Sabeu, n'hem parlat i molt dels pares del tecno al llarg dels anys que portem en antena.
Un títol honorífic que es van guanyar a pols al quartet de Düsseldorf, Kraftberg, per l'escola que van crear.
Més difícil ho tenim a l'hora de cercar els pares de la música electrònica.
I és que en aquest apartat hi trobem massa gent que es podria penjar la medalla.
Un d'ells, el francès Jean-Michel Jart, el podríem considerar, a més, com el pare de l'electrònica de consum.
Doncs li devem el mèrit d'haver acostat aquest estil musical a les masses enfervorides.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, doncs, encara que no us sembli, això és un concert en directe que va fer Gemma Jeld Jarré l'any 1981.
Esperàvem els aplaudiments, però en aquest tall que van fer de Maxi Single se'ls van estalviar.
però podem donar fe que això forma part d'aquest gran concert
o grans concerts que va efectuar el 1981 Giamatria del Jarrer.
Això confirma com un músic de masses, d'electrònica de consum,
com hem anomenat al començament del programa.
I és que va saber portar aquest tipus de música gairebé de culte al gran públic
i, a més a més, de difondre-ho a nivell occidental,
es va atrever a fer-ho a l'Orient i a un mercat
on són milions i milions de consumidors, en aquest cas, de música electrònica.
Els concerts de Xina han passat a la història
com un dels treballs més reixits d'aquest personatge nascut a Lió, a França.
Doncs bé, serà el protagonista avui aquí a Redactivitat
i avancem que tindrem una primera part
concretament dedicada a ell i a un dels seus millors treballs per a nosaltres.
Es tracta del treball que va editar el 1978 anomenat Aquinoix
i que, doncs, per a nosaltres té un component sentimental força important.
És un treball, després del que va fer d'Oxigen,
que li va sortir Rodó i que ens recorda una època en la qual,
als anys 70, ell experimentava i se n'en sortia amb aquests sons
que tan coneguts s'han fet al llarg de la història musical.
El tas que hem fet ara d'aquest concert de la Xina del 1981
és precisament la part número 4 d'Aquinoix.
I el que farem nosaltres, el que farem nosaltres avui a la primera part,
és escoltar tot el disc, però en versió original.
O sigui, disc de vinil, què vol dir?
Vol dir que el disc contenia 8 parts, 4 a la primera part i 4 a la segona.
I els que escoltaven aquest treball en la seva versió original,
recordem-ho, és de l'any 78 i fins al 1980 no van aparèixer els CDs.
Doncs bé, havien de fer la proesa de canviar el disc la cara A per la cara B
i això trencava una mica l'esquema de la continuïtat de l'obra.
Però bé, eren els impediments tecnològics que hi havia als 70,
evidentment també als 60, als 70, als 50,
fins que no van aparèixer els CDs.
Avui dia és fàcil escoltar una obra mestra com aquesta d'una tirada
gràcies a la capacitat que tenen els compactes.
Però bé, la qüestió és que nosaltres, fidels als orígens,
el que farem serà escoltar-ho com si estiguéssim el mateix 1978
quan va aparèixer aquesta obra mestra d'Ajament i el Jarrer, Equinoix.
Bé, és el que us tenim preparats avui aquí a Reactivitat.
Radioactivitat.
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
is in the air for you and me.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
is in the air for you and me.
Radioactivitat.
Discovered by Madame Curie.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Radioactivitat.
Bona nit.
Benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat.
Un programa amb Afecta 2000.
Anem a encetar el programa número 248 quan ja fa 1.800,
13 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són els últims compassos d'aquesta obra mestre de la música electrònica apareguda el 1978 de la mà del Jean Mitchell Gerrer, un geni de la electrònica de consum, electrònica de masses.
És un dels treballs que s'ha venut arreu del món i força.
Aquinoix és el nostre monatge a una música que va crear escola, va crear precedent i a l'adaqueda següent, la dels anys 80, molts grups s'hi van emmidellar.
i és que no n'hi havia per menys perquè, com hem pogut comprovar, els acords són genials.
Què podem dir que no hàgim dit de Jean Mitchell Gerrer?
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
Bits d'Espai.
Això ja suposa una bona capacitat d'emmagatzematge.
Però l'empresa Itachi vol elevar molt més el llistó i fer disc durs molt més grans pel que fa a capacitat,
però de la mida d'un segell.
Concretament, la companyia nipona ha anunciat el llançament durant aquest primer trimestre de disc durs de 500 GB.
Els principals beneficiaris d'aquest nou model de disc durs seran els ordinadors portàtils, ja que estan enfocats al camp de les gravacions personals.
Perquè us feu una idea, gravar fins a 40 hores de vídeo amb el nou model que vol fabricar Itachi es podrà arribar fins a les 200 hores.
Això són 5 cops més la capacitat actual.
Per si això fos poc, també s'està planejant una versió encara més petita d'aquest dispositiu.
Aquí s'ocuparia una cinquena part menys espai, consumiria menys energia i tindria capacitat suficient per emmagatzemar 10.000 milions de bytes.
Quasi res!
Doncs és aquesta petita gran notícia, que no volíem deixar de comentar, perquè cada vegada les coses se fan més petites, però amb més capacitat.
És com l'Airbus que es va presentar l'altre dia, que també és un tros de bitxo d'avió i diu que consumeix menys que els avions convencionals.
Coses de les noves tecnologies, en aquest cas d'aviació i el cas que us hem comentat de la informàtica.
Doncs bé, ara sí, acabem, margem perquè el temps ens està apretant i ho farem amb una cançó que la setmana passada va sonar molt als trailers de la TV3,
perquè promocionaven una pel·lícula que el 1994 va despertar les consciències de molta gent.
Es tracta de Filadèlfia i és el tema que va composar aquest mateix 1994, l'any de la pel·lícula,
el Bruce Springsteen, Streets of Filadèlfia, és el tema que dona nom a la pel·lícula.
Un tema en el qual el roquer Bruce Springsteen es va deixar emportar pels sintetitzadors, pels teclats,
es va deixar envoltar per aquesta música tan atmosfèrica.
Doncs bé, amb aquest tema acabem no abans sense dir que ha fet possible el programa d'avui,
la Núria Cartanyal al començament amb la seva introducció,
la tècnica que ja us hem avançat abans, la Sílvia García,
i res més, salutations cordials d'en Beta que us emplaça d'aquí a 7 dies, aquí, a Tarragona Ràdio.
I hear the blood in my veins, just as black and whispering as the rain on the streets of Philadelphia.
Aquesta és la nostra adreça electrònica, beta75, arroba, tinet.org.
Radioactivitat, un programa de Tarragona Ràdio produït per Beta75.
i virtualneo D'arche, Argent, i virtual ichinari, i virtual i proud i Zoom,
284are.
ller Chris
Fins demà!
Fins demà!