El 30 d'octubre, diumenge.
Amb la melodia d'aquesta habanera arriba el temps de...
Habaneres des del balcó.
Si del mar tu fossis les onades, jo em voldria ser un rocàl.
I esperar les teves abraçades amb esquitxos de salà.
I si fossis al mar blau, jo em voldria ser la noix.
Que navega el teu cos, amapant com una manja mòs.
Perquè em sembla l'altre món, si tu no hi és.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te sempre al meu costat.
Si del cel tu fossis les estrelles, jo em voldria ser la nit.
per poder lluir-les molt més velles, dibuixades al meu pit.
I si tu fossis valer, jo em voldria mariner.
Per tenir ben a prop el teu cor, com buf i vent de groc.
Per tenir ben a prop el teu cos, amapant com una manja mòs.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te sempre al meu costat.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Si tu no hi és.
Perquè enyoro el teu besar, si tu te'n vas.
Ara ja i quelcom més, vull saber-te al meu costat.
Malalt d'amor, cantar el grup Barca de Mitjana.
Un vaixell que sorca als mars al compàs de l'amor,
diu la lletra de la propera vanera.
En canvi, la seva música solcarà als mars el compàs de dos per quatre,
que és el ritme de la vanera, el barquito de Nàcar.
Música






Barca de Mitjana, des del Maresme.
I per a celebrar els deu anys del grup van enregistrar un doble CD.
Aquest que estem sentint.
De Narcissa Oliver i Josep Bastons, El pensament.
El teu cal, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Si quan mires la mare tots els ulls brillen,
si ets feliç de contemplar la mare,
jo voldria tan sol ser gavina i ta vida un instant alegrar.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré el russinyol,
entraré un xicat a finestra
i content tornaré a emprendre el vol.
Per aquells deliciosos moments
que seré a prop de tu.
Tots sentint la carícia del vent,
no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer a món cantant alegrament,
portaré a Montvec una flor
que m'hauràs d'un pensament.
El teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Si quan mires la mare tots els ulls brillen,
si ets feliç de contemplar la mare,
jo voldria tan sol ser gavina
i ta vida un instant alegrar.
Si després la gavina et molesta,
si tu vols jo seré el russinyol,
cantaré un xicat a finestra
i content tornaré a emprendre el vol.
per aquells deliciosos moments
que estaré a prop de tu.
Tots sentint la carícia del vent,
no me'ls roba ningú.
i quan ja tornaré a córrer a món cantant alegrament,
portaré a Montvec una flor
que m'hauràs d'un pensament.
El teu cant, el teu vol vellau,
el meu cor trist al colme de pau.
Quin sentiment, aquesta abanera.
I quina llàstima que les petjades
que deixem a la sorra,
a la persona estimada
o les figures amoroses
que entre els dos podem dibuixar
se'n portin les zones.
És clar que queda, i molt profundament,
el sentiment i l'estimació.
de Aguilar Romero,
Huellas en la Arena.
de Aguilar Romero…
Sonido de Aguilar Romero—
RIVERA�� .
Con la tarda entorna
sus negros ojos
y el sol se va,
parten los marineros
con sus veleros
y el sol se va,
parten los marineros
Carineros con sus veleros a la mar,
huellas hay en la arena y dibujado el corazón
de una niña que entona, de una niña que entona.
Esa canción, dime, dime marinero, ¿por qué te alejas?
¿Por qué te vas? ¿Qué nuevas aventuras te esperan?
Cuando volverás, la brisa que los empueve de amor,
mientras mil caracolas, mientras mil caracolas cantan al sol.
¿Por qué te alejas? ¿Por qué te vas?
Cuando volverás, huellas hay en la arena y dibujado el corazón.
Se lo llevan las olas, se lo llevan las olas.
No borra el sol.
Dime, dime marinero, ¿por qué te alejas?
¿Por qué te alejas? ¿Por qué te alejas?
¿Por qué te alejas? ¿Qué nuevas aventuras te esperan?
¿Cuándo volverás?
pónganos la brisa que los envuelve de amor.
Mientras mil caracolas, mientras mil caracolas cantan al sol.
Al sol
Cuando la tarde
Cae, se va
Mi amor
Pare i fill van junts en la peça que sentirem.
El pare, baix i guitarra del grup, va fer la lletra i el fill, la música.
Els dos es diuen Jaume Romaguera, barca de mitjana i bellamar.
El pare, baix i guitarra del grup, va fer la lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra.
El pare, baix i lletra i lletra i lletra.

De belletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra i lletra.
No obro els ulls, serà un miratge, ni les pedres ni les runes.
Ves no queda sols la platja, amb la llum del dia que mor,
el mar sap, és testimoni, sovint torno a aquest indret,
que explicar-ho no sabria, per què m'hi sento tan atret.
Viu la gent que hi ha urenetes, de nit volant sobre el mar,
en l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amat.
Música

Hombra suar, alça foscor, d'un refugi per a l'aire,
i el cap vespre l'escalfor.
El mar sap, és testimoni, sovint torno a aquest indret,
que explicar-ho no sabria, per què m'hi sento tan atret.
Música
Urenetes, de nit volant sobre el mar,
en l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amat.
i la gent que hi ha urenetes, de nit volant sobre el mar,
en l'aigua hi ha llumetes, que són les del vell amat.
Després de l'èxit de la paloma a Mèxic,
a la segona meitat del segle XIX,
les sabaneres es van fer molt populars en aquell país.
Melesio Morales, mexicà i guarda esa flor.
Guarda esa flor
y piensa que es de mi vida,
que yo te adoro,
con delirio ardiente.
Guárdala así,
y piensa que en mi mente
no cabe nadie,
no cabe nadie, pues,
de acuerdo a ti.
que no te puedo amar,
y eso es mentira,
tu sola imagen
la guardo en mi memoria.
que yo sin ti
no quiero ni la gloria,
quiero la muerte,
quiero la muerte, pues,
no quiero ni la gloria,
ni la gloria,
te adoro a ti,
que no te puedo amar,
que no te puedo amar,
y eso es mentira,
tu sola imagen
la guardo en mi memoria.
que yo sin ti
que yo sin ti
no quiero ni la gloria,
quiero la muerte,
quiero la muerte,
quiero la muerte, pues,
y adoro a ti.
Carles Casanovas
és l'autor de La Vanera
amb què s'acomiada
Barca de Mitjana,
grup del que hem sentit
una part del seu treball
recent sortit,
tal com sona.
Canten
el pirata Joan Torrelles.
ña
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Amén
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Al control, Núria Cartanyà.
Qui us ha parlat? Javier Perdina.
Fins el diumenge, a dos quarts de 10 del matí,
aquí a Tarragona Ràdio i a Baneres, des del balcó.
Con el viento en libertad,
de callos y de manduares,
de guajiros y palmares,
de guajiros y de su amor.