenir ganes de conèixer gent, és normal.
Doncs ho reivindiquem des d'aquí que la gent d'aquí de Catalunya rebin amb els braços oberts a la gent que ve de fora.
A veure.
Bueno, anem per feina.
Anem a veure què fan a la Sala Trono, que porten aquest divendres, l'isabte i diumenge,
la companyia Teatro de Cerca, doncs presenta Dos Más,
que està escrita i dirigida per Quique Culebres, en la que surt l'Oriol Grau,
amb qui ja vam parlar i també ens va parlar de Dos Más.
I també surt Eduardo Telletxea, Laura Barba i Carmen Flores.
Anem a sentir un tall de l'entradista que li va fer la Núria Cartanyà al programa Ja Tardes,
amb el seu director i també escriptor de l'obra, que és el Quique Culebres.
Crec que el hecho de ver una conversación naturalista, realista,
fuera de un contexto realista o naturalista, en el que normalmente la oímos,
como por ejemplo en una cafetería o en la mesa de al lado de un restaurante,
el hecho de verla en un escenario, al aislarla, adquiere una dimensión nueva,
adquiere unos intereses indiferentes.
Y nos fijamos en cosas en las que normalmente no nos fijamos o pasan desapercibidas.
El espectáculo lo que propone es la posibilidad para el espectador
de escuchar la conversación de la mesa de al lado impunemente.
Doncs això, que aquest divendres, sábado i diumenge, a la Sala Trono,
al 2 de març, amb tota aquesta gent, jo crec que pot ser molt interessant.
I al Metropol fan alguna coseta?
Doncs sí, seguim amb el cicle de Teatre Jove de Tarragona 2005,
perquè avui, avui, avui, dimecres, a la companyia de teatre, a l'Estonac,
l'Ensenyança de Tarragona, presenta l'obra No és tan fàcil, de Paco Mir.
Saps qui és, no, Àlex?
A l'altricicle.
A l'altricicle. Molt bé, que em vas dir que t'agradava.
Sí, molt bé.
Doncs això, aquesta obra tracta de, després de 7 anys, una relació intensa,
en treu una parella, doncs arriba el moment amb parelles
que cal posar fi a la relació per diverses circumstàncies.
Doncs, i com s'afronta aquesta situació?
Doncs aquesta obra ens fa, ens resoldre totes aquestes qüestions
en un to, doncs, humorístic, i bé, això, el moment de dir prou,
ja no t'estimo més, com s'afronta aquest mal tràngol,
perquè també és fotut, no?
Una mica.
No, no, jo m'estic...
No hauràs de deixar la nòvia, tu?
No, no, no.
No, home, no. Bueno, doncs això.
I demà, dijous, a les 10, el grup de Teatre a la Fuga de Tarragona
presenta una creació pròpia que es diu Extravagàncies químiques.
Vaig poder parlar amb un dels actors que hi surten,
que és el Dani Ibáñez, de la nostra facultat,
i bé, em va dir que és una obra així com molt abstracta,
amb humor de l'absurd,
i bé, que presenta una espècie d'una...
És que ben bé, la veritat que em va...
No saps ni el què és.
Que no m'ho va explicar, però jo vaig dir...
Sí, però sabeu que allò que t'expliquen...
Sí, però no et queda clar.
Bé, jo intentaré traduir el que em va dir ell.
Doncs mira, són tota una sèrie de titelles
que no són titelles, són personatges,
però clar, no tenen ni fil, ni agulla, ni camà que els guiï,
sinó que es mouen sobre l'escenari
sense cap mena de gràcia, ni res.
Doncs això, són uns personatges que no troben un lloc en el món
i que han de trobar el seu lloc per sentir-se complets, no?
Doncs tracta d'això, i sobretot que és...
Fan de titilles.
No, fan del tiet, de titilles, Àlex, era una metàfora.
Ah, val.
No, fan de titilles.
És que no l'havia pillat.
Bé, doncs això, que ja aneu a veure-la
i em digueu de què es tracta, d'acord?
Ho sento, ho sento, ho sento amb els d'aquesta companyia, però bé.
Passem a parlar de què faran els Reus,
de l'11 al 15 de maig, que comença la fira de circ de Catalunya, Trepesi.
Sabeu de què es tracta això?
No.
Doncs bé, Trepesi va néixer el Milton,
anem buf, perdó, el 1997,
i se celebra de l'11 al 15 de maig, com ja dic.
Cinc dies que a la ciutat de Reus s'omple d'espectacles de circ,
tant a teatres com al carrer,
i amb propostes molt interessants i molt innovadores.
Trapesi intenta dinamitzar tots aquests grups de circ,
tant els que comencen com els que ja estan mínimament consolidats, no?
i l'altre a Vilanova i a la Geltrú.
