Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot això barrejat avui amb molta música,
dintre de la qual hi haurà una sardana d'en Pere Fontàs,
dues obligades de Josep Serra i una peça de concert d'Augustí Cuí i Grau.
Fins dos quarts de dues, esperem passar una bona estona
ben distreta per l'ambus de l'actualitat sardanista.
Així doncs, comencem amb la sardana de l'any.
Doncs donem pas a una nova nominatòria de la sardana de l'any
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya.
Serà la número 24 que, com totes les d'aquesta fase del concurs,
posa a la consideració de tots els oïdors
tres sardanes noves estrenades durant l'últim any.
Escoltem en primer lloc la sardana número 1 d'avui.
La interpreta la Cobla Marinada.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Sardana número 1 d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem ara a escoltar la sardana número 2 d'avui.
La interpreta la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
anci...
...
I arribem a l'agenda amb una cartellera d'activitats de les més reduïdes de l'any,
però ja és normal, ja es correspon en aquesta època, tenir tan poques activitats.
En aquest cas només en tenim tres, una proposta per a cada secció.
Comencem amb els aplecs. Per demà, diumenge, dia 13, el 25è aplec de Navarcles.
A la tarda, al pavelló municipal, amb les cobles Juvení Bola de Sabadell, Marinada i Lluïsos.
Pel que fa a ballades de Sardanes, per diumenge, dia 20, a les 7 de la tarda, a Roda de Barà, al Casino,
una ballada amb la Cobla, la principal de Tarragona.
I pel que fa a concursos, per demà, diumenge, a les 5 de la tarda, a Olot, al Casal Marià,
el 19è concurs individual de Sardanes Reveses, amb la Cobla, Ciutat de Girona.
I fem ara una pausa musical.
Pere Fontàs va ser un bon músic tant com a intèrpret de Fiscorn i director de la Cobla Orquestra Salvatana
com a compositor de Sardanes.
Aquestes generalment eren de caire ballador i fetes amb molt bon gust.
Alguns títols han estat força populars, però altres, com és normal, resten en un segon pla,
encara que tinguin la mateixa qualitat que les altres.
Una d'aquestes sardanes és la que ara Escoltarem, a un bon amic.
La interpreta la Cobla, Montgrins.
A l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes.
A l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes.
A l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes és l'aquestes sardanes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de celebració del 48è aniversari del Casal Tarragoní
el proper diumenge 27 de febrer a la Rambla Nova.
Hi haurà una ballada de sardanes al migdia
amb la cobla a la principal de Tarragona
i es preveu la inauguració del nou emplaçament
del Monument de la Sardana,
que des del 1973 és el Camp de Mar
i que aquesta entitat ciutadana va sol·licitar
que es traslladés al primer passeig de la ciutat.
I fins aquí les notícies d'avui, passem ara a la relíquia.
Avui a la relíquia recordarem un enregistrament
de l'any 1981, originalment en disc L.P.,
encara que recentment ha estat recuperat en CD
en un recull d'interpretacions del fiscornaire Josep Riomalló.
Una de les primeres obligades de fiscorn
que va interpretar aquest músic va ser
Roussinyol, de Josep Cederra.
El títol fa referència a Pau Canté,
un músic legendari de Castelló d'Empúries
que va fundar i dirigir la cobla als roussinyols
i que també era conegut amb aquest sobrenom.
Es dona la circumstància
que des de la darreria dels anys 60
Josep Riomalló va tocar amb el fiscorn
que havia estat propietat d'en Pau Canté.
Escoltem doncs aquesta versió de Roussinyol,
de Josep Cederra, enregistrada l'any 1981
per Josep Riomalló amb la principal de l'Avisbal.
de l'Avisbal.
Roussinyol hoorám.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta reconeixereu que és la sintonia de l'Espai Obert però no tenim cap opinió externa avui.
Bé, la tindrem, perquè tenim una petita sorpresa per la segona part del programa d'avui,
però això ja serà cap a un quart d'una de la tarda,
i ara queden 10 minuts per la una del migdia,
i com que avui el material, ho hem de dir, se'ns està mig-mig acabant,
l'Àngel ens ha deixat preparat una obra de certa llargada
i que habitualment no podem oferir-vos sencera per manca de temps.
És una obra del vendrellèn que Agustí Culligrau,
un compositor que ha escrit diverses obres de concert per a Cobla,
amb la inclusió d'alguns instruments aliens.
En aquest cas, es tracta del Concert per a Violoncel i Cobla,
que es va estrenar el 2 d'agost del 2001 a l'Auditori Pau Casals de la Vendrell
amb el violoncelista Navica Bastany i la Cobla Mediterrània dirigits per Jesús Ventura.
En aquesta ocasió, els interprets seran la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona
amb la violoncelista d'origen rust, però integrada des de fa anys
i diverses osquestres catalanes,
la Liudmila Cogina, dirigits per Joan Casas.
Aquesta obra és llarga, està formada per Tres Temps,
Alegro, Andante i Bolangera.
I l'escoltem, doncs, a aquest concert per a Violoncel i Cobla
d'Agustí Culligrau.
I l'escoltem, doncs, a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
I l'escoltem, doncs, a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
I l'escoltem, doncs, a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
a aquest concert per a Violoncel i Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!









Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
temà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!