I ara toca el torn de Reus.
I bé, ja s'està convertint en un referent important internacional en el món del circ.
I bé, també ofereixen exposicions i tota una sèrie d'actes relacionats amb el món del circ.
Això mateix, un dia podries parlar estrictament del cinema,
i del cinema, perdó, com estem, del circ.
Del circ, doncs sí, ho trobaria interessant.
I de fet, aquí podríem formar una bona companyia.
Doncs sí, això s'ha clar.
Pallassos en tenim de sobres.
Sí, de sobres.
Sí, sí, sí.
Doncs això és tot, dono i amb Carles.
Això és tot per avui.
Doncs moltes gràcies.
I la setmana que ve.
Estem veient ja el Rubén i el Nacho.
No, el Nacho no, avui no ha vingut.
Així que passem ja a tele.
Atenció, senyors passatgers.
El tren de la Universitat Rovira i Virgili
a Tarragona Ràdio surt cada dimecres
a partir de les 6 de la tarda.
Ei, Rubén, et veig molt sol.
Molt solet.
Bueno, però primer farem la secció i després pararem.
Bona tarda, Rubén.
Molt bona tarda, Alex.
Que li saluda la Laia.
Ja, ja em saluda.
Ja va directe allí a matxacar-me.
Jo directe al grano, com sempre.
Què tal?
Bueno, primer voldria fer com el meu company Joan Carles
i felicitar a les noies aquestes d'Erasmus
que han fet molt bé.
He sigut una entrevista molt interessant.
Doncs bé, avui us hem preparat un especial
de la sèrie Siete Vides
que, com ja sabreu, la gent que la veieu cada setmana
s'emet els diumenges a partir de les 10 de la nit
a Telecinco.
Siete Vides és la ficció espanyola
més veterana que hi ha en antena
i és que ja són 6 les temporades que ens acompanya.
Els seus inicis es remunten al llunyà 1999,
que sembla l'altre dia, però ja déu-n'hi-do,
quan un tal David Pérez
despertava després de 18 anys en coma
i tenia que adaptar-se a una nova vida
al costat de la seva germana Carlota,
la seva veïna Sole, el seu millor amic Paco
i una cosina llunyana que es deia Laura.
Recordem els inicis.
Han evolucionat molt aquests personatges després.
Molt bé, després de 6 anys.
Però s'ha de dir que la Carlota
fa poc ha abandonat la sèrie.
La Sole és la que es manté.
Sí, i el Gonzalo també està fixat.
I el Gonzalo, que bé, després parlarem dels personatges,
però Gonzalo també va començar com un extra,
però al final va passar a ser un protagonista.
I és que si de vida s'ha guanyat un racó
entre les nits dels diumenges dels espectadors
per la seva manera de reflectir la vida dels personatges,
que tot s'ha de dir, és molt real.
Els problemes que envolten el dia a dia
dels protagonistes de la sèrie
són els que podrien concórrer
en la vida de qualsevol de nosaltres.
Si no, no m'ha comprovat.
Ara agafarem els personatges
i anirem analitzant-los un per un
per veure que són molt reals dins del que cap.
i ja ho veureu.
Primer comencem amb el Gonzalo,
que si veieu la sèrie és el que té el bar,
o el que treballa al bar ara mateix.
Quasi que no, es diu?
Sí, abans de ser el seu, ara ja no.
És un home frustrat pel seu fracàs personal i professional
i té un caràcter una mica infantil.
Bueno, a Mónica ja te l'has ganado, eh?
Ja.
Hombre, mira, mi no, mi hermana.
Se va a casar.
Sempre se n'an fotent d'enveu, el pobret.
Després hi ha la Sole, una dona entrada en anys
que porta els seus ideals polítics a l'extrem.
Cal destacar la seva gran sabiesa.
Yo también tengo novedades.
me he matriculado en la universidad.
Una dona gran que se matricula a la universidad.
La Sole és la de las collejas, no?
Sí, sí.
Mítiques.
És molt culta la dona aquesta, eh?
Després passem al Sergio,
que és un actor català,
o no, mira, el coneixereu tots.
I és un noi jove que es troba en l'etapa decisiva de la vida.
Buscar treball estable i consolidar la seva relació
són els seus objectius.
Yo sí se forza.
I se que va por allí es mi autoestima.
Bé, passem a la Vero,
que és l'altra noieta jove,
que és una noieta pija amb un bon treball
i que porta la visió contrària a la del personatge anterior.
És a dir, l'altra cara de la joventut, podríem dir.
Ahora he encontrado al de verdad de la buena.
Al único hombre al que quiero
y el único que me hace feliz.
Bueno, si sigui la serie,
seguro que estos dos...
Són parelleta.
Són parella i ara, en aquesta nova temporada,
un dels arguments que segueix és que se casaran
i estan planificant la boda i tot això.
Bé, ara passem a un personatge molt curiós
i que m'agrada molt.
A mi també m'agrada.
El Frutero.
És un home masclista i de tradicions antigues
i podríem dir que és un hombre a la vieja usanza,
dit en castellà.
El fet curiós d'aquest personatge
és que ningú sap quin és realment el seu nom,
perquè tothom es diu Frutero
i ningú sap com se diu.
Pues sí que me lo ha levantado, sí.
Lo malo es que ahora no tengo donde meterlo.
És sempre, sempre les seves bromes masclistes.
Sempre cachem, sí, sí.
I és molt divertida aquest home.
Bé, després passem a la Diana,
que és la personatge més liberal, podríem dir,
de la sèrie per la seva tendència sexual,
la qual no amaga i la mostra clarament.
És una actriu frustrada
que va en busca del seu gran amor.
Sí, por cierto, sigo sin actriz.
Ahora estoy haciendo de chacha en una serie de televisión.
I bé, ja per finalitzar els protagonistes de la sèrie,
també hem de parlar de la Mònica,
que és la incorporació més recent de la sèrie.
És una dona molt feminista,
amb un seròdica pels homes
i de caràcter molt fort.
Encantada soy Mònica,
la zorra amargada sin escrúpulos.
I para ti las cañas son 6 euros.
Aquesta, què feia?
Feia una sèrie de periodistes, potser?
Periodistes, periodistes.
I era la mujer del Blas.
Del Blas Castellote, sí senyor.
La Mamen.
Mamen, ens diuen per aquí.
Sí, l'Andrea, l'Andrea va apuntat.
Moltes gràcies, Andrea.
I bé, aquestes són els protagonistes principals de la sèrie,
però cada temporada se n'afegeixen de nous.
I si no us ho sabeu,
però fa dos diumenges que...
Va començar la nova temporada.
I els nous fitxatges d'aquesta temporada
són que torna la cosina llunyana Laura,
que l'interpreta Paz Vega,
i sortirà el germà petit de Sergio,
que de moment no sabem com se diu,
però aviat sortirà per celebrar la boda i tot això.
I no res, fins aquí avui l'especial de 7 vides,
i això és tot.
La setmana que ve us portaré alguna altra coseta més interessant.
Bueno, aquesta és interessant.
Però avui m'agrada molt.
Un avenç?
No, no, estic investigant.
Estic mirant molta tele i ja ho veureu la setmana que ve.
Això hem d'afegir que el Rubén es passa hores i hores
veient la tele per poder portar una secció.
Home, és que si no,
no puc fer una bona secció per als nostres veients.
Doncs Rubén, de part nostra...
Una petita de reivindicació,
que falta la reivindicació final.
Ah, molt bé, ja m'estranyava.
I falta que dir que faltarien més sèries com aquestes,
perquè la gent les segueix molt
i reflecteixen bastant la vida,
el que fa quotidià de la gent,
i la gent li agrada molt.
No és res més, això.
Doncs de part nostra, l'Àlex i meva,
li dóna recosa al Nacho.
Molt bé.
I moltes gràcies per haver vingut
i haver-nos donat aquesta secció.
La setmana que ve serà amb nosaltres el Nacho.
Doncs passem ja amb l'Èlder
i, com sempre, amb les novetats universitàries.
No perdis el tren.
Molt bona tarda, Íler.
Boa tard.
Boa tard.
Boa tard.
Això va en honor a les nostres estudiants.
Sí, sí, a la Joana i a la Mariana, sí.
Molt bé.
Què ens portes avui?
Doncs comencem dijous 12 de maig.
O sigui, demà, a les 12 del migdia,
a la sala de graus de l'ETCE,
el Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques
i la Fundació de la URB han organitzat una sessió informativa
sobre l'oferta de formació de la universitat.
I és que hi ha tants cursets
que la gent s'ha d'entrar.
S'ha d'entrar de totes aquestes activitats que s'ofereixen
i, demà, a les 12, tots aquells que estigueu
o estiguin interessats, doncs hi podeu anar.
I demà, també, a les 8 de la tarda,
el Paranim de Rectorat, Àlex,
la onzena edició de la Festa de l'Esport.
L'acte s'iniciarà amb una xerrada
de l'entrenador del Nàstic, Luis César San Pedro,
que tractarà sobre els valors de l'esport.
Després es lliuraran els premis
dels diferents campionats d'esport organitzats per la URB.
I el Roger sé que anirà a veure aquesta gran xerrada
d'entrenador del Nàstic.
Diu que sí, no?
Ah, sí, Roger?
No, perquè està cans.
M'acaben de comunicar que està cans.
Sí, senyor, sí.
Per via telefònica.
Divendres 13 de maig tenim unes jornades d'ecodisseny
per a les empreses del sector elèctric i electrònic.
I és que la Universitat Rubera i Virgília,
en col·laboració amb el Fraunhofer Institut d'Alemanya,
organitzen a Barcelona dues jornades d'ecodisseny
adreçades al sector elèctric i electrònic.
Tu al final acabaràs aprenent alemany.
Sí, una miqueta de tot.
Val a dir que en aquestes jornades alemanyes
s'ha d'apostar per les tecnologies ecològiques
dins del camp de l'electricitat.
Això està bé, això està bé.
Molt bé.
Reciclem i apostem per les enèrgies alternatives.
Molt bé, molt bé.
I una activitat per dissabte.
Ja sabem que és cap de setmana,
però bé, jo l'he ficat perquè crec que és molt interessant.
Aquest 14 de maig, aquest dissabte,
es presenta a Barcelona el Paranims de la UB.
Fantàstic.
La simulació parlamentària organitzada pel col·lectiu
de xerrades interuniversitàries de Catalunya.
En aquesta iniciativa, els universitaris fan el paper
de tots els agents que intervenen en una sessió parlamentària,
des del president a diputats, als periodistes, al públic...
Tu de què faries, Hélder?
Sincerament, jo m'agradaria fer de president del Parlament.
No, no, no, perquè jo també vull ser de president.
Bueno, doncs...
La primera presidenta del Parlament.
La diputada.
No.
I pel proper dimecres, 18 de maig, dos apunts.
S'acaba i es conclou l'any del cinema de la URB
i l'última pel·lícula que es projecta és Atún i xocolata,
dirigida per Pablo Carbonell a Lletres.
El col·loqui amb el director, que us el recomano,
és a dos quarts de vuit, així que ja sabeu,
si voleu parlar amb un tio titxarachero,
com el Pablo Carbonell, que us comenti la seva pel·lícula...
Estaria molt bé.
Estaria molt bé.
I l'últim apunt és...
Dimecres que ve s'inicien les primeres jornades
sobre autogovern, territori, ciutadania i reforma de l'Estatut,
coordinades per la Facultat de Jurídiques,
es duran a terme els dies 18 i 19 de maig.
A Reus i a Tivissa, ho remarco,
perquè tothom es pensa que ho fan a Tarragona,
però és a Reus i a Tivissa que s'ha canviat de lloc a últim moment.
Doncs molt bé.
Això és tot, Laia.
Doncs molt bé, Elder, ens retrobem la setmana que ve
i ara ja ens acomiadem amb aquesta cançó que esteu sentint,
que es titula Alegria, i és d'Antonia Font,
i avui posem aquesta cançó a petició de Roger Saró.
Diem adeu i ja a...
Emil Jugo a la Botifarra.
Marc Càmera.
Fa propaganda de la Trono.
Joan Carles Gómez.
Xerra Portes Cosits.
Sara Sunyer.
Falca Pot.
Roger Saró.
L'estrella Estrellada.
Andrea Valverde.
Diu, du el futbol a la sang, perdó.
Rubén Martínez.
D'ànima present.
Nacho Fernández.
La ronda informativa.
Elder Moya.
Li devem un sopar.
Núria Cartanyà.
S'està prenent una orxata.
Marta Montagut.
I l'acompanya més fidel.
Crec que parla de mi, la Laia Riverola.
I jo mateix, l'Aleg González.
Fins la setmana que ve.
Adeu.
I a l'agria
Ses vees deixaven de riure
I es dia et setaven
I es fàcil il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I a l'agria
Ses òrbites en sincronia
I els ovnits s'apinyen
I deixen un cràter
Per sempre dins la meva vida
I a l'agria
Cau et sol de sora baixa
Dins l'horitzó
Damunt la mar rissada
Els avions
Cau et sol de sora baixa
Vermeï talent
Massala i merenjada
Sa pell
Els municipals
És evident
Fan a partar bé sa gent
I a l'agria
Ses vees deixaven de riure
I es dia et setaven
I es fàcil il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I a l'agria
Ses òrbites en sincronia
I els ovnits s'apinyen
I deixen un cràter
Per sempre dins la meva vida
I a l'agria
Ses vees deixaven de riure
I els dies setaven
I es fàcil il·luminen
Ses gòndoles entre ses tasses
I a l'agria
As et ad postres
A l'agria
D'agria
Da
A l'agria
Feanz
A l'agria